Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per gener, 2014

Depeche Mode aterra a Barcelona amb el seu ‘Delta Machine Tour’

Delta Machine TourA començaments dels 80 tres amics de Basildon (Regne Unit), Martin Gore, Andrew Fletcher i Vince Clarke, varen decidir formar un grup de rock al que poc després s’afegiria Dave Gahan, que els va batejar amb el nom de Depeche Mode. Si bé al principi la formació va seguir la moda de la música romàntica de l’època, ràpidament es va veure la influència dels sons més electrònics. El 1981 varen publicar el seu primer disc, Speak & Spell, al que varen seguir varis llançaments fins arribar a un dels moments culminants de la banda a finals dels 80 amb la publicació de Music for the masses que, amb la gira 101, els va catapultar a nivell mundial tenint una gran ressò especialment als EEUU.

Depeche Mode ha esdevingut un dels grups més influents de la música moderna. Capaços d’assolir vendes globals de més de 100 milions de discos amb els seus 12 àlbums editats. I de que les seves gires siguin esperades amb candeletes pels seus fans, responsables de que es pengi el cartell de “no hi ha bitllets” per allà per on passen, com per exemple avui a Barcelona.
L’existència de la banda és tot un cant a la supervivència; és un dels pocs grups amb més de trenta anys de vida que es manté exclusivament amb membres originals.

En aquesta ocasió trepitgen el nostre país per presentar el seu darrer treball: Delta Machine. Aquest treball tanca la trilogia de discos produïts per Ben Hillier, i, en paraules del crític de MondoSonoro Javier Pulido, “poleix el so estrident Playing the Angel i redueix el farcit intranscendent de l’anterior Sounds of the Universe. Sí, el festí retroanalògic dels darrers anys segueix impregnant les noves composicions, però hi ha un major treball de textures i atmosferes que torna les cançons de la banda als elements més càlids que mai hagueren d’abandonar. Si no és el retorn del fill pròdig s’assembla molt”.

En paraules del propi Dave al diari ABC, Delta Machine és un disc que respira blues (d’aquí el delta del títol en referència al del Mississipí): “l’amargura del blues portada a l’electrònica fou una idea que assoleix la seva màxima expressió en aquest llarg. Això és el que som, el que sempre hem estat. Sempre ens hem deixat emportar pel groove i el ritme, i d’aquí traiem el nostre estil: Led Zeppelin, The Rolling Stones,… Depeche Mode. És l’àlbum més honest que hem tret; amb la meva veu sé que ara puc expressar aquest sentiment, no és blues exactament, però està influït pel blues”.

Amb tot, una de les experiències en directe més poderoses del món la que es podrà veure avui a la capital catalana. Des de les Biblioteques de VNG us hem seleccionat el bo i millor de la banda anglesa en la següent playlist que podeu trobar al nostre espai a l’Spotify:

- Depeche Mode a les Biblioteques de VNG

Esperem que us agradi!

No hi ha comentaris

Autors de còmic: Michel Rabagliati

Michel Rabagliati (Montréal, 1961) va créixer llegint i copiant el traç dels clàssics de la historieta franc-belga, però en la seva adolescència va canviar aquella afició pels seus estudis de tipografia i disseny gràfic, donant començament en 1982 a una llarga carrera com a dissenyador gràfic i il·lustrador comercial.

L’atzar va voler que en 1990 fos requerit per realitzar un logotip per a l’editorial canadenca Drawn & Quarterly, la qual cosa va provocar un inesperat retrobament amb els còmics en la fecunda pedrera amb autors com Chester Brown, Seth, Doucet i Matt.

Inspirat pel xoc entre la veta descoberta i les seves arrels en el còmic francòfon, va començar a treballar en la seva pròpia historieta de tints autobiogràfics, que és conviertiria en Paul en el campo, editada per la Pastèque en 1999, quan Michel tenia ja 38 anys.

Malgrat el tardà de la seva vocació, animat per la més que calorosa acollida del llibre, així com per un premi Harvey a l’Autor Revelació, va iniciar immediatament noves històries curtes que veurien la llum en antologies de prestigi i més tard en recopilacions de la seva obra com Paul dans le métro (La Pastèque, 2005).

Poc després culminava amb èxit el repte de dibuixar una història llarga, Paul va a trabajar este verano, al que van seguir altres llibres profusament premiats com Paul se muda, Paul va de pesca i Paul en Québec. Aquesta darrera obra va rebre el Premi del Públic en el Festival de Angouleme 2010 i porta camí de convertir-se en un llargmetratge dirigit per François Bouvier que arribaria a les pantalles en 2013.

En l’actualitat, Michel viu a Montréal amb la seva companya i la seva filla, i treballa en un nou àlbum, Paul au parc.

A la Comicteca de la Biblioteca Armand Cardona podeu trobar les obres d’aquest autor.

Paul va a trabajar este verano. Paul és un adolescent dels 70, insatisfet i apassionat, que rep l’oferta d’un vell amic per treballar en un campament d’estiu. Celebrada com una de les novel·les gràfiques més importants de l’última dècada, aquest àlbum narra el salt a la maduresa del seu protagonista amb el traç estilitzat i feliç de la millor tradició de l’historieta francesa. Relat autobiogràfic i iniciàtic, Paul provoca la infrangible simpatia del lector gràcies a la seva neteja d’intencions i la seva normalitat.

 

Paul se muda. Paul i la seva núvia, Lucie, s’independitzen i van a viure junts. En la primera part del còmic els veiem arribar al seu nou apartament, però ràpidament s’estableix un flashback i vivim la història de com es van conèixer en la seva època d’estudiants de disseny gràfic, el seu entorn i les seves amistats. En la segona part, Rabagliati ens mostra la vida quotidiana de Paul i Lucie, omple d’anècdotes divertides sobre mudances i reformes. Més enllà de la història d’amor del seu álter ego, l’autor ens mostra com Paul va coneixent-se a si mateix i el seu pas de l’adolescència a l’edat adulta.

 

Paul va de pesca. Després d’haver-lo portat al camp, a treballar a l’estiu, mudar-ho de casa i viatjar en el metro, Michel Rabagliati embarca a Paul en unes jornades de pesca. Una l’autor per ampliar el seu univers i presentar nous personatges respecte als quals ja sortien en Paul se muda (Astiberri, 2010). L’amistat, l’amor i la vida formen el cor de la història; a més, els protagonistes somien a convertir-se en pares.

 

Paul en Quebec. Després d’abordar el tema de la paternitat en Paul va de pesca (Astiberri, 2012), Michel Rabagliati s’enfronta amb el de la mort i el duel. Roland i Lisette, els sogres de Paul, es muden a Quebec per gaudir de la seva jubilació, però poc temps després, Roland malalta. L’àlbum es converteix en la crònica de la pèrdua d’un ser estimat. Una història personal i commovedora, en la qual es perceben els forts vincles que uneixen a la família i que permetran superar aquest dur moment. El còmic també inclou reflexions sobre qüestions polítiques com la independència de Quebec i la desil·lusió col·lectiva que va suposar el referèndum de 1995.

No hi ha comentaris

Els més prestats de 2013

Ja us podem dir quins han estats els documents que ha sortit en préstec més vegades a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona durant l’any 2013.

Pel que fa a les novel·les, el podi l’ocupen Victus d’Albert Sánchez Piñol i les dues darreres obres de Maria Dueñas, El tiempo entre costuras i Misión Olvido.

El rànquing de les novel·les adreçades a un públic més jove l’encapçalen els dos primers llibres de la saga d’aventures de l’autora nord-americana Suzanne Collins, Els jocs de la fam i En Flames. El tercer lloc és per una autora catalana, Sònia Fernàndez-Vidal amb la seva història d’amor i ciència Quantic Love.

Els mangues són els còmics més demanats entre el públic adult. En primer lloc tenim Death Note de Tsugumi Ohba, en segon, el clàssic de Naoki Urawasa 20th Century boys i en tercera posició The Gentlemen Alliance d’Arina Tanemura.

A la Biblioteca podeu trobar la trilogía de pel·lícules japonenses que adapten la fascinant història d’Urasawa.

Un any més, la secció audiovisual veu com les noves sèries de televisió guanyen terreny a les pel·lícules i als primers llocs de la llista trobem la sèrie Perdidos, que enguany cel·lebrerà el seu desè aniversari, Juego de Tronos, l’adaptació de la saga de Goerge R.R.Martin Cançó de gel i foc i la pel·lícula Criadas y señoras de Tate Taylor.

I per acabar, entre els CD’s més prestats trobem obres molt diferents entre si a les primeres posicions. En primer lloc Jazz…on film noir, en segon lloc el darrer treball de l’empordanesa Sílvia Pérez Cruz, 11 de novembre, i per últim un álbum infantil Massatge amb cançons de Dàmaris Gelabert.

Si voleu consultar altres categories teniu tota la información a la Biblioteca Virtual.

No hi ha comentaris

La ladrona de libros: el valor de las palabras

Aquest cap de setmana s’estrena a les pantalles del nostre país l’adaptació del bestseller de Markus Zusak La ladrona de libros, que l’australià va publicar el 2005 i que es va convertir en un gran èxit de vendes a tot el món, com demostren les més de 30 traduccions a idiomes diferents que se’n van realitzar.

El film, dirigit per Brian Percival, compta amb la participació de la jove protagonista, Sophie Nélisse, Geoffrey Rush, Emily Watson i Ben Schnetzer. Es respecta el format narratiu del llibre, es a dir, la narradora és la parca. Durant la II Guerra Mundial (1939-1945), una nena és adoptada per una família de Munich. Quan eñ seu pare adoptiu li ensenya a llegir, ella es proposa una perillosa tasca: robar llibres prohibits pels nazis abans de que desapareguin per sempre. La seva situació es complica quan decideix acollir a un jove jueu al que troba davant de casa seva.

La ladrona de librosHistòria exemplar sobre l’amor a la literatura com a instrument d’evasió i redempció, La ladrona de libros és també la història triangular de l’amistat de la petita Leslie amb el seu veí, el nen ari Rudy, i el boxejador jueu Max que s’amaga al soterrani.

A destacar el fet que la cinta ha rebut una nominació pels Globos d’Or gràcies a la banda sonora obra de l’oscaritzat John Williams. Aquesta segona incursió del compositor en la tragèdia de l’holocaust, va realitzar La llista de Schindler, es caracteritza per un to menys dramàtic com el que donava el cèlebre fraseig de violi a la pel·lícula d’Spielberg.

A les Biblioteques de VNG podeu trobar el llibre de Markus Zusak tant en la seva versió catalana com en la castellana:

No hi ha comentaris

B de VNG: Copa Lotus i Línia Maginot

El proper dissabte 11 de gener, els vilanovins Copa Lotus i Línia Maginot actuen a l’Auditori Eduard Toldrà a partir de les 22:00 de la nit al preu de 10€.

Els Línia Maginot presentaran el seu primer treball discogràfic Fibonacci, una gran ocasió per descobrir o aprofundir en les cançons melòdiques amb rerefons de folk mediterrani i les millors receptes anglosaxones de la banda. Formats durant el dos mil dotze, Línia Maginot fa una precisa mescla d’instruments elèctrics propis del pop i del rock i d’acústics com l’acordió o la mandolina, aconseguint una textura filada d’americana, beat i mediterrània.

A partir d’ara la Línia Maginot no és només el conjunt fortificat més important de la història sinó també un projecte musical que deixa el públic sense defenses. Línia Maginot és un bastió des d’on guaitar històries de passió, incomprensions amoroses, i temporals d’emocions sense recer.

La banda està formada per Magí Mestres, Pau Albà, Guillem Albà i Jordi Ferret, tots ells coneguts de l’escena local, doncs han format part d’altres grups com Bottom, La Brigada, Tokyo Sex Destruction o Les Sueques.

Aquesta setmana podreu trobar com a novetat a l’espai de música de la Biblioteca aquest disc compacte.

Podeu fer un tastet mirant el seu primer videoclip, ‘Sense acció’, enregistrat al Foment Vilanoví.

El pop, el rock i el folk dels Copa Lotus tancarà la vetllada. El grup fa uns mesos es va proclamar campiona del concurs Sona9, ens mostrarà a cop de guitarres, contrabaix i bateria, el seu estil proper, tranquil però constant, amb lletres i ritmes que descriuen la calma relativa que treu el cap entre la tempesta social que vivim.

El nom d’aquesta jove banda vilanovina, està inspirat en les postres d’un restaurant del casc antic. Sorprèn com aquests quatre músics han après a conviure abans d’hora amb la frustració generalitzada, i dissimulen amb una elegància insultant la vergonya dels temps que els ha tocat viure. Malgrat tot, a cop de guitarres, contrabaix i bateria, ens assenyalen una clariana entre la tempesta, i ens recorden que a l’ull de l’huracà que mostren els diaris hi segueix regnant una calma relativa.

Copa Lotus son Marc Bala, Vidal Soler, Xavier Yerga i Marc Benaiges.

Us deixem amb el vídeoclip del seu EP ‘Els títols de crèdit’, enregistrat al restaurant L’Arengada.

No hi ha comentaris

‘Te van a oir’ o com crear la nostra marca personal

Te van a oírTe van a oír: construye tu plataforma personal para darte a conocer és un llibre pensat per promoure el nostre treball dins un nou paradigma marcat per la crisi que estem patint actualment. Es parteix de la base de que la millor persona per vendre el que fem som nosaltres mateixos. I per dur això a terme ens hem de valdre dels nombrosos mitjans que tenim al nostre abast i que podem trobar en el llibre.

Desenvolupar una Marca Personal consisteix a identificar i comunicar les característiques que ens fan sobresortir, ser rellevants, diferents i visibles en un entorn homogeni, competitiu i canviant. Una marca es una empremta, una senyal, és el que queda quan ja no estem presents. En aquest sentit la Marca no és un concepte modern o originat pel màrqueting, és simplement la forma d’identificar una imatge, un símbol o inclús una persona amb algun valor rellevant, fiable i desitjable.
El poder de la Marca està relacionat amb la capacitat d’influir. Les marques personals més poderoses són aquelles que queden els camins poc transitats i, per aquest motiu, descobrir i desenvolupar una marca personal requereix temps, esforç, paciència i mètode.

Andrés Pérez OrtegaAndrés Pérez Ortega, químic per la Universitat Autònoma de Madrid i MBA per ICADE, és expert en desenvolupament de marques. És pioner en Branding personal (anglicisme que s’empra per definir el procés de creació d’una marca) a Espanya i Llatinoamèrica.
Ha ocupat diferents llocs com responsable de la negociació internacional pe companyies com REPSOL, Quaker Oats o Carrefour i ha posat en marxa projectes d’obertura de nous mercats i negocis en països europeus i llatinoamericans.
Recentment ha posat en marxa el Programa Marca Propia que està sent molt ben rebut per importants empreses del nostre país.

Podeu trobar documents relacionats a les següents matèries:

En els següents vídeos podeu veure la presentació del llibre que fa el seu propi autor, Andrés Pérez Ortega:

No hi ha comentaris

Selecció de Novetats – Gener

Ja podeu trobar a la Biblioteca Armand Cardona la nova selecció de novetats, en aquest cas la corresponent al mes de gener que inclou documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil (lectura i coneixements), música, cinema, fotografia i còmics.

Entre les novetats per adults trobareu els llibres Método TED para hablar en público de Jeremy Donovan i Alfonso XIII y Cambó de Borja de Riquer. El primer ens explica quin és el secret d’un bon discurs: la narració, el llenguatge corporal, el to, l’empatia amb el públic… tot influeix a l’hora de captar l’atenció. I el segon és una aproximació a les complexes relacions polítiques d’aquestes dues figures, i allò què representaven, la monarquia i el catalanisme polític, arribaren a establir durant les tres primeres dècades del segle XX. Riquer analitza els singulars vincles que existiren entre ambdós.

Pel que fa a la literatura, us recomanem la novel·la La maestra republicana d’Elena Moya. La protagonista, Valli Querol, filla d’uns masovers de Morella, la guerra civil no acabà el 1939, sinó que es perllongà en una batalla clandestina i un llarg exili. Durant aquells anys de lluita, secrets i sacrificis inconcebibles, Valli mai va perdre l’esperança de recuperar aquella societat igualitària amb la què somnià mentre va estar becada a la Residència de Senyoretes de Madrid.

A la secció infantil us presentem el conte Ferran Adrià: de gran vull ser… cuiner! de Meritxell Martí. En Ferran s’ho passa bé al seu barri, amb la seva família i amics, jugant al carrer i xutant la pilota. Té un somni: de gran vol ser un futbolista famós. Però l’atzar li té reservada una sorpresa… poc s’ho espera, que serà entre fogons on li arribarà la fama. Una fama molt dolça, una mica àcida, amb un punt de sal. L’ànima del Bulli explica en primera persona els secrets de la seva cuina.

I la tercera part del DVD infantil Madagascar. De marcha por Europa, on els personatges, Àlex, Marty, Melman i Gloria, juntament amb el rei Julien enamorat de la fama i els pingüins ficant el nas per tot arreu, s’uneixen al circ per fugir de la Capitana Dubois del Control d’Animals.

Entre els còmics recomanem Pornogràfica de Nacho Casanova. Casanova ha creat una sèrie de belles historietes curtes, que aconseguiran que tant homes com a dones sentin un corrent de plaer que els recorrerà tot el cos. L’autor ens endinsa en el desig, el sexe i la luxúria amb històries narrades des d’un punt una intimista, sense caure en la grolleria.

Pel que fa a la música us presentem el darrer treball d’Andrea Motis, Live at Jamboree Barcelona. Aquesta estrella emergent del jazz va visitar recentment Vilanova per presentar aquest treball que ha realitzat conjuntament amb mestres del gènere com Joan Chamorro, Ignasi Terraza o Scott Hamilton, que els acompanya amb el saxo en aquesta gravació realitzada el passat mes d’abril a la sala barcelonesa Jamboree.

Per últim, a la secció de cinema us volem recomanar El Capital de Costa-Gavras. “Seguirem robant als pobres per donar-ho als rics”: amb aquesta contundent sentència ens fem una idea del que ens ofereix el realitzador grec. Thriller basat en la novel3la homònima de Stéphane Osmont que posa de manifest les deficiències del sistema financer capitalista i la conseqüent crisi que provocaren.

En el següent enllaç us podeu descarregar el full d’aquest mes: Selecció de Novetats -  Gener

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Pissarro, l’impressionista desconegut

Pissarro és el gran desconegut dels impressionistes. Així és com comença el discurs expositiu de la mostra monogràfica sobre aquest autor, que es pot veure al Caixaforum de Barcelona. Un exemple clar d’aquest desconeixement queda palès a les biblioteques; hi ha prestatges sencers de llibres sobre impressionistes com Cezanne i Monet, però són contades les biografies que hi ha sobre aquest pintor. I les biblioteques de Vilanova no en són una excepció. El catàleg de l’exposició servirà per omplir aquest buit.

El Museo Tyssen-Bornemisza crea una exposició monogràfica completa ensenyant les diverses etapes de l’artista, destacant el seu paper com a precursor i impulsor d’aquest moviment des del seu inici fins el final. Pissarro va ser l’únic que participà en totes les exposicions que organitzà del grup d’impressionistes.

És en els seus paisatges urbans concretant sobretot en els seus darrers anys on fa una aportació diferent de la resta d’impressionistes i on la qualitat de les seves pintures és espectacular, tan en l’execució del traç com en la gama cromàtica.

L’exposició restarà oberta fins els 26 de gener. Aquesta mostra es va poder veure amb anterioritat a Madrid.

Jacob Abraham Camille Pissarro (Saint Thomas, 1830 – París, 1903). A París va estudiar a l’Escola de Belles Arts i a l’Acadèmia Jules Suissa amb el paisatgista francès Camille Corot i va fer amistat amb Claude Monet, Cezanne i Guillaumin.

Claude Monet i Pissarro van coincidir a Londres, on van conèixer Durand-Ruel (1831-1922), qui va esdevenir a partir d’aquest moment el marxant del grup. Pissarro i Monet van fer a Londres estudis d’edificis embolcallats de boires. En tornar a França després de la seva estada a Londres, participa plenament en el moviment impressionista, sent cofundador del mateix i l’únic que participa en les vuit exposicions del grup (1874-1886).

A Anglaterra, va estudiar l’art anglès i en especial els paisatges de William Turner. Durant els anys 80 experimenta amb el Puntillisme. La seva producció es centra sobretot en escenes rurals de rius i paisatges, escenes de gent treballant el camp i  dels carrers com El carrer Saint-Honoré després del migdia, efecte de pluja (1897, Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid) i Boulevard Montmartre (1897).

L’any 1895, un empitjorament de la malaltia ocular que patia l’obliga a pintar paisatges urbans de París, des de l’habitació de casa seva, o de les diverses ciutats on viatja, des de l’habitació de l’hotel. Un exemple són: Avinguda de l’Òpera, Jardí de les Tuileries i Efecte de neu.

Va tenir com a alumnes Paul Gauguin, Paul Cézanne, el seu fill Lucien Pissarro i la pintora impressionista nord-americana Mary Cassatt.

A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer podeu trobar diversos exemples d’impressionisme d’autors catalans com les Figures (c.1900) d’Anglada Camarasa, el Mercat (1904?) de Joaquim Sunyer, la Natura morta i Bodegó de l’arengada (1910) d’Isidre Nonell, Paisatge (c.1906) de Joaquim Mir i la que més s’apropa a algunes obres de Pissarro, en quan a les tonalitats cromàtiques i la presència de la boira, el viatjat quadre de Montmartre (c.1890-1891) de Ramon Casas.

A les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú podreu trobar una selecció de llibre relacionats amb aquesta corrent pictòrica: impressionistes

Us deixem amb els comentaris del comissari de l’exposició, Guillermo Solana.

No hi ha comentaris

‘El capital’ de Costa Gavras

Aquesta setmana podeu trobar com novetat a l’Espai de cinema de la Biblioteca, la darrera pel·lícula del director grec Costa Gavras, El capital.

El capitalisme com a filosofia de vida provoca greus desequilibris econòmics en la societat. Uns s’enriqueixen a costa de l’especulació i del penós treball d’uns altres, que amb prou feines poden arribar a sobreviure.

Un exemple d’això el trobem en el protagonista d’aquesta pel·lícula Marc Tourneuil (Gad Elmaleh), que ascendeix de manera vertiginosa dins el món de les finances, i passa de ser un simple aprenent a un feroç depredador de l’àmbit empresarial i de la banca.

Basada en una novel·la homònima de Stéphane Osmont, es presenta la història d’aquest empleat de banca que aconsegueix des de la base ascendir a la cúspide del sector financer. A través d’aquest personatge, Costa Gavras convida a la reflexió sobre els perills i els grans mals del capitalisme, la deshumanització permanent en un món freturós d’ètica, de valors veritables a canvi del poder i la riquesa. Retrats de nous rics que cada vegada guanyen més en una balança en la qual els pobres i els que no tenen gens s’enfonsen més.

Konstantínos Gavrás(Atenes, 1933), més conegut com Costa-Gavras és un director de cinema greco-francès.

Gavras va deixar Atenes per estudiar a l’Institut d’Alts Estudis Cinematogràfics (IDHEC) i va treballar com a ajudant per realitzadors com Henri Verneuil, Jacques Demy i Renascut Clement.

L’any 1958 va descobrir el llibre Compartiment tueurs de Sébastien Japrisot i va fer el guió i va dirigir la seva adaptació cinematogràfica. La pel3lícula va tenir èxit a França i fins i tot als Estats Units.

De la seva filmografia cal destacar títols com Z (1970) basat en la novel·la de el llibre de Vassilis Vassilikos, que descriu l’assassinat d’un líder de l’esquerra organitzat per la policia i camuflat en un trivial accident. Va escriure el guió amb Jorge Semprún i va crear la seva pròpia productora per tirar endavant el projecte. L’esforç és va veure recopensat amb el Premi especial del jurat del Festival de Cannes i el Premi Òscar al millor film de parla no anglesa.

El guió de la pel·lícula Desaparecido (1982) és adaptat del llibre de Thomas Hauser L’Execució de Charles Horman, inspirat d’una història verdadera. La pel·lícula explica la història de la desaparició d’un jove periodista americà durant el cop d’estat del general Augusto Pinochet el 1973.El film va ser molt polèmic als Estats Units, ja que posa el focus en l’acció dels agents del govern americà i la seva responsabilitat en aquell cop d’estat.  La pel·lícula va rebre la Palma d’Or al Festival de Cannes i també el premi a la millor interpretació masculina.

Col·labora habitualment amb el compositor grec Vangelis, a qui encarrega les bandes sonores de les seves pel·lícules.

Podreu trobar altres pel·lícules d’aquest director a les Biblioteques de Vilanova: Costa-Gavras

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior