Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Beat Attitude. Antologia de mujeres poetas de la generación beat.

 

Diane di Prima en un recital de poesia

Diane di Prima en un recital de poesia

La generació beat va ser un moviment social i literari que va sotragar la societat nord-americana als anys cinquanta. El terme beat prové de “beaten down” (derrotat), reflectint la desesperació d’una societat afectada per la depressió econòmica, la Segona Guerra Mundial i l’amenaça de la bomba atòmica. Representà una nova manera d’entendre la vida, de rebutjar els conformismes socials, d’obrir la ment i el pensament a noves finestres de percepció.

portadaEls membres d’aquesta generació varen llançar-se a la carretera cap a enlloc en actuacions desastroses, i udolant a la nit als joves nord-americans dels anys 50. Rodamóns del dharma, frenètics amants del jazz i la benzidrina, desencantats fugitius al gran sud -Mèxic, Marroc, Índia-, pioners de la contracultura zen i la llibertat sexual …

Allen Ginsberg, Jack Kerouac, William Burroughs, Gregory Corso, Lawrence Ferlinghetti, Bob Kaufman, Gary Snyder … cap nom femení? Sí. Va haver-hi dones. Relegades a un segon o tercer pla per un cànon crític que, fins i tot en els nostres dies, segueix mitificant a les figures masculines del moviment, les escriptores de la generació beat no es van limitar a ser meres amants, esposes o amigues: també van ser escriptores prolífiques que, en nombroses ocasions, no van obtenir el suficient reconeixement.

Poc sabem d’elles a la realitat literària espanyola i hispanoamericana. El llibre que us presentem avui, Beat Attitude. Antologia de mujeres poetas de la generación beat seleccionada i traduïda per Annalisa Marí Pegrum, ve a cobrir, en bona mesura, aquest buit amb una dissecció que inclou els poemes de Cowen, Joanne Kyger, Lenore Kandel, Diane di Prima, Denise Levertov, Ruth Weiss, Janine Pommy Vega, Hettie Jones, Anne Waldman i Mary Norbert Korte.

Segons l’autora, “durant els 50 i començaments dels 60, les coses no pintaven molt bé si eres dona. Fins i tot Sylvia Plath parla de tot això. Tenir casa, tenir fills, cuinar, ser amable Annalisa Mari Pegrumamb els amics del marit, totes aquestes coses”. Gary Snider deia sentir-se desconcertat davant les dones que escrivien: ‘Si bé podia comprendre la psicologia dels poetes homes, desconeixia el que passava en la psique de les poetes dones’, deia. els homes no les consideraven com boges; apreciaven la seva companyia i d’alguna manera, les necessitaven. però no podien comprendre que volguessin viatjar, o tenir el mateix tipus d’experiències que ells, i en la seva obra es pot llegir aquesta frustració de ser dona i voler volar però tenir les ales tallades“.

En què es distingeix la seva poesia de la dels homes? Segons Pegrum, “en general parlen del mateix que els homes: l’espiritualitat, les filosofies orientals, l’alteració de la consciència, el jazz, l’escriptura automàtica, viatges, reivindicació social i política …, però observem temes nous: menstruació, parts, avortaments, fills, frustració d’estar a un costat de la carretera, invisibilitat, l’espera, i la presència del domèstic. Cal dir que, confinades a l’espai domèstic pels seus companys de generació, desenvolupen una interessant escriptura dins de la casa i converteixen el domèstic a tema literari que amb prou feines es troba entre els homes“.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més informació sobre la generació beat.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari