Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Col·lecció local

‘A banda i banda del límit’ d’Antoni Munne-Jordà

34_Banda_i_banda“No va ser cap casualitat. Havia de ser així. La primera vegada que el vaig veure, just arribada jo a la vila, a la cercavila de la festa Major, tan ben proveït, amb la minga de la bandera alçada i a l’altra mà aquell as de bastos que feia presagiar una bona mà de morter amagada sota el faldellí, capitanejant la colla del ball de bastons, el bròquil em va començar a suquejar…”

Així comença el conte “La festa Major de la Neus” d’Antoni Munné-Jordà inclòs al llibre A banda i banda del límit publicat pel Cep i la Nansa Edicions.

Dimecres 1 d’agost a les 20 h, al local social de l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú (c/Major 73) tindreu l’oportunitat d’assistir a una audició interpretada del conte.

L’activitat comptarà amb la participació de l’autor, l’actriu Anna Cabanes i els actors Ignasi Gimeno i Carles Serra.

A banda i banda del límit, recull set contes i quatre relats breus escrits entre 1970 i 2017.

Sis són inèdits, quatre publicats en revistes o volums de difusió reduïda, i un publicat a Internet. Tots plegats, alhora que un ventall temporal de quasi cinquanta anys en la pràctica de l’autor, ofereixen un mostrari d’interessos literaris i d’exercicis d’estil.

Hi trobarem des d’assaigs d’ècfrasi —la representació amb paraules d’allò que es percep amb altres sentits, com la pintura o la música—, el document apòcrif d’un fet històric inexistent —tot i que meticulosament documentat—, la tècnica del muntatge paral·lel, aproximacions heterodoxes a gèneres populars com el policíac, l’eròtic i el realisme social, fins a provatures diverses en la tècnica del microconte.

I tot situat en llocs i temps allunyats o ben domèstics i contemporanis.

Munné JordàAntoni Munné-Jordà (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció Porpra i plata de Pagès Editors.

La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor.

Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, del qual avui ja n’és un referent.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquesta i altres de les seves obres: Antoni Munné – Jordà

Us deixem amb un petit reportatge sobre l’autor i la seva obra.

No hi ha comentaris

‘Dins el riu, entre els joncs’ d’Antoni Munné-Jordà

portadaAquesta setmana us presentem la darrera novel·la de l’escriptor Antoni Munné Jordà.

Un dels episodis més controvertits del Franquisme va ser la División Azul, un dels fracassos militars i polítics més sonats de la dictadura. Segona Guerra Mundial, any 1941: el govern franquista envia una unitat d’infanteria a lluitar amb l’exèrcit alemany, amb l’objectiu d’enderrocar la Unió Soviètica.

A Catalunya, les crides per anar a lluitar contra els comunistes no van tenir gaire èxit, però al voltant d’un miler de catalans es van unir a la causa. Però de tots aquests voluntaris que es van allistar a la División Azul el juny del 1941 se n’ha parlat ben poc.

Antoni Munné Jordà ho fa a Dins el riu, entre els joncs, publicat per l’editorial Males Herbes, la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català. Una obra corprenedora que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a alemanya.

L’escriptor es posa a la pell de tres joves d’idearis diferents que van decidir allistar-se a la Divisió d’Infanteria de la Wehrmacht i lluitar al costat de Hitler en una guerra devastadora.

El llibre, minuciosament documentat, permet entreveure les circumstàncies que van empènyer a alguns nois catalans a fer costat a l’Alemanya nazi en front de la Rússia comunista. També s’hi fan evidents els motius pels quals, a la tornada preferien esborrar-ne el record.

Munné Jordà es va apropar per primer cop a aquest tema amb la novel·la Entre Sant Peters i Sant Pau, on feia una reflexió sobre la difícil integració a la societat de personatges com els que coneixerem amb aquesta novel·la, i sobre les conseqüències de tot això en la generació següent.

La novel·la ha estat inspirada pel mateix pare de l’autor, la fotografia del qual trobem a la coberta del llibre. A través dels recorreguts vitals dels seus personatges, l’autor es qüestiona i fa qüestionar els lectors per què alguns nois catalans, i fins i tot catalanistes, van fer costat a l’Alemanya nazi enfront de la Rússia comunista.

Munné JordàAntoni Munné-Jordà (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció Porpra i plata de Pagès Editors. La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor. Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, del qual avui ja n’és un referent.

A banda, ha estat un dels difusors del gènere a Catalunya amb diverses iniciatives, com ara les antologies Narracions de ciència-ficció (1985) i Temps al temps (1990). El 1997 fundà amb Jordi Solé i Camardons la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia.

Dirigí també uns anys l’editorial Pleniluni, dedicada al gènere, i dins de l’Editorial Pagès, el 2000 impulsà la col·lecció Ciència-ficció, dirigida per ell mateix. A banda, ha escrit una vintena de llibres entre narrativa, narrativa infantil i juvenil i assaig literari.

Munné Jordà presentarà el llibre dimecres 25 de juliol a les 19.30 h al Foment Vilanoví acompanyat de cineasta i historiadora Isona Passola.

 

No hi ha comentaris

El Sud de nou revisitat

poltadaAvui us presentem el nou llibre del periodista i escriptor vilanoví Xavier Garcia i Pujades, El Sud de nou revisitat, amb el que va aconseguir el II Premi Serret Terra de Cruïlla. Es tracta d’una crònica renovada de la seva constant fidelitats als homenots i paisatges de les terres de l’Ebre, de les quals ha esdevingut inevitable referent literari. El seu estil i les seves maneres de dibuixar el territori segueixen la tradició de l’obra dels seus admirats Josep Pla, Sebastià Juan Arbó i Artur Bladé. Garcia traça un plànol ple de detalls d’unes terres sovint oblidades, destaca paisatges i persones, “anant pels pobles”, al més pur estil Josep Pla.

En aquesta obra memorialística amb grans pinzellades literàries l’autor viatja pels seus paisatges de preferència, els pobles i les terres de l’Ebre, a la recerca del que ha quedat després d’allò que considera la devastació ecològica, econòmica, social i política dels darrers cinquanta anys. En la solitud de la Terra Alta, sent la força d’aquesta terra, al compàs de tots els combats, locals i globals, per un món millor, i també la grandesa d’unes biografies anònimes de dones i homes que han dignificat la memòria d’aquest país petit del sud i, de retruc, de tot Catalunya. Amb aquesta obra va guanyar el Premi Serret de Literatura Rural, dotat pel Museu de la Vida Rural.

“A la primera part evoco aquells primers contactes amb els pobles de la Ribera d’Ebre. Són vivències, impressions i evocacions d’aquelles comarques que vaig conèixer, fent el salt del que hi havia aquells anys i del que hi ha ara. I em pregunto com és que jo, després de tants anys, continuï fixat amb aquests paisatges. La segona part del llibre és més d’assaig, sobre quina mena de cultura rural és possible.

Es pot dir, doncs, que he conegut els interiors de moltes cases pageses, pescadores, pastores i artesanes, d’un ruralisme ja modernitzat, però en tots els casos amb aquell grau d’antiga saviesa camperola, que sempre m’ha emocionat.”

Xavier Garcia i Pujades (Vilanova i la Geltrú, 1950) haxavier_garcia exercit el periodisme, l’assaig ecològic, la crònica territorial (amb les tensions camp-ciutat), la biografia cultural i política de diverses personalitats catalanes (Esteve Fàbregas, Esteve Albert, Teodor Garriga, Artur Bladé, Joan Guinjoan, Josep M. Murià, etc.) i els retrats literaris, reunits en les sèries dels Homenots del Sud i, darrerament, en el volum Heterodoxos europeus. 25 biografies de la consciència ecològica del segle XX.

Va participar en la fundació del diari Avui, del qual va ser redactor entre els anys 1976 i 1992, i del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, editors de la revista Userda (1977). També ha participat en les campanyes de Nacionalistes d’Esquerra (1979-1983), per vincular-se després a Els Verds-Alternativa Verda, amb els col·legues Santiago Vilanova i Xavier i Enric Borràs, entre molts d’altres.

Ha escrit llargament per a diaris i revistes, i ha publicat més d’una trentena de llibres. El Sud de nou revisitat forma part d’una trilogia memorialística, començada amb Memòria de la Catalunya Nova (1957-2000) i continuada amb Pelegrí de la Ribera d’Ebre (1969-1999).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Xavier Garcia.

No hi ha comentaris

Records de guerra

portadaAvui us presentem un recull d’entrevistes fetes a familiars de persones de Sitges, Ribes i Vilanova que varen viure, sofrir i patir episodis traumàtics durant la guerra civil. La seva autora ens diu que el seu objectiu és rescatar de l’oblit uns bocins de vida que poden contribuir a l’estudi de la nostra història local i comarcal. Es tracte de Records de guerra, d’Àngels Parés.

Escrit des de la memòria oral, Àngels Parès ha anat recollint -i contextualitzant amb el suport documental d’arxius i llibres- testimonis de la gent que va viure el període guerra o que té coneixement directe dels fets que narra. Ha escollit dotze episodis que abracen des de l’esclat de la República viscuda per l’alcalde de Sant Pere de Ribes, fins a l’exili i la mort als camps de concentració nazis o la repressió interior del franquisme, passant per les experiències al front i a la rereguarda.

Dotze relats colpidors perquè reflecteixen la duresa d’una guerra i les conseqüències posteriors, la repressió en el cas dels perdedors. El llibre recull testimonis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges, en aquesta edició dotze, però en podrien ser molts més, que l’autora anuncia portarà en un segon volum.

Àngels Parés i Corretger (1957, Sitges) és llicenciada en Geografia i àngels parésHistòria i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Catedràtica d’ensenyament secundar, exerceix de professora en un institut de la comarca del Garraf.

Inicia els seus estudis i treballs de recerca sobre Sitges mentre estudia a la Facultat de Geografia i Història. També ha fet investigacions sobre les Arts i els seus representants comarcals. Els sues darrers temes d’investigació es centren en la República, la Guerra Civil i la immediata postguerra, i fruit d’això és el llibre que us presentem avui.

 

Àngels Parés té diverses publicacions que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

 

 

No hi ha comentaris

‘El rincón más oculto’ de Laura Segura

La universitat… Diuen que és la millor etapa de la vida i on coneixes a les veritables amistats que perduraran. Serà veritat?

Valentina, Leo, Olga, Alan, Bianca i Uriel ens ho diran.

Ells són un grup d’amics que es coneixen en la Facultat de Filologia. Cadascun amb les seves diferències i similituds respecte als altres, però, sobretot, amb una història que explicar a les seves espatlles.

Les aparences enganyen, gens és el que sembla. I algú té un secret a ocultar…

Una trama en la qual el lector trobarà romanç, desengany, misteri, drama, tragèdia… T’atreveixes a descobrir-la?

Aquesta és la sinopsi de El rincón más oscuro, primera novel·la de la vilanovina Laura Segura, publicada per Ediciones Brisa del Sur.

La Biblioteca Armand Cardona acollirà la presentació del llibre dissabte 2 de juny a les 18:30 h.

Laura Segura va néixer el 24 d’octubre de 1997 a Vilanova i la Geltrú, Barcelona.

Des de molt petita, ja va albergar indicis del que seria una futura passió per la lectura i l’escriptura. Gràcies a la seva mare, va descobrir el món dels llibres i la immensitat de llocs als quals, amb tan sols una petita lectura, poden fer viatjar a la seva ment.

El seu amor per l’escriptura l’hi deu a la seva àvia i als seus concursos de contes, en els quals cadascuna escrivia un i després feien servir al seu avi com a jutge perquè dictaminés quin era el millor.

Misteriosament, sempre resultava guanyadora…

Actualment, la Laura estudia el grau d’Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona i espera que això, conjuntament a la publicació d’aquest primer llibre, suposi un primer pas per tenir un futur replet de literatura.

Podeu seguir la Laura al seu blog El susurrar de las palabras.

 

No hi ha comentaris

Tarradellas, el guardià de la memòria

portadaL’octubre de 2017 va fer 40 anys del restabliment per sorpresa de la Generalitat de Catalunya i del retorn (“Ja sóc aquí!”) de qui en fou president a l’exili: Josep Tarradellas. El president Tarradellas va reunir i guardar al llarg del seu exili una immensa documentació. D’una banda, la personal relativa als càrrecs i responsabilitats exercits durant la República i la Guerra Civil. De l’altra, la documentació que molts exiliats li van confiar en ser elegit president de la Generalitat el 1954. I encara, la que va anar agregant durant la Transició. A tot això cal sumar-hi la mítica “carpeta blava” que no es podia consultar fins 15 anys després de la mort d’ell o de la seva muller, termini que ha vençut fa molt poc. En aquesta carpeta vetada hi ha més de 700 documents que aporten noves dades i noms sobre un dels episodis més foscos de la Guerra Civil: la violència revolucionària entre juliol de 1936 i maig de 1937.

El llibre que us presentem avui com a novetat, Tarradellas, el guardià de la memòria, escrit pels periodistes Enric Canals i Josep Maria Ràfols, conté revelacions sobre l’opinió que Tarradellas guardava de persones que van ostentar càrrecs rellevants durant la Segona República, la guerra civil, l’exili i la Transició. En més d’una ocasió, les valoracions sorprenen per la seva duresa. En altres, el dietari del president expressa el seu estat d’ànim davant les adversitats personals que ha de superar durant la guerra civil, la contesa mundial i un ostracisme de 38 anys plens de pobresa, persecució, aïllament, incertesa i dignitat.

Enric Canals (Tiana, 1952) és periodista, guionista i productor de programes audiovisuals. Ha treballat a la premsa, a la ràdio i la televisió.Canals,_Enric Va ser responsable de Programació i director de TV3, Televisió de Catalunya, entre el 1983 i el 1989. A partir del 1990 s’ha dedicat principalment a la producció de programes i sèries de televisió, sobretot de gènere documental i contingut històric. Creador de la factoria Mercuri SGP, ha portat a la televisió sèries com Te’n recordes..?, Els dies que van canviar la nostra vida, Aquest temps, aquest país, Aquell 1898, A l’ombra de la Gran Guerra, Un món en flames i Diccionari de butxaca del segle XX. El 1996 va rebre el Premi Òmnium Cultural al millor programa de televisió per la sèrie Classificació ACR, basada en els informes de la policia franquista sobre personalitats i institucions contràries a la dictadura. El material per a la sèrie va donar origen al llibre Sota Control (ACR), escrit amb Ramon Perelló. També és autor del llibre Te’n recordes..? (Crònica sentimental), escrit amb Joaquim Roglan, i d’Aquell 98, amb Jesús Conte. El 2006 va publicar Delators. La Justícia de Franco. Darrerament, i sota el segell d’Optim TV, ha produït i dirigit els documentals Retrat en Diagonal, Vides al Paral·lel, Jesús Josep_Maria_RafolsMonzón, el líder oblidat per la Història (Premi Memorimage Internacional 2011), Ordes militars. Segueix la llegenda i Històries de La Model. El 2012 va coproduir la pel·lícula El Perfecte Desconegut, dirigida per Toni Bestard i protagonitzada per Colm Meaney.

Josep Maria Ràfols (Vilanova i la Geltrú, 1951) és periodista i historiador. Ha estat membre dels equips fundacionals d’El Periódico de Catalunya, de l’edició catalana d’El País i de TV3, on va ser el primer director del Telenotícies i cap dels Serveis Informatius. Ha escrit dues col·leccions de llibres sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial i nombrosos guions de documentals televisius.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres biogràfiques sobre el president Josep Tarradellas.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – març

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de març i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Moros i catalans, de Dolors Bramon. Els musulmans van arribar a principis del s. VIII i van estendre el seu govern fins al Llenguadoc. En alguns territoris de l’actual Catalunya, el domini andalusí va durar més de 400 anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al s. XVII. Com va ser la recuperació cristiana, com van conviure les diferents societats, què pensaven uns dels altres, com es van expulsar els moriscos…

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la No arriba la mort, de Maria Rosa Nogué. Primera novel·la negra de la vilanovina Ma Rosa Nogué amb el teló de fons de l’arribada a Vilanova i la Geltrú d’un gran iot d’un milionari egipci, un grup de joves es veurà relacionat amb una trama criminal que està essent investigada pels Mossos. Premi de Novel·la Bellvei Negre 2017.

A la secció infantil us presentem el llibre Ara em dic Joana: una història tendra sobre el gènere i l’amistat, de Jessica Walton. El Martí i el seu osset Joan juguen cada dia. Moltes vegades els acompanya la seva amiga Ada. Però un dia, l’osset està trist. Nen o nena? Només cadascú sap què és i com se sent, i davant d’això, el més important de tot és l’amistat.
Una història commovedora, dolça i tendra sobre ser un mateix.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Estamos todas bien, de Ana Penyas. Ana Penyas fa un homenatge a les dones de la postguerra en el seu primer còmic, a les seves àvies Maruja i Herminia, dues dones que han sobreviscut a uns temps de silenci. L’obra va guanyar el Premi Salamandara Graphic 2016 i el Premi a l’autor revelació del Saló del Còmic de Barcelona.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Déjame salir, de Jordan Peele. Per al Chris i  la Rose, ha arribat el moment de conèixer als futurs sogres. Al principi, Chris pensa que el comportament “massa” complaent dels pares es deu al seu nerviosisme per la relació interracial de la seva filla, però aviat una sèrie de descobriments cada vegada més inquietants el portaran a descobrir una veritat inimaginable.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de març de 2018

No hi ha comentaris

El compositor del mes d’abril: Eduard Toldrà

vilanovins-illustres_eduard-toldra Eduard Toldrà i Soler fou un músic i compositor català nascut a la nostra ciutat. Una de les figures més importants de la música catalana de mitjan segle XX, hom l’ha considerat el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20 i un dels grans exponents del Noucentisme musical.

Toldrà va marcar la seva personalitat en tots els camps de la música i, a més, tot i no ser la seva especialitat, va practicà remarcablement altres vessants de la cultura: va escriure, dibuixar, fou un actor consumat i conreà intensivament la filosofia i l’humor per la via oral i escrita.

Eduard Toldrà era el quart fill del vilanoví Francesc Toldrà i Carbonell i d’Antònia Soler, natural de les Borges Blanques. La família vivia en una casa situada al número 19 del carrer dels Caputxins de Vilanova i la Geltrú. De ben petit el seu pare l’introduí en el món de la música i li ensenyà a tocar el violí. Als set anys ja debutava en un concert celebrat a la Unió Vilanovina. Quan tenia deu anys la família es traslladà a viure a Barcelona, i allà començà els estudis de música al Conservatori del Liceu i posteriorment a l’Escola Municipal de Música.

L’any 1911 fundà el quartet de corda Renaixement amb la intenció de divulgar les obres dels grans compositors universals de la música de cambra. El quartet va gaudir de gran prestigi i reconeixement amb actuacions a Espanya i Europa.

Més endavant fou professor de violí i director titular de l’Orquestra a l’Escola Municipal de Música de Barcelona fins que va morir l’any 1962.eduard-toldra director

La seva tasca com a compositor fou molt destacada i important. Va musicar poemes de Maragall, Carner, Salvat-Papasseit o Sagarra, entre d’altres, i de poetes del segle d’Or espanyol com Lope de Vega, Garcilaso i Quevedo.

És considerat el pare del Renaixement musical català i la seva obra El giravolt de maig, una de les peces més destacades del Noucentisme català, amb text de Josep Carner i decorats de Xavier Nogués.

Bona part del llegat Eduard Toldrà, que inclou documents i arxius personals i artístics, està dipositat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, i una altra part es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Eduard Toldrà va mantenir sempre un gran afecte a la seva ciutat natal. L’any 1945 va ser nomenat fill il·lustre de la ciutat. L’acte va comptar amb un concert de l’Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per Toldrà al Teatre Bosc, davant unes 1.200 persones.

L’any 1995 la ciutat de Vilanova va celebrar el centenari del seu naixement. Es van realitzar multitud d’actes, com ara una exposició al Foment, l’actuació de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, o un recital de la soprano Victòria dels Àngels. També es va publicar el segon volum de la sèrie Retrats dedicat a ell, escrit per Joan Alemany i Molla, que podeu consultar aquí.

Es va donar el seu nom als jardins de l’antic pati del Castell de la Geltrú, on també es va erigir un monument commemoratiu. La ciutat compta també amb una avinguda que porta el nom del músic i compositor. El juny de 2010 es va inaugurar l’Auditori municipal Eduard Toldrà.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres i articles que parlen d’Eduard Toldrà, i enregistraments de la seva música.

No hi ha comentaris

Perles cultivades

«El que busco, el que necessito ja urgentment, és trobar models, més d’un si pot ser, de bondat total, pura, desinteressada, no contaminada, d’on treure elements comuns que permetin definir un personatge netament bo, per estudiar la possibilitat que la bondat sigui programada».

portadaEl proper dimecres 7 de març a les 7 de la tarda a la llibreria Llorens de Vilanova l’escriptora Mercè Foradada, farà l’acte de presentació de la seva darrera novel·la, Perles cultivades. A l’acte hi assistiran el també escriptor Sixte Moral i Francesc Gil-Lluch (de l’editorial Saldonar).

A la psicòloga Lluïsa Jubany li fallen les bases del món que coneix. Per recuperar el sentit de la vida freqüenta un grup que investiga la repercussió de la intel·ligència artificial en el futur pròxim, el Trans de Gràcia, des d’on emprèn una investigació per intentar determinar l’abast de la bondat i si aquesta és programable.
Desanimada i en plena crisi personal, entra en contacte amb membres d’una ONG, deixa temporalment la feina a l’hospital barceloní on treballa, i el seu periple la porta al camp de Zaatari, a Jordània, on milers de sirians proven de sobreviure fugint de la devastació del seu país.
A partir del contacte amb membres d’ONGs i amb les persones que han fugit del seu país, tot d’enigmes relacionats amb la naturalesa humana sortiran a la superfície, i faran que la protagonista s’interrogui sobre el lloc que cadascú ocupa al món. No tot és tan senzill com podria semblar, però, i les contradiccions fan forat en cadascun dels personatges de la novel·la.

Mercè Foradada explora a Perles cultivades un tema literari que dona molt de joc: la bondat. Existeix, en realitat, la bondat? Per contestarMercè_Foradada_i_Morillo aquest interrogant, la protagonista crea un discurs, fet a partir de l’elaboració de l’experiència més personal i també d’una altra de més tràgica, l’autèntica vergonya de l’Europa que es deshumanitza quan mira cap a una altra banda quan els refugiats de Síria truquen a la seva porta. Enmig d’aquest conflicte, ètic i humà, caldrà veure què són les «perles cultivades».

Mercè Foradada i Morillo (Barcelona, 1947) viu a Vilanova i la Geltrú. Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. És l’escriptora #Decapçalera d’aquesta biblioteca, i dirigeix el seu Club de Lectura per adults. A la Xarxa Municipal de Biblioteques de la ciutat podreu trobar totes aquestes obres seves.

No hi ha comentaris

Aquell d’allà no sóc jo

El proppassat dilluns dia 19 el Club de Lectura de Ciència Ficció es va reunir, i ens comenta Victoria Ortiz, responsable del club de lectura de Ciència Ficció, que s’introduïren a l’univers “Corvovers” de Marc Pastor, a través de la seva obra Farishtaportada
Segons ens explica, Marc Pastor crea un univers on viure a cadascun dels seus llibres, que es poden llegir independentment però amb gestos de complicitat amb la resta de la seva obra. Aquest gest pot ser un personatge, una situació, escenaris d’altres llibres i que fins i tot pot canviar el final d’una altra obra.
Qui és Farishta? És la protagonista, una noia jove, que de vegades ens sorprèn per la seva maduresa. Amb ella recorrerem el camí d’aquestes prop de 500 pàgines i ens fan viatjar a través d’aventures, fantasia i creixement personal, situant-se en una illa, escenari significatiu, present a un altre dels seus llibres, BIOSKO.
De què ens parla aquest llibre? De la soledat, de l’arrelament, dels orígens, de les relacions pares-fills, de què seríem capaços de fer per un fill, de l’adopció, de clons, de viatges en el temps, de plagues …
“Tots necessitem saber d’on venim per poder avançar”. Aquesta frase reflecteix un dels grans temes d’aquesta història. Està estructurada en tres grans parts, escrita en forma de diari introduint diaris, informes, notes, etc, amb diferents textures, colors de les pàgines, tipografies i plena de referències musicals que ens van arribant de la mà dels protagonistes i que és un mitjà de comunicació entre ells.
“És millor que no sàpigues res del teu futur, o no podràs escapar d’ell”. Els viatges en el temps, el gran tema, un temps no lineal explicat pel continuum de les seves pròpies lleis, on no es pot modificar més que petits detalls del passat i s’ha de complir la resistència, la coherència i la proporció.
Un llibre que va començar a escriure el mateix dia que va néixer el seu fill i que comença amb una frase d’un diari trobat en un cadàver “crec que aquest any serà un bon any”

Per a la propera sessió del club, el 12 de març de 2018, el llibre que s’ha triat és “Aquell d’allà no sóc jo”, de Pau Escribano.

L’obra: Aquell d’allà no sóc jo
portadaSom en un futur proper no especificat, potser al final del segle XXI. El Marc Garcia és un pilot d’avions a l’atur que viu a Barcelona. L’invent de la teletransportació ha deixat pràcticament obsolet l’ús dels avions, i els aeroports s’han anat convertint en teleports.
Això és un invent de la World Teleport Company presidida per un sonat anomenat Albert Grey. Aparentment tot és molt xulo per la senzilla raó de que ara ets aquí i a l’instant ets a Nova York. Només té un petit (gran!) defecte… però no us l’explicarem.
Vidu, el Marc té una filla única, la Carla, amb qui manté una relació complicada i distant. La noia viu a Nova York i ell és a punt d’instal·lar-se amb ella perquè ja no es pot ni pagar el lloguer. Utilitzarà la teletransportació per primera vegada, cosa que li fa pànic.
Però en l’operació alguna cosa surt malament i el Marc es veu immers en una aventura frenètica en què hi ha implicada la principal empresa que controla el sistema de la teletransportació, la World Teleport Company (WTC).
La novel·la s’estructura en tres blocs, que són els tres dies en què passa l’acció, més un epíleg final. En Marc viurà tres dies d’autèntica bogeria, en què s’haurà de desempallegar de totes les seves pors, recórrer fins a tot a la violència extrema per defensar la seva família i despullar un secret que pot suposar una sacsejada a nivell mundial.
Pau Escribano construeix un relat força cinematogràfic en la seva concepció i plasmació narrativa, amb capítols curts. La novel·la té ritme, acció, persecucions i girs argumentals constants que sorprenen i mantenen l’atenció del lector. Vibrant, àgil i dinàmica que es llegeix pràcticament en una tarda. Com a obra primerenca, és fogosa i sorprenent.

L’autor: Pau Escribano
Pau Escribano és un jove nascut a Vilanovapau escribano i la Geltrú (1981), llicenciat en Comunicació Audiovisual.
Té 36 anys i ha dirigit ‘Crackòvia’, el programa de Televisió de Catalunya líder d’audiència indiscutible en la seva franja dels dilluns a la nit.
Pau Escribano és un periodista que ha fet ràdio, televisió, s’ha atrevit amb els curtmetratges i, darrerament, fins i tot ha col·laborat amb un espectacle teatral.
Aquest currículum tan farcit va començar als 17 anys a Canal Blau FM. El seu estil va agradar i van passar a col·laborar al ‘Fent amics’ de TV3, on enviaven idees. També van col·laborar regularment al programa de ràdio ‘El Terrat’ i van presentar-ne una edició estival. El següent pas va ser al programa ‘A pèl tour’, de TV3 junt amb Carles Sánchez. Tot seguit va ser guionista de ”Una altra cosa’. Volia ser director de cine. Com el 99 per cent de la gent que ha fet comunicació audiovisual.
La seva primera experiència com a director va arribar durant dos anys al late show de Localia. Quan el programa va acabar, ‘Polònia’ el va fitxar com a guionista. Des de la seva segona temporada dirigeix ‘Crackòvia’, un dels èxits més consolidats de la programació de TV3.
Ha dirigit un curtmetratge amb Sergi López com a actor i també ha escrit part de les cançons del musical ‘La família irreal’, o “Dins la cova”. També són seus els curtmetratges: “Primer Contacte” i “L’Encenedor Quàntic”. El primer sobre un astronauta i el segon sobre un noi que viatja des del futur.
I en literatura: “Aquell d’allà no sóc jo” = un thriller futurista. I el seu denominador comú? La ciència ficció, el futur, l’univers i el sentit de l’humor.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »