Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per febrer, 2019

50 coses sobre mi, de Care Santos, al Premi Menjallibres 2018-19

Resultado de imagen de menjallibresAmb l’objectiu de promoure la lectura i els hàbits lectors entre els estudiants dels centres públics i concertats de 1r i 2n d’ESO de Vilanova i la Geltrú, el Servei d’Educació de l’IMET i la Regidoria de Cultura, a través de les Biblioteques Municipals de la ciutat porten a terme el projecte Premi Menjallibres, una acció de dinamització lectora voluntària que implica la lectura de tres llibres, la posada en comú amb els autors, mitjançant trobades amb els mateixos, i la valoració de les tres obres per tal de triar una de guanyadora: la més votada.

En aquesta ocació, durant la segona trobada per tal de comentar la lectura amb l’autor, els escolars tractaran 50 coses sobre mi, de Care SantosResultado de imagen de 50 coses sobre mi
Estem davant de de 50 entrades de youtube de l’Albert, un noi de 16 anys, que ens va revelant la seva realitat i la de tota una generació.

“Fa poc vaig salvar la vida a un paio. Dit així, ja sé que sona una mica fort. Però és la veritat. De vegades la veritat és forta. Segur que us esteu preguntant què va passar, què vaig fer. Potser m’imagineu com un heroi. Algú que va pel món salvant vides o salvant mons. Que du una capa i una «S» llampant a la samarreta. No us ratlleu. Soc un paio com tots, però una mica més estrany. Em penso que si no fos estrany, les coses haurien estat diferents. D’aquella matinada gairebé no tinc records clars. Tot va ser cosa de tres o quatre segons. Gairebé no vaig tenir temps ni de pensar, però sí de formular-me una pregunta horrorosa: «I si no faig res?».”

Care Santos, nascuda a Mataró l’any 1970, es Llicenciada en Dret però es dedica al periodisme des de jove. Va publicar la seva primera novel.la als 25 anys, Cuentos críticos, i des d’aleshores ha publicat més d’una vintena de títols entre novel·les, llibres de relats i novel.la breu dirigida a lectors més joves.

Encara que és en el relat on mostra el seu ofici, també destaca en el terreny de la novel·la juvenil, sense deixar de banda els relats i la poesia.

Resultado de imagen de care santosL’ any 1992 fundà l’Asociación de Jóvenes Escritores i la presidí fins la seva desparació, sis anys després. Ha impartit tallers literaris dels que diu haver après més del que ensenyava.
Reconeguda arreu i guanyadora d’una llarga llista de premis, la seva obra ha estat traduïda a més de vint idiomes, incloent l’anglès, l’alemany, el francès, el portuguès, el lituà, el suec, l’italià i l’holandès, entre d’altres.

Clicant aquí, podreu saber tot el que tenim d’aquesta escriptora a les Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

Felix Mendelssohn, el compositor d’aquest mes a la Biblioteca Armand Cardona

Resultat d'imatges de MendelssonNascut l’any 1809 a Hamburg, fou compositor, pianista i director d’orquestra, considerat com el Mozart del segle XIX i com el primer músic que va saber veure i conciliar les contradiccions de tota una època.

La seva música es caracteritza per una gran perfecció tècnica i formal i és una molt bona síntesi d’elements clàssics i romàntics, doncs cultivà un estil clàssic o clàssic que reflectia una expressivitat romàntica.
Bach, junt a a Mozart i Haendel constituïen un dels pilars del seu estil.

Fou el segon de quatre germans, nascut en una família de banquers d’origen jueu que s’havia convertit al protestantisme. Fou un nen prodigi i mostrà des de ben aviat el seu talent en la música, pintura, dibuix i literatura. Les seves dots foren estimulades dins de l’entorn familiar on sempre van ser valorades les manifestacions artístiques.

Alumne de composició de Carl Zelter les primeres composicions en aquest terreny foren una dotzena de simfonies per a corda, algunes petites òperes, un octet per a corda i l’obertura El Somni d’una nit d’estiu. Aquestes dues darreres obres marquen l’inici de la seva maduresa com a compositor.

Podria dir-se que els elogis no li van faltar mai al músic: el seu mestre Zelter, se sentia orgullós d’ell. Tot i el seu èxit musical, s’acostava a l’edat en la qual havia d’optar per una carrera i el seu pare volia estar realment segur que el seu fill podia guanyar-se la vida com a músic. Per això, el banquer va portar al seu fill a París en la primavera de 1825, amb la intenció de conèixer l’opinió del famós compositor italià Luigi Cherubini. L’opinió de Cherubini, no va deixar dubtes: “aconseguirà molt; en realitat, ja ho ha aconseguit.” Felix Mendelssohn, tenia 16 anys. Destacà al mateix temps per ser un bon intèrpret de violí, viola i piano, i més tard esdevingué director d’orquestra.

Una de les seves primeres i més recordades actuacions va tenir lloc el 1829 quan a Berlin interpretà la Passió segons Sant Mateu, de Bach, en un concert que va suposar la recuperació d’aquesta obra després d’un segle d’oblit. Poc després se li confià la direcció de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig.

Als voltant de la trentena d’anys la vida li somreia: gaudia d’inqüestionable prestigi i independència econòmica. A diferència d’altres havia recollit moltes glòries en poc de temps. Va emprendre diversos treballs al mateix temps, amb una activitat inusual i febril.

Tota aquesta gegantina tasca el deixaria extenuat. Una vegada els seus admiradors quasi el van asfixiar en voler felicitar-lo. En una altra ocasió, el públic li exigia repeticions amb tal insistència, que al final va haver de disculpar-se per trobar-se totalment extenuat. Al final, tantes fatigues van acabar per minvar la seua salut. Patia de severs dolors de cap. Per això va suspendre les seues activitats per un temps. Moria prematurament a Leipzig l’any 1847.

Si voleu saber quin fons tenim sobre Mendelsshon a la Biblioteca, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

9è Festival de Literatura i Arts Infantil i Juvenil

Resultat d'imatges de flic barcelona 2019Des d’avui i fins el 23 de març tindrà lloc el 9è Festival de Literatura i Arts Infantil i Juvenil, festival d’experiències i creació literària que convida a gaudir de la literatura i les arts. Es celebra a diverses ciutats de forma itinerant i té una programació per les famílies, un programa per a les escoles, per a joves creadors i una trobada professional.

Una de les propostes que trobarem dins de la programació per aquest mes de febrer, al SAT! Sant Andreu Teatre, és Tarannà, de Maria Campos, un treball entorn al concepte de la “transformació” a través de l’objecte, l’espai i el cos. La tela de jute de color groguenc recorda la seda de les crisàlides on es du a terme una de les parts més dramàtiques de la metamorfosi. Es parla de la transformació com a procés, dràstic i subtil, que porta d’un estat a un altre, i és en aquest procés on succeeix la reorganització i la deformació que culmina amb la formació de l’imago. Un joc i una successió d’imatges on es convida a seguir el fil de la màgia i a deixar anar la imaginació.

L’objectiu del FLIC és promoure la relació entre les diverses arts a través de formats innovadors i experimentals, fomentant així la creació interdisciplinària i el foment pel gust literari, amb la participació de tots els agents implicats, contribuint en la transformació del model literari infantil cap a noves formes de creació literària a través de la tecnologia digital.
Ens apropa també a iniciatives internacionals a través del crossing art literari i posa especial atenció en incentivar l’acció literària en espais poc habituals, així com en fer-la arribar a públics amb risc d’exclusió social.

Una altra proposat per al proper mes de març és Nàufrags, a càrrec de La Cia. Teatrera, també sal SAT! Sant Andreu Teatre, on els personatges de la història són dos nàufrags que viuen a la deriva. Dos personatges que es deixen portar pel vent, per les ones, pels impulsos; no tenen res a perdre i tot a guanyar! Una trobada amb el públic, un intercanvi. Nàufrags no té text: parlen el gest, les mirades, els somriures.

Conscients de la situació de vulnerabilitat social i econòmica de moltes famílies de casa nostra, es dóna impuls a la campanya «Cap nen sense cultura», amb la que es
convida a empreses, organitzacions i a particulars a facilitar l’accés d’aquestes famílies al festival.

El festival ha estat reconegut amb el segell de qualitat Europeu EFFE LABEL 2017-2018, que atorga l’EFA als Festivals que destaquen per la seva qualitat artística i que tenen un impacte significatiu, tant a nivell local, nacional com internacional, i a hores d’ara està consolidat com a festival de referència sobre la literatura infantil i juvenil a tota la península.

Podreu aconseguir descomptes presentant el carnet de les Biblioteques. Cliqueu aquí per esbriranr-ho.

No hi ha comentaris

Rosalía, l’estrella jove i actual del flamenc.

Resultat d'imatges de RosalíaRosalía, nascuda fa 25 anys a Sant Esteve Sesrovires, es va enamorar del flamenc perquè segons ella mateixa “no hi ha cap altra música més visceral ni amb tanta càrrega emocional que aquest gènere”.

I ella l’ha fet arribar, amb la seva barreja de flamenc, soul, urban, pop, trap, funk i música electrònica, a molts que no escoltaven flamenc ni imaginaven fer-ho mai, ja que creu que la seva música no s’ha de cenyir a cap clixé ni encaixar en cap estètica ni idea preconcebuda.

Ha treballat a duo amb Juan Gómez, Chicuelo, al Festival Internacional de Cinema de Panamà, 2013, i al Festival Grec de Barcelona per a l’obra de ball contemporani De Carmen. El 2013 va participar en l’Association of Performing Arts Presenters (APAP) Conference a Nova York i fou la veu solista en l’obra de culminació de l’Any Espriu 2014 al Palau de la Música.

El 2015 va col·laborar amb La Fura dels Baus en un espectacle estrenat a Singapur. Va fer de telonera a Miguel Poveda, acompanyada per Alfredo Lagos, al Festival Internacional de Música de Cadaqués, i també va actuar al Festival de Jerez 2016. Va treballar amb Rocío Márquez a la presentació del seu disc El Niño a la Primavera Sound 2015.

El 2016 va presentar l’àlbum Los Angeles, un projecte conjunt amb el productor i músic Raül Fernández, Refree.

El 2018, després d’estrenar una sèrie de vídeos al seu canal de YouTube, va presentar el seu nou projecte titulat El mal querer, el qual seria coproduït al costat d’ El Guincho, que també participà en la composició d’alguns temes, inspirat en la novel·la occitana del segle XIII Flamenca.
El 30 de maig d’aquest mateix any va estrenar el primer single d’aquest segon disc, titulat Malamente. I amb aquest treball va guanyar dos premis Grammy Llatí el 2018 com a millor artista revelació. Amb dos minuts i 48 segons n’ha tingut prou perquè tothom se li rendeixi als seu art.

A principis d’aquest mes de febrer ha interpretat a la gala dels Premis Goya una cançó de Los Chunguitos, Me quedo contigo acompanyada del l’Orfeó català. Aquest tema està present a la banda sonora de la pel.lícula Deprisa, Deprisa de Carlos Saura.
Los Chunguitos no han tardat gens en afalagar aquesta interpretació i li han proposat cantar-la junts.

Rosalia és avui per avui la cantautora catalana de flamenc que crea sense prejudicis. Si la voleu escoltar, veniu a la Biblioteca i emporteu-vos en préstec els seus cds.

1 comentari

El quadern suís

portada“Acabes el paràgraf, i penses: què sabrà aquest home, que ens parla durant tot el dietari de la seua vida entre bancs, powers points, presentacions i homes amb corbata planxada, de vaques o de qualsevol animal que comporte empastifar-se fins els genolls? Aquest llibre serveix per a conèixer l’altra cara de Quim Torra, aquella que només uns pocs (els familiars més propers), tenen la sort de conèixer. L’obra funciona com si fos un capítol més d’El convidat, i nosaltres fórem eixe Albert Om que pot saber què en pensar, on viu i el més important, com ho viu.” Álvaro Muñoz. València

Avui us presentem un llibre en forma de dietari. Un dietari que el president Quim torra va escriure durant la seva estada a Suïssa per motius laborals, El quadern suís.

El Quim Torra va treballar durant divuit anys per a una companyia d’assegurances; els dos últims, com a membre d’un equip internacional amb seu a Suïssa. Torra va aprofitar l’ocasió per capbussar-se en la cultura, la societat i el paisatge de la Confederació alpina i també per contemplar Catalunya des de la distància. El resultat és un llibre de lectura plaent, on conviuen reflexions sobre la política catalana del segle xx amb l’observació de la Jungfrau mig tapada per la boira, l’evocació de Mercè Rodoreda en el seu exili de prop de vint anys a Ginebra, el relat de la curiosa història de la xocolata, la proposta d’una obra de Ramon Llull com a manual per a les escoles de negoci, l’elogi de la convivència de quatre llengües en igualtat i respecte, la narració de les llegendes del llac de Constança, el record dels viatgers Gaziel, Eugeni Xammar, Josep Pla, l’anàlisi sobre el món de l’empresa… i, com sempre, l’aprenentatge, les lessons learned, les lliçons apreses després de cada projecte, sempre amb vista a nous reptes personals i col·lectius.Quim Torra

Joaquim «Quim» Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962) és un polític, advocat, editor i escriptor català, actual president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig de 2018.
Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1985, va treballar durant vint anys com a advocat i directiu en l’empresa d’assegurances privada. D’aquests, els dos darrers els va passar a Suïssa, on va ser executiu de la mateixa empresa del 2005 al 2007, any en què va deixar l’empresa per tornar a Catalunya amb la intenció de dedicar-se a l’articulisme i a l’assaig polític en l’editorial A Contra Vent, fundada per Torra l’any següent i que ha destacat en la recuperació de l’obra dels periodistes catalans dels anys 20 i 30.
Ha escrit diversos llibres, entre els quals es poden destacar Ganivetades suïsses (2007) o Viatge involuntari a la Catalunya impossible: tres periodistes oblidats i l’espectre d’Eugeni Xammar (2009), amb el que va obtenir el premi Carles Rahola d’assaig.

amb el suport de la generalitat

 

 

 

No hi ha comentaris

Latin lover, la novetat del mes de febrer de la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona

Resultat d'imatges de mino milaniMino Milani, periodista, escriptor i guionista de còmics, signa Latin Lover, un passeig per algunes de les expressions originàries del llatí que més utilitzem a la nostra llengua per tal d’apropar-les als lectors infantils.

Tot i que no és usual conèixer massa estudiosos del llatí i que la percepció majoritària és que estem davant d’una llengua morta, el llatí és una llengua apassionant ja que entre d’altres motius segueix viva entre la nostra llengua, i al mateix temps ens ajuda a comprendre’ns a nosaltres mateixos perquè ens ensenya d’on venim i ens fa adonar que en realitat no ens diferenciem tant d’aquells romans , gràcies als quals l’home i la civilització va evolucionar de manera important. Resultat d'imatges de latin lover, milo milani

Qui no ha escoltat mai “Alea jacta es”, “Mens sana in corpore sano” o “Conditio sine qua non”?

L’idea de l’editorial Combel és recollir 100 expressions llatines que han arribat fins els nostres dies, apropar-les als infants, explicar el seu origen i significat llunyà per tal de contextualitzar-les en el nostre ambient quotidià. Acostar als infants a un llenguatge llunyà i anacrònic? Sí.

Sense cap mena de dubte el llatí segueix estant present entre nosaltres amb molta més força de la que ens podem pensar. I de segur que els lectors adults també aprendran moltes coses. Ad kalendas graecas, ad maiora, audaces fortuna iuvat, carpe diem, casus belli, cui prodest?, cum grano slais, deux ex machina, do ut des, dulcis in fundo, dura lex sed lex, homo homini lupus, in medio stat virtus……i fins a 40 frases que tenen encara molt a veure amb tots nosaltres!

Resultat d'imatges de cave canemQui més qui menys, tots hem vist a la porta d’alguna cas o d’una torre amb jardí, un rètol o una rajoleta on si pot llegir Compte amb el gos. Aquest rètol l’hem heretat dels romans, tal i com es pot veure, per exemple, a les ruïnes de Pompeia, on a les restes d’alguna casa hi diu en llatí “Cave canem”.

Les il·lustracions de Sara Not, carregades d’humor per representar el seu significat, són senzilles, simples i sense massa detalls però originals i atractives.

I tu, ets un autèntic “latin lover”?

No hi ha comentaris

George Orwell, el último hombre de Europa

portadaEl passat mes de juny es van complir 115 anys del naixement d’escriptor britànic Eric Arthur Blair, conegut mundialment com George Orwell. Les seves dues novel·les crítiques amb el totalitarisme i publicades després de la Segona Guerra Mundial, Animal Farm (1945) i 1984 (1949) són, sens dubte, les seves obres més representatives, títols clau ja en la història de la literatura universal del segle XX.

Abans d’escriure aquestes dues obres, Orwell viatja a Catalunya. Ha esclatat la Guerra Civil Espanyola i vol participar en la lluita social contra el feixisme. Li sorprenen els conflictes de carrer entre els milicians anarquistes i els militants comunistes del PSUC que, al costat del Govern, han decidit sufocar les experiències anarquistes -per les que sent una especial simpatia- darrere d’un exèrcit unificat. S’enfronta a la temàtica de la revolució traïda a partir d’aquest Homenatge a Catalunya (1938), relat escrit en primera persona on narra la seva experiència com a milicià anarquista.

 

Avui us presentem com a novetat George Orwell, el último hombre de Europa, una obra que ofereixgeorge-orwell un retrat intimista d’Eric Blair, l’home, com a ésser humà, a partir de George Orwell, l’escriptor i faulista, respectant un exhaustiu ordre cronològic de la creació literària de l’autor, amb la finalitat de desxifrar l’evolució de les idees que fan d’Orwell un mestre de l’hermenèutica literària contemporània. L’objectiu central d’aquest llibre és oferir al lector un funcional mapa de viatge per les idees i els missatges de “L’últim home d’Europa” en haver sabut diagnosticar els grans mals d’Occident a la primera meitat del passat segle, encara vigents en la primera meitat del present.

Orwell inicia la seva carrera literària com un il·lusionat poeta que publica els seus primers versos als onze anys, per dirigir tot seguit la seva creació literària cap a l’article, el relat curt, l’assaig i la novel·la. Amb la seva obra Burmese Days (1934) aconsegueix fer-se un nom com a escriptor de Jesús Isaías Gómez Lópezmemòries crític amb l’Imperi, que aconsegueix la celebritat amb la seva faula satírica Animal Farm (1945), i es converteix en un dels noms cabdals del pensament modern amb la seva novel·la visionària Nineteen Eighty-Four que, en els nostres dies, segueix mantenint el tron del firmament de la distòpia política contemporània. El darrer home d’Europa va ser un dels títols que va pensar per a la seva obra 1984.

Jesús Isaías Gómez López, l’autor del llibre que us hem presentat, és professor titular de Filologia Anglesa a la Universitat d’Almeria, i especialista en literatura anglesa del segle XX, en ciència ficció i distòpies literàries, i en poètica contemporània en llengua anglesa.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de George Orwell.

No hi ha comentaris

‘Joana Biarnés: disparant amb el cor’

3624661

El passat mes de desembre moria a Terrassa la fotògrafa catalana Joana Biarnés. Va ser la primera dóna fotoperiodista o reportera gràfica a Espanaya.

Aquesta setmana trobareu a la secció de novetats el llibre Joana Biarnés, disparant amb el cor. Un volum publicat per l’editorial Blume on es poden veure les fotografies més icòniques de la fotògrafa, començant per les fotografies de les riuades que van tenir lloc al Vallès el 1962, la que van acabar amb gairebé un miler de víctimes mortals i centenars de ferits, a més de tota mena de destrosses.

Al llarg de la seva trajectòria va fotografiar a tota mena de personalitats com Rudolf Nureyev, Roman Polanski, la família reial, Dali, Audrey Hepburn, Carmen Sevilla, Raphael, del qual esdevingué fotògrafa oficial, Truman Capote, Orson Welles i els Beatles, entre molts d’altres.

Fotoperiodismo-Mujeres-Arte_362224507_110430162_1280x1706 Dalí vestit clown Joana Biarnés_1_630x630

De fet, l’anècdota de les seves fotografies dels Beatles és històrica. La Joana va convèncer a un directiu d’Ibèria perquè li deixés entrar a l’avió que portava als Beatles a Barcelona. Va aconseguir fotos que ningú tenia, però no es va acabar de quedar contenta. Es va colar a l’Avinguda Palace, on s’allotjaven, i va trucar a la porta, que va obrir Ringo Starr. Va acabar ensenyant-los a fer palmes flamenques i en què consistia el pa amb tomàquet. Va fer unes fotos fantàstiques…i en el diari no les van voler! Va acabar regalant-les a la revista Ondas.

Actualidad_129248176_110430791_1706x960

Però van ser les seves primeres fotografies, les de les riuades, que la van tornar a portar a la primera línia de l’actualitat i a recuperar el seu arxiu. El 2015 es va estrenar el documental Joana Biarnés, una entre totes , va ser objecte de diverses exposicions i el Govern de la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

Joana Biarnés es va iniciar a l’ofici amb el seu pare, Joan Biarnés, col·laborador de Mundo Deportivo, en camps de futbol, on va haver d’aguantar els acudits gruixuts de la grada per la seva imatge femenina, amb faldilla i cabells rossos.

Va ser també el seu pare qui la va encoratjar a formar-se en l’Escola de Periodisme de Barcelona.

En acabar els estudis el 1959, els diaris es negaven a donar-li feina per la seva condició de dona, però va seguir treballant de fotògrafa: foto fixa de cinema, publicitat, moda, fotografia industrial, entre altres.

El 1963, una col·laboració casual a Barcelona per al diari Pueblo va fer que el director del rotatiu li oferís un contracte en la redacció de Madrid, on va ser l’única dona fins a 1967.

Allí va tenir l’ocasió de treballar i aprendre amb grans figures de l’ofici. Després de deixar Pueblo el 1973, va treballar per a Blanco y Negro, del diari ABC i, posteriorment, per a algunes agències.

El 1985, en vista del creixent mercadeig groc de les notícies del cor, va decidir abandonar la professió i dedicar-se a la seva altra gran passió: la cuina.

El 1986, amb el seu marit, el periodista francès Jean Michel Bamberger, va muntar amb gran èxit el restaurant Cana Joana a Eivissa, que va regentar fins a la seva jubilació, el 2007.

El passat mes de juny, la Joana va compartir una estona amb l’Andreu Buenafuente al seu programa Late Motiv.

No hi ha comentaris

El Jaç del faquir

Avui us presentem com a novetat una de les més de 850 novel·les històriques que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat. Es tracta de El Jaç del faquir, de l’escriptor osonenc Marc Capdevila. El llibre forma part de la col·lecció “Fil de la història”, que dirigeix Agustí Alcoberro, i a la Xarxa de la ciutat també hi podeu trobar Inquisidor, d’Andreu Martín.

portadaEl llibre segueix les aventures d’un personatge que neix en un ambient encotillat i gens estimulant, però aviat descobrirà una gran passió: formar part de la història del pensament i deixar petja com els grans homes a través del coneixement.
En Marcel Furriols no és cap aventurer, però pocs homes podran jactar-se d’haver viscut més intensament. En el seu trajecte vital toparà amb algunes de les ments més brillants de la primeria del segle xx: Santiago Rusiñol, Bertrand Russell, Sigmund Freud, Otto Dix, J. M. de Sagarra… Dissortadament també se les haurà amb l’horror de la guerra, amb la malaltia i les penúries, amb revoltes socials, amb la soledat de la presó, amb l’enyorança d’una pàtria llunyana, amb el neguit de promeses incomplertes, amb el dol de l’amor perdut i, per damunt de tot, amb l’anhel de venjança, el més corrosiu de tots els sentiments. El funeral de mossèn Cinto Verdaguer, l’ambient bohemi d’Els Quatre Gats o les visites al Cau Ferrat de Sitges de la mà de l’avi Conrad li desvetllaran un esperit inquiet i el pensament crític. Tanmateix, els vents de la història el rebolcaran un cop i un altre com qui es troba a mercè de les onades. És ben sabut que el destí és capritxós, però en Marcel és un home honest que mai no s’espolsa la responsabilitat: «Davant d’un enforcall de camins, quasi sempre vaig optar pel que menys em convenia».marc capdevila

Marc Capdevila Clapera va néixer a Vic el 1966. Després d’alguns reconeixements en relat curt, l’any 2007 fou guardonat amb el premi Sebastià Juan Arbó per Aigua pudenta, una novel·la de postguerra ambientada a Tona, el poble on viu des de fa anys. Més endavant, amb La Querosenca, abordà amb ironia optimista les conseqüències de la crisi econòmica. És guionista de la websèrie catalana Solisombra. Braç a braç amb el seu germà Joan, han realitzat diversos documentals per a televisió, com Els búnquers de Franco o Manén, el geni oblidat

 

A la Xarxa de Biblioteques de la ciutat també trobareu les seves obres L’Observador de núvols i La Bíblia de pedra.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior