Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘La llavor immortal, els arguments universals del cinema’ de Jordi Balló i Xavier Pérez

llavor immortal 001Fins a quin punt són originals els arguments cinematogràfics? Des de les primeres projeccions dels Lumière, el cinema es va convertir en el gran fabulador del segle XX, i encara.

La llavor immortal, llibre recuperat vint anys després de la primera edició, rastreja els motius argumentals que es repeteixen en el cinema de tots els temps i mostra la seva relació–no sempre conscient– amb les narracions fonamentals de la història de la cultura. Les pel·lícules es constitueixen així en una etapa fèrtil d’una continuïtat narrativa: obres que són fruit d’un llegat i que poden generar-ne un de nou.

De què ha parlat el cinema en els últims 100 anys? La conclusió a la qual arriben Jordi Balló i Xavier Pérez després d’agrupar temes i arguments, és que, el cinema, com qualsevol altra forma narrativa, té preocupacions constants.

De la història de Jason i els Argonautes procedeixen, segons aquesta teoria, tot el cicle de Simbad el marí i les pel·lícules de cerques de tresors, incloses les de Steven Spielberg i les de James Bond. Per exemple, Medea, que va ajudar Jason a robar el tresor i les noies Bond, lligades moltes vegades amb l’enemic, acaben ajudant a l’heroi.

L’Eneida estaria darrere dels films la base argumental dels quals és la cerca d’una nova pàtria i el western recrea l’itinerari històric del poble americà. L’Odissea tracta sobre la tornada a la llar i John Wayne emulava a Ulisses a Centaures del desert; i Orfeu i el seu descens a l’infern té lectures cinematogràfiques amb personatges que busquen la seva Eurídice perduda, com a Frenètic, de Roman Polanski, o Vellut blau, de David Lynch.

Entre els temes que més preocupen en la nostra època estan els amors prohibits a l’estil de Romeu i Julieta, la dona adúltera inspirada en Madame Bovary, o l’ascensió per amor inspirada en el model de Ventafocs i en el qual s’han basat pel·lícules com Cantant sota la pluja o Rebeca.

Segons els autors, el motiu essencial de la ficció contemporània, plasmat El castell de Kafka, és l’eix de moltes pel·lícules de Hitchcock -Amb la mort en els talons, entre d’altres- i de recerques sobre una realitat que es reflecteix hermètica, com Blow up, d’Antonioni.

El llibre consta de 21 capítols, cadascun s’inicia explicant els continguts de l’argument original i després desenvolupa com el cinema ha agafat aquests referents i els ha desenvolupat.

jordi balloJordi Balló és professor en la UPF des de 1993 i des del 1997 és director del Màster de Documental de Creació de la UPF, que s’ha convertit en un lloc de referència internacional sobre com des d’una iniciativa de formació es pot impulsar un moviment cinematogràfic. Des del Màster s’han impulsat més de vint llargmetratges, entre ells films renovadors de Guerin, Jordà, Mercedes Álvarez o Isaki Lacuesta.

Col·laborador del diari La Vanguardia i del Suplement Cultura/s del mateix diari, també ha estat director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona entre 1998 i 2011. Ha comissariat exposicions com El segle del cinema, Estarrufi/Kiarostami: correspondències, Hammershoi i Dreyer o Totes les cartes. Correspondències fílmiques (Premio Ciutat de Barcelona 2011), on ha explorat els límits entre la sala de cinema i l’espai del museu.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAXavier Pérez és Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i doctorat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra.

Especialitzat en narrativa i crítica cinematogràfica i televisiva, ha publicat diversos articles en El Temps, Avui, Cultura/s, i llibres com Jo ja he estat aquí. Ficcions de la repetició (amb Jordi Balló), El temps de l’heroi. Èpica i masculinitat al cinema de Hollywood (amb Núria Bou), i El suspens cinematogràfic.

Actualment és docent i vicedegà dels Estudis de Comunicació Audiovisual en la UPF, així com coordinador del grup CINEMA (Col·lectiu de Recerca Estètica dels Mitjans Audiovisuals).

Trobareu aquests documents a l’espai de cinema de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari