Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per abril, 2015

Serielizadosfest: el festival de les sèries a BCN

SerielizadosfestAquest cap de setmana el Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona acull la segona edició del Serielizadosfest, el festival per als addictes a les sèries de televisió.
El festival va ser el projecte guanyador del Movistar Artsy 2014, la plataforma de festivals i trobades culturals de Movistar, que va néixer el 2013 com la primera plataforma online per a fomentar l’emprenedoria en totes les disciplines culturals.
L’ànima darrere del Movistar SERIELIZADOSfest són el Betu Martínez i el Víctor Sala. O dit d’altra manera, organitza la revista online dedicada a la ficció televisiva: SERIELIZADOS.

El Serielizadosfest comptarà amb la visita estrella de Dan Harmon, un dels ‘showrunners’ més rellevants de l’escena serièfila dels Estats Units, creador de sèries com ‘Community’ i ‘Rick & Morty’. El documental sobre Dan Harmon ‘Harmontown’ es presentarà en primícia a tot l’Estat espanyol en aquest festival.
Durant tres dies, Barcelona es convertirà en la capital de les sèries, acollint activitats de tota mena: humor, música, projeccions i debats… per proporcionar una mirada sobre el futur de la televisió. Però no només això: el SerielizadosFest vol proporcionar una mirada sobre el futur de la televisió en un món cada vegada més lligat a la tecnologia i la interacció. Un punt de trobada entre tots els sèrieaddictes necessari en una ciutat com Barcelona, capital i referent de moltes coses i, ara, també, del «vuitè art», les sèries de televisió.

Un esdeveniment polièdric que va més enllà del simple visionat i que aposta per la reflexió, per explorar el new media al voltant de la ficció televisiva i per gaudir de la música en directe i els espectacles d’humor.

El festival dedicarà una especial atenció a un nou fenomen televisiu, les micro-sèries, que demostren que la televisió ja no té l’hegemonia serièfila. Cada vegada hi ha més sèries que es presenten en nous formats i exploten les possibilitats que ofereixen les xarxes socials i la tecnologia, i com a exemple tenim dues produccions catalanes: Les coses grans, sèrie creada per l’actor Roger Coma i que es va emetre originalment a Youtube i posteriorment al Canal 33, i Nico&Sunset, produïda per Roger de Gracia i creada pels actors Oriol Vila i Raquel Salvador, que té la particularitat que va ser gravada amb un telèfon intel·ligent.

A l’espai de cinema de la biblioteca Armand Cardona trobareu exposades algunes de les moltes sèries que tenim en el nostre fons i que podeu consultar a continuació:

No hi ha comentaris

33è Saló del Còmic de Barcelona

700_x_cartellsc15-catDes d’avui i fins diumenge el Palau nº 2 de la Fira de Barcelona acull la 33ena edició del Saló del Còmic de Barcelona.

El pòster d’aquesta edició és obra del dibuixant català Jordi Lafebre (Barcelona, 1979). Lafebre està format en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i posteriorment es va especialitzar com a historietista a l’escola Joso. Va començar a publicar il·lustracions i a dibuixar còmics al 2001. Aviat va conèixer en Zidrou i va començar a treballar pel mercat del còmic franco-belga.
Actualment alterna la seva tasca al món del còmic amb la de il·lustrador i dissenyador gràfic. També es professor de l’escola Joso.

Com cada any diverses exposicions faran el delit dels fans del còmic. En aquesta edició destaca l’exposició sobre els còmics fantàstics i de ciència ficció, un gènere que ha donat grans obres mestres en la historieta i la il·lustració. A més vinculat a aquesta temàtica es desenvoluparan activitats de divulgació científica i sobre la narrativa vinculada a les llegendes.

El certamen també acollirà mostres monogràfiques dedicades als personatges del Joker, el gran antagonista de Batman, el Capità Amèrica, històric líder de Los Vengadores i The Spirit. Els tres personatges celebren a 2015 el seu 75 aniversari.

Una altra exposició destacada és la dedicada als Cifré, pare i fill, que van ser força prolífics malgrat morir molt joves.

La llista d’autors estrangers convidats que han confirmat la seva participació inclou als reconegut autors italians Milo Manara i Igort, a Frederik Peeters, un referent del còmic europeu contemporani, als britànics Bryan Talbot i Mary M. Talbot i del nord-americà Scott McCloud, entre molts altres.

I, com sempre, a les dues sales d’actes amb les que compta el Saló es celebraran xerrades, taules rodones, presentacions de novetats editorials i projeccions, entre moltes altres activitats i als estands es podrà aconseguir la signatura dels autors que visiten el Saló.

A  les Biblioteques de Vilanova podreu trobar molts dels còmics nominats als nominats als Premis del Saló.

Millor obra d’autor estranger publicada a Espanya al 2014

Aquel-verano-cubiertami_amigo_dahmer_derf_backderf_astiberri_edicionesSAGA 3

hechizo_segunda_edicion_0baixaARSENE_1

Millor obra d’autor espanyol publicada a Espanya el 2014

Histories-del-barri1yo asesinooscuras

baixa (1)murderabiliaversus

guerras silenciosasmeninashevistoballenasportada

Autor revelació 2014

resaca-mamen-moreu1p-croquetaempanadilla

Al vestíbul de la Biblioteca trobareu una exposició de fons amb els còmics nominats, els dels autors convidats i dels còmics relacionats amb les diferents exposicions.

Us deixem amb la guia de lectura que els companys de la Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra han preparat sobre el Saló.

 

No hi ha comentaris

Breus: reflexions des de l’esquerra (2010 – 2013)

portadaEl dia del seu 48è aniversari, el setembre del 2010, li van diagnosticar càncer de pulmó. Per tal d’afrontar la malaltia, i de deixar un llegat dels seus pensaments i reflexions a les seves filles, l’Avel·li Serrano decidí posar per escrit tot un seguit de reflexions. Al principi les compartia amb un reduït grup d’amistats. Però poc a poc el cercle es va anar ampliant i finalment va néixer un bloc. De les persones implicades en va sortir el Grup Breus. Serrano va morir el 18 de desembre de 2013 i el dia del seu enterrament el Grup Breus ja va anunciar la publicació d’un llibre amb aquestes reflexions.

Els dos volums que conformen aquest llibre contenen 545 articles escrits entre el 10 de desembre de 2010 i el 2 de desembre de 2013. Són anàlisis polítiques i sociològiques basades en l’actualitat més rabiosa, en els records més personals o en coneixements més aprofundits d’alguns temes centrals de l’agenda política. Són 545 petits vaixells de flotació davant el fatal diagnòstic del càncer, escrits, la gran majoria, per l’Avel·lí Serrano Moreno. Aquestes breus anàlisis diàries reflecteixen el pensament i la història del seu autor. Hi escrivia sobre educació i sanitat, sobre tenir una malaltia greu i compassió i generositat, sobre Mas i Rajoy, sobre el PSC i els seus líders, sobre el dia a dia i la teorització d’alguns conceptes, sobre el llenguatge polític i el medi ambient, sobre el passat i el present, sobre els records i els desitjos de futur, sobre l’anècdota més personal i l’anàlisi més global… I ho feia amb un llenguatge planer, clar i directe, amb la voluntat d’arribar a quanta més gent millor.

Escriure cada dia va ser el vaixellavel.li-serrano de flotació de l’Avel·lí, assegura la seva companya, Teresa Llorens. Era com un “sóc aquí”. I és que aquest activista polític i social va dedicar-se al llarg de la seva malaltia a plasmar cada dia les seves reflexions en els anomenats ‘Breus’, peces que escrivia metòdicament sobre el moment polític i social fins gairebé el seu darrer moment. I tant és així que la recopilació d’aquest dietari polític, que primer enviava als amics i després va convertir en un blog, ha esdevingut un llibre. Un llibre porta per títol ‘Breus, reflexions des de l’esquerra‘. Però, ‘Com afrontar un càncer’ podria ser una capçalera encertada.

Aquest vídeo és el clip de presentació del llibre:

No hi ha comentaris

La Casa azul, de Tyto Alba

lacasaazulUn dia ennuvolat de 1989 a la Ciutat de Mèxic un individu es dirigeix a la Casa Museu Frida Kahlo. Es posa a ploure i va a protegir-se a una cantina propera, La Invencible. Allà es troba amb una vella Chavela Vargas que, entre vapors etílics, comença a explicar-li la història de com va conèixer i com va poder ser la seva relació amb la cèlebre pintora i el seu marit Diego Rivera. Aquest és el punt de partida de la novel·la gràfica ‘La casa blava‘, en què Tyto Alba (Badalona, 1975) assumeix les tasques de guió i dibuix.

Els còmics de Tyto Alba són foscos, Tyto Albadolorosos i singulars. El primer en el que se li pot enjudiciar com a creador total -es va encarregar del dibuix i del guió- va ser Dos espiritus (2013), un western que recrea amb aquarel·les els codis del gènere i que narra l’aventura d’un personatge atípic: Weskoboug, un indi transvestit i maltractat en un bordell d’un poble de l’Oest sotmès a un xèrif tirà. “Ho vaig fer un hivern, tenia ganes de fer alguna cosa amb la neu, igual estava més malenconiós. És veritat que les meves aventures al final tenen un nexe d’unió: els personatges sempre ho passen malament. Ara em venia de gust alguna cosa més alegre, més francès, però que tampoc fos una cosa comercial que no m’agradés. I al final tampoc és una història tan alegre perquè la història de Frida és la d’algú que pateix”, ens explica.

Chavela_Diego_Frida

Aquesta novel·la gràfica, articulada com a biografia, pretén ser una evocació de les figures de Chavela Vargas, Diego Rivera, i sobretot, Frida Khalo. Mitjançant la tècnica habitual d’una entrevista, la narradora -una Chavela Vargas ja gran, enfonsada abans del revival que va suposar per a la seva carrera el canvi de mil·lenni- va explicant els records de la seva experiència a la “Casa Blava“, llar del matrimoni Rivera i lloc de trànsit per a tota una plèiade de personatges de l’època. Frida Kahlo, amb una vida marcada pel dolor físic que patia, és retratada com una artista amb una sensibilitat especial per retratar-se a si mateixa i al seu món. Chavela Vargas, per la seva banda, apareix la major part del temps com una joveneta que és testimoni de les històries que després comptarà al tipus que l’aborda al bar, però Alba decideix, encertadament, fer-la protagonista de l’epíleg explicat en un to més documental, com a narrador en tercera persona, per descriure l’última part de la seva carrera, la que li va oferir el reconeixement mundial.

Aquest és un tràiler d’aquesta novel·la gràfica:

No hi ha comentaris

Els Set pecats capitals de la justícia

els-7-pecats-capitals-de-la-justIciaA Els Set pecats capitals de la justícia el jutge Santiago Vidal fa una anàlisi valenta i entenedora de com treballa la justícia actual a l’estat espanyol, quines coses funcionen i quines han fracassat. Reconeix que la justícia ha pecat i explica amb atreviment casos reals com la doctrina Parot, el dret a votar, el cas Nóos, el tancament del diari Egunkaria, el jutge Garzón, el cas Gürtel, el cas Palau, els GAL, les detencions d’independentistes a Barcelona 92, les nenes d’Alcàsser.

El magistrat considera que la justícia espanyola és “obsoleta, lenta, poc entenedora i administrada en castellà”. Creu que la saturació de la justícia es deu a la manca de recursos humans i materials, però també a la manca de dedicació d’alguns magistrats. “No pot ser que un procediment senzill duri tres o quatre anys quan en sis mesos podria estar enllestit; els més complicats haurien de durar entre un i dos anys”, ha assegurat.

Santiago Vidal, un dels pocs magistrats que fa els judicis bilingües, ha criticat l’ús minoritari del català (8 de cada 10 casos es  fan en castellà, només un 14% d’actuacions són en català). També ha alertat del sistema de selecció dels jutges, “absurd, estrictament memorístic i sense cap examen psicotècnic”.

Per a un futur estat català reclama una justícia “de servei públic, independent, de qualitat, ràpida i catalana”. Proposa un nou model de justícia, basat en l’augment del nombre de magistrats (actualment a Catalunya hi ha 756 jutges, 10 per cada 100.000 habitants), l’ampliació del seu horari laboral i el canvi de les lleis processals, emmirallant-nos en Noruega, Suïssa o Finlàndia, amb sistemes més àgils i amb un control més exhaustiu de la tasca dels magistrats. “Un sistema judicial que prohibeixi la figura dels aforats, per garantir que tots som iguals davant la llei, que prohibeixi els indults i que atorgui als magistrats el poder de destituir els polítics que no compleixin les seves promeses electorals, mitjançant referèndums revocatoris”, ha dit.

Els set pecats capitals de la justícia intenta explicar la importància que els ciutadans estiguin ben informats per poder tenir argument i entendre què està passant. “Espero que en un futur estat català tinguem una justícia de prestigi, que es guanyi la confiança ciutadana per acabar amb la corrupció, que és el càncer del sistema”, ha conclòs.

Amb pròleg de Mònica Terribas.santiago vidal

Santiago Vidal i Marsal va néixer a Sant Sadurní d’Anoia (1956), és magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona i professor de dret penal i criminologia a la UAB. És membre de Jutges per la Democràcia i ha escrit nombrosos treballs sobre la corrupció, la discriminació racista, la violència familiar, la justícia juvenil i la llengua catalana en l’Administració de justícia. És un dels 10 jutges investigats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per la redacció d’una hipotètica Constitució per a una Catalunya independent. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació, com Catalunya Ràdio, Vilaweb, RAC1 i TV3.

Aquí teniu un vídeo de la presentació del llibre:

 

No hi ha comentaris

Festa pel Dia Mundial de conscienciació sobre l’autisme

festa_autisme

El parc de Ribes Roges acollirà aquest diumenge, i per segon any consecutiu, la Festa de Conscienciació sobre l’Autisme organitzada per l’Associació Autisme amb Futur i que comptarà amb la presència de M. Carmen Escalera, presidenta de l’Associació Autisme amb Futur, l’alcaldessa de la ciutat, Neus Lloveras, i la consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, Neus Munté. La lectura del manifest, anirà a càrrec de l’actriu Anna Barrachina.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar per unanimitat el 2 d’abril com a Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme per posar de relleu la necessitat de millorar la qualitat de vida dels nens i adults autistes perquè puguin tenir una vida plena i digna.

L’autisme és un grup de trastorns del neurodesenvolupament infantil que condicionen, principalment, les competències habituals de l’ésser humà per relacionar-se, comunicar-se, jugar i compartir interessos comuns amb altres persones.
Paral·lelament, el desenvolupament també es veu interferit per la presència d’interessos restringits inusualment forts, comportament repetitiu i dificultats per afrontar canvis inesperats. El terme espectre es refereix a una àmplia gamma de símptomes, habilitats i nivells de discapacitat que poden presentar les persones que el pateixen.

Les causes del Trastorn de l’Espectre Autista són de base genètica, però possiblement associades a factors ambientals que interactuen amb aquestes. Els canvis del patró de desenvolupament del cervell són evidents als dos anys, però possiblement ja es reflecteixin en edats més primerenques.

El tema central d’aquest any 2015 és L’ocupació: l’avantatge de l’autisme, ja que es calcula que més del 80% dels adults amb autisme estan desocupats.

L’Associació Autisme amb Futur, neix per iniciativa d’un grup de famílies amb fills diagnosticats amb Trastorns de l’Espectre Autista de les comarques Garraf i Penedès i la base d’aquest projecte és donar suport i acompanyar a altres famílies que es troben en la mateixa situació, orientant a famílies que tot just acaben de començar, posant en comú experiències, oferint a la comunitat educativa coneixements i estratègies i organització de xerrades i activitats diverses per familiaritzar-nos més amb el Trastorn de l’Espectre Autista.

CAM00327

És per aquest motiu que la biblioteca Armand Cardona Torrandell té exposats documents relacionats amb el Trastorn de l’Espectre Autista.

No hi ha comentaris

La meva planta de taronja llima de José Mauro de Vasconcelos

portadaLa lectura del Club de lectura d’Adults de la biblioteca Armand Cardona Torrandell pel mes d’abril la protagonitza l’obra La meva planta de taronja llima, de José Mauro de Vasconcelos.
Aquesta novel·la, que segons Vasconcelos va escriure en només dotze dies, és considerada com una de les principals de la literatura brasilera. En ella es narren les aventures de Zezé, un nen brasiler de família humil i d’origen mig indígena que viu en un barri de favelas a Río de Janeiro. Zezé és una criatura de cinc anys molt intel·ligent, fantasiosa i sensible, que distreu la duresa de les circumstàncies que l’envolten fent trapelleries, la qual cosa li comporta successives pallisses i l’autoconsciència que és un nen dolent. Té “adoptat” una arbret de taronja llima, Minginho o Xururuca, a qui fa dipositari de les seves penes i il·lusions i amb qui viu algunes de les seves fantasies d’evasió amb herois de còmics.
En l’espai de pocs mesos Zezé madura i passa de la infància a ser adult a partir d’esdeveniments traumàtics per a la petita edat del protagonista.
Narrada en primera persona, posseeix un altíssim nivell autobiogràfic. Una lectura simple podria fer-nos pensar que el nen rep els càstigs a causa de la seva entremaliadura, però veure l’entorn en el qual creix, i les circumstàncies de la seva família, ajuda a comprendre que la violència que rep dels adults no és més que el ressò d’una violència major: l’exclusió social producte de la pobresa.
La planta de taronja llima és la seva escapatòria de la realitat, el seu company de jocs. Igual que Platero és el destinatari dels pensaments de Juan Ramón Jiménez, la planta escolta les històries d’en Zezé i li “parla”. I amb la mateixa pena que veiem com mor Platero veiem com en Zezé perd la innocència que tots hem tingut de petits i deixa de tenir l’arbre per confident. Un moment en què se’t fa un nus a la gola…
És un llibre tendre i trist al mateix temps, que parla de la pobresa i de la innocència dels infants, que al final sempre s’acaba perdent.
Un llibre d’una gran bellesa, impossible d’oblidar, amb un protagonista, entranyable i divertit, que ens acompanyarà de per vida.
José Mauro de Vasconcelos va néixer el 26 de febrer de 1920 al barri Vasconcelosde Bangu de Río de Janeiro. Fill de mare indígena i pare portuguès, la seva família, molt pobre i amb molts fills, l’envia a viure amb uns oncles a Natal, capital de Río Grande del Norte.
Comença a estudiar medicina en aquesta ciutat però als dos anys abandona els estudis i torna a Río de Janeiro.
Exerceix treballs del tipus més variat que només li permeten subsistir: fa d’entrenador de boxa, carregador de bananes, model d’escultors, cambrer en un local nocturn…
Gràcies a una beca d’estudis coneix diversos països europeus i, en tornar al Brasil, treballa en l’explotació de la conca del riu Araguaia. Del seu contacte amb els garimpeiros prové la inspiració per al seu primer llibre, Hombres sin piedad (1942). Més endavant, narrarà les dificultats dels contactes amb el indígenes de la zona, en una altra novel·la, Raya de fuego (1955).
El primer èxit de crítica li arriba amb Barro blanco (1945), ambientada a les salines de Macau, a Río Grande del Norte. I el del públic amb Rosinha, mi canoa (1962). Però la projecció internacional ve de la mà de La meva planta de taronja llima (1968). Aquesta novel·la autobiogràfica, que recrea la seva accidentada infantesa a Bangu, forma part d’una tetralogia desordenada, integrada també per Vamos a calentar el sol (1974), sobre el seu trasllat a Natal, Doldao (1963), sobre la seva adolescència i Las Confesiones de Fray Calabaza (1966), sobre la vida adulta.
Va morir a São Paulo el 24 de juliol de 1984, amb 64 anys.
De moltes de les seves obres se n’han fet pel·lícules, telenovel·les i adaptacions teatrals. L’any 2011 es va fer una segona versió de La meva planta de taronja llima, que només es pot trobar en llengua portuguesa.
José Mauro de Vasconcelos reflecteix a les novel·les la seva rica experiència vital, una gran sensibilitat envers els desposseïts i un profund amor i respecte cap a la Natura. Hi són presents la duresa de la vida a determinades contrades del Brasil, la infantesa en els barris pobres i els perills que afronten els indígenes a la selva davant de la pèrdua del seu aïllament i del seu hàbitat natural, sempre amb un llenguatge clar i directe, on es combina el retrat despietat amb la tendresa i la poesia.

No hi ha comentaris

Fedra, de Jean Racine

fedra 2

Avui dijous i demà divendres és programada al Teatre Principal de la ciutat l’obra Fedra, de Jean Racine. Produïda pel Teatre Romea, ha estat traduïda i dirigida per Sergi Belbel, i és interpretada per Emma Vilarasau, Lluís Soler, Mercè Sampietro, Jordi Banacolocha, Xavier Ripoll, Queralt Casasayas I Gemma Martínez. L’obra està escrita i interpretada en vers alexandrí.
Fedra és la filla de Minos i Pasífae, germana d’Ariadna. El seu germà Deucalió la va oferir en matrimoni a Teseu quan aquest regnava a Atenes, encara que ja estava casat amb l’amazona Antíop. Durant el banquet nupcial es produí un atac de les amazones.
fedraSegons el mite, Fedra i Teseu van tenir dos fills: Acamant i Demofont, però Fedra es va enamorar del fill que Teseu havia tingut amb Antíop: Hipòlit. El jove, que detestava les dones, va refusar els favors que la seva madrastra li sol·licitava. Fedra, tement que Hipòlit expliqués a Teseu les seves insinuacions, va estripar-se el vestit, va trencar la porta de la seva habitació i va afirmar que Hipòlit havia intentat violar-la. Teseu ple de ràbia, però no volent matar el seu fill amb les seves pròpies mans, va recórrer a Posidó, el qual li havia promès satisfer tres desitjos. Fent cas a Teseu, el déu va enviar un monstre marí que, sortint de les onades quan Hipòlit conduïa un carro a la vora del mar, va espantar als cavalls i va provocar la mort del jove. Fedra, a causa dels remordiments i la desesperació, es va penjar.
Sobre aquest mite diversos autors han escrit tragèdies, des d’Eurípides al segle V aC passant per Sèneca, Robert GarnierJean Racine, Miguel de Unamuno, Matthew Maguire i fins a Salvador Espriu el passat segle.
La Fedra de Racine està basada en la tragèdia d’Hipòlit d’Eurípides, que narra el mite de Fedra, però també es nodrí de la tragèdia de Sèneca i de Garnier. Sèneca composa en aquesta tragèdia un dels personatges femenins més atractius del teatre de l’Antiguitat: una dona independent, forta i decidida que, malgrat les seves virtuts, acaba sent víctima de la seva irrefrenable passió humana. En aquesta ocasió està meravellosament interpretada per l’actriu Emma Vilarasau.

No hi ha comentaris

‘El noi del vestit’ de David Walliams

portadaLa darrera trobada del Club de lectura Infantil de la Biblioteca Armand Cardona es va fer el dissabte 21 de mars per parlar del llibre que els nois i noies s’havien llegint: El noi del vestit, de David Walliams i amb il·lustracions de Quentin Blake. Aquest llibre va ser el Guanyador del Premi Atrapallibres 2010.

És la història d’en Dennis, que viu en una casa normal, en un carrer normal, d’una ciutat normal, i sembla que la vida no té gaire res per oferir-li. Però en Dennis és un noi amb idees, somnis i una fal·lera pels vestits femenins i les revistes de moda que comparteix amb la Lisa, una companya d’institut.
En Dennis viu amb un pare més aviat brusc i seu germà gran i dins la família ha de mantenir oculta, per raons òbvies, la seva dèria. Una passió que de la mà de la seva amiga agafarà proporcions enormes i fins i tot catastròfiques.

L’Autor, David Walliams, va néixer a Surrey (Anglaterra) l’any 1971.
És un actor i escriptor famós per la seva col·laboració en l’exitosa sèrie d’humor anglesa Little Britain, guanyadora de molts premis.
Aquesta és la primera novel·la que escriu, i en vista de l’èxit segur que n’escriurà moltes més.35-quilos-desperanca

Pel que fa a l’il·lustrador, Quentin Saxby Blake, va néixer al 16 de desembre de 1932 a Londres.
Blake es va guanyar la seva reputació com il·lustrador humorístic treballant en llibres infantils. També va escriure molts llibres propis. Al 2006 ja havia participat il·lustrant 323 llibres.
L’any 2002, va guanyar la Medalla Hans Christian Andersen per les seves contribucions a la il·lustració dels llibres infantils i el  2005 fou inscrit a la Llista d’Honor britànica pels seus serveis a la literatura infantil.

El Club de lectura Infantil de la Biblioteca Armand Cardona es tornarà a trobar el proper dissabte 25 d’abril a les cinc de la tarda. En aquesta sessió tots els participants hauran llegit la novel·la 35 quilos d’esperança, de l’escriptora francesa Anna Gavalda, amb traducció de Margarida Planes i il·lustracions de Ximena Maier. Aquest llibre ens explica la història d’En Gregori, un autèntic manetes, és un desastre com a estudiant i ja ha repetit curs dues vegades. Davant la incomprensió dels seus pares, el seu únic refugi és el cobert del seu avi, amb qui les hores transcorren volant mentre ideen i fabriquen tot tipus d’artefactes. No obstant això, quan l’expulsen del col·legi, el seu món comença a trontollar.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Abril

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats corresponent al mes d’abril, i que inclou com sempre documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema, fotografia i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu: Els Set pecats capitals de la justícia de Santiago Vidal. Supèrbia, peresa, ira, gola, enveja, cobdícia, luxúria: la justícia ha pecat i el magistrat Santiago Vidal ens explica quan i com. A partir de casos reals, amb noms i cognoms, amb atreviment, fa una anàlisi valenta i entenedora de com treballa la justícia actual, quines coses funcionen i quines han fracassat.

Pel que fa a la literatura, la novel·la Les Escopinades dels escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s’aixeca la meva estàtua d’Andreu Martín. L’assassinat de dos socis d’una assessoria desencadena una gran operació policial que compromet Germán Rojo, un home que es creu per sobre del bé i del mal. Però Rojo té un punt feble, la jove Melba. XXV Premi de Novel•la Ciutat d’Alzira.

A la secció infantil us presentem el llibre de Susana Peix Dracs!. Totes les bèsties allà reunides es miraven les unes a les altres emocionades. Com cada vespre, eren dins el cràter del volcà. Feia molts mesos que observaven com es covava aquell ou amb la calor de la lava. Per fi, i coincidint amb el solstici d’estiu, eclosionava. Però, què era aquella bestiola?

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem La Casa azul, de Tyto Alba. Un nuvolós dia de 1989 a la Ciutat de Mèxic un individu s’adreça a la Casa Museu Frida Kahlo. Es posa a ploure i corre a guarir-se a una cantina propera. Allà es troba amb una vella Chavela Vargas, que, entre vapors etílics, comença a explicar-li la història de cóm va conèixer i va ser la seva relació amb Frida.

Pel que fa a la música us recomanem Jazzmaica, de The Gramophone Allstars Big Band. El grup barceloní presenta el seu quart disc en el que cerca el punt de trobada entre la música afroamericana dels seixanta i els ritmes jamaicans. En format de big band, explora i reescriu el camí recorregut dècades enrere pels músics de l’illa caribenya al descobrir per les emissores nord-americanes els hits del soul, el funk o el rhythm & blues.

Per últim, a la secció de cinema us presentem Ida, de Pawel Pawlikowski. Fotografiada en blanc i negre i dirigida por Paweł Pawlikowski, va ser escrita pel director i per Rebecca Lenkiewicz. Viatge vital en femení que ha aconseguit el reconeixement de la crítica i que li ha valgut l’obtenció de diversos premis, entre ells l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Aquí teniu el PDF amb tota la Selecció de novetats del mes d’abril de 2015.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »