Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per juliol, 2019

Cims borrascosos, d’Emily Brontë.

Resultado de imagen de emily bronteQuan ja fa més de dos-cents anys del naixement d’ Emily Brontë, parlem de Cims borrascosos, la seva única novel.la publicada l’any 1847 i considerada com una obra clàssica dins de la literatura anglesa, tot i que la publicà sota el pseudònim d’Ellis Bell.

Emily fou la segona de les tres germanes Brontë, filles d’un pastor protestant, i juntament amb Charlotte i Anne foren exponents de la millor literatura romàntica anglesa.

 

A Cims borrascosos, la poderosa i fosca figura d’Heathcliff domina Cims Borrascosos, novel.la apassionada i tempestuosa amb una sensibilitat avançada al seu temps. Els bromosos i ombrívols paratges de Yorkshire són el singular escenari on té lloc amb una força rebatedora aquesta història de venjança i odi, de passions desfermades i amors desesperats que van més enllà de la mort i que fan que esdevinguin una de les obres més singulars i atractives de tots els temps.

En aquesta ocasió l’amor està fet de vents, de pluja i de fang dels paratges anglesos, on la passió travessa parets i espera a través de les finestres. La passió fa mofa a la mort i castiga als vius, i aquest amor és més emblant a una energia sobrenatural que es divideix i pren forma en els dos protagonistes, la Catherin i l’Heathcliff.

La capritxosa Catherine s’enamora d’Heathcliff, un jove orfe sense educació, però decideix no casar-s’hi per la seva condició econòmica i falta de comportament acurat. I ell decideix casar-se amb una altra dona com a venjança. Malgrat tot, res no els allunyarà: si no les uneix l’amor aleshores els unirà l’odi i el desig de venjança. I quan arriba la mort, es seguiran perseguint en somnis, en racons, en la memòria.

Encara que actualment Cims borrascosos està considerada un clàssic de a literatura anglesa, la seva rebuda inicial no va ser del tot massa amable: la seva estructura innovadora de diversos narradors desconcertà als crítics en un primer moment, tot i que actualment els estudiosos ressalten la qualitat d’aquesta obra.

És destacable per la densitat de l’escriptura, el rigor de la construcció, per un romanticisme molt personal, influenciat pel romanticisme alemany, i sovint ha estat comparada amb una tragèdia grega o shakespeariana per la seva intensitat.

Cims borrascosos ha donat lloc a moltes adaptacions que inclouen pel.lícules, dramatitacions radiofòniques i televisives, un musical, telenovel.les, bellet i cançons.

L’any 1978, la cantant britànica Kate Bush arribà al número 1 a les llistes de grans èxits amb la cançó Wuthering Heights, escrita per ella mateixa després d’haver llegir la novel.la. Els seus peculiars aguts udolants en els que el fantasma de Catherine clama “deixa’m entrar!” gelaven la sang a les pistes de ball dels anys 70. Avui, i rondant els 60 anys, Kate Bush acaba d’inscriure un poema seu en un monòlit situat en els paratges de York com un dels actes commemoratius del bicentenari d’Emily Brontë.

Si voleu saber què tenim disponible a les biblioteques de la ciutat d’aquesta autora, cliqueu l’enllaç.

No hi ha comentaris

Pel·lícules per veure a l’ombra

image-w1280

Arriba l’estiu i pugen les temperatures…i amb el canvi climàtic arriben aquelles onades de calor que ens deixen fóra de lloc. L’asfalt es fon, l’aire crema, els termòmetres estan a punt d’explotar…

Al cinema trobem pel·lícules plenes de personatges amarats de suor, nits sense poder dormir per la calor i relacions que encenen la pantalla.

Us hem preparat un recull de pel·lícules per veure amb l’aire condicionat al màxim i un refresc ben fred.

Duelo al sol de King Vidor
Reinterpretació del mite de Caín i Abel ambientada a l’Oest, on el motiu de conflicte entre els dos germans és una jove mestissa anomenada Pearl.

Un tranvia llamado deseo d’Elia Kazan
Blanche Dubois passa una temporada amb la seva germana i el seu marit Stanley a una calorosa i decrèpita Nova Orleans. La seva presència i fràgil salut mental no trigarà a ser motiu de conflicte entre la parella…

La ventana indiscreta d’Alfred Hitchcock
Un reporter gràfic es veu obligat a guardar repòs per tenir la cama trencada. La calor de l’estiu i l’avorriment fan que comenci a espiar als seus veïns des de la finestra.

El Coloso en llamas de John Guillermin
Aquí la calor la provoca el terrible incendi que s’origina a un gratacel de San Francisco que han de combatre dos mites del cinema com van ser Steve McQuenn i Paul Newman.

Fuego en el cuerpo de Lawrence Kasdan
Un estiu molt calorós a Florida, l’advocat Ned Racine coneix a la sensual dona d’un ric home de negocis i la seva vida ja no tornarà a ser la mateixa.

Sunshine de Danny Boyle
El sol està a punt d’apagar-se i l’única opció per la humanitat és reactivar-lo amb una enorme explosió, que han de dur a terme els tripulants de l’Ícarus II.

Cegados por el sol de Luca Guadagnino
Estiu a una illa del mediterrani. Quatre personatges es troben a una casa de vacances i un estrany joc de relacions començarà entre ells…

El puente sobre el rio Kwai de David Lean
Un grup de presoners britànics són obligats pels japonesos a construir un pont al bell mig de l’humida selva de Tailàndia durant la Segona Guerra Mundial però el seu oficial es nega seguint els criteris de la Convenció de Ginebra…

La ley del deseo de Pedro Almódovar
Amors encreuats durant un calorós estiu al Madrid dels ’80. L’escena de Carmen Maura i l’escombraire ha passat a la història del cinema espanyol.

El corazón del ángel d’Alan Parker
Un detectiu privat es veu implicat en un estrany cas, encarregat per un estrany personatge que el porta de Nova York a una tòrrida Nova Orleans, on entra en el món del vudú i el satanisme.

El sabor de la sandia de Tsai Ming-liang
Taiwan està patint una sequera terrible i es promou el consum de síndria per estalviar aigua però cadascú buscar la millor manera d’hidratar-se i això fa que els protagonistes de la història es trobin i comencin una fogosa relació.

Giro al Infierno d’Oliver Stone
Després d’un accident de cotxe al mig del desert d’Arizona, Bobby Cooper va a buscar ajudar a un petit poble habitat per gent molt estranya…i viurà el seu infern particular.

Zabriskie Point de Michelangelo Antonioni
Zabriskie Point és una zona del desert del Death Valley a Califòrnia que encara avui és considerat un lloc de trobada de joves que hi van per protestar contra la burgesia, argument principal d’aquesta pel·lícula d’Antonioni.

Trobareu aquestes i moltes altres caloroses pel·lícules a l’espai de cinema de la Biblioteca.

No hi ha comentaris

La Caputxeta Vermella i Els tres porquets, segons Roald Dahl.

Resultado de imagen de roald dahlQue la Caputxeta Vermella col·leccionava abrics de pell de llop? I que el llop ferotge pretenia fer volar pels aires amb dinamita la casa dels tres porquets?

No us espanteu…Roald Dahl ens proposa divertides i sorprenents versions dels contes clàssics a Versos perversos, on escriu una col·lecció de poemes publicada l’any 1982, on parodia els contes folklòrics tradicionals en vers i on reinterpreta coneguts contes de fades presentant finals sorprenents en lloc del tradicional “i van ser feliços per sempre més”.

És el llibre infantil més curt que va escriure i probablement el més còmic. El recull de poemes és il·lustrat per Quentin Blake.

Roald Dahl fou un novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lès d’ascendència noruega, famós com a escriptor per a nens i adults. Entre els seus llibres més populars hi ha Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el préssec gegant, Matilda, Les bruixes i Històries imprevistes.

Resultado de imagen de caputxeta vermella Quentin BlakeLa Caputxeta Vermella és un conte popular europeu del qual existeixen nombroses variants, i tot i ser considerat un conte infantil, conté elements referents a la violència, el sexe i el canibalisme.

La història se centra en el contrast entre el món lluminós i segur del poble il’obscur del bosc, una antítesi típicament medieval.

Però en la versió de Roald Dahl, el llop entra a la casa de l’àvia i la devora abans de posar-se la seva roba per tal de menjar-se tot seguit la caputxeta.

Tanmateix, la Caputxeta no s’enfada, i tranquil·lament treu una pistola de les seves calces i dispara el llop obtenint un abric de pell de llop. Sorprenent ?

Els tres porquets és un conte tradicional del segle XIX que conté un enemic arquetípic, el llop del bosc, que apareix en altres històries com La Caputxeta Vermella. Representa el monstre per antonomàsia al folklore europeu.

Resultado de imagen de caputxeta vermella Quentin BlakeTambé és usual en aquests relats els tres germans, un diferenciant-se de la resta per les seves habilitats, i en aquest cas s’exalta el treball, com a moltes faules també protagonitzades per animals, com a La Cigala i la Formiga, d’Isop i l’enginy, un tret típic dels dels contes populars. El germà petit es mostra generós, rescatant els altres porquets, per reforçar el missatge de valors dirigit al públic infantil.

Poca coincidència amb la versió de Dahl, on el llop de bufa i enderroca les cases de palla i pals, devorant els primers dos porcs. La tercera casa de maons és massa forta, així que el llop decideix tornar aquell vespre amb dinamita. El tercer porc té altres plans, tanmateix, i demana a la Caputxeta que vagi a ocupar-se del llop i gràcies a haver estat sempre franctiradora, la Caputxeta Vermella obté un segon abric de pell de llop i una maleta de pell de porc. Trencador?

Si voleu saber quins documents d’aquest autor tenim a les biblioteques de la ciutat, cliqueu el següent enllaç.

No hi ha comentaris

Troc de mirades. Miquel Galmes

capcelera

Fins al 15 de setembre, a la Sala Oberta del Centre d’Art Contemporani La Sala de la ciutat podeu gaudir de l’exposició TROC DE MIRADES. COL·LECCIÓ DEL FONS FOTOGRÀFIC DE MIQUEL GALMES I CREUS.

Arxiu Històric Fotogràfic IEFCEn aquesta exposició es presenta només una part de la seva col·lecció de fotografies. La seva creació atén a dues procedències diferenciades. La primera, es compon de les fotografies que va adquirir pel seu valor històric, representat per les autories de la fotografia amb les que mai va mantenir un contacte personal. La segona, i més extensa, es va formar amb les fotografies realitzades per les autories de la seva mateixa contemporaneïtat, persones amb les que va iniciar un intercanvi, un troc de mirades.

El dijous 12 de setembre a les 19h tindrà lloc una visita a l’exposició a càrrec d’Eduard Bertran, director, i Llorenç Raich, coordinador d’activitats culturals, ambdós de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, entitat organitzadora de l’exposició.

La Sala ja havia acollit una altra exposició que vàrem comentar en aquest blog, Miquel Galmes, compromès amb la fotografia‘, inaugurada el mes de maig del 2016, un any després de la seva mort.

 

Miquel Galmes i Creus va néixer a Barcelona el 1937.foto La seva passió per la fotografia s’inicia el Nadal de 1954, en participar en un concurs de pessebres i obtenir, per aclamació pública, el premi de la seva primera càmera fotogràfica, una Univex. L’any 1962 obre el seu primer estudi fotogràfic, l’any 1965 s’incorpora al departament professional de Kodak, i el 1972 crea la primera assessoria tècnica de fotografia al nostre país, Technofot. Coneixedor de les carències de formació que els fotògrafs tenien en aquella època, concep la idea de fundar una entitat que aglutini els diversos àmbits de la fotografia: ensenyament, cultura, investigació i, especialment, la recuperació del patrimoni fotogràfic. Per això, i com a persona avançada al seu temps, el 1972 crea, amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, entitat a la que va dedicar la seva energia i que va marcar la seva trajectòria professional.

A Vilanova i la Geltrú va organitzar, el 1993, un simposi com a membre de la European Society for the History of Photography. Hi va reunir un nombre important d’historiadors amb la finalitat de difondre les seves investigacions al nombrós públic assistent, tant del país com de l’estranger.

Al llarg de la seva vida, Miquel Galmes i Creus va exercir com a fotògraf artístic obert a totes les tendències i manifestacions de l’art i de la cultura. La seva obra artística i professional es va exposar en mostres individuals i col·lectives a les principals galeries d’art així com a les sales d’entitats culturals de Catalunya i del món.

Fidel a la seva llarga trajectòria i compromís amb la fotografia, fins l’últim moment va continuar adquirint, recopilant i treballant per fer realitat el seu últim gran projecte: fundar per a Catalunya el primer Museu Integral de la Fotografia.

 

Autorretrat_Miquel_Galmes-1

Va col·laborar com a fotògraf en diversos llibres, com el Catálogo de Imágenes Gráficas del Museo Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Galmes va recollir les mirades de la ciutat i les seves festes, com les festes de Sant Pere o la Festa Major, el passeig marítim, i racons amagats de Vilanova i la Geltrú. L’any 1982 li van encarregar fer un reportatge fotogràfic dels nous vestits dels Diables que va dissenyar Armand Cardona Torrandell, i va ser el moment clau en que Galmes es va incorporar de ple a la vida de la ciutat.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu les obres Llums i ombres del temps: abecedari coral, i Travelling 1993 – 2006, totes dues il·lustrades amb fotografies seves, i un article seu, Els Primers fotògrafs vilanovins, publicat a la revista 08800.

 

 

No hi ha comentaris

Mètode Montessori: els millors mestres dels infants són els mateixos infants

Resultado de imagen de maria montessoriLa metodologia Montessori va començar a Itàlia i és tant un mètode com una filosofia de l’educació. Va ser desenvolupada per la doctora Maria Montessori a partir de les seves experiències amb nens en risc social a principis del segle XX.

Maria Montessori considerava els infants com l’esperança de la humanitat, ja que, si de ben petits se’ls donava l’oportunitat d’utilitzar la llibertat, el dia de demà podrien afrontar els grans problemes de la societat, com, per exemple, la guerra.

Els canvis didàctics que va introduir són difícils d’entendre en la nostra societat actual, però en aquella època, principis de segle XX, representaven una lluita contra els estaments més conservadors i radicals: va ser una autèntica revolució, perquè es basava en l’experiència educativa i no en cap teoria. Segons Montessori, era l’escola qui havia de canviar, no els nens.

Aquest sistema educacional està destinat a encoratjar l’espontaneïtat de l’infant, donant-li llibertat per desenvolupar-se dins d’un ambient espacialment preparat, que afavoreix el seu autodesenvolupament, i és per aquesta raó és considerat un mètode d’educació oberta.

Maria Montessori va iniciar el seu mètode sense tenir gaire consciència de la meta a la qual arribaria i sense proposar-se cap programa clar, ni cap concepció educativa del camí que havia de recórrer. El seu pensament es va desenvolupar gradualment i ella deia constantment que els infants havien de ser ells mateixos els qui haurien de descriure les mateixes lleis de l’educació.

Els objectius principals d’aquesta metodologia són:
- Facilitar el desenvolupament de la personalitat individual de l’infant.
- Ajudar a l’infant per apropar-se al món social i emocional.
- Ajudar als infants que sigui possible desenvolupar la seva capacitat intel·lectual plena.

Així doncs, la idea principal d’aquest mètode és exaltar l’autonomia de l’ésser, oferint als infants l’oportunitat de descobrir-se mitjançant el joc i així poder realitzar les seves experiències a través de l’educació sensorial de l’infant.

Al Racó de les Famílies de la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona trobareu una pila de documents que tracten aquest mètode educacional.

Cliqueu l’enllaç per saber quins estan disponibles per a poder ser consultats.

No hi ha comentaris

Raïms

portadaAvui us portem com a novetat el llibre Raïms, que parla de les principals varietats de vinya catalanes, la seva història, del cultiu i dels vins que en resulten. El llibre, impulsat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i el Vinseum, recull la història i la cultura, l’ampelografia, les característiques agronòmiques i les aptituds enològiques de les dotze varietats que tradicionalment s’han cultivat a Catalunya.

Raïms és un treball col·lectiu fet per sis especialistes procedents de diferents àmbits relacionats amb la vinya i el vi. De la suma dels seus coneixements n’ha resultat aquest manual, que tracta d’una manera molt completa un dels cultius més representatius de la Mediterrània, de la qual en formem part. Existeixen altres publicacions que tracten l’ampelografia, la viticultura o l’enologia des d’un punt de vista tècnic. No és, però, gaire freqüent que, com en aquest cas, s’hi incorporin també elements d’història i de cultura.

Les dotze varietats que inclou aquest manual són autòctones, encara que totes, per diverses raons històriques, són presents en altres territoris: carinyena, garnatxa, macabeu, malvasia de Sitges, monastrell, moscatell, parellada, picapoll, sumoll, trepat, ull de llebre i xarel·lo.

Està escrit de manera que la seva lectura és còmode i amena, amb un llenguatge planer que conté el tecnicismes justos i necessaris, amb el gran valor afegit que, a més de la informació tècnica de cada varietat, hi trobem una aproximació a la seva història i cultura que ens ajuda a posar-la en context i a enriquir-ne el coneixement. llibres i vi

Podríem dir que és una obra imprescindible per poder entendre i interpretar millor tan els vins elaborats amb aquestes varietats, com per treure més profit de les visites enoturístiques. El seu objectiu és que sigui útil a pagesos, elaboradors, tècnics del sector vitivinícola i, sobretot, a tots aquells amants del vi i consumidors que vulguin saber alguna cosa més dels raïms i vins del nostre país.

L’obra ha estat coordinada per Josep Maria Puiggròs, Xavier Fornos i Jordina Escala, i també hi col·laboren els especialistes Agustí Villarroya, Montserrat Nadal, Lluís Giralt, Joan Rovira i Carme Domingo.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals hi trobareu una amplia col·lecció d’obres que parlen de la vinya i el vi.

amb el suport de la generalitat

 

 

 

No hi ha comentaris

Exposició El Víbora: Comix Contracultural al MNAC

comixFicomic i el Museu Nacional organitzen l’exposició El Víbora. Comix contracultural, un homenatge a la despareguda revista, testimoni dels inicis de la democràcia i de l’eclosió del moviment underground.

Fins al 29 de setembre podreu veure l’exposició comissariada per l’Antoni Guiral i amb l’assessorament d’Àlex Mitrani al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Aquesta exposició és un homenatge a El Víbora i als seus autors, quan es compleixen 40 anys de la publicació del primer número d’aquesta mítica revista de comix que va marcar diverses generacions de les dècades del 1980 i del 1990.

La mostra se centra en la primera etapa de la revista, als inicis de la democràcia, quan Barcelona es va erigir en el centre de la cultura underground que havia esclatat als anys seixanta del segle xx als Estats Units.
autoresA través de 35 obres originals, d’una àmplia mostra de documents i d’una selecció de prop de 100 portades, el públic descobrirà l’originalitat i la potència d’uns creadors com ara, entre molts d’altres, Nazario, Roger, Isa Feu, Marta Guerrero, Laura Pérez Vernetti, Mariscal, Gallardo, Pons, Martí, Carratalá, Montesol, Ceseepe, Max, Calonge, Jaime Martín i Pamies.

L’exposició està dividida en tres àmbits temàtics: Poder i subversió, Eros i feminisme i Vida urbana.

El Víbora amb les seves vinyetes transgressores i un llenguatge nou, es va rebel·lar contra l’ordre establert i l’estètica convencional. L’univers d’El Víbora està poblat per personatges marginals i subversius.

El Museu Nacional treballa des del 2014 per patrimonialitzar i donar visibilitat al còmic, un gènere artístic que ha entrat a les sales del Museu per quedar-s’hi.

v03 numero1 El Vibora 37-38 42808 08-Max-ElVibora

La mostra s’inscriu en la estratègia del museu que ja fa anys treballa per incorporar el còmic a les col·leccions i fer visibles les relacions que es poden establir entre totes les arts. Aquesta exposició suposa un pas més en aquesta línia de treball i dóna continuïtat a algunes mostres realitzades anteriorment, com ara la mostra d’originals de Santiago García i Javier Olivares, Premio Nacional de Cómic 2015, “De vinyeta en vinyeta” i “Ego Sum Lux Comix”, amb l’escola Joso, o la dedicada a “Les noves aventures de Corto Maltés”, alhora que reforça l’aliança del museu amb el Saló del Còmic.

En aquest context el museu ha incorporat recentment, gràcies a una donació, una obra de gran format (280 cm x 2400 cm) i de valor històrico-artístic. Es tracta d’Amor a Vallvidrera, un còmic realitzat l’any 1980 de manera col·lectiva per un nombre significatiu d’artistes vinculats a El Víbora.

comic-realizado-vivo-1980-por-autores-vinculados-vibora-amor-vallvidrera-examinado-sala-oval-del-mnac-1560958644604

La còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona disposa d’una gran quantitat de números del Víbora que podeu veure exposades al vestíbul del primer pis de la biblioteca, conjuntament amb els còmics d’alguns dels autors clàssics de la revista.

No hi ha comentaris

La coneixes? És l’Olívia!!

Resultat d'imatges de ian falconerAquest mes de juliol les biblioteques de la ciutat porten a terme els Laboratoris de Lectura Portàtil, una activitat familiar de foment a la lectura.
I la protagonista és l’Olívia, la coneixeu?

Ian Falconer, il·lustrador americà, autor de llibres infantils i creador de vestuaris i esce-nografia teatral, és qui signa totes les aventures de la nostra protagonista, l’Olívia, que en un primer moment va idear com a regal per a la seva neboda, tot i que amb el temps aquesta primera intenció arribà a convetir-se en un conte, i aquest conte en un èxit mundial , que després ha estat traduït a diferents idiomes, entre els quals el català, el castellà, l’italià, el francès, el japonès i fins i tot, el llatí!

Actualment l’Olívia també és la protagonista d’un programa televisiu.

Resultat d'imatges de ian falconer, olivia

L’Olívia, la porqueta de musell afilat i cua torta, és capaç de fer ombra a les grans es-trelles i la seva naturalitat i encant han aconseguit que els seus contes encapçalin les llistes de popularitat.

El dia a dia de l’Ian i l’Olívia transcorre entre llapis de colors, idees i vestits vermells. En un inici, els contes de l’Olívia només tenien vermell, blan i negre, ja que l’autor manté una paleta de color simple.

L’ús minimalista i efectiu del color, el petit detall en vermell acompanyat de grisos, aconsegueixen un toc elegant i original a l’obra que ben bé ja es pot considerar com un clàssic del nou mil·lenni. Poc a poc i en determinades ocasions, el color envaeix les divertides històries.

L’Olívia és espavilada, tossuda, ocurrent, somiadora, divertida i decidida, una porqueta sense cap mena de problema amb el seu cos, és feliç tal i com és.

Si les porquetes de l’imaginari infantil són genials, l’Olíva encara més perquè fomenta un sentit de l’humor dirigit tant a infants com a adults. Hem de tenir present que l’Olívia té sis anys i es dirigeix a aquesta franja d’edat aproximadament.

A través de les seves diferents aventures i peripècies anireu coneixent a la seva famí-lia, les seves mascotes, com és el seu dia a dia, què li agrada fer els dies assolellats, i què prefereix fer els dies plujosos, quines són les seves aficions….en definitiva, histò-ries quotidianes que qualsevol infant s’hi podrà sentir identificat.

L’Olivia és un personatge que ja podem considerar un clàssic de la literatura infantil. Tant és així que té la seva pròpia pàgina web i les seves mercaderies suposen una font d’ingressos major que la que es deriva de la venda dels seus àlbums il·lustrats.

Si voleu saber quins contes teniu disponibles a les biblioteques de la ciutat, cliqueu l’enllaç.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juliol i agost

  SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats dels mesos de juliol i agost que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

 portades 1

 Entre les novetats per adults trobareu el llibre Raïms: les principals varietats catalanes, d’A. Villaroya. Manual que recull la història, el cultiu i els vins de les dotze principals varietats que tradicionalment s’han cultivat a Catalunya: la carinyena, garnatxa, macabeu, malvasia de Sitges, monastrell, moscatell, parellada, picapoll, sumoll, trepat, ull de llebre i xarel·lo.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Mare, d’Ada Castells. Mentre la Sara espera que li passin a recollir els mobles de la mare, li cau a les mans una llibreta amb les memòries que ha escrit l’excèntrica de sa mare. La Sara hi comprova allò que ja sap, que la Raquel s’hauria passat la vida anant a festes, comprant-se joies i ballant la conga, però tenia un problema que no podia esquivar: tres filles.

A la secció infantil us presentem el conte Tinc un drac a la panxa, de Beatriz Berrocal. S’està preparant una funció de teatre a l’escola i el nostre protagonista té por de parlar en públic. Pensa que té un drac a la panxa que el mossega i li roba la memòria, per això no es recorda de la frase que ha de dir quan li preguntin: Digues tu, estrella brillant, saps on puc trobar la lluna?». Com aconseguirà  vèncer un drac tan terrible?

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat Gallipoli, de Beirut. Zach Condon hi torna quatre anys després del darrer àlbum d’estudi. A Gallipoli trobem els seus trets d’identitat, una barreja d’indie-pop amb influències de la música balcànica i mexicana però amb una clara vocació d’experimentar amb altres músiques del món. Ens vam quedar amb ganes de veure’ls al Vida Festival.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula Disobedience, de Sebastian Lélio. Una dona que es va criar en una família ortodoxa jueva torna a la seva llar amb motiu de la mort del seu pare, un rabí. La controvèrsia no trigarà a aparèixer quan comença a mostrar interès per una vella amiga de la infància.

  I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Sola: basat en els records de la Lola, de Denis Lapière. Un poble camperol marcat pel pas de les estacions al cor de Catalunya. Una nena que encara no ha fet set anys i que en porta tres separada dels seus pare sense saber per què. El seu avi, li ha parlat de la guerra que s’estén per gairebé tot el país. Una nit, una bomba cau a una casa del poble a cent metres de la seva.

Aquí teniu tota la selecció de novetat dels mesos de juliol i agost de 2019.

No hi ha comentaris

50 anys de l’arribada del primer home a la lluna!

portada

Va ser un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat. Més o menys així ho va dir l’astronauta Neil Armstrong quan, aquell 20 de juliol de 1969 es va convertir en el primer humà a trepitjar la Lluna.

A les 9.32 hores del 16 de juliol del 1969 el coet Saturn V enviava a l’espai la nau Apol·lo 11 des de Cap Kennedy (Florida). A dins hi viatjaven els astronautes Neil A. Armstrong, Michael Collins i Edwin ‘Buzz’ Aldrin. Quatre dies més tard, el 20 de juliol del 1969 (la matinada del 21 de juliol a Europa), Armstrong trepitjava el terra del satèl·lit de la terra.

Tots tres estaven decidits a fer història en una missió complicada per a la qual s’havien estat preparant durant més d’una dècada: ser els primers éssers humans a trepitjar la Lluna. Després de quatre dies de viatge van deixar l’òrbita terrestre, la nau va entrar al mòdul lunar y van baixar fins a la superfície de la Lluna, una zona anomenada Mar de Tranquil·litat. Van trepitjar la superfície sis hores i mitja després d’haver aterrat i es va retransmetre a tot el planeta des de les instal·lacions de l’Observatori Parkes, a Austràlia.

cuando caminabamosA la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu força material per ampliar coneixements sobre l’efemèride, començant pels més petits, que trobaran com a novetat del mes de juliol, l’àlbum il·lustrat Cuando caminábamos por la Luna, per gentilesa de la llibreria La Mulassa.

En aquest enllaç trobareu tota la informació sobre el vol espacial a la lluna, i en aquest, tota la relativa al programa Apollo de la Nasa.

A més a més, tenim tots aquest contes infantil amb la lluna com a protagonista, i tots aquest documents per a adults que en parlen. A la Biblioteca A. Cardona trobareu exposades, sala infantil i la zona d’adults, una selecció de tot aquest material.

Avui esdevindrà un eclipsi lunar que podreu seguir als jardins de l’Espai Far, a càrrec de Rat Parellada i Carles Schnabel de l’Observatori Astronòmic del Garraf.

El 1979 grup Police va gravar el disc Reggatta de Blanc, que incloïa la cançó Walking on the Moon, caminant per la lluna…

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »