Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Lluís Plandiura. El gran col·leccionista

portadaAvui us presentem el llibre Lluís Plandiura. El gran col·leccionista, publicat per Edicions de La Garriga Secreta aquest mes de març. És la primera aproximació biogràfica de qui va ser el més gran col·leccionista de la primera meitat del segle XX i, per tant, un personatge clau en la història de l’art de Catalunya.

El treball ha estat escrit i dirigit per l’enginyer, professor i membre de l’associació La Garriga Secreta, Manel Vilar.

Lluís Plandiura i Pou (1882-1956), amb arrels familiars a la Garriga i propietari d’un negoci de productes colonials a Barcelona i de tres fàbriques de sucre a Motril, durant la seva vida va fer quatre grans col·leccions d’art. La més important incloïa 1.869 valuosíssimes peces romàniques i gòtiques, i també obres de pintors contemporanis que es van fer artísticament grans al seu costat. L’any 1932, Plandiura va vendre la col·lecció a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona, una operació que dotava de qualitat el Museu d’Art de Catalunya i que retornava al país part del seu patrimoni artístic. Anys abans s’havia encarregat de vendre als Estats Units els murals romànics de Santa Maria de Mur, actualment conservats al Museu de Belles Arts de Boston.

La gran col·lecció que Plandiura guardava a la Lluis_Plandiuraseva casa museu del carrer de la Ribera de Barcelona, a tocar del Born, la formaven 175 peces medievals romàniques i gòtiques de gran importància en l’art català i prop de 400 obres d’artistes moderns com Casas, Vayreda, Llimona, Galwey, Nonell, Nogués, Mir, Picasso, Manolo… Tot el paquet de murals, retaules, pintures, escultures i ceràmiques sumaven un total de 1.869 peces que van bastir de prestigi i qualitat les migrades col·leccions de què disposava aleshores el Museu d’Art de Catalunya, ara dit MNAC.

Acabada la guerra va començar una nova col·lecció que va anar portant a la casa que s’havia fet a la plaça de l’Església de la Garriga. A la Garriga hi havia obres de Zurbaran, Picasso, Clarà, Manolo, Casas, Rusiñol, Mir, Nonell, i algun retaule d’Huguet, entre moltes altres obres. Set anys després de la seva mort, tota aquesta col·lecció es va vendre l’any 1963 als Maragall de Sala Parés.

L’autor del llibre explica que “Sense tenir pràcticament estudis relacionats amb l’art, va tenir molta capacitat de veure què era bo i què no ho era, segons els seus criteris personals. Quan veia una obra que li feia peça, s’hi llançava, i no estalviava esforços per aconseguir-la”. “La fal·lera de Plandiura pel col·leccionisme l’havia portat a situacions desagradables”, explica l’autor al llibre sobre la pintura El mercat, de Xavier Nogués: “Plandiura volia de totes totes posseir aquell quadre, però la Isabel [Isabel Escalada, la segona dona del pintor] no se’n volia desprendre a cap preu. Aprofitant una visita a casa del pintor, Plandiura li va agafar el quadre. Conscient de la malifeta, la va voler compensar amb un immens ram de roses acompanyat d’un moneder molt car, uns regals que ella no va voler acceptar. Malgrat els precs i les súpliques de la Isabel, Plandiura no li va tornar mai la pintura”.

El llibre Lluís Plandiura. El gran col·leccionista, de tapa dura, té 144 pàgines i 118 fotografies tant del propi Lluís Plandiura com de les moltes obres d’art que van passar per les seves mans. El treball està prorrogat per l’historiador de l’art Francesc Fontbona, i compta amb un epíleg escrit per Marià Castells Plandiura, net del protagonista, que s’hi aproxima des de l’àmbit familiar.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari