Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: CL Teatre

‘La dona d’abans’ i ‘La nit àrab’ de Roland Schimmelpfennig

En aquesta ocasió el Club de lectura de Teatre dedica les lectures d’aquest mes a l’autor alemany Roland Schimmelpfennig. Els textos d’aquest dramaturg són, abans que res, una temptació lúdica, un repte de posada en escena, un poderós estímul per començar a jugar i a imaginar infinites solucions escèniques i actorals. Les situacions dramàtiques dels seus textos, sovint a mig camí entre la més estricta quotidianitat i la més insòlita irrealitat, estan sempre construïdes des d’una honesta confiança en la capacitat suggestiva de la paraula dita i escoltada.

La dona d’abans

La primera de les obres a tractar, La dona d’abans, parla de l’amor. Però aquí Schimmelpfennig, més que no pas una història d’amor, explica una història sobre l’amor. No mostra un drama realista, no l’interessa la versemblança, la probabilitat, dels esdeveniments. Posa en escena un joc: truquen, i darrere la porta us trobeu amb el vostre primer gran amor. Fa més de vint anys que no us heu vist. Teniu família, un fill, la vida muntada, però ella és allà, reivindicant aquell amor etern que li vareu prometre quan éreu joves. No és una idea fascinant?

La nit àrabL’altra obra que es tractarà durant aquest mes és La nit àrab que, a partir de cinc monòlegs, fa referència a Les mil i una nits, i com a tal presenta una faula en clau contemporània en què una dona amnèsica, com una nova bella dorment oriental, ha de ser despertada amb un petó. Roland Schimmelpfennig vol parlar “del món àrab meravellós, el de la nostra nostàlgia, i no el de les perifèries en flames”. La utilització dels elements fantàstics no li serveix a l’autor per escapar del dia a dia, sinó més aviat per dibuixar una forma de realitat més definida. Conscient que el risc formal no està renyit amb la diversió, diu que pensa només en els espectadors: “sempre busco les solucions més fàcils i accessibles”.

Roland SchimmelpfennigRoland Schimmelpfennig va néixer a Göttingen, Alemanya, el 1967. Va treballar com a periodista i autor independent a Istanbul abans de començar els seus estudis de direcció teatral a Munic. Després fou assistent de direcció al Münchner Kammerspiele i es va unir al seu equip de direcció artística al 1995. Ha treballat com a dramaturg per a la Berliner Schaubühne durant la temporada 1999/2000 i recentment, com a traductor als Estats Units. Actualment és autor resident al Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg. Les seves obres s’han estrenat arreu d’Alemanya i Gran Bretanya: La Maria eterna (1996), Peix per peix (1998), La nit àrab (2001), Push Up 1-3 (2001), La dona d’abans (2005) i El drac d’or (2010).
Al llarg de la seva trajectòria ha aconseguit diferents guardons, entre els que destaquen el Premi Nestroy el 2002 al millor autor jove, la invitació a les jornades Mülheimer Theatertage 2005, amb la peça La dona d’abans i la invitació i el premi al mateix festival en l’edició de 2010 amb l’obra El drac d’or.

Les dues obres que es llegiran durant aquest mes van ser representades durant la temporada 2006 a la Sala Beckett de Barcelona dins el cicle Roland Schimmelpfennig dedicat al teatre alemany contemporani.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: ‘La dona d’abans’ & ‘La nit àrab’ de Roland Schimmelpfennig

La propera trobada del Club de lectura de Teatre es farà el proper divendres 29 d’abril a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

‘Antígona’ i ‘Èdip Rei’ de Sòfocles

En aquesta ocasió el Club de lectura de Teatre s’apropa a dues tragèdies clàssiques escrites per Sòfocles. La tragèdia és per a un grec la representació d’un misteri sagrat. Convé tenir present que una representació tràgica a Grècia no és “art” en el sentit de gaudir estètic i desinteressat que se li dona actualment. La tragèdia és una representació teatral molt especial i el seu origen és clarament religiós.

Representació pictòrica de l’Èdip Rei de Sòfocles

Sòfocles, al llarg de la seva vida, va perfeccionar encara més la tragèdia grega, portant-la fins a nous límits i delectant als seus coetanis. Entre les seves reformes, va destacar per afegir un tercer actor, i per elevar a quinze el nombre d’integrants del cor, que fins llavors conformaven dotze membres. Va utilitzar el cor per expressar les seves idees, i la seva opinió sobre el que transcorria en l’obra. Va donar més desenvolupament al diàleg, i va dotar a l’acció d’un profunditat psicològica molt major que la que havia tingut amb Èsquil, i amb anteriors autors. La solitud de l’heroi es va convertir en un dels temes més recorreguts.
AntígonaLa primera d’aquestes tragèdies és Antígona, una de les obres paradigmàtiques en la representació de la problemàtica a l’entorn de la llei i l’obligatorietat o no del seu compliment i fou escrita compartint època amb el moviment intel·lectual de la sofistica. Per alguns en aquesta obra Sòfocles dibuixa a Pèricles a través del personatge de Creont. L’Antígona fou, per la temàtica que hi és tractada i per la virtuositat dramàtica del seu autor, una de les grans tragèdies de l’art grec. No resulta gens estrany, doncs, que una narració així hagi perviscut fins al nostre present, i s’hagi adaptat a aquelles circumstàncies que es volen interpretativament parelles a la situació de la tragèdia grega descrita en aquesta obra.

Èdip ReiL’altra tragèdia que es tractarà durant aquest mes és Èdip Rei. Per a molts entesos questa obra és la més representativa i perfecta de les tragèdies gregues. Després de resoldre l’enigma de l’Esfinx que el coronà com a rei de Tebes i li permeté de casar-se amb Iocasta, Èdip consulta l’oracle per saber com pot salvar la ciutat de la pesta que pateix: ha de trobar i castigar l’assassí de l’anterior rei. Sòfocles narra en aquesta tragèdia com Èdip descobreix que la profecia de l’oracle segons la qual mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare finalment s’ha acomplert.

SòfoclesSófocles és el més clàssic i universal dels autors tràgics grecs. Nascut entre el 497/6 aC, va morir a Atenes el 406 aC, la seva vida ocupa tot el segle de l’època gloriosa d’Atenes, ciutat que mai va abandonar excepte en breus missions oficials. Al costat de la seva activitat literària va tenir diversos càrrecs públics importants al llarg de la seva vida, i va ser tan popular que a la seva mort els atenesos li van rendir culte. Va compondre 123 peces dramàtiques, entre tragèdies i drames satírics, de les quals només es conserven senceres 7 tragèdies: Ayax (propera al 447), Les Traquinias, Antígona (442), Èdip Rei (entre 440 i 425), Electra (propera a 418), Filoctetes (409) i Èdip en Colona (representada pòstumament pel seu nét el 401). Va abandonar la trilogia temàtica que formaven les tragèdies d’Èsquil i va concentrar cada argument en una sola tragèdia per ressaltar el seu protagonista: l’heroi tràgic, que sofreix un dolor inexplicable causat per la divinitat. A l’igual que Heròdot, encara reprodueix esquemes del pensament arcaic, com en el respecte a les normes religioses tradicionals i en el rebuig del racionalisme sofístic; els homes han de ser moderats davant la divinitat i acceptar el que ella els envia.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: ‘Antígona’ i ‘Èdip Rei’ de Sòfocles

La propera trobada del Club de lectura de Teatre es farà el proper divendres 8 d’abril a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

“Temptació” de Carles Batlle i Jordà i “El plan B” d’Isabel Díaz

En aquesta ocasió el Club de lectura de Teatre s’apropa a dues obres fruit del projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya, que ofereix els dramaturgs la possibilitat d’escriure i estrenar un text segons un procés que comprèn des de la discussió de les primeres idees i intuïcions fins els desenvolupament final de la seva obra.

TemptacióLa primera d’aquestes obres és Temptació (estrenada el 2004 al TNC) de Carles Batlle, que explica la història encreuada de tres personatges: Aixa, una jove emigrant marroquina sense papers; Guillem, un antiquari que es dedica al tràfic clandestí de persones, i Hassan, un home gran que arriba a casa de Guillem disposat a retrobar un antic amic de joventut. El destí entrelliga la trajectòria d’aquests personatges d’una forma maliciosa: per culpa d’un seguit de malentesos i d’un atzar certament estrany, tots tres cometran grans equivocacions i es veuran abocats a la tragèdia. Temptació parla del xoc de cultures, de la incomunicació, de la memòria i la identitat, però també parla de la Catalunya actual, en un moment de canvi i de transformació radical.

Temptació al TNC

Carles Batlle i Jordà, professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, és director de la revista teatral Pausa. A banda de Temptació, també ha publicat altres obres com Combat (1995), Suite (premi SGAE 1999), Oasi (premi Josep Amatller 2002) o Oblidar Barcelona (Premi Born 2008).
Els seus textos es caracteritzen per la recerca constant d’un llenguatge i d’una forma contemporanis. L’autor hi aborda diversos temes, com ara la memòria, el desarrelament, la immigració, el xoc de cultures, les relacions generacionals o la guerra.

L’altra obra és El plan B (estrenada al TNC el 2005) d’Isabel Díaz, que situa l’acció en un petit poble en plena expansió gràcies a l’explotació turística, concretament en l’atrotinada taverna de la plaça principal del poble. L’Ajuntament vol expropiar-la per El plan Bconvertir-la en un edifici oficial. Allí es reuneixen els cinc personatges de la peça: Sergi, el del bar, un jove de caràcter peculiar que es nega a abandonar el negoci, on a més té la seva casa; Lluís, nouvingut al poble; Marc, regidor del consistori i impulsor de l’expropiació; Alícia, la seva esposa, i finalment, Rosa, també professora, però molt combativa i d’idees progressistes.
Escrit en un llenguatge molt senzill i quotidià el text arrenca amb to de comèdia i es va fent dur a mida que avança la història; llavors, el discurs dels personatges es tenyeix de certa poesia. Els seus diferents punts de vista sobre el futur de l’establiment serà l’excusa que farà aflorar tot tipus de frustracions en els personatges.

El plan B al TNC

Isabel Díaz (Santa Cruz de Tenerife, 1971) va estudiar interpretació a l’Escuela de Actores de Canarias. A les Illes Canàries, va treballar en diferents companyies teatrals fins que, l’any 1999, es va traslladar a Barcelona per cursar els estudis de Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre. És autora de les obres següents: El reino del rock, El tesoro de Saturno (totes dues infantils), una adaptació juvenil de La tempesta, de Shakespeare i, finalment, La expresión i Menú Amanda.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: ‘Temptació’ de Carles Batlle i ‘El plan B’ d’Isabel Díaz

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dia 5 de febrer a les 12h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

“L’estiueig” de Carlo Goldoni

L’estiueigL’obra que aquest mes veurem, L’estiueig, podria subtitular-se Trilogia de l’estiueig per donar una imatge més exacta i divulgadora de l’espectacle que reuneix en una, les tres comèdies de Goldoni: Els desficis per a l’estiueig, Les aventures de l’estiueig i El retorn de l’estiueig. Quan es va estrenar el 1761, ja era voluntat de l’autor representar-les juntes en un sol espectacle. Es tracta d’una comèdia d’amor, d’un amor confús, en la qual els personatges, que es volen afermar dins d’una nova classe mitjana moderna i emergent, ho confonen tot.

Goldoni aprofita el motiu de l’estiueig per retratar el naixement de la classe mitjana moderna. Una societat retratada en la quotidianitat dels seus aspectes més L’estiueig al TNCfrívols, més egoistes i més aparents. La passió pel luxe i la fatuïtat són el denominador comú d’un seguit de personatges que converteixen l’obsessió per l’estiueig en un objectiu de vida.

Carlo Goldoni, considerat el fundador de la comèdia moderna italiana, va nàixer a Venècia l’any 1707. Després de marxar de jove de la seva ciutat va tornar el 1731, que va ser quan va començar a escriure obres de teatre. Les primeres foren tragèdies, la única forma teatral que mereixia consideració i respecte en aquella època. Per bé que les seves tragèdies van assolir un cert èxit, Goldoni no es trobava satisfet en aquest gènere. Així va Carlo Goldonicomençar a reformar el teatre italià eliminant les màscares i bufonades que abundaven llavors, i escrivint comèdies a la manera del dramaturg francès del segle XVII Molière, però basant-se en personatges i costums italianes.

Entre 1748 i 1762 Goldoni va escriure unes 150 comèdies, d’entre les quals es poden esmentar La vídua astuta (1748), Un dels últims vespres de carnaval (1762) o Les batusses a Chioggia (1762). El 1761 Goldoni havia deixat Venècia per dirigir el teatre italià de París i el 1770 va escriure una comèdia en francès, Le bourru bienfaisant (1849), per la boda del futur rei Luis XVI i Maria Antonieta. En el seu retir de Versalles va escriure les seves Memòries (1787). Li fou concedida una pensió real el 1787 però com a conseqüència de la Revolució Francesa se li va revocar i Goldoni va morir en mig de la més absoluta misèria el 1793.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: L’estiueig de Carlo Goldoni

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el divendres 14 de gener a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

“Quan encara no sabíem res” de Josep Maria Miró Coromina

Quan encara no sabíem res“Una dona es prepara per una cita important, un administratiu està a punt d’iniciar la seva cursa diària, un funcionari matina més que els altres dies, un marit s’aixeca sigil·losament, un vagabund fuig del tren on viu…” Un simple canvi de recorregut, un creuament fortuït, un xoc accidental o un nou plantejament de la rutina habitual faran que la vida d’aquest sis personatges prengui un rumb inesperat en l’obra Quan encara no sabíem res de Miró Coromina.

Crear un drama coral no és pas una tasca senzilla: compaginar les entrades dels diversos actors, aconseguir que la informació arribi a l’espectador en el moment precís, treballar l’imaginari escenogràfic perquè ens mostri també un missatge… Quan encara no sabíem res al TantarantanaI si a més els personatges que hi intervenen han de visionar el seu futur, la feina es complica abastament. Però malgrat les dificultats, això és el que pretén en Josep Maria Miró en aquest text.

L’obra critica la quotidianitat i l’avorriment que sovint ens aclapara, un tedi que ens duu a mirar egoistament el nostre dia a dia. Però també ens mostra com poden encreuar-se sis vides ben diferents i, sobretot, com un fet fortuït les pot capgirar vers un final inesperat que, de ben segur, els personatges han estat incapaços de preveure i visionar.

Josep Maria Mirò CorominaJosep Maria Miró Coromina va néixer a Vic el 1977. Llicenciat en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre, en Periodisme per la UAB i doctorat en literatura catalana. A banda de la present obra és autor de 360″, Les dones de Caïn, Per molts anys, fill, o L’esvoranc.

Ha obtingut els premis teatrals 50 Crèdit andorrà, Ramon Vinyes, Evarist Garcia, Boira i Marquès de Bradomín. Ha treballat al Teatre Romea, al Teatre Lliure, al Festival Temporada Alta i al Teatre Nacional de Catalunya amb noms com Xavier Albertí, Toni Casares, Sol Picó, Lluïsa Cunillé, Narcís Comadira o Josep Maria Benet i Jornet. Com a periodista, ha treballat a RNE-R4, COM Ràdio, Ràdio Sant Cugat i El 9 Nou.

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dia 10 de desembre a les 17h i comptarem amb l’assitència de l’autor. Esteu convidats a participar-hi!

2 comentaris

“La Mandrágora” de Nicolau Maquiavel

La MandràgoraLa Mandràgora és una comèdia de cinc actes en prosa i amb un pròleg en vers. L’obra, que vol representar la situació corrupta de la societat italiana del seu temps, fou escrita entre 1504 i 1518, representada per primer cop el 1518 i impresa tres cops: 1522, 1524 i 1526. Està considerada una fita del teatre occidental i cal destacar que, a diferència d’altres obres de l’autor, fou publicada en vida del propi Maquiavel.

A més de representar un argument de conquesta amorosa en el qual tenen protagonisme les situacions d’emergència i els pocs escrúpols, s’hi desenvolupa al darrere una teoria d’estratègia política sobre l’art de la participació, la manipulació, la persuasió i la conquesta d’un objectiu.

L’argument és original de Maquiavel, però l’estructura de l’obra prové del Decameró de Boccaccio, el qual permeté a l’autor connectar amb la tradició precedent italiana. Quant al contingut, La Mandràgora s’assembla força a la novel·la setena de la setena jornada del Decameró.

Nicolau MaquiavelNiccolò Machiavelli, conegut comunament com a Maquiavel i nascut a Florència el 1469, fou un important diplomàtic, funcionari, filòsof, polític i escriptor. Tot i ser fill de pares pertanyents a famílies cultes i d’orígens nobiliaris no va poder gaudir de gaires recursos per culpa dels deutes del seu pare.

Va viatjar per diverses corts europees, com per exemple França i Alemanya, i també va estar a d’altres ciutats-estat italianes en missions diplomàtiques. Fou empresonat durant un breu període a Florència el 1512 i després, exiliat a San Casciano. Morí a Florència el 1527 sent sepultat a la Santa Creu.

Maquiavel és considerat un dels teòrics polítics més notables del Renaixement ja que amb la seva aportació la concepció política i l’estructuració social s’obriren camí cap a la modernitat.

La Mandrágora on’line

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç:

La Mandràgora de Maquiavel

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dia 19 de novembre a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

“Valentina” de Carles Soldevila

Valentina se centra en un triangle familiar format per Clotilde, vídua del polític Fontanals, Valentina, la seva filla, que ret una veritable admiració a qui creu que és el seu pare, i Eusebi, amant de Clotilde i veritable pare de Valentina. Les relacions entre tots tres, que havien estat bones fora del matrimoni, empitjoren quan Eusebi i Clotilde esdevenen marit i muller i acaben en tragèdia quan Valentina s’enfronta a una realitat familiar que ella havia idealitzat, en descobrir que és filla d’Eusebi.

Valentina al TNCLa família és el nucli de la novel·la i la causa del conflicte que desemboca en l’assassinat del pare per part de la filla. El tema de la novel·la és la descoberta del món per una adolescent romàntica que, al llarg de l’obra, esdevindrà part d’una jove freda i sense escrúpols. L’obra, adaptada per en Jordi Galceran, va obrir la temporada 2006-2007 del TNC.

Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) es llicencià en dret i treballà durant uns anys per la Mancomunitat, però va renunciar a la seva plaça per dedicar-se  de ple a la literatura i al periodisme. Col·laborà en publicacions tan diverses com Revista de Catalunya, La Rambla  o Mirador.

Carles SoldevilaVa publicar el seu primer llibre, un recull de poemes titulat Lletanies profanes l’any 1913. Entre 1929 i 1933 va escriure la seva trilogia de novel·les amb noms de dona, Valentina, l’obra que ens ocupa aquest mes, Eva i Fanny, considerada la seva obra mestra.

Entre 1922 i 1935 també va escriure teatre, en donen fe comèdies com Vacances reials (1923), Bola de neu (1926), Els milions de l’oncle (1927), Escola de senyores (1930) o Necessitem senyoreta (1935).Durant la guerra de 1936-39 residí a París i no en tornà fins el 1942.

En general la seva obra, essencialment noucentista, va dirigida a afinar els costums de la burgesia, a contribuir a catalanitzar-la culturalment i a desvetllar-li l’ambició d’europeïtzar-se.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Valentina de Carles Soldevila

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dia 19 de novembre a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

“Lucrècia” de Joan Ramis i Ramis

Lucrècia o Roma libreJoan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) estudià les primeres lletres a Maó. Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a la Universitat Literària de Mallorca i escriví les primeres poesies en català, castellà i llatí, dins la tradició post-barroca peninsular. Del 1765 al 1767 es graduà en drets a Avinyó, on rebé la influència de la literatura neoclàssica francesa.

De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i, amb només vint-i-tres anys escriví la tragèdia Lucrècia (1769), considerada la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana. Posteriorment va escriure la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor (1783) —influïda pel teatre castellà del s. XVII— i l’ègloga Tirsis i Philis (1783).

Després, va deixar d’escriure en català i es va dedicar a escriure estudis històrics com Antigüedades célticas de la isla de Menorca (1818). Una gran part de la seva obra ha restat inèdita, dispersa o perduda.

Joan Ramis i RamisL’obra que llegirem aquest mes, Lucrècia, ens parla de la Roma antiga. L’any 509 aC, la ciutat estava sota el jou d’un rei estranger: el tirà Tarquini el superb, que havia abolit la constitució i que abusava del poble. El fill del tirà viola Lucrècia, esposa del general Col·latí i ella, incapaç de suportar el dolor, s’acaba suïcidant.

Aleshores en Brutus, tribú i company de Col·latí jura venjança davant del seu cadàver. Finalment els etruscs seran expulsats i s’instaura la República Romana.

Històries de Lucrècia - Sandro BotticelliEn aquesta tragèdia, l’il·lustrat maonès aborda els temes universals de la defensa de la llibertat, l’atac a la tirania o el conflicte entre la raó i la passió, per mitjà de la recreació d’una de les llegendes fundacionals de la república romana, el mite de Lucrècia, paradigma de la fidelitat conjugal.

La violació i suïcidi de Lucrècia han estat objecte de múltiples representacions en les arts plàstiques, incloent-hi obres de Ticià, Rembrandt, Dürer, Rafael, o Botticelli.

En la poesia, la història de Lucrècia és narrada al poema de Geoffrey Chaucer The Legend of Good Women (1380). William Shakespeare també publicà un poema el 1594 titulat La violació de Lucrècia, i menciona el personatge a Titus Andrònic.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç:  Lucrècia – Joan Ramis i Ramis

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dia 22 d’octubre a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

1 comentari

“L’hort dels cirerers” d’Anton Txèkhov

PortadaL’hort dels cirerers és una de les darreres, i més conegudes, obres d’Anton Txèkhov junt amb L’oncle Vania, Les tres germanes i La gavina. 

Es tracta d’una comèdia escrita en quatre actes, ambientada a l’època del declivi econòmic de l’aristocràcia russa, a finals del segle XIX.   L’obra ens explica la història d’una família d’origen rus que es troba en una difícil situació econòmica. No obstant això, no es preocupen per millorar o recuperar el que gairebé estan a punt de perdre (L’hort dels cirerers).  

Lopajin, el protagonista,  proposa salvar a la hisenda de la hipoteca convertint-la en un centre vacacional, el que faria desaparèixer el patrimoni i la bella casa de la família.  

A l’obra Chéjov ens que les persones no viuen grans tragèdies, ni discuteixen temes universals o tenen grans romanços, sinó que els personatges viuen situacions aparentment vulgars, cosa que amaga els problemes que els personatges en realitat tenen. 

En Lluís Pasqual va adaptar aquesta obra de Txèkhov, traduïda per Joan Oliver, l’any 2000 al Teatre Lliure. Anna Lizaran, Jordi Bosch, Fermí Reixach van ser alguns dels protagonistes.  Anton Txèkhov

Anton Pàvlovitx Txèkhov  (Rússia, 1860 – Alemanya, 1904) era el tercer de sis germans. El seu pare tenia una botiga de queviures. Ell va estudiar a un institut per nois grecs i al 1879 va començar a estudiar medicina a Moscou. Per pagar-se els estudis escrivia cròniques humorístiques per diverses publicacions.  

Al 1884 va començar a exercir la seva professió al mateix temps que emmalaltia de tuberculosi. Durant anys va compaginar els viatges amb l’escriptura i la medicina. Al 1901 va casar-se per conveniència amb l’actriu Olga Knípper, però ella vivia a Moscou i ell al camp i mantenien la seva relació per correspondència.  

Al 1904 va morir a un balneari a Alemanya. El seu cos va ser traslladat a Rússia i enterrat al cementiri Novodevitxi de Moscou. 

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura al setembre. Esteu convidats a participar-hi! Bon estiu!

No hi ha comentaris

“Engany” de Harold Pinter

PortadaAquest mes, el Club de Lectura de Teatre llegirem Engany de Harold Pinter. 

Engany (Betrayal) posa en escena un triangle amorós. Emma i Robert estan casats, però ella té des de fa anys una relació amb el millor amic del seu marit, Jerry. Anys després de trencar aquesta relació d’amor clandestí, Emma torna a cridar a Jerry per explicar-li que el seu marit li ha estat infidel amb altra dona. Motiu pel qual, li ha explicat a Robert que ella també va tenir una relació amb un altre, amb Jerry. Harold Pinter 

A Jerry no li fa cap gràcia que Robert, el seu millor amic, ho sàpiga tot i menys encara que ho accepti de forma natural. Harold Pinter va estrenar el 15 de novembre de 1978 aquesta obra en el National Theatre de Londres.  

Harold Pinter va néixer l’any 1930 a Londres en el si d’una família de classe obrera, d’origen jueu. 

Va estudiar a la Hackney Downs Grammar School, va fer classes a la Royal Academy of Dramatic Art i a la Central School of Speech and Drama i va començar al món del teatre com a actor.

 Pinter va escriure la seva primera obra de teatre l’any 1957. A aquesta en van seguir una trentena més i també molts guions pel cinema i la televisió, un novel·la i diversos assaigs.  

Va rebre molts premis, entre ells el Premi  Tony de Teatre per Qui a casa torna (The Homecoming) l’any 1967 i el Premi Nobel de Literatura pel conjunt de la seva obra l’any 2005. Va morir l’any 2008. 

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Engany de Harold Pinter

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 5 de juny a les 12h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »