Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: CL Teatre

Llegir el Teatre: any 1

Amb la lectura d’aquestes dues darreres obres, El joc de l’amor i de l’atzar de Pierre de Marivaux i Fronteres de Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa Cunillé, s’ha donat per finalitzada aquesta primera temporada del club de lectura Llegir el teatre que s’ha desenvolupat a la biblioteca.

Llegir el teatreLlegir el teatre és un projecte que va sorgir la tardor del 2013 amb la voluntat de contribuir a la formació dels espectadors per refinar-ne la qualitat de recepció, i propiciar un major grau d’exigència artística i d’implicació ciutadana respecte al fet teatral i cultural en general.
El projecte és fruit de la col·laboració entre el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el TNC i Transversal-Xarxa d’activitats Culturals.

Al llarg d’aquesta primera temporada els participants en el club han llegit i comentat les següents obres que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú:

  • Fum (2013) de Josep Maria Miró
  • Fronteres (2014) [Santa Cecília de Borja a Saragossa de Rafael Spregelburd; Frontex de Falk Richter; Geografia de Lluïsa Cunillé]

Coincidint amb la cloenda de Llegir el teatre el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura ha publicat una bibliografia bàsica dedicada l’art teatral i la literatura dramàtica dels últims anys destinada a facilitar la millora del fons de les biblioteques públiques. El repertori s’adreça als responsables de gestionar les col·leccions de les biblioteques i a les persones interessades en la cultura teatral, a més de suposar un reforç al projecte ‘Llegir el teatre: clubs de lectura’ amb el TNCa impulsat pel mateix Servei.

Teatre d'avuiLes propostes de lectura, que inclou només obres disponibles al mercat, ha estat elaborada per bibliotecàries de diversos serveis especialitzats en la matèria: la Biblioteca Horta-Can Mariner de Barcelona s’ha ocupat de la teoria i la tècnica teatral; el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre ha fet la tria de la literatura dramàtica i dels recursos digitals; i el grup de treball “Biblioteques i cinema” del Cobdc ha triat les pel·lícules.
A continuació podeu consultar o descarregar-vos la guia Teatre d’avui: bibliografia bàsica

El Club de lectura Llegir el Teatre se’n va de vacances i tornarà passat l’estiu. Bones vacances a tothom!!!

No hi ha comentaris

Llegir el teatre: ‘Fronteres’

En aquesta ocasió els membres del Club de lectura Llegir el Teatre comentaran la lectura ‘Fronteres’ que recopila tres obres que el Teatre Nacional de Catalunya ha encarregat a tres noms destacats de la dramatúrgia contemporània per explorar el concepte de «frontera» des de les seves respectives poètiques.

El resultat és una trilogia que reuneix en un sol espectacle les veus de l’argentí Rafael Spregelburd, l’alemany Falk Richter i la catalana Lluïsa Cunillé.

L’obra es podrà veure a la Sala Petita del 14 de maig al 8 de juny de 2014.

Santa Cecília de Borja a Saragossa de Rafael Spregelburd

En una universitat d’una petita ciutat a la frontera entre França i Bèlgica, un catedràtic francès i una professora belga discuteixen sobre com conceptualitzar la «restauració» de l’Ecce Homo de Borja segons els cànons de l’art contemporani. L’apassionament d’aquesta controvèrsia plantejada per Spregelburd aconseguirà fer esclatar tota mena de fronteres, artístiques, lingüístiques o geogràfiques.

Frontex de Falk Richter

En un modern barri emmurallat per protegir-se d’un exterior inestable i perillós, una parella discuteix sobre el desencís laboral de l’home de la casa, el qual corre el risc de provocar l’expulsió imminent d’aquest paradís de la tranquil·litat. Amb aquest text, Falk Richter posa l’accent sobre els perills d’esclavatge laboral que poden amagar-se darrere el món que ara estem construint.

Geografia de Lluïsa Cunillé

En una carretera secundària, una dona ajuda el seu marit a carregar unes maletes plenes de bitllets de 500 euros perquè el cotxe elèctric de l’home ha fet pana a mig camí cap a la frontera. Amb aquest punt de partida, Cunillé examina els danys col·laterals de la corrupció, a través de la devastació moral d’una dona que vol recuperar el sentit de la seva vida i de la seva feina com a mestra de geografia i història en un institut.

El Club de lectura Llegir el Teatre es tornarà a trobar el dimarts 27 de maig a les 18:30h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

Llegir el Teatre: ‘El cantador’ de Serafí Pitarra

En aquesta ocasió els membres del club de lectura Llegir el Teatre comentaran la lectura ‘El cantador’ de Serafí Pitarra, dirigida per en Xicu Masó.

L’obra es podrà veure a la Sala Tallers del TNC del 2 al 13 d’abril i és la primera obra que treballarà la Jove Companyia del Teatre Nacional, grup que neix en complicitat amb l’Institut del Teatre per tal d’investigar i sistematitzar els codis interpretatius d’un actor «clàssic» català. La companyia estarà formada cada any per una selecció d’alumnes recentment graduats, que assajaran un text paradigmàtic de l’epicentre patrimonial de la temporada. Posteriorment, es presentarà l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya i arreu del territori.

Subtitulada «Gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla», es tracta d’una paròdia del drama romàntic El trovador d’Antonio García Gutiérrez, gran èxit del teatre espanyol de 1836 que inspiraria el llibret d’Il trovatore de Giuseppe Verdi. El cantador va ser escrit l’any 1864 en col·laboració amb Pau Bunyegas, pseudònim de Conrad Roure, una altra figura imprescindible per entendre el renaixement teatral i cultural del moment.

Situada al segle XV, El cantador representa la venjança de la gitana Magdalena i del seu fill secret, el cantador Don Manric, sobre la família de Don Nunyo, la qual havia fet cremar la mare de Magdalena per bruixeria. L’enemistat de Don Nunyo i Don Manric, que es disputen l’amor de Donya Leonor, desembocarà en una rivalitat còmica que agafarà camins absolutament aliens a les nocions d’honra i honor promogudes pels codis narratius del teatre en castellà.

Serafí Pitarra és el pseudònim del dramaturg, poeta i empresari teatral Frederic Soler i Hubert (1839-1895). Fill d’un fuster, va quedar orfe de pare i mare molt jove i es traslladà a viure amb un oncle rellotger que li ensenyà la professió, que combinà amb la seva afició al teatre. Als quinze anys va debutar com a actor en una companyia d’afeccionats, i s’anà fent popular en els cercles artístics com a actor, còmic i poeta. La seva primera obra, Per un casament, la va acabar el 1856. La seguí Don Jaume el Conqueridor, escrita aquest mateix any, paròdia d’una obra en castellà d’Antoni Altadill. Va ser llavors quan va començar a utilitzar el pseudònim que el va fer famós.

La primera etapa de l’obra dramàtica de Soler es caracteritza per la sàtira i la paròdia del mateix gènere teatral i dels esdeveniments de l’època Gràcies a l’èxit de les seves obres, Soler va acabar sent empresari i director artístic del Teatre Romea, on va crear una companyia especialitzada en obres en català: la Secció Catalana. La seva segona etapa com a dramaturg la seva obra fa un gir cap al conservadorisme. Soler es va mostrar contrari a la república i va advocar per la Restauració.

A més de la seva faceta com a dramaturg, Soler també va practicar la poesia. Va guanyar en tres ocasions els Jocs Florals i el 1875 va ser investit com a Mestre en Gai Saber. 

El Club de lectura Llegir el Teatre es tornarà a trobar el dijous 24 d’abril a les 18:30h. Esteu convidats a participar-hi!

 

No hi ha comentaris

Llegir el Teatre: ‘Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores’ de Federico García Lorca

Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las floresEn aquesta ocasió els membres del club de lectura Llegir el Teatre comentaran la lectura Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores de Federico García Lorca. Es pot veure a la Sala Gran del TNC, del 27 de febrer fins el 6 d’abril d’enguany, amb direcció de Joan Ollé i amb la participació de Joan Anguera, Mercè Aránega i Marta Betriu entre d’altres.

L’obra té com a protagonista a Rosita, una noia òrfena que viu a casa dels seus oncles, a Granada, es veu obligada a separar-se del seu promès, que marxa a l’Argentina amb la seva família. Abans de marxar, però, aquest promet a Rosita que tan aviat com pugui tornarà per casar-s’hi, si ella està disposada a esperar-lo. La noia espera, però la situació es prolonga durant anys, mentre l’ambient opressiu i indiscret de la ciutat de províncies va caient sobre la família com una llosa cada cop més pesada.

Situant les fronteres del temps en el centre de la tragèdia contemporània, García Lorca evidencia les tensions irresolubles d’una cultura cronològica en què l’esperança ocupa un espai preeminent, malgrat no saber sovint què s’espera ni per què. Amb el mirall de la rosa mutabile cultivada per l’oncle de la protagonista, que en el curs d’un sol dia neix d’un vermell intens i es va Federico García Lorcaemblanquint fins a perdre els últims pètals, el poeta ofereix un àcid retrat de la vida d’aquesta «Rosita» que creu haver-se d’enfrontar al pas dels mesos i acaba topant contra la seva manera de viure i d’entendre l’espera.

Federico García Lorca va mantenir un estret vincle amb la ciutat de Barcelona, en la qual arribaria a estrenar dues de les seves obres, Mariana Pineda i Doña Rosita la Soltera. L’any 1935, la companyia de Margarida Xirgu va estrenar Doña Rosita al Teatre Principal Palace de Barcelona i aquesta va ser l’última obra que estrenaria en vida.

Més informació: Dossier ‘Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores’

El Club de lectura Llegir el Teatre es tornarà a trobar el dijous 27 de març a les 18:30h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

Llegir el Teatre: ‘Ocells i llops’ de Josep Ma. de Sagarra

Un cop passades les vacances del Nadal, el club de lectura Llegir el Teatre torna a la normalitat, en aquesta ocasió, amb dues lectures: l’obra Ocells i llops de Josep Ma. de Sagarra, que es pot veure a la Sala Petita del TNC del 19 de febrer fins el 6 d’abril.

Ocells i llopsOcells i llops, del 1948, forma part d’un petit grup d’obres en què també hi ha Galatea i L’alcova vermella, amb les quals Sagarra s’allunya del teatre que havia escrit fins aleshores, amb l’afany de “fer un teatre més d’acord amb la meva consciència i més d’acord amb el clima espiritual del nostre temps”. Aquests textos, oberts a les renovacions estètiques impulsades pel teatre de Jean Cocteau, Eugene O’Neill o de Jean-Paul Sartre, mostren l’existència d’un dramaturg que probablement sorprendrà a qui el vulgui continuar considerant un autor convencional més pendent de l’èxit popular que del compromís personal amb el seu temps.

Lucrècia, una mare de família vídua sense gaire vida social, s’enfronta silenciosament als conflictes secrets dels seus tres fills, que els hi procuren amagar, tractant-la com si fos una nina innocent que no podria suportar cap mena de trasbals moral. El protagonisme que adquireixen temes com l’avortament, l’homosexualitat, la corrupció o la prostitució, sorprèn en una obra escrita l’any 1948 que recorda en molts sentits l’univers de la gran novel·la de Sagarra, Vida privada.

Amb aquesta obra Josep Ma. de Sagarra examina en plena postguerra espanyola les conseqüències d’una lluita fraterna en què els conflictes particulars dels fills acaben ofegant la seva mare.

El Club de lectura Llegir el Teatre es tornarà a trobar el dijous 20 de febrer a les 18:30h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

Llegir el Teatre: ‘Fum’ de Josep Mª Miró

Aquest mes, els membres de club de lectura Llegir el Teatre parlaran de l’obra Fum de Josep Mª Miró. Fum es pot veure a la Sala Petita del TNC fins al 26 de gener de 2014 i està protagonitzada per Joan Carreras, Carme Elias, Lluís Marco, Anna Sahun.

Dues parelles –una de jove i una que ja no ho és tant– coincideixen a l’hotel d’un país estranger, en el qual hi ha hagut un esclat de violència. Durant tres dies, es veuran obligades a estar-s’hi recloses, ja que s’han extremat les mesures de seguretat a la zona.

L’Àlex i l’Eva acaben d’arribar al país, il·lusionats pel que els hi espera. En Jaume i la Laura fa anys que hi viuen confortablement i ara els han recomanat que és millor allotjar-se en un lloc segur i agafar el primer vol quan es torni a obrir l’aeroport.

Aquesta trobada posarà de manifest els fràgils equilibris de quatre existències que es veuen abocades a una espiral de mentides i traïcions. El conflicte de l’exterior acaba semblant una anècdota circumstancial que tanmateix pesa com una llosa indefugible sobre aquestes identitats empeses a redefinir-se durant tres dies i dues nits. Cap d’ells té gaire clar cap on anirà la revolta que hi ha a fora, però tampoc la que ha començat dins seu

Josep Maria Miró (Vic, Osona, 1977) és un dramaturg i director teatral català. Va llicenciar-se en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2000, on també va doctorar-se en Literatura catalana.

El febrer de 2007 va ser professor d’historiografia a la UAB del postgrau “Independent Reporter – Welcome Sarajevo”, organitzat per una agència de Fotoperiodisme, i l’any 2008 es va llicenciar en Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona Ha treballat amb l’equip de guionistes de TV3 a les sèries Zoo i Mar de fons, i també amb altres mitjans de comunicació a Catalunya, com ara Ràdio 4, COM Ràdio, Ràdio Sant Cugat i El 9 Nou.

Ha fet d’ajudant de direcció de Xavier Albertí, de Toni Casares i de la coreògrafa Germana Civera. Ha guanyat nombrosos premis com a actor i com a director de teatre.

Miró és l’autor d’obres com Gang Bang, El principi d’Arquimedes o Nerium Park.
La capacitat d’aquest dramaturg per generar viatges emocionals de gran intensitat poètica i ideològica respon a un ineludible compromís amb el seu temps.

El Club de lectura Llegir el Teatre es tornarà a trobar el dijous 22 de gener a les 18:30h. Esteu convidats a participar-hi!

Us deixem amb un vídeo sobre l’espectacle.

No hi ha comentaris

Llegir el Teatre: ‘Terra de ningú’ de Harold Pinter

El passat dijous 18 d’octubre va tenir lloc la primera trobada del nou club de lectura, Llegir el Teatre.

El coordinador, Josep Mª Teixell va explicar als membres del grup quin seria el funcionament i es va repartir el primer títol que es llegiria: Terra de ningú de Harold Pinter, obra que es representarà al TNC des del 17 d’octubre fins al 24 de novembre. L’obra està protagonitzada per en Lluís Homar, Josep Maria Pou, Ramon Pujol i David Selvas.

Harold Pinter va morir l’any 2008 i per petició expressa seva, el seu funeral va començar amb la lectura d’aquest fragment de l’obra, considerada la seva obra mestra:

“Podria fins i tot ensenyar-li el meu àlbum de fotografies. Podria ser fins i tot que hi veiés una cara que li recordés la seva pròpia, allò que abans havia estat. Podria ser que hi veiés cares d’altres, en l’ombra, o galtes d’altres, girant-se, o mandíbules, o clatells. O ulls, foscos sota barrets, que podrien recordar-li altres persones que havia conegut, que pensava que eren mortes de feia molt de temps. Però de les quals encara rebrà una mirada de reüll, si se sap enfrontar al fantasma bo. Accepti l’amor del fantasma bo. Ells posseeixen tota aquella emoció… atrapada. Tregui’s el barret davant seu. No tingui cap dubte que això no els alliberarà, però qui sap… quin alleujament… pot ser que els doni… qui sap com poden reanimar-se… en les seves cadenes, en els seus gerros de vidre. ¿Li sembla cruel… apressar-los quan estan subjectats, empresonats? No… no. Profundament, profundament, ells desitgen respondre al seu tacte, a la seva mirada, i quan vostè somriu, la seva joia… és il·limitada. I per això li dic: tractem els morts amb la mateixa tendresa amb què voldríem ser tractats, ara mateix, en el que descriuríem com la nostra vida.”

Dos antics amics, que han oblidat tots els vincles que els unien abans de la Segona Guerra Mundial, es retroben en una nit carregada d’alcohol, la qual tornarà a despertar les ferides d’un passat que necessita ser ordenat per no quedar condemnat eternament a una esterilitat insalvable. En aquest personal descens als inferns contemporanis, Pinter ens ofereix una de les reflexions més lúcides que el teatre ha donat recentment sobre la funció necessària de la poesia en un món devastat que ja no es pot permetre creure en relats simplificadors.

Harold Pinter va nèixer a Londres l’any 1930, en una família d’ascendència jueva i durant la seva adolescència va viure els atacs nazis a la ciutat durant la Segona Guerra Mundial, fet que marcarà la seva vida i la seva obra per sempre.

De jove va escriure i publicar molta poesia i s’introduí al món del teatre com a actor. Va estudiar un any a la prestigiosa Royal Academy of Dramatic Art (RADA) i també a la Central School of Speech and Drama. Durant la dècada dels ’50 va fer d’actor en companyies regionals i va recòrrer tota Anglaterra.

L’any 1957 va escriure la seva primera obra The Room, representada a la Universitat de Bristol. Des d’aleshores, Pinter es va dedicar a l’escriptura i és autor de vint-i-nou obres teatrals, quinze esquetxos dramàtics i més de vint guions per a televisió i cinema.

Pinter va rebre un Premi Tony l’any 1967 per l’obra Qui torna a casa i va ser candidat a l’Òscar pels guions de Traïció (1984) i La dona del tinent francès (1982).

Durant 25 anys va estar casat amb Vivien Merchant, actriu de repartiment amb qui tingué un fill, Daniel. El matrimoni va ser turbulent i al poc de divorciar-se, la Vivien va morir d’alcoholisme agut. Pinter es tornà a casar amb Antonia Fraser.

Pinter va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2005.

Us recordem les properes activitats del club Llegir el Teatre:

Dijous 7 de novembre a les 17.45 h. Parlarem una mica de Terra de ningú i també d’Expedient K, obra inspirada en el llibre Carta al pare de Franz Kafka. Podeu passar a recollir el llibre per la Biblioteca a partir del dia 29 d’octubre a la tarda. Expedient K es podrà veure al Teatre Principal el dia 22 de novembre.

• Dijous 21 de novembre a les 18.30h. Parlarem d‘Smiley, obra que es podrà veure al Teatre Principal el 23 de novembre.

Dijous 19 de desembre a les 18.30h. Comentarem  Terra de ningú de Harold Pinter.

Podeu trobar més obres de Harold Pinter a les Biblioteques de Vilanova: Harold Pinter

Us deixem amb el tràiler de l’obra.

2 comentaris

Tertúlia literària amb Maria Barbal a la Biblioteca Armand Cardona

El passat dissabte, 28 de maig, ens va visitar l’escriptora Maria Barbal. Per gentilesa de l’Institut de les Lletres Catalanes l’autora es va brindar a fer una xerrada-col·loqui amb els membres dels Clubs de lectura de la Biblioteca.

Maria BarbalMaria Barbal, nascuda a Tremp el 1949, és novel·lista i professora de secundària. Els seus primers llibres són una revisió de l’univers rural de la seva infantesa, “sóc una dona. Nascuda a Tremp, i per tant, trempolina. He viscut la infantesa i primera joventut al Pallars. Centenars de dies al Jussà i uns centenars d’hores al Sobirà”, feta amb una mirada crítica.
Entre la seva obra destaquen títols com Pedra de tartera (1985), la història d’un desarrelament, el recull de contes La mort de Teresa (1986) i Ulleres de Sol (1994), així com les novel·les Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992).
A poc a poc va abandonar els temes rurals per a situar les seves històries en contextos més urbans. D’aquesta darrera època s’han de destacar les novel·les Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (2005) i Emma (2008).

Durant aquesta sessió els membres dels clubs van tenir l’oportunitat d’intercanviar opinions sobre la seva obra amb l’escriptora, aquest mateix any han llegit varis llibres d’ella (com Pedra de tartera i Càmfora) i fins i tot han anat al Teatre Nacional a veure la representació que se’n va fer de la primera.

Maria Barbal a la Biblioteca Armand Cardona

Per la seva banda Maria Barbal ha tingut l’oportunitat de copsar la realitat més propera de les biblioteques actuals i en concret d’aquest fenomen tan exitós en aquests darrers temps com és el dels Clubs de lectura, tal i com denoten les seves paraules: “sobta l’èxit dels clubs de lectura, el seu funcionament senzill i efectiu. El resultat, que es podria valorar com d’increment de lectors o de lectures,  d’entreteniment per a gent madura, va molt més enllà. Opino que comporta sovint la millora de la integració de persones diferents en una activitat comuna. L’anàlisi i el comentari d’obres diferents proporciona la possibilitat de dialogar sobre temes diversos, però que, generalment, comporta  un nivell profund de comunicació, d’intercanvi d’experiències, entre les persones que hi participen”.

Maria Barbal a la Biblioteca Armand Cardona

Igualment també és a destacar la rellevància que li dona al paper que juguen les biblioteques en la societat actual: “L’augment del nombre de biblioteques i la renovació de les existents és un element positiu d’importància en la millora social del nostre país en els darrers anys. Sobretot, és destacable el seu aspecte educatiu, dinamitzador de la societat en totes les seves capes. Allí es reuneixen o transiten, en paral·lel o alternadament, persones des de la infància a la tercera edat, de les diferents capes socials, des de l’immigrant nouvingut fins a l’autòcton aposentat”.

A la Biblioteca Cardona s’ofereixen tres clubs de lectura: el Club de lectura d’adults, conduit per Mercè Foradada, el Club de lectura per a nois i noies, conduit per Oscar Adsuara, i el Club de lectura de Teatre, conduit per Josep Ma. Teixell.

Des de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell volem agrair la presència i predisposició de la Maria Barbal, així com la col·laboració de la Mercè Foradada, conductora del Club de lectura d’adults de la Biblioteca, de la Institució de les Lletres Catalanes, coorganitzadora de l’acte, i de tots els assistents que van fer possible que aquesta sessió fos tan profitosa.

No hi ha comentaris

“Doña Rosita la soltera” de Federico García Lorca

Cartell original de “Doña Rosita la soltera”Aquest mes el Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona torna a apropar-se a un clàssic, però aquest cop de la literatura castellana, Federico García Lorca, i Doña Rosita la soltera o El Lenguaje de las flores, escrita un any abans de la seva mort i la darrera estrena en vida.

Sembla ser que García Lorca va escriure la trama inspirat en la vida d’una cosina seva, Clotilde García Picossi, que va mantenir una relació amorosa amb un cosí germà, Máximo Delgado García, que, després de casar-se amb una altra dona a la província argentina de Tucuman, seguia enviant correspondència a Clotilde per fer-li saber que algun dia tornaria i s’hi casaria.

L’obra està situada en una petita ciutat de províncies, a Granada. Una parella que està festejant s’ha de separar per qüestions de feina del nuvi, però abans de separar-se es prometen amor etern malgrat la distància que els ha de separar i el temps que hauran d’estar sense veure’s. El temps passa, però Rosita continua esperant ja que periòdicament va rebent les cartes que ell li envia. Un dia rep una carta on li proposa matrimoni, però a través d’uns poders que ell li enviarà. Aquesta carta mai no arriba i ell cada cop mostra menys interès per les cartes de la noia. Finalment, Rosita rebrà una carta on li comunica que s’ha casat amb una altra dona.

Federico García LorcaPoeta, escriptor i dramaturg espanyol, Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, 1898 – Víznar, 1936) és considerat com un dels grans poetes del segle XX i un del autors teatrals de referència en la literatura espanyola.

Al 1919 es va instalar a Madrid, a la Residencia de Estudiantes, on va conèixer alguns dels membres de la Generación del 27, com Juan Ramón Jiménez i Machado, i artistes com Buñuel o Dalí. En aquest ambient, Lorca es va dedicar amb passió no només a la poesia, sinó també a la música i el dibuix, i va començar a interessar-se pel teatre. Podeu consultar al catàleg les obres de Lorca a les biblioteques de Vilanova.

Les darreres obres que va escriure Lorca van ser obres teatrals. I no només participava en la creació, sinó també en l’escenificació i el muntatge de l’obra. En el seu teatre és tan important la qüestió visual com la lingüística, i predomina sempre el dramatisme. A més, reflexen com era d’observador de la parla, de la música i dels costums de la societat rural espanyola.
Les altres obres teatrals de Federico García Lorca són:

Yerma
Mariana Pineda
La zapatera prodigiosa
Bodas de sangre
La casa de Bernarda Alba

La propera trobada del Club de lectura de Teatre es farà el proper divendres 17 de juny a les 17h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

‘Romeo i Julieta’ de William Shakespeare

Amb la lectura d’aquest mes el Club de lectura de Teatre de la Biblioteca Cardona s’apropa a un dels grans clàssics de la dramatúrgia occidental, Sir William Shakespeare, i a una de les seves obres més importants i reconegudes: Romeo i Julieta.

Romeo i JulietaEs tracta d’una història suficientment coneguda pel públic i a la qual s’ha recorregut reiteradament tant en el teatre com en el cinema. Escrita probablement el 1591, a Romeo i Julieta hi ha una constant i aferrissada lluita entre l’amor i l’odi, amb la passió i la violència com a armes. I la tragèdia es va formant al voltant de dos joves amants apassionats que l’única cosa que volen és viure la seva vida junts, però que, voluntària o involuntàriament, tot allò que els envolta els juga la contra. L’obra és també una història de confrontacions i rivalitats familiars, ja que els familiars de la núvia, els Capuleto, són íntims enemics de la família del nuvi, els Montesco.
 
Romeo i Julieta és també una història de principis on es jutja el que és correcte i el que no des del punt de vista de l’ètica, i on es juga amb el poder i els interessos de la gent més rica envers la resta de la societat. Però, per sobre de tot, Romeo i Julieta és una història d’amor portada a l’extrem dels desencontres en ser corrompuda per les baixes passions dels éssers humans en un exercici de cruel reflexió per a aquells que han deixat de creure en l’amor.

En aquesta obra es recrea un clima de sensualitat mediterrània que envolta constantment els protagonistes i els posa en contacte amb els batecs de la naturalesa. Aquesta reinserció de l’home en el món dels sentits, que és una de les conquestes del Renaixement enfront de les evasions tocades d’absolut que amb més o menys fortuna intentà d’imposar l’Edat Mitjana, es fa patent en Romeo i Julieta. No és estrany que l’autor es decantés per una faula italiana, ja que per a ell Itàlia representava el bressol de la nova manera d’entendre la joia de la vida i, al capdavall, també la joia de la mort.

William ShakespeareWilliam Shakespeare, fill de John Shakespeare i Mary Arden, va néixer el 1564 a Stratford-on-Avon. El 1582 es casà amb Anne Hathaway i el 1587 se n’anà cap a Londres, on féu d’actor. Més tard es va associar amb el grup de comediants Lord Chamberlain’s Men, grup amb el qual va continuar durant la resta de la carrera. El seu primer text escènic, Venus i Adonis, data del 1593. Després anà donant a conèixer les grans obres, fins que el 1612 es retirà del teatre i tornà a Stratford, on morí el 1616.

Shakespeare, que es dedicà al teatre durant vint anys, fou un observador agut del caràcter anglès. Moltes de les seves obres tenen lloc en països estrangers, però els seus personatges més estimats procedeixen directament del món rural de Warwickshire. Creà una sèrie d’obres teatrals que han estat traduïdes a la majoria de llengües i interpretades innombrables vegades per les més grans companyies teatrals.

L’edició que es llegirà en aquesta ocasió ha estat traduïda i anotada per Salvador Oliva, poeta i traductor, que ha estat el gran traductor de l’obra shakesperiana al català, motiu pel qual ha rebut el beneplàcit de la crítica i l’ha fet mereixedor d’importants premis de traducció.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç ‘Romeo i Julieta’ de William Shakespeare, i completar aquesta lectura amb l’anàlisi realitzat per Josep Maria Teixell ‘Romeo i Julieta’ – Anàlisi i amb la consulta de les obres que disposem al catàleg de l’autor britànic.

La propera trobada del Club de lectura de Teatre es farà el proper divendres 27 de maig a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »