Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Octubre, 2010

Geografies Literàries – Irlanda

IrlandaFins el divendres 29 d’octubre podreu trobar al vestíbul de la Biblioteca una nova exposició de fons corresponent al cicle Geografies Literàries. Irlanda (Éire en irlandès) és una illa al nord-oest d’Europa a l’Atlàntic Nord que forma, juntament amb la Gran Bretanya, Man i d’altres illes, l’arxipèlag de les illes Britàniques.Políticament, l’illa està dividida entre la República d’Irlanda, amb jurisdicció sobre unes cinc sisenes parts de l’illa, i el territori d’Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, amb jurisdicció en el sisè restant.

Les seves llengües oficials són l’irlandès i l’anglès.

Dins aquesta guia trobareu una selecció de documents dels més importants escriptors irlandesos (inclosos quatre premis Nobel), de músics i cineastes, així com alguns documents per acostar-se una mica a la història d’aquest país.

Us recordem que podeu descarregar les guies anteriors al web de la Biblioteca i aquí, al Bibliobloc.  

No hi ha comentaris

Eduardo Mendoza guanya el Premi Planeta 2010

Eduardo MendozaL’escriptor barceloní Eduardo Mendoza ha guanyat el Premi Planeta 2010 amb la novel·la Riña de gatos. Madrid, 1936, presentada amb el títol La muerte de Acteón i el pseudònim de Ricardo Medina.

L’obra se situa a la primavera del 1936, quan un jove anglès expert en pintura espanyola antiga viatja a Espanya per taxar un possible Velázquez desconegut, però a Madrid ja s’anuncia allò que serà la Guerra Civil.

Per la seva banda, la valenciana Carmen Amoraga s’ha proclamat finalista d’aquesta edició amb l’obra El tiempo mientras tanto, una novel·la sobre ‘les segones oportunitats, la facilitat de deixar-se endur pels errors i la facilitat de tornar enrere i reconduir la vida’.

Carmen AmoragaAmbdós autors van recollir les distincions, dotades amb 601.000 euros i 150.250 respectivament, durant el sopar literari celebrat aquest divendres al vespre al Palau de Congressos de Barcelona.

En aquesta edició del Premi Planeta s’hi van presentar 509 obres, de les quals 10 optaven al guardó en haver quedat finalistes d’aquesta edició. El jurat de la present edició ha estat format per Alberto Blecua, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs, Carlos Pujol, secretari amb vot, i Ángeles Caso, guanyadora del Premi Planeta 2009.

A la Biblioteca Armand Cardona i Torrandell ens afegim a la festa del Planeta exposant els llibres que tenim d’ambdós.

Us deixem amb el vídeo de l’entrega dels guardons.

No hi ha comentaris

Pa negre

Pa negreAquest divendres s’estrena l’adaptació cinematogràfica de la novel·la d’Emili Teixidor, Pa negre.

El film, dirigit pel realitzador mallorquí Agustí Villaronga, es va poder veure per primer cop durant el passat Festival de Cinema de Sant Sebastià, on la Nora Navas, l’actriu que interpreta el personatge de la Florència a la pel·lícula va guanyar la Conxa de Plata a la Millor Actriu.

Villaronga (1953) va debutar estudiar Història de l’Art i va debutar com a director film Tras el cristal (1987) que va ser seleccionada per participar en molts festivals europeus i que avui dia es considera un film de culte.

Cineasta eclèctic, altres dels seus films són El niño de la luna, 99.9, El mar o el fals documental Aro Tolbukhin, en la mente del asesino.

La història de Pa negre transcorre a la Catalunya rural de la postguerra. L’Andreu, un nen d’onze anys que pertany al bàndol dels que van perdre la guerra, troba al bosc el cos sense vida d’un home i del seu fill. El seu pare, en Farriol, serà acusat per les autoritats de l’assassinat i fuig. La seva mare, la Florència, tot i treballar en una fàbrica tèxtil, no el pot mantenir l’Andreu i l’envia a viure a una masia amb els avis, els tiets i els cosins.

Emili Teixidor -Agustí Villaronga

Finalment en Farriol es detingut i l’Andreu, convençut de la innocència del seu pare decideix investigar el crim pel seu compte cosa que fa que prengui consciència dels horrors de la guerra i de com aquesta ha afectat la vida dels adults que l’envolten.

Podeu trobar la novel·la així com altres obres del mateix autor a la Biblioteca i la pel·lícula la podeu veure al Bosc Cinema Municipal.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

1 comentari

Frank Cappa: vinyetes en gran angular

Exposició: Frank Cappa, vinyetes en gran angularAquest és el títol de l’exposició que fins al proper es pot veure al Col·legi de periodistes de Barcelona. Organitzada conjuntament amb FICOMIC, a la mostra es poden veure més de vint pàgines originals de la sèrie.

El còmic ha donat vida a periodistes de paper amb vocació aventurera. Frank Cappa és un reporter d’una altra mena. La seva càmera va captar imatges esfereïdores de guerres perdudes al Tercer Món dels anys ‘60 i ‘70.

El seu autor, en Manfred Sommer, va barrejar el nom del conegut reporter Robert Capa amb el del director de cinema Frank Capra per batejar el seu personatge.

Manfred SommerDarrera la mirada de Cappa trobem el cansament d’uns ulls que han estat testimoni impotent de massa brutalitats. Malgrat això, de vegades, deixa de banda la càmera i pren partit. A diferència d’altres reporters, bregats en mil guerres i indiferents davant el patiment humà, Cappa no persegueix l’exclusiva més sagnant. Només vol denunciar les injustícies

En Manfred Sommer (1933-2007) va néixer a San Sebastià i va ser un autor de còmic de llarg recorregut. Quan només era un adolescent, ja publicava les seves historietes a editorials com la Bruguera.

El seu esperit inquiet el va portar a traslladar-se a viure a París i després a Brussel·les a finals dels anys 1950, per anar més tard a Brasil i Paraguai.

Als anys ‘60 va dibuixar per a l’agència Selecciones Ilustradas, on coincidí amb altres autors com Carlos Giménez. Però el reconeixement del públic no va arribar els anys ‘80 amb aquesta sèrie. També es va dedicar a la il·lustració i la pintura, malgrat que mai no va abandonar la historieta.

Frank Cappa

Recentment, Glénat ha publicat l’edició integral de les aventures del reporter sota el títol Absolut Cappa.

A la Biblioteca podreu trobar diverses de les seves aventures com Frank Cappa: Viet-song; Frank Cappa en Brasil o Frank Cappa Welcome.

No hi ha comentaris

150 anys del naixement de Joan Maragall

Joan MaragallEl 10 d’octubre de 1860 va néixer a Barcelona el poeta Joan Maragall.

Quart i últim fill i únic noi d’una família de petits industrials tèxtils, dels primers anys de col·legi en sabem poca cosa. Després d’uns anys treballant a l’empresa familiar va començar els estudis de dret, on va tenir la oportunitat de desenvolupar el seu interès per les lletres.

Va treballar com a advocat però al 1890 començà a treballar com a secretari de redacció al Diari de Barcelona, el que representa la seva professionalització com a escriptor. També va col·laborar amb la Veu de Catalunya i arribà a ser nomenat president de l’Ateneu Barcelonès.

Després d’algunes relacions, l’any 1891 contreu matrimoni amb Clara Noble, amb qui va tenir tretze fills.

La temàtica en l’obra de Joan Maragall és d’allò més àmplia. Tots els mòbils eterns de la poesia hi són presents: l’amor, la natura, el cant de la seva terra i la seva ciutat, la llegenda, els elements espirituals. La seva poesia passa per diverses etapes sempre moguda, però, per dos corrents: el vitalisme i el decadentisme.

També va escriure articles i realitzà traduccions, sobretot de l’alemany.Joan Maragall i Clara Noble

Margall va morir l’any 1911 amb només 51 anys.

La Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb l’Associació Família de Joan Margall i Clara Noble han impulsat la celebració durant els anys 2010 i 2011 de l’Any Joan Maragall.

Els objectius de l’organització són impulsar arreu de Catalunya activitats que commemorin el doble aniversari (150 anys del seu naixement i 100 de la seva mort), impulsar la publicació i edició de la seva obra i impulsar l’estudi i reconeixement de la vida i l’obra de Joan Maragall a la resta d’Espanya i també a nivell internacional.

Us recordem que a la Biblioteca podreu trobar diferents tipus de documents sobre aquest poeta.

No hi ha comentaris

Formació d’usuaris de secundària a la Biblioteca

Menú secundàriaCom cada any, i coincidint amb l’inici del curs escolar, les Biblioteques Públiques de Vilanova i la Geltrú comencem la formació d’usuaris adreçada als joves d’ESO i batxillerat de la ciutat.

El curs passat des de la biblioteca Armand Cardona vam realitzar un total de 28 sessions que van acollir un tota de 436 alumnes.

L’objectiu d’aquestes sessions és familiaritzar els estudiants amb les possibilitats que la biblioteca els ofereix i que coneguin la forma d’accedir òptimament a la informació que els interessa.

Per a 1r d’ESO, s’ofereix la sessió Descobreix la biblioteca per tal de donar a conèixer el catàleg de les biblioteques com a recurs d’accés a la informació i localització dels documents dins la Biblioteca.

Formació de secundària

A partir de 3r d’ESO els alumnes participen de la sessió d’Obres de Referència que té per objectiu donar a conèixer aquest tipus de documents, tant de manera física com virtual, quin tipus d’informació contenen i com es consulten.

El programa, inclòs dins el Menú d’activitats per a la secundària, permet un treball molt directe i de forma interactiva amb els estudiants i amb els mestres i això fa que aquesta formació sigui adaptable en tot moment, per tal d’estar sempre actualitzada i a la mida de les necessitats formatives dels escolars.

No hi ha comentaris

Els ratolins en els contes…

Els ratolins en els contes solen aparèixer com uns animalons molt llestos. Des de la biblioteca Armand Cardona us recomanarem uns quants llibres on els ratolins són els protagonistes:

Ratolins

El ratolí del senyor Maxwell. Si voleu conèixer un ratolí ben despert i espavilat pregunteu-li al Senyor Maxwell i que us expliqui el què li va passar quan va anar al seu restaurant favorit, l’urpa afilada, a celebrar el seu ascens. El Senyor Maxwell és un gat així que ja us podeu imaginar quin serà el plat estrella de l’urpa afilada… sí, sí… els ratolins vius… però el senyor Maxwell mai s’hauria imaginat el que li va passar amb aquell ratolí viu que li van portar a taula el dia del seu ascens… una història ben divertida us ho asseguro…

Set ratolins cecs, que tot i ser cecs van descobrir què era allò tan gran que havien trobat… era una columna? O una serp?  O una muntanya gegantina?? No, no, no era res de tot allò… Però una vegada posat en comú el que van ensumar i tocar els set amb el seu nas i els seus bigotis els va donar la resposta.

Sopa de nada, una historia d’en Carabuc on un ratolí que viu dins un palau de marbre al desert de Nohaynada on un matí apareixen  una guineu i a un gat amb mooolta gana i per no voler-los ajudar, una Sopa ben curiosa li van cuinar.

Tot i així de vegades els ratolins no són massa intel•ligents en els contes… recordeu el conte clàssic de la rateta que escombrava l’escaleta?… ella tan bufona, tan presumida volent trobar el pretendent perfecte i mireu que li va passar quan va decidir casar-se amb aquell gat que tenia una veu tan suau i melodiosa… ui, ui, ui!!!

Hi ha un parell de llibres per jugar per als més peques: ¿Un ratón? On haureu de descobrir qui s’amaga al darrera de cada imatge. Però tingueu en compte que no tot és el que sembla. I un altre que es diu Corre, corre ratolí… on caldrà que feu córrer el ratolí mentre llegiu, o us llegeixen aquesta història i On és el ratolí?

Pels que esteu començant a llegir. En lletra de pal hi ha la col•lecció del Ratolí Serafí: Aprèn amb el ratolí Serafí, per aprendre moltes paraules el oficis, el camp, el cos, el mar, els animals…

Els que ja llegiu molt i molt bé, també podeu passar una bona estona amb el conte: De què te por el ratolí? I com no la col•lecció d’aventures del Gerónimo o de la Tea Stilton.

També us recomanem He trobat un barret escrit per la Montse Balada amb il•lustracions de Susana Peix. Una història de circ i màgia on uns ratolins de color verd donaran més d’un ensurt als protagonistes d’aquesta història.

He trobat un barret

Per llegir abans d’anar a dormir: els contes del Carl Norac publicats per Corimbo que tenen com a protagonistes a una família de ratolins… uns contes molt tendres plens de sentiments.
L’illa de les carícies, Hola reina, M’estimes o no m’estimes, les paraules dolces… n’hi ha molts i tots us encantaran a petits i a grans.

ELS TROBAREU TOTS A LA SALA INFANTIL I JUVENIL!!

1 comentari

Exposició: Els ex-libris i la muntanya

Ex-libris Adolf KunstEls ex-libris i la muntanya. Adolf Kunst, la seva obra entre 1913 i 1930 és l’exposició produïda per l’Obra Social d’Unnim, el Servei General d’Informació de Muntanya (SGIM) i la Diputació de Barcelona. Fins al 24 d’octubre podeu visitar al primer pis de la Biblioteca aquesta exposició.

La mostra posa de manifest la presència de la muntanya en l’expressió artística dels ex-libris, utilitzats tradicionalment per identificar la propietat dels llibres, a partir de la producció exlibrista de l’alemany Adolf Kunst, que forma part de la col·lecció del fons documental del SGIM.

Adolf Kunst (1882-1937) es va llicenciar en arquitectura i el 1912 va començar a exercir de professor universitari. Durant 26 anys va treballar en la creació d’ex-libris, aplicant-hi totes les tècniques clàssiques, ja que, si bé va iniciar-se amb el gravat sobre linòleum, també va cultivar la xilografia i la litografia; però és amb el gravat a l’aiguafort que va crear el gruix de la seva producció, amb un total de 414 exemplars.

Els diversos ex-libris de l’exposició corresponen a 355 propietaris, majoritàriament de cognoms centreuropeus, entre els quals en trobem dos de catalans: els de la família Baucis i els de la família Montsalvatge.

És per aquest motiu que la pràctica totalitat dels paisatges de muntanya representats als ex-libris de Kunst, corresponen, bàsicament, als racons alpins d’alemanya; però hi trobem, com a excepció digna de remarcar, tres exemplars que representen les nostres muntanyes.

Així, doncs, podem veure-hi el cim de l’Aneto i el coll de Corones des de la gelera (J. Baucis 1922), el pic de Salvaguarda vist des dels boscos de la Besurta, pujant cap a la Renclusa (J. Baucis 1923), i la cinglera del Far, des de Sant Martí Sacalm (JiJ.Monsatvatge, 1922).

L’evolució dels ex-libris

Ex-librisEls ex-libris són les vinyetes que identifiquen el propietari d’un llibre a la part interior de la seva coberta. Aquesta pràctica és inherent a l’existència dels llibres, ja que, abans de la invenció de la impremta, al segle XV, ja es feia de forma manuscrita.

En un principi eren motius heràldics, però, amb l’ascens de la burgesia, es dóna pas als ex-libris al·legòrics sobre els principis filosòfics o literaris dels seus posseïdors, fins que s’hi van introduint elements relatius a les seves professions o afeccions personals.

La muntanya, com a fet simbòlic, sempre ha estat present en els ex-libris, tant en els de la noblesa com en els dels bibliòfils, però, sobretot, la muntanya ocupa un lloc destacat entre els ex-libris del afeccionats a l’alpinisme i als esports de muntanya en general.

Per la seva càrrega cultural, els ex-libris sempre han interessat als artistes, que hi han aplicat les més diverses tècniques per fer-ne expressions d’art.

Us deixem amb algunes imatges de l’exposició.

No hi ha comentaris

Catalunya, terra de bolets i boletaires

Caçadors de bolets

Que Catalunya és un país de boletaires queda fora de dubte. Sols cal passejar per qualsevol muntanya del país quan s’acosta l’època dels bolets; i és ara quan comença la temporada alta dels bolets. Els més buscats el rovellons, però no cal oblidar els ceps, les llenegues, els fredolics o moltes d’altres varietats comestibles que tenim per les nostres muntanyes.

Enric GràciaAquesta fal·lera pels bolets queda demostrada amb l’èxit del programa de TV3, Caçadors de bolets. Amb aquesta seran set les temporades en pantalla d’aquest entretingut programa dirigit per Pol Izquierdo. Toni Albà, Teatre de Guerrilla, els tres avis de Viladrau, el pijo Jacobo, els Carmelos, la Veu, el micòleg Enric Gràcia són alguns dels personats que any rere any hem pogut gaudir i que ens han dut d’excursió per bona part de les terres dels Països Catalans.

La nova temporada del programa comença demà dimecres i el proper divendres 8 d’octubre tindrem a la Biblioteca l’Enric Gràcia que ens parlarà sobre els bolets, el programa i tot allò que la gent pregunti. Durant uns dies podreu trobar al primer pis de la Biblioteca, un exposició del nostre fons sobre els bolets.

Exposició de fons

Us deixem amb el darrer capítol de la temporada passada.

No hi ha comentaris

Per molts anys Snoopy!

SnoopyAvui fa 60 anys que el carismàtic gos de raça beagle, Snoopy, va aparèixer per primera vegada a la tira còmica Peanuts, coneguda al nostre país pel nom del seu personatge principal Charlie Brown, l’amo de l’Snoopy. .

Durant els seus dos primers anys de vida als diaris, l’Snoopy s’assemblava als gossos reals: caminava sobre quatre potes i no parlava.

Amb el pas del temps, aquest personatge es va anar humanitzant i va començar a entendre tot el que deien els altres personatges de la sèrie i a expressar els seus pensaments als lectors.

Sempre trobem l’Snoopy damunt de la seva caseta, dormint, en lloc d’estar a dintre com els altres gossos. Té diversos alter-egos, com el d’escriptor frustrat o aviador de combat. També es transforma a vegades en Joe Cool, un personatge que sempre està a l’última moda i que és una estrella.

Charles M. SchulzManté una relació dominant amb el seu amo, invertint absolutament els papers, ja que l’única missió d’en Charlie Brown sembla ser alimentar i fer feliç el seu gos, que es comporta com un ésser hedonista i independent.

A mida que el personatge es desenvolupava i augmentava la seva profunditat psicològica, el seu creador, en Charles Schulz, el va dotar d’una família que ocasionalment protagonitza les tires de Peanuts. Destaquen Spike, un gos que viu enmig del desert amb un cactus com a amic, i els grangers Andy i Olaf.

El 13 de febrer de l’any 2000 es va publicar la darrera tira, tot just un dia després de la mort d’en Schulz que es va negar a que cap altre autor continués la sèrie.

La gran popularitat de l’Snoopy va fer que, a part de veure la seva imatge a tot tipus de marxandatge, s’arribés a produir un espectacle musical. Snoopy, el musical és va estrenar per primera vegada l’any 1975 a San Francisco, Califòrnia i ben aviat va fer el salt a Broadway i als escenaris de Londres. A principis dels anys ’90 es va poder veure també a Barcelona.

Peanuts

Recordeu que a la secció de còmics de la Biblioteca podreu trobar molts àlbums que recopilen les tires aparegudes als diaris.

Us deixem amb una de les cançons que formen part d’aquesta obra de teatre.

3 comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »