Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Dibuixos de Joaquim Mir. La confidència de l’artista

portadaEn els dibuixos de Joaquim Mir no hi podem veure l’espectacle dels colors en espais assolellats o humits, o el trànsit de la llum solar sobre la terra. Els dibuixos i notes que feia Joaquim Mir sobre el terreny conformen un recull d’instants, descripcions orogràfiques que creen tensions dins els petits espais de paper on foren executats. La màgia de la simbiosi de l’home i la naturalesa s’aplega en un repte dins d’una superfície de paper molt petita i en què malgrat les seves dimensions podem copsar un diàleg, com si es tractés d’un joc de seducció.

Avui us presentem el catàleg de l’exposició Dibuixos de Joaquim Mir. La confidència de l’artista que la Fundació Caixa Tarragona va fer durant el 2003, sota el comissariat de Joan Gil, que coordina el catàleg, i amb la coordinació de Conxita Oliver. Ells dos, amb Josep Maria Mir, son també els autors dels textos del catàleg, i l’autor de les fotografies és Jaume Soler.

Joaquim Mir i Trinxet és un pintor català nascut a Barcelona el 6 de gener de 1873. A Olot, ciutat del seu pare, fou influït pel paisatgisme de l’escola Vayreda. El seu estil més personalJoaquim Mir es basa en una superació pròpia i segurament inconscient de la pintura impressionista, basada en una visió intuïtiva i lliure del paisatge a base de taques i masses de color que sintetitzen l’aparença real vorejant molt sovint l’abstracció. El 1921 es casà i s’instal·là a Vilanova i la Geltrú, en una finca actualment coneguda com a Casa Mir.

Se’l considera un dels màxims exponents de la pintura immediatament posterior al Modernisme, creador d’un postimpressionisme molt personal. Morí a Barcelona el 1940 després d’una estada a la presó, acusat pel franquisme de connivència amb la República. Fou enterrat al cementiri de Vilanova i la Geltrú.

Està clar que Mir, el gran pintor postimpressionista català, pintava a l’aire lliure i, de torna, també hi dibuixava. Molts cops en el recorregut d’un dia de treball el pintor troba més d’un element interessant, llavors, unes poques línies, uns tocs de color, satisfan el desig de plasmar la troballa, guarden la memòria d’allò entrevist, fugisser. Sovint una tela no es pot acabar del tot en una sortida i s’arrodonirà a l’estudi. Llavors els dibuixos, els apunts a llapis, a tinta o amb color al pastel, són el recordatori que ajudarà a mantenir la memòria de l’artista.

Ermita de Sant Joan i Torre d'Enveja

Ermita de Sant Joan i Torre d’Enveja

En els dibuixos de l’exposició es poden recórrer els paisatges on Mir va trobar la inspiració per a les seves magnífiques teles. Hi ha la síntesi d’aquelles imatges que es van transformar en unes pintures expressionistes, camí de l’abstracció, dedicades a mostrar una visió original i moderna del paisatge i un treball rotund, sobre el color. L’itinerari vital del pintor es converteix en un mirall on deixa constància de les seves observacions: Mallorca, l’Aleixar, Maspujols, Montserrat, Miravet, Mollet, Vilanova, etc. Hi ha llocs que coneixem perquè encara conserven la mateixa fesomia de fa gairebé un segle: campanars, paratges del riu, muntanyes, barrancs, etc. I n’hi ha altres que també reconeixem perquè els associem a quadres seus que probablement es van pintar en paral·lel a la realització dels dibuixos. És certament sorprenent com uns traços simplificats, uns gargots expressius que es podrien considerar gairebé abstractes, ens resulten tan familiars i recognoscibles. Quatre línies nervioses i rítmiques i veiem les muntanyes de La Mussara, Montserrat, el castell de Miravet, el turó de Castellvell, la plana de Reus, l’ermita de Sant Blai, el barranc de Maspujols…

A les biblioteques municipals de la ciutat trobareu més de vint documents que ens parlen del pintor Joaquim Mir i la seva obra.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari