Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Trikitixaren historia txiki bat, Una pequeña historia de la trikitixa

portadaDemà comença el 35è Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú, i a la propera entrada d’aquest bloc en parlarem a bastament. Però avui us avancem que el plat fort de la nit de dissabte serà l’actuació d’un vell conegut del festival, el músic i compositor basc Kepa Junkera, que presentarà el seu nou treball acompanyat del grup Sorginak.
Després de l’èxit aconseguit amb el seu àlbum dedicat a Galiza, Kepa Junkera, amb tota una carrera dedicada a la música tradicional basca i a les músiques d’arrel, torna als seus orígens al País Basc però no amb un disc més; torna amb una obra magna: Trikitixaren historia txiki bat, Una pequeña historia de la trikitixa. El que ofereix Kepa és un treball a fons, rigorós, encara amè i sense pretensions de pontificar. Com a gran aficionat a l’acordió diatònic basc (trikitixa), Kepa Junkera escriu una història agradable i plaent on van sortint les dones i els homes precursors i els que després dels anys van anar forjant un so molt particular, molt propi, que ha calat extraordinàriament en la cultura basca.
Fa 35 anys que Kepa Junkera va prendre kepajunkera-sorginakentre les seves mans, en barri bilbaí de Rekalde, un acordió diatònic. Van ser el seu avi i la seva mare qui li van acostar aquest so, que no ha callat durant tot aquest temps, i Junkera ha volgut homenatjar els seus antecessors en el seu nou treball, acompanyat de la formació Sorginak (Bruixes), un grup de joves sonadores de panderetes i vocalistes que aporten frescor i tradició en cada tema.
El trikitilari d’Errekalde ha realitzat en el seu disc-llibre un repàs a la seva relació de 35 anys amb la trikitixa i al camí recorregut per aquest acordió arribat d’Itàlia fa 150 anys al mon de la música basca, homenatjant a aquells que han estat la seva font d’inspiració.
kepa junqueraEl CD-llibre gaudeix d’una acurada presentació, en la qual tenen el seu lloc fotografies preses per Igotz Ziarreta i pertanyents a l’arxiu de Junkera, il·lustracions d’Alberto Palomera i la prosa de Joxean Agirre.

Aquest és un fragment del llibre: “El blues originari es tocava en els anys trenta a la vora del Mississippi en uns llocs inmunds en què es bevia un alcohol d’ínfima qualitat. Aquests llocs, dels Juke joints, eren atacats per la comunitat negra creient que li va donar la denominació de Música del Diable – Devil’s Music -, en contraposició al Gospel -Música de Déu- que es cantava a les esglésies.
També la trikitixa neix entre nosaltres sota la sospita d’induir a la gent, sobretot als joves, a comportaments poc decorosos. Les teories sobre l’entrada de l’instrument al país basculen entre els que defensen que va ser introduït pels treballadors piomentesos que entre 1850 i 1860 van aportar la seva experiència, adquirida en la construcció de túnels en els Alps, al tram de Beasain – Altasuna, i els que creuen que s’expandeix a partir de Bilbao. La primera de les tesis, avançada per Aguirre Franco en el seu llibre “Trikitixa”, argumentava que difícilment podia haver entrat pel port de Bilbao, ja que la trikitixa tot just arrela a la costa i menys en els ports, i sí en el seu interior. Afegeix que la soinu txikia procedeix a més de l’Europa central (sud d’Alemanya, Àustria i en general de les regions alpines), zones allunyades del mar, pel que es fa difícil entendre que la seva extensió es realitzarà per la costa.”

A les biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú podreu trobar més treballs del músic basc, clicant aquí.

Aquest és el clip de la cançó “Sorginak Infernuko Hauspotik Irtetzenha”, que pertany a aquest àlbum i que ha estat realizat per Jordi Monedero íntegrament amb drons.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari