Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Col·lecció local

Troc de mirades. Miquel Galmes

capcelera

Fins al 15 de setembre, a la Sala Oberta del Centre d’Art Contemporani La Sala de la ciutat podeu gaudir de l’exposició TROC DE MIRADES. COL·LECCIÓ DEL FONS FOTOGRÀFIC DE MIQUEL GALMES I CREUS.

Arxiu Històric Fotogràfic IEFCEn aquesta exposició es presenta només una part de la seva col·lecció de fotografies. La seva creació atén a dues procedències diferenciades. La primera, es compon de les fotografies que va adquirir pel seu valor històric, representat per les autories de la fotografia amb les que mai va mantenir un contacte personal. La segona, i més extensa, es va formar amb les fotografies realitzades per les autories de la seva mateixa contemporaneïtat, persones amb les que va iniciar un intercanvi, un troc de mirades.

El dijous 12 de setembre a les 19h tindrà lloc una visita a l’exposició a càrrec d’Eduard Bertran, director, i Llorenç Raich, coordinador d’activitats culturals, ambdós de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, entitat organitzadora de l’exposició.

La Sala ja havia acollit una altra exposició que vàrem comentar en aquest blog, Miquel Galmes, compromès amb la fotografia‘, inaugurada el mes de maig del 2016, un any després de la seva mort.

 

Miquel Galmes i Creus va néixer a Barcelona el 1937.foto La seva passió per la fotografia s’inicia el Nadal de 1954, en participar en un concurs de pessebres i obtenir, per aclamació pública, el premi de la seva primera càmera fotogràfica, una Univex. L’any 1962 obre el seu primer estudi fotogràfic, l’any 1965 s’incorpora al departament professional de Kodak, i el 1972 crea la primera assessoria tècnica de fotografia al nostre país, Technofot. Coneixedor de les carències de formació que els fotògrafs tenien en aquella època, concep la idea de fundar una entitat que aglutini els diversos àmbits de la fotografia: ensenyament, cultura, investigació i, especialment, la recuperació del patrimoni fotogràfic. Per això, i com a persona avançada al seu temps, el 1972 crea, amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, entitat a la que va dedicar la seva energia i que va marcar la seva trajectòria professional.

A Vilanova i la Geltrú va organitzar, el 1993, un simposi com a membre de la European Society for the History of Photography. Hi va reunir un nombre important d’historiadors amb la finalitat de difondre les seves investigacions al nombrós públic assistent, tant del país com de l’estranger.

Al llarg de la seva vida, Miquel Galmes i Creus va exercir com a fotògraf artístic obert a totes les tendències i manifestacions de l’art i de la cultura. La seva obra artística i professional es va exposar en mostres individuals i col·lectives a les principals galeries d’art així com a les sales d’entitats culturals de Catalunya i del món.

Fidel a la seva llarga trajectòria i compromís amb la fotografia, fins l’últim moment va continuar adquirint, recopilant i treballant per fer realitat el seu últim gran projecte: fundar per a Catalunya el primer Museu Integral de la Fotografia.

 

Autorretrat_Miquel_Galmes-1

Va col·laborar com a fotògraf en diversos llibres, com el Catálogo de Imágenes Gráficas del Museo Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Galmes va recollir les mirades de la ciutat i les seves festes, com les festes de Sant Pere o la Festa Major, el passeig marítim, i racons amagats de Vilanova i la Geltrú. L’any 1982 li van encarregar fer un reportatge fotogràfic dels nous vestits dels Diables que va dissenyar Armand Cardona Torrandell, i va ser el moment clau en que Galmes es va incorporar de ple a la vida de la ciutat.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu les obres Llums i ombres del temps: abecedari coral, i Travelling 1993 – 2006, totes dues il·lustrades amb fotografies seves, i un article seu, Els Primers fotògrafs vilanovins, publicat a la revista 08800.

 

 

No hi ha comentaris

Molta terra catalana a l’Havana

portadaAvui us presentem el primer volum d’una nova obra del fons local de la biblioteca, Molta terra catalana a l’Havana, història de l’emigració catalana a la capital de Cuba. És una obra de divulgació històrica que posa de relleu la importància de l’emigració catalana a l’Havana en el període que abraça de primers del segle xix fins als anys trenta del segle xx, a partir de l’estudi del patrimoni material, en molts casos desconegut, que els catalans hi van deixar.

L’obra, presentada en dos volums, ressegueix la petja dels catalans a la capital de Cuba a partir de 121 relats històrics dedicats a descriure la vida i peripècies de persones i empreses, endreçats en vint capítols, corresponents a l’activitat professional dels immigrants. Cada relat es completa amb fotos actuals que identifiquen i situen en el mapa els elements arquitectònics que han perdurat.

Pel que fa a la relació de Vilanova i la Geltrú amb l’Havana, cal destacar els capítols dedicats a Antoni Font i Guasch, Elies Miró i Soler, La Família Gumà i el ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, La Família Soler i Morell, i La Nissaga dels Samà.

Com a complements indispensables, l’obra compta amb una àmplia introducció històrica i un complet índex onomàstic i empresarial, més de 200 autorfotografies i pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira.

Josep Maria Torné i Pinyol (Sabadell, 1951) és enginyer tècnic electrònic per la Universitat Politècnica de Catalunya, llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, i en Investigació i Tècniques de Mercat per la Universitat Oberta de Catalunya.

Gran aficionat als viatges no organitzats i a descobrir la diversitat del món, ha visitat noranta països i parla ‒amb més o menys solvència‒ uns quants idiomes. Un cop prejubilat i amb força temps disponible, va fer, amb la seva esposa com a ajudant, dues estades a l’Havana, els anys 2010 i 2013, a fi de documentar-se per escriure el seu primer llibre, Molta terra catalana a l’Havana.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu d’altres obres que parlen dels catalans a Cuba.

 

No hi ha comentaris

El Fons del “Archivo Fotográfico de Villanueva y Geltrú”, la Secció fotogràfica del Centre d’Estudis de la BMB

Avui us presentem com a novetat un nou volum de la col·lecció “els nostres fotògrafs” sobre fotografies històriques de portada-6elsnostresfotografsVilanova i la Geltrú, editat pel Cep i la Nansa.

Es tracta del volum sisè, El Fons del “Archivo Fotográfico de Villanueva y Geltrú”, la Secció fotogràfica del Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer a partir dels anys 1940 i fins al 1980. Una panoràmica exhaustiva de la Vilanova i la Geltrú de la segona meitat del segle XX.

Aquest nou llibre forma part de la política de difusió de l’Arxiu Comarcal pel que fa als fons històrics que conserva. La col·lecció Els Nostres Fotògrafs s’inicià l’any 2006 amb el llibre dedicat al fotògraf vilanoví Ramir Horro. Després va continuar amb autors com Jordi Mas, els germans Joan i Ramon Bellmunt, Joan Artigues i finalment, el volum cinquè, dedicat a tres retratistes, Alfons Foradada, Jordi Ferret i Francesc Farré.

portadesAquesta vegada no es tracta d’un sol autor, sinó que el llibre està dedicat al col·lectiu amateur de fotògrafs vilanovins, que amb el suport del govern municipal d’aleshores, van crear aquest arxiu fotogràfic, amb l’objectiu principal de deixar constància de la transformació social i urbanística de la ciutat.

Es tracta d’una selecció de 180 fotografies en blanc i negre de diferents autors, però amb un tema en comú, reflectir els canvis urbans de la ciutat des dels anys 1950 fins al final de la dictadura. Un període intens de creixement i de grans transformacions, però a la vegada sense cap mena de filtre que pogués tenir en compte la conservació del patrimoni arquitectònic i urbanístic de la ciutat.

El 22 de setembre de 1951 la Junta del Patronat de la Biblioteca-Museu Balaguer acordà la creació d’un Centre d’Estudis amb l’objectiu de fomentar es investigacions i els estudis locals a través de les diferents seccions en que es va constituir.
En aquest context, l’1 de juliol de 1955, l’Ajuntament va encarregar a la Secció Fotogràfica del Centre d’Estudis, la creació i organització d’un “Archivo Fotográfico de Villanueva y Geltrú” amb l’objectiu de deixar constància gràfica dels fets més rellevants que s’anaven produint a la ciutat i la seva comarca.

Aquest llibre és un fruit d’aquell encàrrec. La feina d’un grup d’aficionats a la fotografia, que sense grans pretensions ni mitjans, van acabar generant un important patrimoni documental, conservat a l’Arxiu Comarcal del Garraf, cabdal per visualitzar i entendre el nostre passat més recent.

Imatges entranyables i plenes d’anècdotes i records que ens serveixen, sobretot, per explicar retalls de la nostra història més recent a les noves generacions. A l’hora de seleccionar aquestes imatges entre les més de deu mil que té l’Arxiu Fotogràfic Municipal s’ha prioritzat un tema, la transformació urbana que la ciutat de Vilanova va viure a partir de la segona meitat del segle vint fins els anys 80. Principalment, perquè fou un dels objectius pels quals es va crear aquest arxiu fotogràfic. Es tractava, segons la idea fundacional del mateix alcalde Antoni Ferrer Pi, de deixar constància dels canvis urbanístics d’un període caracteritzat pel creixement econòmic i demogràfic de la ciutat, i per tant, per una expansió urbanística que la va modificar, i no sempre en positiu.

No hi ha comentaris

La Vilanova contracultural del anys 70

portadaAvui us presentem un assaig del Doctor en Ciència Política i de l’Administració Joan Carles Duran Esteva, La Vilanova contracultural del anys 70. Una contribució a l’antifranquisme i a la transició local a la democràcia, com a novetat a la Col·lecció Local de la biblioteca.

 

“la història cultural de Vilanova i la Geltrú al llarg de la segona meitat del segle XX podria caracteritzar-se per haver viscut dues grans etapes: el vilanovisme, i les polítiques culturals que aniran de bracet de la recuperada democràcia municipal a partir de l’any 1979.
Entremig de les dues grans etapes acabades d’apuntar, tanmateix, penso que és important destacar-ne el parèntesi que hauria significat la Vilanova contracultural dels anys setanta. Uns anys d’il·lusió col·lectiva. Uns anys que s’explicarien per la particular recepció de les influències vingudes de fora, i per la seva contextualització en una conjuntura caracteritzada pel final del franquisme…”

 

“la incorporació de les noves generacions, joan-carles-duranmés receptives a les influències de l’exterior (hippisme, maig francès, primavera de Praga, recepció del marxisme via universitària), i a qüestions capil·lars, emotives i més properes com l’execució de Puig Antich, va donar-li a la lluita antifranquista local un biaix contracultural innegable; almenys en la meva opinió. En aquest sentit, la nostra ciutat tampoc va ser una excepció”

L’obra analitza els impactes d’un seguit de realitats i contingències:
El moviment hippie i les influències de la generació beat. El maig francès. La primavera de Praga.
Aspectes dels contexts espanyol i català. Espanya: política i economia. Sobre el marxisme dels anys seixanta a Catalunya. L’execució de Salvador Puig Antich.
L’evolució de la ciutat. Un punt de vista. Antifranquisme i transició local a la democràcia.
La Vilanova contracultural dels anys 70. Vida i activitats dels anys rebels. Espais contraculturals a) els bars, i la música b) La revista què passa? c) el Cicle de Teatre d) la societat l’Acord…

Així doncs, en aquest assaig s’analitzen les petjades d’una part del jovent dels anys 70 en el seu afany per conquerir espais de llibertat en tots els àmbits i el seu paper transformador.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de la història de la ciutat durant el segle XX.

No hi ha comentaris

‘Ser mujer negra en España’ de Desirée Bela-Lobbde

514k3Soy+dL._SX326_BO1,204,203,200_Quant temps portes aquí? Per què parles tan ben espanyol? Ja has anat al teu país? M’ensenyes els teus papers? D’on és una bellesa tan exòtica com tu? És veritat això que les dones negres sou unes feres en el llit?

Aquestes són alguns dels tòpics amb els quals ha d’enfrontar-se habitualment l’activista vilanovina Desirée Bela-Lobedde.

Al seu llibre Ser mujer negra en España ens explica, com una mena de memòries que van des de la seva infantesa a l’edat adulta, ens explica com és viure sent dona i negra a Espanya, com és sentir-se sempre diferent i com és ser testimoni del racisme que encara existeix en aquest país.

I ho fa des del cor i des de la profunda convicció que això pot canviar i que, finalment, tots podem arribar a ser millors persones si deixem els prejudicis i la intolerància de costat.

La Desirée Bela-Lobedde és una comunicadora catalana, activista antiracista, feminista i divulgadora de la cultura africana.

Va iniciar el seu activisme digital a través de la blogosfera primer en blogs col·lectius fins que el 2011 va obrir el seu propi blog inicialment sobre la cura de cabell a partir de l’experiència del seu pèl en estat natural, que ella defineix com “afro, kinky i sec”.

58S’autodefineix com a divulgadora de la identitat africana des d’un punt de vista “vivencial” i reivindica l’apoderament de la dona africana a través de la imatge personal.

Quan el 2016 va ser víctima d’atacs racistes al seu canal de YouTube es va desencadenar una campanya contra la permissivitat i la tolerància del racisme que va quedar denunciada davant la Fiscalia General de l’Estat i el Defensor del Poble per la Xarxa Espanyola d’Immigració i Ajuda al Refugiat i la Xarxa Espanyola d’Immigració.

Ha col·laborat en publicacions com a Locas del coño, és columnista en el diari Público i la podeu seguir a la Desirée al seu blog, al seu compte de Youtube i a les xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.

Al vestíbul de la Biblioteca trobareu una exposició de fons amb llibres d’autores com Zadie Smith, Chimamanda Ngozi Adichie, Toni Morrison, Alice Walker i altres documents que tracten la qüestió del racisme.

Us deixem amb l’entrevista que li va realitzar la Miriam Hatibi al programa Terrícoles de betevé.

No hi ha comentaris

Art. Cultura. Economia i societat a la Masia d’en Cabanyes

portada

Avui us presentem un recull de textos que donen continuïtat a les “Visites temàtiques, de la mà d’especialistes, a la Masia d’en Cabanyes” que el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes va proposar i va realitzar els anys 2012 i 2013, amb l’objectiu de difondre el llegat dels Cabanyes.

El llibre va ser editat el 2014, el mateix any que el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar la Masia d’en Cabanyes bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric. Un reconeixement “a una de les peces més significatives del primer període del neoclassicisme català”.

Al recull trobarem els treballs i aportacions dels diferents especialistes que han posat negre sobre blanc allò que van expressar en la seva visita. El recull de textos deixa constància de les investigacions a l’entorn del segle XIX, dels Cabanyes i de la Masia d’en Cabanyes i ens apropa a l’art, a la cultura, a l’economia, a l’arquitectura i a la societat d’aquesta època.

Els texts recollits són els següents:

La projecció del poeta Manuel de Cabanyes a la Masia-Museu de Vilanova i la Geltrú, per Xavier Solà de Andrés.

Els Goya de la Masia d’en Cabanyes, per M. Rosa Vives.

La vinya i el vi al Garraf a través de la història, per Albert Tubau.

La petita història de tres peces, per Oriol Pi de Cabanyes.

Alexandre de Cabanyes a la Masia Cabanyes. La seva empremta a Vilanova i la Geltrú e en l’Art Català, per Francesc X. Puig Rovira i Mònica Rovira Borrell.

Un Palau de Masia, per Pere Marsé.

El llibre Art. Cultura. Economia i societat a la Masia d’en Cabanyes, el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú, i també el recull La Masia d’en Cabanyes: relat cultural dels Cabanyes i significats de la casa-museu, de la mateixa col·lecció.

contra

No hi ha comentaris

Doble sessió a l’Auditori Eduard Toldrà

Aquest diumenge doble sessió a l’Auditori Eduard Toldrà: el grup Pares i la banda Edward Estlin presenten els seus nous discs a dos quarts de nou.

Edward

Edward Estlin és un grup independent de música folk creat a principis de 2015. El grup va néixer amb la idea de posar música a les poesies del poeta americà Edward Estlin Cummings, el qual dóna nom a la banda. Aquesta unió entre poesia i música és intensa i passional, i amb ella el grup ja ha recorregut més de 50 escenaris, destacant la gira europea realitzada l’estiu de 2015. Després de la publicació de 3 EP i d’haver guanyat el premi “Intro” del 2016, vénen a presentar a l’Auditori Eduard Toldrà el seu primer àlbum titulat Colours Come and Go.

pares

Els vilanovins Pares presenten, el seu segon disc titulat Ja no ho volem tot (autoeditat, 2018). El videoclip del seu single Sou uns fills de la gran P.U.T.A. és una crítica ferotge a la gestió que la Unió i els poders fàctics realitzen de la crisi humanitària a la mar mediterrània on cada dia moren (tot i ser evitable) desenes de persones que fugen de casa seva a la recerca d’una vida allunyada de la guerra i de tot el que comporta. El videoclip, de factura cinematogràfica, ha estat produït per Nebraska Produccions amb el guió del mateix David Espinola. El grup vol destacar que tots els beneficis que es generin tant amb la cançó com amb el vídeo es donaran com a suport a la ONG ProActiva Open Arms per tal que puguin seguir desenvolupant les tasques de salvament al Mediterrani i pagar les despeses derivades dels litigis judicials que estan tenint.

El grup Pares està format per exmembres dels davidgrups Suïte Momo, Los Rotos i The Bongo Experiènce, i liderats per David Espinola, compositor multiinstrumentista i conegut per haver acompanyat al cantautor satíric Pere Tàpias en la darrera part de la seva carrera. Amb el seu segon disc, Pares consolida un projecte de composició molt personal. Delicats i crus al mateix temps, Pares continua progressant amb una formació que es va completar amb la incorporació del guitarrista i cantant Marc Grau.
Pares es defineixen com una formació lliure d’etiquetatge, una banda d’influències folk i rock, de tradició psicodèlica, a vegades intimista i a vegades atacant amb voracitat riffs i juganeres harmonies vocals.
El 2016 ja varen presentar a l’Auditori el seu primer disc, De sota els pins.

El concert s’emmarca en el programa de SUPORT A LA CREACIÓ, SINGULART, projectes de joves professionals de l’escena.

No hi ha comentaris

Laura Farré Rozada, The French Reverie

“Després de més de 20 anys estudiant piano, arriba un punt en el qual vaig reflexionar sobre el que em quedava. Tenia la sensació que tot el que havia fet quedava en res. L’art és així de efímer. Si deixo d’estudiar una obra, progressivament desapareix. Almenys en pintura, el quadre és una obra física. En la música, transmetem en concerts, però sempre arribes a un públic limitat. Jo necessitava fixar la música”. Aquestes són les reflexions que han motivat a Laura Farré per a la gravació del disc que us presentem avui.

Aquest diumenge 7 d’octubre la vilanovina Laura Farré Rozada presentarà el seu primer disc en solitari, THE FRENCH REVERIE, a l’Auditori Eduard Toldrà, a les set de la tarda.

lauraEl currículum de la vilanovina Laura Farré Rozada impressiona, especialment per la seva joventut. Alumna del màster en interpretació del piano d’Andrew Zolinsky al Royal College of Music de Londres, graduada en Matemàtiques a l’UPC i investigadora especialitzada en música contemporània, Farré és una intèrpret minuciosa i versàtil, plena de talent i energia.

És degut al seu entusiasme per la recerca, que ha escrit diversos articles i tesines sobre les connexions entre les matemàtiques i la música, la influència del folklore i el repertori pianístic dels segles XIX i XX. Fruit d’aquest treball minuciós ens presenta The french reverie, el seu homenatge al repertori pianístic francès dels segles XIX i XX.

‘The French Reverie’ és un sorprenent viatge musical per la música francesa dels segles XIX i XX amb una interpretació apassionant. Farré Rozada ha volgut arriscar apostant per un repertori contemporani que coneix a la perfecció i que ha pogut interpretar davant dels seus creadors. Carregada de talent, il·lusió i curiositat, també explora les connexions entre la música i les matemàtiques. La seva multiplicitat d’interessos la porta des de col·laborar amb Love of Lesbian fins a divulgar repertori pianístic poc conegut per acabar amb la falta de connexió entre el públic i les creacions contemporànies.

El concert s’emmarca en el programa de discSuport a la creació, SINGULART, projectes de joves professionals de l’escena. SINGULART parteix de la voluntat de vetllar pel desenvolupament a la ciutat de les manifestacions escèniques i visuals realitzades pels creadors locals que tenen per objectiu tant la seva professionalització com també projectes professionals de jove creació així com propostes de l’àmbit amateur. La ciutat compta amb un significatiu potencial artístic en les disciplines de música, teatre, dansa i arts visuals, i es per això que des de SINGULART es volen donar les eines necessàries per tal que els joves creadors puguin desenvolupar els seus projectes en un marc de treball professional.

 

El disc THE FRENCH REVERIE el trobareu properament a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – setembre

 SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de setembre i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Medusas: una historia natural, de Lisa-Ann Gershwin. Les meduses són tan fascinants i maques com perilloses. Es troben per tots els mars i a qualsevol profunditat i són una de les formes de vida més antigues del planeta, ja que va aparèixer fa 500 milions d’anys. Al llibre es presenten 50 es-pècies, alguna de les quals potser és la que et va fer passar un mal dia de platja.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Dins el riu, entre els joncs, de A. Munné-Jordà. El vilanoví Munné-Jordà escriu la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català, i que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a Alemanya.

A la secció infantil us presentem el llibre T’ho diré cantant, de Jordi Folck. L’Ilai rep una notícia que el deixa sense veu: els seus pares se separen. Des d’aquell moment sent un nus a la gola que li atura totes les paraules. Sols quan recordi el cant de la natura als bells estius de Finlàndia s’atrevirà a obrir la boca; però tot allò que digui serà cantant. I no a tothom li agrada que algú canti a tothora…

portdes2

De les novetats de còmics us destaquem Sostiene Pereira, de Pierre Henry Gomont. Lisboa, 1938. El periodista cultural Pereira, obès, vidu i taciturn, viu embolicat en la nostàlgia del seu passat i pensa que no hi ha res més important que la literatura. Viu totalment aliè al que està passant al seu país i a Europa, on ha esclatat la guerra civil espanyola i on el feixisme creix per tot arreu. Fins que la seva trobada amb un jove activista capgirarà la seva vida.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc B-map 1917 + 100, de Fermin Muguruza eta The Suicide of Western. Àlbum que projecta l’ombra del centenari de la Revolució Russa sobre deu zones geogràfiques diferents del planeta, al voltant de ciutats el nom de les quals comença per la lletra B. Fermín Muguruza posa al mapa el rugit de la indignació, la convulsió i la revolució al món actual.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Logan, de James Mangold. Per primera vegada sense els seus poders, Lobezno és veritablement vulnerable. Després d’una vida de dolor i angoixa, sense rumb i perdut al món on els X-Men són llegenda, el seu mentor Charles Xavier el convenç per assumir una última missió: protegir a una jove que serà l’única esperança per a la raça mutant…

 

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de setembre de 2018.

No hi ha comentaris

Col·leccions locals digitalitzades

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona posa a la disposició de tothom en format digital tres de les col·leccions editades per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, relacionades amb la ciutat i la seva gent.

 

retratsEn primer lloc trobem la col·lecció Retrats, on l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú vol homenatjar els homes i les dones nascuts o veïnats a la vila i que amb la seva trajectòria han contribuït a la promoció i enaltiment dels valors cívics i culturals, o que amb la seva labor han col·laborat a fer conèixer el nom de Vilanova i la Geltrú. En aquesta col·lecció trobareu trenta-nou opuscles, des del primer dedicat al ballarí Joan Magrinyà i Sanromà, escrit per Trinitat Ruiz fins al darrer publicat fins ara, dedicat al cooperativista i polític Joan Ventosa i Roig, d’Albert Tubau. Les germanes Teresa i Eulàlia Rossell, Teresa Basora i Sugrañes, el poeta Manuel de Cabanyes, Francesc Roig Toqués, el pintor Armand Cardona i Torrandell o el bibliotecari Joan Oliva i Milà son algunes de les persones que trobareu en aquesta col·lecció.

 

 

Una altre de les col·leccions és La Memòria del Futur, Memoriarecull del procés de recuperació de la història de la ciutat des del treball del taller d’història local La història a les nostres mans, integrat per una seixantena de dones, que setmana rere setmana han filat els records de les seves vivències i recuperat la seva història que esdevé la nostra. La seva, perquè en són protagonistes i la nostra, perquè som els hereus i les hereves d’allò que la generació que ens precedeix ha anat teixint. En aquesta col·lecció, fins ara de deu volums, trobareu títols com Família i guerra, Fes-me’n cinc cèntims…, Els Nostres records d’escola i Vols ballar?.

 

 

 

 

 

CarrersPer últim us volem destacar la col·lecció Els carrers de Vilanova i la Geltrú, que és un recull sistemàtic de les denominacions dels carrers de la ciutat, tant dels actuals com dels que hi han figurat al llarg del temps. La col·lecció consta de nou volums, i el primer Les viles medievals aplega els carrers que es van anar configurant fins al segle XVI. De forma cronològica els opuscles van passant per l’edat mitjana, l’eixample, el Barri de Mar… per acabar als darrers barris urbanitzats i els barris situats a ponent, Santa Maria, Santa Llúcia, El Prat de Vilanova i Fondo de Somella.

 

 

 

 

 

 

Per poder accedir a la versió digital de les tres col·leccions, només cal que cliqueu qualsevol dels tres enllaços en negreta que apareixen en aquesta nota del blog, que us portarà a la pàgina del cercador de la Xarxa de Biblioteques Aladi on us hem preseleccionat les col·leccions. Un cop allà, cal seleccionar el volum que desitgeu consultar i clicar el text complert que apareix a la versió digital.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »