Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Gener, 2013

Collita 2012: selecció musical

Acabat l’any és moment de fer una valoració musical del bo i millor que s’ha pogut escoltar durant el passat 2012. Per dur-la a terme s’ha realitzat una selecció cronològica de les principals publicacions que varen aparèixer durant aquest any i que ja varen formar part de les seleccions mensuals que les Biblioteques de VNG fan al seu compte d’Spotify.
Òbviament no es pot dir que hi són tots, però el que si que es pot afirmar és que tots els que apareixen formen part dels millors treballs apareguts dins la immensa producció musical que actualment veu la llum cada any.

Si bé predomina el pop-rock, amb exemples tan diversos com Mujeres, HotChip, Dominique A o Frank Ocean, també tenen cabuda altres estils com per exemple el folk, amb Lídia Damunt, les músiques del món, amb Staff Benda Bilili, l’electrònica, de John Talabot a Flying Lotus, el soul de Michael Kiwanuka o el blues de Dr. John.

Aquest és el resultat de la selecció, ordenats cronològicament per data de publicació, i que, en la seva majoria, podeu trobar al catàleg de les Biblioteques Públiques:

  • John Talabot – Fin
  • Two Door Cinema Club – Beacon
  • Kendrick Lamar – Good kid, m.A.A.d. city
  • Crystal Castles – (III)

A més podeu completar aquesta experiència amb l’escolta d’alguns dels temes d’aquests artistes que us oferim a l’espai de les Biblioteques de VNG a Spotify:

Per a tot aquells aficionats a la música que vulguin estar al dia del que va sonar durant el 2012, poden completar aquesta selecció amb els recursos que els musictecaris de l’AMPLI (Associació de Musictecaris) ofereixen en el seu bloc: Els millors àlbums del 2012 : media, crítics, lectors i musictecaris diuen la seva

Esperem que us agradin aquestes seleccions i les compartiu amb les vostres amistats!

No hi ha comentaris

Gener amb Tarantino

Avui s’estrena l’esperada nova pel·lícula del realitzador nord-americà Quentin Tarantino, Django desencadenado.

Per això, a l’espai de cinema de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell li volem dedicar un racó especial. Durant uns dies trobareu exposat tot el material disponible a la Biblioteca relacionat amb aquest director.

També hem elaborat una fitxa amb informació sobre aquest carismàtic personatge. Trobareu biografia, filmografia destacada i altra informació d’interès.

Podeu descarregar la fitxa aquí: Gener amb Tarantino

Django desencadenado és una mena d’spaghetti western que aborda un tema molt complicat, l’esclavitud de la gent de color als Estats Units. La pel·lícula explica la història d’un esclau negre que aconsegueix ser alliberat per un suposat dentista alemany. Tots dos comencen una nova aventura en què tractaran d’alliberar l’esposa de Django, que és propietat d’un esclavista de fals somriure.

Quentin Tarantino va néixer a Tennessee l’any 1963 però la seva família es traslladà a els afores de Los Angeles quan era molt petit. Mai va ser un bon estudiant. El mon del cinema sempre el va interessar i començà a fer classes d’actuació als quinze anys, quan va deixar l’Institut.

Tarantino sempre diu que tot el que sap de cinema ho va aprendre durant el temps que va treballar a un videoclub. Allà va veure tot tipus de pel·lícules i parlava de cinema amb els clients. En aquesta època va conèixer un dels seus col·laboradors, Roger Avary, amb qui va signar el guió de la seva primera pel·lícula, Reservoir Dogs (1991).

Arran de l’èxit del film, Tarantino va veure com altres guions seus es convertien en pel·lícules de la mà de directors de prestigi. És el cas d’Amor a quemarropa (1993) dirigida pel malaguanyat Tony Scott i Asesinos natos (1993), dirigida per Oliver Stone.

Tarantino va ser temptat per Hollywood per dirigir superproduccions com Speed o Men in Black, però ell va refusar aquests encàrrecs per concentrar-se en escriure el guió de la seva propera pel·lícula.

Pulp Fiction (1994) va guanyar la Palma d’Or al Festival de Cannes i l’Òscar al millor guió original. A aquesta pel·lícula, que va retornar l’actor John Travolta a la primera línia de Hollywood, s’acaben d’assentar les bases del seu estil: estètica de còmic i de les pel·lícules de sèrie B, narració no-lineal, diàlegs memorables i una important dosi de violència sempre atenuada per un toc humorístic.

L’any 1997 va dirigir Jackie Brown, una adaptació d’una novel·la d’Elmore Leonard, que no tingué l’acceptació del públic que s’esperava. Després d’aquest fracàs, Tarantino es va prendre un descans però va tornar amb més força amb les dues parts de Kill Bill, Vol. 1 (2003) i Vol. 2 (2004), on fa un homenatge a les pel·lícules d’arts marcials dels anys ’70.

L’any 2009 va dirigir Malditos Bastardos, que ha estat la seva pel·lícula més taquillera fins el moment i on va descubrir l’actor austríac Christoph Waltz, que va guanyar l’Òscar al millor actor secundari per la seva interpretació d’un sàdic militar nazi.

Tarantino també té una important trajectòria com a actor secundari i productor.

Us deixem amb el tràiler de Django desencadenado.

No hi ha comentaris

La Brigada presenta el seu darrer treball ‘Incerta glòria’ a la sala Heliogàbal

Els seguidors del grup vilanoví La Brigada estem d’enhorabona doncs ha arribat l’hora de presentar el seu darrer treball, Incerta glòria, publicat el passat mes de desembre, i a sobre ho fan en una doble sessió que ocuparà els escenaris de la sala Heliogàbal de Barcelona les nits d’ahir, dimecres, i avui dijous 17 de gener… Festa Major!

Si bé ja es va realitzar una presentació de caire local el 5 de desembre al Foment Vilanoví en aquesta ocasió es tracta del llançament oficial i, sobretot, molt rellevant desprès de veure la bona acollida que ha tingut aquest darrer treball entre la crítica musical.

Incerta glòria ha estat enregistrat amb el segell The Indian Runners i la gravació i les mescles s’han fet als Estudis GDM, a Vilanova i la Geltrú, amb Pere Serrano. Hi ha hagut un canvi en la formació: el trompetista Magí Mestres va deixar el grup l’abril del 2011 i al seu lloc s’ha incorporat com a brigadista Arturo Rodríguez, en paraules del Pere, “un talentós músic xilè establert a Vilanova que hi ha posat guitarres, teclats i la veu”.
Aquests canvis s’han traslladat al to del nou àlbum que els ha sortit més guitarrer, remetent a bandes de cult com poden ser els Big Star o The Kinks.

Incerta glòria és el títol de la novel·la de Joan Sales, coincidint la publicació del disc amb el dia de la celebració del seu centenari, i a les seves cançons hi trobem des d’autoparòdies carregades d’ironia referides al nou pop català i als seus grups fins a homenatges al poble originari de la banda. Segons el Pere Agramunt a la revista Enderrock “hi ha un himne als amants, una oda a l’estat del benestar, un lament a la joventut tecno perduda per part dels barbuts del folk, una glosa a la generació Erasmus i als trepes emocionals, un cant als poders que cedim amb nocturnitat i altres”.

A les Biblioteques Municipals de VNG podeu trobar tots els discos que han publicat fins el moment, dels quals a continuació us presentem una selecció:

–    L’obligació de ser algú (2008)
–    Les Paraules justes (2010)
–    La Brigada (2010)
–    Incerta glòria (2012)

Us deixem amb la gravació acústica que han realitzat del seu tema ‘Els Amants’ per l’entrevista que ahir va aparèixer al diari ElPeriódico:

No hi ha comentaris

Arriba ‘Verbalíada 2013’: el joc lingüístic de les Biblioteques

Als més grans, la paraula Verbalíada els recordarà la universiada, el terme amb què s’anomenava els Jocs Olímpics de l’Europa de l’Est durant l’etapa comunista. Però en realitat el terme verbalíada ve de Verbàlia, un país habitat per aquells que viuen la llengua com una font de plaer. La Verbalíada 2013 és una gran activitat en el joc lingüístic, que comença aquest mes de gener amb un escalfament digital i culminarà el mes d’abril amb una gran final nacional.

La Verbalíada és una proposta de concurs verbal per a joves de 12 a 18 anys que neix a les biblioteques públiques, es projecta arreu a través de la xarxa, torna a les biblioteques públiques i acaba en una Gran Final al Casino L’Aliança del Poble Nou dirigida per Màrius Serra i Oriol Comas amb la participació del grup musical Txarango.

La Verbalíada es desenvolupa en cinc fases:

– Fase 1: 15 de gener de 2013
Obre la pàgina web amb dos jocs d’escalfament i comença la inscripció de participants.

– Fase 2: 4 de febrer de 2013
Comença el joc de competició, s’obre el joc de competició de la pàgina web. La inscripció es manté oberta.

– Fase 3: 1 de març de 2013
Es determina el nombre de finalistes per biblioteca i s’adjudiquen les quotes. La inscripció es manté oberta.

– Fase 4: 9 i 16 de març de 2013
Semifinals a totes les biblioteques públiques que participen en el concurs. Es
tanca la inscripció just abans de començar cada semifinal presencial.

– Fase 5: 14 d’abril de 2013
Gran final al Casino de l’Aliança del Poble Nou de Barcelona.

Màrius Serra i Oriol Comas, ajudats pels Txarango, dirigiran les proves en viu que permetran saber quins són els dotze guanyadors de la Primera Verbalíada. Els premis seran immaterials: experiències culturals de proximitat com assistir a un concert des del backstage. I per començar a experimentar-ho, els guanyadors assistiran des de l’escenari del Casino L’Aliança del Poble Nou al concert amb què els Txarango tancaran la Gran Final.

Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l’última versió, només us requerirà uns instants.

 

Per anar fent boca us deixem amb els enllaços als dos primers jocs convocats a Verbalíada. Esperem que en gaudiu!

–    Joc Vermigrama
–    Joc Tabugrama

Més informació:
–    Formulari d’inscripció
–    Facebook Verbalíada
–    Twitter Verbalíada

No hi ha comentaris

Torna el club de lectures compartides

El proper 19 de gener es reprèn el club de lectures compartides en veu alta, iniciat a principis de 2012. L’objectiu del club és que els nens i nenes descobreixin la part més social i lúdica de la lectura.

S’adreça a alumnes de 2n a 3r de primària que els agradi llegir i xerrar sobre llibres. La durada de les trobades és de 80-90 minuts, aproximadament, iniciant-se a les 17:30 h., els dissabtes que es detallen a continuació:

19-01 Primera trobada
16-02 Segona
16-03 Tercera
13-04 Quarta
25-05 Cinquena
22-06 Comiat

Les lectures que es llegiran durant l’any i d’altres que es proposaran, aniran vinculades al protagonista de la setmana del programa de ràdio Més content que un gínjol.

Aquest programa de ràdio està vinculat al Pla d’Animació a la Lectura que duen a terme les Biblioteques de Vilanova.

Adreçat als més petits de la casa, cada setmana hi trobem un nou protagonista al voltant del qual es proposen endevinalles, embarbussaments, es recomanen lectures, hi ha entrevistes i la participació dels nens i nenes de les escoles de Vilanova i la geltrú, en una tertúlia.

No hi ha comentaris

Polseres vermelles

Aquesta nit, TV3 estrena la segona temporada de la sèrie Polseres vermelles.

La primera temporada és va començar a emetre el gener de 2011 i consta de 13 capítols d’uns 45 minuts de durada.

La sèrie explica la història d’un grup de nois i noies que coincideixen en un hospital a causa de les seves malalties, i parla de l’amistat, les ganes de viure i l’afany de superació.

Tot comença quan en Jordi arriba a l’hospital. Ve d’Andorra i està malalt de càncer, pateix un tumor a la cama i per això, li han d’amputar. Allà coneixerà en Lleó, el seu company d’habitació, que també té càncer. Seguint les recomanacions d’en Benito, un pacient gran de l’hospital, decideixen formar un grup que haurà d’estar format per «un líder, un segon líder, l’imprescindible, el guapo, el llest i la noia».

En Lleó i en Jordi ocupen els rols de líder i segon líder respectivament. La Cristina, una pacient amb problemes d’alimentació serà la noia. Les altres posicions les ocupen l’Ignasi, un pacient amb problemes de cor, que serà el guapo. En Toni, un noi amb el síndrome d’Asperger que ingressa a causa d’un accident de moto, serà el llest. I en Roc, que està en coma, serà l’imprescindible.

Un cop el grup està format s’ajudaran mútuament a fer més fàcils els tractaments de cadascun.

A l’espai de cinema podeu trobar un apartat dedicat a les sèries de televisió i hi trobareu la col·lecció en DVD de la primera temporada d’aquesta sèrie, creada per l’escriptor Albert Espinosa i el realitzador Pau Freixas.

L’Albert és enginyer industrial de formació, però es dedica a escriure obres de teatre i guions de cinema i televisió. També fa de director de teatre i de cinema i és actor ocasional.

Ha escrit tres llibres: El món groc, basat en la seva experiència personal quan va estar malalt de càncer i dues novel·les: Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo i Si tu em dius vine, ho deixo tot… però digue’m vine.

Ha escrit els guions de diverses pel·lícules com son Planta 4ª (2003) dirigida per Antonio Mercero, Tu vida en 65’ (2006) de Maria Ripoll o Herois (2010) també de Pau Freixas.

L’any 2008 va donar el salt a la realització i va dirigir la seva primera pel·lícula: No em demanis que et faci un petó perquè te’l faré. També ha estat guionista de reconegudes sèries de televisió com Abuela de verano o La sagrada família, però ha estat amb Polseres vermelles amb la que ha obtingut un èxit més aclaparador.

La sèrie va ser doblada al castellà i emesa per Antena 3 i els drets han estat comprats per la productora d’Steven Spielberg, Dreamworks, per fer una nova versió de la sèrie als Estats Units. 

Actualment està dirigint l’obra de teatre Els nostres tigres beuen llet al TNC. L’obra estarà en cartellera a la sala gran del teatre fins el 3 de febrer.

Al catàleg de les Biblioteques de Vilanova podeu consultar tots els documents que tenim d’aquest autor: Albert Espinosa

No hi ha comentaris

Any Toldrà 2012: relat d’una commemoració

Any Toldrà 2012Ara que ja estem al 2013 és un bon moment per fer balanç de tot el que ha suposat la celebració de l’Any Toldrà que, amb l’impuls de l’Associació Musical Eduard Toldrà i la col·laboració de diferents institucions culturals, ha suposat una oportunitat única per recuperar la figura de l’insigne músic vilanoví i apropar-se a la seva obra.

Aquest document no pretén fer una recopilació exhaustiva de tot el que s’ha generat entorn aquest esdeveniment, que ha estat molt i de molta qualitat, si no referenciar fonamentalment les activitats realitzades a l’entorn de Vilanova i la Geltrú i la seva comarca i recopilar també aquelles altres iniciatives dotades de valor afegit per la seva singularitat, qualitat, etc.

En aquest sentit ha estat molt rellevant la participació de la Xarxa de Biblioteques Municipals de VNG (l’Armand Cardona i la Joan Oliva) que ha realitzat les següents activitats i produccions pròpies al llarg del 2012:

• Del 31 de maig al 30 de juny i del 26 de novembre al 15 de desembre a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell l’exposició Eduard Toldrà, músic. Exposició que recorre amb una pinzellada ràpida la trajectòria artística d’Eduard Toldrà com a violinista, compositor, director i mestre.
• Del 31 de maig al 30 de juny a la Biblioteca Joan Oliva i Milà l’exposició Què llegia i en què s’inspirava Eduard Toldrà? Mostra algun dels poetes que va llegir i que a la vegada van donar lletra a les seves composicions més conegudes. Toldrà enamorat de la poesia sintetitzà en la seva música tota la bellesa lírica poètica d’autors contemporanis a ell com Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, Joan-Salvat Papasseit, Tomàs Garcés, Manuel Bertran i Oriola, Clementina Arderiu o Trinitat Catasus, entre d’altres.
Ambdues en col·laboració amb la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
• Dissabte 2 de juny a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell i dissabte 9 de juny a la Joan Oliva hora del conte Eduard Toldrà, canta’m un conte a càrrec dels seus autors, David Puertas (text) i Laura Borràs (il·lustracions).

• Divendres 16 de novembre a les 19h a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell presentació de l’audiovisual El racó de Toldrà, a càrrec de Raimon Moreno de la Federació Catalana de Fotografia, la comissaria de l’Any Toldrà, Maria Lluïsa Muntada, i la regidora de cultura, Marijó Riba.
Aquest audiovisual es va poder veure a la Biblioteca entre el 16 de novembre i el 15 de desembre i presentava el recull d’imatges d’arxiu de Toldrà recopilades durant tota la celebració d’aquest Any.
També varen participar en aquesta activitat una trentena de músics, flautes travesseres i contrabaixos, de l’Escola Municipal de Música Mestre Montserrat, dirigits per Meritxell Carbonell, que varen tocar les següents peces:
– Minuet del quartet op.12. Anton Reicha
– Dels 4 vents (adaptació d’un dels sonets per a violí i piano) d’Eduard Toldrà
– Sardana (adaptació de la sardana per a flauta i piano) d’Eduard Toldrà

Igualment, sota l’impuls de les Biblioteques de VNG s’han elaborat els següents recursos:

Guia de lectura Eduard Toldrà que recull els documents existents a les dues biblioteques de la ciutat, Armand Cardona i Joan Oliva, i a l’especialitzada Víctor Balaguer al voltant d’aquest músic.

• ‘Playlist’ Eduard Toldrà: selecció al compte d’Spotify de les Biblioteques Municipals de VNG amb una selecció de les seves obres més rellevants.

A nivell de ciutat s’han fet tot un seguit d’activitats, amb la col·laboració d’institucions com l’Auditori Eduard Toldrà, l’Escola de Música Mestre Montserrat, el Foment Vilanoví, l’Agrupació Excursionista Talaia o la Penya Filatèlica, de les quals es pot veure el resum en el següent arxiu: Any Toldrà 2012

A destacar les següents:
• 19 de març: Presentació de la commemoració i del concert que va fer el Quartet Renaixement a Vilanova i la Geltrú el 1912, amb una xerrada sobre la relació d’Eduard Toldrà amb Vilanova i la Geltrú, a càrrec de David Puertas, músic i periodista a l’Orfeo Vilanoví i el Concert del Quixote Quartet al Foment vilanoví
• 31 de maig: Fragments de converses: Epistolari Toldrà-Clausells (1926-1935), a càrrec de Rosa Novell i Queco Novell a l’Auditori Eduard Toldrà
• 10 de juny: Toldrà, pare, mestre i amic, amb Narcisa Toldrà, Teodomira Arguedas, Maria Lluïsa Sánchez, Ferran Sala, Josep Poch, Adrià Sardó i Montserrat Martorell al Foment Vilanoví

• 11 d’octubre: La Singularitat de la música de Toldrà. Tertúlia a l’Auditori Eduard Toldrà on Cèsar Calmell i Francesc Cortés varen parlar sobre la singularitat de la música d’Eduard Toldrà. Amb la col·laboració dels professors de l’ECMM Daniel Gil i M. Josep Carbonell.
• 16/18 de novembre: Miralls. Toldrà-Falla-Milà, dos concerts a càrrec de la Camerata Eduard Toldrà, Edmon Colomer (director) i Albert Guinovart (piano)

També cal destacar la producció documental que s’ha realitzat entorn la figura d’Eduard Toldrà durant aquest any i el que ve a continuació n’és un exemple:

Eduard Toldrà, monogràfic aparegut al número 327 de la Revista musical catalana dedicat al músic i compositor de Vilanova i la Geltrú
Eduard Toldrà: el poeta de la música, per Mònica Pagès, al número 614 de la revista Serra d’or
Eduard Toldrà: el Noucentisme fet música I & II, per Xavier Chavarria, als números 621 i 622 de la revista Serra d’Or.

Eduard Toldrà: el so del noucentisme, per Joan Vives, al número 5 de la revista 440 Clàssica.
Evocació d’Eduard Toldrà: en el cinquantenari de la seva mort, el 31 de maig de 1962, de Manuel Capdevila i Font, al núm 277 de la Revista de Catalunya
• Publicació del llibre Sis figurins Sis per un giravolt de maig, a càrrec de l’Associació d’Amics de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i la Fundació Xavier Nogués
• Publicació llibre-CD Eduard Toldrà. Impressions líriques, a càrrec del Centre Robert Gerhard
• Guia de lectura Eduard Toldrà: 1895 – 1962, realitzada pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya reuneix una selecció de recursos que ofereixen les 358 biblioteques de Catalunya

Altres iniciatives entorn l’Any Toldrà:

Concerts dedicats a Eduard Toldrà dins el cicle Palau 100 al Palau de la Música Catalana
L’OBC i l’Ajuntament de Barcelona commemoren el 50è aniversari de la mort d’Eduard Toldrà amb una activitat al Saló de cent
1r Curs de direcció orquestral “Eduard Toldrà” a l’Auditori Municipal de Terrassa amb la Filharmònica de Cambra de Catalunya i el mestre Donato Renzetti com a professor convidat
Homenatge a Eduard Toldrà a Cantallops

Toldrà participatiu: concert coral d’homenatge a la figura d’Eduard Toldrà amb obres del mestre vilanoví i l’estrena de les adaptacions per a cor de cançons seves fetes per Jordi Domènech.
Tertúlia sobre Eduard Toldrà a Onda Cero Vilanova. Amb la participació de la comissària de l’Any Toldrà, Ma. Lluïsa Muntada, i el professor de violí de l’ECMM Daniel Gil.
Edició de dos segells en commemoració de l’Any Toldrà. Presentats el 15 de setembre a la seu de la Penya Filatèlica amb l’acompanyament de flautes de bec de Grau Professional de l’ECMM interpretant “Matinet” i “Cantarcillo” d’Eduard Toldrà.

Per saber-ne més:

Eduard Toldrà i Soler (1895-1962), de la col·lecció Retrats
Bloc sobre Eduard Toldrà

Per acabar us deixem amb el Concert-homenatge al mestre Toldrà que, en motiu de l’inici del curs 2012/2013, varen oferir els professors de l’Escola Conservatori de Música Mestre Montserrat:

No hi ha comentaris

Còmics sobre la crisi

La devastadora crisi econòmica que estem vivint des de fa uns anys ha arribat tot arreu, fins a tot al món del còmic. Però no estem parlant d’una caiguda de vendes sinó de que alguns autors han publicat obres que tracten aquest tema però amb humor, amb molt sentit de l’humor.

Al Bibliobloc ens agradaria destacar-ne dos: l’Aleix Saló i en Manel Fontdevila.

Aleix Saló va néixer a Ripollet l’any 1983. Va començar a publicar els seus dibuixos als 17 anys i ha treballat per publicacions com l’Avui i El Jueves. L’any 20 va guanyar el concurs de còmic organitzat pel Carnet Jove i l’editorial Glénat va publicar la seva primera obra: Fills dels ’80: la generació bombolla.

L’any 2011, va publicar el seu segon llibre, Españistán, este país se va a la mierda. A aquest còmic, Saló mira d’explicar l’actual situació econòmica a Espanya i com s’ha arribat a aquesta crisi.

Mitjançant la fantàstica aventura d’un “cani” que intenta desfer-se de l’hipoteca que l’ofega, ens mostra un viatge per reialme d’Españistán (inspirat en el viatge de Frodo a El Senyor dels anells), on aquest aventurer ha d’enfrontar-se a tot un seguit de malvats que ho volen impedir al mateix temps que es troba amb personatges tòpics com el funcionari, el mileurista, pensionistes, tele-escombreries, etc.

Per promocionar el còmic, Saló va realitzar un curt d’animació que va ser un gran éxit a la zarza, cosa que el va animar a realitzar un segon vídeo i a publicar un segon còmic, Simiocracia, on aprofundeix en els mecanismes del poder i critica de manera ferotge la nostra classe política.

Manel Fontdevila és un reconegut dibuixant nascut a Manresa l’any 1965. És va iniciar al món de la historieta als anys ’80, dibuixant per algunes de les revistes més mítiques del còmic espanyol com El Víbora, Makoki o Cairo.

L’any 1995 entrà a treballar a El Jueves, on publica la tira La parejita S.A.  Fontdevila va començar a publicar tires sobre política al diari Público l’any 2008 i ho va estar fent fins els tancament de l’edició en paper del diari al febrer de 2012. Aquestes vinyetes s’han recopilat en dos llibres: ¡La crisis está siendo un éxito! i ¡Esto es importantísimo!, tots dos publicats per l’editorial basca Astiberri.

Trobareu tots aquests documents a la Còmicteca, al primer pis de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell.

També podeu consultar altres obres d’aquests autors al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Aleix Saló i Manel Fontdevila.

No hi ha comentaris

‘Incendies’ de Denis Villeneuve

Quan el notari Lebel llegeix el testament de la Nawal, la mare dels bessons Jeanne i Simon Marwan, aquests es queden atònits en veure que els fa lliurament de dos sobres, un destinat a un pare que ells creien mort i l’altre a un germà l’existència del qual ignoraven.

La Jeanne veu en aquest enigmàtic llegat la clau del silenci de Nawal, tancada en un mutisme inexplicable en les últimes setmanes abans de la seva mort i decideix viatjar immediatament al Pròxim Orient per exhumar el passat d’una família de la qual no sap pràcticament res…

A en Simon no li importen els capritxos pòstums d’una mare que sempre s’ha mostrat distant, però l’afecte que sent per la seva germana el portarà a reunir-se amb la Jeanne i recórrer amb ella el país dels seus avantpassats seguint la pista d’una Nawal molt diferent de la mare que han conegut.

Recolzats pel notari, els bessons es remuntaran al començament de la història de la dona que els va donar la vida i descobreixen una destinació tràgica marcada a foc per la guerra i l’odi…, i el valor d’una dona molt especial.

Aquesta és la sinopsis d’Incendies, un filme basat en l’obra teatral homònima de l’autor canadenc d’origen libanés, Wajdi Mouawad, nascut a Beirut l’any 1968. Els seus pares, cristians, van fugir a París l’any 1977 com a conseqüència de la Guerra Civil. L’any 1983 es van traslladar al Quebec.

Mouawad es llicencia a l’Escola Nacional de Teatre de Canadà l’any 1991 i de seguida comença a treballar com a director d’escena, feina que compagina amb l’escriptura d’obres de teatre.

La fama internacional li arriba arran de la publicació de la seva tetralogia Le sang des promesses, composada per Boscos, Litoral, Incendis i Cels.

Fins el 13 de gener es pot veure l’adaptació de l’obra feta per l’Oriol Broggi amb els actors Clara Segura i Julio Manrique interpretant els bessons Jeanne i Simon. ‘Incendis’ es va estrenar al festival Temporada Alta del 2012 i ha guanyat 5 premis Butaca. El passat més de novembre es va poder veure l’obra al Teatre Principal de la nostra ciutat.

No hi ha comentaris

‘La economía del bien común’ de Christian Felber

En l’actual moment de crisi econòmica i debilitat dels models econòmics que coneixem és d’agrair que apareguin propostes alternatives que ofereixen altres formes de superar la dicotomia existent fins fa poc entre comunisme i capitalisme per tal de maximitzar el benestar de la nostra societat. Això és el que fa Christian Felber amb la presentació d’aquest nou model econòmic i de desenvolupament que anomena La economía del bien común i que des de fa dos anys està difonent per tots aquells cercles que tenen a bé escoltar-lo.

La economia del bien común es fonamenta en un model basat en empreses privades i iniciativa individual, a l’igual que l’economia de mercat. Tot i això, la gran diferència amb els models anteriors es troba en que les empreses no s’esforcen per competir entre elles per obtenir més benefici econòmic, si no que cooperen per aconseguir el major bé comú per a la societat en el seu conjunt.
Cobreix els elements bàsics d’ordre econòmic alternatiu i està obert a la sinèrgia amb sistemes similars. L’objectiu és crear un marc legal vinculant per a la creació de valors d’orientació empresarial i particular cap al Bé comú, donant incentius als seus participants.

En el següent vídeo es pot veure aquesta explicació de manera més clara de la mà del seu impulsor, el Christian Felber:

Un dels màxims impulsors i promotors del model del ‘bien común’ al nostre país es l’economista Francisco Álvarez (que es pot seguir mitjançant el seu bloc No le digas a mí madre que trabajo en la bolsa) que en explica els avantatges d’aquest model:

Per últim, us deixem amb el reportatge que el programa Crónicas (emes a La2) va dedicar a aquest model i a les aplicacions pràctiques que està tenint a l’estat espanyol sota el títol Utopías cercanas:

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »