Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Maria Aurèlia Capmany, centenari del seu naixement

logo-any-capmanyAvui es compleixen 100 anys del naixement d’una de les creadores més polifacètiques del nostre país, Maria Aurèlia Campamany.

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991), escriptora, pedagoga i política. Col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors.

Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991).

La carrera literària de Maria Aurèlia Capmany, que abasta tots els gèneres literaris, es va iniciar amb la novel·la Necessitem morir (1952), a la qual seguiren, entre d’altres, Betúlia (1956), El gust de la pols (1963), Un lloc entre els morts (1967), Feliçment, jo sóc una dona (1969), Quim/Quima (1970) o Lo color més blau (1982).

L’any 1960 va fundar, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va impartir classes i va dirigir representacions teatrals. Com a dramaturga, destaquen Vent de garbí i una mica de por (1967), Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970), L’ombra de l’escorpí (1974), entre altres textos.

03-teatre-c

Armand Cardona Torrandell era íntim amic i col·laborador de Ricard Salvat i va conèixer i treballar ocasionalment amb Maria Aurèlia Capmany. Aquesta va publicar un breu article sobre l’exposició de Cardona, 50 màscares per un Carnaval, que va tenir lloc a la Galeria Pic el febrer de 1974.

Dins el gènere de l’assaig, Capmany va excel·lir amb obres com La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), La joventut és una classe? (1969) o amb l’assaig literari Salvador Espriu (1972). Les seves memòries estan recollides als volums Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).

04-assaig

Va obtenir diversos premis i reconeixements, com el Premi Joanot Martorell (1948), el Premi Sant Jordi de novel·la (1968), el Premi de la Crítica Serra d’Or de Teatre (1972) i de literatura infantil i juvenil (1982), el Premi del Ministeri d’Afers Estrangers Italià (1979) i la Creu de Sant Jordi (1982).

L’ambició literària i l’experimentació incessant, juntament amb el compromís amb la seva col·lectivitat, esdevenen dues de les constants de Capmany, una dona polifacètica i transgressora que és, sens dubte, una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del segle xx.

Per commemorar l’aniversari del seu naixement, s’han programat tot un seguit d’activitats per tota Catalunya,  de les quals destaquem l’exposició itinerant “Això era i no era: Maria Aurèlia Capmany entre nosaltres” que es podrà veure a diversos indrets de Catalunya fins al febrer dels 2019, l’espectacle ‘Carme Sansa diu i canta Maria Aurèlia Capmany’, la jornada pedagògica que es celebrarà a l’Espai Betúlia a l’octubre i el simposi que organitza l’IEC i l’Ateneu Barcelonès al novembre.

carme-sansa-article

Trobareu moltes de les seves obres i també llibres que parlen sobre la seva figura al nostre catàleg.

Us deixem amb una entrevista biogràfica a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany a l’espai Personatges de TVE de 1977, dirigit per Montserrat Roig.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari