Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Gener, 2012

Audiollibres en Mp3 i descarrega gratuïta al Catàleg de les Biblioteques Públiques

Aquesta setmana s’ha incorporat al Catàleg de la Xarxa de Biblioteques de la província de Barcelona un nou servei: Audiomol-Leemos para ti. Es tracta d’un servei de descàrregues d’audiollibres en format Mp3, que gràcies a l’acord entre la Gerència de Serveis de Biblioteques i l’editorial Liberbox, posen un nou fons a disposició dels usuaris amb la intenció de facilitar i millorar l’accessibilitat a la lectura.

Audiomol - Leemos para ti

L’usuari hi pot accedir des del catàleg Aladí i des de la Biblioteca Virtual prèvia identificació com a usuari de la Xarxa, és a dir amb el carnet de biblioteca. Un cop allà el més aconsellable és fer la cerca pel títol de la col·lecció, Audiomol, i a partir d’aquí mirar quin és el títol que més ens interessa (de moment n’hi ha 71 disponibles). En el següent enllaç podeu descarregar-vos el catàleg complet: Catàleg Audiomol

Audiomol al catàleg

Un audiollibre és un llibre narrat per un narrador professional i enregistrat en format àudio. En el cas d’aquesta col·lecció els podem trobar en català i castellà i es troben agrupats en sis categories autoajuda, novel·la per adults, novel·la juvenil, assaig, relats i obres clàssiques, essent sempre versions íntegres de l’obra escrita, sense talls ni resums.

Amb aquest nou servei els ciutadans ja es podran emportar la lectura amb ells allà on vulguin amb total comoditat: a casa, al cotxe, en el mòvil o en un reproductor Mp3. Esperem que en gaudiu i us sigui de molta utilitat!

No hi ha comentaris

Contes sobre… Avis

Com ja sabeu, a la sala infantil de la biblioteca tenim un racó dedicat als “Contes sobre…” Un racó on recollim contes sobre diferents temàtiques: Familia, germans, hàbits, sentiments i emocions… Un d’aquests raconets està dedicat als avis i a tots els contes que ens parlen d’ells. Aquí us deixo uns quants exemples de contes que podeu trobar en aquesta secció dedicada als més grans de la familia:

  • Un avi, sí! de Nelson Ramos i Ramón París publicat per Ekaré.

un+avi+sí+ekaréL’avi em va regalar un gos negre que es diu Mariscal. El Mariscal juga amb l’avi i corre per la gespa. Tots tres juguem a perseguir-nos i la mare s’espanta i de vegaes s’enfada. Tots els nens hauriende tenir una mascota…

El protagonista d’aquest conte comença a pensar quina podria ser aquesta mascota que acompanyés als nens i nenes: una tortuga, un ase, un elefant, una balena, un tigre…

  • M’han canviat l’avi! de Chus díaz publicat per La Galera.

mhancanviatavi.gifLa història que us explicaré ara no la sap ningú. Només la meva amiga Mar i jo. Com que és un secret i ara vosaltres també el sabreu, oi que ens el guardareu?
Així comença aquest conte narrat per un nen que ens explica el que li va passar al seu avi…
Jo tenia un avi. Era alt i prim i una mica calb, vivia a casa amb els pares i amb mi, i un dia me’l van canviar. Ara a casa hi viu un senyor que s’assembla molt a l’avi, però jo sé que no es ell. L’he observat i fa coses molt diferents… Resulta que a la Mar, la seva millor amiga li ha passat el mateix però amb la seva àvia, diu que fa coses estranyes que la seva àvia de debò no feia…

  • L’avi és… l’avi! de Lilli Messina publicat per Takatuka.

avilillimessina.jpgL’avi és una mica estrany… te pocs cabells, i poques dents, la mare li dona de menjar moltes vegades… no sap cordar-se sol les sabates, i a més te un patinet. El Pep no entén com tot de cop, l’avi és un nadó!! Aleshores la mare li ensenya un àlbum de fotos on apareix l’avi quan era jove… què estrany…

  • L’àvia necessita petonets de Ana Bergua publicat per Proteus.

avianecessitapetonets.jpgQuan l’àvia es va quedar a viure amb nosaltres, em vaig enfadar molt. A mi m’agradava molt l’àvia, però vaig haver de deixar el meu llit, i a mi em van enviar a l’habitació de la Laura… Això era el que pensava la protagonista d’aquest conte que poc a poc es va adonant de que la seva àvia necessita estar amb la familia perquè és gran i ja no pot viure sola… Ara ha descobert com s’ho poden passar molt bé amb l’àvia, ella i la seva germana. Han fet cartells per recordar-li què hi ha darrera de cada porta i de tant en tant la pentinen amb pincetes i li posen coloret… no hi ha cap medicina per deixar de fer-se gran, però a l’àvia li encanta que li facin petons!!

  • El meu avi és un campió de Carl Norac publicat per Simbol.

el-meu-avi-es-un-campio.jpgEl meu avi no te gaires copes ni medalles. No les necessita. Jo sé que ell és un campió. És el campió d’inflar-me el cocodril per anar a la platja, arreglant coses i en fer-me riure… També és el millor descobrint formes estranyes als núvols… hi veu monstres i dracs!! Però hi ha una cosa que el meu avi no fa tan bé com jo: quan perd les ulleres sempre les hi trobo jo primer!

  • Avis de Chema Heras i Rosa Osuna publicat per Kalandraka.

avischemaheras.jpgUna tarda de primavera l’avi regava l’hortet quan veié arribar un cotxe que proclamava: Aquesta nit hi haura festa a la plaça del poble! Veniu tots a ballar amb els millors músics del país!
Ho has sentit Ramona? Avui tenim ball! Si, Ramón, però no hi aniré. Ja no sóc una nena per aanar de ball en ball.
Quan van arribar, els musics ja estaven tocant a la llotja i tothom ballava. L’avi agafà l’àvia per la cintura i es posaren a ballar…

Voleu saber com el Ramon va aconseguir portar a la Ramona al ball?

Tots aquests contes, i molts més, els trobareu a la sala infantil i juvenil de la Cardona!

 BONA LECTURA!!

7 comentaris

Paco Roca

Paco RocaDefinitivament en Paco Roca està de moda. El dibuixant i guionista de còmics valencià no pot haver començat millor el 2012.

El seu còmic Arrugas, Premi Nacional de Còmic al 2008, s’ha convertit en una pel·lícula d’animació en dos dimensions dirigida per l’Ignacio Ferreras i està nominada a dos Premis Goya (Millor pel·lícula d’animació i Millor guió adaptat).

A més a més, ha estat l’escollit per fer el cartell de la trentena edició del Saló del Còmic de Barcelona.

En Paco Roca va començar a publicar l’any 1996 a la revista Kiss Comix, on dibuixava historietes amb personatges infantils com a protagonistes com en Peter Pan o Aladí. Dos anys més tard va començar a publicar a la desapareguda El Víbora.

XXX Saló del CòmicLes seves primeres publicacions van ser els c”omic-books” GOG i El juego lúgubre, editats tots dos per La Cúpula. A El juego lúgubre va intentar transmetre la seva visió personal sobre el pintor Salvador Dalí. Més tard va publicar amb Planeta de Agostini, Hijos de la Alhambra i al 2004 El Faro ja amb Astiberri, l’editoral basca que ha publicat la resta de la seva obra fins avui.

Arrugas i El invierno del dibujante són les seves obresmés premiades nacional e internacionalment.

En Paco també ha treballat com a il·lustrador per diversos mitjans com la revista Cinemania, Rock de Lux o els suplements Babelia i El País Semanal.

També ha fet algunes animacions per programes de televisió i col·labora habitualment en una tertúlia radiofònica de Punto Radio a València.

A les Biblioteques de Vilanova podeu trobar tots aquests àlbums:

Arrugas

Las calles de arena

Emotional World Tour

El invierno del dibujante

Memorias de un hombre en pijama

Us deixem amb una entrevista amb l’autor.

No hi ha comentaris

Blancaneus i els set nans compleix 75 anys

Aquest any 2012 fa 75 anys que Walt Disney va acabar la producció de la pel·lícula d’animació : Blancaneus i els set nans (Snow White and the Seven Dwarfs). Aquest va ser el primer llargmetratge del productor i el va batejar amb el nom de “La bojeria de Disney”.

blancaneus.jpg

Tothom estava d’acord en que realment ho era, una bojeria i que suposaria la fi de la productora. Però Walt Disney estava convençut de blancaneus2.jpgque el projecte funcionaria i va contractar a experts professionals en animació realista d’éssers humans i creació de personatges animats amb personalitat definida, efectes especials, i l’ús de processos especialitats i aparells com la càmera multiplana. Tot per aconseguir millorar la tecnologia…

A finals de 1937 es va preestrenar Carthay Circle Theater i en finalitzar va obtenir una gran ovació.

Blancaneu, el primer llargmetratge animat en llengua anglesa, i el primer en utilitzar el Technicolor, fou distribuït el febrer de 1938 per RKO. Fou la pel·lícula amb més èxit a taquilla del 1938, i obtingué uns ingressos de 8 milions de dòlars (equivalent a uns 98 milions dels actuals) amb la seva estrena.

L’èxit de la pel·lícula va permetre a Disney construir uns nous estudis per poder seguir produint d’altres llarmetratges animats.

2 comentaris

Sant Antoni Abat i els Tres Tombs 2012

Tres Tombs 2012

Al llarg d’aquests dies estem vivint els diferents esdeveniments que protagonitzen la festa d’hivern de la nostra ciutat, Sant Antoni Abat, però no serà fins demà, 17 de gener, que tindrà lloc l’acte principal d’aquesta: Els Tres Tombs.

Tres Tombs a Vilanova i la GeltrúAquesta tradició, nascuda d’una creença, d’una necessitat de cercar una diada especial en consideració a un desenvolupament important gràcies al treball dels cavalls, matxos i ases, ha esdevingut una jornada lúdica i festiva organitzada per l’Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú. El ritus principal consisteix en donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l’interior de la població.

Antigament es donava tres voltes al voltant d’un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l’església de Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d’on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets es costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts, donat que Sant Antoni és considerat patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics.

Per l’escriptor vilanoví Joan MartorellSant Antoni i els Tres Tombs són quelcom més que un dia de festa local. Són una prova que amb l’esforç humà de molta gent es pot aconseguir convertir una festa gremial de ramaders, traginers i, segons les èpoques, d’hortolans en una vivència ciutadana reconeguda i viscuda d’una manera o altra per gairebé tothom. Parlem d’una celebració que traspassa, amb molts dels actes que la conformen, la dimensió de simple festa per esdevenir espectacle festiu, un espectacle que s’ha omplert amb els anys de tradició”, tal i com reflecteix en la seva obra, de consulta obligada pels amants de la Festa, Sant Antoni Abat i els Tres Tombs de Vilanova: la gran festa d’un Sant Barbut.

Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú

En motiu d’aquesta festivitat al primer pis de la Biblioteca Armand Cardona podeu trobar exposats diversos documents que hi estan relacionats: llibres de fotografies, vídeos, programes d’anys anteriors,… i que podeu consultar al catàleg en el següent enllaç: Tres Tombs – Vilanova i la Geltrú

Tanquem aquesta notícia amb la particular visió d’aquesta festa d’un vilanoví singular, el suec Erik Wirdheim:

Programa d’actes dels Tres Tombs 2012 – Vilanova i la Geltrú

No hi ha comentaris

Premis Goya 2011: Bird boy

PosterBirdboy és un dels curtmetratges d’animació nominats al Goya 2011.

El curt està dirigit per en Pedro Rivero, guionista i director de basc, i l’Alberto Vázquez, il·lustrador i autor de cómics gallec i produït per Abrakam studios.

Birdboy ha guanyat una trentena de premis a diferents festivals nacionals i internacionals, i ha estat pre-seleccionat per la 84ena edición dels Oscar.

De fet, el curt està basat en un dels primers còmics publicats per l’Alberto Vázquez, Psiconautas va ser editat per Astiberri l’any 2006 i recopila algunes vinyetes aparegudes al Fanzine Enfermo, una proposta independent editada pel col·lectiu Nuevo Orden i que es va publicar entre 2003 i 2007.

Al 2009 Astiberri va publicar un volum integral que recopila els vuit números de la revista.

Tant el còmic com el curt expliquen la història de la Dinki, una nena ratolí que encenta un nou dia anant a l’escola amb el seu estimat pare, però un terrible accident industrial canviarà per sempre la vida a l’illa on viuen.

Ara el destí de la Dinki depèn de les ales del del seu excèntric amic, Birdboy, un noi-ocell introvertit i desarrelat que s’amaga al bosc i viu al seu món de fantasia.

Birdboy

Es tracta d’una història un lloc on les perspectives laborals són dolentes i on el medi ambient està malmès i on les persones que es senten diferents es veuen asfixiades pel seu entorn familiar i social.

Però tant a Psiconautas com a Birdboy hi ha lloc per la tendresa, l’amor, l’amistat i l’esperança d’un futur millor.

Alberto Vázquez va néixer a A Coruña al 1980 i va estudiar Belles Arts. Durant els estudis s’interessa pel món del còmic i es fa membre del col·lectiu Polaquia. Ha col·laborat amb moltes publicacions i ha editat diversos àlbums. El seu estil de dibuix és molt personal, la majoria dels seus personatges són antropomòrifcs, és a dir, animals humanitzats però amb un punt sinistre.

A la Biblioteca podeu trobar, a més a més de Psiconautas, aquests altres còmics de l’Alberto Vázquez:

Alter Ego

El Evangelio de Judas

Freda

Us deixem amb el curt, esperem que us agradi!!!

No hi ha comentaris

El Garraf Romàntic protagonista del Descobrir Catalunya de gener

La revista Descobrir Catalunya, del grup Sapiens, dedica el seu número d’aquest gener a fer un repàs dels edificis més emblemàtics dins el romanticisme a la comarca del Garraf i, especialment, a les mansions nobles del Segle XIX existents a Vilanova i la Geltrú.

Descobrir Catalunya - Garraf Romàntic

Al dossier Garraf Romàntic es poden trobar referències al Teatre Principal, a la Masia en Cabanyes, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, un itinerari per Vilanova i la Geltrú, la Casa Llopis de Sitges, el Palau Novella d’Olivella i moltes altres propostes. Destaca però el reportatge específic que s’ha fet a la remodelada Casa Papiol on, amb l’ajuda d’actrius i actors, es recreen escenes quotidianes del segle XIX. El reportatge fotogràfic és d’Oscar Rodbag, mentre que el text és del periodista vilanoví Oscar Marín. Al dossier però, també es poden trobar signatures com les de Trinitat Gilbert, Antoni Sella, Roland Sierra i Oriol Pi de Cabanyes.

Can Papiol

A la presentació d’aquest número que va tenir lloc al Saló de Ball de la Casa Papiol, el director de la publicació, Joan Morales, va manifestar que aquest reportatge el què busca és oferir una visió diferent i desconeguda de la comarca del Garraf “sobretot per aquells barcelonins que creuen que han de fer sortides de més de 100 quilòmetres i en canvi desconeixen una riquesa tan aclaparadora com la que ofereix la comarca del Garraf”. Per la seva banda la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Marijó Riba, va expressar que “és necessari atraure visitants i turistes a Vilanova i la Geltrú, tot posant en valor el nostre llegat patrimonial. Treballs com el de Descobrir Catalunya fan que es puguin oferir i construir altres mirades sobre la nostra ciutat i la nostra comarca”.

Edificis del S. XIX: Can Cabanyes, BMVBalaguer & Casa Olivella

A les Biblioteques Municipals de la ciutat, a banda de consultar aquest número, també podeu trobar tot un seguit de referències que us ajudaran a aprofundir els vostres coneixements sobre el romanticisme al Garraf i les seves representacions per les nostres contrades:

El Garraf: un passeig romàntic de Magda Banderas
Americanos & Indianos: arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià): segles XVIII-XX
Masies del Garraf de Pau Roig Estradé
El Sol de Vilanova i el Garraf misteriós d’Oriol Pi de Cabanyes
El Segle romàntic: actes del col·loqui sobre el romanticisme: Vilanova i la Geltrú 2, 3 i 4 de febrer de 1995
Guia del Garraf: l’esperit del Romanticisme amb text de Jordi Úbeda
Museus del Garraf: l’esperit del romanticisme
Quaderns de patrimoni del Garraf (revista)
El Museu romàntic can Papiol: guia amb textos d’Assumpta Gou i Vernet
Família i context: la casa Papiol i la Vilanova de la primera meitat del segle XIX d’Eliseu Toscas i Santamans
Història del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú: 1835-2005
La Vida quotidiana en el Romanticisme: Casa Llopis de Teresa M. Sala i García

En els següents vídeos podeu veure la notícia apareguda a CanalBlau/MaricelTV i el “making of” del reportatge:

– Vídeo aparegut a CanalBlau/MaricelTV el passat 23 de desembre presentant aquesta publicació

– Making of del reportatge Garraf romàntic (produït per Joan Vendrell)

No hi ha comentaris

Montserrat Caballé: 50 anys al Liceu

Montserrat CaballéEl passat 4 de gener la soprano catalana més internacional, la Montserrat Caballé, va celebrar amb un concert el cinquantè aniversari del seu debut al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Va ser una gala molt especial, presentada pel conseller de cultura de la Generalitat, en Ferran Mascarell i amb un aforament ple d’autoritats, amb el President Artur Mas al davant, amics, família i col·legues de professió.

Acompanyant-la a l’escenari tot un seguit de estrelles de la òpera, com el tenor peruà Juan Diego Florez, el baríton Carlos Álvarez, la soprano María Gallego, el baríton menorquí Joan Pons i una emotiva aparició d’en Josep Carreras.

La soprano catalana també va presentar alguna de les alumnes que ha tingut a les seves classes magistrals i la seva filla, Montserrat Martí va actuar junt amb el tenor rus Nikolai Baskov.

Per commemorar aquest aniversari, el Liceu també ha preparat una exposició que es podrà veure fins al Balcó Foyer fins el 20 de març.

Es tracta d’un recorregut a través de fotografies, reproducció de programes de mà, panells explicatius, audiovisuals i objectes, que pretenen il·lustrar el pas de la soprano per aquest teatre. La major part del material exposat prové dels fons de l’arxiu del Liceu així com aportacions de la família Martí-Caballé, que ha participat activament al projecte.

Montserrat Caballé va néixer a Barcelona l’any 1938 dins una famíia de classe mitjana que la Guerra Civil Espanyola va deixar molt empobrida.

Montserrat Caballé i Montserrat MartíMontserrat va estudiar al Conservatori Superior de Musica del Liceu per estudiar solfeig, piano i cant i va ser becada degut a les seves grans qualitats.

Degut a la situación econòmica de la seva família, la Montserrat va haver de treballar de ben jove i deixar d’anar a classes, fins que Joan Antoni Bertrand, mecenes i un dels propietaris del Liceu, la va sentir cantar i li va donar el seu suport econòmic per poder continuar amb els estudis de cant.

La seva primera actuació després d’obtenir el seu títol al conservatori va ser al 1955 al Teatre Principal de València amb l’òpera La serva padrona de Pergolesi.

Entre els anys 1956 i 1959 va ser una de les cantants permanents de l’Òpera de Basilea (Suïssa), i entre 1960 i 1961 va ser contractada per l’Òpera de Bremen (Alemanya).

Finalment, el 7 de gener de 1962 va debutar al Liceu de Barcelona amb Arabella de Richard Strauss.

Al 1965 tingué la oportunitat de cantar al Carnegie Hall de Nova York i inicià una carrera internacional plena d’èxits.

Amb 78 anys continua cantant i no té prevista una retirada dels escenaris.

A la secció de música de la Biblioteca podreu trobar una petita exposició amb tot el fons que tenim sobre aquesta artista catalana tan internacional.

Us deixem amb un vídeo enregistrat l’any 1978 on Montserrat Caballé canta l’aria Casta diva de l’òpera Norma de Puccini.

No hi ha comentaris

Elisabet Raspall nominada als Premis Jaç 2012

Els aficionats a la bona música estem d’enhorabona perquè la vilanovina Elisabet Raspall ha estat nominada als Premis Jaç 2012, del grup Enderrock, en la categoria de Millor Disc Nacional pel seu darrer treball: L’istiu al cor – Summer heart, que va editar el passat 2011.

El resultat es decideix per votació popular i aquesta es pot realitzar via web mitjançant la pàgina dels Premis: Premis Jaç 2012

L’istiu al cor d’Elisabet Raspall

L’istiu al cor és el 6è treball d’una de les millors pianistes i compositores catalanes, enregistrat durant el 2009 a Brasil amb la participació, a Aleix Tobias, Elisabet Raspall i Rogério Botter Maiobanda de la pròpia Elisabet, d’Aleix Tobias, bateria, percussió i veu, i Rogério Botter Maio, contrabaix i veu.

Es tracta d’un CD que ens fa arribar els aromes estiuencs de la flor de gessamí, a mig camí entre el record del darrer estiu i l’anhel del següent, tot evocant certes temptatives d’evasió cap a sons càlids de la Mediterrània i del Brasil, des d’un profund arrelament català, i cercant l’escalfor dins d’un “hivern” prolongat per aquesta situació de crisi que ens afecta a tots; i així obrir una escletxa de llum per retrobar-nos amb nosaltres mateixos.

Podeu accedir a l’obra de l’Elisabet Raspall que es troba a les Biblioteques Municipals al següent enllaç: Elisabet Raspall a les Biblioteques

Animant-vos a participar en aquesta votació, us deixem amb un vídeo de la presentació de L’istiu al cor a l’Auditori de VNG, amb la col·laboració especial de Pep Bou, el passat 5 de juny de 2011:

No hi ha comentaris

Les ‘Cosas que importan’ de Joelle Cervera

Cosas que importanAmb el començament del nou any no són pocs els que cauen en els “propòsits de bones intencions”: deixar de fumar, anar al gimnàs, aprimar-se, estar més estona amb els nens, etc. etc. Però són pocs els que abans de fer aquest plantejament es fan una senzilla però capital pregunta: quines són les coses que veritablement importen…
Per ajudar a respondre aquest pregunta la Biblioteca Armand Cardona acollirà el proper mes de febrer, concretament el divendres 24, la presentació del llibre Cosas que importan: todo lo que no enseñan en la escuela y no está de más saber, que ens ajudarà sobretot en la tasca de saber més de nosaltres mateixos i de la relació amb les persones que ens envolten.

Joelle CerveraJoelle Cervera Pascual, l’autora d’aquesta obra, ens interpel·la en cada pàgina a preguntar-nos sobre el què és realment important a la vida. Per ella ningú neix sabent tot el fonamental, per això preguntar-se per la veritat és un bon inici per plantar cara a la realitat, a les dificultats, als fantasmes i als temors que no ens deixen dormir bé, que no ens deixen respirar amb calma, en definitiva trobar el camí per ser feliços.
Aquest llibre ens convida a fer un viatge a través de preguntes senzilles. Ens confronta i ens explica coses que no ensenyen a l’escola. Més de deu testimoniatges ens relaten experiències i ens expliquen amb la seva veu coses que realment importen.

Un llibre només apte per a valents, que volen aprendre i reaprendre, ser feliços, fer-se preguntes i, potser, també trobar alguna resposta.

Realització personal

Per tots aquells que hagueu quedat amb la curiositat de saber-ne més us citem a la Biblioteca Armand Cardona el proper 24 de febrer a les 19h on comptarem amb la presència de la Joelle Cervera i parlarem amb ella de tots aquests temes i molts més. De moment us deixem amb el tràilerbook perquè aneu fent boca:

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »