Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El retorn del professor de ball d’Henning Mankell

Henning Mankell

Henning Mankell està considerat un dels grans escriptors suecs contemporanis i un dels mestres del gènere de la novel·la negra actual. Considerat com un dels grans dramaturgs de Suècia, viu, des del 1972, entre Suècia i Moçambic, on dirigeix el Teatre Nacional Avenida de Maputo, la capital del país africà. 

PortadaEn El retorn del professor de ball, en què Mankell no fa aparèixer el seu famós inspector Kurt Wallander, aprofita per parlar de la complicitat de molts suecs amb el nazisme i de la xarxa oculta de suport als vells dirigents i assassins del règim hitlerià, així com del suport que rep de les noves generacions. Una vegada més, amb l’excusa d’una novel·la negra, Mankell utilitza els actes criminals com un mirall de la societat actual. 

El desembre de l’any 1945, un avió britànic aterra a Bückeburg (Alemanya) i en baixa un home que porta una petita bossa de viatge negra; es dirigeix a la presó de Hamelin, on dotze criminals de guerra alemanys estan empresonats, amb una sinistra missió. Cinquanta-quatre anys després, a Suècia, Herbert Molin, un policia jubilat que porta una vida tranquil·la al poblet de Härjedalen, és assassinat d’una manera brutal: literalment, l’assassí l’ha mort a fuetades; a més, la policia descobreix unes petjades de sang molt estranyes al voltant del cadàver, com si algú hi hagués fet uns passos de ball. Un antic company de Molin, el jove Stefan Lindman, decideix investigar els fets. Aviat descobrirà unes misterioses connexions entre la mort de Molin, els col·laboracionistes durant la segona guerra mundial i els grups neonazis del present.

Tot i que en aquesta obra no apareix, si sou seguidors de la saga d’en Wallander potser us interessarà aquest documental de la BBC.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: El retorn del professor de ball 

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquest llibre el dissabte 25 d’abril a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

5 Comentaris fins ara

  1. Núria dimecres 22 d'abril de 2009 - 17:21 h

    Hola,

    M’ha agradat bastant però m’acabava de llegir el del Larson (el primer) i em va agradar molt més. Jo no sé reconèixer que estigui millor escrit. Espero que això em quedi clar el dissabte quan es comenti. De fet, a part d’enganxar-me més el del Larson, l´he trobat més fàcil de llegir. El del Mankell, i estic d’acord amb el Juanjo, a trossos em costava de seguir, sobretot cap al final.

  2. Mercè Foradada dimecres 22 d'abril de 2009 - 16:11 h

    Hola a tots i totes!
    Gràcies Juanjo pel teu savi comentari. Hi ha moltes opinions – no totes: faltaria més! – que comparteixo i que podrem posar en comú dissabte juntament amb les motes altres que espero que hi hagi.
    També, gràcies Sisco pel teu link que realment dóna una panoràmica molt completa.
    De tota manera també seria bo que per a la sessió del 25, tan pròxima a Sant Jordi!, tots i totes anéssim pensant en quin llibre – descobriment recent, preferència molt personal… – voldria recomanar a la resta de companys i companyes.
    Com que quan en veiem ja haurà passat la Diada: Un dia molt ple amb molts llibres rebuts i encara més regalats!
    Una abraçada.

    Mercè

  3. Sisco dimecres 22 d'abril de 2009 - 10:10 h

    Salutacions a tots els membres del Club,

    En resposta al comentari del Juanjo us faig arribar un enllaç que potser us serà d’interès pel tema de les novetats literàries de Sant Jordi:
    http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3572856

    A més també aprofito per convidar-vos a que visiteu la parada de les Biblioteques on podreu consultar les nostres novetats. Ens trobareu a l’alçada del Teatre Principal.

    Bon St Jordi!

  4. Juanjo dilluns 20 d'abril de 2009 - 9:25 h

    Salutacions a tots/es els membrs del club.

    Per un NO assidu lector de novel.les policiaques vull comentar que aquest llibre no m’ha desagradat encara que tampoc m’ha entusiasmat sobre tot desprès de tenir unes grans expectatives de satisfacció cap a meitat de l’obra donades per un bon plantejament i bona trama i que per contra crec que baixa una mica el nivell de ressolució final.

    M’explico.
    Crec que el plantejament de llibre és correcte amb una trama més que interessant al principi. La barreja entre la ficció i situacions reals donades durant la historia de la segona Guerra Mundial aconsegueixen que pugui capficar-me amb el llibre.El desenvolupament dels aconteixements crec que estan bén enfocats i aconsegueix crear una mena “d’anssietat” en conéixer el que vindrà desprès del final d’un capitol. El perfil dels personatges son bastant coherents durant tot el llibre (fins hi tot la Veronica). La bona redacció de les ubicacions de Suècia i els seus paissatges i clima ajuden al ritme de l’obra. Tot aixó canvia quan crec que es produeixen unes situacions (en principi poc reals, i titllades per mí com a grans casualitats) que fan que tanqui el llibre amb uns aconteixements poc creïbles…
    (molta casualitat el trobament a Argentina del personatge que facilita la informació, casualitats en els erros policials i d’investigació, trobada ambun policia que en principi ha d’ajudar al Stefan en les últimes situacions de llibre, la Verònica i els dos retinguts , comportament final de l’Elsa, situacions a l’esglessia, comportament de l’Aaron,…) Potser no
    ho entés tot, però al final m’ha costat una mica seguir i lligar totes les situacions.
    Pel meu gust crec que hagués estat un encert aprofondir més en el personatge de l’Stefan al conéixer la historia real deu seu pare (encara que segurament seria per un altre tipus de literatura) i reflexionar sobre el racisme i xenofobisme a Suècia en l’actualitat ( crec que no vol involucrar-se massa i té suficient en donar una pinzellada).
    Bé suposso que aquests i altres molts temes sortiran el dissabte.
    Fins aviat.

    PD: – Podriem el dissabte portar o parlar d’algunes adquisicions
    per Sant Jordi i si algú té alguna recomanació que la faci…
    – Mercè crec que hauràs disfrutat molt amb el teu viatge de
    fí de curs amb els teus alumnes a Gràcia???
    Bé, veig que també ha arribat la crisi als instituts. Els
    viatges de fí de curs ja no són el que eran…

  5. Mercè Foradada dimarts 14 d'abril de 2009 - 12:23 h

    Hola, cluberos,

    Aquest mes m’he adormit amb això del viatge a Gràcia amb els alumnes – Fantàstic! – i les remullades vacances de Setmana Santa. Veig que el Miquel ens ha penjat un excel·lent vídeo sobre el Mankell que espero que encara uns farà venir més ganes de llegir-lo. No sabia que el Keneth Brang havia interpretat en Wallander per a la BBC. Deuen ser unes bones pel·lícules?
    Què tal El professor de ball? Per als admiradors/es del Larson, no us sembla que això és més o menys el mateix però sensiblement millor escrit?
    No em tingueu en el dubte fins al dia 25: digueu-me que us ha semblat o què us va semblant.
    Per als que els agradi, estan de sort perquè en Mankell és una mina: trobareu més de 10 títols d’ell traduïts i no para de treure’n de nous.
    Apa! A llegir i, el que vulgui, a escriure alguns comentari.
    Abraçades.

    Mercè

Deixa un comentari