Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Març, 2010

Què esperen els pares de l’escola? I els mestres de la família?

IMETAquest dimarts, 16 de març, a les 18:15h tindrà lloc a l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) la xerrada “Què esperen els pares de l’escola? I els mestres de la família?” a càrrec de Salvador Cardús, organitzada pel propi IMET en col·laboració amb les AMPES de les escoles Ítaca, Cossetània, Volerany i Llebetx, i les biblioteques Armand Cardona i Joan Oliva.

La xerrada reflexionarà sobre el fet que potser avui en dia els pares esperen massa de l’escola, ja que li demanen coses que l’escola no pot proporcionar. I també al revés, els mestres sembla que no acaben de fer-se càrrec de les dificultats que tenen els pares per fer tot el que els mestres els demanen.A partir d’aquest punt s’hauria de poder activar un diàleg en el qual els assistents puguin anar introduint al llarg de la xerrada els seus punts de vista i el conferenciant anar expressant els seus punts de vista sobre les preguntes i a l’hora seguir desenvolupant la xerrada.  Des de l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) s’ofereix un programa de xerrades i tallers que aborden temes relacionats amb l’educació amb l’objectiu de proporcionar informacions i recursos i donar suport a la tasca educativa de les famílies. En especial, les xerrades estan adreçades a pares i mares, però també poden participar qualsevol persona interessada en el tema. 

Salvador CardúsSalvador Cardús i Ros, nascut a Terrassa el 1954, és periodista, escriptor i doctor en Ciències Econòmiques. Actualment és Professor Titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.Com a investigador ha treballat en el camp de la sociologia de la religió, de la cultura (amb especial atenció a l’educació), dels mitjans de comunicació i dels fenòmens nacionals. Ha estat sotsdirector del diari Avui, on actualment n’és articulista juntament amb La Vanguardia. És president de la FUNDACC, Fundació de les Audiències de la Comunicació i la Cultura i el 2009 va ingressar a la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans. 

Les biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú, Armand Cardona Torrandell i Joan Oliva i Milà, han col·laborat en aquesta activitat editant una guia de lectura sobre la implicació de l’escola i la família en el procés d’educar. Aquesta porta per títol El repte de l’educació: Escola i família, acció i responsabilitat compartida i podeu veure-la a continuació o descarregar-la en format pdf: El repte de l’educació

Per acabar us recordem que per assistir a aquesta xerrada cal inscripció que podeu formalitzar seguint el següent enllaç: Inscripció

No hi ha comentaris

Mor Miguel Delibes

Miguel DelibesL’escriptor Miguel Delibes ha mort avui al seu domicili de Valladolid, la seva ciutat natal, a l’edat de 89 anys. Delibes, va estudiar dret i va treballar molts anys com a periodista a el diari El Norte de Castilla, sent nomenat director del mateix l’any 1958.

L’any 1947 publicà la seva primera novel·la, La sombra del ciprés es alargada i va ser guardonat amb el Premi Nadal. 

Escriptor prolífic, la majoria de les seves obres tracten temes de la vida quotidiana, la naturalesa o la caça (una de les seves grans aficions). 

Altres de les seves obres més destacades són el monòleg Cinco horas con Mario (1966), Las ratas (1962), o Los santos inocentes (1982), on ens parla de la tràgica existència d’una família de pagesos explotada per uns cacics rurals.  

Moltes de les seves obres han estat adaptades al cinema però, l’adaptació de Los santos inocentes d’en Mario Camus i les interpretacions de Paco Rabal com Azarías i Alfredo Landa com Paco el bajo, han passat a la història del cinema espanyol. 

Amb la seva darrera novel·la, El hereje (1998), on tracta  la persecució dels luterans per part de la Inquisició espanyola al segle XVI, va obtenir el Premio Nacional de Narrativa de les Letras Españolas 

També fou membre de la Real Academia Española i va guanyar el Premi Cervantes l’any 1993 i el premi Príncipe de Astúrias de las Letras l’any 1982. 

Al taulell del primer pis de la Biblioteca podeu trobar una exposició de les obres d’aquest autor que tenim al nostre fons. 

Us deixem amb una de les darreres entrevistes que va concedir l’escriptor.

No hi ha comentaris

Finalistes al premi Disc Català de l’Any 2009

LogoJa tenim finalistes pel premi Disc Català de l’Any que organitza l’emissora Ràdio 4 de RNE des de l’any 1979. El premi arriba aquest any a la seva trenta-unena edició coincidint amb una aposta decidida pel suport a la música cantada en català a la programació de Ràdio 4.

La llista de finalistes ha estat confeccionada amb els treballs que han obtingut més vots a la pàgina web i l’opinió d’un jurat format per periodistes musicals de RNE i altres mitjans de premsa escrita, internet i televisió. 

Els finalistes d’aquest any són:

PortadesAnna Roig i l’ombre de ton chien és la maduració de dos projectes, el de l’Anna Roig com a cantautora, i el de L’ombre de ton chien com a grup. Ja fa més de tres anys que l’Anna Roig recorre els escenaris catalans amb L’ombre de ton chien, versionant grans clàssics de la Cançó Francesa.

Cesk Freixas amb La mà dels qui t’esperen. Cesk Freixas és un jove cantautor penedesenc. Freixas ha editat una maqueta, dos treballs discogràfics i un recull de versions d’altres cantautors internacionals amb la intenció de contribuir a recuperar la cançó d’autor i de protesta als Països Catalans.

Dêlen amb Sa roba estesa. Dêlen és un grup format per la Len Mesquida i en Quim Torres. Les seves veus s’interroguen sobre preocupacions quotidianes, amors i desamors, trobades i enyorances, la curiositat de viure el dia a dia i de somniar el demà. Pop intimista amb denominació d’origen Menorca. 

El petit de Cal Eril amb I les sargantanes al sol. Joan Pons amb el seu inconfusible accent de ponent, ens canta cançons senzilles que viatgen a llocs inesperats. Ens parla de coses petites, sempre en la millor tradició del folk psicodèlic: so orgànic i càlid, girs experimentals, flautes, melòdiques, xilòfons, sorollets inclassificables.  

Els Amics de les Arts amb Bed and Breakfast. Els Amics de les Arts es van formar l’any 2004 i des d’aleshores han publicat dues maquetes i un disc Castafiore Cabaret. Pop-Folk català, irònic, sofisticat i provocador. 

Gerard Quintana amb Deterratenterrat. Cançons urgents per a una crisis és el subtítol d’aquest àlbum que recull la música de l’espectacle dirigit per Albert Pla. Una proposta que vol anar més enllà del format clàssic de concert. Un exercici d’autocrítica des de l’anàlisi de la realitat social i econòmica quotidiana.

Ivette Nadal amb L’esquena d’un elefant. Ivette Nadal neix a Granollers un matí de llamps i trons de 1988. El seu segon treball músical, un conjunt de deu cançons totes elles en català, les quals van ser enregistrades i pensades per una veu de dos cors momentàniament. 

Joan Miquel Oliver amb Bombón mallorquin. Bombon mallorquin és un gelat mític de Mallorca, una llegenda, una icona…el disc compta amb unes lletres molt treballades i amb fort contingut poètic i la col·laboració de membres d’Antònia Font. 

Mazoni amb Eufòria 5-Esperança 0. Mazoni és el projecte musical de l’empordanès Jaume Pla, on ha trobat la seva veu personal i també el reconeixement del públic. Ara presenta el seu disc més cru i punyent, Eufòria 5 – Esperança 0.

Quimi Portet amb Viatge a Montserrat. Setè disc en solitari de l’excomponent de El Último de la Fila La obra consta d’una quinzena de cançons moderadament modernes. Portet torna als escenaris amb el seu conjunt, la Orquestra filharmònica de Cro-Magnon i Turbamulta Nacional dels Sòviets de Santa Quitèria. 

Si voleu participar en la votació podeu fer-ho a la pàgina web www.disccataladelany.cat. El disc més votat fins el 29 de Març rebrà el premi que l’acredita com l’àlbum més destacat de la temporada.

Si encara no heu escoltat als finalistes passeu per la Biblioteca, podreu trobar la majoria dels discs a la nostra secció de música i imatge.

No hi ha comentaris

Altres maneres de llegir…

Dissabte, 20 de març a les 12h del migdia, l’Esther Sampietro i el Miquel Gonzàlez ens expliquen el conte:

ENS ENTENEM A CEGUES escrit per Franz-Josep Huainigg publicat per La Desclosa, una editorial catalana ubicada a Barcelona.

Un conte sobre la discapacitat per entendre que la igualtat està en la diferència  que vol acostar la vida quotidiana de la gent amb alguna discapacitat a partir dels valors de la tolerància, la convivència, la integració i el respecte a la diferència.

Ens entenem a ceguesLa Caterina plora perquè s’ha perdut al centre comercial i no veu els pares enlloc. Esverada, rep l’ajut d’en Mateu i del seu gos pigall, i es meravella de la destresa d’aquest noi cec per a moure’s per la ciutat.

Trobareu aquests títols de la mateixa col·lecció “Convivència”:

          Parlem amb les mans

          Els meus peus són la cadira de rodes

          La tardor de l’àvia 

No tothom llegeix de la mateixa manera. Les persones cegues o amb alguna discapacitat visual utilitzen diferents sistemes per llegir depenent del grau de visió que tinguin: des d’una lupa o telelupa fins a la lectura en braille.

 

El Braille és un sistema de lectura inventat per Louis Braille. Aquest francès il·lustre és l’inventor del sistema de lectoescriptura que permet llegir i escriure a les persones cegues.

 

Louis Braille

Sembla estrany pensar que fins fa menys de 200 anys les persones cegues no podien accedir a la cultura escrita sense ajuda d’altres, cosa que suposava una important manca d’oportunitats.

La versió definitiva del sistema braille es va presentar l’any 1837. Es tracta d’un alfabet en relleu en el qual les lletres estan formades a partir de la combinació de sis punts. Els sis punts del signe generador estan col·locats en dues columnes de tres punts, en la mateixa posició d’una ouera de sis ous col·locada en vertical.

 El braille no només serveix per accedir al llibres, si no que, evidentment, com tot tipus d’escriptura, serveix per facilitar moltes tasques de la vida quotidiana en les quals cal utilitzar la lectura o l’escriptura.

 

Fins i tot es pot utilitzar a l’ordinador a través d’un programa (Jaws) que descodifica les webs i les tradueix sonorament i al sistema braille que les persones que l’utilitzen poden seguir en un aparell que s’ajusta al teclat de l’ordinador.

Una altra manera de gaudir de la lectura que tenen les persones amb discapacitat visual són els audio-llibres o lectures gravades en àudio per poder ser escoltades.

VOLS APRENDRE A LLEGIR EN BRAILLE? Curs bàsic interactiu

Des de la biblioteca Armand Cardona Torrandell hem estat sempre molt sensibles envers les diferents capacitats dels nostres usuaris.

És per això que a la biblioteca oferim serveis i activitats adreçats a aquest col·lectiu, i també podreu trobar diversos materials i un centre d’interès Altres maneres de llegir amb molts documents per gaudir de la lectura:

Racó ALTRES MANERES DE LLEGIR / Sala infantil i juvenil

VINE A LA BIBLIOTECA, HI TROBARÀS MÉS INFORMACIÓ!!

——-

No hi ha comentaris

La cerca de feina protagonista del mes de març a la Cardona

Busco feinaLa biblioteca Armand Cardona és sensible a l’actual situació de crisis econòmica i a les dificultats que alguns ciutadans tenen a l’hora de trobar feina i per aquest motiu s’ha dedicat el mes de març al món laboral, i més concretament, a la recerca de feina. 

La primera activitat relacionada amb aquesta temàtica és l’exposició Busco feina. Immigració i món laboral que, des del 8 al 31 de març, podeu visitar a la Biblioteca. 

Exposició Busco feinaAquesta exposició pretén reflectir alguns aspectes de la realitat laboral vinculada al darrer d’aquests episodis migratoris que ha viscut la nostra història recent i que ha comportat un dels canvis socials més importants dels últims anys. S’evidencien les dificultats de la incorporació de les persones immigrades en el nostre mercat de treball, molt sovint per motius vinculats a la mateixa legislació d’estrangeria, les dures condicions en què moltes d’aquestes persones treballen, les dificultats per accedir als mateixos drets que els treballadors nacionals… però també el paper del sindicalisme en la lluita per millorar les condicions laborals i socials de tots els treballadors (nacionals i residents) i en la construcció d’una societat cohesionada, que garanteixi la igualtat d’oportunitats de totes les persones. 

Organitzada conjuntament per la Biblioteca Armand Cardona Torrandell i per CCOO Catalunya també ofereix la possibilitat de veure, mitjançant un DVD, els testimonis dels protagonistes d’aquestes històries. 

L’altra activitat relacionada amb la cerca de feina, i que complementa aquesta exposició, és l’edició d’una guia de recursos que, elaborada per la pròpia Biblioteca, estan pensats per ajudar a aquells ciutadans que ho necessiten a l’hora de buscar feina: Quan buscar feina es converteix en una feina.

Aquí podreu trobar des de tècniques de recerca de feina, com fer un currículum vitae, com preparar una entrevista de selecció, així com informació sobre el mercat de treball per internet i a través dels recursos que ofereix la pròpia Biblioteca. 

Podeu consultar-la a continuació o descarregar-vos-la en format pdf en el següent enllaç: Quan buscar feina es converteix en una feina

No hi ha comentaris

Dones al món del còmic

Dones de còmic 1

En els últims anys, la lluita de les dones per la igualtat de drets i oportunitats ha donat els seus fruits. Ara, les dones són més visibles en tots els àmbits de la societat. El món del còmic no ha estat una excepció i, tot i que que sempre hi ha hagut dones dibuixants, il·lustradores, coloristes, guionistes, etc., ara es dóna una especial atenció a les AUTORES, així, en majúscules.  

Si observem el panorama espanyol ens trobem que algunes editorials han obert línies dedicades a publicar obres d’autores de còmic.  

És el cas de la madrilenya Sins Entido que ha creat el segell sin nosotras on ha publicat les obres d’artistes com l’espanyola Sonia Pulido, la israeliana Rutu Modan, la libanesa Zeina Abirached, la coreana Kim Eun-Sung o les franceses Aude Picault, Catel Muller o Rachel DevilleL’any 2008 va programar una exposició de quatre d’aquestes autores a la seva galeria de Madrid, Espacio Sins Entido.

Emma es encantadora

La franquícia espanyola de l’editorial francesa Glénat, ha iniciat la línia Claro de Luna, que pretén recuperar a les autores clàssiques del còmic femení espanyol com Trini Tinturé. Glénat també està treballant en la recuperació de tota l’obra de Purita Campos, editada en gran part a l’estranger.

La reedició d’Esther y su mundo ha estat un èxit de vendes sense precedents en la història de l’editorial i això els ha permès reeditar altres obres de l’autora com Gina i Jana i, a més, a iniciar una nova sèrie, Las nuevas aventuras de Esther on es recupera aquest personatge. En aquesta història, Esther és ja una dona adulta, s’ha separat de la seva parella i és mare d’una adolescent.  

Però Glénat també publica obres d’autores actuals que ha catalogat en una línia diferenciada de la resta de les seves publicacions denominada Chix i que pretén fer-nos arribar “còmics contemporanis amb temàtica femenina, escrits i dibuixats amb sentit de l’humor, atenció als temes socials i altes dosis de creativitat. Una enorme varietat de perspectives – incloent la masculina – que aporten visions fresques sobre l’univers femení i que ens descobriran alguns nous talents del còmic”. Dels 7 àlbums editats, tan sols un d’ells està realitzat per un home. 

 Dones de còmic 2

Altres editorials publiquen obres d’autores de còmic però sense classificar-les dintre de cap línia o col·lecció específica.  

És el cas de Dibukks que ha publicat obres de la francesa Nancy Peña i d’altres autores com l’espanyola Olga Carmona o la nord-americana Hope Larson  Si mirem el catàleg de l’editorial barcelonina La Cúpula, trobem multitud de noms femenins, cada vegada més, com el de les representants i pioneres del còmic underground nord-americà Alison Bechdel, Debbie Dreschler o Phoebe Gloeckner al costat de noms menys coneguts com els de Lilli Carré, Megan Kelso, Cathy Malkasian o Camille Jourdy 

El amor duele

Ponent Mon edita les obres de les japoneses Kan Takahama i Kiriko Nananan, i Astiberri ha publicat part de l’obra de l’autora nord-americana Jessica Abel.  Norma Editorial tampoc té una línia diferenciada però en el seu catàleg trobem les obres de la reconegudíssima iraniana Marjane Satrapi, de les franceses Claire Bretecher i Marguerite Abouet o els àlbums de la il·lustradora valenciana Victòria Francès.

A les editorials on es publica manga trobem que les autores de còmic japoneses, que n’hi ha i moltes, no es diferencien dels seus col·legues masculins, sinó que les obres es classifiquen dintre de la divisió de gèneres habitual del manga: shonen, shojo, seinen, etc.  

Ara arriba el moment de reflexionar. Per què algunes d’aquestes editorials han decidit crear línies o col·leccions específiques per a dones sent aquest l’únic denominador comú per a agrupar a autores tan diferents? El més lògic és pensar que es tracta d’una estratègia de màrqueting, és a dir, que posant aquesta etiqueta captaran l’atenció d’altres dones que compraran aquests àlbums pel simple fet que les autores són dones.  

Aquesta etiqueta pot ser contraproduent, doncs al mateix temps que pot atreure a un determinat públic femení, pot ser rebutjada per un altre tipus de públic, masculí majoritàriament, per ser “per a dones”.  És cert que moltes de les obres de les autores esmentades fins ara tracten temes autobiogràfics però això no és una particularitat del gènere femení, sinó una tendència del còmic actual denominada slice of life, trossos de vida.

Dones de còmic 3 

Dins l’àmbit de les biblioteques, en trobem almenys dues que donen una especial atenció a aquests còmics realitzats per dones. Es tracta de la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona i la nostra, la Biblioteca Armand Cardona Torrandell. Ambues tenim un fons especialitzat dintre de les nostres prestatgeries de còmic, les dues hem editat guies de lectura per a poder recuperar aquestes obres amb més facilitat i les dues organitzem activitats per a promoure aquest fons.

Però, per què tot aquest interès? És que potser ara hi ha més dones que fan còmics? Són aquestes obres de qualitat o es publiquen simplement per ser políticament correctes? Hi ha realment un públic específic per a aquestes obres, una demanda? Totes aquestes són preguntes que hem de mirar de respondre, però el que sí és obvi, és que les dones estan (estem) de moda, i esperem que sigui per molts anys més.

Article publicat originalment al número 30 del butlletí Comic Tecla de la Biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet del Llobregat.

Durant aquesta setmana i amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, podreu trobar al vestíbul de la Biblioteca una exposició del nostre fons de còmics fets per dones i la guia de lectura actualitzada.

No hi ha comentaris

Nova col·lecció de dvd “KIKA SUPERBRUJA”

Ja teniu a la vostra disposició la col·lecció de dvd’s de la KIKA SUPERBRUJA amb 26 títols diferents!!!

Col·lecció DVD Kika superbruja

La Tina, Kika en la versió castellana, és una nena molt simpàtica, ingeniosa i decidida. Sembla una nena normal i corrent…Bé, en realitat ho és, però no del tot. I és que la Tina té una cosa ben poc corrent: un llibre de màgia!Tina Superbruixa, Kika en la versió castellana

Un bon matí, la Tina es va trobar aquest llibre al costat del llit. Que com és que va anar a parar allà? Ni idea.La Tina només sap dues coses: que la bruixa Baduixa se’l va deixar oblidat en un descuit i que el llibre conté encanteris de debò i uns trucs de bruixa d’allò més bojos. La Tina ja n’ha provat uns quants. Però compte…!Val més que no provis d’imitar els conjurs de la Tina, perquè…

Si en llegir una paraula t’equivoques, el teu raspall de dents esdevindrà escombra; la professora, un monstre abominable; i el gelat que et menges, un cogombret en vinagre.

Per si de cas, la Tina Superbruixa no ha parlat amb ningú del seu llibre tan fantàstic. És, com si diguéssim, una bruixa de debò, però secreta. Ha amagat l’existència del llibre de màgia fins i tot a en Pitus, el seu germà petit, i això no li ha resultat gens fàcil, perquè en Pitus és molt i molt tafaner, i a vegades pot resultar una mica pesadet. Però, malgrat tot, la Tina l’adora. 

El creador del a Tina/Kika, és l’escriptor Kinster, que en realitat es diu Ludger Jochmann, va néixer a Bottrop, Alemanya, l’any 1952. És l’autor de molts llibres i cançons, i també d’algunes obres de teatre. És presentador de diversos programes de lectura a la televisió i la ràdio alemanyes. També li agrada fer treballs per a nens i nenes amb discapacitat. 

Knister

 Ja sabeu que a les prestatgeries de la biblioteca Armand Cardona teniu un munt de lectures de les aventures de la Superbruixa: La Tina i els pirates, La Tina detectiu, al circ, boja pel Futbol… 

APUNTA’T A L’AVENTURA!!!

 

No hi ha comentaris

Selecció de Novetats – Març

Selecció de novetats

Ja podeu trobar a la Biblioteca Armand Cardona la nova selecció de novetats, en aquest cas la corresponent al mes de març, que inclou documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil (lectura i coneixements), música, cinema, fotografia i còmics. 

Aquest mes de març destaquem, entre les novetats per adults, la darrera novel·la de l’escriptor Jordi Coca, La nit de les papallones, i també el llibre Birmania, la voz de las mujeres de Concha Pinós, que ens retrata la vida d’unes dones i la seva lluita: unes vides marcades per la tragèdia, el silencia, la repressió i la pobresa i, amb tot, no perden ni l’esperança ni el coratge. 

Entre els còmics podeu trobar Génesis, la novel·la gràfica de Robert Crumb, en la que ens ofereix una fidel adaptació al primer llibre de la Bíblia amb un grafisme detallat que dóna autenticitat a l’obra.

Novetats adults i còmic

A la secció infantil trobem l’últim llibre de la col·lecció del Geronimo Stilton, La gran invasió de Ratalona, on envoltat d’un munt d’aventures el Geronimo haurà d’organitzar, amb l’ajuda dels seus amics, la defensa de la ciutat de Ratalona davant del risc d’invasió. També podeu veure la comèdia protagonitzada per Ben Stiller: Noche en el museo. 

I pel que fa a la música i al cinema destaquem una pel·lícula sobre el conflicte entre palestins i israelians, Los limoneros, i el sorprenent últim treball d’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, en el que combinant amb tota naturalitat català i francès, esdevé una proposta d’allò més innovadora dins el panorama musical català.

 Infantil, música i cinema

En el següent enllaç us podeu descarregar el full d’aquest mes: Selecció de novetats – març 2010.

No hi ha comentaris

Purita Campos: Medalla d’Or de les Belles Arts 2009

Purita CamposEl passat divendres 26 de febrer, el consell de ministres va concedir les Medalles d’Or al Mèrit en les Belles Arts corresponents a l’any 2009.

Les medalles distingeixen a les persones i entitats que hagin destacat en el camp de la creació artística i cultural o hagin prestat notoris serveis en el foment, desenvolupament o difusió de l’art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic. 

Entre les 25 personalitats a les quals se’ls ha concedit el guardó es troba Pura Campos, la cinquena dibuixant de còmics que rep aquesta distinció. En edicions anteriors havien estat premiats Miguel Quesada, Francisco Ibáñez, Antonio Mingote i Carlos Giménez, que la va rebre l’any 2003.   

Purita Campos (Barcelona, 1937) va estudiar a l’escola La Llotja i de seguida va començar a treballar com a il·lustradora i figurinista en diferents revistes de moda. A finals dels anys ’50 va començar a col·laborar com a historietista amb l’editorial Bruguera a les col·leccions que publicava adreçades a un públic femení com Sissi, Dalia, Blanca, etc. 

Als anys ’60 i ’70 va començar a treballar per editorials angleses i junt amb el guionista Phillip Douglas va crear la sèrie Patty’s world que es va publicar durant més de vint anys i a Espanya es va a donar a conèixer com Esther y su mundo. Junt amb el guionista holandès Andreis Brandt va crear el personatge de Tina (aquí és va dir Jana) i amb Francisco Ortega va crear la Gina. 

Portades

En la seva aposta per recuperar la memòria històrica de l’historieta del nostre país, l’editoria Glénat ha començar a reeditar tots els títols de Purita Campos, amb un increible èxit de vendes, cosa que ha propiciat la creació d’una nova sèrie titulada Las nuevas aventuras de Esther, on amb el guionista Carlos Portela, Purita ens presenta la vida actual de l’Esther, convertida en adulta, mare de família i separada. 

L’any 2007 vam poder gaudir de la presència de la Purita Campos a la nostra biblioteca a una xerrada organitzada amb motiu de la celebració del dia de la dona treballadora. 

Purita Campos a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell 

També volem destacar que, una altra personalitat important vinculada al món del còmic, Román Gubern, també ha rebut aquesta medalla d’or aquest any. Gubern (Barcelona, 1934) és un destacat teòric i historiador del cinema i del còmic. 

A la secció de còmics de la Biblioteca podeu trobar tots els àlbums de la Purita Campos. 

Us deixem amb un vídeo sobre la Purita realitzat pels companys de la web especialitzada Entrecomics al passat Saló del Còmic de Barcelona.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior