Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Desembre, 2017

Olèrdulae. Els contes del Penedès de mar a terra endins

A tots les cultures humanes, cada cert temps ─cada dues o tres generacions─ algú té cura de traslladar a la contemporaneïtat, tots aquells relats, records i coneixements culturals, que s’aixopluguen sota la generosa denominació de costumari. Així ho fan, i ho han fet, totes les grans cultures que han existit, amb la oportuna intenció que els seus coetanis puguin comprendre-ho millor i poder seguir conservant-los com a propis i tradicionals; traslladant-los a una oralitat coincident, sense que això hagi de significar haver de transportar-los a un ambient matusserament present; traslladant-los a una sensibilitat coetània, tenint cura de no modificar barroerament les raons històriques, humanístiques, o ideològiques subjacents en el relat original. Bé, això és el què jo he intentat en aquest treball, portar les velles màximes aforístiques, proverbials, llegendistiques i rondallístiques del Penedès; relats i contes en definitiva, a la sensibilitat del nostre present. Espero haver-me’n sortit.”

portadaAixí presenta en Bienve Moya el seu últim llibre publicat per l’editorial El Cep i la Nansa, Olèrdulae. Els contes del Penedès de mar a terra endins.

Bienve Moya ens ofereix una galeria fantàstica d’aquells relats que esdevenen mítics sobre paratges i històries que tenen les seves arrels en l’oralitat. En aquest llibre, aquestes històries s’emmarquen en l’àmbit geogràfic que va de les ribes del Llobregat a les del Gaià, i el Penedès, l’Anoia i les Segarres com a marca septentrional. Un relats- contes en què Bienve Moya recrea, magistralment i amb voluntat literària, el que en podríem dir sons i rastres del territori: un imaginari que il·lustra els “llocs” amb més de 180 indrets, i noranta personatges. Una autèntic retaule mític d’aquestes contrades.

Al pròleg del llibre Albert Tubau, President de l’Institut d’Estudis Penedesencs ens explica que les terres penedesenques disposen d’un valuós relat llegendari que estudiosos com el Bienve han cuidat de cercar i recollir adequadament, seguint la tasca que en altres èpoques havien fet personatges de la talla de Víctor Balaguer, Teodor Creus i Corominas i altres prohoms.

En la presentació del llibre el dia 1 d’agost a La Sala, Sixte Moral glossa la figura de Bienve Moya com a mestre de la Cultura Popular, que durant molts anys era la parenta pobre de la Cultura i que amb el Bienve al capdavant i amb moltes més persones s’ha aconseguit que la Cultura Popular avui sigui un element més de la Cultura en majúscules i sense cap més qualificatiu.

Segons Sixte Moral, el Bienve abienve partir de la dècada dels setanta, pocs abans de la mort del dictador i encara després, va estar al capdavant d’un moviment que va treballar per fer possible la revifalla de la cultura popular. Com diem hi ha qui encapçala aquesta recuperació, entre ells i de manera destacada en Bienve, en fa teòrica i en fa pràctica durant uns quants anys, balla bastons, puja els castells, porta el drac, organitzant i inventant correfocs … però a més dóna continguts i l’adapta als nostres dies. Els “mestres” eren pocs perquè la cultura popular encara no tenia massa predicament i no si guanyaven masses diners encara.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Bienve Moya.

logo departament cultura

Amb el suport del Departament de Cultura

 

 

No hi ha comentaris

‘Quédate este día y esta noche conmigo’ de Belén Gopegui

9788439733089Aquesta setmana us presentem com a novetat la darrera novel·la de l’escriptora madrilenya Belén Gopegui, ‘Quédate este día y esta noche conmigo’.

Aquesta és la història de Mateo i Olga, i és una sol·licitud de treball que té a Google per destinatari. És també la confessió de qui ha de valorar la proposta. A Mateo, interessat pels robots, li obsessiona esbrinar si el mèrit ha de ser bandejat de les relacions humanes. Olga, matemàtica i empresària retirada, creu que els models estadístics són narracions i que la probabilitat és una forma més precisa de nomenar l’acte de ser lliure.

Podria ser una història d’amor en la mesura en què la trobada, el diàleg i el desig de sentir la veu de l’altre construeixen un relat comú. I perquè, com en les històries d’amor, aquesta trobada alberga el desacord de dues formes diferents de ser i estar al món.

Mateo té la vida al davant i es nega a acceptar que aquesta vida no es pugui escriure des de la llibertat. Olga, bastant més enllà de la meitat del camí, no tem relegar el jo al fons d’un calaix ni associar el seu cos a una societat de la ment.

Els uneix la mateixa voluntat d’entendre el comportament de la realitat i de sentir què succeeix quan una màquina s’adona que és una màquina. Un Dante vehement i una Beatriz a punt de partir recorren un espai que és infern i també paradís.

1095112804_850215_0000000000_sumario_normalBelén Gopegui (Madrid, 1963) és llicenciada en dret. Durant un temps es va dedicar a ressenyar obres i fer entrevistes per a diverses publicacions, com el suplement de llibres del Sol, fins que l’editorial Anagrama publica la seva primera novel·la, La escala de los mapas, amb la qual guanya dos premis, el Premi Tigre Juan 1993 i el Premi Iberoamericà Santiago del Nou Extrem a primeres novel·les.

El 1995 publica el seu segon llibre, Tocarnos la cara que rep el mateix acolliment favorable de la crítica i el públic que la seva òpera prima.

Publica el seu tercer llibre, La conquista del aire en 1998 i dos anys després la novel·la es adaptada al cinema amb el títol Las razones del mis amigos amb guió d’Ángeles González-Sinde i direcció de Gerardo Herrero.

Comença així la seva relació amb el cinema. Escriu amb González-Sinde el guió de La suerte dormida, que va dirigir la mateixa González-Sinde i també escriu el guió d’El principio de Arqúimedes que dirigeix Gerardo Herrero el 2004.

Aquest mateix any publica El lado frio de la almohada, novel·la que tracta sobre la relació entre un diplomàtic nord-americà destinat a Madrid i intermediari en un tracte amb agents de la seguretat de l’Estat de Cuba i la seva contrapartida Laura Badia, una jove agent espanyola d’origen cubà.

Des d’aleshores ha publicat més novel·les tant per adults com per joves.

Trobareu els seus llibres al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Belén Gopegui

Us deixem amb una entrevista a l’autora al programa Late Motiv d’Andreu Buenafuente a Movistar #0.

No hi ha comentaris

‘L’interrogant gegant’ d’Eulàlia Canal i Sebastia Serra

portadaLa novetat del mes de desembre de la sala Infantil es L’interrogant gegant amb text d’Eulàlia Canal i il·lustracions del vilanoví Sebastià Serra.

Aquesta novetat és gentilesa de la llibreria La Mulassa, que cada mes fa donació d’un llibre infantil a cadascuna de les Biblioteques de la ciutat.

El dia que l’Arlet, el Lluc i l’Ibai van sortir d’excursió havia nevat tota la nit i la vall semblava un pastís de nata.

Malgrat l’advertiment de la seva mare perquè no s’allunyessin de casa, els tres germans van voler pujar fins al cim de la muntanya i contemplar els prats i els boscos a tocar del cel. Però, sense que ho sabessin, un perill molt fosc s’apropava entre els núvols.

Podeu llegir un fragment del conte aquí.

Eulàlia Canal (Granollers, 1963) és autora de literatura infantil i juvenil, i poetessa. Psicòloga de professió, ha col·laborat en diferents projectes infantils en el camp de la música i el teatre.

A Animallibres ha publicat Un somni dins el mitjó, L’arbre de les històries i La nena que només es va poder endur una cosa.

Recentment, ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or Infantil 2017 per Els fantasmes no truquen a la porta, amb il·lustracions de Roció Bonilla.

Trobareu més obres de l’Eulàlia a les Biblioteques de Vilanova: Eulàlia Canal

MOgVpyBB_400x400Sebastià Serra (Vilanova i la Geltrú, 1966) ha il·lustrat més d’una setantena de llibres infantils a Espanya, Itàlia, França, UK, Portugal, Taiwan, Brasil i els Estats Units.

Ha participat en programes de televisió, en espectacles familiars, material didàctic per diversos museus i institucions culturals.

Ha estat seleccionat en tres ocasions a la Mostra degli illustratori di libri per ragazzi de Bologna i també per la Society of Illustrators de New York, al Original Art: The Fine Art of Children’s Books Illustration.

Ha obtingut els premis Mercè Llimona, Lola Anglada, el Premi de la Crítica Serra d’Or i en dues ocasions el Premi Junceda de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya.

Si voleu saber més sobre en Sebastià, visiteu aquest article al nostre Biblioblog.

Trobareu tots els seus contes a les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú: Sebastià Serra

Us deixem amb el bookitrailer del conte.

No hi ha comentaris

‘Doctor Extraño: maestro de las artes místicas’

mexsclam141Aquesta setmana podreu trobar com a novetat a la comicteca el primer volum de Doctor Extraño: maestro de las artes místicas de la co·lecció Omnigold publicat a Espanya per Panini Comics.

El Doctor Extraño és un personatge de còmic, un mag i superheroi de Marvel Comics que va ser creat per l’escriptor i editor Stan Lee i el dibuixant Steve Ditko i va aparèixer per primera vegada en el número 110 de Strange Tales (juliol de 1963).

És el responsable de defensar a l’univers Marvel d’amenaces místiques. És un mestre de les arts místiques i usa les seves habilitats per lluitar contra mags malvats i altres vilans sobrenaturals. També és consultat per altres superherois sobre assumptes sobrenaturals.

Stephen Strange era un famós neurocirurgià, cobdiciós i arrogant, fins que un accident li obliga a retirar-se. Turmentat per aquesta i altres desgràcies personals, Strange s’inicia en les arts místiques de la mà d’un misteriós gurú tibetà i adquireix poders amb els quals es compromet a repel·lir qualsevol amenaça que posi en perill aquesta dimensió… Aquests primers passos estan recollits en aquest impressionant tom de més de 600 pàgines a color que inclou l’origen del personatge i l’aparició de tots els seus grans enemics clàssics.

Stephen no té realment superpoders sinó que ha après a fer servir poders místics com la tele transportació, generació d’il·lusions i projecció d’energia. Obté aquests poders de l’energia mística ambiental, derivats de la Ment, l’Ànima i el cos i pot invocar alguns dels seus poders, com les flames dels Faltine, les bandes carmesies de Cyttorak i l’escut dels serafin.

També pot practicar el viatge astral, durant el qual és invisible i intangible, i només pot ser danyat mitjançant rituals místics més elaborats.

doctor-strange-at-his-best-5-magical-artifacts-of-the-sorcerer-supreme-of-the-earth

També posseeix els quatre objectes que indiquen la seva posició:

Ull d’Aggamotto: pot, entre altres coses, veure imatges del passat, detectar coses ocultes (com a mentides i entitats etèries) i convertir-se en un Portal interdimensional.

Orbe d’Aggamotto: els seus poders són detectar fonts de poder místic, clarividencia universal i viatge interdimensional.

Capa de levitació: com el seu nom indica, pot levitar (o millor dit, volar) a una velocitat màxima desconeguda, podent ser controlada a distància. També pot canviar de grandària, camuflar-se i crear un escut capaç de protegir de gairebé qualsevol atac màgic.

Llibre dels vishanti: és el major tractat sobre màgia blanca, sent la contrapartida del llibre de Darhold (el major tractat de Màgia negra).

També trobareu com a novetat aquesta setmana però a l’espai cinema l’adaptació del còmic que va realitzar Marvel el 2016 i va ser protagonitzada per l’actor britànic Benedict Cumberbatch.

Arran de l’estrena de la pel·lícula, Marvel va publicar un còmic anomenat Doctor Strange prelude que va comptar amb el dibuix del vilanoví Jorge Fornes.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

‘Estiu 1993’ de Carla Simón i altres pel·lícules sobre la SIDA

estiu_1993_verano_1993-275570297-largeAvui us presentem com a novetat l’òpera prima de la Carla Simón, Estiu 1993.

“I tu per què no plores?”, li pregunta un nen a la Frida a l’inici de la pel·lícula, mentre juguen a 1,2,3 pica paret la nit de Sant Joan. La nena no respon. Poc després esbrinem que la seva mare acaba de morir i ella ha de marxar a viure amb els seus tiets a una masia a prop de Girona.

La Frida és la protagonista de la pel·lícula, però també és Carla Simón, la directora del film, ja que relata la seva pròpia història quan als 6 anys, després de perdre la mare i quedar-se òrfena, va anar a viure amb els tiets i la cosina, que a partir d’aleshores passarien a ser pares i germana.

La pel·lícula ens explica com la Frida s’ha d’adaptar a aquesta nova situació, encaixar en una nova família i en un nou entorn tan diferent de la seva vida a Barcelona i també com acceptar la mort de la seva mare.

Estiu 1993 va guanyar el Premi a la Millor Òpera Prima i el Gran Premi del Jurat al Festival de Berlín, la Biznaga d’Or al Festival de Màlaga i ha estat la pel·lícula seleccionada per representar Espanya a la pròxima edició dels Premis Òscar.

Carla Simón (Barcelona, 1986) es va graduar en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona en 2009, va cursar el Master en TV de Qualitat i Innovació que organitza Televisió de Catalunya el 2010 i el Master of Arts en la London Film School (beca de postgrau d’Obra Social “la Caixa”). A Londres va dirigir el documental Born Positive i el curtmetratge de ficció Lipstick.

img_astrid_20170627-141132_imagenes_lv_terceros_verano1-kptD--656x369@LaVanguardia-Web

Durant tot el film hi ha una paraula que, sense arribar a pronunciar-se mai, està molt present, SIDA, doncs els pares de la Carla Simón van morir d’aquesta malaltia i ella no ho va saber fins que no va tenir 12 anys.

Al llarg de la pel·lícula hi ha diverses escenes subtils que demostren com aquesta malaltia era, i encara continua sent, un tabú, com per exemple quan la Frida pren mal mentre juga, es veu com la mare d’una altra nena entra en pànic i després també la mare-tieta de la Frida es posa uns guants per curar-la.

aids-cinema

Tot i que el tema de la SIDA és només un petit apunt a la pel·lícula, volem recomanar-la avui, dia 1 de desembre, que es commemora el Dia Internacional de la SIDA, per conscienciar i donar visibilitat a aquesta malaltia que encara fa estralls a algunes parts del món i per la qual encara no hi ha una cura.

Des que la malaltia es va començar a conèixer l’any 1981 el cinema ha fet referència a la SIDA i per això us hem preparat una selecció de pel·lícules que parlen sobre ella i que podreu trobar a l’espai cinema.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior