Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per juliol, 2015

Selecció de novetats – Juliol

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats corresponent al mes de juliol, i que inclou com sempre documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu Trenes de ensueño de Martin Howard. Acompanyat per espectaculars fotografies l’autor ens proposa un recorregut per alguns dels paisatges més bells del planeta a bord dels trens més llegendaris i luxosos del món. Entre d’altres hi ha l’Orient Express, entre París i Istanbul, el Golden Eagle, per la Ruta de la Seda o l’Hiran Bingham, de Cuzco a Machu Picchu.

Pel que fa a la literatura, us recomanem la una novel·la de la periodista pamplonesa Susana Rodríguez Lezaun, Sin retorno. Ambientada a Navarra, Irene ha planificat la mort del seu marit, farta dels abusos que patia. Tot surt bé, però acaba enamorada de l’encarregat del cas, l’inspector Vázquez. Alhora Vázquez s’haurà d’enfrontar a un escabrós assassinat múltiple de peregrins a Roncesvalles.

A la secció infantil us presentem Naps & Cols, de la blocaire infantil i juvenil Patrícia Boldú. En un balcó de l’Eixample, el primer diumenge d’un mes de juny qualsevol, la senyoreta Col va fer un crit esfereïdor. Immediatament, el senyor Nap, l’home més baixet de la ciutat, va poder copsar per primer cop la bellesa indòmita de la senyoreta Col. Des d’aquell dia, el senyor Nap no va poder dormir ni treballar.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Bella muerte 1, de l’escriptora i editora americana de còmics Kelly Sue DeConnic. Partint d’un western d’aspecte clàssic per, a continuació, distorsionar-ho i convertir-ho en alguna cosa totalment nova, on l’inesperat es converteix en habitual. Bella Muerte és una sèrie que combina el realisme màgic de Sandman amb la brutalitat del western crepuscular de Predicador. Aquest primer volum va ser nominat a diversos premis Eisner l’any 2014.

Pel que fa a la música us recomanem The Pinkprint, de Nicki Minaj, que és una de les darreres figures del mainstream adolescent provinent de Trinitat i Tobago i que reuneix impacte mediàtic amb qualitat musical. El disc té com a base el rap però en aquesta ocasió, ja és el seu tercer treball, amb una potent influència dance que el fa protagonista a les pistes de ball.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la producció Perdida, del director de cinema estatunidenc David Fincher. “El dia del seu cinquè aniversari de boda, Nick Dunne (Ben Affleck) informa que la seva esposa Amy (Rosamund Pike) ha desaparegut misteriosament.” Aquest és el plantejament d’un film retorçat i brillant dirigit per l’autor de referents del gènere com Seven, The Game, El club de la lucha o Zodiac.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de juliol de 2015.

No hi ha comentaris

Arriba l’estiu… arriba el VIDA FESTIVAL!

Vida Festival 2015Amb l’arribada del primer cap de setmana de juliol ja tenim aquí la segona edició del VIDA, Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, la que sens dubte serà l’edició de la consolidació doncs només cal fer una ullada al cartell d’artistes que passaran pel territori vilanoví per adonar-nos d’aquest fet.

Artistes Vida 2015El Festival comença aquest vespre amb Hidrogenesse i Ocellot tocant al Molí de Mar, i a partir de demà enmig d’uns entorns immillorables, al matí a La Daurada Beach Club i a la tarda a la Masia d’en Cabanyes, trobarem el millor de la música independent. Des dels mítics Primal Scream o Super Furry Animals als joveníssims Mourn o Núria Graham, passant per artistes tan diversos com The War on Drugs, Benjamin Clementine o Grupo de Expertos Solynieve, entre molts d’altres.

El Vida dona una gran importància als músics del territori i pels diversos escenaris passaran artistes com els Nueva Vulcano, Els Mambo Jambo, Joan Miquel Oliver, Miquel Serra o Senior i el cor brutal.

I els programadors del festival tampoc deixen de costat el planter local i així podrem gaudir de grups sorgits de Vilanova o el Garraf com Pacosan, que presenten el seu àlbum de debut, Les Sueques o Joan Thelorius.

Tot i tractar-se d’una iniciativa privada de l’empresa vilanovina Sitback Produccions, l’Ajuntament de la ciutat hi col·labora amb l’objectiu de sumar sinèrgies per difondre la marca de ciutat:  “Vilanova i la Geltrú. Porta al Mediterrani”.

El Vida vol donar aire a la nova cultura de l’oci, prioritzant per davant de tot el benestar del públic, fugint de les masses i garantint l’excel·lència en els serveis. Aquest nou concepte de festival pretén encabir en un sol esdeveniment diferents disciplines artístiques al voltant de la música.
Per això aquest any es podrà trobar un espai per nous dissenyadors, el Vida Market. Una gran varietat de marques creatives amb identitat pròpia que donin importància a valors com el disseny, el fet a mà i la contemporaneïtat del producte.
Grans noms nacionals i internacionals configuraran una línia artística diferenciada i adaptada a l’entorn. El Vida, Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, no vol ser únicament sinònim de credibilitat artística sinó que també vol fer bandera de valors com el respecte a les persones, al medi ambient i a l’economia local.

Hi haurà un servei d’autobusos que connecti els diversos espais del festival i també s’ha creat el concepte del Vida Bikes, la manera més fàcil, sana, ecològica i sostenible de gaudir del festival.  Es farà una rua en bicicleta pels diversos espais de l’esdeveniment i de la ciutat i també hi haurà uns servei de lloguer i pàrquing de bicicletes.

Playlist Vida2015

I per incidir en l’aspecte familiar de la ciutat i del festival a la Masia d’en Cabanyes també hi haurà un lloc pels més petit, El Niu, la zona ideal per fomentar la interacció entre grans i petits experimentant, aprenent i jugant mitjançant tallers, concerts i activitats. Podeu consultar tota la programació d’activitats pels més petits aquí.

A la biblioteca Armand Cardona trobareu exposats tots els CDs dels artistes que participem en l’edició d’enguany.

Us deixem amb un vídeo resum de la primera edició del Festival:

No hi ha comentaris

2015: l’Any de les Biblioteques

Any de les BibliotequesAmb motiu de la creació, ara fa 100 anys, del sistema bibliotecari, el govern català ha declarat l’any 2015 com l’Any de les Biblioteques, amb una doble intenció: en primer lloc, fer balanç i donar valor al model bibliotecari impulsat, inicialment, per la Mancomunitat de Catalunya; i en segon lloc, proporcionar una reflexió sobre el model de biblioteca pública dels propers anys, tal com recull el manifest que l’impulsa.

L’abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. Nou anys després, i com a conseqüència del cop d’estat de Primo de Rivera, cessà gran part de la seva activitat, fins que es va dissoldre el 1925.
La Mancomunitat consistí en la federació voluntària de les quatre diputacions de Catalunya. Era una estructura, en primer terme, administrativa, però va dur a terme una cabdal acció de govern sota la presidència del seu principal impulsor, Prat de la Riba i, després de la seva mort, sota el mandat de Puig i Cadafalch. Ambdós van treballar en diversos projectes d’infraestructures, ensenyament i sanitat que han assentat les bases de la Catalunya moderna.

En l’àmbit de la cultura, la Mancomunitat va posar en marxa el primer sistema de biblioteques de l’Estat. El Projecte sobre la instal·lació a Catalunya d’un sistema de biblioteques populars fou aprovat per la Mancomunitat el maig de 1915. El Projecte, redactat pel polític i intel·lectual Eugeni d’Ors, va posar les bases del sistema bibliotecari del país, amb una organització estructurada i jeràrquica que incloïa una biblioteca central i unes biblioteques sucursals que haurien de treballar en xarxa. La capçalera d’aquest sistema hauria de ser la Biblioteca de Catalunya, que l’any passat, 2014, va celebrar el seu centenari.

SergiBalaguer - BibliotecaCardonaTorrandell

1915, el naixement d’un sistema
El juliol de 1915 la Mancomunitat convoca el primer concurs per a l’adjudicació de quatre biblioteques populars i a la tardor del mateix any l’Escola Superior de Bibliotecàries ja comença a funcionar.
El 1918 es gradua la primera promoció de bibliotecàries i s’inauguren les quatre primeres biblioteques populars, una a cada província: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot.
Per primera vegada les biblioteques tenen els llibres de lliure accés als prestatges, disposen d’una secció per a infants, presten llibres i la majoria tenen una sala destinada a activitats culturals i socials.

2015 el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques de la Mancomunitat
Actualment el nombre de biblioteques s’ha incrementat considerablement per tal de poder oferir el màxim de servei als ciutadans i ciutadanes de tot el territori català. Una realitat indispensable la de facilitar l’accés a la cultura i respondre les necessitats de coneixement de la població catalana. Les xifres del sistema de biblioteques de Catalunya així ho demostren.
Relacionat amb aquesta commemoració s’estan organitzant tota una sèrie d’activitats que es realitzen al llarg de l’any i que podeu consultar en el següent enllaç:

Bibliografia bàsica BPRecentment el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya ha publicat la guia Biblioteques Públiques – Bibliografia bàsica, que ofereix una mirada a la història bibliotecària del nostres país i una perspectiva sobre el futur dels serveis bibliotecaris. Per aconseguir-ho, el repertori aplega una selecció de textos bàsics (71 títols), publicacions periòdiques (5 títols) i un ventall significatiu de recursos digitals (23 adreces) que han de permetre reflexionar sobre el futur dels serveis bibliotecaris, tenint molt present la tradició professional del nostre país.

Per acabar ens agradaria destacar la iniciativa dels companys musictecaris de l’AMPLI que coincidint amb l’Any de les Biblioteques han resumit l’estat de la qüestió de la música. Una situació que presenta apertures en el que sembla una missió encara més complexa:  començar a perfilar, estratègica i definitivament, el nou paper de la música dins la biblioteca pública, així com integrar la realitat digital també en el servei musical de la biblioteca.
Tot això ho podeu ampliar amb la lectura de la notícia La música en l’Any de les Biblioteques.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior