Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


La isla

El dissabte passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció per visionar i comentar la pel·lícula Origen, de Christopher Nolan.

La pel·lícula “Origen”, estrenada l’any 2010, va ser dirigida per origenChristhopher Nolam i va guanyar de tres Oscar: a la millor fotografia, a la millor barreja de so i als millors efectes especials. Va assolir el tercer lloc entre les pel·lícules més taquilleres d’aquell any.
Dom Cobb (Leonardo DiCaprio) és un lladre pròfug de la justícia nord-americana, especialitzat en infiltrar-se en els somnis per robar idees, claus de bancs, etc. mentre les seves víctimes dormen. Això ho aconsegueix a través d’un somni induït per un dispositiu conegut com “la màquina dels somnis”, la qual administra un potent sedant que li permet compartir un món de somnis construït per la imaginació de l’atacant, que després és ocupat per projeccions mentals del subjecte al qual se li extreu la informació, perquè la persona no sospiti que està somiant. En una missió Dom Cobb i el seu equip són contractats per Enginyeria Cobol per extreure el pla d’expansió de Proclus Global, liderada pel magnat japonès Saito (Ken Watanabe) però, per un gir inesperat, l’operació resulta ser detectada per la víctima i es surt de control. Saito, en lloc de prendre venjança pel que han fet, els proposa un treball: que en lloc de robar una idea implantin Origen, al que l’equip s’oposa per la dificultat que representa. No obstant això, Cobb es veu temptat amb la promesa que si aconsegueixen implantar un origen (inception en anglès) que dóna nom a la pel·lícula, els seus problemes legals es resoldran.
Aquest seria un resum de la trama però el que la pel·lícula va inculcar en el grup va anar més lluny, ja que parlem dels somnis i el seu control, de la realitat, de què és la realitat, de si vivim en un somnis, si el somni és la realitat, del control del subconscient a través de la publicitat, de les estratègies per evitar el dolor, de la psicoanàlisi de la culpa, de la negació de la realitat, de la necessitat de desxifrar el suïcidi, de com aquest s’oculta en la societat … Milers d’interrogants que ens fan penetrar més en aquesta història i ens porta a noves fronteres en les nostres idees.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la:

L’obra: La isla
portadaL’illa (en l’original en anglès: Island) és una novel·la publicada per primera vegada el 1962. És la història de Will Farnaby, un periodista amb aires de poeta que viu en una illa anomenada Pala. L’illa és el contrapunt de la novel·la Un món feliç de 1932.
Quan un metge escocès arriba a aquesta illa al segle XIX, transmet les seves creences als habitants, que professen la fe budista.
Així es crea una societat que barreja els avantatges de la cultura d’Occident i d’Orient. Una de les seves peculiaritats és que a l’illa s’ha aturat la industrialització, el que s’ha fet per crear una societat que divideixi el seu temps entre la feina, l’oci i la contemplació, com una crítica a la vida frenètica que portem en l’actualitat .
Per als habitants de Pala, el progrés és sinònim d’una actitud selectiva davant la tecnologia, que contrasta amb la pobresa de la seva illa veïna, Rendang, i amb el desenvolupament intensiu d’Orient, molt industrialitzat en aquest moment.
Encara que utilitzen els avenços científics i metges, rebutgen la industrialització, de manera que només trien allò que, a la seva manera de veure, els va a fer feliços.
Es tracta, per tant, d’una crítica cap als avenços de la societat dels anys 60, que pot extrapolar-se a la situació actual.
De fet, a partir de la publicació del llibre s’ha creat una fundació anomenada “Illa”, que pretén implantar una cultura basada en la selecció aplicada a l’illa, i que treballa sense ànim de lucre.

L’autor: Aldous Huxley
Aldous Huxley (Surrey, Anglaterra, 1894 – Califòrnia,Aldous_Huxley Estats Units, 1963) és un dels escriptors britànics més destacats del segle XX. Membre d’una família amb una llarga tradició intel·lectual (és nét del cèlebre biòleg T. H. Huxley i besnét del poeta Matthew Arnold), estudià a Eton i Oxford, on es graduà en Literatura Anglesa.
Després d’exercir la docència durant un breu període, passa gran part de la Primera Guerra Mundial a Garsington Manor, la residència de lady Ottoline Morrell, on coneix a diversos membres del grup de Bloomsbury i a d’altres escriptors rellevants, i al final de la contesa comença a col·laborar en publicacions com la revista Athenaeum.
Durant la dècada dels anys vint fa diversos viatges per Europa amb la seva dona Maria Nys i publica novel·les de cert èxit com Els escàndols de Crome (1921) i Contrapunt (1928), caracteritzades per la sàtira contra la societat contemporània i la moral convencional.
Durant els anys trenta la seva preocupació pels aspectes deshumanitzadors del progrés científic fructifica a la distopia Un món feliç (1932), que li val l’èxit massiu entre la crítica i el públic.
En aquesta mateixa dècada publica la novel·la Cec a Gaza (1936), que posa de manifest el seu interès per la filosofia oriental i el misticisme, i viatja als Estats Units, on s’estableix definitivament a Califòrnia.
Allà treballa com a guionista per a Hollywood i aprofundeix en el misticisme, cosa que dóna lloc a l’assaig La filosofia perenne (1946).
A la dècada dels cinquanta reflecteix la seva experimentació amb les drogues en Les portes de la percepció (1954) i Cel i infern (1956), i, després de la mort de la seva primera dona, es casa amb Laura Archera. Després de ser-li diagnosticat un càncer en 1960, passa els dos següents anys treballant en la novel·la utòpica L’illa (1962), que veurà la llum un any abans de la seva mort.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari