Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


50 anys de ’2001: una odissea de l’espai’ d’Stanley Kubrick

L’estació orbital circular, el nen (o fetus) dels estels, un simi copejant amb un os o els inconfusibles monòlits. Encara que no s’hagi vist 2001: Una odissea de l’espai  qualsevol pot reconèixer les imatges icòniques de la pel·lícula de Stanley Kubrick, encara avui dia considerada per molts com la millor de ciència-ficció.

L’escena d’obertura és una de les més conegudes de la història del cinema. La Lluna, la Terra i el sol en alineació en el fred cosmos, amb el tema Així parlà Zarathustra de Richard Strauss d’acompanyament musical, i sobretot, l’estel solar il·luminant el clarejar de la humanitat.

L’inici de la vida intel·ligent, amb els primers primats a punt de donar el primer gran salt evolutiu de l’espècie.

Cinquanta anys després d’estrenar-se aquesta pel·lícula,  la història escrita per Arthur C. Clarke i el mateix Stanley Kubrick inclou alguns avenços tecnològics que amb el temps han anat fent-se realitat, sense deixar de banda col·laboracions invisibles com la d’Albert Einstein.

Aquest viatge espacial interplanetari, que és apassionant i al mateix perillós, respecta en tot moment les teories d’Einstein: la de la Relativitat Espacial, que limita el viatge per sota de la velocitat de la llum, i teoria de la Relativitat General, que explica la gravetat. A més, es comptà amb l’assessorament dels astrofísics i enginyers de la Nasa.

A la pel·lícula podem apreciar de manera realista la microgravetat, l’exercici físic esdevé una necessitat ja que la falta de gravetat causa atrofia muscular i el silenci pren protagonisme ja que a l’espai no hi ha so.

stanley_kubrick_odisea_2001_8352_863x647

L’any 1960 la tecnologia informàtica estava encara en un estat molt poc desenvolupat però a la cinta hi apareixen teleconferències, sistemes de guia informàtica, televisors de pantalla plana, tablets, jocs d’ordinador, bancs de memòria de fibra òptica….

2001: una odissea a l’espai ha estat qualificada a vegades com una cinta lenta i amb falta d’acció; Kubrick volia deliberadament que aquesta obra tingués una narració no verbal i un ritme pausat, amb pistes visuals, amb la importància de la música clàssica i amb imaginació i misteri.

Stanley Kubrick aconsegueix amb aquest títol establir el gènere de la ciència ficció com a gènere cinematogràfic.

A l’#espaicinema de la biblioteca trobareu aquesta i moltes altres obres de Kubrick.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari