Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El compositor del mes de juny: Giacomo Puccini

Giacomo-Puccini El proppassat 8 de juny els assistents a al cicle Liceubib varen assistir al Gran Teatre del Liceu a la representació de l’òpera Manon Lescaut del compositor italià Giacomo Puccini. És aquest, doncs, el músic que destaquem aquest mes de juny. Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini (Lucca, Gran Ducat de Toscana, 22 de desembre de 1858 – Brussel·les, 29 de novembre de 1924) fou un dels més grans compositors d’òpera italians que visqueren entre el segle XIX i el XX. Hereu de la gran tradició lírica italiana, però al mateix temps obert a altres corrents i estils propis del canvi de segle, Puccini es va convertir en el gran dominador de l’escena lírica internacional de la seva època. No va ser un creador prolífic: sense comptar algunes escasses peces instrumentals i algunes religioses compostes en la seva joventut, 12 òperes conformen el gruix de la seva producció, xifra insignificant en comparació amb les dels seus predecessors, però suficient per fer d’ell un autor clau del repertori operístic i un dels més apreciats i aplaudits pel públic.

Giacomo Puccini va néixer en el si d’una família algun dels seus membres hi havia ocupat, des del segle XVIII, el lloc de mestre de capella de la catedral de Lucca. A la mort del seu pare, Michele, el 1863, el petit Giacomo, tot i no haver demostrat un especial talent músic, va ser destinat a seguir la tradició familiar, de manera que va començar a rebre lliçons del seu oncle Fortunato Magi, amb resultats poc esperançadors. Va ser a l’edat de quinze anys quan el director de l’Institut de Música Pacini de Lucca, Carlo Angeloni, va aconseguir despertar el seu interès pel món dels sons. Puccini es va revelar llavors com un bon pianista i organista la presència dels quals disputaven els principals salons i esglésies de la ciutat.

En 1876, l’audició a Pisa de l’òpera Aida de Verdi va constituir una autèntica revelació per a ell; sota la seva influència, va decidir dedicar tots els seus esforços a la composició operística, encara que això impliqués abandonar la tradició familiar. Els seus anys d’estudi en el Conservatori de Milà li van confirmar en aquesta decisió. Li villi, la seva primera òpera va ser estrenada el 1884 amb un èxit més que apreciable. Amb la seva tercera òpera, Manon Lescaut, Puccini va trobar ja la seva pròpia veu. L’estrena de l’obra va suposar la seva consagració, confirmada pel seu posterior treball, La bohème, una de les seves realitzacions més aclamades. El 1900 va veure la llum l’òpera més dramàtica del seu catàleg, Tosca, i quatre anys més tard l’exòtica Madama Butterfly.

El seu estil, caracteritzat per combinar amb habilitat elements estilístics de diferents procedències, ja estava plenament configurat. En ell la tradició vocal italiana s’integrava en un discurs musical fluid i continu en el qual es diluïen les diferències entre els diferents números de la partitura, a la vegada que es feia un ús discret d’alguns temes recurrents, a la manera de Wagner. A això cal afegir el personal i inconfusible sentit melòdic del seu autor, una de les claus de la gran acceptació que sempre ha tingut entre el públic. No obstant això, malgrat el seu èxit, després Madama Butterfly Puccini es va veure impel·lit a renovar un llenguatge que amenaçava amb convertir-se en una simple fórmula. Amb La fanciulla del West va iniciar aquesta nova etapa, caracteritzada per concedir més importància a l’orquestra i per obrir-se a harmonies noves, de vegades en els límits de la tonalitat, que revelaven l’interès del compositor per la música de Claude Debussy i Arnold Schönberg. En la mateixa senda, el músic de Lucca va promoure la renovació dels arguments de les seves òperes, es va distanciar dels temes convencionals tractats per altres compositors i va advocar per un major realisme.

Totes aquestes novetats van contribuir al fet que les seves noves òperes, entre elles les que integren Il Trittico, no arribessin, malgrat la seva qualitat, el mateix grau de popularitat que les seves obres anteriors. La seva última òpera, la més moderna i arriscada de totes les va escriure, Turandot, va quedar inconclusa a la seva mort. La tasca de donar-li cim, a partir dels esbossos deixats pel mestre, va correspondre a Franco Alfano. Aquestes són totes les obres de Giacomo Puccini que trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari