Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El compositor del mes d’octubre: Vincenzo Bellini

Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini és un compositor sicilià, nascut a Catània el 3 de novembre de 1801. Un dels més cèlebres compositors d’òpera italià, les seves òperes més famoses i representades són La Sonnambula, Norma i I Puritani.

Vincenzo BelliniFill dl’organista, va rebre les primeres lliçons de música del seu pare i del seu avi. Va ser un nen prodigi i conta la llegenda que als divuit mesos era capaç de cantar una ària de Valentino Fioravanti. Va començar a estudiar teoria musical als dos anys, piano als tres i que als cinc era capaç de tocar-lo amb soltesa. La seva primera composició data de quan tenia sis anys.

L’any 1819 es desplaça a Nàpols, gràcies a una beca oferta per l’ajuntament de Catània per perfeccionar-se al Conservatori. En aquest període Bellini compon música sacra (motets, misses, etc.), de cambra i simfònica. Però realment el que li dóna fama és la composició d’alguna ària per a veu i orquestra, entre les quals cal destacar la cèlebre Dolente immagine, coneguda en la seva versió per a veu i piano. L’any 1825 va presentar al teatre del conservatori la seva primera òpera, Adelson e Salvini. L’any següent obté el seu primer gran èxit amb Bianca e Fernando, posada en escena al Teatro San Carlo de Nàpols.

L’any següent, Domenico Barbaja li demana una òpera per a representar al Teatro alla Scala de Milà. Tant Il pirata (1827) com La straniera (1829) van obtenir a la Scala un clamorós èxit: la premsa milanesa reconeixia en Bellini l’únic operista italià apte per oposar a Gioachino Rossini un estil personal, basat sobre un major adhesió de la música al drama i el fet de posar en valor el cant expressiu respecte al cant amb floritura.

De les cinc òperes successives, les de més qualitat són, no per casualitat, aquelles escrites pel públic de Milà i també dedicades a la soprano Giuditta Pasta, que l’estrenà, (La sonnambula, i Norma, les dues del 1831), París (I Puritani – 1835).

norma

El viratge decisiu de la seva carrera musical coincideix amb la seva marxa d’Itàlia per anar a París. Allà, Bellini entra en contacte amb alguns dels més grans compositors d’Europa, com per exemple Frédéric Chopin, i el seu llenguatge musical s’enriqueix de colors i noves solucions, però tot conservant intacta la inspiració melòdica de sempre. A part de I Puritani, escrita en italià per al Théâtre-Italien, a París Bellini compon nombroses romances de cambra de gran interès, alguna d’elles en francès, demostrant estar a punt per compondre una òpera en francès per al Teatro de l’Òpera de París.llibre

Però la seva carrera i la seva vida es van estroncar amb menys de 34 anys per culpa d’una infecció intestinal probablement contreta a l’inici de l’any 1830. Va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise, on va ser durant 40 anys veí de Chopin i Cherubini. L’any 1876 va ser traslladat a la Catedral de Catània.

Dotat d’una vena melòdica prodigiosa, Bellini dedicà la seva breu vida a la composició. El seu talent amb el segell melòdic de la més límpida bellesa, conserva encara avui una aurèola de màgia, mentre la seva personalitat artística es deixa difícilment emmarcar dins de cap categoria historiogràfica.

A la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat trobareu tots aquests enregistraments de les obres de Vincenzo Bellini, i el llibre Vida de Bellini, de John Rosselli, amb traducció d’Albert Estany de la Torre.

 

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari