Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


“Santuari” de William Faulkner

PortadaLa història de Santuari gira entorn de la Temple Drake, una noia jove de bona família que s’escapa una nit del col·legi amb un home borratxo. El cotxe amb el que viatgen xoca a prop d’una casa vella que ha estat transformada en cafè per una parella de negres. Diversos personatges a la vora de l’embriaguesa més absoluta entren llavors en escena. Tremp serà violada per l’enigmàtic Popeye i es cometrà un assassinat…

La jove Tremp es deprimeix enormement i decideix refugiar-se en un bordell de Menphis, on comença la investigació de la policia.

L’element policíac es secundari dins la novel·la , doncs el lector coneix qui és l’assassí durant una bona part de la novel·la. El més interessant, és la descripció dels personatges, la seva evolució i com el mal entra progressivament en les seves vides.

William Faulkner va néixer el 25 de setembre de 1897 a New Albany (Mississipí) en el si d’una família tradicional del Sud. El seu estat natal, així com l’ambient general del Sud, el van influir profundament. El 1915 va deixar els estudis i va començar a treballar al banc del seu avi. Durant la I Guerra Mundial va ingressar com a pilot de la RAF. Quan va tornar a la seva ciutat, va entrar com a veterà a la Universitat de Mississipí, encara que va tornar a deixar els estudis. Durant aquesta època va realitzar diferents treballs fins que s’establí com a periodista a Nova Orleans.

William FaulknerLa seva primera novel·la, La paga dels soldats (1926), està inspirada en la decadència del Sud després de la Guerra de Secessió. Des d’aleshores Faulkner va continuar incansable la seva producció literària, essent Santuari (1931) el seu gran èxit.

Faulkner va treballar com a guionista a Hollywood i es considerat com un dels escriptors de ficció més importants del segle XX. El seu estil es caracteritza per l’ús de tècniques literàries innovadores com el monòleg interior, la inclusió de múltiples narradors o punts de vista i els salts temporals dins la narració.

En les seves obres destaquen el drama psicològic i la profunditat emocional, tot utilitzant una llarga prosa, a més d’un lèxic escollit i treballat, amb frases llargues i ben estructurades. Faulkner va influir en gran mesura en autors posteriors sud-americans, com Onetti, García Márquez, Rulfo i Carpentier, així com Cortázar i Vargas Llosa.

L’any 1949 va guanyar el Premi Nobel de Literatura, i el 1955 va ser guardonat amb el Premi Pulitzer a la millor obra de ficció per Una faula. Faulkner es va mantenir actiu fins a la seva mort a Oxford, el 6 de juliol de 1962

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Santuari – William Faulkner

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 20 de novembre a les 17.30h. Esteu convidats a participar-hi! 

7 Comentaris fins ara

  1. mercè divendres 19 de novembre de 2010 - 20:54 h

    Hola, cluberos i cluberes.
    Gairebé me n’oblido de les pistes, aquest mes.
    les escric encara que no sé si hi sereu a temps.
    1a. Amb una mica de sort podríem fer venir a la biblioteca l’autor/a.
    2a. Es tracta d’una lectura bicèfala que té com a protagonista/es l’evolució de la dona cap a majors quotes d’autonomia.
    3a. Aquest cop, no serem traïts/des per cap traductor o traductora.
    4a. Els títols contenen alguna paraula que potser caldrà consultar en un diccionari.
    Això és tot. Fina demà, guapissims!

    Mercè

  2. Anònim dijous 18 de novembre de 2010 - 9:20 h

    Hola a tot@s:
    Pantaleon em va agradar força, em va passar com a la Olga que anava rient per el tren per que no em podia aguantar. El procés de transformació del Pantaleon es boníssim. Hi ha crítica molt acurada de la vida al exercit i de les sectes religioses.
    Respecte Santuari em falta acabar les pàgines finals però m’ha costat molt de llegir, primer per les faltes i després per que no s’entén bé el text.
    Tampoc entenc gaire el comportament dels personatges, no els hi veig gaire sentit a les seves accions.
    Ens veiem dissabte.
    Núria

  3. olga dilluns 15 de novembre de 2010 - 21:26 h

    he acabat de llegir “Pantaleón…i m´ho he passat molt bé.En alguns moments he rigut i aixó que jo no soc de riure(a casa em miràven extranyats);veuré la pel·li per si és divertida.Quan el Panta escriu les cartes als superiors explicant que havia provat en ell mateix els efectes d’algunes begudes o com el soldat tot i ser “martes i trece” estava disposat a desafiar la mort m’ha semblat d’ alló més divertit.L’assumpte de la secta dels Hermanos del Arca ja és un tema seriós i el veig com una crítica a les religions i com algunes persones porten al límit el fanatisme.Si tinc que dir alguna cosa en contra és que de vegades els diàlegs paralels em costen de seguir.Ara començaré amb el Faulkner a veure qué tal.Chao

  4. Juanjo Milà dilluns 15 de novembre de 2010 - 17:57 h

    Jo tampoc he pogut amb “Santuari” (no la he acabada).
    Ha estat un contrast massa gran. Passar d’un llibre com Pantaleón a Santuari ha estat un xoc. Per mí massa pesada.
    Estaria bé que la Mercé ens pogués parlar de com escriu Faulkner i si aquestes fórmules noves d’escriptura van ser realment tant
    originals a l’epoca, si van ajudar a que les seves obres tinguesin tant d’exit? Crec que els lectors de l’època també s’haurien de trobar com nosaltres ( una mica desconcetats). Per contra, només he llegit un Faulker (“Mientras agonizo”) i aquest si que hem va agradar molt. Continuaré provant alguna altre lectura d’aquest autor, però que sigui més assequible per a mi.

  5. mercè dilluns 15 de novembre de 2010 - 13:24 h

    Hola, cluberos i cluberes?
    Novament sóc sola? M’abandoneu com una repulsa per haver-vos suggerit de llegir Santuari? Vinga, homes i dones! Que aquest dissabte ja ens veurem i ens podrem dir “cara a cara” el que en pensem.
    S’acosta l’hora de les pistes i no penso enviar-me-les a mi mateixa (és un petit xantatge?, o un estímul perquè us desempallegueu de la mandra i escrigueu alguna cosa al blog?).
    Tanmateix us estimo. Petonets i bones lectures.
    Mercè

  6. Núria Rovira divendres 12 de novembre de 2010 - 19:38 h

    Hola cluberos/cluberes,

    aquest mes estic amb molta feina i no sé si podré acabar de llegir tots dos, els estic llegint al mateix temps, com la temàtica és tant diversa. Del “Santuario” tinc una traducció al castellà que és senzilla de llegir però no s’entén massa bé el conjunt, o potser que és l’autor, no ho sé. Pantaleon és entretingut i em recorda una mica a “Sin noticias de Gurb”, no per la temàtica, sinò per la manera d’explicar unes situacions totalment inversemblants en un context en teoria normalitzat.
    Bé, bon cap de setmana i fins la propera

    Núria R.

  7. mercè dimarts 9 de novembre de 2010 - 12:57 h

    Hola, cluberos i cluberes,

    He acabat la relectura de Santuari, amb alguns disgustos més al voltant de l’edició i, suposo, la traducció i crec que ja estic en condicions de fer alguns comentaris sobre aquesta estranya, terrible, sorprenent i desagradable novel·la.
    L’únic que salvo és un cert interès – em vull convèncer que no és únicament morbós – algunes descripcions, que malgrat el to tan pessimista són brillants – i la psicologia esbossada però profunda dels protagonistes. Ara, entendré que algú de vosaltres, si ha perseverat en la lectura, se n’hagi enrecordat de la meva família.
    Ara, em sento obligada a rellegir un altre Faulkner – en tinc força a casa – per no quedar-me amb tan mal gust de boca sobre un escriptor que em consta que és bo i important. No crec que ho hagi pogut fer per al dia 20, però estaria bé.
    Bé, ara em toca el pantaleón, que segur em fa passar més bones estones.
    Una baraçada i bones lectures.
    Mercè

Deixa un comentari