Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Traficants d’ànimes

portada  Gustau Nerín (Barcelona, 1968) és antropòleg, especialitzat en l’estudi del colonialisme a l’Àfrica. Doctor per la Universitat de Barcelona, ha estat professor a la Universitat de Guinea Nacional, de Guinea Equatorial, i de la Universitat Paul Valéry, de Mont-real (Quebec). Ara torna a viure a Catalunya, després d’anys de viure a Guinea i al Brasil. És un dels antropòlegs més prolífics del país i, per més que sembli estrany, no és professor de cap universitat catalana. Nerín fa vint anys que elabora estudis sobre Guinea Equatorial i ha escrit llibres d’èxit, com Blanco bueno busca negro pobre: crítica de la cooperación y las ONG (2011) i L’antropòleg a l’olla (2010). Ara ha escrit Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica (Pòrtic, 2015), que és el llibre que us presentem avui.

Gustau Nerín ha aconseguit posar al descobert l’activitat dels negrers espanyols a la costa africana durant el segle XIX. Entre els negrers, hi havia homes de Cadis, de Màlaga i de Santander, però també de l’Escala, de Sant Feliu de Guíxols, de Vilanova i, sobretot, de Maó.

blanco buenoLa majoria procedien de riques famílies de mercaders o antropolegde capitans de vaixell, però també n’hi havia que eren mariners abandonats pels seus patrons a la costa africana, o fins i tot algun que compaginava el tràfic d’esclaus amb la pirateria. Aquests factors negrers compraven els esclaus a baix preu a la costa africana i els guardaven empresonats en barracots abans d’embarcar-los cap a les plantacions de Cuba, Puerto Rico, Brasil, l’illa de la Reunió, etcètera.

 

Entre el 1514 i el 1866, arreu del món es van embarcar 10.203.657 esclaus i se’n van desembarcar 8.799.380. Per tant, durant la travessia un 15% van morir. Es desconeix quants homes, dones i nens van morir a les factories. Nerín assegura que hi ha documentació que detalla que, quan els esclaus sortien de la factoria, a vegades pesaven només 35 quilos. “Era un negoci a gran escala, era impossible que funcionés només amb segrestos i captures. Hi havia xarxes comercials en què estaven implicats molts africans.

 

 L’esclavitud ja existia abans de l’arribada dels europeus, gustauperò es va dinamitzar molt i va provocar més guerres per capturar esclaus”, diu.

Molts esclavistes van morir a la costa africana: de malària, de disenteria, en enfrontaments armats o, fins i tot, enverinats; uns pocs van quedar-se a l’Àfrica, i d’altres van retornar. Nerín deixa constància d’alguns negrers que van gaudir d’un gran reconeixement social al nostre país. Traficants d’ànimes documenta una realitat incòmoda i punyent sense la qual no s’entén ni la història d’Àfrica ni la nostre.

 

 

Aquestes son totes les obres de Gustau Nerín que trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari