Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Gener, 2015

Pizzas gourmet, de Jamie Young

 

pizzas-gourmetLa pizza ha aconseguit saltar de la més humil tradició italiana a convertir-se en un dels plats més universals. Una pizza pot ser el menjar ràpid més socorregut del món, alguna cosa bona i sense massa pretensions, però també es pot convertir un veritable plaer gastronòmic si se sap elaborar amb art i combinar bé els ingredients. La millor demostració de com pot la pizza convertir-se en alguna cosa deliciosa i sofisticada, és el receptari del famós restaurant Pink Flamingo parisenc, que ara es recull al llibre que avui us presentem: Pizzes Gourmet.

El Pink Flamingo va néixer de la ma de Jamie Young el 2004 sense cap pretensió al costat del canal de Saint Martin, a París, i ara el podem trobar a diferents parts del món, com a València, on hi ha la seva única franquícia de l’estat. En aquesta petita pizzeria rosa parisenca i amb aires roquers es va inventar la pizza de vuit formatges. D’aquí segueixen sortint les pizzes de Jamie Young, amb ingredients i combinacions originals i inspirades en les cuines de tot el món. Pink Flamingo reparteix les pizzes en bicicletes o caminant i amb un globus rosa que identifica ràpidament als “menjadors” i repartidors d’aquestes pizzes tan especials.

Aquest llibre és un receptari sorprenent i refinat que pot esdevenir un petitPizza_2 objecte de desig i de regal per a tots els que busquen alguna cosa diferent a la cuina. El lector gourmet trobarà les receptes de les pizzes clàssiques, però també algunes sorprenents com la pizza de meló amb pernil, la de calamars en salsa verda, la d’amanida Cèsar o la pizza dolça de poma al calvados.

Pizza_Les primeres pàgines del llibre comencen explicant la història del Pink Flamingo i de la seva filosofia, que es basa en la senzillesa, la proximitat i un aire desenfadat que acompanya el plaer de degustar unes pizzes exquisides. A continuació es detallen els ingredients bàsics d’una bona pizza: la massa, les bases (les del Pink Flamingo són diferents a les altres), el mix de formatges especial de la casa i els olis picants. Sobre això, ja vénen totes les combinacions que la creativitat i el bon gust poden imaginar. El resultat són les receptes que es detallen amb grans fotografies que animen a degustar aquestes pizzes gourmet.

Amb els conceptes bàsics assumits i apresos, Young mostra més dePizza_3 mig centenar d’opcions divertides i saboroses: italianes (gorgonzola, figues i pernil o espàrrecs blancs i tomàquets cherry), del món (cansalada i chutney de pinya o gambes cajún), franceses (magret d’ànec amb pomes i formatge de cabra o trompetes i cansalada amb conyac), de luxe (vieira amb wasabi o llamàntol), plats del dia (calamars amb salsa verda o porc a la cubana amb plàtans mascle) i dolços (crumble préssec i mel o malví amb speculoos). És a dir, converteix una cosa sense glamour ni cap toc gourmet en alguna cosa distingida i que farà feliç a tots els comensals, foodies o no. I per això aquest llibre és interessant, perquè mostra -una vegada més- que no és una qüestió de plat, és una qüestió de producte, dedicació i habilitat en la cuina.

No hi ha comentaris

‘Hombres fuera de serie: de los Soprano a Breaking Bad…’

Hombres fuera de serieÉs una obvietat que actualment estem vivint dins del fenomen de les sèries televisives, així com anteriorment va passar amb altres mitjans com la ràdio, la música, el cinema,… Hombres fuera de serie: de los Soprano a The Wire y de Mad Men a Breaking Bad: crónica de una revolución creativa, de Brett Martin, és el llibre que ve a testimoniar això i a escodrinyar en l’interior d’aquest període que s’ha vingut desenvolupant al llarg de la darrera dècada i mitja.

Si el gran impacte de la ràdio se situa als anys 30, el de la indústria discogràfica als 50 i el del cinema de Hollywood als 70, la tercera edat daurada de la televisió transcorre per a molts entre 1999 i 2013, la qual cosa es deu tant a la necessitat de nous continguts com de noves formes narratives, aspectes que es veuen clarament en les sèries de TV.
Tal i com sosté el propi Martin en una entrevista al diari El Mundo “la primera edat de oro als EEUU fa referència als primers dies en blanc i negre, abans de que fos un mitjà de masses, quan ningú sabia ben bé que fer i coincidien grans directors i obres teatrals. La segona etapa correspon a una fase als 80 i primers 90, l’última vegada que les cadenes generalistes gastaven diners per crear art. Aquelles cadenes allisaren el camí per la tercera etapa i crearen l’estructura narrativa amb sèries com Canción triste de Hill Street, Saint Elsewhere i Luz de luna“.

Aquest llibre aborda aquesta tercera etapa iniciada a finals dels 90 en el que el panorama televisiu va viure una transformació sense precedents. Mentre les grans cadenes generalistes seguien a la recerca del mínim comú denominador, un grapat de sèries artísticament ambicioses que reintentaven la narració televisiva varen aterrar a la televisió per cable.  Series que deixaven de preocupar-se por agradar a l’espectador mitjà, que s’oblidaven de llocs comuns i personatges arquetípics, de trames tancades i finals feliços. Sèries com Los Soprano, The Wire o posteriorment Mad Men i Breaking Bad. De sobte un llamp creatiu omplia la televisió de sexe, violència, conflictes racials i mort.

Sèries TV

Brett Martin, corresponsal de la revista GQ i col·laborador de publicacions com Vanity Fair, The New Yorker, The New York Times, Bon Appétit i Food & Wine, combina el reportatge en profunditat i les entrevistes personals amb el context històric i l’anàlisi cultural per donar forma a Hombres fuera de serie.
Els seus “homes difícils”, del títol original Difficult men, són els antiherois de les millors sèries d’aquests últims anys. Personatges com Tony Soprano (Los Soprano), Don Draper (Mad men), Walter White (Breaking bad), Al Swearengen (Deadwood), Nucky Thompson (Boardwalk Empire)  i tot l’elenc que apareix a The wire; una classificació que es pot fer extensiva als creadors d’aquestes mateixes sèries, showrunners, on també predomina el sexe masculí: Vince Guilligan (Breaking Bad), J. J. Abrams (Perdidos), Aaron Sorkin (The Newsroom), Nick Pizzolatto (True detective) i un llarg etcètera.

A les Biblioteques VNG podeu trobar nombroses sèries de les que apareixen en aquest llibre. A continuació us en destaquem algunes:

No hi ha comentaris

Els millors còmics del 2014

A principis d’any s’acostuma a fer balanç de l’any anterior. Avui volem fer balanç dels millors còmics editats durant el passat any 2014. La revista Rockdelux, que podeu trobar a la nostra biblioteca, destaca en el darrer número els què, al seu parer, han estat el millors còmics del 2014. Els tres primers, “Aquel verano”, de Jillian Tamaki i Mariko Tamaki, “Caramelos atómicos”, d’Anthony Pastor, i “He visto ballenas”, de Javier de Isusi ja els podeu trobar a les biblioteques municipals de la ciutat, i pel que fa a la resta, estem treballant per posar-los a la vostra disposició aquest any.

 Aquel-veranoAquel verano“, de Jillian Tamaki i Mariko Tamaki. Les dues cosines Mariko i Jillian Tamaki, autores de la guardonada Skim, redefineixen la novel·la gràfica adolescent. Esplèndida, punyent i en última instància un bri d’esperança, aquesta obra és una mirada vibrant a la joventut i la maduresa.

Caramelos atómicos“, d’Anthony Pastor. Nocaramelos_atomicos hi ha dubte: el gènere negre està vivint un moment excel·lent en el còmic. L’enèsim exemple d’això és aquesta novetat. Es tracta de la segona obra d’Anthony Pastor, continuació de la premiada “Castilla Drive“, que podeu trobar a les biblioteques de la ciutat i ve a demostrar que les segones parts poden ser boníssimes.

hevistoballenasportadaHe visto ballenas“, de Javier de Isusi. En una presó de la Provença francesa, Josu, un ex militant d’ETA, coneix Emmanuel, un ex membre del GAL. A gairebé mil quilòmetres de distància, Antón, un antic amic d’infància de Josu, encara viu sota l’ombra de la mort del seu pare a mans d’ETA, vint anys enrere. Javier de Isusi proposa, després d’un laboriós procés de documentació que sorgeix a partir d’una història real, una vibrant novel·la gràfica.

Versus“, de Luis Bustos. Amb Versus, basat i desenvolupat lliurementversus a partir d’un conte de Jack London, “Por un bistec”, Luis Bustos torna al ring de la novel·la gràfica confirmant el seu extraordinari talent com a dibuixant i narrador.

unahistoriaUnahistoria“, de Gipi. L’esperat retorn de l’autor més popular i estimat de la novel·la gràfica italiana, després de més de dos anys de silenci en què Gipi guarda llapis i colors en un calaix per dedicar-se a l’experiència del cinema. Silvano Landi, escriptor d’èxit que ronda els cinquanta anys i abandonat per la seva dona, es troba en un hospital psiquiàtric…

Bella muerte“, de Kelly Sue DeConnick, Emma Rios i Jordiebellamuerte Ballaire. DeConnick i Rius parteixen d’un western d’aspecte clàssic per, a continuació, distorsionar i convertir-lo en alguna cosa totalment nou, on l’inesperat es converteix en habitual. Bella Muerte és una sèrie que combina el realisme màgic de Sandman amb la brutalitat del western crepuscular de Predicador, i ja aquest primer lliurament va ser nominada a diversos premis Eisner el 2014: Sue DeConnick com a millor guionista, Emma Rius per millor llapis / entintat i millor portada, i Jordie Bellaire en la categoria de millor color.

extranos-Extraños“, de Javier Sáez Castán. L’autor és un habitual il·lustrador de llibres. A “Estraños” abraça tant una temàtica com una estètica vintage per transportar-nos a l’era en què el misteri, el sorprenent i l’estrany venien en càpsules de vint minuts, en forma d’alguna sèrie que ens portava “Més enllà del límit “o la” Dimensió desconeguda “.

 

 

No hi ha comentaris

‘El primer campeón’, primera biografia del gran Mariano Cañardo

El primer campeónSembla ser que el 2014 hem estat molt bons i per això els Reis d’Orient ens han portat un regalet en forma d’entranyable lectura. Es tracta del donatiu que el Rubén Peris, president de la Volta a Catalunya, ens ha fet arribar pel nostre ‘Racó ciclista’ i que porta per títol El primer campeón: el mundo que vio Mariaño Cañardo, editat per Cultura ciclista.
Es tracta de la primera biografia que es fa sobre una de les grans figures de l’esport català i, més encara, si ens fixem en la primera meitat del segle XX.

La figura de Mariano Cañardo va tenir una especial rellevància en un moment en que l’esport domèstic i les estrelles locals eren poques i encara estaven agafant volada. Tal i com es pot llegir en el llibre “va ser el 1925 quan va irrompre un jove navarrès a les curses catalanes per torçar la història. Per molts motius Mariano Cañardo va ser el pioner, el primer campió del ciclisme espanyol. Registres seus segueixen vigents. Va ser el primer ciclista hispà enterament professional, dotat d’un mètode i una sapiència que no es varen donar en el seu temps. El seu talent es va aprecià més enllà dels Pirineus.
Tot va tenir lloc en uns temps marcats per la inestabilitat política, social i econòmica. Sempre va estar envoltat de circumstancies tràgiques. La penúria de la Primera Guerra Mundial el va treure del seu Olite natal; la Guerra Civil l’obligà a romandre a França, i la Segona Guerra Mundial no li donaren opció de projectar l’experiència que havia acumulat. Una vida a mil por hora, plena de pols, patida i blaugrana, com només els herois d’aquella època pogueren protagonitzar”.

Imatges de Mariano CañardoIvan Vega és periodista especialitzat en el món del ciclisme. A treballat per diferents mitjans especialitzats com Meta 2Mil, Ciclismo en ruta, Ciclismo a fondo o Radio Marca i en l’Enciclopèdia de l’Esport Català.
Actualment exerceix com a cap de premsa de la Federació Catalana de Ciclisme i és l’autor del blog ciclista El Cuaderno de Joan Seguidor.

Marià Cañardo i Lacasta va néixer a Olite (Navarra) el 1906 i està considerat un dels millors ciclistes catalans del tots els temps. S’inicià en el món de la bicicleta el 1926 i va tenir una llarga carrera que va durar fins el 1943.
Va destacar per ser un gran escalador i un notable cotra-rellotgista i la prova on més va brillar va ser la Volta a Catalunya, de la que encara ostenta el record de 7 victòries, a més d’aconseguir 4 podis més. En el seu palmarès també destaquen quatre campionats d’Espanya (1930, 1931, 1933 i 1936), tres etapes a la Vuelta a Espanya i 1 al Tour de França.

Un cop retirat es va mantenir en contacte amb el món del ciclisme i, entre altres càrrecs, va ser director de l’equip espanyol de ciclisme, va dirigir diverses formacions ciclistes, i membre de les federacions catalana i espanyola de ciclisme. El 1987, any de la seva mort, va rebre la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.

Mariano Cañardo i Lacasta

No hi ha comentaris

El documental ‘El domador de peixos’ nominat als Premis Goya de cinema

el_domador_de_peixosEls premis Goya de cinematografia han fet oficials aquesta setmana els seus diferents candidats i en la categoria de millor documental curtmetratge en destaquem el treball El domador de peixos, realitzat per Roger Gómez i Dani Resines i produït pel Cangrejo.
Aquest documental, de producció catalana, ens apropa a la figura de Francesc Roig Toqués i la seva famosa Carpa Juanita, que era la gran vedette del Museu de Curiositats Marineres durant molts anys. Amb un to poètic ens mostra la última voluntat que un home li encomana a una amic per quan mori, a més de mostrar-nos com era la seva vida i quines eren les seves aficions: la mar i els peixos.

El domador de peixos: “En la balsa del patio de casa de Franciscu aún hay peces de colores nadando, aunque hay uno que siempre se queda en el fondo. No sale como lo hacía antes. Los que dicen que los peces no tienen memoria es porque no conocen a la Carpa Juanita”, així se’ns introdueix en aquesta entranyable història.

Roger Gómez (Vilanova i la Geltrú, 1974) i Dani Resines (Barcelona, 1976) varen formar el Cangrejo el 2009 després d’una llarga trajectòria en el món de la televisió. El 2011 es donaren a conèixer amb el seu curt documental L’equip petit, que ha recorregut 150 festivals, entre ells el Karlovy Vary, SXSW, Oberhausen o Palm Springs.
El 2012 presentaren el documental Els últims i el 2013 el curt El domador de peixos, que ha rebut premis en diferents festivals d’Osca, València o Elx, al que cal sumar aquesta candidatura als premis Goya. Actualment estan preparant el seu primer llargmetratge The barber’s daughter (or not).

La Carpa Juanita

El Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués va ser fundat pel propi Francesc el 1958 i va tenir una vida de mig segle, concretament fins el 2008 en què el seu fundador va morir. Oferia als visitants una col·lecció al voltant del món del mar, recopilada gràcies a la tasca del seu promotor. Mascarons de proa, un falconet del segle XVI, un extens assortiment d’àncores, l’esquelet d’una balena, un diorama amb naufragi inclòs i una peça que cridava especialment l’atenció, la carpa Juanita, ensinistrada per menjar en cullera i beure en porró.
Enguany els seus familiars han cedit en dipòsit a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú tota aquesta col·ecció amb la voluntat que formi part del futur projecte museístic d’El Far, juntament amb altres materials provinents de l’Associació del Museu del Mar.

Us deixem amb el tràiler d’aquest film que tan bona rebuda ha tingut de crítica i públic i que de ben segur farà les delícies de molts vilanovins i coneixedors de l’obra del Sr. Roig Toqués:

No hi ha comentaris

‘Vilanova i la Geltrú desapareguda’: imatges de la nostra ciutat

De la mà de la historiadora vilanovina Anna Lleó ens arriba aquesta novetat, publicada per Efadós el passat mes de desembre dins la col·lecció Catalunya Desapareguda, que ens presenta una interessant selecció de 160 imatges de Vilanova i la Geltrú de finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX.

Vilanova i la Geltrú desapareguda reflecteix, a partir de l’aparició de les primeres fotografies de Vilanova a finals del XIX, una ciutat en constant transformació social, econòmica i cultural. Ens permet descobrir racons, costums i vivències d’una Vilanova que el pas dels anys ha anat desdibuixant però que, gràcies a l’esforç i la convicció del poble vilanoví, ha preservat l’essència i la continuïtat.
L’eix principal del llibre en la disposició de les imatges ha estat el calendari festiu anual de Vilanova i la Geltrú. Entre festa i festa el recull també ens apropa a carrers i places de la vila, associacions, comerços, escoles, oficis, fàbriques, la platja, etc. destacant el fet que les imatges que apareixen no han estat fetes per fotògrafs professionals, si no que provenen, i aquest és el fet diferencial, de fons personals i patrimonials que fins ara estaven inèdits.

imatges vngdesapareguda

En paraules de la seva autora a l’EixDiari “aquest recull no tan sols es regeix per un criteri de qualitat gràfica, sinó que, sovint, les millors instantànies són aquelles que potser no estan ben enquadrades, ni fetes per un professional, però ens relaten petites històries quotidianes que, entrellaçades, conformen la memòria col·lectiva de la nostra ciutat. Així doncs, aquesta publicació no vol ser un llibre de història de Vilanova, sinó de histories individuals, fet a base de records personals”.

Anna Lleó Albà, nascuda a Vilanova i la Geltrú, és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona i la University of Southampton, a més de disposar també d’un màster en Gestió Cultural i un postgrau en Gestió i Producció d’Espectacles.
L’any 2000 va crear el llibre L’Abans: recull gràfic de Vilanova i la Geltrú (1873-1965), que també podeu trobar a les Biblioteques VNG, i des del 2004 gestiona i programa el Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú.

Us deixem amb l’entrevista que CanalBlau va fer a l’Anna Lleó amb motiu de la presentació del llibre:

No hi ha comentaris

Andre Agassi, Open, Mi Historia

 

portada“Odiava el tennis, sí. I ho odiava perquè mai va ser la meva elecció. Primer, el meu pare m’ho va imposar, hores i hores de tennis; després, va fer que em manessin lluny de casa, i més endavant, quan jo encara estava buscant-me, intentant entendre a mi mateix, va posar sobre meu el focus i tothom em deia qui era jo, mentre jo em sentia completament desconnectat de la meva vida”.
Així s’expressa el tenista Andre Agassi, quina biografia Open, Mi Historia us presentem avui com a novetat.
Sent un nadó, li van posar una raqueta de joguina a la mà. Des de llavors, Agassi no ha fet altra cosa que colpejar pilotes de tennis. El seu pare, obsessionat en convertir-lo en un astre de l’esport, va construir una màquina (el drac) que disparava 2.500 pilotes al dia contra el petit Andre.
Escrita amb el premi Pulitzer JR Moehringer, Open és la semblança a corandre agassi obert d’Andre Agassi, que en aquestes memòries es mostra tal com és: un home que va haver d’enfrontar a les pressions de la seva família, de la fama, però que sempre va conservar el valor de l’amistat i un sentit altruista de la vida.
En aquesta captivadora autobiografia, Agassi revela, amb sentit de l’humor i tendresa, una vida definida per la contradicció entre una destinació impost i l’anhel per complaure als que ho han sacrificat tot per ell. “Odio el tennis, el detesto amb una fosca i secreta passió, i no obstant això segueixo jugant perquè no tinc alternativa. I aquest abisme, aquesta contradicció entre el que vull fer i el que de fet faig, és l’essència de la meva vida”.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Gener

 

SelNovetats
Aquí teniu la selecció de novetats corresponent al mes de gener, i que com sempre inclou documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema, fotografia i còmics.
portades1
Entre les novetats per adults trobareu: Cada dia és festa de Bienve Moya. En aquest nou llibre el folklorista vilanoví Bienve Moya ressegueix el món festiu del país reflexiona sobre el sentit de la festa en la societat, els motius de la seva existència i de la seva perdurabilitat. A més del funcionament de cada festa, la localitat i els seus elements propis, se n’explica l’origen i el perquè.

Pel que fa a la literatura, us recomanem la novel·la La Filla de l’escocès, de Carme Melchor. Un matí de maig del 1915, la jove Maureen troba la seva mare assassinada al llit. Només falta un dispeser, registrat amb el nom de John Smith. Una pista massa fàcil. A partir d’aquest assassinat i de la investigació que se’n segueix, la novel·la va teixint una intriga que combina personatges de diversos nivells socials, siguin històrics i o bé inventats, i el rerefons històric del moment. En aquest vídeo ens fa la presentació del llibre:

A la secció infantil us presentem el llibre 8 contes i 18 poemes, de Joana Raspall i Juanola. Un recull, com el seu títol indica, de vuit contes. Trobareu de somnis i d’éssers marins, històries que atrapen, pistes que despisten i animalons juganers, de llamps i trons o de bruixes i cases misterioses… Un recull de vuit contes acompanyat de divuit poemes!

portades2
De les novetats de còmics destaquem He visto ballenas, de Javier de Isusi. En una presó de la Provença francesa, Josu, un ex militant d’ETA, coneix a Emmanuel, un ex membre del GAL. A gairebé mil kilòmetres de distància, Antón, un antic amic d’infància de Josu, encara viu sota l’ombra de la mort del seu pare a mans d’ETA, vint-i-cinc anys enrere.

Pel que fa a la música us recomanem el llibre Leonard Cohen: everybody knows (todo el mundo lo sabe), de Harvey Kubernik. Homenatge al geni recentment desaparegut il·lustrat amb moltes fotografies no habituals i elements recordatoris, i amb els records i comentaris d’aquells que han treballat amb ell o han estat propers a ell.

Per últim, a la secció de cinema us presentem Mamma Roma, de Pier Paolo Pasolini. Recuperació d’un clàssic de l’any 1962 del director italià i amb Anna Magnani com a protagonista. Un exemple més del neorealisme conreat per l’autor que, en aquesta ocasió, ens explica la història d’una prostituta que vol sortir endavant i millorar la seva situació personal i familiar.

Aquí teniu el PDF de tota la selecció de novetats del mes de gener.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior