Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de cinema

Cineclub Sala 1: Docs Barcelona A Prop, El rotllo d’en Roig i molt més

docs a prop

Aquest dissabte 25 de maig, el Cineclub Sala 1 estrena una nova proposta i un nou espai d’exhibició!

A partir de les 18:00h a l’auditori de Neàpolis es podran veure tres documentals que formen part de la programació del Festival Docs Barcelona 2019, que se celebra fins al 25 de maig a Barcelona, en una proposta denominada Docs Barcelona A Prop a un preu únic de 5€.

La selecció de títols que es podran veure al DocsBarcelona A Prop és:

CACHADA de Marlén Viñayo (El Salvador, 2019)

Cinc venedores ambulants d’El Salvador exposen les seves vides en un taller de teatre i reviuen els traumes de la violència masclista amb una generositat encoratjadora. Als assajos s’adonen que han educat els seus fills sense pair el dolor del passat. El cicle de violència és pervers, però la força del teatre és més poderosa.

OPERACIÓ GLOBUS d’Ariadna Seuba (Catalunya, Holanda, 2018)

Jou té un somni que l’ha perseguit tota la vida: trobar el camió amb el qual va fer la volta al món amb els seus amics. 40 anys més tard, reprèn l’aventura per recuperar-lo, però aviat s’adona que potser, el que estava buscant, no és el que pensava…

AVEC UN SOURIRE, LA RÉVOLUTION! d’Alexandre Chartrand (Canadà, 2018)

¿Què va passar l’1 d’octubre? Una mirada inèdita del procés d’autodeterminació des de la visió subjectiva del director, ens apropa a la primera línia de lluita. Activistes de base, manifestants de carrer, líders catalans i mobilitzacions espontànies són els testimonis d’un retrat cinematogràfic sobre la desobediència civil a Catalunya, on la repressió es combat amb un somriure.

eix-la-cinquena-edicio-del-rotllo-den-roig-creix-i-amplia-les-fronteres-111217També aquesta setmana el Cineclub organitza la 5a edició del concurs de curtmetratges El rotllo d’en Roig, una iniciativa dels Amics de la carpa Juanita i de Francesc Roig Toqués i el Cineclub Sala1, en col·laboració amb Gambots i amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Com en les edicions anteriors, els curtmetratges han de tenir una durada màxima de 3 minuts i han de contenir els 3 conceptes claus obligatoris.

Amb aquest objectiu, els equips tenen 75 hores per a gravar i editar, que comencen amb la publicació dels tres conceptes claus el dijous 23 de maig a les 21h i finalitzen el diumenge 26 de maig a les 24h.

El Cineclub sala 1 col·labora habitualment amb les Biblioteques de Vilanova.

La Biblioteca Armand Cardona Torrandell és dipositària del fons del Cineclub. Amb el darrer donatiu que ens van fer el 2018, els usuaris i usuàries de les Biblioteques poden accedir a més d’un centenar de pel·lícules que el cineclub ha projectat a la ciutat des de la seva creació, ja fa 7 anys.

A partir d’avui trobareu disponibles més de 40 DVD i Blu Ray amb pel·lícules com La seducción de Sofia Coppola, El sacrificio de un ciervo sagrado de Yorgos Lanthimos o Blade Runner 2049 de Denis Villeneuve, entre moltes altres.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – maig

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de maig que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Tarragona: patrimoni mundial, de Ricardo Mar. L’any 2000 la UNESCO va reconèixer l’antiga Tarraco com a Patrimoni Mundial. En aquesta obra es donen a conèixer una mica millor com són i com eren els grans monuments de la Tarragona romana a través d’una anàlisi científica, rigorós, actualitzat i al mateix temps comprensible per a tots.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Els Àngels em miren, de Marc Pastør. Dues noies joves són localitzades mortes en el que sembla un assassinat ritual. Els Mossos d’Esquadra, exhaustos enmig d’una situació política convulsa, engegaran una complicada investigació. Els pocs sospitosos que identifiquen són també víctimes d’unes ànsies de revenja que semblen no tenir aturador.

A la secció infantil us presentem el conte El Tresor perdut, de Jaume Copons. L’Agus ha d’anar a passar uns dies a casa de l’avi i proposa a la Lídia que l’acompanyi, que s’hi divertiran molt. Però quan hi arriben tot està fet un desastre i veuen l’avi trist i desanimat: resulta que li volen enderrocar la casa i l’avi sospita que estan buscant un tresor…, el tresor perdut del besavi!.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat el llibre Hip Hop Family Tree, de Ed Piskor. La història del hip hop, molt documentada i en un format mai vist. Per fi en castellà un dels grans referents mundials en novel·la gràfica de no ficció sobre música i cultura pop. El 1r volum de la saga de culte consagrada a l’epopeia del Hip hop, descriu el naixement al Bronx, a finals dels 70 d’un moviment convertit en global.

A la secció de cinema us proposem la primera temporada de la sèrie The Good Doctor. Shaun Murphy és un jove cirurgià resident que pateix autisme i síndrome de Savant, conegut també com la “síndrome del savi”, una malaltia que li causa problemes a l’hora de relacionar-se amb els altres, però que al mateix temps li ha permès desenvolupar unes habilitats mentals prodigioses, com és el cas de la seva extraordinària memòria.

I a la secció de còmics us assenyalem El gourmet solitario, de Jiro Taniguchi. Un home solitari, amb una feina que li permet moure’s molt, recorre els carrers de Tòquio i altres localitats japoneses visitant els clients. Cada dia és una ocasió per a redescobrir un barri o conèixer-ne un de nou. Però per a aquest home, el moment del menjar constitueix una autèntica aventura, gairebé un ritual.
Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes de maig de 2019.

No hi ha comentaris

‘Gran Hotel Wes Anderson’ de Núria Diaz

9788417560553Gran Hotel Wes Anderson és un recorregut il·lustrat per la vida i obra del fascinant director nord-americà Wes Anderson.

El llibre ens obre les portes per a passejar per l’hotel coneixent, des de la mateixa recepció, la biografia del cineasta, entrant de ple en la seva filmografia, personatges o estètica per les habitacions de l’hotel.

Una forma d’explicar la història i l’obra del realitzador amb una gran exquisidesa, que ens va fent entrar a poc a poc i quedem meravellats en la lectura i visualització d’unes il·lustracions que són pur homenatge a Anderson.

Dividit en una recepció, sis habitacions, una suite i àrea de descans, aquest particular hotel il·lustrat ens descobreix alguns dels detalls més rellevants i/o desconeguts de la biografia d’Anderson: la traumàtica separació dels seus pares (un fet que li va marcar per a tota la vida), el seu refugi en la lectura i l’escriptura, les seves primeres pel·lícules en Super-8 o els seus estudis de Filosofia en la universitat d’Austin, on coneixeria el seu inseparable Owen Wilson.

Els capítols més extensos estan dedicats a rememorar cadascun dels seus llargmetratges així com aquells detalls que han fet del seu cinema un gènere en si mateix.

1523465378_344757_1523465693_noticia_normalEl dibuix de Núria es tradueix en un viatge pel món fabulós i personal de Wes Anderson, la filmografia del qual ens acosta a les relacions familiars, encara que l’amor i altres conceptes són tractats de diferent forma.

Núria Diaz va estudiar Belles arts a la Universitat de Vigo i la seva vida professional es va encaminar cap al disseny gràfic. Des d’aleshores ha treballat en diferents àmbits de la il·lustració, des d’il·lustració infantil fins a il·lustració de producte.

Wes Anderson va néixer a Austin, Texas. El seu primer llargmetratge Bottle Rocket (1998), escrit conjuntament amb Owen Wilson, es va convertir en una pel·lícula de culte.

La següent pel·lícula d’Anderson, també escrita amb Owen Wilson, va ser Academia Rushmore, el relat d’un triangle amorós poc comú entre una mestra d’escola, un estudiant i un home de negocis, que proporcionà a l’actor Bill Murray nombrosos guardons i a en Anderson el seu més gran reconeixement fins al moment.

Aquesta pel·lícula es convertirà en la primera col·laboració d’Anderson amb Murray i Jason Schwartzman, dos actors que apareixeran en totes les pel·lícules futures del director.

Només amb 10 llargmetratges com The Royals Tennenbaum, Moonrise Kingdom o Isla de perros, Anderson ha seduït al públic amb la seva particular posada en escena: la seva obsessió pels colors (en cadascuna de les seves pel·lícules predomina una paleta), per les simetries, pels tràvelings, la càmera lenta o els plans subjectius, l’atenció que posa als detalls com el vestuari, els objectes personals o els llibres que llegeixen els seus personatges, entre moltes altres coses.

8134c2kpUHL._SY606_ the_darjeeling_limited-866831800-large a6464a501ee7ec17aba044062500eee2 the_grand_budapest_hotel-247331769-large 71CwPJVS-XL._SY741_

A l’espai cinema trobareu moltes de les seves pel·lícules.

Us deixem amb un vídeo que examina les principals característiques de l’estil Wes Anderson.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Abril

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes d’abril que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Estimats volcans: el vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, d’Arnau Folch. L’objectiu és explicar d’una manera precisa i entenedora com s’originen i com funcionen els volcans, a més d’analitzar els principals efectes associats a la seva presència per a ecosistemes i poblacions. També ens acosta a la Garrotxa, una àrea de valor ecològic incalculable. Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Serotonina, de Michel Houellebecq. En Florent-Claude té 46 anys, detesta el seu nom i es medica amb un antide-pressiu que li provoca nàusees, desaparició de la libido i impotència. La seva vida sense rumb s’ensorra i se’n va a viure a un hotel, on es retroba amb un vell amic que semblava que duia una vida perfecta. I aquest amic li ensenya a fer servir el fusell… A la secció infantil us presentem el conte Supernens, de Anya Damirón i Pablo Pino. Canviem la nostra manera de veure la discapacitat. Tots podem tenir l’habilitat de trobar la part positiva de les coses per treure el millor dels altres. Obrim el nostre cor a tota classe de persones, sobretot a aquelles que són diferents i aprenent-me d’elles.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat L’oferta i la demanda, de Joan Colomo. El darrer treball del músic de Sant Celoni és una nova demostració de la seva irresistible personalitat que el converteix en un cas particular de l’escena musical catalana. Cançons emocionants i ballables, lletres personals i polítiques allunyades dels convencionalismes. Un autor amb una veu pròpia.

A la secció de cinema us proposem la sèrie Juego de Tronos. Sèptima temporada completa. L’hivern ha arribat. Els Targaryen, Stark i els Lannister continuen la guerra pel tro de ferro però mentre aquestes i altres famílies condueixen cap a violents conflictes, el fred espectre d’una apocalíptica amenaça encarnada per l’exèrcit de Caminants Blancs posa en perill l’statu quo i farà que les rivalitats entre les cases passin a un segon pla.

I a la secció de còmics us assenyalem The Black Holes, de Borja González. Gloria, Laura i Cristina volen muntar una banda d’aires punk a la qual anomenen The Black Holes. Tenen tot el que es precisa: actitud, presència, instint… i molt poca formació musical… Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes d’.

No hi ha comentaris

Agnès Varda

“No vaig anar a cap escola de cinema. No vaig ser assistent de cap director ni vaig rebre cap formació prèvia abans de començar a fer pel·lícules. Diria que això em va donar una gran llibertat”.

La cineasta francesa Agnès Varda, l’àvia de la nouvelle vague francesa i una de les pioneres del cinema feminista, va morir aquest divendres als 90 anys.

Nascuda el 30 de maig de 1928 a Ixelles, als voltants de Brussel·les, es va traslladar el 1940 al sud de França, a Sète, a la costa mediterrània, on va conèixer a Jean Vilar, fundador del Festival d’Avinyó, i va fer els seus primers passos com a fotògrafa. D’aquesta vocació va donar el salt al cinema, que no va abandonar fins al seu últim sospir.

El Cesar d’Honor del cinema francèsvarda-agnes el 2001, el René-Clair de l’Acadèmia francesa l’any següent, la Palma d’Or honorífica en 2015, l’Oscar, també honorífic, dos anys més tard, o la Cambra de la Berlinale aquest mateix any, són alguns dels premis que van destacar la seva nodrida carrera. Feminista convençuda, es va sentir particularment orgullosa de ser la primera directora a rebre l’Oscar honorífic de Hollywood.

Amb la seva darrera obra, Varda par Agnès, presentada al darrer Festival de Berlín, va anunciar la seva retirada del cinema.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu algunes de les seves millors obres, en un recopilatori de quatre pel·lícules, Cleo de 5 a 7, estrenada el 1962 on explica el vagareig per París d’una jove cantant que espera els resultats d’una prova mèdica decisiva. A Sense sostre ni llei el cadàver d’una jove vagabunda apareix en un fossar i Varda intenta entendre com ha pogut arribar a aquest final. La felicidad exposa la complexitat d’un triangle amorós entre François, la seva esposa i la seva amant. Finalment, a Una canta, la otra no presenta les vides de dues dones a la França de 1970, amb el moviment feminista en el que va participar com a fons.

També podreu trobar el documental social Los Espigadores y la espigadora, un mosaic corprenedor sobre diverses persones que viuen de la recollida i el reciclatge d’allò que la societat considera prescindible.

No hi ha comentaris

Dones al cinema

mujer_cine-660x350-660x348

Aprofitant que el dia 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona, des de les biblioteques de VNG volem oferir-vos una petita selecció de cinema que, d’alguna manera, té a veure amb aquesta celebració, ja sigui perquè trenquen estereotips, perquè els seus personatges femenins tenen com a objectiu empoderar-se en un món predominantment patriarcal o perquè estan dirigides i/o protagonitzades principalment per dones.

A mode de curiositat, us convidem a aplicar l’anomenat Test de Bechel la propera vegada que mireu una pel·lícula. Que què és el test de Bechdel? Doncs tres senzilles preguntes que serveixen per valorar la representació de les dones a films, obres de teatre o còmics. La sorpresa (o no) és que gran part de les pel·lícules no passarien aquest test. Tot i que res té a veure amb la qualitat cinematogràfica de la cinta, ja que bona part de les obres mestres del setè art no passarien el test, sí que és una prova del tot aclaridora pel que fa al paper de la dona.

Les tres preguntes del test de Bechdel són:

• Hi ha dos personatges femenins amb nom o entitat pròpia?
• Aquests dos personatges femenins parlen entre si?
• Parlen d’alguna cosa que no sigui un home?

Mentre penseu si us atreviu o no a aplicar el test a les vostres pel·lícules favorites, ens endinsem ja en la nostra petita selecció cinematogràfica amb motiu del Dia Internacional de la Dona:

La Princesa Arete de Sunao Katabuchi. Està basada en la novel·la de Diana Coles, La princesa perspicaç, que qüestiona el paper sumís de la dona i critica l’ideal masclista mitjançant un conte fantàstic ambientat a l’Edat Mitjana.

El llibre té un clar sentiment feminista que el director japonès no va reflectir en la seva totalitat. Tot i així, continua mantenint moltes de les idees originals: la princesa Arete lluny de l’estereotip de princesa Disney, és una nena d’aspecte normal que fuig de la pompositat que comporta el seu càrrec i somnia a compartir vivències amb la resta de la gent. Per aconseguir el que vol no explota el seu atractiu ni carisma femení, sinó que fa ús de la seva intel·ligència i empenta per superar els diferents obstacles que se li van presentant. Aquesta serà una constant en tota la pel·lícula a la que s’uneixen altres crítiques cap a l’explotació infantil, el classisme o l’abús del poder masculí.

A nivell tècnic la pel·lícula és immillorable: el dibuix i, en concret, els escenaris són d’una bellesa espectacular. La música d’Akira Senju també val molt la pena i s’adapta perfectament a l’acció de la pel·lícula.

Mujeres del siglo XX de Mike Mills. Aquesta és per a molts una de les cintes “oblidades” a les cerimònies de premis del passat 2016. Va esgarrapar una única nominació als Òscar 2016, al Millor Guió Original, passant per alt les notables interpretacions de les tres dones protagonistes, encapçalades per Annette Bening.

Tres són les dones protagonistes d’aquesta cinta ambientada a finals dels anys setanta en una Califòrnia que gaudeix d’una explosió d’amor i llibertat: Dorothea, la mare (interpretada per Annette Bening); Abbie, l’amiga (a qui dona vida Greta Gerwig) i Julie, l’objecte de desig (en la pell d’Elle Fanning). Totes tres unides per l’educació emocional del fill adolescent de Dorothea i cadascuna de les quals, en una diferent etapa vital que les farà reflexionar sobre la insatisfacció, la maternitat i la crisi de confiança des de punts de vista diferents.

Lady Bird de Greta Gerwig.  En la cerimònia dels Òscar de 2018, aquesta jove actriu i directora nord-americana va aconseguir que el seu debut darrere de les càmeres aconseguís cinc nominacions als premis de l’Acadèmia. Finalment, no en va aconseguir cap, però tothom en parlava. I és que amb un pressupost d’allò més minso, Greta Gerwig va recollir multitud de bones crítiques en tots els festivals cinematogràfics en què va ser presentat el film.

Protagonitzada per l’actriu Saoirse Ronan (Lady Bird), la pel·lícula transita entre la comèdia i el drama i ens situa a la ciutat de Sacramento (Califòrnia) l’any 2002. Allà hi viu Lady Bird, en el que és el seu darrer any d’institut, amb la ferma intenció de fugir de tot allò i començar una nova vida a Nova York, si és que aconsegueix plaça a la universitat que ella vol. Amb una relació més aviat complicada amb la seva mare, a qui dona vida Laurie Metcalf, la pel·lícula tracta temes coma ara el futur laboral, els problemes econòmics, l’amistat i la relació mare-filla en una època tan convulsa com l’adolescència.

Carol  de Todd Haynes. Aquesta pel·lícula és l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Patricia Highsmith.
Ambientada al Nadal durant la dècada dels cinquanta del segle passat, Carol és la història de dues dones que s’arriscaran a abandonar la seva vida infeliç amb l’objectiu de trobar el seu lloc en el món. Therese Belivet (Rooney Mara) és una jove dependenta d’una botiga a Manhattan.

Té nòvio i somia a dedicar-se a la fotografia. Un bon dia, entra a la seva botiga per fer algunes de les compres de Nadal la sofisticada Carol Aird (Cate Blanchett), una distingida dona de la classe alta atrapada en un matrimoni infeliç. Entre totes dues dones no trigarà a sorgir l’atracció i ambdues hauran de decidir si prenen una decisió que canviarà la seva vida per sempre.

Sufragistas de Sarah Gavron. Aquesta cinta recupera la figura de tantes i tantes dones que a l’Anglaterra de primers del segle XX, quan estava a punt d’esclatar la Primera Guerra Mundial, van lluitar i, fins i tot, sacrificar per aconseguir el vot femení. Aquest moviment va tenir líders com ara Emmeline Pankhurst, dona d’un advocat adinerat, però es va nodrir, principalment, de milers i milers de treballadores humils.

En un primer moment, les accions de le sufragistes van ser pacífiques, però en veure que no servien per a res, van decantar-se per actes de desobediència com ara petits incendis o vagues de fam.
El film, lluny de posar el focus en l’heroisme individual, reivindica el moviment col·lectiu obrer feminista.

Aquesta és una petítissima selecció. N’hi podríem haver inclòs d’altres films com ara Figuras ocultas, Viajo sola, Frances Ha, Girlhood, La vida de Adèle… Us convidem a descobrir-les!

No hi ha comentaris

Stanley Donen: adéu a un dels mestres de la comèdia musical.

La genialitat de Stanley Donen s’ha apagat. Nascut a Carolina del Nord l’any 1924, va començar a ballar tot just quan tenia 10 anys després de veure a Fred Astaire al cinema. “Vaig veure a Fred Astaire a Volant cap a Rio quan tenia 9 anys i la meva vida canvià. Em va semblar simplement meravellós i la meva vida no era meravellosa. L’alegria de ballar música”, deia.

Als setze anys va acudir a Nova York i va actuar com a ballarí en l’obra Pal Joey, de Richard Rogers i Lorenz Hart, que estava protagonitzada per Gene Kelly.
Donen va començar com a coreògraf i ballarí en les produccions de la Metro-Goldwyn-Mayer, com ara Best Foot Forward, 1943, amb Lucille Ball.
Donen i Kelly es tornarien a trobar l’any següent a Les models, una pel·lícula de la Columbia. En aquest film, Donen va dirigir la seqüència en la que Kelly dansa amb el seu doble en un fosc carrer de Manhattan.

La seva primera obra que va dirigir sencera l’any 1949 amb Gene Kelly, va ser Un dia a Nova York, una adaptació del musical de Comden i Green sobre mariners novaiorquesos, amb Frank Sinatra com a gran estrella. La música va anar a càrrec de Leonard Bernstein i es tracta del primer musical rodat en exteriors. Es tracta d’un dels seus èxits més coneguts.

En el segon film, Noces reials, Donen ja compleix un altre somni: dirigir Fred Astaire. I mentre explora camins de comèdia fora del musical amb Love is better than ever l’any 1951, ja prepara un nou repte amb Kelly en el qual aboquen una imaginació desbordant en els números de ball: Cantant sota la pluja.

Immers en una creativitat frenètica, Donen serà especialment prolífic al llarg dels anys 50, quan dirigeix una dotzena de films, entre els quals una adaptació del musical dels germans Gershwin amb Fred Astaire i Audrey Hepburn com a parella protagonista.

Representant dels anys de glòria del Hollywood posterior a la Segona Guerra Mundial, Donen va compartir aventures cinematogràfiques amb Kelly i Astaire en una època en què el musical i l’art coreogràfic filmat vivien un gran moment. Tots tres van redefinir el cànon dels musicals.

Aquest és el context dels primers anys de la filmografia de Stanley Donen, que tot just tenia 30 anys quan va estrenar la seva setena pel·lícula: Set núvies per a set germans, l’any 1954, amb Jane Powell i Howard Keel, un altre musical per a la història.

En només dues dècades Stanley Donen va acumular una filmografia impressionant, suficient per passar a la història: la comèdia musical Funny Face, amb Astaire i Audrey Hepburn, Jocs de pijames amb Doris Day i Maleïts isnquis, entre d’altres.

Stanley Donen ja havia demostrat les seves virtuts per a la comèdia, però va assolir un altre nivell en les tres pel·lícules amb Cary Grant: Indiscreta, Pàgina en blanc i sobretot Xarada, on fa ballar Grant i Audrey Hepburn amb la música d’Henry Mancini. El mateix Stanley Donen va reconèixer en diverses ocasions que Xarada era una de les seves pel·lícules preferides.

Stanley Donen va estat cinc vegades nominat per als premis del Gremi de Directors d’Amèrica, però mai no ho va estar en els Oscars en solitari. Resultat d'imatges de Stanley Donen
El 1998, va rebre el premi d’ Oscar honorífic de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematrogràfiques per una obra marcada per la gràcia, l’elegància, l’enginy i la innovació visual.
Sense cap mena de dubte Stanley Donen era i serà un dels grans.

Si voleu cosnultar quines obres tenim disponibles d’aquest director de cinema a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu aquí.

 

 

No hi ha comentaris

Cinema en sèrie: Britannia

91F1TzGOjOL._SY445_Sou fanàtics de les sèries de televisió? Doncs aquest és el vostre espai!

Aquesta setmana trobareu a la secció de novetats la primera temporada de Britannia, creada i escrita per Jez Butterworth (‘Spectre’, ‘L’última legió’) juntament amb el seu germà Tom. La sèrie consta de nou episodis i ha estat co-producida entre Sky i Amazon Prime Video, tot i que al nostre país s’ha pogut veure a l’HBO.

Relata l’intent de l’exèrcit imperial romà de conquerir les salvatges terres britàniques dominades per clans i druides. És l’any 43 a. de C. i Kerra, la filla del rei dels Cantii, es veu forçada a deixar a un costat les seves diferències amb la seva arxi enemiga, la reina Antedia per a combatre juntes als invasors.

Els romans, liderats pel General Aulus Plautius, arriben amb la determinació de triomfar on Juli Cèsar va fracassar, i conquerir aquesta terra mítica en els límits de l’Imperi Romà.

Aulus és un líder fort, però amaga un fosc secret que amenaça la seva missió. Mentre les tribus i els druides s’uneixen per a combatre als romans, Kerra s’enfronta al repte més gran de la seva vida com a líder de la resistència.

Malgrat semblar un drama històric, Britannia té molts elements fantàstics i sobrenaturals que apareixen definint als pobles cèltics i els seus druidas.

Britannia-8866630

Les comparacions amb altres sèries com Juego de Tronos o Vikingos no es van fer espera, però Britannia té en el seu component fantàstic, a vegades fins i tot al·lucinògen, la seva marca personal.

Els showrunners de la sèrie no estan interessats a documentar una època de la història d’Anglaterra força desconeguda, com en donar la seva versió de la Britana preromana.

La sèrie ha renovat per una segona temporada que es començarà a rodar aquesta primavera.

Us deixem amb el tràiler de la primera temporada.

No hi ha comentaris

Origen

El dilluns passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció per comentar el llibre La màquina del temps, d’Herbert George Wells.

El temps, aquest gran misteri que és la quarta dimensió. Qui no la màquina del tempsha somiat alguna vegada en viatjar en el temps? Anar algun moment històric, conèixer els grans pensadors… Com fer-ho? Construint una màquina del temps?I això és el que va fer H.G.Wells l’any 1895 quan va escriure el seu llibre “La màquina del temps”. I aprofita aquesta màquina per traslladar-nos a un futur molt llunyà i intentar descobrir quina ha estat l’evolució de la raça humana.I què es troba? Amb un món amb un clima càlid i amb una raça d’humans que aparentment no necessiten treballar ni fer res per subsistir, però que tampoc recorden res del seu passat i no tenen cap interès ni pel que els envolta, ni per les arts, ni pel desenvolupament de la seva intel·ligència, ni per res. A primer cop d’ull aquesta evolució els ha portat a ser criatures insulses sense cap meta.Però aquestes són les úniques criatures que poblen la terra? El protagonista no és capaç de veure cap animal però quan arriba la nit aquests éssers tenen por i es refugien en els grans edificis abandonats que no són capaços de mantenir.I a la nit apareixen els Morlocks, l’altra espècie que ha sobreviscut, que viuen en els subterranis, en la foscor, i que sobreviuen a costa dels humans com si fossin el seu bestiar.Una novel·la que ens parla de la revolució industrial, de la discriminació de les classes socials, del canvi climàtic, que és capaç de referir-se a la quarta dimensió deu anys abans de les teories de la relativitat d’Einstein, que desenvolupa l’evolució genètica fins a les seves últimes conseqüències i tot això amb un llenguatge senzill i molt concret per a gaudir-ne.

A la propera sessió del Club de lectura es visionarà una pel·lícula:

L’obra: Origen

portadaEn L’Origen Don Cobb (Leonardo DiCaprio) és un lladre que es troba pròfug de la justícia dels Estats Units, convertint-se en especialista per infiltrar-se en els somnis i robar idees, així com les claus dels bancs, mentre les seves víctimes dormen.
Tot això ho aconsegueix a través d’un dispositiu conegut com “La màquina dels somnis” encarregat d’administrar un potent sedant que li permet compartir un món de somnis elaborat per la imaginació de l’atacant.
Aquest món després és ocupat per projeccions mentals del subjecte al qual se li està extraient la informació perquè aquesta persona no sospiti que està somiant.
En l’Origen el somni consisteix en el somiador, que és la persona que en realitat es troba en el somni, cada nivell de son ha de tenir un somiador, com passa al principi en la ment de Fischer Jr. Yusuf és el somiador en el primer nivell, Arthur és el somiador del segon nivell i Eames és el somiador del tercer nivell.
Cadascun dels somnis més consisteix en un subjecte, generalment la persona el subconscient està tractant d’extreure la informació. Freqüentment la persona no s’adona que aquesta somiant, llevat que alguna cosa fora del comú li causés distracció, ja que el subjecte el que omple el somni amb projeccions, persones creades per la seva subconscient i quan aquest subjecte comença a notar que està en el somni d’una altra persona, totes les seves projeccions es tornen violentes cap al somiador.
Amb el seu equip i la “arquitecta” d’escenaris per als somnis Ariadne intentarà una operació molt complexa, que podria deixar a tots en una mena de llimbs.

El director: Christopher Nolan
Christopher Nolan (30 de juliol de 1970) és un director de cinema, guionista, productor i editor britànic, nominat en cinc ocasions a l’Oscar.Man of Steel - European Film Premiere
Fill de pare anglès i de mare nord-americana, Nolan va néixer a Westminster, un barri del centre de Londres on va començar a realitzar pel·lícules a l’edat de set anys amb la càmera Súper 8 del seu pare i les seves joguines com a personatges.
Va ser educat en Haileybury College, una escola independent a Hertfordshire, Anglaterra. Després va estudiar literatura anglesa a la University College de Londres, mentre realitzava diversos curtmetratges en una escola de cinema.
El seu curt “Tarantella” va ser projectat en Imatge Union, una exhibició de cinema independent en PBS, el 1989. Un altre dels seus curts, “Larceny”, va ser projectat durant l’Cambridge Film Festival el 1996. Un altre dels seus més notables curts va ser “Doodlebug”, protagonitzat per l’actor Jeremy Theobald, qui després també apareixeria en “Following”, el primer llargmetratge de Nolan.
En les seves pel·lícules es tracten amb freqüència temes de la psicologia, com la memòria en “Memento” o els somnis en “Inception” ( Origen), Ja des dels seus inicis va ser reconegut pel seu treball en el seu primer llargmetratge “Following”. Nolan va saltar a la fama amb el seu segon llargmetratge “Memento”, basat en un relat curt escrit pel seu propi germà, Jonathan Nolan, que després s’adaptarien junts a un guió convencional per rodar la pel·lícula i pel qual van ser candidats a l’Oscar en la categoria de millor guió original.
En la seva pel·lícula (The Dark Knight) va innovar amb l’ús de les càmeres d’alta definició IMAX per les escenes d’acció (sense precedents coneguts, ja que són habituals com plans fixos en documentals).
Al gener de 2013 va dirigir Interstellar, 1 amb un guió escrit pel seu germà Jonathan Nolan. El film tracta sobre un grup de científics que viatgen per un forat de cuc per arribar a una altra galàxia.

No hi ha comentaris

Cinema en sèrie: Westworld

91p-PgMrVQL._SY445_Qui va matar Laura Palmer? Quina és la combinació guanyadora a Lost?. Qui diu “Si intentas matar al rey, no falles”? A quina hora rep la doctora Melfi? Recordes la melodia que xiula Omar Little? Si en una frase dius quatre paraulotes, de quin psicòpata ets germana? Estimes o odies Sookie Stackhouse? Quina doctora té per sobrenom un número de mala sort? Com es diu Don Draper en realitat?

Si sabeu la resposta a totes aquestes preguntes, és que us agraden les sèries tant com a nosaltres!

Aquesta setmana trobareu a la secció de novetats la primera temporada de Westworld, una sèrie de televisió del gènere de ciència-ficció creada i desenvolupada per Jonathan Nolan i Lisa Joy per a la cadena de televisió americana HBO.

Es basa en la pel·lícula homònima de 1973, escrita i dirigida pel novel·lista nord-americà Michael Crichton.

El primer episodi es va estrenar el 2 d’octubre del 2016 i actualment consta de dues temporades i ja s’ha confirmat una tercera.

En un futur no especificat, Westworld, un dels sis parcs temàtics posseïts i operats per Delos Inc., dirigida pel Doctor Robert Ford (Anthony Hopkins). Les instal·lacions compten amb androides l’aparença física de les quals és humana, i gràcies a ells els visitants poden introduir-se en qualsevol mena de fantasia per molt fosca que sigui.

Els amfitrions segueixen un conjunt predefinit de narratives entrellaçades, però tenen la capacitat de desviar-se d’aquestes narratives en funció de les interaccions que tenen amb els visitants.

Els amfitrions repeteixen la seva narrativa de nou cada dia —havent esborrat els seus records del dia anterior— fins que són reutilitzats o guardats per al seu ús en altres narracions. Per garantir la seguretat dels visitants, els amfitrions no poden danyar cap forma de vida. Això permet als visitants una llibertat gairebé il·limitada per participar sense rebre cap càstig en qualsevol activitat que triïn amb els amfitrions, incloent la violació i l’assassinat entre altres.

dolores-waking-up-westworld-episode-three

El personal està ubicat en un centre de control anomenat “La Mesa”, connectat al parc a través d’instal·lacions subterrànies, i supervisa les operacions diàries, desenvolupa noves narratives i repara els amfitrions segons sigui necessari.

No obstant això, entorn del parc giren multitud de misteris, així com la possibilitat -a priori- que aquests androides o ‘amfitrions’ cobrin consciència i comencin a exercir el seu lliure albir. En principi, la seguretat del parc no pot permetre que això ocorri, però els secrets i interessos dels membres fundadors de Delos Inc. podrien anar molt més lluny i tenir un doble objectiu.

Us deixem amb el tràiler de la primera temporada.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »