Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per maig, 2019

Cineclub Sala 1: Docs Barcelona A Prop, El rotllo d’en Roig i molt més

docs a prop

Aquest dissabte 25 de maig, el Cineclub Sala 1 estrena una nova proposta i un nou espai d’exhibició!

A partir de les 18:00h a l’auditori de Neàpolis es podran veure tres documentals que formen part de la programació del Festival Docs Barcelona 2019, que se celebra fins al 25 de maig a Barcelona, en una proposta denominada Docs Barcelona A Prop a un preu únic de 5€.

La selecció de títols que es podran veure al DocsBarcelona A Prop és:

CACHADA de Marlén Viñayo (El Salvador, 2019)

Cinc venedores ambulants d’El Salvador exposen les seves vides en un taller de teatre i reviuen els traumes de la violència masclista amb una generositat encoratjadora. Als assajos s’adonen que han educat els seus fills sense pair el dolor del passat. El cicle de violència és pervers, però la força del teatre és més poderosa.

OPERACIÓ GLOBUS d’Ariadna Seuba (Catalunya, Holanda, 2018)

Jou té un somni que l’ha perseguit tota la vida: trobar el camió amb el qual va fer la volta al món amb els seus amics. 40 anys més tard, reprèn l’aventura per recuperar-lo, però aviat s’adona que potser, el que estava buscant, no és el que pensava…

AVEC UN SOURIRE, LA RÉVOLUTION! d’Alexandre Chartrand (Canadà, 2018)

¿Què va passar l’1 d’octubre? Una mirada inèdita del procés d’autodeterminació des de la visió subjectiva del director, ens apropa a la primera línia de lluita. Activistes de base, manifestants de carrer, líders catalans i mobilitzacions espontànies són els testimonis d’un retrat cinematogràfic sobre la desobediència civil a Catalunya, on la repressió es combat amb un somriure.

eix-la-cinquena-edicio-del-rotllo-den-roig-creix-i-amplia-les-fronteres-111217També aquesta setmana el Cineclub organitza la 5a edició del concurs de curtmetratges El rotllo d’en Roig, una iniciativa dels Amics de la carpa Juanita i de Francesc Roig Toqués i el Cineclub Sala1, en col·laboració amb Gambots i amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Com en les edicions anteriors, els curtmetratges han de tenir una durada màxima de 3 minuts i han de contenir els 3 conceptes claus obligatoris.

Amb aquest objectiu, els equips tenen 75 hores per a gravar i editar, que comencen amb la publicació dels tres conceptes claus el dijous 23 de maig a les 21h i finalitzen el diumenge 26 de maig a les 24h.

El Cineclub sala 1 col·labora habitualment amb les Biblioteques de Vilanova.

La Biblioteca Armand Cardona Torrandell és dipositària del fons del Cineclub. Amb el darrer donatiu que ens van fer el 2018, els usuaris i usuàries de les Biblioteques poden accedir a més d’un centenar de pel·lícules que el cineclub ha projectat a la ciutat des de la seva creació, ja fa 7 anys.

A partir d’avui trobareu disponibles més de 40 DVD i Blu Ray amb pel·lícules com La seducción de Sofia Coppola, El sacrificio de un ciervo sagrado de Yorgos Lanthimos o Blade Runner 2049 de Denis Villeneuve, entre moltes altres.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – maig

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de maig que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Tarragona: patrimoni mundial, de Ricardo Mar. L’any 2000 la UNESCO va reconèixer l’antiga Tarraco com a Patrimoni Mundial. En aquesta obra es donen a conèixer una mica millor com són i com eren els grans monuments de la Tarragona romana a través d’una anàlisi científica, rigorós, actualitzat i al mateix temps comprensible per a tots.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Els Àngels em miren, de Marc Pastør. Dues noies joves són localitzades mortes en el que sembla un assassinat ritual. Els Mossos d’Esquadra, exhaustos enmig d’una situació política convulsa, engegaran una complicada investigació. Els pocs sospitosos que identifiquen són també víctimes d’unes ànsies de revenja que semblen no tenir aturador.

A la secció infantil us presentem el conte El Tresor perdut, de Jaume Copons. L’Agus ha d’anar a passar uns dies a casa de l’avi i proposa a la Lídia que l’acompanyi, que s’hi divertiran molt. Però quan hi arriben tot està fet un desastre i veuen l’avi trist i desanimat: resulta que li volen enderrocar la casa i l’avi sospita que estan buscant un tresor…, el tresor perdut del besavi!.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat el llibre Hip Hop Family Tree, de Ed Piskor. La història del hip hop, molt documentada i en un format mai vist. Per fi en castellà un dels grans referents mundials en novel·la gràfica de no ficció sobre música i cultura pop. El 1r volum de la saga de culte consagrada a l’epopeia del Hip hop, descriu el naixement al Bronx, a finals dels 70 d’un moviment convertit en global.

A la secció de cinema us proposem la primera temporada de la sèrie The Good Doctor. Shaun Murphy és un jove cirurgià resident que pateix autisme i síndrome de Savant, conegut també com la “síndrome del savi”, una malaltia que li causa problemes a l’hora de relacionar-se amb els altres, però que al mateix temps li ha permès desenvolupar unes habilitats mentals prodigioses, com és el cas de la seva extraordinària memòria.

I a la secció de còmics us assenyalem El gourmet solitario, de Jiro Taniguchi. Un home solitari, amb una feina que li permet moure’s molt, recorre els carrers de Tòquio i altres localitats japoneses visitant els clients. Cada dia és una ocasió per a redescobrir un barri o conèixer-ne un de nou. Però per a aquest home, el moment del menjar constitueix una autèntica aventura, gairebé un ritual.
Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes de maig de 2019.

No hi ha comentaris

Reagge per a xics: Ballant damunt la lluna, a càrrec de The Penguins.

Diumenge dia 19, a les 18h, l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú i dins de la programació familiar oferirà una sessió ben especial: un viatge espacial per descobrir ritmes jamaicans.

Resultat d'imatges de the penguins, reage xics

The Penguins estrenen l’espectacle “Ballant damunt la lluna” i proposen aquesta aventura que amb el combustible dels ritmes jamaicans farà viatjar el públic més enllà de les estrelles.

Aquest nova gira suposa l’estrena del 4t disc del grup, on continuen arranjant cançons del repertori tradicional infantil i, per primera vegada, també hi incorporen composicions pròpies. Partint de l’estació espacial “Kingston“ i amb l’ajuda del coet RPX-1 visitaran diversos plantes descobrint cançons, ritmes i instruments en un viatge interestel.lar ple de música i diversió.

La música jamaicana té molts gèneres diferents i amb aquesta sessió, The Penguins s’han proposat fer passar una bona estona ballant i cantant a tots els assistents, per descobrir quins són tots aquests ritmes i estils.

The Penguins confessen que van començar aquesta aventura l’any 2011 , “sense tenir-ne massa idea i ens vam endinsar de ple en la trepidant i gratificant aventura del públic familiar”.

I fins avui, després d’haver compartit ballaruques, rialles, agraïments, converses i somriures de complicitat, poden afirmar que estan més convençuts que mai de la força que comporta la senzillesa de la música infantil i dels temes populars i tradicionals que es transmeten a través del boca-orella, generació rere generació.

El potencial de les cançons que van omplir la nostra infància, combinat amb la calidesa dels ritmes caribenys, els permet construir el que els hi agrada imaginar que són petits himnes, que acompanyen i animen fidelment en el nostre dia a dia.

En qualsevol cas, hi ha quelcom comú a tots els concerts de Reggae per Xics, i és que a primera fila tothom és innocent, feliç i lliure. Tothom balla sense complexes, riu sense tabús, i expressa el que sent sense cap mena de prejudici.

The Penguins tenen la il·lusió que la seva música ajuda als més petits a conservar aquesta envejable forma de ser, i als més grans a recuperar-la.

No hi ha comentaris

Stalker: pícnic extraterrestre

Dilluns va tenir lloc una trobada especial del club de Ciència Ficció, per primera vegada en aquest club llegíem un còmic. Un format diferent però de gran tradició dins d’aquest tipus de literatura. I a més a més, amb la presència del seu autor. ¡Univers! d’Albert Monteys.
És un lliurament amb 5 històries plenes d’idees genials sobre viatges en el temps, robots i alienígenes. P1050554
Cada número ens presenta un nou concepte amb una història aparentment unitària en la qual els aspectes de ciència ficció es barregen amb altres tan quotidians com innovadors quan s’amalgamen: combinarem els viatges en el temps i els caps odiosos, les eleccions municipals i una espècie de telebotiga intel·ligent, els viatges espacials i els pencaires barroers, les cultures alienígenes i el gran germà, de nou els viatges en el temps i les relacions de parella …
Albert Monteys ens va ensenyar com va discorrent el seu procés creatiu des dels esbossos en quadern fins a la realització de les pàgines dibuixades sobre paper amb tinta blava, tota una experiència el poder albirar la creació d’aquesta obra.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la Stalker: pícnic extraterrestre, d’Arkadi i Boris Strugatski:

L’obra: Stalker: pícnic extraterrestre
portadaEs va editar originalment el 1972 a l’antiga Unió Soviètica. Des de la seva publicació, s’ha traduït a desenes d’idiomes i ha guanyat múltiples premis a nivell internacional.
Han passat diversos anys des de l’arribada de vida extraterrestre a la Terra. No van tenir cap contacte amb la humanitat, simplement van marxar poc temps després, deixant rere seu indrets plens d’escombraries fruit de la seva estada. Aquests llocs són anomenats Zones i hi ha certs individus, els Stalkers, que es dediquen a entrar-hi, arriscant cada vegada la vida, per treure’n estranys instruments, les escombraries dels alienígenes, que la humanitat no és capaç d’entendre i vendre-les al millor postor.
Un d’aquests individus és el nostre protagonista, Redrick Schuhart, al voltant del qual gira un món dividit entre els que volen aprofitar-se del costat positiu d’aquests residus (el mercat negre) i els que volen eliminar els perills que suposen (l’Institut de Cultures Extraterrestres); encara que tots coincideixen en utilitzar aquesta lluita en favor del seu propi interès. I per damunt de tot hi ha la coneguda Bola Daurada: un objecte mític, en la recerca de la qual han mort no pocs lladregots, i que tindria com anhelada característica utòpica la concessió de qualsevol desig a qui la posseeixi.
A aquest objectiu els stalker consagren la seva seguretat personal i la seva felicitat i de les pròpies famílies, exposant-se a la mort o a la malformació dels seus descendents, a la presó o la invalidesa. Res sembla importar per tal d’acumular més diners amb l’estraperlo i, per descomptat, aprofitar l’oportunitat d’arribar a complir qualsevol somni.
Els Strugatski construeixen una novel·la sobre la felicitat truncada, la humanitat imperfecta, aquella present inevitablement a tot arreu, formada per persones que, lliurades a la ideologia d’una muntanya de diners fàcil (residus, capitalisme) o d’un somni absolut (Bola Daurada, comunisme), lliuren també la seva vida del dia a dia a un objectiu il·lusori (riquesa màxima o felicitat absoluta) tan llunyà com va.
Stalker és una novel·la que trenca amb els clixés preconcebuts del lector casual de ciència ficció. No hi ha espai, no hi ha naus espacials, no hi ha extraterrestres. Stalker és una novel·la que reflexiona i critica de forma molt dura una societat en decadència.

Els autors: Arkadi i Boris Strugatski
Els germans Arkadi (28 d’agost de 1925 – 12 d’octubre de 1991) i Borís (14 d’abril de 1933 – 19 de novembre de 2012) Strugatski són dos autors de ciència ficció russos que van escriure junts les seves novel·les.autors
L’Arkadi va néixer el 1925 a Batumi, Geòrgia. Sent nen la família es va traslladar a Leningrad (actual Sant Petersburg), on va néixer el seu germà Borís el 1931. Durant la Segona Guerra Mundial, després d’escapar del setge de Leningrad juntament amb el seu pare, Natan Strugatski (crític d’art de ascendència jueva mort el 1942 a Vologda), l’Arkadi es va allistar a l’exèrcit soviètic el 1943 i es va traslladar a Moscou, on va obtenir el títol de traductor d’anglès i japonès a l’Institut Militar d’Idiomes. En Borís es va quedar a Leningrad amb la seva mare, Aleksandra Litvíntxeva, mestra i amb una salut feble.
En acabar la guerra, en Borís va estudiar astronomia a la Universitat de Leningrad. Després de llicenciar-se en 1956 va trobar una feina com a matemàtic computacional a l’observatori de Pulkov. Mentrestant l’Arkadi, encara a l’exèrcit, va treballar com a mestre i intèrpret a Kansk. El 1955 va ser desmobilitzat amb el rang de tinent primer, es va casar amb Elena Oshanina, i va tornar a Moscou, on va començar a col·laborar en revistes i editorials soviètiques. Va ser llavors quan va començar la seva carrera literària, habitualment a quatre mans amb el seu germà Borís. Va morir a Moscou el 1991.
Els germans Strugatski, com se’ls esmenta habitualment, es van convertir en els més coneguts escriptors de ciència ficció de l’antiga Unió Soviètica, amb una gran quantitat d’aficionats a les seves obres.
Les seves primeres influències literàries estaven marcades pel treball d’Iván Iefrémov, encara que se’ls ha associat també amb H. G. Wells, Arthur Conan Doyle i Jules Verne.
Les seves obres mostren una clara evolució de la ciència ficció més didàctica a un estil molt més humanista i de sàtira social. És sorprenent (i possiblement el que més va cridar l’atenció als seus fans incondicionals russos) l’habilitat per tractar sobre temes com la decisió individual humana i les coses sense sentit del poder absolut; són grans temes subjacents en tota la seva literatura.

No hi ha comentaris

Hey, I’m Gay / Hey ¡Soy, Gay! de Gerard Fulcarà

530696-0809010e9a92416db49e06a6a33e2e5eAquesta setmana trobareu com a novetat a la comicteca de la Biblioteca Armand Cardona el còmic del vilanoví Gerard Fulcarà, Hey, i’m gay! / Hey ¡soy gay!, un web còmic que ha recopiliat i autoeditat en paper recentment.

En aquest web còmic, en Gerard ens mostra molts dels tòpics relacionats amb l’homosexualitat.

Basant-se en la seva experiència personal, ens mostra tot d’anècdotes com el fet de sortir de l’armari, el convertir-se en el ‘clàssic’ amic gay de les noies, haver de respondre preguntes com perquè ets gay o com són les teves relacions sexuals…

Tot amb molt sentit de l’humor i amb un estil un punt manga i, sobretot, amb molta purpurina, arcs de sant martí i unicorns.

Un còmic sobre què suposa ser gay des d’una perspectiva positiva.

43023523_1743788792399304_7181032349356785664_nGerard Fulcarà té 23 anys, és il·lustrador i dibuixant de còmics i viu a Vilanova i la Geltrú, Barcelona. Actualment segueix treballant en el web còmic Ibraxyl i Hey, I’m Gay a la pàgina Webtoon.

També ha realitzat cartells per a esdeveniments, concursos i exposicions per a ajuntaments i particulars. També he treballat com a il·lustrador en pràctiques per a l’empresa Creative HotHouse i com a ajudant d’il·lustració d’Óscar Julve, he participat en diverses ocasions en el Festival FLIC i en Mercat de l’il·lustrador de Martorell.

També ha il·lustrat el conte infantil Feliç aniversari, Tigre! Escrit per la Montserrat Balada i publicat per l’Associació d’Amics del Drac de la Geltrú.

Podeu seguir les aventures a les seves xarxes socials: Facebook, Instagram i comprar les seves publicacions i altres materials a la seva botiga Etsy.

No hi ha comentaris

A mí no me callan. Monólogos, compromiso y vida terrenal

portadaEnguany es compleixen deu anys de la mort del còmic galaico-català Pepe Rubianes, un actor compromès i honest que ha marcat la història recent del teatre i la cultura a Barcelona. També va ser una de les primeres víctimes dels mitjans i els polítics d’ultradreta anticatalans, que el van perseguir molt abans que es parlés del Procés.

La seva germana i hereva dels drets, Carmen Rubianes, i l’Editorial Alrevés han col·laborat en un llibre recopilatori que, amb el títol A mí no me callan, recupera alguns dels grans textos de l’autor. El llibre, amb pròleg d’Andreu Buenafuente està estructurat en tres parts dedicades a recuperar la seva biografia, els seus escrits combatius i de compromís i els seus monòlegs, alguns d’inèdits.

A mí no me callan arrenca en una mena de falsa entrevista que fa un repàs per alguns dels capítols més sonats de la biografia de Rubianes. Alguns d’ells, ja els citava Joan Lluís Bozzo al seu Pepe i jo (2017). De fet, Rubianes relata la seva etapa amb Dagoll Dagom i també les col·laboracions esporàdiques amb Albert Boadella, Rafael Álvarez El Brujo, Adolfo Marsillach o Fernando Fernán-Gómez. També explica com va ser a Cuba, recitant poetes en un cabaret de tercera, va anar derivant el seu art de provocar i, més endavant,El Masnou. Espectacl fer riure obertament escrivint els seus primers textos que esdevindrien material del seu primer xou, Pay-Pay. L’hiperbòlic i exagerat Rubianes de l’escenari traspassa també en aquestes línies, en què costa delimitar què és realitat i què, veritat ficcionada.

 

Pepe Rubianes. Polèmic, atrevit i sense pèls a la llengua. Un mestre de les imitacions i els monòlegs. Un autèntic provocador que va aconseguir el seu primer èxit als 25 amb Pay-Pay i que, a partir de llavors, va convertir els escenaris i les rialles a casa seva. Capaç de disseccionar els petits detalls de la vida per llançar-los al seu públic, va romandre en escena fins als 61, edat en què va aturar el seu espectacle La sonrisa etíope al Capítol de Barcelona i la gira de seixanta actuacions que tenia programada. Però la intensitat del seu geni no es limitava només a l’humor, encara que sigui la faceta més coneguda de la seva vida. També l’educació que va rebre, al costat de les seves inquietuds interiors, el van convertir en un secret amant de la poesia i de l’escriptura, exercici a què es obligava tots els dies.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu les seves obres Después de despedirme: inedito i Me’n vaig, i  encara l’enregistrament de l’espectacle Rubianes, solamente.

No hi ha comentaris

Diari d’en Greg, el pringat total!

Resultat d'imatges de jeff kinneyQue qui és Jeff Kinney? Aquest nom segur que és molt familiar per als qui han tingut entre 8 i 12 anys en els darrers temps.

L’autor de 48 anys, casat i pare de dos fills de 16 i 13 anys, viu en una tranquil.la població propera a Boston. Va ser programador informàtic encara que ara es dedica a escriure el Diari d’en Greg, el pringat total.

Després de més d’una dècada el “Diari d’en Greg” ha aconseguit vendre més de 200 milions d’exemplars dels 13 llibres que fins ara formen part d’aquesta col·lecció, ha estat traduït a 59 idiomes i és present a més de 50 països d’arreu del món.

El llibre número 14, el darrer, canvia de protagonista: ara serà el seu millor amic, en Rowley, i l’autor només pensa en continuar escrivint, al menys fins arribar al llibre número 20 i a les dues dècades.

Segons el mateix Jeff Kinney, de petit era en bona mesura , un pringat total també: “Jo era molt semblant a Greg en molts aspectes” i en realitat aquest personatge és una exageració còmica d’ell mateix a la seva edat. Confessa que com en Greg també s’amagava del monitor de piscina dins del vestuari.

Resultat d'imatges de greg el pringat total

L’autor està convençut que l’etapa infantil és una experiència universal i en aquesta col·lecció extreu el costat còmic de la vida diària d’una família, lluny d’incloure cap tipus d’ensenyament o moralitat.

Kinney manifesta que no és un escriptor interessat en ensenyar res als infants, sinó que només vol que es diverteixin llegint.

Des que es va publicar el primer llibre, l’any 2007, l’èxit ha estat tan gran i global que ja s’han rodat quatre pel·lícules on el protagonista és en Greg.

Encara no coneixeu en Greg? Cliqueu l’enllaç per saber què tenim a les Biblioteques sobre aquest autor.

No hi ha comentaris

Albert Monteys i el seu ¡Universo!

universo

Dilluns 13 de maig a les 18:30h, la Biblioteca Armand Cardona Torrandell acollirà una sessió del Club de Lectura de Ciència-Ficció que tindrà com a convidat a l’autor de còmics Albert Monteys.

Durant la sessió, oberta a tothom, comentarem el seu còmic ¡Universo!, que va guanyar el Premi a la Millor Obra d’Autor Espanyol de la darrera edició del Còmic Barcelona. El còmic també va guanyar el Premi Zona Comic 2018 i va estar nominat als prestigiosos Premis Eisner a la categoria de Millor Còmic Digital el 2017.

¡Universo! es va començar a publicar en format digital l’any 2014 a la plataforma Panel Syndicate, on comparteix espai amb altres obres de nivell com The Private Eye de Brian K. Vaughan, Marcos Martin and Muntsa Vicente, Blackhand Ironhead de David López o Umami de Ken Niimura.

La seva publicació en paper va anar a càrrec de l’editorial Astiberri.

Un dels empleats d’una empresa que acaba de posar en marxa una màquina per a viatjar en el temps és enviat milions d’anys enrere, abans de la creació de món, amb una missió màrqueting d’alta importància: ha de segellar cadascuna de les partícules de matèria que es generin amb el logotip de l’empresa, amb la finalitat de patentar l’univers perquè l’empresa sigui propietària del món.

1493760400_384122_1493763655_noticia_normal

Aquest és el punt de partida d’una de les històries que formen aquesta obra, on també trobarem viatges a planetes llunyans a la recerca d’altres espècies intel·ligents, desincronitzacions temporals, androides massa amorosos, insectes antropomorfs…

Albert_MonteysAlbert Monteys (Barcelona, 1971) és un devorador de còmics. Des de ben petit es va interessar en aquest mitjà a través de revistes com Tretzevents o Cavall Fort, per passar després a les històries de Bruguera, Astèrix, superherois fins a arribar al còmic francobelga.

Quan estudiava Belles Arts a la Universitat de Barcelona va començar publicar alguna cosa a editorials especialitzades en jocs de rol i amb companys de facultat va començar el fanzine Mondo Lirondo, amb el qual van guanyar el premi del Saló del Còmic de Barcelona.

Va fer el salt al món professional col·laborant amb Tretzevents però de seguida va començar a treballar a El Jueves, on va crear les sèries d’El Tato i Para ti que éres jóven. Entre el 2006 i el 2011 també va ser director de la revista.

El juny de 2014, igualment com alguns companys, va presentar la seva renúncia a continuar a la revista El Jueves a causa de la polèmica coberta sobre el rei Felip VI i amb Guillermo, Manel Fontdevila, Bernardo Vergara i Manuel Bartual  van crear la revista digital Orgullo y satisfacción.

Acaba de publicar Solid State, una novel·la gràfica inspirada en l’àlbum del mateix títol de Jonathan Coulton amb el guionista Matt Fraction.

Us deixem amb la seva intervenció a l’Astiberri Show del 2018.

No hi ha comentaris

Pete Seeger

FILE:  Singer/Songwriter and Folk Musician Pete Seeger Has Died At Age 94

El passat 3 de maig van fer 100 anys del naixement del músic nord-americà Pete Seeger. Seeger va néixer el 3 de maig del 1919 a Nova York. El seu pare, Charles Louis Seeger Jr., va ser un compositor i un pioner etnomusicòleg, investigador tant de la música folk americana com de música no occidental. La seva mare, Constance de Clyver Edson, va ser una violinista de música clàssica i també professora de violí. D’un entorn familiar molt vinculat a l’art i la música, els pares de Pete Seeger van divorciar-se quan ell tenia set anys. Després d’haver estudiat periodisme a la Universitat Harvard, durant anys va estar recorrent arxius i biblioteques d’arreu dels EUA recopilant peces tradicionals, rescatant i creant-ne de noves de forma pionera a les dècades del 1950 i 1960 al seu país. Molts dels seus enregistraments han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes. El seu activisme polític i la seva participació en moviments socials el varen convertir en objectiu de la caça de bruixes del senador MacCarthy. La seva carrera musical va iniciar-se la dècada de 1940, en els projectes The Almanac Singers i The Weavers, on mantingué una estreta col·laboració amb Woody Guthrie.

030d434d790a9a886753c2bcfa8a7213AlmanacSingers

030d434d790a9a886753c2bcfa8a7213El repertori eren cançons de dignitat obrera. El replegament ideològic dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i la pressió de l’FBI van acabar amb el grup. Seeger hi va tornar a principis dels 50 amb The Weavers, la formació que va consolidar el folk com a música popular en la societat de masses. El seu exemple, tant musical com polític, va marcar els joves dels anys 60, com ara Bob Dylan, Joan Báez i Víctor Jara, i més endavant va ser un referent per a Bruce Springsteen i Billy Bragg, entre molts altres. A Catalunya, durant el franquisme, el Grup de Folk i Xesco Boix  van traduir al català cançons com ‘We shall not be moved’ i ‘Where have all the flowers gone’, que es van convertir en himnes de protesta. Gràcies a Raimon, Seeger va venir a tocar a Catalunya l’any 1971, que va passar per Terrassa. El concert a Barcelona es va prohibir, però sí que es va fer una petita actuació al Bar Llopart del barri de Sants. Hi va tornar altres vegades: el 1980 va actuar a la Festa del Treball, organitzada pel PSUC. L’any 1993 va actuar al Palau Sant Jordi amb Raimon.

Seeger va morir als 93 anys a Beacon, al nord de l’estat de Nova York, on va contribuir a netejar involucrant veïns i amics en l’organització The Hudson River Sloop Clearwater, creda amb la seva dona Toshi. Era un compromís amb l’entorn, una acció directa, comunitària i de proximitat per fer millor el món. Seeger va convèncer amb les paraules i amb l’acció. A l’espai música de les Biblioteques trobareu la seva música: Pete Seeger Us deixem amb el documental de la PBS Pete Seeger. The power of song.

No hi ha comentaris

‘Gran Hotel Wes Anderson’ de Núria Diaz

9788417560553Gran Hotel Wes Anderson és un recorregut il·lustrat per la vida i obra del fascinant director nord-americà Wes Anderson.

El llibre ens obre les portes per a passejar per l’hotel coneixent, des de la mateixa recepció, la biografia del cineasta, entrant de ple en la seva filmografia, personatges o estètica per les habitacions de l’hotel.

Una forma d’explicar la història i l’obra del realitzador amb una gran exquisidesa, que ens va fent entrar a poc a poc i quedem meravellats en la lectura i visualització d’unes il·lustracions que són pur homenatge a Anderson.

Dividit en una recepció, sis habitacions, una suite i àrea de descans, aquest particular hotel il·lustrat ens descobreix alguns dels detalls més rellevants i/o desconeguts de la biografia d’Anderson: la traumàtica separació dels seus pares (un fet que li va marcar per a tota la vida), el seu refugi en la lectura i l’escriptura, les seves primeres pel·lícules en Super-8 o els seus estudis de Filosofia en la universitat d’Austin, on coneixeria el seu inseparable Owen Wilson.

Els capítols més extensos estan dedicats a rememorar cadascun dels seus llargmetratges així com aquells detalls que han fet del seu cinema un gènere en si mateix.

1523465378_344757_1523465693_noticia_normalEl dibuix de Núria es tradueix en un viatge pel món fabulós i personal de Wes Anderson, la filmografia del qual ens acosta a les relacions familiars, encara que l’amor i altres conceptes són tractats de diferent forma.

Núria Diaz va estudiar Belles arts a la Universitat de Vigo i la seva vida professional es va encaminar cap al disseny gràfic. Des d’aleshores ha treballat en diferents àmbits de la il·lustració, des d’il·lustració infantil fins a il·lustració de producte.

Wes Anderson va néixer a Austin, Texas. El seu primer llargmetratge Bottle Rocket (1998), escrit conjuntament amb Owen Wilson, es va convertir en una pel·lícula de culte.

La següent pel·lícula d’Anderson, també escrita amb Owen Wilson, va ser Academia Rushmore, el relat d’un triangle amorós poc comú entre una mestra d’escola, un estudiant i un home de negocis, que proporcionà a l’actor Bill Murray nombrosos guardons i a en Anderson el seu més gran reconeixement fins al moment.

Aquesta pel·lícula es convertirà en la primera col·laboració d’Anderson amb Murray i Jason Schwartzman, dos actors que apareixeran en totes les pel·lícules futures del director.

Només amb 10 llargmetratges com The Royals Tennenbaum, Moonrise Kingdom o Isla de perros, Anderson ha seduït al públic amb la seva particular posada en escena: la seva obsessió pels colors (en cadascuna de les seves pel·lícules predomina una paleta), per les simetries, pels tràvelings, la càmera lenta o els plans subjectius, l’atenció que posa als detalls com el vestuari, els objectes personals o els llibres que llegeixen els seus personatges, entre moltes altres coses.

8134c2kpUHL._SY606_ the_darjeeling_limited-866831800-large a6464a501ee7ec17aba044062500eee2 the_grand_budapest_hotel-247331769-large 71CwPJVS-XL._SY741_

A l’espai cinema trobareu moltes de les seves pel·lícules.

Us deixem amb un vídeo que examina les principals característiques de l’estil Wes Anderson.

No hi ha comentaris