Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Febrer, 2018

Así se hacen las cosas, d’Oldrich Ruzicka, la novetat del mes de febrer de la Sala Infantil.

portadaL’Editoral Edelvives, emparant-se en la idea que la curiositat ens fa brillants, ha creat la col·lecció Ideaka, el nou projecte de llibres informatius que tenen per objectiu divulgar entre els lectors més joves el coneixement científic, social i artístic amb rigor per tal d’animar-los a descobrir el món i a aprofundir en el coneixement d’una manera lúdica a través de les il·lustracions, doncs tenim a les mans un llibre de gran format amb dobles pàgines desplegables molt visuals i amb quadernets que aporten informació addicional, clara i amena.

I a Así se hacen las cosas trobarem respostes a les preguntes relacionades amb objectes senzills i que formen part de la nostra vida quotidiana, com ara un llibre, un vas, una cullera, el pa, una cadira i una samarreta. Com es fan aquests objectes? Quina és la seva història? En què consisteix el seu procés de fabricació?foto

Sabíeu que el pa sense llevat es va fornejar per primera vegada fa onze mil anys a Grècia? I que el pa amb llevat va aparèixer fa sis mil anys? Sabeu que la primera cullera va ser de fusta però que ara està feta amb acer inoxidable i que n’hi ha per menjar sopa, per postres, per prendre el té, per menjar gelat, per servir salses i fins i tot per mesclar còctels?

 

Totes aquestes informacions i moltíssimes més dins d’Así se hacen las cosas!

No hi ha comentaris

La Companyia Catalana a Orient

portada

 

“Ara deixaré de parlar-vos de Carles de França1, que va buscant la gent que l’ha d’acompanyar a Sicília, i passaré a parlar-vos d’un home de gran valor, però d’origen humil, que pels seus grans mèrits ascendí, en molt poc de temps, molt més que cap altre home abans d’ell. I si vull parlar-ne és perquè les seves gestes, que podreu sentir de seguida, foren uns fets molt meravellosos i d’un valor excepcional, i totes s’atribuïren, com així ha de ser, al Casal d’Aragó. I una de les raons que m’han impulsat, almenys en part, a escriure aquest llibre són les grans meravelles que ell promogué i féu possibles, i les grans victòries que els catalans i els aragonesos han aconseguit en les terres gregues des que ell hi anà. I aquestes meravelles ningú no les podria explicar tan bé com jo, que a Sicília, en l’inici de la seva bona fortuna, era el seu procurador general, i vaig prendre part en totes les grans accions per mar i per terra que ell dugué a terme. Per aquesta raó heu de donar fe a les meves paraules.” Crònica de Ramon Muntaner.

 

El setembre de 1303, una tropa d’almogàvers catalans i aragonesos, dirigida per Roger de Flor, s’embarca a Sicília per rescatar l’Imperi bizantí, amenaçat pels turcs. Al cap de vuit anys, després de moltes vicissituds i massacres, els aventurers supervivents conquereixen el ducat d’Atenes i funden un estat català que dura gairebé vuitanta anys.

Aquesta és la història, certament inversemblant i tanmateix autèntica, que el llibre que us presentem avui, La Companyia Catalana a Orient, intenta resseguir amb els documents dels que la van comentar: des de Ramon Muntaner, que va formar part de la Companyia, fins a les fonts bizantines, llatines i sèrbies. Són veus que, al principi del segle XIV, ofereixen testimoni de la confrontació entre Orient i Occident a la Mediterrània, un xoc infinitament complex i perillós.

“Els fa invencibles llur sol aspecte i amb llurs propis cossosalmogaver confirmen les mutilacions de l’Hidra. Car ni aquestes ni la privació de membres conté sa embranzida, sinó que si els talles una mà combaten amb la que els queda, si els talles les dues lluiten amb els peus, no sentint la manca de membres sinó només no poder usar de sa destresa, (…). Fins a tal punt valoren en res morir en el combat i sortir amb el cos il·lès de la topada de les armes que moltes vegades consideren fins i tot aquesta sort com un ultratge en la seva impetuosa fúria, sense que res abasti a deturar-los…” Theodulus Monachus, monjo bizantí, escriptor i conseller de l’emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, descrivint els almogàvers.

El llibre ha estat escrit per Robert i Agnes Vinas. Robert és historiador i paleògraf nord-català; s’ha especialitat en l’estudi dels templers, en l’obra de Jaume I el Conqueridor i en les cròniques catalanes. L’Agnes és professora agregada de Literatura Clàssica i ensenya literatura francesa, llatina i grega en un institut a Perpinyà. Per a la edició que us presentem avui els autors han comptat amb col·laboracions Josep Antoni Aguilar i Xavier Renedo per a l’adaptació al català modern dels textos de Ramon Muntaner, d’Eusebi Ayensa per a la traducció dels textos grecs i de Carme Plaza i Miquel-Lluís Muntané per a la tracció dels textos en francès.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més obres sobre la Història de Catalunya, i en concret, aquestes que parlen dels Almogàvers.

logo departament cultura

Amb el suport del Departament de Cultura

 

 

No hi ha comentaris

‘La llibreria’ de Penelope Fitzgerald

portadesL’adaptació cinematogràfica de La llibreria de l’autora britànica Penélope Fitzgerald va guanyar ahir els Premis Goya a la Millor Pel·lícula, Millor Guió Adaptat i Millor Direcció per Isabel Coixet.

Coincidint amb l’adaptació de la novel·la, l’Editorial Impedimenta ha publicat la novel·la traduïda al català per primera vegada.

La pel·lícula està rodada en anglès i protagonitzada pels actors britànics Emily Mortimer, Patricia Clarkson i Bill Nighy.

La llibreria narra la història de Florence Green, una dona emprenedora que decideix obrir una petita llibreria en un poblet de Suffolk. Si bé, en un principi, la idea sembla molt estimulant, Florence de seguida troba l’oposició de les forces vives del poble que, de manera educada però implacable, comencen a acorralar-la perquè renunciï als seus propòsits.

Un sabotatge que culminarà amb el terratrèmol, subtil però devastador, provocat pels seus veïns quan decideix vendre la polèmica edició de l’Olympia Press de Lolita, de Nabokov.

penelope_fitzgeral_2720444bPenelope Fitzgerald, l’autora de la novel·la tenia seixanta-un anys quan va començar a escriure aquesta novel·la. A les seves pàgines, l’autora rememora una etapa de la seva vida esdevinguda vint anys enrere, quan les circumstàncies la van obligar a establir-se, juntament amb els seus tres fills petits, en un recòndit poble costaner.

Mentre el seu marit, Desmond, un advocat sense molt èxit, es veia obligat a passar els dies laborables a Londres per motius de treball, ella va trobar una ocupació a temps parcial en una llibreria local, Sole Bay Books.

Fitzgerald, de soltera Knox, va néixer l’any 1916. Filla de l’editor de la revista Punch, Edmund Knox, va formar-se en escoles cares d’Oxford. El 1941 es va casar amb Desmond Fitzgerald, amb qui va tenir tres fills. Durant uns anys, va viure en una casa flotant del Tàmesi que temps després va naufragar.

Autora tardana, va publicar el seu primer llibre l’any 1975, amb cinquanta-vuit anys. El 1977 publicà la seva primera novel·la, The Golden Child. Amb La llibreria (1978) va ser finalista del Booker Prize, premi que va aconseguir amb A la deriva (1979).

Un any més tard, va escriure Human Voices (1980) i després At Freddie’s (1982). A partir de llavors, Fitzgerald es va decantar per la novel·la que revela fets i esdeveniments passats, doncs deia que ja estava cansada d’escriure sobre ella mateixa.

A l’espera que editin el DVD, a l’#espaicinema trobareu altres pel·lícules d’Isabel Coixet.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Individus com nosaltres


Avui us presentem la nova novel·la de l’escriptor valencià Ferran Torrent, Individus com nosaltres, portadaun llibre frenètic. L’implacable retrat de la vida quotidiana, és una crònica sòrdida i frenètica d’aquest temps i d’aquest país, amb una filosofia immoral feta per outsiders que planeja per un panorama en què “les lleis i la justícia no sempre coincideixen”. Un pas de la indignació al cinisme.

Comença el 2015 i falta poc perquè el panorama polític valencià canviï com no ho ha fet en dècades… però la gent que viu contra corrent ni vol ni pot deixar de fer-ho. Marc Sendra, periodista convertit en autònom després d’abandonar el seu diari, prepara una novel·la sobre un atracament històric comès en ple centre de la ciutat. Ho farà amb l’ajuda de vells coneguts, com ara el Llargo, el Messié, el pare Rafel i el Mític Regino, a més del detectiu retirat Toni Butxana, els germans Torres i l’excomissari Tordera. No obstant això, s’hi entrebancaran un segrest i un assassinat totalment inesperats, ingredients que ell mateix pretenia afegir al llibre com a incentius i que acabaran formant part de la realitat més immediata…

Individus com nosaltres és la segona part d’Un dinar un dia qualsevol, que retrata València després de la crisi just abans d’un significatiu canvi polític al govern de la Generalitat. Una obra que reprèn el to i la temàtica de l’anterior, però amb més personatges, més humor i més cinisme. Torrent ja adverteix que la cosa no s’acaba aquí: “la meva intenció és fer una trilogia”. D’aquí a uns anys, llegir Ferran Torrent serà poc més que indispensable per entendre què ha estat la societat valenciana dels nostres dies, sobretot en un context sociopolític condicionat pel govern del Partit Popular, la crisi econòmica i els casos de corrupció. Un canvi de cicle que tindrà continuïtat.

Ferran Torrent (Sedaví, 1951), escriptor i periodista valencià, Ferran Torrent presenta el llibre Individus com nosaltresés un dels autors més importants de literatura de gènere en la nostra llengua. Entre les seves novel·les més celebrades destaquen Gràcies per la propina (1994), Societat limitada (2002), Bulevard dels Francesos (2010) i Ombres en la nit (2011). A més, col·labora cada dissabte i diumenge al programa de ràdio La primera pedra de RAC 1 des de fa uns quants anys. Caminaràs entre elefants és el seu tercer títol de no-ficció, després de Living l’Havana i Tocant València.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Ferrant Torrent.

logo departament cultura

Amb el suport del Departament de Cultura

 

 

No hi ha comentaris

Dia Escolar de la No-violència i la Pau

imagine_noticia

Coincidint amb aquesta data, promoguda l’any 1964 pel poeta i educador Llorenç Vidal Vidal, la Biblioteca exposa el seu fons infantil sobre aquesta temàtica al mateix temps que com a novetat queda exposat el conte Imagine, amb el text de John Lennon i il·lustracions de Jean Jullien, publicat per Flamboyant.

En aquesta edició en format d’àlbum infantil, la mateixa Yoko Ono ha escrit el pròleg:”Imagine és un clam ple de força, ecrit amb un amor impressionant i profund per la humanitat i el seu futur”.

John Lennon va escriure el text de la cançó “Imagine” l’any 1971 i encara avui segueix sent una lletra revolucionària i única a favor dels drets humans.

El missatge principal d’aquesta celebració és “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra”, prenent com a referent la filosofia de Mahatma Gandhi.

Les escoles de tot el món que celebren Dia Escolar de la No-violència i la Pau són tenen com a objectiu sensibilitzar que la pau és molt més que l’absència de guerres i baralles, conèixer i familiaritzar-se amb els conceptes d’amor universal, de no-violència i de pau positiva, així com amb els procediments de reivindicació no-violenta dels drets humans, conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món, saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, és a dir, expressant les opinions de forma tranquil·la, clara i ordenada i compartir una estona amb tots els alumnes i mestres amb la finalitat de celebrar la diada de la no-violència i la pau.

gandhi_mahatma

No coneixeu la lletra d’aquesta cançó que ha esdevingut l’himne del Dia Internacional de la Pau? Aquí la teniu!

Imagina’t que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes,
Sense infern sota nostra
damunt nosaltres només el cel blau.
Imagina a tota la gent
vivint al dia…
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
ningú per qui matar o morir
ni tampoc religió.
Imagina’t tota la gent
vivint la seva vida en pau….

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

Imagina’t que no hi ha propietat,
no sé si podràs.
Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,
sinó homes vivint en germanor.
Imagina’t que tothom,
ho comparteix tot arreu del món.

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior