Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per juliol, 2019

Heridas abiertas

2909588.jpg-r_1280_720-f_jpg-q_x-xxyxxAquesta setmana podeu trobar com a novetat la minisèrie produïda per l’HBO Heridas abiertas, basada en el llibre del mateix títol de l’escriptora nord-americana Gillian Flynn.

La sèrie segueix el retorn de la periodista Camille Preaker a la seva ciutat natal, Wind Gap, una petita població ubicada al Sud profund dels Estats Units, per cobrir la desaparició i assassinat de dues adolescents.

Camille ha passat una temporada a un hospital psiquiàtric per autolesionar-se i té problemes amb el consum d’alcohol. Per primera vegada en onze anys, la periodista torna a la immensa mansió en la qual va créixer, on s’haurà d’enfrontar als records de la seva germana, que va morir sent una adolescent.

Però el que més pertorba a Camille és la presència de la seva mare, Adora Crallin, una dona freda i manipuladora que desperta l’admiració dels seus veïns i que viu obsessionada amb la seva salut i la dels seus. Al morir el pare de la Camille, l’Adora es va casar de nou i va tenir una altra filla, l’Amma, una adolescent que juga un doble joc amb la seva mare.

Amb la policia local aclaparada pels fets, Camille durà a terme la seva pròpia recerca, al mateix temps que s’enfronta als seus traumes del passat.

La minisèrie de vuit episodis ha estat realitzada pel canadenc Jean-Marc Vallée, director de pel·lícules com C.R.A.Z.Y,  Dallas Buyers Club, Alma Salvaje i la sèrie Big Little Lies.

La mateixa Flynn es va encarregar de l’adaptació del guió i figura com a productora executiva i cal destacar l’actuació de les dues actrius principals, Amy Adams com a Camille i Patricia Clarkson com Adora.

11mag-flynn-articleLargeGillian Flynn (Kansas City, 1971) és una escriptora i periodista nord-americana. Va estudiar Anglès i Periodisme a la Universitat de Kansas i després de graduar-se va passar diversos anys com a freelance abans de completar els seus estudis a la Universitat de Chicago.

Flynn va treballar durant deu anys per a la coneguda revista Entertainment Weekly, on va publicar nombroses crítiques de cinema i televisió al mateix temps que escrivia la seva primera novel·la, Heridas abiertas, amb la qual va estar nominada als Premis Edgar de novel·la negra i va resular guanyadora del Premi Fleming Steel Dagger l’any 2007.

Posteriorment, ha publicat Lugares oscuros (2009) i Perdida (2012). Aquesta darrera novel·la va ser un gran èxit i va treure de les primeres posicions de les llistes de vendes a Cincuenta de sombras de Grey i va ser adaptada al cinema el 2014 per David Fincher i va ser molt ben rebuda per la crítica.

Flynn va participar en el guió de la pel·lícula i va guanyar diversos premis i va obtenir nominacions als Premis Òscar, els Globus d’Or i als BAFTA.

9788439728115 ERK95794 9788439726821

Us deixem amb el tràiler de la sèrie.

No hi ha comentaris

L’erugueta goluda, d’Eric Carle

Resultat d'imatges de eric carleAmb motiu del 90è aniversari d’Eric Carle, autor i il·lustrador estatunidenc de literatura infantil, la Biblioteca Mòbil del Mercat de Mar li ha dedicat la seva hora del conte i hem pogut gaudir de L’erugueta goluda, a càrrec de Bea Garcés.

“Una nit, sota la llum de la lluna, hi havia un ou molt petit, que reposava damunt d’una fulla”: així comença aquest conegut conte de l’autor Eric Carle. D’un petit ou neix una petita eruga molt golafre, és a dir, amb moltes ganes de menjar. El primer dia menja una mica d’una pometa vermella, dimarts dues peres ven verdes, dimecres…i va menjant i menjant fins que per fi es transforma en una meravellosa papallona ben lluent i acolorida.

Eric Carle, acompanya les seves històries d’una il·lustració de colors vius i gruixudes pinzellades i com en altres contes seus, el protagonista és un animal, en aquest cas una erugueta que només sortir de l’ou, ja corre famolenca entre les pàgines per portar-se a la boca tot allò que troba. Què li passarà després de menjar tant? Aquí trobarem una història senzilla per entendre la metamorfosi i el cicle de la vida.

La carrera artística d’Eric Carle com a il·lustrador va començar fent els dibuixos del conte Brown bear, brown bear, what do you see? per l’autor Bill Martin Jr, que li ho va demanar després de veure el dibuix que havia fet per un anunci.

Després va començar a crear les seves pròpies històries, la primera de les quals fou 1, 2, 3 to the zoo. Poc després aparegué The very hungry Caterpillar que el va llançar a la fama com a autor i il·lustrador infantil.

Per tant, també celebrem el 50à aniversari d’aquest conegudíssima erugueta!

gat i eruga

Si voleu saber quins contes d’aquest autor hi ha a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu l’enllaç.

 

No hi ha comentaris

Stranger Things 1: El otro lado

978846793593601_GEl passat dia 4 de juliol, la plataforma Netflix va estrenar la tercera temporada Stranger Things.

Aprofitant l’èxit de la sèrie, s’ha editat el còmic  Stranger Things 1: El otro lado que ens explica l’experiència de Will Byers mentre va estar atrapat al Món Del Revés (o Upside Down). Publicat per Dark Horse als Estats Units, al nostre país arriba de la mà de l’editorial barcelonina Norma i va ser presentat a la passada edició de Còmic Barcelona.

El còmic és una obra de l’escriptora Jodie Houser i el dibuixant Stefano Martino i durant les seves 92 pàgines, se segueixen els passos del personatge de Will Byers després de la seva primera trobada amb el Demogorgon.

Serem testimonis de les aventures de Will en el Món Del Revés i com va aconseguir sobreviure a la ferotge criatura. També podrem tornar a veure les principals fites de la sèrie durant la primera temporada: la seva entrada en el Món Del Revés, la desaparició de la Bàrbara, l’entrada dels soldats, la trobada de la Nancy amb el Demogorgon, l’assalt del monstre a la casa dels Byers, etc…

Però tot això es mostra ara des del punt de vista del noi, incloent-hi les seves trobades amb Eleven, així com l’origen de la seva relació amb la principal amenaça de la temporada 2 el Mind Flayer, que podríem traduir per Escorxador de Ments.

El còmic és un complement a la sèrie que pretén omplir forats argumentals i desenvolupar una mica més el personatge d’en Will.

Jodie Houser ha escrit un guió que encaixa amb la perfecció amb la història dels germans Duffer, demostrant un gran coneixement del producte de Netflix, i fins i tot presenta algunes dades que ens ajuden a entendre millor la segona temporada de la sèrie.

Stefano Martino, el dibuixant, treballa bastant la fidelitat del retrat i els actors, els seus trets i expressions estan ben captades, guardant bastant similitud amb els de la sèrie original.

stranger-things-1-p2-1553600873 stranger-things-1-p3-1553600873

La sèrie ha resultat un fenomen gràcies al seu ús de la nostàlgia pels anys ’80 que pateixen els que van viure la seva infància i adolescència durant aquella dècada. La sèrie està plena de referències cinematogràfiques a pel·lícules dels vuitanta i també a la música.

A la Biblioteca podeu trobar el recopilatori Stranger things : volume one amb temes tan mítics com ‘Should I stay or should i go’ de The Clash, ‘Every Breath You Take’ de The Police, ‘Time after Time’ de Cindy Lauper o ‘Rock you like a hurricane’ de The Scorpions, entre moltes altres.

Els companys del Prestatge Virtual de Cinema  de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona van preparar un especial sobre la sèrie, que malauradament, encara no està disponible en DVD.

Us deixem amb el tràiler de la tercera temporada de la sèrie.

No hi ha comentaris

La Trinca, 50 anys!

portadaEnguany se celebren 50 anys del naixement del trio de Canet de Mar, que van ser tot un referent de la cançó popular catalana dels anys setanta. Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual, coneguts com La Trinca, van debutar en directe el 1969 a l’estudi Toreski de Ràdio Barcelona per al programa Radioscope de Salvador Escamilla. Amb una dilatada producció discogràfica –40 discos–, han deixat en el record grans referències com Opus 10 (Edigsa,1976), Nou de Trinca (Ariola, 1981) i, sobretot, Festa Major (Edigsa, 1970), esdevingut un clàssic indispensable. La Trinca es va avançar al seu temps. La glopada d’aire fresc del seu cançoner va asserenar els temps foscos de la Dictadura i de la Transició. El 2019 han estat guardonats amb el Premi Enderrock d’Honor i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Com a homenatge, el 30 de juny es va estrenar l’espectacle Festa Major XXI a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, una coproducció de l’Espai Ter, Seed Music i Grup Enderrock. L’espectacle proposa una revisió del disc més popular de La Trinca a través dels arranjaments del músic i productor Joan Díaz (Barcelona, 1967) i la participació de músics i artistes catalans: Valtonyc, Cesk Freixas, Marc Bala i Llorenç Orriols de Mareta Bufona, Edna Sey, Tortell Poltrona, Guillem Roma, JU, i Bruno Oro.

La seva versió discogràfica de l’espectacle, Homenatge als 50 anys de La Trinca – Festa Major XXI s’ha distribuït amb el número 291 de juliol 2019 de la revista Enderrock, on també hi ha un article sobre les 25 cançons més populars del grup, i que ja teniu a la vostra disposició a la Biblioteca.

Festa Major és un dels millors exemples de música popular en el sentit més genuí de la paraula: música feta a partir de l’observació del comportament de la gent (en aquest cas durant una festa major) que el poble fa seva i en multiplica els efectes. La Trinca va retratar com eren les festes majors catalanes dels anys seixanta i al mateix temps va condicionar com serien les posteriors al seu disc. En aquest homenatge tant els intèrprets com Joan Díaz adaptaran els clàssics del trio de Canet però sense oblidar l’essència per la qual va triomfar el grup.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests llibres i enregistraments de La Trinca.

No hi ha comentaris

20 anys d’Amelie

Amélie-1

Sembla mentida, però la pel·lícula que ens va donar a conèixer a l’encantadora Amèlie Poulain està a punt de fer vint anys.

Per commemorar aquest aniversari, Jean Pierre Jeunet, el director de la pel·lícula està preparant un fals documental sobre la cambrera màgica, els gnoms viatgers, Montmartre, els ossos de cristall i els retrats trencats del fotoràpid, que s’estrenarà el 2020.

Amb un pressupost de menys de deu milions, Amelie va aconseguir recaptar uns 173 a tot el món i es va convertir en la quarta pel·lícula més taquillera del cinema francès.

Els fans de la pel·lícula fa temps que esperen una seqüela o una sèrie de televisió sobre Amèlie, però Jeunet s’ha negat rotundament després de vendre els drets de la història per fer un musical a Broadway que va fracassar estrepitosament i va ser cancel·lat només dos mesos després de la seva estrena.

89062-20

Amelie no és una noia com les altres. Ha vist al seu peix de colors lliscar-se cap a les clavegueres municipals, a la seva mare morir a la plaça de Nôtre-Dame i al seu pare dedicar tot el seu afecte a un gnom de jardí.

De sobte, amb vint-i-dos anys, descobreix el seu objectiu en la vida: arreglar la vida dels altres. A partir de llavors, inventa tota classe d’estratègies per a intervenir en els assumptes dels altres: a la vida de la seva portera, que es passa els dies bevent vi de Porto; la Georgette, una estanquera hipocondríaca, o “l’home de cristall”, un veí que només veu el món a través de la reproducció d’un quadre de Renoir.

La missió d’Amelie es veu trastocada per l’arribada d’un noi estrany i molt peculiar: Nino Quincampoix. Té dos treballs: de fantasma en un túnel del terror i un altre en un sex-shop. Col·lecciona les fotos abandonades en els fotoràpids i cerca desesperadament identificar a l’home que apareix en una d’elles una vegada i una altra. No obstant això, aquesta cerca es veu interrompuda per la seva trobada amb l’Amelie.

amelie--644x362

La pel·lícula va donar fama tant a la jove Audrey que van aterrar a Hollywood sense gaire fortuna. Tatou va coprotagonitzar El Código da Vinci amb Tom Hanks i ha tornat a fer carrera a Franca amb produccions com La delicadeza, basada en la novel·la homònima de David Foekinos o La espuma de los días de Michel Gondry.

Jeunet va debutar al llargmetratge amb la pel·lícula Delicatessen, co-dirigida amb Marc Caro, i que es va convertir en film de culte que va barrejar amb una estètica extravangant i la distopia amb l’humor negre i el surrealisme.

Més tard, Jeunet també va tenir la seva experiència nord-americana amb la direcció d’Alien Ressurrection, abans de dirigir Amelie, però, i posteriorment, la seva carrera no ha estat gaire prolífica.

Trobareu Amèlie i les pel·licules de Jeunet a l’espai cinema de les Biblioteques de Vilanova.

No hi ha comentaris

Una tarda amb…The Rolling Stones

exposicio_rolling

El divendres 12 de juliol a les 19h la biblioteca Armand Cardona Torrandell acollirà a la terrassa dels llimoners el concert Una tarda amb… The Rolling Stones, a càrrec del grup tribut Smoking Stones que interpretaran peces musicals del mític grup anglès de música rock. El concert comptarà amb la col·laboració de Gelats Llorens que ens oferirà orxata i granissat per refrescar l’acte.

una_nit_rollingEs tracta de la tercera edició del programa “Una tarda amb…”, que es va iniciar l’any 2017 amb els Beatles i a la que va seguir el 2018 el tribut a Pink Floyd. L’objectiu del programa és donar a conèixer la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, els seus serveis i el seu fons.

Prèviament al vestíbul s’inaugurarà l’exposició “The Rolling Stones, Ses satàniques majestats”, que es podrà visitar a la biblioteca fins el 10 d’agost. L’exposició, que compta amb la col·laboració de varis usuaris de les biblioteques, inclou documents i curiositats sobre la banda.

La traducció literal de Rolling Stones seria “còdols o pedres de riu”, però el seu significat és bales perdudes o rodamons. El grup es va formar l’any 1962 quan encara anaven al col·legi, i encara segueix en actiu. El seu estil musical va estar influït per la música nord-americana, especialment el blues i el Rock and Roll que ells van fusionar en un so basat en dues guitarres rítmiques. El grup era d’una aparença visual i sonora més dura que la dels Beatles, amb qui van rivalitzar musicalment, encara que sempre han mantingut una bona relació personal. De fet, un dels primera èxits dels Stones va ser una cançó composta per Lennon – Mc Cartney, “I wanna be your man”.

La cançó més reconeixible del grup és (I can’t get no) Satisfaction, que arribà al número u l’11 de setembre de 1965. Famosa pel “riff” de guitarra elèctrica inicial, ha esdevingut un patró d’introducció de moltes cançons. Keith Richards explica que va somiar el riff inicial. Es va despertar, el va gravar i se’n va tornar a dormir.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests llibres i enregistraments dels Rolling Stones.

No hi ha comentaris

Festa Major, de Cesk Freixas

El 4 de gener Cesk Fraixas va treure al mercat la seva nova obra, el CD Festa Major, just el dia que es complien 15 anys del seu primer concert en directe.

portadaD’aquest treball ens explica que és un disc extremadament conceptual. Després de molts anys de carretera, coneixences i aprenentatges, ha procurat que tot aquest bagatge professional i emocional impregnés les noves cançons. En un moment on sembla que escoltar més d’una cançó sigui una proesa, ha cregut oportú escriure un treball que segueix un argument que té com a pal de paller la celebració de la vida.

Al disc el cantautor penedesenc ens explica que hi ha una altra manera de viure i gaudir, un paradigma molt més reposat, sense carreres ni competicions. Així, la seva paternitat, les relacions sentimentals, el context social, la mort del pare… es converteixen en temàtiques centrals d’un disc ple de llum, amb molts colors, moltes fragàncies musicals i moltes textures diverses, que dibuixen un paisatge sonor amb molt d’espai, on la veu i la lírica hi tenen un protagonisme principal, amb camins de guitarres que s’entrellacen amb elements més electrònics.Cesk Freixas

L’acompanyament físic del disc és diferent. Volia fugir del plàstic i del digipack, i tornar a recuperar el valor afegit del disc com a objecte. La feina artesanal del Col·lectiu Bauma i les il·lustracions de la Ivonne Navarro ens presenten un treball que té forma de capsa amb moltes sorpreses al seu interior.

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantant i escriptor de cançons el 2004. Des d’aleshores i fins a dia d’avui ha publicat set discos i dos llibres, ha guanyat una desena de premis i ha realitzat més de 1.700 actuacions.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu el disc Venim del nord, venim del sud, un treball conjunt amb Pau Alabajos.

 

No hi ha comentaris

Yo, el Fram

La novetat d’avui és la història d’un vaixell. Però no d’un vaixell qualsevol, sinó del Fram, el vaixell més famós de la història de les exploracions polars.

vaixell

Del Fram es va dir que era el millor i més fort vaixell polar mai conegut. Havia estat imaginat per resistir les pitjors condicions de navegació; per aprofitar la fúria del vent i suportar els embats contra els blocs gelats, durs com pedres i afilats com ganivets; per seguir endavant, sempre endavant: per això els noruecs el van batejar com «Fram», que significa endavant en noruec antic. Des de les primeres singladures, el Fram va simbolitzar l’esperit explorador i l’ànsia per conèixer, inesgotable com un foc impossible d’apagar: per moltes dificultats que hi hagi i per terribles que siguin els perills, sempre hi haurà algú que decideixi fer-los front per arribar on ningú ha estat, per penetrar en el desconegut, fins a l’última frontera.

portadaVa ser dissenyat pel constructor de vaixells noruec Colin Archer, per un encàrrec especial del seu compatriota el científic i mestre de l’exploració polar Fridtjof Nansen, qui el va idear per arribar al Pol Nord, beneficiant-se de la «deriva transpolar» del gel descoberta per ell. La seva expedició a l’Àrtic de 1893-1896 va aconseguir batre el rècord d’aproximació al Pol Nord -el Fram va arribar als 85º56′N el 15 de novembre de 1895-, però Nansen no va fer realitat el seu somni d’arribar al Pol. Anys després, entre 1898 i 1902, un compatriota de Nansen, el capità Otto Sverdrup, va portar el Fram a una expedició científica per l’arxipèlag àrtic canadenc, on va descobrir tres grans illes i va cartografiar un total de 260.000 km2.

Va ser un altre noruec, Roald Amundsen, que en l’expedició de 1910-1912 el va utilitzar per arribar a l’Antàrtida i conquerir el Pol Sud, el 14 de desembre de 1911. Amb això, el Fram es convertiria en l’únic vaixell que havia estat més prop dels dos Pols geogràfics del planeta, i el vaixell polar més famós de la història.

Va romandre arraconat durant anys en un moll, però gràcies a la iniciativa del capità Sverdrup, l’explorador Oscar Wisting i el navilier i filantrop Lars Christensen, el Fram va ser restaurat i en 1935 es va traslladar al museu que porta el seu nom. Aquesta és la seva història, narrada en primera persona.

El llibre, Yo, el Fram, ha estat escrit per Javier Cacho, físic,javier cacho científic, i escriptor. Va començar la seva carrera com a investigador el 1976 a la Comissió Nacional d’Investigació Espacial on va dur a terme investigacions relacionades amb l’estudi de la capa d’ozó. El 1985 es va incorporar a l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial on durant diversos anys va ser responsable del Laboratori d’Estudis de l’Atmosfera. El descobriment del forat d’ozó a l’Antàrtida va fer que tornés la seva atenció a aquest continent. Així el 1986 va ser membre de la Primera Expedició Científica Espanyola a l’Antàrtida, a on tornaria els anys següents, una d’elles en ple hivern antàrtic, per continuar les investigacions relacionades amb la destrucció de l’ozó.

A partir d’aquí tota la seva feina com a investigador ha estat relacionada amb els pols terrestres i el medi ambient, i la seva activitat divulgadora l’ha portat a escriure, entre d’altres, diversos llibres sobre la història dels descobriments i dels descobridors dels pols.

No hi ha comentaris