Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Febrer, 2013

Música Infantil – Selecció Febrer’2013

Coincidint amb la presentació aquest dissabte a la Biblioteca del darrer treball editat pels Pinker Tones, Rolf&Flor, que s’adreça al públic infantil, la biblioteca Armand Cardona Torrandell ha editat una selecció musical per als més menuts on trobaran recomanacions dels diferents estils existents a la Biblioteca que faran més amena la seva introducció en el món de la música.

En el següent enllaç us la podeu descarregar en format pdf: Música infantil – Selecció 2013

Aquesta guia reuneix uns 80 enregistraments relacionats amb la música infantil i que s’adrecen especialment a nens i nenes. Es troben ordenats en diferents àmbits temàtics: cançons infantils (Catalunya), cançons folklòriques, contes infantils, cançons de bressol, música de pel·lícules, clàssica per a infants i nadales.

Entre els diferents CDs seleccionats es troben els darrers treballs d’artistes clàssics del gènere com Ara va de bo, Xesco Boix, Macedònia, Dàmaris Gelabert o Toni Giménez.

També hi ha alguns treballs d’autors més novells com En Jep i la Rita o la sèrie Minimúsica o 1,2,3…pica bressola.

Molt interessants, per introduir als més petits en el món de la música clàssica, són els treballs editats per l’Autidori entre els quals en destaquen dos dels seus espectacles més recents: Ma, me, mi,… Mozart i Sona Bach.

Completen aquesta selecció les darreres novetats aparegudes de bandes sonores, com Phineas y Ferb, Ice Age o Madagascar, i gravacions de nadales: Et toca a tu, de Macedònia, o Caga tió, Toni Giménez.

Tots els enregistraments (la majoria editats a partir de l’any 2000) es troben a les Biblioteques Municipals de VNG i es poden ampliar amb la resta de CDs existents.

Això ho podeu complementar amb l’escolta d’aquesta playlist realitzada a l’Spotify de les Biblioteques: Música infantil

Més de 10 hores de música per gaudi dels més menuts!

1 comentari

Sant Valentí

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a d’altres cultures, en la qual les parelles de nuvis, enamorats o matrimonis s’han d’expressar el seu amor o afecte mútuament.

Es celebra el 14 de febrer, dia en que es celebra l’onomàstica de Sant Valentí. Hi ha diverses teories sobre els orígens d’aquesta festivitat. Als països nòrdics es creu que durant aquesta època de l’any les aus s’aparellen, és per això que es veu aquest període com una època d’amor i creació.

Altres teories diuen que es una festa pagana que va passar al cristianisme. El deu grec de l’amor s’anomenava Eros i per als romans va a passar ser Cupido. Durant aquesta festivitat es feien ofrenes als déus pera aconseguir els favors del seu estimat o estimada.

La celebració va agafar un caire més comercial quan a finals del segle XIX es van començar a vendre de manera massiva les primeres targetes postals al món anglosaxó, conegudes com “valentines”.

Però el dia de Sant Valentí té també una vessant fosca, doncs aquest va ser el dia triat per dues bandes de mafiosos de Chicago per arreglar a trets les seves diferències. Van morir set persones.

Tot i que aquí a Catalunya es celebra més el dia de Sant Jordi, a la Biblioteca Armand Cardona no hem pogut evitar prepar una nova playlist al nostre compte d’Spotify.

A “Cançons que t’arribaran al cor” trobareu moltes cançons que parlen d’amor, i algunes que parlen de desamor, de diverses èpoques i de diferents estils musicals.

Si amb aquesta selecció musical no heu tingut prou per saciar la vostra set d’amor us recordem que al catàleg de les Biblioteques Municipals de VNG podreu trobar més de tres centes novel·les de temàtica amorosa: Novel·les romàntiques.

Esperem que us agradi!

No hi ha comentaris

‘Blues funeral’ de Mark Lanegan Band

Aquesta setmana podeu trobar com a novetat a la secció de música de la Biblioteca, el darrer treball del músic nord-americà Mark Lanegan, titulat Blues funeral.

Acompanyat per la seva banda habitual, l’àlbum és tot un homenatge al blues d’autor més sureny i fosc.

Feia més de set anys que Lanegan no publicava un disc en solitari, malgrat que mai ha deixat de col·laborar amb altres grups com Soulsavers o The Twilight Singers i formar bandes més o menys efímeres.

Però la seva veu de baríton, esguerrada pel tabac i per una vida plena de capítols  foscos, es passeja per paisatges sonors que van des del blues a l’electro, passant pel rock més potent. 

Mark Lanegan va néixer a un poblet de l’estat de Washington l’any 1964 i va formar el seu primer grup a mitjans dels anys ’80. Screaming Trees va néixer a Seattle durant l’època daurada del moviment grunge, al mateix temps que bandes com Alice in Chains, Soundgarden, Pearl Jam o Nirvana.

La banda va enregistrar diversos EPs i àlbums per petites discogràfiques fins que l’any 1991 van editar el seu primer disc amb una gran companyia, Epic Records Uncle Anesthesia. L’any 1992 publiquen Sweet Oblivion, àlbum que els suposà ja un gran reconeixement al seu país amb cançons com ‘Nearly lost you’, inclosa a la banda sonora de la pel·lícula de Cameron Crowe, Singles.

Malgrat formar part d’aquest grup, Lanegan comença a publicar discos en solitari als anys ’90 Al seu primer disc, The Winding Sheet (1990), n’han seguit cinc més: Whiskey for the holy ghost (1994); Scraps at midnight (1998), I’ll take care of you (1999), Field songs (2001), Bubblegum (2004) i el que ens ocupa, Blues funeral (2012).

Després de la dissolució d’Screaming Trees, Lanegan va entrar a formar part dels Queens of the stone Age, i va col·laborar amb ells als tres discs oficials del grup.

L’any 2003, Mark Lanegan va formar un altre grup amb Greg Dulli, ànima d’un altre grup clàssic del rock dels ’90 Afghan Whigs. Durant molts anys van estar tocant a diverses parts de món, inclosa Barcelona, on van tocar l’any 2008 a la sala Razzmatazz. L’any 2008 van enregistrar el seu material en dos dos àlbums: Saturnalia (2008) i Adorata (2008). Aquest últim només es troba a Itunes.

Lanegan també ha col·laborat amb la vocalista del grup anglès Belle&Sebastian, Isobel Campbell. Junts han enregistrar tres discos Ballad of the broken seas (2004) i Sunday at devil dirt (2008) i Hawk (2010).

La majoria de les cançons estan composades per la cantant anglesa, però Lanegan col·laborà amb algunes lletres.

Podeu escoltar tota la discografia d’en Mark Lanengan a l’Spotify.

Al següents enllaços podeu trobar els documents disponibles d’aquest autor al catàleg de les biblioteques municipals de VNG: Mark Lanegan Band

Us deixem amb el vídeo del primer single de l’àlbum ‘The gravedigger’s song’.

No hi ha comentaris

Sylvia Plath

“Mai podré llegir tots els llibres que vull, mai podré ser totes les persones que vull i viure totes les vides que vull. Jo mai podré ser prou hàbil en totes les matèries que m’interessen. I que vull? Vull viure i sentir tots els matisos, tons i variacions de l’experiència mental i física en la vida. I estic terriblement limitada.”

Aquesta és una declaració de principis de la poetessa nord-americana Sylvia Plath. Tot just ahir, dia 11 de febrer, es van complir 50 anys de la seva mort. Plath es va suïcidar a Londres a l’edat de 31 anys.

Sylvia Plath va néixer a Boston el 27 d’octubre de 1932. El seu pare, Otto Plath, era professor d’entomologia a la universitat i va morir l’any 1940. Al poc temps, la Sylvia, que en aquell moment tenia vuit anys, publica el seu primer poema. Durant un temps continuà publicant poemes i relats a diverses revistes amb un cert èxit.

Plath estudià al prestigiós Smith College, a l’estat de Massachussets. Durant el primer any va intentar suïcidar-se per primera vegada. Després, va ser internada a una institució psiquiàtrica i es va recuperar. Tornà a la universitat i es graduà amb honors l’any 1955. Poc després guanyà una beca Fullbright i va anar a estudiar a la Universitat de Cambridge, a Anglaterra.

Allà va conèixer el poeta anglès Ted Hughes, amb qui va contraure matrimoni l’any 1956. Van marxar a viure als Estats Units. Allà, la Sylvia treballà com a professora a l’Smith College mentre continuava escrivint poemes.

Durant aquest període, la seva obra va estar molt influenciada per Robert Lowell i Anne Sexton, que la van encoratjar a escriure des de la seva pròpia experiència i des de la perspectiva que li atorgava el seu gènere. Plath és va convertir en un referent de l’anomenada poesia confessional i del moviment feminista.

Plath y Hughes van tenir dos fills, Frieda (1960), ara una reconeguda poetessa i pintora, i Nicholas (1962), biòleg i professor universitari, que es va suïcidar l’any 2009. Plath va tenir un avortament entremig dels dos embarassos i és un tema que va tractar profundament a la seva poesia.

El matrimoni es separà poc després del naixement del petit Nicholas, degut a una aventura extra matrimonial de Hughes amb Assia Wevill. Plath, es traslladà amb els nens a un edifici d’apartament on va viure el poeta W.B.Yeats, cosa que li semblava un bon auguri.

Aquell hivern, però, va ser un dels més freds que es recorden a Anglaterra i, això, sumat a la manca de recursos i a una gran depressió va fer que la poetessa decidís acabar amb la seva vida. Plath va segellar amb cura la cuina i s’hi va tancar dintre. Va obrir el gas del forn i va ficar-hi el cap. Morí intoxicada per la inhalació monòxid de carboni. Plath està enterrada al cementiri de Heptonstall.

Després de la seva mort, Hughes va encarregar-se d’editar l’obra de la seva dona, no sense crítiques de molts dels seus seguidors. Les recopilacions de poemes El coloso i Ariel. Plath també va escriure La campana de vidre, una novel·la parcialment autobiogràfica que es va publicar poc abans de la seva mort.

L’any 1982 li va ser concedit el Premi Pulitzer a títol pòstum per l’obra Poesia complerta.

En el següent enllaç podeu consultar totes les obres de l’autora que trobareu a les Biblioteques Municipals de VNG: Sylvia Plath

Tot seguit podeu escoltar a l’Spotify la mateixa Sylvia recitant alguns dels seus poemes.

No hi ha comentaris

The Pinker Tones presenten el seu llibre+cd ‘Rolf&Flor’ a la Biblioteca Armand Cardona

El proper dissabte 16 de febrer a les 12h. la Biblioteca Armand Cardona rebrà al grup barceloní The Pinker Tones que ve a presentar un dels seus darrers treballs: el llibre-cd Rolf&Flor. Aquesta obra bilingüe, castellà-anglès, s’adreça al públic infantil i és fruit de la col·laboració del grup de música amb l’il·lustrador Miguel Gallardo.

Rolf&Flor

Rolf&Flor: Rolf, un nen de Barcelona, i Flor, una nena de Nova York, tenen vides paral·leles sense saber-ho. Quan es coneixen descobreixen que són ànimes bessones i comparteixen vàries coses que els fan especials: l’entrepà de pernil, mostassa i “pepinillo”, un cactus verd com a millor amic… i un avi que toca l’ukelele!!

Aquest llibre-disc, a més de la col·laboració amb l’il·lustrador Miguel Gallardo, autor de María y yo, també compta amb la participació destacada de varis cantants de la talla de Mimi Miller (Flor en la versió anglesa), Albert Pla o David Brown, i també del vilanoví Juzz Ubach (Josep Serrado) amb el seu piano en un dels temes de l’enregistrament.

The Pinker TonesThe Pinker Tones és un duet musical sorgit a Barcelona l’any 2001 i es composa per Míster Furia i Professor Manso, noms artístics dels seus components. Reconeguts internacionalment (tan a nivell europeu, com als Estats Units, Japó i altres països) pels seus treballs i actuacions, han rebut molt bones crítiques de part dels mitjans especialitzats de tot el món.
La seva barreja d’estils, amb la música sempre present, compren des del pop, funk, soul, bossa nova, breakbeat, swing, lounge i la psicodèlia. Les seves cançons estan composades en castellà, francès, anglès i alemany.
Els seus dos darrers projectes que han vist la llum són la publicació del seu darrer àlbum d’estudi, Life in stereo, el maig de 2012 i l’edició del llibre-disc Rolf&Flor que es va publicar el passat mes de novembre.

Es tracta d’una lectura molt recomanable, sobretot per compartir entre pares i fills. Una experiència que inclou una part didàctica (combinant la lectura en castellà amb l’anglès) i una lúdica d’allò més distreta, especialment si la lectura s’acompanya amb l’audició dels temes.

En el següent enllaç podeu escoltar l’entrevista que li va realitzar la nostra companya Susana Peix a Mister Fúria, un dels Pinker Tones, al programa Més content que un gínjol:

Us deixem amb l’actuació en directe de The Pinker Tones en la presentació de Rolf&Flor a l’FNAC; de ben segur que us despertarà les ganes de venir-los a veure a la biblioteca Cardona aquest dissabte!!!

No hi ha comentaris

‘Miel y almendras’ de Maha Akhtar

Mouna Al-Husseini és la propietària del Cleòpatra, un saló de bellesa, una mica decadente, situat a un barri de Beirut. Mouna és una dona atrevida i liberal, que lluita per desmarcar-se de la rígida tradició de la societat libanesa. Malgrat tenir ja 37 anys, no pot alliberar-se de la seva mare, que no para de recordar-li que ha encaminat la seva vida molt malament.

La casualitat portarà a les portes del Cleòpatra a Imaan Sayah, una important diplomàtica libanesa, i amb ella, a tres de les seves amigues: Nina, Lailah i Nadine. Després d’aquesta primera trobada, les quatre dones desenvoluparan una amistat profunda i honesta al marge de les seves procedències socials, religioses i culturals. Quatre dones que compartiran moments de solitud, desamor i fins i tot humiliació entre les parets del Cleòpatra.

Aquest és el punt de partença de Miel y almendras, la primera novel·la de la periodista libanesa Maha Akhtar, coneguda al nostre país per la publicació de dos llibres auto biogràfics La nieta de la maharaní (2009) i La princesa perdida (2011).

La novel·la ens vol acostar al Beirut actual, on tradició i modernitat conviuen als carrers, basars i a les festivitats de la ciutat.

Maha Akhtar ( Beirut, 1962) és periodista i actualment viu a Nova York. Escriu habitualment a les revistes Departures i Travel & Leisure, i també col·labora amb The New York Times escrivint sobre la història i la política dels països del Pròxim Orient i el món islàmic.

Als 42 anys, la seva mare, a punt de morir, li va revelar que era néta del Maharahá de Kapurthala i la seva dona espanyola, la ballarina Anita Delgado. L’escriptor Javier Moro, va narrar la seva història a la novel·la Pasión Índia. Podeu trobar més informació a aquesta entrada del nostre Bibliobloc!

L’Anita Delgado es va casar amb el Maharahá Jagatjit Singh l’any 1908, amb 18 anys,  i de la seva unió va néixer l’Ajit Singh, que als cinquanta anys va conèixer la Zohra, una jove libanesa de vint anys, durant un viatge per Europa. Ella va quedar embarassada i la seva família va concertar un matrimoni de conveniència amb un jove empresari Anwar Akhtar, que va donar el seu cognom a la nena, la Maha.

La joventut de l’escriptora no va ser fàcil. El que ella creia que era el seu pare era dèspota i violent i va voler casar-la amb un nebot de l’emir de Kuwait. Ella es va rebel·lar i la seva mare la va abandonar a un internat britànic quan era adolescent.

Anys després va poder estudiar als Estats Units i es va convertir en la mà dreta del periodista estrella de la CBS, Dan Rather, durant 15 anys.

A més, ha viscut a quatre continents i té arrels familiars a Màlaga, al Regne Unit, al Líban i a l’Índia. Va aprendre a ballar flamenc de la mà de la Manuela Carrasco i kathak, la dansa tradicional índia.

Podeu trobar aquest llibre a l’aparador de novetats d’aquesta quinzena. Reserveu-lo!

Us deixem amb l’entrevista que en Jaume Barberà li va realitzar al seu programa Singulars l’agost de l’any 2009.

No hi ha comentaris

Carnaval a la Biblioteca Armand Cardona

Ja ha arribat de nou “el millor Carnaval del món” i com cada any les Biblioteques Municipals de VNG hi participen amb vàries activitats.

En el cas de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell en aquesta ocasió ho farà amb una exposició, Programes de Carnaval (1976 – 2012), i amb la tradicional hora del conte d’En Dolcet, a més d’una mostra del fons documental disponible sobre aquesta temàtica, tant per adults com per a infants.

Entre l’1 i el 25 de febrer l’exposició Programes de Carnaval: 1976 – 2012 recull una selecció de portades dels programes de Carnaval de Vilanova i la Geltrú i ensenyen visualment la varietat de dissenys al llarg d’aquestes tres dècades.

Dissabte, 9 de febrer, a les 12h serà el torn l’hora del conte d’En Dolcet, el caramel que volia anar a la Comparsa, a càrrec de la seva autora Susana Peix i amb la participació del propi Dolcet!

En Dolcet és un caramel que somia anar a la Comparsa: la gran festa del Carnaval de Vilanova i la Geltrú. El protagonista, però, es posa molt trist quan descobreix que és diferent de la resta de caramels del seu món, el pot de caramels on viu. Però un dia canvia el seu futur quan un nen entra a comprar a la botiga de llaminadures.

Després de l’explicació del conte tots junts cantarem i ballarem la cançó del Dolcet!

Pel que fa a les exposicions de fons, les podeu trobar a les respectives sales de la Biblioteca: infantil i adults. A la infantil hi ha una exposició de documents que, a banda de donar-vos idees per maquillar-vos i disfressar-vos, també us servirà per conèixer els orígens d’aquesta festa.

A la sala d’adults podreu trobar documents relacionats amb el nostre Carnaval vilanoví així com totes aquelles músiques carnavalesques que ens fan engrescar i tenir ganes de ballar sense parar, sense oblidar el nostre conegut Turuta.

Per últim us recordem que la Biblioteca, amb motiu d’aquesta celebració, modifica lleugerament el seu horari habitual d’obertura: avui dijous 7 de febrer, Dijous Gras, i dissabte dia 9, estarà tancada a la tarda.

Us deixem amb la cançó del Dolcet perquè us aneu animant de cara al Carnaval i a l’hora del conte que oferirem aquest proper dissabte.

1 comentari

Tradicionàrius 2013 – Festival Folk Internacional

Ja fa un quart de segle que cada hivern, des del cor de Gràcia, a Barcelona, el festival Tradicionàrius ofereix un atapeït i intens aparador del folk, de la música d’arrel tradicional –i per extensió, de la cultura popular- d’arreu dels Països Catalans. Des de després de Reis i fins a les portes de la primavera, el XXVI Tradicionàrius ofereix un cartell de petites festes, plenes de cançons, grallers, polifonia, glosa, ball, grups històrics i joves amb molt de futur.

Aquest cicle, organitzat pel Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.) de la Vila de Gràcia, supera ja les 25 edicions i tindrà lloc entre l’11 de gener i el 22 de març d’enguany. En el seu programa s’inclouen sessions habituals com les Matinals al C.A.T., que tenen Ara Va de Bo com a grup conductor, el cicle Folk als Mercats, amb músics que amenitzaran les compres els dissabtes al matí, el Cap de setmana de les illes, amb la participació dels Foguerons de Sant Antoni, a d’altres més noves com Les Vespres dels dimecres que, conduïdes per Marcel Casellas, suposen un punt de trobada entre l’autor i dos músics convidats que protagonitzaran nits de jam session folk.

El plat for de l’edició d’aquest 2013 és l’actuació-comiat, el proper dijous 14 de febrer, del grup Al Tall que deixa els escenaris amb una actuació a l’Auditori. Però no faltarà el protagonisme d’altres artistes del gènere que, o bé presentaran els seus darrers treballs discogràfics, com Xavi Múrcia, A contrapeu, La Coixinera, Transformacions, RIU, Amb Canya!, Bruel, Bres, o 21 Boutons, Sur son 31, o presentaran els seus nous espectacles, com Les Violiles i Stukat del Bolet, Folkestra Addicional, Carles Belda, Petita festa, o Marxupialis, Carnaval Marsupial.
També es comptarà amb la presència del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que celebren el seu XXè aniversari, i els històrics El Pont d’Arcalís.

Enguany, els amants del violí, de la cançó i de la gralla podran gaudir de monogràfics dedicats a aquests instruments: el Violinàrius, les Jornadas de la cançó i el Viu la gralla!, programant-se concerts, tallers, conferències i molt més amb especialistes i músics de cada un dels sectors.

La XXVI edició del Tradicionàrius es tancarà el 22 de març amb l’actuació de 21 Boutons i La Carrau que actuaran en companyia de les Colles de Cultura de Gràcia.

Aquí teniu una selecció dels principals artistes que participen en el Tradicionàrius 2013 i que hem seleccionat a l’Spotify de les Biblioteques Municipals de VNG:

Per finalitzar us deixem amb el documental El riu que ens porta: 25 anys de Tradicionàrius que, produït per TV3 i coincidint amb la vint-i-cinquena edició d’aquest festival celebrada el 2012, fa un repàs a la seva història, evolució i repercussió arreu dels Països Catalans:

Més informació:

No hi ha comentaris

Especial Carnestoltes al Gènius!

Ja està disponible l’especial de Carnestoltes del portal Gènius. Si accediu hi trobareu informació sobre les diferents celebracions que tenen lloc arreu de Catalunya i del món, cançons, refranys, receptes de cuina i manualitats especialment pensades per aquests dies.

Si cliqueu als enllaços podreu descarregar unes màscares per pintar i retallar de tots els personatges del portal: el Gènius, la Valentina, en PlayMe i el Bit.

A més a més, la Xarxa de Biblioteques Municipals han elaborat una guia de lectura on trobreu idees per disfressar-vos de manera original o per crear amb les teves pròpies mans els vestits i complements que més t’agradin: bijuteria, clauers, collarets, polseres,…

També podeu consultar un article de la revista Tretzevents sobre aquesta festivitat.

Recordeu, que podeu cercar les activitats d’aquests dies a les biblioteques, veure novetats que han arribat a les biblioteques i algunes recomanacions de llibres inspirats en el Carnestoltes.

Bon Carnaval!

No hi ha comentaris

‘250 quilòmetres’ de Víctor Panicello

Avui us volem recomanar una novetat, una novel·la juvenil que trobareu disponible a la biblioteca a partir del proper divendres 15 de febrer, una lectura que no us podeu perdre: 250 quilòmetres, publicada per l’editorial Estrella polar dins la col·lecció Columna Jove.

250 quilòmetres és una novel·la fruit d’una experiència de creació col·lectiva entre l’escriptor Víctor Panicello i el Consell de Joves de l’Hospital de Sant Joan de Déu.  Aquest consell està format per un grup de nois i noies que per diferents malalties han hagut de passar llargues estades a l’hospital.

250 quilòmetres són els que recorre en Quim, l’heroi (de ficció) d’aquesta història, per saber quin futur li espera. Durant el viatge ens va explicant com n’és de dura la vida quan has de conviure amb una malaltia crònica, en el seu cas la malaltia de Crohn: les anades i vingudes a l’hospital, la por d’encarar el futur, la incomprensió d’alguns companys de classe, petons que no van arribar mai, preguntes sense resposta, etc… 

Malgrat tot, el missatge que llença és esperançador i convida a no deixar mai de lluitar pels nostres somnis.

Els pensaments d’en Quim, però, són en realitat els dels 12 coautors del llibre, uns veritables herois quotidians, que malgrat la seva joventut reflecteixen una maduresa que molts adults ja voldrien.

La novel·la està carregada d’anècdotes, de vivències personals i emocions que us arrencaran, de vegades un somriure i, d’altres, més d’una llàgrima. És un llibre, doncs, d’aquests que no s’obliden, que et fan pensar en allò que realment és important  i que massa sovint no li donem importància o, simplement, passa desapercebut.

També ens parla de l’amistat i  ens ensenya com la vida ens pot arribar a portar per camins que es creuen amb vides d’altres persones que van donant sentit a la pròpia existència.

La novel·la està plena de referències musicals i just al final, quan ja s’ha acabat, i t’has quedat amb aquell gust que deixen les bones lectures i aquella estranya sensació de voler-ne més, els coautors ens parlen d’altres llibres, pel·lícules i cançons que han tingut uns significat especial a les seves vides.

D’entre totes aquestes recomanacions, hem escollit tres que també trobareu disponibles a la biblioteca: la pel·lícula Pa negre d’Agustí Villaronga, basada en la novel·la d’Emili Teixidor, el llibre La mecanica del corazón de Mathias Malzieu i la cançó Wa Yeah! , inclosa a l’àlbum Batiscafo Katiuscas del grup Antònia Font.

Com diu un dels personatges… “La vida és una cançó i que sigui trista o marxosa només depén de tu”.

El llibre està prologat per Eric Abidal, i ha rebut el Premi Columna Jove 2012. D’aquesta novel·la també se n’ha fet un curtmetratge dirigit per Maria de Castro. Al seu canal de Youtube podreu veure vídeos sobre el procès de creació de la pel·lícula.

A l’informatiu per joves, Info K, van realitzar un petit reportatge sobre tot el procés de creació del llibre. El podeu veure aquí.

Des d’aquí felicitem als seus coautors, i especialment a l’autor que ha tingut la iniciativa, el Victor Panicello, a tota la resta… us convidem a llegir-lo. Bona lectura!

Us deixem amb el videoclip de la cançó d’Antònia Font.

1 comentari

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »