Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Febrer, 2014

#setmanaromantica – Llibres sobre l’amor…

Seguint amb la sèrie #setmanaromantica en motiu del Dia dels enamorats que se celebrarà demà 14 de febrer dia de Sant Valentí, avui us volem oferir una selecció de lectures que us aproparan a l’AMOR en majúscules.

En el següent recull trobareu llibres que us parlen de l’amor però des de la seva vesant més pràctica: psicològica, física, sensual,… relats que us aportaran eines i recursos per poder fer de les vostres relacions un camps més profitosos i satisfactoris.

Amor un sentimiento desordenadoCómo conseguir y mantener el amorDeseo y amor solo químicaEl Lenguaje del amor

Taller de amorMisterio del enamoramientoLibro de amorSaber vivir, saber amar

 

 

 

 

 

El Viaje al amorViatge a les emocionsCuánto te quieroDe l'amor, la mentida i la persuasió

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I per tots aquells que no es conformen amb aquesta proposta alternativa, sempre poden recórrer a la més tradicional i lúdica:

No hi ha comentaris

#setmanaromantica – Pel·lícules romàntiques…o no

Avui us volem recomanar tot un seguit de pel·lícules que parlen d’amor…i també de desamor i que no sempre ho fan de la forma més ortodoxa possible.

Us volem oferir tot un seguit de films que van més enllà de les típiques comèdies romàntiques.

Al següent recull trobareu històries d’amors juvenils, madurs, segones oportunitats, homosexuals, salvatges, frustrats, violents, clandestins, tendres, passionals…en definitiva, d’AMORS amb majúscules.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No hi ha comentaris

#setmanaromantica – Contes sobre l’amor

S’acosta Sant Valentí, una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a d’altres cultures, en la qual les parelles de nuvis, enamorats o matrimonis s’han d’expressar el seu amor o afecte mútuament.

La festivitat va agafar un caire més comercial quan a finals del segle XIX es van començar a vendre de manera massiva les primeres targetes postals al món anglosaxó, conegudes com a “valentines”.

Tot i que a Catalunya aquesta celebració de l’amor i l’amistat té més repercussió la Diada de sant Jordi, a la Biblioteca Armand Cardona volem aprofitar aquesta setmana romàntica per recomanar-vos tot de materials que parlen sobre l’AMOR en tots els seus vessants: fraternal, romàntic, de pares a fills…

Comencem a una tria de contes per parlar d’aquest sentiment amb els més petits.

 

 

 

 

Trobareu més contes sobre la matèria al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Amor – contes infantils

No hi ha comentaris

Aniversari d‘Historias del Kronen’ de José Ángel Mañas

Aquest mes de febrer es commemora el vintè aniversari de la publicació de la novel·la Historias del Kronen, de l’escriptor madrileny José Ángel Mañas.

Historias del Kronen explica la vida durant un estiu d’un grup de joves madrilenys, criats en la cultura audiovisual i fascinats per la violència, que es mouen en un món tancat dominat per les drogues, el sexe, els bars de copes, els concerts rock…

El protagonista és en Carlos, un jove estudiant universitari de classe alta, egocèntric i sense empatia. Les seves principals prioritats són el sexe, l’alcohol i les drogues i es passa els dies amb la seva colla al Kronen, el bar que dóna títol a la novel·la.

En Carlos se sent cada cop més atret per la violència i les seves sortides nocturnes el porten cada cop més a realitzar actes extrems. Una nit forcen en Fierro, un dels membres de la colla més dèbil i amb problemes de salut, a beure una ampolla de whisky i a posar-li cocaïna al penis, el que desemboca en una sobredosi i la mort del seu amic.

Aquest fet provoca uns grans remordiments en la majoria de membres del grup, però en Carlos, alienat fins a límits insospitats, només es preocupa de tornar a aconseguir droga per poder sortir de festa la nit següent.

El text va suposar un gran impacte social al parlar amb realisme i molta cruesa la manera de viure i les opinions d’un sector del jovent, que fins ara havien passat desapercebuts pels adults.

La novel·la coincideix en el temps amb fenòmens semblants a altres països, sobretot als Estats Units i Itàlia, i afavoreix que es popularitzi el concepte de la Generació X, una generació de joves molt preparats però que senten un gran buit existencial, incomunicació, pessimisme per no trobar el seu lloc al món…

Però en la novel·la de Mañas, alguns crítics han vist referents a autors clàssics com Carmen Laforet, Sánchez Ferlosio o Marsé i l’han integrat dins el grup d’escriptors neorrealistes espanyols que va sorgir a principis dels ’90 al costat de Ray Loriga, Lucia Etxeberria, Gabriela Bustelo o Juan Gracia.

José Ángel Mañas va néixer a Madrid l’any 1971. Va estudiar història i després de l’exit de Historias del Kronen va marxar a França a viure durant uns anys. Actualment viu a Madrid.

Aquesta va ser la seva primera novel·la i va quedar finalista del Premi Nadal l’any 1994. Posteriorment va ser adaptada al cinema per Montxo Armendáriz, convertint-se en una obra de culte entre el jovent del moment.

A la pel·lícula, el personatge de Carlos (interpretat per Juan Diego Botto) experimenta una evolució diferent de la del llibre. Afectat per la mort del seu avi, comença a preocupar-se una mica dels seus amics i retrobant lleugerament alguns valors morals.

Després va escriure tres novel·les similars Mensaka (1995), Ciudad Rayada (1998) i Sonko 95. Autorretrato con negro de fondo (1999), que ja mostra característiques del que serà la seva narrativa posterior.

També ha escrit assaig i la seva darrera obra publicada és La literatura explicada a los asnos, un recull del patrimoni literari espanyol escrit amb un llenguatge planer i amb referents de proximitat.

Podeu trobar aquestes novel·les a les Biblioteques de Vilanova: José Ángel Mañas.

Us deixem amb un clip de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

10è aniversari de ‘Memorias d’Idhun’ de Laura Gallego

L’any 2004, l’escriptora valenciana publicava el primer volum de la seva trilogia més coneguda, Memòries d’Idhun, La resistència. L’any 2005 i 2006 es van publicar els volums que completen la saga: Tríada i Panteó.

La història tracta d’una sèrie d’esdeveniments fantàstics que afecta dos móns: la Terra i Idhun, al voltant de tres adolescents anomenats Jack, Victoria i Kirtash.

En aquest últim món viuen sis races (els sang-calenta) en relativa harmonia: humans, celestes, feèrics, varu, gegants i yan. Existeixen també espècies semidivines: unicorns, dracs i sheks (serps alades).

Els sheks van ser exiliats i gairebé extints pels dracs temps enrere però un bon dia un mag, Ashran el Nigromant, va utilitzar la seva màgia combinada amb la dels déus per portar-los de nou a Idhun i exterminar tots els dracs i unicorns per a poder implantar el seu domini.

Hi ha una complexa trama darrere de la sèrie. Per començar tot gira al voltant d’una batalla de déus, els sis déus dels sang-calenta contra el Setè dels sang-freda. Els sis déus van crear Idhun i per a ells els seus habitants no són més que peces per moure en una gran batalla.

Els dracs comanden els sang-calenta i els sheks als sang-freda. Mentre els unicorns es dediquen a repartir màgia per tot Idhun amb la seva banya. Els sis van organitzar un pla perquè sobrevisqués un drac i un unicorn a la matança d’Ashran i poguessin derrotar-lo.

Llavors el Setè va introduir en batalla Kirtash perque trobés l’unicorn i el drac i que els eliminés per aconseguir el control d’Idhun.

Per celebrar aquesta efemèride, la editorial SM ha posat en marxa una pàgina web o en dia 14 de cada mes fins a l’octubre, quan es publicarà l’obra Enciclopèdia d’Idhún, s’il·luminarà una estrella d’una constel·lació i apareixeran records dels deu anys de la publicació i concursos i premis per tots els aficionats.

L’enciclopèdia d’Idhun comptarà amb apartats documentats sobretot el relatiu a Idhún i els seus habitants: història i mitologia; astronomia; geografia i llocs d’interès;  flora i fauna; races intel·ligents i moltes més coses.

Laura Gallego Garcia (1977) començà a escriure molt jove. Als once anys ja havia escrit una novel·la amb l’ajuda d’una amiga, Zodíaccía, un mundo diferente, que no està publicada però si disponible al seu lloc web.

Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia Hispànica, va escriure la seva primera novel·la publicada, Finis Mundi (1999), amb la que obtingué el primer Premi El Vaixell de Vapor de l’editorial SM. L’any 2001 va tornar a guanyar el premi amb La leyenda del Rey Errante.

És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment en la Facultat de Filologia i va ser co-directora de la mateixa des de 1997 a 2010.

L’obra amb la que obtingué major popularitat fou la trilogia Cròniques de la Torre. Arran d’aquesta trilogia va sorgir un gran interès per la seva obra, especialment a Internet.

Les seves novel·les han estat traduïdes a més de 15 idiomes i ha cultivat diversos gèneres com la fantasia o la ciència ficció. El component amorós i sentimental té molta importància a les seves obres i els personatges parlen molt sobre els seus sentiments, dubtes, anhels…això la diferència d’altres escriptors de novel·la de fantasia, més interessats en els codis d’honor, el deure a complir, etc.

L’any 2012 va guanyar el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per la novel·la Allà on els arbres canten.

Podreu trobar les obres d’aquesta autora a les Biblioteques de Vilanova: Laura Gallego García

No hi ha comentaris

‘Tapas: la cocina del Tickets’ d’Albert Adrià

Tapas: la cocina del Tickets “El restaurant Tickets és un Bulli de barri”, tal i com el defineix el seu creador, Albert Adrià. Aquest restaurant l’ha obert el petit dels Adrià al Paral·lel de Barcelona, ara ja fa 3 anys, i ha considerat que era el moment de presentar un llibre que recollís i apropés al públic la cuina que allà es fa.

El Tickets va néixer de la mà d’Albert Adrià que va fer evolucionar la proposta del bar Inopia, regentat per ell mateix. Per dur-la a terme va involucrar el seu germà Ferran i als germans Iglesias, propietaris del restaurant Rías de Galicia. Per aquest projecte parteixen d’una idea, promoure una forma divertida de menjar que converteix a qui participa en intèrpret d’una obra de teatre, d’un vodevil,… una posada en escena de la mateixa vida, amb els seus somriures, les seves complicitats i les bones companyies.
La decoració del local s’inspira en la Barceloneta, amb terres de marbre i làmpades que simulen el mar, un local informal que es divideix en quatre espais adequats a la velocitat que s’associa al món de les tapes.

Tapas: la cocina del Tickets ens mostra els secrets d’alguns dels plats que se serveixen a diari en aquest emblemàtic restaurant. Mitjançant 57 receptes, classificades segons el nivell de dificultat, nombrosos consells de cuina i una relació de les marques que prefereix, el cuiner plasma els gustos i olors que han inundat les parets d’aquest local des de la seva obertura.
Alcachofas con jamón y gelatina de perejil, canelón de aguacate y buey de mar, Miniairbags rellenos de queso manchego, Ostra con agua de pepino, Patatas confitadas con jugo de costilla y lacón, Taco de lechuga con ceviche són els noms d’alguns dels plats que apareixen en aquesta obra i que, juntament amb la resta de propostes, faran les delícies dels bons gourmets.

Albert Adrià al Tickets

Albert Adrià , tal i com explica ell mateix en una entrevista al diari El País “volia fer un llibre divertit i net com la cuina del Tickets, que oferís al lector receptes que poguessin estar a l’abast tant del professional de la cuina com de la gent del carrer […] la tapa és una gran protagonista de la xarxa social de la gastronomia perquè ha aconseguit socialitzar el món de l’alta cuina”.
El propi cuiner explica quina és la idea que persegueix amb el seu projecte Barcelona 5.0: “La idea es crear una xarxa de cinc establiments que ofereixin conceptes complementaris i a la vegada diferents […] juntament al Tickets, en el que es busca la diversió, i la Bodega 1900 –un local inspirat en les velles cuines de principis del segle XX-, s’ha posat en marxa el Pakta, que fusiona cuina japonesa i peruana, i el 41º, un restaurant cocteleria que acaba de ser guardonat con una estrella Michelín. La cirereta del pastís al projecte anirà a càrrec d’un restaurant mexicà que combinarà la cuina entremaliada del carrer amb el segell del Tickets”.

No hi ha comentaris

‘L’altra’ de Marta Rojals

Aquest mes de febrer la novetat del mes que ens cedeix la Llibreria Llorens és la novel·la L’altra de la Marta Rojals.

L’Anna va debutar com a escriptora el 2010 amb la novel·la Primavera, estiu, etc. on ens parla de la vida d’una jove que, després de quedar-se sense feina i sense parella, torna al poble on va créixer, fet que li farà replantejar-se moltes coses.

A L’altra, Marta Rojals se centra en l’Anna, Annona, la Nona, un personatge que s’acosta als 40 amb una feina de dissenyadora gràfica, autònoma, a la que va arribar per accident. En Manel, el Nel, el Nelet, la seva parella, que al mateix temps està tan a prop i tan lluny. Una relació plena de necessitat i de ràbia soterrada.

De sobte, les coses comencen a canviar. Una inquilina imprevista que apareix al pis de Gràcia, propietat del tiet del Nel; una família que exigeix, la crisi que ofega, una transformació vital que s’imposa. L’Anna, de ment quadriculada, necessita poder equilibrar les coses, recalcular la trajectòria per poder continuar amb la seva vida cuirassada. Es necessari un canvi. Un fill? Emigrar? Aleshores apareix en Teo, un noi vint anys més jove, que es troba tan fora de lloc com l’Anna.

L’altra és un text actual, on els avenços tecnològics com el Facebook i el Whatsapp han substituït altres maneres de comunicar-nos i potser, al contrari del que ens pensem, ens ajuden a comunicar-nos menys o fer-ho pitjor.

La novel·la compta amb uns personatges, històries, relacions, i referents culturals fàcilment identificables per la generació que ara està entre els 30 i els 40 anys. A diferència de Primavera, estiu, etc., es nota que L’altra és una novel·la més pensada, més elaborada, amb fragments textuals més recargolats…més madura, potser, però també una mica menys fresca.

L’autora s’ha volgut distanciar de la seva primera protagonista, l’Èlia, amb la que compartia professió i procedència. Ha passat de la primera persona, a escriure en la tercera i aquest plantejament suposa uns canvis en la forma de la novel·la, com ja hem dit, molt més treballada.

 Marta Rojals (La Palma d’Ebre, 1975) és arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya on s’especialitza en teoria, història i crítica, la qual cosa li permet traduir i editar publicacions d’arquitectura, la coartada perfecta que li permet de penjar ràpidament els plànols i descobrir que un altre món és possible a l’altre cantó del totxo. Actualment és traductora i editora.

Aquest mes de gener, la Marta, col·laboradora habitual del diari electrònic Vilaweb, s’estrena escrivint relats a la revista L’avenç. Cada mes en publicarà un de nou, la sèrie s’anomenarà ‘Replay’ i parlarà de mudances.

La Marta Rojals ha decidit mantenir el seu anonimat i no concedeix entrevistes televisades, ni fotografies ni rodes de premsa. Ara bé, podeu seguir algunes converses amb ella mitjançant entrevistes a alguns diaris com l’Ara o la revista Núvol. I també es força activa a Twitter!

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Febrer

Ja podeu trobar a la Biblioteca Armand Cardona la nova selecció de novetats, en aquest cas la corresponent al mes de febrer que inclou documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil (lectura i coneixements), música, cinema, fotografia i còmics.

Entre les novetats per adults trobareu els llibre Rosas de Bénédicte Boudassou, especialment adreçat als amants de la jardineria. Quines roses poden adaptar-se millor al seu jardí? Està buscant idees sobre plantes que combinin bé amb els rosers? Sap triar el roser adequat per plantar en un test?

Pel que fa a la literatura, us recomanem la novel·la Dos amics de vint anys de Sebastià Alzamora. Mentre el seu amic Bartomeu agonitza al sanatori del Brull, en Salvador rememora l’amistat que els ha unit. Encara no han fet els vint-i-cinc anys, i tenen molt en comú. Tot ho han compartit i celebrat, i és possible que s’hagin enamorat de la mateixa noia. Però aquest enamorament i les divergències ideològiques els han acabat allunyant. Som a l’any 1938, en plena guerra civil.

A la secció infantil us presentem el conte La millor amiga de la Jinju  de la il·lustradora Lim Yeong-hee i Amèlie Graux. La Jinju és una nena coreana que viu a França. Un dia, convida la seva amiga Noemí a casa seva. Allà li ensenya cançons en el seu idioma i plats coreans, de noms molt estranys, que es mengen… amb bastonets! Així, la Jinju no és l’única que té l’oportunitat d’aprendre els costums de cultures llunyanes.

Entre els còmics recomanem el primer volum d’Ojo de halcón de Matt Fraction. L’agència SHIELD recluta a Clint Barton perquè intercepti un paquet que conté una cinta de vídeo… Serà així com es converteixi en l’home més buscat, en una trama que li portarà a recórrer el món i que traurà a la llum el seu costat ocult. Creies que això de robar als rics per donar-li-ho als pobres és exclusiu de Robin Hood?

Pel que fa a la música us presentem l’àlbum de debut dels germans Lawrence, més coneguts com Disclosure, Settle. Tot i la seva joventut, 19 i 21 anys, el que més sorprèn és la qualitat d’aquest disc que ha estat saludat com un dels millors dins el món del tecno i el house del passat 2013. ‘White noise’ o ‘You & Me’ són un clar exemple del que diem en un disc ple de hits ballables. 

Per últim, a la secció de cinema us volem recomanar Pequeñas voces de Jairo Eduardo Carrillo, un documental d’animació que mostra la situació de violència existent a Colòmbia. Pequeñas voces narra la història de quatre nois, que tenen entre 9 i 12 anys, als quals la violència exercida pels homes armats –amb distints uniformes- els expulsà de l’interior del país com a desplaçats cap a la capital, Bogotà.

En el següent enllaç us podeu descarregar el full d’aquest mes: Selecció de novetats – Febrer

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

‘Animatopia, los nuevos caminos del cine de animación’

Aquest llibre editat per Roberto Cueto es fruït de la retrospectiva cinematogràfica sobre el cinema d’animació actual que el Festival de Sant Sebastià va acollir a la seva edició de 2013.

La msotra va ser organitzada junt amb la Filmoteca Vasca i l’IVAC, va arreplegar les més suggestives i originals aportacions que ha brindat el cinema d’animació internacional de les dos últimes dècades. Els títols programats posen de manifest la llibertat i la capacitat que ha demostrat l’animació per a tractar, a través de diferents punts de vista, temes que podrien semblar tabú en el camp del dibuix (violència, inquietuds socials, traumes històrics, reflexions filosòfiques, records personals…). Tot això, a més, per mitjà d’una gran diversitat de tècniques: stop motion, rotoscòpia, animació de retalls, formes alternatives d’animació digital, etc.

Les primeres imatges animades de la història no van ser fotografiades, sinó dibuixades: els primers experiments de projecció, les llanternes màgiques, fantasmagories i cinetoscopis no es beneficiaven encara del registre fotoquímic i havien de confiar en el traç de la mà humana. Però una vegada que el cine es va instaurar com a tal (imatge fotogràfica en moviment a un determinat nombre de fotogrames per segon), el dibuix animat hagué de lluitar per fer-se un lloc en la naixent indústria de les imatges projectades, inclús quan havia sigut el més venerable pioner seu.

És possible un cine d’animació adult que tingui una certa projecció en les mateixes condicions que el cine “normal”, el d’imatge fotogràfica?

No ens referim a aquelles produccions estratègicament dissenyades pels estudis de Hollywood per a arribar igual a un públic adult i infantil, conegut com cine familiar, sinó d’un cine d’animació capaç de treballar els mateixos temes i problemes que són habituals en les produccions d’imatge real que es fan diàriament en tot el món: la política, les qüestions socials, el sexe i les relacions sentimentals, el reflex de les xicotetes realitats quotidianes…

Algunes pel·lícules a destacar a la mostra van ser Arrugas, basada en el còmic de Paco Roca, sobre un malalt d’alzheimer; Chico&Rita, la història d’uns músics cubans als anys ’50 o Vals con Bashir, que parla de la massacre de refugiats Libanesos a Sabra o Chatila l’any 1982.

El llibre compta amb articles de crítics de renom com Fernando de Felipe, Jordi Sánchez-Navarro, Rubén Lardín o Jordi Costa entre d’altres.

A l’Espai de Cinema podreu trobar una exposició de fons amb aquestes i altres pel·lícules d’animació per adults.

Al catàleg de les Biblioteques de Vilanova trobareu alguns documents que us poden interessar sobre la matèria: Cinema d’animació, Pel·lícules d’animació

Us deixem amb el vídeo de presentació de la mostra.

No hi ha comentaris

Trobada amb l’escriptor Carles Sala

El passat dissabte 25 de gener, l’escriptor Carles Sala i Vila es va trobar amb els membres dels Clubs de Lectura Infantils de les Biblioteques Armand Cardona i Joan Oliva per comentar la seva novel·la Cornelius i el rebost dels impossibles, publicada per l’editorial La Galera.

Els nens van ser molt participatius i en Carles Sala es va mostrar molt proper i va afavorir molt a la participació de tothom.
 
Tots els membres dels clubs van dir que el llibre els hi havia agradat molt, però algú va mostrar el seu desacord amb les il·lustracions, comentant que no li semblaven gaire adequades. En Carles Sala va confessar que no era la primera vegada que li feien aquest comentari.

L’autor va explicar que la història d’en Cornèlius va néixer amb la intenció de parlar d’aquells elements que ens envolten, que són importants, però que no són materials i això fa que moltes vegades no ens hi fixem prou. Aquests elements són valors com la felicitat o la generositat.
 
Els nens i nenes van preguntar pel nom del poble on es desenvolupa l’acció del llibre, Tort i es van mostrar interessats a saber si estava basat en algun poble real. En Carles Sala va dir que no era cap poble concret, però sí que hi havia pinzellades d’alguns poblets de muntanya propers on ell viu com ara Osor, Rupit o Beget.

També li van preguntar perquè tots els noms dels personatges eren noms compostos i molt curiosos com, per exemple, En Non de can Tou, que sempre dorm o la xerrameca Rut de Can Mot i el callat Ot de Can Mut o les tres Mais, la Maifred, la Maison i la Maisol…

L’autor va explicar que el diverteix molt fer jocs de paraules i li agradaria que als seus lectors també els divertís. També va dir que, sovint, aquestes combinacions li fan, i fan, més fácil la descripció dels elements o personatges que van apareixent al llarg de la història. Amb aquests noms també queden molt ben caracteritzats i no necessita entrar en gaires detalls més.
 
Els noms compostos dels habitans del poble contrasten molt amb els noms dels protagonistes que son simples. El de la Mar és expressament perquè la mar (oceà) és un element important a la novel·la i el nom de l’avi de la Mar el Sr. Lluc també està fet expressament perquè bé de Santa Llúcia i l’avi és cec.

Pel que fa a la seva vida personal, en Carles va explicar que és Mestre, però que ja fa força temps que no s’hi dedica. Actualment viu de l’artesania i té una parada al pont de pedra de Girona de collarets i arracades fets d’os d’alvocat. També es dedica a escriure i a fer xerrades a les escoles. Ja té una vintena de llibres publicats.


 
Com a curiositat, els nens van preguntar en quin moment del dia es posava a escriure i ens va dir que si pot posar a qualsevol hora mentre hi hagués silenci i tranquil.litat.

Podeu trobar les obres d’aquest autor a les Biblioteques de Vilanova: Carles Sala i Vila

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior