Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


“Pedra de tartera” i “Càmfora” de Maria Barbal

Pedra de tarteraPedra de tartera va suposar el debut literari de Maria Barbal i ben aviat es va convertir en un text clàssic i un autèntic fenomen editorial en diversos països, amb més de cinquanta-cinc edicions en diverses llengües. Ambientat fonamentalment en el Pallars nadiu de l’autora, el llibre és el relat en primera persona de la vida de Conxa, que va des de començament del segle XX fins a la dècada de 1960. Un relat magnífic sobre la supervivència i el desarrelament.

Víctima passiva del seu temps, Conxa representa totes aquelles dones que, mentre la vida les obligava a callar, han vist com el temps passa per davant sense poder fer-hi res. A través de les seves paraules i, especialment, dels seus silencis, Barbal retrata la duresa de la vida d’una dona pagesa, mentre els ecos dels esdeveniments històrics que sacsegen el país, des de l’adveniment de la República fins a la dictadura, van arribant, a poc a poc, a les comarques del Pallars.

CàmforaCàmfora, per la seva banda, és una història d’amors i desamors, de gelosies i d’enveges, de tendreses i de dolor, és una història d’homes i dones que dubten entre la vida escarrassada al terrer i la redempció a ciutat. Empesos per Leandre Raurill, que s’ha barallat amb filla i gendre per l’herència, Maurici i Palmira deixen el poble i se’n van a viure amb ell a Barcelona. Però l’odi manté la ferida oberta; la injustícia, a més, cova un secret, i el temps farà que finalment esclati amb contundència i se’n derivin diferents efectes…

Maria Barbal, nascuda a Tremp el 1949, va estudiar filologia hispànica i actualment alterna la docència amb l’escriptura. Es donà a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (1985; premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), que esdevingué una fita Maria Barbalimportant en la narrativa catalana dels vuitanta. És la història d’un desarrelament que té com a punt de referència el seu Pallars nadiu, on ha ambientat moltes de les obres posteriors, entre les quals els reculls de contes La mort de Teresa (1986) i Ulleres de Sol (1994), aquesta última és un llibre de cinc narracions llargues, de cinc petites novel·les que tenen un lligam entre si.

Posteriorment publicà les novel·les Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992), amb les quals obté els premis 1993 de la Crítica, Crítica Serra d’Or i Nacional de Literatura. Ha participat en el volum col·lectiu Barceldones (1989) i ha estat antologada en el volum Narradors de ponent (1987). Posteriorment ha publicat el recull de contes Ulleres de sol (1994) i Escrivia cartes al cel (1996) que s’inspira en el segrest d’uns nens i una mestra francesos l’any 1993. Les seves darreres novel·les són Bari (1998) i Carrer Bolívia (1999).

Al TNC es podrà veure, durant els mesos de gener a març de 2011, l’obra Pedra de tartera amb direcció de Lurdes Barba i una nova adaptació teatral a càrrec de Marc Rosich, en la qual els temps de la novel·la travessen i conviuen en l’espai d’una cuina.

Al següent enllaç podeu veure l’entrevista que el Marius Serra li va fer al programa Alexandria amb motiu del 20è aniversari de l’obra Pedra de Tartera: TV3 a la Carta-Pedra de tartera

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Pedra de tartera & Càmfora de Maria Barbal

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 18 de desembre a les 17.30h. Esteu convidats a participar-hi!

1 Comentari fins ara

  1. mercè Dimarts 7 de Desembre de 2010 - 12:08 h

    Hola, cluberis i cluberes,

    Una altre mes que ens pega per estar callats, suposo que de tanta feina – i plaer- que tenim amb les dues novel·les de la Barbal. Alguns de vosaltres crec que fins i tot n’esteu llegint tres, perquè us han prestat l’exemplar del cicle del Pallars , que també conté Mel i metzines. Jo rellegeixo Pedra de tartera i Cànfora i em reafirmo que és el millor de la Barbal, perquè, segurament perquè parla de coses que li són molt pròximes, de les seves mateixes arrels, aconsegueix un to realista i commovedorament versemblant. Sobretot quant als personatges femenins, que broda. Salvant les distàncies i amb un tarannà molt diferent que es tradueix en la seva narrativa, crec que és el més semblant a la Rodoreda que han donat les lletres catalanes.
    Ah, i ja heu llegit el monòleg del Beckett, Primer amor? No el trobeu rotundament demolidor? Espero que l’Arquillué el brodi.
    Bé, doncs fins dijous, els que anem al teatre, i fins dissabte 18 (recordeu que aquest mes avancem el Club, a causa del Nadal) amb tot els altres que pugueu assistir-hi.
    petonets i bona lectura!

Deixa un comentari