Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per novembre, 2016

Cuando llega la luz

portadaAvui us presentem com a novetat Cuando llega la luz, la “conseqüència” més que la “continuació”, del llibre Lo que esconde tu nombre, de Clara Sánchez, premi Nadal 2010, de la qual va vendre més d’un milió d’exemplars.

A Cuando llega la luz continua la història d’un ancià i una jove, Julián i Sandra, que es veuen atrapats en una xarxa de vells nazis refugiats a Dianium (Dénia).
Els protagonistes tornen a veure embolicats en una història per descobrir nazis oblidats, amagats a la costa alacantina, on pensaven acabar tranquil·lament les seves vides sense ser sorpresos per un ancià que al seu dia va ser una de les seves víctimes i que en aquest lliurament ha comprès que està en condicions d’exercir la Justícia.

A aquesta nova novel·la l’autora dona als lectors que desconeguin l’anterior les dades necessàries que resumeixen la història en les seves fites més rellevants, i descobreix també el que ha passat durant l’any que transcorre entre una i altra: Julián ha ingressat en una residència per a gent gran i Sandra ha donat a llum al seu fill, Janín.
El primer descobreix que, després de la fugida dels membres de la Germandat, al mateix temps que ell, van ingressar també en Les Oliveres altres dos vells nazis, el Carnisser de Mauthausen i l’alcohòlica Elfe, als que periòdicament visiten altres dels seus afins. La venjança després de la sospita que el seu amic Salva va ser assassinat per ells mourà els passos de Julián.
Els de la Sandra, que mentrestant ha “normalitzat” la seva vida a soles amb el seu fill, els mourà la nostàlgia de la breu passió viscuda amb Alberto, el que la porta a fer una breu escapada a la caseta de la platja, durant la qual tot retorna precipitadament.

L’autora admet que escriure dues novel·les -amb un interval de temps de sis anys- li ha servit per adonar-se que no ens podem desprendre així com així del que ha passat, perquè tot té conseqüències, i per a un procés de maduració intern que resumeixen en la idea que cal anar buscant el costat més lluminós de la vida. No quedar-se en el sinistre.clara sanchez

A la segona novel·la, els que eren joves cadells d’uns vellets que eren autèntics monstres prenen pes, una situació que compara aquests grups i partits que em donen horror d’ultradreta i neonazis que s’estan fent terriblement forts a Europa. Referent a això, assenyala que el nazisme s’ha nodrit de sempre d’allò més primitiu l’ésser humà: el creure superior, pensar que poden espoliar i humiliar al proïsme.

Clara Sánchez (Guadalajara, 1955) va passar la seva infància a València i va acabar establint-se a Madrid. Després d’exercir altres treballs, va ensenyar a la universitat i va participar en diferents mitjans. El 1989 va publicar la novel·la Piedras preciosas, a la qual van seguir, entre altres, Últimas noticias del paraíso (Premi Alfaguara de Novel·la 2000), Presentimientos (2008), Entra en mi vida (2012), o El cielo ha vuelto, amb la qual va guanyar el Premi Planeta el 2013. La seva obra, traduïda a més de vint idiomes, l’ha convertit en una de les autores espanyoles més reconegudes.

No hi ha comentaris

Espies de Franco

portadaAvui us presentem “Espies de Franco”, un documental d’investigació històrica sobre la xarxa d’espies que el General Franco va organitzar a França amb l’ajuda de militars, homes de negocis, convençuts i oportunistes, l’Alemanya nazi, la Itàlia feixista i la ultradreta francesa. És una història de diners, traïció, mort, intriga i política internacional, que s’ha mantingut inèdita als arxius de la Securité francesa fins ara.

El documental ha estat dirigit per Xavier Montanyà. Aquest treball descriu l’important paper que van jugar els espies del bàndol franquista durant la Guerra Civil, i revela les connexions nazis de la xarxa d’espionatge pagada per Cambó, March i altres financers. Formada per noms com Julián Troncoso, Josep Pla o Carles Sentís, recupera arxius inèdits que la policia secreta francesa tenia sobre aquests fets.

El documental, de 56 minuts, explica com funcionava el SIFNE, la xarxa d’espionatge franquista que operava des de França i que va servir per interceptar vaixells carregats d’armes per als republicans, però també pels bombardejos de ciutats com Barcelona i Lleida i, doncs, per matar milers d’innocents.imatge

L’escriptor Josep Pla i el periodista Carlos Sentís són dos dels espies que van treballar, des de Marsella, per la xarxa franquista. Però no són pas els únics. ‘Allò que volia demostrar amb el documental és que la teoria que ens ha arribat fins ara en banalitzava la importància: no és cert que la xarxa fos petita i que es limités a tenir en Pla i en Sentís als ports francesos informant de les entrades i sortides de vaixells republicans. El SIFNE també tenia informadors a Barcelona, per exemple, que van donar la localització imatgeIIde dos-cents punts de la ciutat que s’havien de bombardejar. La majoria de llocs eren estratègics i militars, però les bombes no sempre els encertaven; a més, els punts seleccionats eren envoltats de cases de gent innocent. I aquesta gent va morir. I parlem de milers de persones’, explica el director Xavier Montanyà.

Entre la documentació trobada a l’estat major franquista, i que aporta l’historiador Jordi Guixé, hi figuren noms d’informadors del SIFNE; són noms de l’alta burgesia catalana, com Pedro Rivière, Manuel Vidal-Quadras, Pedro Salisachs o Felipe Bertran Güell. Molts donaven informació dels punts de la ciutat que calia bombardejar.

El documental narra aquest episodi oblidat de la guerra, en una coproducció de TVC, TVE, Canal Historia, France 3, Sápiens Publicaciones, i amb l’ajuda del CNC, Memorial Democrático e ICIC.

Xavier Montanyà i Atoche és periodista, guionista i autor de documentals. Director i guionista del llarg-metratge documental ‘Memòria Negra’ (2006), sobre les conseqüències de la colonització espanyola de la Guinea Equatorial. També és coautor i guionista dels documentals televisius de Xavier Montanyàcinquanta-cinc minuts: ‘Sense llibertat (2002, TV3); ‘Winnipeg. Palabras de un exilio’ (1998, Arte-France i TVE); i ‘Granados et Delgado. Un crime legal’ (1996, Arte-France), Premi FIPA d’argent, de la televisió ARTE-France, amb producció executiva de ‘Point du jour’ (París), i Ovideo-TV (Barcelona), guardonat amb el FIPA d’argent 1996 al Festival Internacional de Programes Audiovisuals de Biarritz. Ha obtingut el primer premi de documentals del Primer Festival Internacional de Televisió de Barcelona 1997 (emès per Arte, TVE i TV3). Ha dirigit els documentals (i n’ha co-escrit el guió): ‘Nfumu Ngui, el goril·la blanc’ (2002, TV3); ‘Joan Peiró i la justícia de Franco’ (2002, TV3); ‘El Manifest Groc. Un debat sobre la cultura catalana’ (2004, TVC). Ha estat guionista dels programes ‘Àngel Casas Show’, ‘Tres, catorze, setze’ i ‘Música per a camaleons’ de la Televisió de Catalunya. És membre del consell assessor del suplement ‘Cultura/s’ de La Vanguardia i col·laborador de la revista ‘Sapiens’ i de ‘Vilaweb’. I ha escrit els llibres: ‘Pirates de la llibertat’ (Empúries, Premi Octavi Pellissa, 2002), ‘La gran evasió. L’heroica fugida dels últims exiliats de Pinochet’ (Ara llibres, 2006). Va ser membre del col·lectiu Carlota Tolosa, autor del llibre ‘La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL’ (Empúries, 1985).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més títols sobre l’espionatge a l’estat, i sobre la Guerra Civil.

No hi ha comentaris

Euskal Herria. De la desesperança al camí unitaletal cap a la pau

portadaAvui us presentem un assaig d’història contemporània de l’estat espanyol, fruit del treball d’investigació de Pau Pérez i Duato, Euskal Herria. De la desesperança al camí unilateral cap a la pau.

La matinada del 30 de desembre de 2006, ETA va fer esclatar una furgoneta a la terminal 4 de l’aeroport madrileny de Barajas. La detonació de l’artefacte, que va provocar la mort de dos joves equatorians, es va produir just l’endemà que l’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, manifestés: “La situació, d’aquí a un any, serà millor que l’actual”. Com era d’esperar, l’acció liquidava l’enèsima esperança d’una solució negociada al conflicte basc. La diferència va ser que, aquesta vegada, les conseqüències de l’acció van portar a un canvi de cicle sense el qual no s’entén l’escenari polític actual.

El conflicte basc ha estat un objecte d’estudi força silenciat i manipulat, ja que darrere d’aquest sempre ens hem trobat un munt d’interessos partidistes. Les lectures de confrontació en termes de derrota o victòria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la història del que va passar en l’última pàgina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pretén assolir el relat de l’enfrontament i la consegüent violència, sinó que més bé se centra en com va ser possible resoldre la confrontació armada i continuar amb la via política.

Quins van ser els elements principals quemartxelo otamendi van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i què els feia diferents dels altres intents d’assolir la pau? Quines són les motivacions que faran nàixer en l’Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d’un canvi d’estratègia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediació i resolució del conflicte basc?

Totes aquestes interrogants són investigades des de la disciplina de la Història del Món Actual per construir una petita crònica des del nostre present sobre com han estat els últims anys de la confrontació entre ETA i l’estat espanyol (2007-2011).

Aquest llibre, a més d’incorporar un pròleg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducció d’Antoni Segura (catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d’assaig en català que atorga paula Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona a l’edició de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.

Pau Pérez i Duato (València, 1988) és llicenciat en Història per la Universitat de València, ex membre del grup de recerca de la Fundació Salvador Seguí, graduat en el Màster d’Història Contemporània i Món Actual per la Universitat de Barcelona, i doctorand de la Universitat de Barcelona dintre del programa Societat i Cultura al departament d’Història Contemporània. Actualment està realitzant una tesi doctoral sobre el debat i l’evolució estratègica del Moviment d’Alliberació Nacional Basc (MANB) al llarg del conflicte armat i, per altre costat, també treballa dintre del programa Èxit escolar del Consorci d’Educació de Barcelona com a professor de reforç, amb la finalitat de millorar l’atenció a la diversitat i combatre el fracàs escolar a les aules de Catalunya.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podeu trobar més documents sobre el nacionalisme basc.

No hi ha comentaris

La confessió de la lleona

portadaDéu, antigament, era dona. Abans d’exiliar-se lluny de la seva creació i quan encara no es deia Nungu, l’actual Senyor de l’Univers s’assemblava a totes les mares d’aquest món. En aquell temps, parlàvem la mateixa llengua dels mars, de la terra i dels cels. El meu avi diu que aquell regnat fa molt que es va morir. Però en algun lloc dins nostre hi queda el record d’aquella època llunyana. Sobreviuen il·lusions i certeses que, al nostre poble de Kulumani, passen de generació en generació. Tots sabem, per exemple, que el cel encara no està acabat. Són les dones qui, des de fa mil•lennis, van teixint aquest infinit vel. Quan els seus ventres s’arrodoneixen, el cel s’amplia un tros. Al revés, quan perden un fill, aquell fragment de firmament es torna a desfer.

L’escriptor Mia Couto és un dels escriptors destacats en llengua portuguesa i l’autor moçambiquès més traduït. Avui us presentem la seva novel·la La confessió de la lleona, en una traducció de Pere Comellas Casanovas.

La confessió de la lleona és una història magnífica, on el seu poètic llenguatge està ple de metàfores de la vida que clamen a diferents conflictes que ha patit Moçambic.

Basada en una història real, i explicada des de dos punts de vista, el del diari de la Mariamar —que encarna el dolor i la vida unida a una cultura tradicional— i el del caçador, Arcàngel- amb tot un passat complicat – Es va teixint tota la narració.

L’Arcàngel acompanya l’escriptor, Gustavo Real, l’administrador del districte i la primera dama, a anar al poble de Kulumani per resoldre els atacs de lleones a la població. Però, un cop al poble, s’adona que no serà una cacera fàcil; les lleones s’enfronten a mites, llegendes, tradicions, desconfiances, l’ego de les autoritats i, a més, hi ha l’amor reprimit de la Mariamar cap al caçador.mic-couto

La feminitat és l’ànima del llibre. Fantasia i realitat posen en relleu el paper de la dona. És des de l’inici del llibre que ja es comença a desenvolupar: “Déu, antigament, era dona…”. És des d’aquest moment que la dona segueix la trajectòria en caiguda lliure de la personalitat, l’ànima i l’existència d’elles, les dones, dins la societat.

La confessió de la lleona és un plor contingut, una lloança i una denúncia a tot el pes i vexacions que reben les dones.

La premissa del llibre és autobiogràfica: “Durant un temps vaig estar treballant en un petit poble en un lloc remot del nord de Moçambic -recorda-. Un dia em van cridar per dir-me que un home de l’empresa havia mort i quan anàvem cap allà em van fer saber que l’havia matat un lleó, i que segurament l’animal continuava a la regió. Quan vaig saber-ho, aquella nit em vaig tancar a la tenda per protegir-me i vaig començar a escriure La confessió de la lleona il·luminat per una llanterna. Em vaig adonar que l’única protecció que tenia llavors era l’escriptura. En el fons no estava tan lluny d’aquells pagesos que parlaven del lleó i el temien”.

Couto va néixer el 1955 a Beira, fill d’immigrants portuguesos. El Moçambic on va créixer encara era colònia portuguesa, però el país va aconseguir la independència el 1975 (l’autor va col·laborar en la secessió amb el Front d’Alliberament de Moçambic, el Frelimo). El 1977 va començar una cruenta guerra civil que va durar 15 anys, durant els quals Couto va treballar en mitjans de comunicació i es va llicenciar en biologia.
El seu debut en la novel·la, Tierra sonámbula (1992), abordava la guerra civil, i el ressò del conflicte armat arriba fins a la seva última ficció llarga, La confessió de la lleona, on un dels personatges arriba a dir: “Tots en vam tornar morts, de la guerra”.

A la Xarxa de biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres de Mia Couto.

No hi ha comentaris

Homenatge a Antoni Munné-Jordà

antoni munne jorda

El proppassat cap de setmana va tenir lloc a Barcelona la convenció anual més important d’Europa en l’àmbit de la ciència-ficció i la fantasia, l’Eurocon 2016. Dins aquest certamen s’ha celebrat també BCon, la convenció espanyola de ciència-ficció i que pel fet de dur-se a terme aquest any a Barcelona ha comptat també amb la CatCon, la convenció catalana.

Eurocon-2016Dels actes celebrats volem destacar-vos avui l’homenatge que es va fer a l’autor vinculat a la ciutat Antoni Munné-Jordà, amb un extens repàs de la seva trajectòria i la seva obra. Per al comitè d’Eurocon, Munné-Jordà és l’autor contemporani més important de la ciència-ficció catalana; per a l’editor Francesc Mestres, és el més semblant a un escriptor de culte que tenim a casa nostra.

En aquest congres Antoni Munné-Jordà també ha rebut el premi de la vuitena edició dels Premis Ictineu a la millor novel·la fantàstica i de ciència-ficció en llengua catalana per ‘Michelíada’ (Males Herbes, 2015).

A ‘Michelíada’, Munné-Jordà transporta els fets de la Il·líada micheliadaal futur, cant per cant, en una novel·la bèl·lica protagonitzada per mutants i televisada, on s’enfronta la coalició  occidental contra l’integrisme islàmic. És també un exercici literari on l’autor utilitza diferents varietats dialectals del català, amb un estil diferent en cada capítol.

Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) és escriptor, corrector lingüístic i redactor de la revista Serra d’Or. Va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, però s’ha dedicat professionalment al món de les publicacions en català i a la seva passió literària. No obstant això, el món de l’art ha estat de vegades protagonista de les seves novel·les, com ara de Veus de boira des del pont, finalista del premi Sant Jordi el 1999.

La narrativa és el gènere que més sovint ha assajat dins la seva obra literària. Tant des del punt de vista de la novel·la per a adults, amb títols com Entre Sant Peters i Sant Pau (1999) o Tresgressions (2003), un interessant experiment sobre la possibilitat del happening a partir de la paraula impresa. Però dins d’això, no es pot deixar de banda la seva dedicació a la fantasia i la ciència-ficció, tant com a escriptor, amb la trilogia que conformen les novel·les La paciència del mar (1994), L’única mort (1999) i Poso el comptaquilòmetres a zero (2008), que tenen Vilanova i la Geltrú com a escenari, com també amb la seva tasca al front d’una col·lecció temàtica dins l’Editorial Pagès de Lleida.

Els seus treballs assagístics s’han ocupat d’analitzar, a més del gènere fantàstic, diversos personatges de la història de la literatura catalana, com ara la figura de Manuel de Pedrolo.

Els seus interessos no han oblidat el públic juvenil, ni tampoc la gestió cultural, amb molt nombroses tasques relacionades amb la revista en la qual treballa o amb la difusió de la ciència-ficció a Catalunya des de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podreu trobar diverses obres d’Antoni Munné-Jordà, així com més de dues-centes obres dedicades a la ciència ficció.

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya ha publicat, amb motiu de la celebració del festival Eurocon, la bibliografia bàsica Més enllà del món: ciència-ficció i literatura fantàstica.

No hi ha comentaris

La noia de la Pirelli

portadaAvui us presentem una biografia escrita per Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura, dos periodistes de la secció Internacional de La Vanguardia que el 2015 van publicar un article on s’explicava la història de la Roser Ferran Gayet. Aquell article s’ha convertit ara en el llibre La noia de la Pirelli.

Nascuda el 2015 a Barcelona, Roser Ferran va créixer a la Itàlia de Mussolini, va portar les regnes d’una indústria de guerra a la Barcelona dels bombardejos, va viure com a refugiada a la França de la Segona Guerra Mundial i va veure passar el franquisme des d’un balcó a la plaça d’Orient de Madrid…

És una de les últimes persones vives que va tenir un càrrec de responsabilitat a la República. Amb 21 anys tenia a les seves ordres als tres mil treballadors de les cinc fàbriques catalanes de Pirelli. I la Vanguardia va tenir “la culpa”. Una notícia que donava falsament per tancada una vaga la va convertir en esquirol involuntària i, clic, va posar en marxa l’engranatge de la seva destinació:
Treballava des de 1934 com a secretària a la seu d’Indústries Pirelli a Espanya. A l’estiu de 1936 es va declarar una vaga en el seu sector, una més en aquest any convuls. Com anava per llarg, se’n va anar a la casa familiar a Sant Pau de Segúries, al Ripollès. Nou dies després, el diumenge 28 de juny, La Vanguardia va portar la notícia al poble: “Vaga resolta. La dependència mercantil es va reintegrar normalment a la feina “.
Al dia següent va pujar al primer tren a Barcelona. Va arribar justa, patintroser ferran per arribar tard a la feina. “Vaig córrer pel carrer, vaig pujar les escales de dos en dos i vaig entrar a l’oficina a les nou i 2 minuts”. Només llavors va aixecar el cap i va veure els caps italians allà plantats, mirant-radiants. “Brava, Ferran! Lei è venuta! “, Van cridar amb alegria. Roser -no va gosar dir que La Vanguardia de vegades s’equivoca- havia trencat la vaga. Van cridar als interventors i al final del dia els treballadors eren als seus llocs. Tres setmanes després va arribar l’alçament militar.
La guerra va esclatar i la Pirelli va ser col·lectivitzada. Els italians van fugir. A finals d’estiu, dos milicians de la CNT armats amb els seus máuseres, l’esperaven al despatx que va ser del seu cap: “Segui. Vol que li llegim el que acabem de trobar? “.
Era una carta que els caps italians havien enviat a la central de Milà demanant una compensació per la secretària que havia tombat soleta la vaga. “Em vaig quedar blanca”, diu Roser. “Imagineu què passaria si els comunistes ho sabessin … -van prosseguir els anarquistes. Però no es preocupi: hi ha un arranjament “. La van nomenar secretària general d’Indústries Pirelli ….

Amb el relat de la seva vida, anirem obrint la porta a personatges fascinants que ella va conèixer –Toscanini, un dels grans directors d’orquestra de la història; el periodista César González-Ruano; l’enginyer Luraghi, poeta i futur president d’Alfa Romeo…– , per anar teixint el fresc del segle que li va tocar viure. Una vida de modernitat, atzar, vertigen i voluntat de ferro.

gemma sauraGemma Saura (Barcelona, 1981). Llicenciada en Periodisme i graduada en Estudis Internacionals per la UAB. Redactora de la secció d’Internacional de La Vanguardia des del 2006, ha cobert com a enviada especial la crisi d’Islàndia (2008), l’elecció de Zuma a Sud-àfrica (2009) o la prohibició dels minarets a Suïssa (2009), entre altres informacions.

Plàcid Garcia-Planas va néixer en el si d’una família tèxtil de Sabadell el 1962. Llicenciat en Periodisme per la Universitat de PLACID GARCIA PLANASNavarra, és reporter de La Vanguardia de Barcelona des de 1988. En la seva àmplia trajectòria professional ha cobert les guerres iugoslaves, les dues guerres del Golf i els conflictes del Líban, Israel, Palestina i Afganistan, entre d’altres.

És autor de La revenja del reporter, llibre en el qual segueix l’empremta a set grans corresponsals de guerra de La Vanguardia des de 1893. També ha escrit Como un ángel sin permiso. Cómo vendemos misiles, los disparamos y enterramos a los muertos, i El marqués y la esvástica. César González-Ruano y los judíos en el París ocupado. Amb l’obra Jazz al despatx de Hitler: una altra manera de veure les guerres, ha estat guardonat amb el Premi Godó de Periodisme d’Investigació i reportatge.

No hi ha comentaris

Barcelona novel·la històrica

bnh2

Fins a l’11 de novembre es celebra al Born Centre de Cultura i Memòria, la quarta edició de la setmana Barcelona Novel·la Històrica, que enguany centrarà els seus eixos temàtics en les civilitzacions egípcia i grega.

Enric Calpena, el comissari de la cita, ha dit que el gènere “continua funcionant molt bé, però un dels seus problemes és que li costa mantenir un nivell de vendes com sí que ha aconseguit la novel·la negra”. I afegeix: “El gran tema continua sent el debat sobre si existeix la novel·la històrica, una qüestió que arrenca de Walter Scott a mitjans del segle XIX: l’interrogant sobre si recrear el passat és un gènere en si mateix o és una manera d’explicar una història”.

til Kulturen , foto Steen Wrem.  13.09.00  forfatteren Christian JacqCom hem dit, aquest esdeveniment literari viatjarà tan lluny en el temps com, per exemple, a l’antic Egipte. El guanyador del Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino 2016, Christian Jacq, n’és el millor exemple mundial: escriptor erudit, aconsegueix amb les seves obres transportar-nos tres mil anys enrere amb una precisió i una fascinació difícils d’igualar, tot i que enguany no podrà estar present a la setmana.

Hi haurà passejades històriques, que tindran com a meta el Museu Egipci, on hi haurà visites guiades i la conferència del cinèfil Josep Maria Bunyol, que farà un repàs de les pel·lícules que s’han basat en novel·les de l’antic Egipte i la Grècia clàssica. En una altra de les conferències, el doctor Borja Antela, erudit del món clàssic, il·lustrarà la seva principal especialitat, Alexandre el Gran, presentat com “una estrella mediàtica de l’antiguitat”.

Sense abandonar l’antiguitat, l’escriptor Antonio Cabanas, habitual de la literatura sobre la cultura egípcia; el periodista i escriptor Jordi Solé i l’egiptòleg Marc Orriols parlaran el dia 9 sobre ‘La fascinació per Egipte’.

Aquest any, la setmana de novel·la històrica s’unirà a la commemoració dels 30 anys d’Amics del Liceu i organitzarà una xerrada al Saló dels Miralls de l’òpera barcelonina sobre les novel·les que parlen del Gran Teatre del Liceu, en el qual intervindran Jordi Bordas i Eduardo Martín de Pozuelo, autors d”El experimento Barcelona’, un thriller centrat en el teatre operístic, i Xulio Ricardo Trigo (‘Les veus del Liceu’).

unnamed

També fora del Born, en aquest cas a la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de Barcelona, l’acadèmic Francisco Rico oferirà una conferència sobre la relació entre el Quixot i Barcelona, coincidint amb el 400 aniversari de la publicació de la segona part de la universal obra de Cervantes, en una sessió en la qual la profunda veu de l’actor Lluís Soler llegirà fragments de l’obra.

Carme-Riera ChufoLlorens LuzGabas PauFaner TaniaJuste VictorAmela

Altres autors que passaran per Barcelona són Luz Gabás, Pau Faner,  Carme Riera, Chufo Llorens, Tania Juste o Victor Amela entre d’altres. Podeu consultar el programa complet d’activitats aquí.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu moltes obres d’aquest gènere: Novel·la Històrica

Al racó literari en trobareu exposades algunes.

No hi ha comentaris

Andrew Bird al Festival Cruïlla de Tardor

140916162542_andrew_brid_barts_gr

El Festival Cruïlla de Barcelona enceta una nova etapa, el Cruïlla de Tardor.

Es tracta d’un nou format nòmada i urbà del Cruïlla convertit en un cicle de concerts que tindran lloc per diferents sales de la ciutat de Barcelona i que se celebrarà durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. Una nova aventura que permet gaudir d’una programació amb el senyal d’identitat Cruïlla i on el públic pugui gaudir de la música en gran i de prop.

Aquest nou format de festival es va inaugurar amb el concert d’Ile, la veu femenina del grup Calle 13, el passat 15 d’octubre a la Sala Apolo i segueix aquesta nit amb el concert del nord-americà Andrew Bird a la Sala Barts.

birdhideoutAndrew Bird és un cantautor d’indie rock i neoswing. Bird va començar a estudiar música als quatre anys i es va llicenciar en violí a la Universitat de Nortwestern el 1996. Aquell mateix any va publicar el seu primer àlbum en solitari Music of hair, un treball molt diferent dels altres que ha fet, on demostra la seva habilitat com a violinista i on ret homenatge a la tradició folk americana i europea així com al jazz i al blues.

Fins l’any 2003 va estar col·laborant amb diferents bandes on el violí tenia un lloc principal, però a partir d’aquest any va iniciar la seva carrera en solitari amb un estil diferent, amb un so més proper a l’indie folk, amb un ús més intens de la guitarra i va introduir la seva característica forma de xiular a l’hora de cantar.

La trajectòria de Bird és llarga, amb més de tretze àlbums d’estudi, discs en directe i moltíssimes col·laboracions amb altres grups i solistes.

Andrew-Bird-Are-You-SeriousA la Sala Barts, Bird presenta el seu nou àlbum, Are You Serious, on ha ampliat l’abast del seu art reflectint directament la seva pròpia experiència.

Amb contribucions clau com les de Fiona Apple i Blake Mills, Are You Serious aconsegueix un nivell d’expressió que suposa una evolució personal. La revelació sorpresa de l’àlbum és ‘Left Handed Kisses’, un duo amb la singular Fiona Apple. Amb Bird interpretant a l’escèptic i Apple a la romàntica, la balada mostra a dos amants filosòficament oposats però atrets inevitablement. Sembla gairebé com un clàssic perdut de Johnny Cash i June Carter.

Trobareu alguns dels seus treballs a les Biblioteques de Vilanova: Andrew Bird

Us deixem amb el videoclip de la cançó ‘Left Handed Kisses’.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – novembre

Selecció de novetats SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats de l’any 2016, corresponent al mes de novembre, i que inclou com sempre documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu El Nazi de Siurana, de Toni Orensanz. Després de la 2a Guerra Mundial un nazi fugitiu es va amagar a la inaccessible Siurana, on es va fer construir un xalet immens i va viure protegit pel franquisme i per uns gossos ferotges. Tothom coneixia l’amagatall com el xalet del nazi o el xalet del belga, perquè el suposat nazi era belga d’origen. O això explica la llegenda del nazi de Siurana. Què hi ha de veritat darrere de la llegenda?

Pel que fa a la literatura, us recomanem la novel·la Mi vida lejos de mí, de Ainhoa Berganza. La Beth passa un mal moment. Amb dos fills que l’absorbeixen, un marit que sols viu per treballar i una feina per la qual ha perdut la il·lusió, s’ha abandonat a ella mateixa i ha deixat de banda als amics. Decidida a posar-hi remei visita una coach perquè l’ajudi. Aconseguirà la Beth reconduir les coses?

A la secció infantil us presentem El Club de los caníbales muerde a Drácula, de Gabriel García de Oro. Els membres del Club dels Caníbals devoren llibres: els hi claven les dents, els assaboregen i els masteguen fins la darrera pàgina. Però les coses canvien quan trien la seva propera lectura, “Dràcula”,  i un tipus amb aire de vampir i que dorm en un taüt es presenta a casa seva. Qui mossegarà a qui?

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Paseos de un gourmet solitario, de Jiro Taniguchi. Allà on el porten els seus passos o el condueix la inspiració del moment, Goro Inokashira, el gourmet solitari, menja el que li ve de gust, quan li ve de gust i com li ve de gust. S’admira amb senzillesa de cada descobriment, a vegades s’equivoca i assaboreix el seu menjar amb tristesa, o transforma un modest plat de verdures saltejades en una trobada única.

Pel que fa a la música us recomanem Gord advice, de Basia Bulat. Fer un àlbum just després d’una ruptura comporta certs riscos. El primer d’ells seria caure en tòpics i idees que el converteixin en un manual d’autoajuda. Però en els deu temes que formen aquest àlbum la canadenca sacseja els seus fantasmes amb vivacitat, fent un disc de pop delicat sense cap mena de sensibleria.

Per últim, a la secció de cinema us presentem el llibre Universo Star Wars. Aquesta guia és un fascinant espectacle visual estructurat en ordre cronològic, repleta d’informació sobre personatges, escenaris, tecnologia i vehicles presents en les pel·lícules de Star Wars, The Cloni Wars i Star Wars Rebels.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de novembre de 2016.

No hi ha comentaris

EuroCon 2016

BpMjJZLIgAA1L1lEls propers 4,5 i 6 de novembre se celebra a Barcelona l’Eurocon, una convenció anual que té com a objectiu estudiar el gènere de ciència-ficció a la literatura a través de conferències i clubs de lectura.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) serà la seu principal de la Eurocon 2016, una convenció anual de ciència-ficció europea, organitzada per la European Science Fiction Society (ESFS), que se celebra des de 1972 en diferents ciutats.

El comitè organitzador de cada Eurocon es selecciona mitjançant el vot dels participants en l’esdeveniment a dos anys vista, en un procediment coordinat per la ESFS que aglutina els vots dels membres europeus de la convenció i el dels procedents del país organitzador.

En aquesta edició, l’Eurocon s’anomena BCon i compta al seu torn amb la Hispacon (convenció estatal) i la Catcon (convenció catalana).

En el marc de la programació contínua de Kosmopolis 2016, la Eurocon ofereix tres conferències obertes al públic: “En la pell d’Albert Sánchez Piñol”, presentada per Alícia Gili; “Brandon Sanderson, el mestre del Cosmere,” presentada per Ricard Ruiz Garzón, i “La narrativa del píxel: trobada amb Rhianna Pratchett”, presentada per Gina Tost. A part d’aquestes xerrades, s’organitzen activitats a diferents biblioteques públiques de la ciutat.

Imagen2

Al vestíbul del CCCB hi haurà també una zona de mercat amb editorials oberta al públic i una exposició d’Enrique Corominas (dissenyador de les portades de Joc de Trons) i una altra del ‘making of’ de la pel·lícula Segon origen, basada en la novel·la de Manuel de Pedrolo, que en aquesta edició de l’Eurocon tindrà un gran protagonisme, doncs durant la convenció es presentarà l’edició en anglès del llibre, un clàssic de la ciència-ficció catalana.

juego-de-tronos-cancion-de-hielo-y-fuego-1-libro-primero-2-vol-s-5-ed-9788496208919 tumbaabierta_portada-choque-de-reyes-juego-de-tronos_cancion_de_hielo_y_fuego_2 tumbaabierta_Portada-Ficcion-032-Tormenta-de-espadas portada-iv 59380-359-521

Altres espais de la ciutat que oferiran activitats gratuïtes i obertes al públic són les llibreries Gigamesh i Chronos o l’Ateneu Barcelonès, que acollirà una conferència sobre Stanislaw Lem, autor de Solaris o El hospital de la transfiguración, entre altres clàssics del gènere.

L’Eurocon compta amb convidats de prestigi com Richard Morgan, Andrzej Sapkowski, Johanna Sinisalo, Rosa Montero, Brandon Sanderson i Albert Sánchez-Piñol. Les trobades podran seguir-se en ‘streaming’ al web de la convenció.

A les seccions de novel·la de les Biblioteques de Vilanova podreu trobar molts llibres de ciència-ficció i fantasia.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula Segon Origen.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior