Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Fedra, de Jean Racine

fedra 2

Avui dijous i demà divendres és programada al Teatre Principal de la ciutat l’obra Fedra, de Jean Racine. Produïda pel Teatre Romea, ha estat traduïda i dirigida per Sergi Belbel, i és interpretada per Emma Vilarasau, Lluís Soler, Mercè Sampietro, Jordi Banacolocha, Xavier Ripoll, Queralt Casasayas I Gemma Martínez. L’obra està escrita i interpretada en vers alexandrí.
Fedra és la filla de Minos i Pasífae, germana d’Ariadna. El seu germà Deucalió la va oferir en matrimoni a Teseu quan aquest regnava a Atenes, encara que ja estava casat amb l’amazona Antíop. Durant el banquet nupcial es produí un atac de les amazones.
fedraSegons el mite, Fedra i Teseu van tenir dos fills: Acamant i Demofont, però Fedra es va enamorar del fill que Teseu havia tingut amb Antíop: Hipòlit. El jove, que detestava les dones, va refusar els favors que la seva madrastra li sol·licitava. Fedra, tement que Hipòlit expliqués a Teseu les seves insinuacions, va estripar-se el vestit, va trencar la porta de la seva habitació i va afirmar que Hipòlit havia intentat violar-la. Teseu ple de ràbia, però no volent matar el seu fill amb les seves pròpies mans, va recórrer a Posidó, el qual li havia promès satisfer tres desitjos. Fent cas a Teseu, el déu va enviar un monstre marí que, sortint de les onades quan Hipòlit conduïa un carro a la vora del mar, va espantar als cavalls i va provocar la mort del jove. Fedra, a causa dels remordiments i la desesperació, es va penjar.
Sobre aquest mite diversos autors han escrit tragèdies, des d’Eurípides al segle V aC passant per Sèneca, Robert GarnierJean Racine, Miguel de Unamuno, Matthew Maguire i fins a Salvador Espriu el passat segle.
La Fedra de Racine està basada en la tragèdia d’Hipòlit d’Eurípides, que narra el mite de Fedra, però també es nodrí de la tragèdia de Sèneca i de Garnier. Sèneca composa en aquesta tragèdia un dels personatges femenins més atractius del teatre de l’Antiguitat: una dona independent, forta i decidida que, malgrat les seves virtuts, acaba sent víctima de la seva irrefrenable passió humana. En aquesta ocasió està meravellosament interpretada per l’actriu Emma Vilarasau.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari