Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Març, 2019

Selecció de novetats – Març

SelNovetats

Aquests són els documents de la selecció de novetats del mes de març que us destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults com infantils.

miliciesEntre les novetats per adults trobareu el llibre Les Milícies antifeixistes de Catalunya, de Gonzalo Berger. El fracàs del cop d’estat de juliol de 1936 a Catalunya va desencadenar un procés revolucionari que va sotragar la legalitat autonòmica i republicana. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes va haver de respondre a l’amenaça militar a les seves fronteres i a les necessitats de la rereguarda. I aquest difícil binomi revolució-guerra es va concretar en les columnes de voluntàries i voluntaris creades durant les primeres setmanes d’enfrontament.

 

 

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la La Retornada,retornada de Donatella Di Pietrantoni. Una noia de tretze anys és tornada amb la seva família biològica i ho perd tot: una casa confortable, les millors amigues, l’estima incondicional dels pares, o de qui creia eren els seus pares. La nova llar és petita, fosca, hi ha germans per tot arreu i el menjar és escàs. Però hi ha l’Adriana, la germana petita, que li obra molt més que la porta de la seva nova casa.

 

 

 

meva famíliaA la secció infantil us presentem el conte La meva família, de Glòria Fort. Tots tenim una família i totes són diferents. Saber-ho és entendre-ho i els més petits viuen aquesta gran diversitat amb normalitat, però alguns també amb alguns dubtes. El conte, de cartró i cantells arrodonits, amb il·lustracions clares i senzilles, normalitza la diversitat i destaca el caràcter acollidor de la família. El conte de la diversitat familiar per als més petits!

 

 

 

Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes de març de 2019.

No hi ha comentaris

La isla

El dissabte passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció per visionar i comentar la pel·lícula Origen, de Christopher Nolan.

La pel·lícula “Origen”, estrenada l’any 2010, va ser dirigida per origenChristhopher Nolam i va guanyar de tres Oscar: a la millor fotografia, a la millor barreja de so i als millors efectes especials. Va assolir el tercer lloc entre les pel·lícules més taquilleres d’aquell any.
Dom Cobb (Leonardo DiCaprio) és un lladre pròfug de la justícia nord-americana, especialitzat en infiltrar-se en els somnis per robar idees, claus de bancs, etc. mentre les seves víctimes dormen. Això ho aconsegueix a través d’un somni induït per un dispositiu conegut com “la màquina dels somnis”, la qual administra un potent sedant que li permet compartir un món de somnis construït per la imaginació de l’atacant, que després és ocupat per projeccions mentals del subjecte al qual se li extreu la informació, perquè la persona no sospiti que està somiant. En una missió Dom Cobb i el seu equip són contractats per Enginyeria Cobol per extreure el pla d’expansió de Proclus Global, liderada pel magnat japonès Saito (Ken Watanabe) però, per un gir inesperat, l’operació resulta ser detectada per la víctima i es surt de control. Saito, en lloc de prendre venjança pel que han fet, els proposa un treball: que en lloc de robar una idea implantin Origen, al que l’equip s’oposa per la dificultat que representa. No obstant això, Cobb es veu temptat amb la promesa que si aconsegueixen implantar un origen (inception en anglès) que dóna nom a la pel·lícula, els seus problemes legals es resoldran.
Aquest seria un resum de la trama però el que la pel·lícula va inculcar en el grup va anar més lluny, ja que parlem dels somnis i el seu control, de la realitat, de què és la realitat, de si vivim en un somnis, si el somni és la realitat, del control del subconscient a través de la publicitat, de les estratègies per evitar el dolor, de la psicoanàlisi de la culpa, de la negació de la realitat, de la necessitat de desxifrar el suïcidi, de com aquest s’oculta en la societat … Milers d’interrogants que ens fan penetrar més en aquesta història i ens porta a noves fronteres en les nostres idees.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la:

L’obra: La isla
portadaL’illa (en l’original en anglès: Island) és una novel·la publicada per primera vegada el 1962. És la història de Will Farnaby, un periodista amb aires de poeta que viu en una illa anomenada Pala. L’illa és el contrapunt de la novel·la Un món feliç de 1932.
Quan un metge escocès arriba a aquesta illa al segle XIX, transmet les seves creences als habitants, que professen la fe budista.
Així es crea una societat que barreja els avantatges de la cultura d’Occident i d’Orient. Una de les seves peculiaritats és que a l’illa s’ha aturat la industrialització, el que s’ha fet per crear una societat que divideixi el seu temps entre la feina, l’oci i la contemplació, com una crítica a la vida frenètica que portem en l’actualitat .
Per als habitants de Pala, el progrés és sinònim d’una actitud selectiva davant la tecnologia, que contrasta amb la pobresa de la seva illa veïna, Rendang, i amb el desenvolupament intensiu d’Orient, molt industrialitzat en aquest moment.
Encara que utilitzen els avenços científics i metges, rebutgen la industrialització, de manera que només trien allò que, a la seva manera de veure, els va a fer feliços.
Es tracta, per tant, d’una crítica cap als avenços de la societat dels anys 60, que pot extrapolar-se a la situació actual.
De fet, a partir de la publicació del llibre s’ha creat una fundació anomenada “Illa”, que pretén implantar una cultura basada en la selecció aplicada a l’illa, i que treballa sense ànim de lucre.

L’autor: Aldous Huxley
Aldous Huxley (Surrey, Anglaterra, 1894 – Califòrnia,Aldous_Huxley Estats Units, 1963) és un dels escriptors britànics més destacats del segle XX. Membre d’una família amb una llarga tradició intel·lectual (és nét del cèlebre biòleg T. H. Huxley i besnét del poeta Matthew Arnold), estudià a Eton i Oxford, on es graduà en Literatura Anglesa.
Després d’exercir la docència durant un breu període, passa gran part de la Primera Guerra Mundial a Garsington Manor, la residència de lady Ottoline Morrell, on coneix a diversos membres del grup de Bloomsbury i a d’altres escriptors rellevants, i al final de la contesa comença a col·laborar en publicacions com la revista Athenaeum.
Durant la dècada dels anys vint fa diversos viatges per Europa amb la seva dona Maria Nys i publica novel·les de cert èxit com Els escàndols de Crome (1921) i Contrapunt (1928), caracteritzades per la sàtira contra la societat contemporània i la moral convencional.
Durant els anys trenta la seva preocupació pels aspectes deshumanitzadors del progrés científic fructifica a la distopia Un món feliç (1932), que li val l’èxit massiu entre la crítica i el públic.
En aquesta mateixa dècada publica la novel·la Cec a Gaza (1936), que posa de manifest el seu interès per la filosofia oriental i el misticisme, i viatja als Estats Units, on s’estableix definitivament a Califòrnia.
Allà treballa com a guionista per a Hollywood i aprofundeix en el misticisme, cosa que dóna lloc a l’assaig La filosofia perenne (1946).
A la dècada dels cinquanta reflecteix la seva experimentació amb les drogues en Les portes de la percepció (1954) i Cel i infern (1956), i, després de la mort de la seva primera dona, es casa amb Laura Archera. Després de ser-li diagnosticat un càncer en 1960, passa els dos següents anys treballant en la novel·la utòpica L’illa (1962), que veurà la llum un any abans de la seva mort.

No hi ha comentaris

Desconeguts, de David Lozano, al Premi Menjallibres 2018-19

 

Resultat d'imatges de premi menjallibresAmb l’objectiu de promoure la lectura i els hàbits lectors entre els estudiants dels centres públics i concertats de 1r i 2n d’ESO de Vilanova i la Geltrú, el Servei d’Educació de l’IMET i la Regidoria de Cultura, a través de les Biblioteques Municipals de la ciutat porten a terme el projecte Premi Menjallibres, una acció de dinamització lectora voluntària que implica la lectura de tres llibres, la posada en comú amb els autors, mitjançant trobades amb els mateixos, i la valoració de les tres obres per tal de triar una de guanyadora: la més votada.

En aquesta tercera i darrera sessió del Premi Menjallibres, els escolars participants tenen l’ocasió de xerrar, preguntar i conversar amb David Lozano, l’autor de DesconegutsResultat d'imatges de desconeguts david lozano

Dues històries, la mateixa nit i una fosca sospita. Dues vides que es creuen de matinada a través de les xarxes. Dos joves que es lliuren a un joc misteriós: compartir somnis, il·lusions i pors, però no la seva identitat. Aviat donaran el pas següent: una cita a cegues. No obstant, trobar-se amb un desconegut sempre comporta riscos. Perquè tothom amaga secrets…
Un cadàver. El cos d’un noi, desfigurat per la violència de la caiguda. Una vida jove arruïnada per sempre, una mort que suscita més preguntes que respostes.

Estem davant d’una novel.la juvenil d’intriga policíaca estructurada en dos escenaris diferents que comparteixen el mateix espai temporal, escrita de manera àgil i addictiva on es tracta de temes, situacions i problemes reals i quotidians on els joves es veuen immersos sense, a vegades, ser-ne conscients.

David Lozano, nascut a Saragossa l’any 1974, és Llicenciat en Dret i té estudis de Filologia Hispànica. Ha exercit d‘advocat encara que des del 1998 es dedica professionalment a l’escriptura, que compagina amb la seva tasca com a docent a batxillerat.

També ha participat com a actor en diversos curtmetratges i ha col·laborat com a guionista en diverses productores, sense oblidar la seva faceta televisiva.

Clicant aquí podreu saber tot el que tenim d’aquest autor a les Biblioteques Municipals.

No hi ha comentaris

Dia Internacional de la Dona a la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell

Imatge relacionadaEl Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides.

És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme denunciant el sexisme.

Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació juntament amb els homes en l’àmbit laboral, i per tant del dret a la independència econòmica, i a la societat en general.

Imatge relacionadaLa primera celebració va tenir lloc el 19 de març de 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca  i Suïssa, i la seva commemoració s’ha vingut estenent, des de llavors, a nombrosos països.

Amb motiu d’aquesta celebració des de la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona us proposem un seguit de novetats i de publicacions adreçades als infants que tractes aquesta temàtica i que ens proposen conèixer dones increïbles que van destacat i destaquen en diferents camps com ara Lola Anglada, Georgia O’Keeffe, Ada Lovelace, Mercè Rodoreda, Hiaptia d’Alexandria, Concepción Arenal, Marie Curie, Florence Nightingale, María Montessori, Alice Guy-BlanchéIsadora Duncan, Virgina Woolf, Clara Campoamor, Amelia Mary Earhart, Margaret Bourke-White, Frida Kahlo, Dian Fossey, Rosa Parks, Irena Sendler….

Sabeu que la calefacció per als cotxes va ser un invent de Margaret A. Wilcox? I que tenim bolquers d’un sol ús gràcies a Marion O’Brien Donovan? I que els rentaplats és un enginy de Josephine Garis Cochrane? I que les bengales marítimes és una idea de Martha Coston? I sabeu que Hedy Lamarr, a part de ser actriu, va posar les bases per al wifi, el Bluetooth i el GPS?

Resultat d'imatges de dia internacional dona treballadora

Us proposem un apassionant recorregut per les vides de totes aquestes fantàstiques dones! Trobareu tots aquests llibres a les Biblioteques de la ciutat:

Contes d bona nit per a nenes rebels: 100 històries de dones extraordinàries I i II, d’ Elena Favilli. Estrella Polar, 2017 i 2018.

Resultat d'imatges de un món de dones extraordinàries

Un món de dones extraordinàries, d’ Eva Prada. Animallibres, 2019.

Dones extraordinàries que van canviar el món, de Kate Pankhurst. Barcanova, 2018.

Dones úniques: relats de dones d’aquí que no podràs oblidar, de Montse Barderí. Columna, 2018.

Dones de ciència: cinquanta pioneres valentes que van canviar el món, de Rachel Ignotofsky. Estrella Polar, 2018.

Frida Kalho, d’Isabel Thomas. Blume, 2018.  Resultat d'imatges de dones de ciència 50 pioneres valentes que van canviar el món

Las chicas son de ciencias, 25 científicas que cambiaron el mundoLas chicas son guerreras: 26 rebeldes que cambiaron el mundo; i Las chicas van donde quieren: 25 aventureras que cambiaron la historia, d’Irene Cívico, Sergio Parra i Núria Aparicio. Montena, 2017.

Jane Goodall la millor amiga dels ximpanzés, de Marcos Muslera. Vegueta, 2017.

Invetores i els seus invents, d’ Aitziber López. Flamboyant, 2018.

Supermujeres, superinventoras, de Sandra Uve. Lunwerg, 2018.

 

No hi ha comentaris

Dones al cinema

mujer_cine-660x350-660x348

Aprofitant que el dia 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona, des de les biblioteques de VNG volem oferir-vos una petita selecció de cinema que, d’alguna manera, té a veure amb aquesta celebració, ja sigui perquè trenquen estereotips, perquè els seus personatges femenins tenen com a objectiu empoderar-se en un món predominantment patriarcal o perquè estan dirigides i/o protagonitzades principalment per dones.

A mode de curiositat, us convidem a aplicar l’anomenat Test de Bechel la propera vegada que mireu una pel·lícula. Que què és el test de Bechdel? Doncs tres senzilles preguntes que serveixen per valorar la representació de les dones a films, obres de teatre o còmics. La sorpresa (o no) és que gran part de les pel·lícules no passarien aquest test. Tot i que res té a veure amb la qualitat cinematogràfica de la cinta, ja que bona part de les obres mestres del setè art no passarien el test, sí que és una prova del tot aclaridora pel que fa al paper de la dona.

Les tres preguntes del test de Bechdel són:

• Hi ha dos personatges femenins amb nom o entitat pròpia?
• Aquests dos personatges femenins parlen entre si?
• Parlen d’alguna cosa que no sigui un home?

Mentre penseu si us atreviu o no a aplicar el test a les vostres pel·lícules favorites, ens endinsem ja en la nostra petita selecció cinematogràfica amb motiu del Dia Internacional de la Dona:

La Princesa Arete de Sunao Katabuchi. Està basada en la novel·la de Diana Coles, La princesa perspicaç, que qüestiona el paper sumís de la dona i critica l’ideal masclista mitjançant un conte fantàstic ambientat a l’Edat Mitjana.

El llibre té un clar sentiment feminista que el director japonès no va reflectir en la seva totalitat. Tot i així, continua mantenint moltes de les idees originals: la princesa Arete lluny de l’estereotip de princesa Disney, és una nena d’aspecte normal que fuig de la pompositat que comporta el seu càrrec i somnia a compartir vivències amb la resta de la gent. Per aconseguir el que vol no explota el seu atractiu ni carisma femení, sinó que fa ús de la seva intel·ligència i empenta per superar els diferents obstacles que se li van presentant. Aquesta serà una constant en tota la pel·lícula a la que s’uneixen altres crítiques cap a l’explotació infantil, el classisme o l’abús del poder masculí.

A nivell tècnic la pel·lícula és immillorable: el dibuix i, en concret, els escenaris són d’una bellesa espectacular. La música d’Akira Senju també val molt la pena i s’adapta perfectament a l’acció de la pel·lícula.

Mujeres del siglo XX de Mike Mills. Aquesta és per a molts una de les cintes “oblidades” a les cerimònies de premis del passat 2016. Va esgarrapar una única nominació als Òscar 2016, al Millor Guió Original, passant per alt les notables interpretacions de les tres dones protagonistes, encapçalades per Annette Bening.

Tres són les dones protagonistes d’aquesta cinta ambientada a finals dels anys setanta en una Califòrnia que gaudeix d’una explosió d’amor i llibertat: Dorothea, la mare (interpretada per Annette Bening); Abbie, l’amiga (a qui dona vida Greta Gerwig) i Julie, l’objecte de desig (en la pell d’Elle Fanning). Totes tres unides per l’educació emocional del fill adolescent de Dorothea i cadascuna de les quals, en una diferent etapa vital que les farà reflexionar sobre la insatisfacció, la maternitat i la crisi de confiança des de punts de vista diferents.

Lady Bird de Greta Gerwig.  En la cerimònia dels Òscar de 2018, aquesta jove actriu i directora nord-americana va aconseguir que el seu debut darrere de les càmeres aconseguís cinc nominacions als premis de l’Acadèmia. Finalment, no en va aconseguir cap, però tothom en parlava. I és que amb un pressupost d’allò més minso, Greta Gerwig va recollir multitud de bones crítiques en tots els festivals cinematogràfics en què va ser presentat el film.

Protagonitzada per l’actriu Saoirse Ronan (Lady Bird), la pel·lícula transita entre la comèdia i el drama i ens situa a la ciutat de Sacramento (Califòrnia) l’any 2002. Allà hi viu Lady Bird, en el que és el seu darrer any d’institut, amb la ferma intenció de fugir de tot allò i començar una nova vida a Nova York, si és que aconsegueix plaça a la universitat que ella vol. Amb una relació més aviat complicada amb la seva mare, a qui dona vida Laurie Metcalf, la pel·lícula tracta temes coma ara el futur laboral, els problemes econòmics, l’amistat i la relació mare-filla en una època tan convulsa com l’adolescència.

Carol  de Todd Haynes. Aquesta pel·lícula és l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Patricia Highsmith.
Ambientada al Nadal durant la dècada dels cinquanta del segle passat, Carol és la història de dues dones que s’arriscaran a abandonar la seva vida infeliç amb l’objectiu de trobar el seu lloc en el món. Therese Belivet (Rooney Mara) és una jove dependenta d’una botiga a Manhattan.

Té nòvio i somia a dedicar-se a la fotografia. Un bon dia, entra a la seva botiga per fer algunes de les compres de Nadal la sofisticada Carol Aird (Cate Blanchett), una distingida dona de la classe alta atrapada en un matrimoni infeliç. Entre totes dues dones no trigarà a sorgir l’atracció i ambdues hauran de decidir si prenen una decisió que canviarà la seva vida per sempre.

Sufragistas de Sarah Gavron. Aquesta cinta recupera la figura de tantes i tantes dones que a l’Anglaterra de primers del segle XX, quan estava a punt d’esclatar la Primera Guerra Mundial, van lluitar i, fins i tot, sacrificar per aconseguir el vot femení. Aquest moviment va tenir líders com ara Emmeline Pankhurst, dona d’un advocat adinerat, però es va nodrir, principalment, de milers i milers de treballadores humils.

En un primer moment, les accions de le sufragistes van ser pacífiques, però en veure que no servien per a res, van decantar-se per actes de desobediència com ara petits incendis o vagues de fam.
El film, lluny de posar el focus en l’heroisme individual, reivindica el moviment col·lectiu obrer feminista.

Aquesta és una petítissima selecció. N’hi podríem haver inclòs d’altres films com ara Figuras ocultas, Viajo sola, Frances Ha, Girlhood, La vida de Adèle… Us convidem a descobrir-les!

No hi ha comentaris

Dones de Còmic

CaberceraBlogger2

Tradicionalment el còmic s’ha dirigit a un públic bàsicament masculí. Encara avui dia els homes representen el 90% de les vendes dels còmics de súperherois

Durant molts anys, els personatges femenins han estat secundaris i molt estereotipats i les historietes per a noies s’han vist reduïdes a trames romàntiques on predominaven els missatges de sacrifici, tendresa i submissió.

Però el desenvolupament i l’expansió del moviment underground a partir dels anys 70 juntament amb la lluita del moviment feminista i, més recentment, l’explosió del manga ha capgirat aquesta escena.

En l’actualitat trobem al mercat una gran oferta d’obres escrites i protagonitzades per dones i dirigides tant al públic femení com masculí.

Les autores de còmic, tant al nostre país com a l’estranger augmenten en número i també en el reconeixement que reben.

200px-Laura_Pérez_Vernetti,_Barcelona_2018 40140

L’any passat, al saló del còmic de Barcelona, Ana Penyas va ser considerada millor autora revelació i Laura Pérez-Vernetti va ser guardonada amb el Gran Premi del Saló. Enguany, el Saló canvia de nom i es converteix en Còmic Barcelona i l’encarregada de fer el pòster ha estat també una dona, l’Ana Galvañ.

El Premi a la Millor Obra de l’any al Festival d’Angoulême  ha estat per Lo que más me gusta son los monstruos de l’autora nord-americana Emil Ferris, festival que també ha atorgat el seu Gran Premi a una altra dona, l’autora japonesa Rumiko Takahashi.

I a la passada edició dels Premis Eisner autores com Emil Ferris, Tillie Walden, Sana Takeda, Marjorie Liu o Katie O’Neill van obtenir molts dels premis més importants.

220px-Emil_Ferris_at_Miami_Book_Fair_2016 220px-Tillie_Walden._Saló_del_Còmic_de_Barcelona_2018 sana takeda 071917_Kids_Max_Tea_Dragon_Author_Photo

Certament, les coses al món del còmic estan canviant, però encara queda molta feina a fer!

Aquesta setmana a la comicteca de la Cardona trobareu fins a set novetats d’autores de diferents estils i procedències.

esclavosdeltrabajo imatge_portada_llibre_detall_9788416670543 cubierta 9788425355479

Esclavos del Trabajo de Daria Bogdanska. Daria ha decidit marxar de Polònia per a fugir d’un pare violent. Es trasllada a la localitat sueca de Malmö, on s’apunta a una escola de còmic, ansiosa per emprendre una nova vida. Però allà l’espera un malson de tràmits administratius, i per a subsistir no li queda més remei que acceptar una feina de cambrera amb un sou de misèria i sense contracte.

Gats indòmits de Sarah Andersen. Aquest tercer volum de la col·lecció, ofereix una guia de supervivència per al caos de la vida moderna: des de la importància d’evitar els matiners, als mecanismes de defensa contra els trolls d’internet, passant per la no-màgia de l’ordre. Però per quan tot falla i el món que t’envolta se’n va en orris, fes-te una xocolata calenta, compta els dies que falten per les vacances i estira’t a fer mims amb la teva peludeta bola d’esperança.

Còmics 1994 -2016 de Julie Doucet. Julie Doucet és probablement l’autora de còmics més influent de tots els temps. L’artista canadenca va marcar una pauta en el còmic autobiogràfic que només troba parangó en precedents com Robert Crumb, Art Spiegelman i Harvey Pekar. Impulsora d’un discurs visceral que combina vida íntima, fantasia i estètica fes-ho tu mateix, Doucet desplega aquí el millor de la seva producció.

Maestra de pueblo de Cristina Picazo. María no ha trepitjat el camp en la seva vida, però quan li ofereixen per primera vegada treballar a una escola, no li importa que sigui a un poblet perdut enmig de la serra. Per fi serà mestra! Però no només això, també coneixerà la realitat de les aules i dels pobles al mateix temps.

ERK25349 3507 51ljVptmLmL._SY358_BO1,204,203,200_

El fruto prohibido de Liv Strömquist. Aquesta és una història cultural de la vulva, des de la Bíblia fins a Freud i més enllà, passant pels més variats pares de l’Església, pedagogs, sexòlegs i fins i tot per famosos anuncis de tampons que, després de segles i segles de repressió sexual, han continuat omplint els nostres caps de concepcions falses sobre els genitals femenins.

Poulou y el resto de mi família de Camille Vannier. Camille Vannier, la néta del protagonista, va preguntar un dia sobre el misteriós Poulou i va poder conèixer l’estrafolària història d’un avi que va marcar un abans i un després a la vida de la seva família. Enrenous, persecucions, èxits, fracassos, mines d’or inexistents i la Riviera francesa com a marc incomparable de les seves desventures.

Troll Corporation de Pacheco & Pacheco. Els trolls ja no són peluts éssers mitològics de contes de fades: ara aguaiten després de comptes anònims d’internet per a criticar els teus gustos, menysprear els teus comentaris i riure’s de les teves publicacions de la manera més dolorosa possible. O almenys això és el que tothom pensa. En realitat, darrere de cada ‘troleo’ es troba una empresa organitzada especialista a fer de la teva vida digital una experiència de malson: Troll Corporation.

Durant tota la setmana trobareu aquests i molts altres còmics fets per dones al vestíbul del primer pis de la Biblioteca.

No hi ha comentaris

‘Las mujeres en el rock. Su historia’ d’Anabel Vélez

Amb motiu del Dia de la Dona, durant aquesta  setmana dedicarem el blog a destacar llibres, música, còmics, cinema, contes infantils on les dones tenen un paper cabdal, sigui com autores o com a protagonistes de la història.

portadaEn pensar en les llegendes del rock, la majoria de gent tira la vista enrere i se li ocorren noms com Elvis, Jagger o Lennon.

Però la realitat és que el rock no seria el que coneixem si no fora per la poderosa influència de moltes dones que han contribuït a forjar un estil musical lligat a la rebel·lia i al combat generacional. D’aquí la importància de figures clau com Chrissie Hynde, Patti Smith, Suzi Quatro, Pat Benatar o PJ Harvey.

Aquest llibre és el recorregut històric i cronològic, des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat, de les artistes més importants i influents de la música rock.

L’autora explica el seu origen i procedència, des de gèneres com el blues o el góspel, fins a les veus que tenen alguna cosa a explicar en els primers passos d’aquest nou mil·leni.

Evidentment, no estan totes les que són, l’espai és el que és, però totes les que estan són part important de la història del rock.

 pj

Aquest llibre és el fruit de treball de dos anys de recerca i documentació d’Anabel Vélez a partir de la seva anterior obra, Rockeras, que pot considerar-se la seva precursora. En les pàgines que el lector té entre les seves mans es pot llegir la història universal del rock en clau femenina, des del seu origen i evolució fins als nostres dies.

Abans que el rock ni tan sols fos una idea, altres sonoritats poblaven el món de la música. Van ser el blues i el gòspel els terrenys en els quals el rock va plantar la seva llavor i va germinar fins a explotar.

Sense aquests sons, sense els artistes que els van crear, el rock mai hauria nascut.

Per això en parlar d’artistes femenines que van marcar la història del rock no podem deixar de costat a aquelles dones que van obrir el camí amb la seva tenacitat, el seu esforç i la seva música. Noms com Billie Holiday, Mamie Smith o Ella Fitzgerald van obrir les portes d’una senda, la del rock, que ja mai es tancarien.

MamieSmith ella

En els anys cinquanta i seixanta apareixerien les girl groups, amb dones com a protagonistes absolutes de l’escena. Durant el naixement del rock and roll, aquest moviment musical va créixer i va florir aprofitant l’harmonia de veus que l’estil vocal doo-wop proporcionava, evolucionant fins a crear una cosa nova i irrepetible que va copar les llistes d’èxits durant un període determinat de temps.

Després d’elles van sorgir solistes amb fortes personalitats: dones com a Tina Turner, Aretha Franklin o Joan Baez, amb una veu pròpia, que se significaven en els primers passos de la lluita pels drets civils i de l’alliberament de la dona. Janis Joplin i Grace Slick ja no eren simplement cantants, sinó que lideraven els seus propis grups, eren el motor i la força que movia l’escena.

  Joan_Baez_Hamburg_1973_2811730005 janis grace

L’explosió alternativa amb el moviment Riot Grrrl va donar ales a moltes dones a trobar una via per a expressar-se. Amb el nou mil·lenni van aparèixer noves veus i estils, una diversificació major i una fusió de gèneres.

Gràcies a les noves tecnologies, les artistes d’aquest segle xxi han aconseguit tenir una major presència i connectar directament amb el seu públic. Sense totes elles, no seria possible entendre la història de la música.

Durant aquesta setmana trobareu la música de totes aquestes artistes i moltes altres a l’Espai de Música de la Biblioteca.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior