Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Pastoral americana

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca, que es reuneix la tarda de l’últim dissabte de cada mes, fa vacances durant l’estiu. Pel setembre està preparant la lectura de la novel·la Pastoral americana, de Michel Houellebecq.

L’obra: Pastoral americana
portadaEn aquesta novel·la, la primera d’una trilogia, amb la qual obtingué el premi Pulitzer, Roth entra de ple en el vell fantasma del Vietnam a través del periple d’un pare que va a la recerca de la seva filla, acusada de terrorisme, i fa una àcida reflexió sobre els Estats Units contemporanis.
El protagonista de la novel·la és Seymour Levov, el Suec. El Suec és el prototipus del triomfador, l’encarnació del somni americà. Ja a l’escola destacava per ser un excel·lent atleta, guapo i alegre; després d’enrolar-se al marins tornà com un heroi i es casà amb Miss New Jersey. Es va fer càrrec del negoci del seu pare, el primer Levov als EEUU, i va acumular una fortuna que li va permetre brillar socialment i comprar-se una gran mansió. Fins que la seva filla Mary es va unir a un grup de polític terrorista que s’oposava a la intervenció nord-americana a Vietnam. A partir d’aquest fet, la vida del Suec comença a enrunar-se.
De manera similar a la de Fitzgerald a El gran Gatsby, sembla que la intenció de l’autor és la de desemmascarar la fal·làcia del somni americà. El narrador, el mateix personatge, Natham Zuckerman, malalt de càncer i amb una acusada encara que lúcida consciència de fracàs, va ser un admirador rendit del Suec, de qui era company d’escola. Ara, sembla que el destí , inexorable, els ha conduït a un mateix final. En general, la saga dels Levov pot ser entesa com una metàfora sagnant de la societat americana en el seu conjunt. Una novel·la dura i de gran impacte que ens submergeix en la dècada més explosiva del s. XX, els anys seixanta. I es mostra en plena forma, amb la prosa continguda i la subtilesa intel·lectual que el caracteritzen a l’hora de retratar les falses promese del somni americà.
D’ella en va dir la crítica:
“A l’actual literatura nord-americana està Philip Roth i, després, tots els altres”, Chicago Tribune; “Una de les novel·les més poderoses que Roth ha escrit mai… Emocionant, esplèndida i ambiciosa. Una obra d’art ferotgement commovedora”, The New York Times; “Enlluernadora… Una novel·la intel·ligent, compassiva i provocadora… Magnífica”, Boston Globe.

L’autor: Philip Roth
Aquest escriptor nord-americà, mort el 22 de maig del 2018 sense haver rebut mai el Premi Nobel pel qual havia estat proposat tants anys, havia nascut el 19 de març de 1933, a Newark (Nova Jersey), fill de pares jueus emigrats a EEUU des de l’Europa Central (Galitzia). Havia estudiat a la Universitat de Bucknell i intentat el doctorat en Filosofia, que no acabà. Sí, en canvi, va fer un postgrau a la Universitat de Chicago de literatura anglesa.
Va exercir com a professor d’escriptura creativa i comparada a diverses universitats nord-americanes fins a la seva jubilació.
A Chicago va fer amistat amb Saul Bellow i amb Margaret Martinson, amb qui es casà. Aquest matrimoni, complicat i dissolt el 1963, va influir molt la seva escriptura posterior, i diversos personatges femenins de les seves novel·les semblen inspirats en aquesta primera dona. El segon matrimoni (1990-1994), amb l’actriu anglesa Claire Bloom, tampoc no tingué un final feliç i, dos anys després de separar-se, l’actriu va publicar unes memòries matrimonials que deixaven l’autor força malparat.Philip-Roth
La seva primera obra, Goodbye, Columbus (1959), un recull de cinc contes curts i una novel·la breu, va guanyar el National Book Award de 1960. Tanmateix, la popularitat li arribà amb la seva quarta obra, El mal de Portnoy (1969), juntament amb el reconeixement de la crítica.
Al llarg de la seva dilatada i prolífica carrera, Roth, ha conreat diversos gèneres, a banda de la narrativa: l’assaig, la sàtira política, i l’autobiografia.
A finals de la dècada dels 70, Roth havia creat un alter ego, Natham Zuckerman, que va ser el protagonista d’alguna de les seves novel·les més paradigmàtiques, com la trilogia integrada per Pastoral americana (1997), Me casé con una comunista (1998) i La mancha humana (2000), la primera de les quals li mereixé el premi Pulitzer.
S’han realitzat 5 pel·lícules basades en els seus llibres: Complicidad sexual (basada en Goodbye, Columbus, 1969); El lamento de Portnoy (1972); El escritor fantasma (1984); La taca humana (2003); Elegy (basada en L’animal moribund i dirigida per Isabel Coixet; 2008)
Philip Roth, que explora en les seves obres la naturalesa del desig humà, la identitat dels jueus americans i el pas del temps, és, sens dubte, l’autor més premiat de la seva generació. Als ja esmentats guardons, cal afegir altres convocatòries del National Book Award, del Faulkner del Pen Club, el Hemingway i el Nabokov… i el juny de 2012 fou guardonat amb el premi Príncep d’Astúries, encara que, com ja he dit, tot i que durant anys el seu nom ha sonat com a candidat al Nobel de Literatura, ha mort sense rebre’l.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari