Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de cinema

20 anys d’Amelie

Amélie-1

Sembla mentida, però la pel·lícula que ens va donar a conèixer a l’encantadora Amèlie Poulain està a punt de fer vint anys.

Per commemorar aquest aniversari, Jean Pierre Jeunet, el director de la pel·lícula està preparant un fals documental sobre la cambrera màgica, els gnoms viatgers, Montmartre, els ossos de cristall i els retrats trencats del fotoràpid, que s’estrenarà el 2020.

Amb un pressupost de menys de deu milions, Amelie va aconseguir recaptar uns 173 a tot el món i es va convertir en la quarta pel·lícula més taquillera del cinema francès.

Els fans de la pel·lícula fa temps que esperen una seqüela o una sèrie de televisió sobre Amèlie, però Jeunet s’ha negat rotundament després de vendre els drets de la història per fer un musical a Broadway que va fracassar estrepitosament i va ser cancel·lat només dos mesos després de la seva estrena.

89062-20

Amelie no és una noia com les altres. Ha vist al seu peix de colors lliscar-se cap a les clavegueres municipals, a la seva mare morir a la plaça de Nôtre-Dame i al seu pare dedicar tot el seu afecte a un gnom de jardí.

De sobte, amb vint-i-dos anys, descobreix el seu objectiu en la vida: arreglar la vida dels altres. A partir de llavors, inventa tota classe d’estratègies per a intervenir en els assumptes dels altres: a la vida de la seva portera, que es passa els dies bevent vi de Porto; la Georgette, una estanquera hipocondríaca, o “l’home de cristall”, un veí que només veu el món a través de la reproducció d’un quadre de Renoir.

La missió d’Amelie es veu trastocada per l’arribada d’un noi estrany i molt peculiar: Nino Quincampoix. Té dos treballs: de fantasma en un túnel del terror i un altre en un sex-shop. Col·lecciona les fotos abandonades en els fotoràpids i cerca desesperadament identificar a l’home que apareix en una d’elles una vegada i una altra. No obstant això, aquesta cerca es veu interrompuda per la seva trobada amb l’Amelie.

amelie--644x362

La pel·lícula va donar fama tant a la jove Audrey que van aterrar a Hollywood sense gaire fortuna. Tatou va coprotagonitzar El Código da Vinci amb Tom Hanks i ha tornat a fer carrera a Franca amb produccions com La delicadeza, basada en la novel·la homònima de David Foekinos o La espuma de los días de Michel Gondry.

Jeunet va debutar al llargmetratge amb la pel·lícula Delicatessen, co-dirigida amb Marc Caro, i que es va convertir en film de culte que va barrejar amb una estètica extravangant i la distopia amb l’humor negre i el surrealisme.

Més tard, Jeunet també va tenir la seva experiència nord-americana amb la direcció d’Alien Ressurrection, abans de dirigir Amelie, però, i posteriorment, la seva carrera no ha estat gaire prolífica.

Trobareu Amèlie i les pel·licules de Jeunet a l’espai cinema de les Biblioteques de Vilanova.

No hi ha comentaris

Pel·lícules LGTBQ+

IMG_8378

Divendres 28 de juny es commemora el dia internacional de LGTBQ+ i a l’espai cinema us hem preparat un especial de cinema que representa aquesta realitat. Trobareu tot un seguit de pel·lícules que han aportat el seu granet de sorra per desterrar clixés, fer visible l’invisible i mostrar la diversitat en l’orientació sexual i la identitat de gènere.

En destaquem algunes que són novetat al fons de la Biblioteca.

120 pulsaciones por minuto de Robin Campillo

París, principis dels anys 90. Un grup de joves activistes intenta generar consciència sobre la SIDA. Un nou membre del grup, Nathan, es quedarà sorprès davant la radicalitat i energia de Sean, que gasta el seu últim alè en la lluita. Guanyadora del Gran Premi del Jurat del Festival de Cannes 2017.

Heartstone de Guðmundur Arnar Guðmundsson

Narra la història d’amistat i amor entre dos nois, molt amics entre si, en una petita població islandesa. A mesura que un intenta guanyar-se l’interès d’una noia, l’altre descobreix nous sentiments cap al seu millor amic.

Con amor, Simon de Greg Berlanti

Simon Spiers és un jove de 16 anys que té una vida normal, uns pares genials i un grup d’amics de gran confiança. Però Simon té un secret, és gai. Quan un dia un dels seus e-mails cau en mans equivocades, Simon veurà com les coses es compliquen extraordinàriament, i haurà d’enfrontar-se a una situació que posarà en perill la vida que portava fins a aquest moment.

Disobedience de Sébastian Lélio

Una dona que es va criar en una família ortodoxa jueva torna a la seva llar amb motiu de la mort del seu pare, un rabí. La controvèrsia no trigarà a aparèixer quan comença a mostrar interès per una vella amiga de la infància.

Brokeback mountain d’Ang Lee

Estiu de 1963. Dos vaquers, Ennis Del Mar i Jack Twist, es coneixen mentre fan cua per a ser contractats per treballar a un ranxo. Els dos aspiren a aconseguir un treball estable, casar-se i formar una família però quan són enviats a cuidar bestiar a la majestuosa muntanya Brokeback, entre tots dos sorgeix un sentiment de camaraderia que deriva cap a una relació íntima.

Mi querida señorita de Jaime de Armiñán

Adela Castro, una madura solterona que viu en una ciutat provinciana, sap que no és una dona normal: s’afaita cada dia i sent una gran atracció per la seva criada Isabelita. S’ha passat la vida creient que s’ha quedat soltera per ser poc agraciada físicament. Certs trastorns psicològics la porten a la consulta d’un metge.

El beso de la mujer araña d’Hector Babenco

En una presó sud-americana, Molina i Valentín, dos companys de cel·la, s’expliquen les seves respectives històries. Molina és un homosexual empresonat per seduir a un menor. Valentín és un revolucionari que no ha oblidat les tortures a les quals ha estat sotmès durant els interrogatoris.

Desayuno en Plutón de Neil Jordan

Patrick Braden és un jove que va ser abandonat en néixer en un petit poble irlandès. En Patrick, o la Patricia, millor dit, és conscient que és diferent dels altres i ha de sobreviure en un ambient hostil. Quan decideix viatjar a Londres a trobar la seva mare biològica, inicia un viatge on li passaran mil i una peripècies, algunes surrealistes, altres divertides i fins i tot commovedores.

Como los demás de Jacques Attia

Emmanuel i Philippe formen la parella perfecta, s’estimen apassionadament i tenen una relació fantàstica. L’únic problema és que mentre que Emmanuel desitja amb totes les seves forces ser pare, Philippe s’oposa totalment. Un bon dia, Emmanuel decideix fer realitat el seu desig, encara que en el camí pugui perdre a en Philippe.

Costa Brava de Marta Balletbó-Coll

Una noia, guia turística de Barcelona, i una sismòloga, criada a Boston, busquen juntes la felicitat. Realitzada amb 10 milions de pessetes i rodada en tan sols dues setmanes, aquesta història d’amor entre dues dones va ser premiada en els festivals de Los Angeles i San Francisco a la millor pel·lícula.

Al Prestatge Virtual de Cinema de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona trobareu la guia de lectura ‘Pelis que surten de l’armari’.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juny

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de juny que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre 100 secrets dels oceans, d’Esther Garcés i Daniel Closa. Les 100 curiositats que trobem en aquest llibre ens ajuden a descobrir, entendre i valorar els oceans. Uns oceans que, no ho oblidem, constitueixen la major part del nostre planeta, i també la més desconeguda, i dels quals la nostra vida depèn molt més estretament del que pot semblar.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Edoll: intel·ligència artificial, de Jordi Folck. L’Àlex rep una joguina electrònica anomenada EDOLL, capaç d’accedir, per wifi, a totes les bases de dades, i d’emmagatzemar grans quantitats d’informació. Quan l’Àlex s’enfronti a aquest giny, la resposta de l’EDOLL no es farà esperar mostrant el seu vertader rostre en un combat, a tot o res, de l’enginy humà contra la intel·ligència artificial.

A la secció infantil us presentem el conte La veritat sobre els dinosaures, de Guido Van Genechten. Aquest llibre parla de dinosaures. Un recorregut informatiu pel meravellós món dels dinosaures: velociraptors, iguanodonts, diplodocus, tiranosaures, estegosaures, triceraptops… l’asteriode, el terratrèmol, l’erupció volcànica, el final….i una gallina. Una gallina? Què hi fa una gallina a la coberta?

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat l’enregistrament Geometría del rayo, de Manolo García. Gravat entre Nova York i Girona, el disc reuneix 16 cançons amb la signatura de Manolo García –inclosa una doble versió d’Oceà blau–. És un àlbum dedicat a tots aquells que no poden viure sense art en qualsevol de les seves manifestacions, i que no en tenen prou amb la cultura de l’entreteniment fàcil del nostre temps.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula La forma del agua, de Guillermo del Toro. La solitària Elisa és una dona de la neteja que treballa en un laboratori dins d’unes instal·lacions d’alta seguretat del govern. Atrapada en una vida plena de silenci i aïllament, la seva vida canvia per complet en descobrir un ésser enigmàtic: un home-peix únic, que viu tancat i és víctima de diversos experiments.

I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Vinòmics: relats gràfics amb gust de bon vi. Vinòmics són un conjunt de còmics que s’inspiren en el món del vi. Peces curtes de diferents gèneres narratius i estils gràfics: vivència autobiogràfica, humor quo-tidià, paròdia cinematogràfica, gènere negre, drama d’època, relat eròtic, assaig gràfic i fins a ciència-ficció. Un sorprenent i deliciós maridatge de còmic i vi.

Aquí teniu tota la selecció de novetats del mes de juny de 2019.

No hi ha comentaris

Chicho Ibáñez Serrador

Narciso-Ibanez-Serrador

Ahir divendres a la tarda, a l’edat de 83 anys, va morirQui_n_puede_matar_a_un_ni_o Chicho Ibáñez Serrador, un dels referents de quan la televisió la feien els intel·lectuals. Feia una setmana que la Filmoteca de Catalunya li havia fet un acte d’homenatge al qual no va poder assistir a causa del seu delicat estat de salut. Tampoc no va poder recollir, al gener, el Goya honorífic que li dedicava l’Acadèmia.

Ell era, vocacionalment, un cineasta, amb consciència d’autor i voluntat d’entretenir però també de fer pensar. En el seu pas a la televisió, això no va canviar. Dominava el llenguatge de cada mitjà i, per tant, sabia adaptar-lo a les circumstàncies. Va portar obres de Brecht a la tele i les va gravar amb càmeres de cinema perquè li importava la qualitat de la imatge. Historias para no dormir, Historia de la frivolidad i ¿Quién puede matar a un niño? el van convertir en un pioner del gènere de terror i fantàstic a Espanya.

Nascut a Montevideo (Uruguai) el 1935, l’espectacle corria per les seves venes. No era només qüestió d’ADN -la seva mare era l’actriu Pepita Serrador i el seu pare el director teatral espanyol Narciso Ibáñez Menta-, sinó també de vocació: als vuit anys va debutar en el món del cinema interpretant la veu del conillet Tambor en el doblatge hispanoamericà de Bambi. Amb dotze anys, la família marxa a Espanya i s’instal·la a Salamanca. En té setze quan debuta com actor a la companyia teatral de la seva mare. Però de seguida agafa el bolígraf per guionitzar i escriure obres teatrals.

L’èxit de les seves adaptacions televisives fa que el reclamin de Televisió Espanyola. Hi entra el 1963 i assumeix alguns títols de la literatura universal per a Estudio 1. Però s’adona que les històries del gènere fantàstic són les que funcionen millor, així que recrea a Espanya el Mañana puede ser verdad que l’havia fet triomfar a Argentina. Aquell és el germen del seu primer gran èxit televisiu: Historias para no dormir (1966). Al llarg de tres temporades, Ibáñez Serrador explora els malsons compartits amb un gènere que aleshores tenia poca tradició a Espanya. L’aspecte visual també va ser important: el primer capítol, per exemple, va ser enregistrat amb càmeres de cinema de 16 mil·límetres, en comptes de les habituals càmeres de televisió. Mentrestant, al cinema va dirigir dos clàssics del terror espanyol: La residencia (1969) i ¿Quién puede matar a un niño? (1976).

El 1972 és un any clau en la seva biografia professional. Televisió Espanyola estrena el concurs 1, 2, 3… responda otra vez, que al llarg de deu temporades intermitents seria presentat per Kiko Ledgard, Mayra Gómez Kemp, Jordi Estadella, Miriam Díaz-Aroca, Josep Maria Bachs i Luis Roderas. Tot i que el format arribaria fins al 2004, és als anys setanta i vuitanta que va fonamentar la seva fama. La Ruperta, Don Cicuta, Los Tacañones, el cos de ball, les hostesses d’ulleres impossibles, els apartaments a la Manga del Mar Menor, Arévalo, Bigote Arrocet, les proves eliminatòries, les frases recurrents d’alguns humoristes que circulaven com la pólvora i s’encomanaven entre els espectadors… El programa era un trencaclosques on cada peça estava estudiada.

No hi ha comentaris

Cineclub Sala 1: Docs Barcelona A Prop, El rotllo d’en Roig i molt més

docs a prop

Aquest dissabte 25 de maig, el Cineclub Sala 1 estrena una nova proposta i un nou espai d’exhibició!

A partir de les 18:00h a l’auditori de Neàpolis es podran veure tres documentals que formen part de la programació del Festival Docs Barcelona 2019, que se celebra fins al 25 de maig a Barcelona, en una proposta denominada Docs Barcelona A Prop a un preu únic de 5€.

La selecció de títols que es podran veure al DocsBarcelona A Prop és:

CACHADA de Marlén Viñayo (El Salvador, 2019)

Cinc venedores ambulants d’El Salvador exposen les seves vides en un taller de teatre i reviuen els traumes de la violència masclista amb una generositat encoratjadora. Als assajos s’adonen que han educat els seus fills sense pair el dolor del passat. El cicle de violència és pervers, però la força del teatre és més poderosa.

OPERACIÓ GLOBUS d’Ariadna Seuba (Catalunya, Holanda, 2018)

Jou té un somni que l’ha perseguit tota la vida: trobar el camió amb el qual va fer la volta al món amb els seus amics. 40 anys més tard, reprèn l’aventura per recuperar-lo, però aviat s’adona que potser, el que estava buscant, no és el que pensava…

AVEC UN SOURIRE, LA RÉVOLUTION! d’Alexandre Chartrand (Canadà, 2018)

¿Què va passar l’1 d’octubre? Una mirada inèdita del procés d’autodeterminació des de la visió subjectiva del director, ens apropa a la primera línia de lluita. Activistes de base, manifestants de carrer, líders catalans i mobilitzacions espontànies són els testimonis d’un retrat cinematogràfic sobre la desobediència civil a Catalunya, on la repressió es combat amb un somriure.

eix-la-cinquena-edicio-del-rotllo-den-roig-creix-i-amplia-les-fronteres-111217També aquesta setmana el Cineclub organitza la 5a edició del concurs de curtmetratges El rotllo d’en Roig, una iniciativa dels Amics de la carpa Juanita i de Francesc Roig Toqués i el Cineclub Sala1, en col·laboració amb Gambots i amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Com en les edicions anteriors, els curtmetratges han de tenir una durada màxima de 3 minuts i han de contenir els 3 conceptes claus obligatoris.

Amb aquest objectiu, els equips tenen 75 hores per a gravar i editar, que comencen amb la publicació dels tres conceptes claus el dijous 23 de maig a les 21h i finalitzen el diumenge 26 de maig a les 24h.

El Cineclub sala 1 col·labora habitualment amb les Biblioteques de Vilanova.

La Biblioteca Armand Cardona Torrandell és dipositària del fons del Cineclub. Amb el darrer donatiu que ens van fer el 2018, els usuaris i usuàries de les Biblioteques poden accedir a més d’un centenar de pel·lícules que el cineclub ha projectat a la ciutat des de la seva creació, ja fa 7 anys.

A partir d’avui trobareu disponibles més de 40 DVD i Blu Ray amb pel·lícules com La seducción de Sofia Coppola, El sacrificio de un ciervo sagrado de Yorgos Lanthimos o Blade Runner 2049 de Denis Villeneuve, entre moltes altres.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – maig

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de maig que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Tarragona: patrimoni mundial, de Ricardo Mar. L’any 2000 la UNESCO va reconèixer l’antiga Tarraco com a Patrimoni Mundial. En aquesta obra es donen a conèixer una mica millor com són i com eren els grans monuments de la Tarragona romana a través d’una anàlisi científica, rigorós, actualitzat i al mateix temps comprensible per a tots.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Els Àngels em miren, de Marc Pastør. Dues noies joves són localitzades mortes en el que sembla un assassinat ritual. Els Mossos d’Esquadra, exhaustos enmig d’una situació política convulsa, engegaran una complicada investigació. Els pocs sospitosos que identifiquen són també víctimes d’unes ànsies de revenja que semblen no tenir aturador.

A la secció infantil us presentem el conte El Tresor perdut, de Jaume Copons. L’Agus ha d’anar a passar uns dies a casa de l’avi i proposa a la Lídia que l’acompanyi, que s’hi divertiran molt. Però quan hi arriben tot està fet un desastre i veuen l’avi trist i desanimat: resulta que li volen enderrocar la casa i l’avi sospita que estan buscant un tresor…, el tresor perdut del besavi!.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat el llibre Hip Hop Family Tree, de Ed Piskor. La història del hip hop, molt documentada i en un format mai vist. Per fi en castellà un dels grans referents mundials en novel·la gràfica de no ficció sobre música i cultura pop. El 1r volum de la saga de culte consagrada a l’epopeia del Hip hop, descriu el naixement al Bronx, a finals dels 70 d’un moviment convertit en global.

A la secció de cinema us proposem la primera temporada de la sèrie The Good Doctor. Shaun Murphy és un jove cirurgià resident que pateix autisme i síndrome de Savant, conegut també com la “síndrome del savi”, una malaltia que li causa problemes a l’hora de relacionar-se amb els altres, però que al mateix temps li ha permès desenvolupar unes habilitats mentals prodigioses, com és el cas de la seva extraordinària memòria.

I a la secció de còmics us assenyalem El gourmet solitario, de Jiro Taniguchi. Un home solitari, amb una feina que li permet moure’s molt, recorre els carrers de Tòquio i altres localitats japoneses visitant els clients. Cada dia és una ocasió per a redescobrir un barri o conèixer-ne un de nou. Però per a aquest home, el moment del menjar constitueix una autèntica aventura, gairebé un ritual.
Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes de maig de 2019.

No hi ha comentaris

‘Gran Hotel Wes Anderson’ de Núria Diaz

9788417560553Gran Hotel Wes Anderson és un recorregut il·lustrat per la vida i obra del fascinant director nord-americà Wes Anderson.

El llibre ens obre les portes per a passejar per l’hotel coneixent, des de la mateixa recepció, la biografia del cineasta, entrant de ple en la seva filmografia, personatges o estètica per les habitacions de l’hotel.

Una forma d’explicar la història i l’obra del realitzador amb una gran exquisidesa, que ens va fent entrar a poc a poc i quedem meravellats en la lectura i visualització d’unes il·lustracions que són pur homenatge a Anderson.

Dividit en una recepció, sis habitacions, una suite i àrea de descans, aquest particular hotel il·lustrat ens descobreix alguns dels detalls més rellevants i/o desconeguts de la biografia d’Anderson: la traumàtica separació dels seus pares (un fet que li va marcar per a tota la vida), el seu refugi en la lectura i l’escriptura, les seves primeres pel·lícules en Super-8 o els seus estudis de Filosofia en la universitat d’Austin, on coneixeria el seu inseparable Owen Wilson.

Els capítols més extensos estan dedicats a rememorar cadascun dels seus llargmetratges així com aquells detalls que han fet del seu cinema un gènere en si mateix.

1523465378_344757_1523465693_noticia_normalEl dibuix de Núria es tradueix en un viatge pel món fabulós i personal de Wes Anderson, la filmografia del qual ens acosta a les relacions familiars, encara que l’amor i altres conceptes són tractats de diferent forma.

Núria Diaz va estudiar Belles arts a la Universitat de Vigo i la seva vida professional es va encaminar cap al disseny gràfic. Des d’aleshores ha treballat en diferents àmbits de la il·lustració, des d’il·lustració infantil fins a il·lustració de producte.

Wes Anderson va néixer a Austin, Texas. El seu primer llargmetratge Bottle Rocket (1998), escrit conjuntament amb Owen Wilson, es va convertir en una pel·lícula de culte.

La següent pel·lícula d’Anderson, també escrita amb Owen Wilson, va ser Academia Rushmore, el relat d’un triangle amorós poc comú entre una mestra d’escola, un estudiant i un home de negocis, que proporcionà a l’actor Bill Murray nombrosos guardons i a en Anderson el seu més gran reconeixement fins al moment.

Aquesta pel·lícula es convertirà en la primera col·laboració d’Anderson amb Murray i Jason Schwartzman, dos actors que apareixeran en totes les pel·lícules futures del director.

Només amb 10 llargmetratges com The Royals Tennenbaum, Moonrise Kingdom o Isla de perros, Anderson ha seduït al públic amb la seva particular posada en escena: la seva obsessió pels colors (en cadascuna de les seves pel·lícules predomina una paleta), per les simetries, pels tràvelings, la càmera lenta o els plans subjectius, l’atenció que posa als detalls com el vestuari, els objectes personals o els llibres que llegeixen els seus personatges, entre moltes altres coses.

8134c2kpUHL._SY606_ the_darjeeling_limited-866831800-large a6464a501ee7ec17aba044062500eee2 the_grand_budapest_hotel-247331769-large 71CwPJVS-XL._SY741_

A l’espai cinema trobareu moltes de les seves pel·lícules.

Us deixem amb un vídeo que examina les principals característiques de l’estil Wes Anderson.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Abril

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes d’abril que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Estimats volcans: el vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, d’Arnau Folch. L’objectiu és explicar d’una manera precisa i entenedora com s’originen i com funcionen els volcans, a més d’analitzar els principals efectes associats a la seva presència per a ecosistemes i poblacions. També ens acosta a la Garrotxa, una àrea de valor ecològic incalculable. Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Serotonina, de Michel Houellebecq. En Florent-Claude té 46 anys, detesta el seu nom i es medica amb un antide-pressiu que li provoca nàusees, desaparició de la libido i impotència. La seva vida sense rumb s’ensorra i se’n va a viure a un hotel, on es retroba amb un vell amic que semblava que duia una vida perfecta. I aquest amic li ensenya a fer servir el fusell… A la secció infantil us presentem el conte Supernens, de Anya Damirón i Pablo Pino. Canviem la nostra manera de veure la discapacitat. Tots podem tenir l’habilitat de trobar la part positiva de les coses per treure el millor dels altres. Obrim el nostre cor a tota classe de persones, sobretot a aquelles que són diferents i aprenent-me d’elles.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat L’oferta i la demanda, de Joan Colomo. El darrer treball del músic de Sant Celoni és una nova demostració de la seva irresistible personalitat que el converteix en un cas particular de l’escena musical catalana. Cançons emocionants i ballables, lletres personals i polítiques allunyades dels convencionalismes. Un autor amb una veu pròpia.

A la secció de cinema us proposem la sèrie Juego de Tronos. Sèptima temporada completa. L’hivern ha arribat. Els Targaryen, Stark i els Lannister continuen la guerra pel tro de ferro però mentre aquestes i altres famílies condueixen cap a violents conflictes, el fred espectre d’una apocalíptica amenaça encarnada per l’exèrcit de Caminants Blancs posa en perill l’statu quo i farà que les rivalitats entre les cases passin a un segon pla.

I a la secció de còmics us assenyalem The Black Holes, de Borja González. Gloria, Laura i Cristina volen muntar una banda d’aires punk a la qual anomenen The Black Holes. Tenen tot el que es precisa: actitud, presència, instint… i molt poca formació musical… Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes d’.

No hi ha comentaris

Agnès Varda

“No vaig anar a cap escola de cinema. No vaig ser assistent de cap director ni vaig rebre cap formació prèvia abans de començar a fer pel·lícules. Diria que això em va donar una gran llibertat”.

La cineasta francesa Agnès Varda, l’àvia de la nouvelle vague francesa i una de les pioneres del cinema feminista, va morir aquest divendres als 90 anys.

Nascuda el 30 de maig de 1928 a Ixelles, als voltants de Brussel·les, es va traslladar el 1940 al sud de França, a Sète, a la costa mediterrània, on va conèixer a Jean Vilar, fundador del Festival d’Avinyó, i va fer els seus primers passos com a fotògrafa. D’aquesta vocació va donar el salt al cinema, que no va abandonar fins al seu últim sospir.

El Cesar d’Honor del cinema francèsvarda-agnes el 2001, el René-Clair de l’Acadèmia francesa l’any següent, la Palma d’Or honorífica en 2015, l’Oscar, també honorífic, dos anys més tard, o la Cambra de la Berlinale aquest mateix any, són alguns dels premis que van destacar la seva nodrida carrera. Feminista convençuda, es va sentir particularment orgullosa de ser la primera directora a rebre l’Oscar honorífic de Hollywood.

Amb la seva darrera obra, Varda par Agnès, presentada al darrer Festival de Berlín, va anunciar la seva retirada del cinema.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu algunes de les seves millors obres, en un recopilatori de quatre pel·lícules, Cleo de 5 a 7, estrenada el 1962 on explica el vagareig per París d’una jove cantant que espera els resultats d’una prova mèdica decisiva. A Sense sostre ni llei el cadàver d’una jove vagabunda apareix en un fossar i Varda intenta entendre com ha pogut arribar a aquest final. La felicidad exposa la complexitat d’un triangle amorós entre François, la seva esposa i la seva amant. Finalment, a Una canta, la otra no presenta les vides de dues dones a la França de 1970, amb el moviment feminista en el que va participar com a fons.

També podreu trobar el documental social Los Espigadores y la espigadora, un mosaic corprenedor sobre diverses persones que viuen de la recollida i el reciclatge d’allò que la societat considera prescindible.

No hi ha comentaris

Dones al cinema

mujer_cine-660x350-660x348

Aprofitant que el dia 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona, des de les biblioteques de VNG volem oferir-vos una petita selecció de cinema que, d’alguna manera, té a veure amb aquesta celebració, ja sigui perquè trenquen estereotips, perquè els seus personatges femenins tenen com a objectiu empoderar-se en un món predominantment patriarcal o perquè estan dirigides i/o protagonitzades principalment per dones.

A mode de curiositat, us convidem a aplicar l’anomenat Test de Bechel la propera vegada que mireu una pel·lícula. Que què és el test de Bechdel? Doncs tres senzilles preguntes que serveixen per valorar la representació de les dones a films, obres de teatre o còmics. La sorpresa (o no) és que gran part de les pel·lícules no passarien aquest test. Tot i que res té a veure amb la qualitat cinematogràfica de la cinta, ja que bona part de les obres mestres del setè art no passarien el test, sí que és una prova del tot aclaridora pel que fa al paper de la dona.

Les tres preguntes del test de Bechdel són:

• Hi ha dos personatges femenins amb nom o entitat pròpia?
• Aquests dos personatges femenins parlen entre si?
• Parlen d’alguna cosa que no sigui un home?

Mentre penseu si us atreviu o no a aplicar el test a les vostres pel·lícules favorites, ens endinsem ja en la nostra petita selecció cinematogràfica amb motiu del Dia Internacional de la Dona:

La Princesa Arete de Sunao Katabuchi. Està basada en la novel·la de Diana Coles, La princesa perspicaç, que qüestiona el paper sumís de la dona i critica l’ideal masclista mitjançant un conte fantàstic ambientat a l’Edat Mitjana.

El llibre té un clar sentiment feminista que el director japonès no va reflectir en la seva totalitat. Tot i així, continua mantenint moltes de les idees originals: la princesa Arete lluny de l’estereotip de princesa Disney, és una nena d’aspecte normal que fuig de la pompositat que comporta el seu càrrec i somnia a compartir vivències amb la resta de la gent. Per aconseguir el que vol no explota el seu atractiu ni carisma femení, sinó que fa ús de la seva intel·ligència i empenta per superar els diferents obstacles que se li van presentant. Aquesta serà una constant en tota la pel·lícula a la que s’uneixen altres crítiques cap a l’explotació infantil, el classisme o l’abús del poder masculí.

A nivell tècnic la pel·lícula és immillorable: el dibuix i, en concret, els escenaris són d’una bellesa espectacular. La música d’Akira Senju també val molt la pena i s’adapta perfectament a l’acció de la pel·lícula.

Mujeres del siglo XX de Mike Mills. Aquesta és per a molts una de les cintes “oblidades” a les cerimònies de premis del passat 2016. Va esgarrapar una única nominació als Òscar 2016, al Millor Guió Original, passant per alt les notables interpretacions de les tres dones protagonistes, encapçalades per Annette Bening.

Tres són les dones protagonistes d’aquesta cinta ambientada a finals dels anys setanta en una Califòrnia que gaudeix d’una explosió d’amor i llibertat: Dorothea, la mare (interpretada per Annette Bening); Abbie, l’amiga (a qui dona vida Greta Gerwig) i Julie, l’objecte de desig (en la pell d’Elle Fanning). Totes tres unides per l’educació emocional del fill adolescent de Dorothea i cadascuna de les quals, en una diferent etapa vital que les farà reflexionar sobre la insatisfacció, la maternitat i la crisi de confiança des de punts de vista diferents.

Lady Bird de Greta Gerwig.  En la cerimònia dels Òscar de 2018, aquesta jove actriu i directora nord-americana va aconseguir que el seu debut darrere de les càmeres aconseguís cinc nominacions als premis de l’Acadèmia. Finalment, no en va aconseguir cap, però tothom en parlava. I és que amb un pressupost d’allò més minso, Greta Gerwig va recollir multitud de bones crítiques en tots els festivals cinematogràfics en què va ser presentat el film.

Protagonitzada per l’actriu Saoirse Ronan (Lady Bird), la pel·lícula transita entre la comèdia i el drama i ens situa a la ciutat de Sacramento (Califòrnia) l’any 2002. Allà hi viu Lady Bird, en el que és el seu darrer any d’institut, amb la ferma intenció de fugir de tot allò i començar una nova vida a Nova York, si és que aconsegueix plaça a la universitat que ella vol. Amb una relació més aviat complicada amb la seva mare, a qui dona vida Laurie Metcalf, la pel·lícula tracta temes coma ara el futur laboral, els problemes econòmics, l’amistat i la relació mare-filla en una època tan convulsa com l’adolescència.

Carol  de Todd Haynes. Aquesta pel·lícula és l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Patricia Highsmith.
Ambientada al Nadal durant la dècada dels cinquanta del segle passat, Carol és la història de dues dones que s’arriscaran a abandonar la seva vida infeliç amb l’objectiu de trobar el seu lloc en el món. Therese Belivet (Rooney Mara) és una jove dependenta d’una botiga a Manhattan.

Té nòvio i somia a dedicar-se a la fotografia. Un bon dia, entra a la seva botiga per fer algunes de les compres de Nadal la sofisticada Carol Aird (Cate Blanchett), una distingida dona de la classe alta atrapada en un matrimoni infeliç. Entre totes dues dones no trigarà a sorgir l’atracció i ambdues hauran de decidir si prenen una decisió que canviarà la seva vida per sempre.

Sufragistas de Sarah Gavron. Aquesta cinta recupera la figura de tantes i tantes dones que a l’Anglaterra de primers del segle XX, quan estava a punt d’esclatar la Primera Guerra Mundial, van lluitar i, fins i tot, sacrificar per aconseguir el vot femení. Aquest moviment va tenir líders com ara Emmeline Pankhurst, dona d’un advocat adinerat, però es va nodrir, principalment, de milers i milers de treballadores humils.

En un primer moment, les accions de le sufragistes van ser pacífiques, però en veure que no servien per a res, van decantar-se per actes de desobediència com ara petits incendis o vagues de fam.
El film, lluny de posar el focus en l’heroisme individual, reivindica el moviment col·lectiu obrer feminista.

Aquesta és una petítissima selecció. N’hi podríem haver inclòs d’altres films com ara Figuras ocultas, Viajo sola, Frances Ha, Girlhood, La vida de Adèle… Us convidem a descobrir-les!

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »