Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Pixar: pelis per nens… perquè gaudeixin els pares!

Del revésLa recent estrena del film Del revés a tornat a posar de manifest la bona mà que tenen des de la productora Pixar per fer feliços als nens/es i als seus pares/mares a l’hora de triar una pel·lícula per veure plegats. El comentari és habitual i ningú és aliè al fet que es tracta de pel·lícules amb un missatge per adults que, com a mínim en aparença, els més petits no són capaços de captar.

La nova pel·lícula de Pete Docter, director de Monstruos S.A. i UP, és tremendament divertida pels nens i intel·ligent pels adults. Un acostament al comportament humà, al funcionament de la ment, que radiografia la preadolescència amb una encertada personificació de les cinc emocions bàsiques: alegria, por, ràbia, tristesa i fàstic.

Aquesta dualitat ho han sabut reflectir més que correctament a la revista ICON (El País) en l’article que porta per títol Siete momentos en los que Pixar se olvidó de que había niños en la sala. Es tracta d’un brillant repàs als set treballs de la productora nord-americana que millor han plasmat aquesta dualitat i que a continuació us referim:

  • Bichos (1998): la sàdica llagosta colonialista

Una colònia de formigues viu intimidada per unes llagostes que les obliguen a recol·lectar el seu menjar si volen viure. El to còmic amaga una lectura política amb la perpetuació de les classes socials, l’explotació dels treballadors,… que té el seu punt àlgid en la pertorbadora escena en la que el cap Hopper assassina a tres sequaces per demostrar que les formigues han de viure amenaçades per ser productives i impedir que s’amotinin.

L’aquari en el qual recala Nemo està ple de peixos extravagants que òbviament no estan bé del cap, vivint tancats en la consulta d’un dentista. Deb és un peix castanyola que està com unes ídem i creu que el seu reflex és la seva germana bessona, Flo, de la qual no es fia en absolut però sense la qual no pot viure.

Un exsuperheroi frustrat amb la seva existència anodina ja és un protagonista difícil de captar per a un nen, la vida del qual és emocionant pel simple fet d’existir. Quan es planteja el retorn a la lluita contra el crim, Bob torna a la il·lusió i a la doble vida. La seva dona, Helen, tem haver perdut al seu marit, creu que li enganya amb una altra i fins i tot entén que Bob necessiti escapar de la vida grisa que han construït junts.

  • Ratatouille (2007): 30 segons que descobreixen un cas de ‘bullying’

A Pixar li van bastar 30 segons per convertir a Anton Ego (implacable crític gastronòmic especialitzat a enfonsar restaurants) en una víctima de la nostra societat. Ego prova el ratatuoille (plat d’hortalisses cuinades) d’Alfredo Linguini, l’aspirant a xef ajudat per una rata, i immediatament les seves sensacions li transporten a les tardes en les quals arribava a la seva casa de petit, atemorit pel maltractament dels seus companys de col·legi. El ratatouille que li cuinava la seva mare representava l’amor més incondicional, la seguretat de la llar i la felicitat de saber que per unes hores el seu infern havia acabat.

  • Wall-e (2008): el descobriment de l’amor

Els nens perceben l’amor com un sentiment col·lectiu que engloba l’amistat, la família i les parelles. Els nens assumeixen que Wall-E i Eva es fan amics, però els adults sí reconeixem la mà tremolosa del robot que porta una eternitat solament, amb l’únic llaç afectiu de Bàrbara Streisand en un VHS de Hello Dolly.

  • Up (2009): naixement, vida i mort 10 minuts

Un cruel joc amb l’expectativa porta a creure que els dos nens solitaris i somiadors que obren la pel·lícula seran els protagonistes. Quin error; Ellie estarà morta als 10 minuts de pel·lícula. Un increïble maneig de l’el·lipsi repassa l’emotiva vida en comú de Ellie i Carl, que són un equip i passen junts per les frustracions i la quotidianitat que solament algú que hagi tingut relacions sentimentals pot fer seves.

Les joguines estan atrapades en una cinta d’enderrocs que inevitablement els llançarà al foc. El seu instint de supervivència els empeny a lluitar contra això, fins que de manera col·lectiva s’adonen que no hi ha esperança, és la fi. S’agafen les mans, intenten no semblar tenir por i esperen el seu destí. Al cap i a la fi, ja han sofert la major por de qualsevol individu: deixar de tenir identitat, el dia que Andy es va fer gran.

Tota una lliçó de com fer cinema d’ampli espectre.

En el següent enllaç podeu veure tots els films de la factoria Pixar que es troben a les Biblioteques de Vilanova:

Si voleu llegir l’article original complet ho podeu fer en aquest enllaç: Siete momentos en los que Pixar se olvidó de que había niños en la sala

Us deixem amb el tràiler de Del revés (Inside Out):

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari