Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Còmicteca

Universo

Dilluns passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció la novel·la La isla, de Aldous Huxley.

Aquesta és la darrera obra d’Aldous Huxley, i vol ser un la islacompendi de totes les seves idees. Vasera escrita trenta anys més tard que la seva famosa obra Un món feliç i que es caracteritza per ser la seva oposada.
A Un món feliç ens presenta una societat futura totalment monitoritzada, sotmesa mitjançant drogues i ensinistrament i controlada des d’abans del naixement amb tècniques usades per la genètica. És a dir, una distòpia.
En canvi, a “L’illa” ens mostra un món utòpic que cerca la felicitat de la gent que hi viu i que aconsegueix, usant unes tècniques similars a les que apareixen a Un món feliç, però aquest cop al servei de l’ésser humà. A més a més, ens mostra una unió de les idees religioses i místiques de la cultura oriental i de l’occidental d’on recull el millor de cada món.
Però en aquesta tertúlia, com acostuma a ser habitual en les de ciència ficció, ens han interessat més els temes que tracta l’autor. La manipulació genètica, el control de la industrialització, com dur a terme una educació en principis i donar a tot ésser humà el seu lloc al món, el poder polític, la corrupció de les grans empreses etc.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la gràfica:

L’obra: Universo!
Universo! és una sèrie de relats independents que,portada a la manera de títols clàssics com La dimensió desconeguda o Més enllà del límit, però amb una filosofia moderna que l’emparenta amb Black Mirror, ens planteja un escenari futurista: pot ser una empresa que descobreix el viatge en el temps i vol arribar fins a l’inici de la creació per registrar els quarks amb la seva marca, uns robots de companyia que de forma misteriosa es tornen letalment afectuosos, o un accident quàntic en què una enginyera es veu transportada uns minuts en el futur, complicant la seva vida fins a un punt extenuant.
És un còmic que neix pensat per a un entorn digital, en tres idiomes (castellà, anglès i català), i que pretenia ser una sèrie (més o menys) regular. Monteys deixa de banda la historieta d’humor d’una pàgina per aproximar-se més al concepte d’històries de gènere més extenses i properes al format comic book tradicional.
L’àmbit escollit no podia ser un altre que el de la ciència ficció, una de les passions de Monteys i gènere que ja havia tocat a l’inici de la seva carrera, com en les aventures de Calavera Lunar (1996), o Carlitos Fax (2004-06).
La paradoxa de l’avi i d’altres paradoxes temporals, els problemes de confiar les relacions en robots que poden arribar a estimar-nos massa, el primer contacte amb uns éssers extraterrestres… són alguns dels temes que tracta l’autor en els diferents capítols del còmic.
Visualment hi ha un dibuix detallat i meticulós, tant en la part realista com en la tecnologia futurista, on l’autor dóna curs a la seva creativitat.
L’intel·ligent ús del color també ajuda a la narració, ja sigui en explosions còsmiques, en flashbacks o en moments de violència extrema.

L’autor: Albert Monteys
Albert Monteys va néixer a Barcelona el 1971. Mentre estudiava Albert MonteysBelles Arts a la Universitat de Barcelona va presentar unes mostres a l’avui desapareguda editorial Joc Internacional, especialitzada en jocs de rol i wargames. Va ser acceptat, i al número 17 de la seva revista Líder, de juny de 1990, va aparèixer la seva primera tira de premsa i llavor de la tira bimestral Tío Trasgo.
Va fer les il·lustracions de suplements de jocs de rol, com ara El libro de los trolls, de la sèrie de suplements per al joc de rol RuneQuest, i amb el temps va arribar a ser encarregat de producció de l’editorial.
Paral·lelament al treball en l’àmbit dels jocs de rol, juntament amb alguns companys de facultat, com Àlex Fito, José Miguel Álvarez i Ismael Ferrer, es van donar a conèixer formant el col·lectiu La Penya, autor del còmic Mondo Lirondo, guardonat amb el premi al millor fanzine al Saló del Còmic de Barcelona de 1994. Aquest èxit va fer que el col·lectiu acabés treballant al suplement l’Avui dels Supers del diari Avui.
Monteys no trigaria a incorporar-se a El Jueves, primer fent historietes per a la revista Puta Mili, d’on va passar a fer una sèrie per El Jueves anomenada Paco ‘s Bar, que va ser substituïda per Tato el desembre de 1996.
Al Saló del Còmic de Barcelona de 1997 va guanyar el premi a l’Autor Revelació pel comic-book Calavera Lunar (pel qual també va estar nominat a Millor Obra i Millor Guió, en una triple nominació sense precedents), una obra més personal que aprofundia en el seu univers humorístic particular.
També ha realitzat còmics per la revista infantil Tretzevents.
Al gener de 2011 va deixar la direcció de El Jueves en mans de Maite Quílez per poder dedicar més temps a la seva tasca com a dibuixant.
En 2014 comença a publicar en format digital la sèrie de ciència ficció retrofuturista Universo !, que el 2017 va ser nominada al Premi Eisner en la categoria de millor còmic digital i amb la qual va obtenir el premi Carlos Giménez al Millor Webcomic o Còmic Online. L’abril de 2018 Astiberri comença la publicació en paper del còmic, pel qual ha continuat rebent diversos guardons, com el Premi al Millor Còmic al Saló del Còmic de Barcelona de 2019.

No hi ha comentaris

Còmic Barcelona 2019

800_x_37-comic-bcn-cartelEl Saló Internacional de Còmic de Barcelona que se celebra cada any a la Fira de Barcelona arriba a seva 37a edició ple de canvis.

Per començar, el Saló passa a denominar-se simplement Còmic Barcelona, un nom que afronta el futur amb gran optimisme i capacitat d’adaptació, però sense oblidar en cap moment del seu passat i història.

El certamen, que enguany tindrà lloc del 5 al 7 d’abril i redueix un dia la seva durada. També oferirà un nombre més gran d’activitats professionals amb la intenció de crear sinergies entre autors i indústria, incloent-hi jornades especials dirigides al sector. Per això s’ha renovat la zona professional, COMIC PRO, que es converteix a partir d’ara en un espai de networking dividit en tres eixos: la revisió de portafolis, una primera edició de Jornades Professionals i una oportunitat per crear un mercat de drets.

Els infants i joves cada cop estan més presents al món del còmic i, per aquest motiu, Còmic Barcelona ha creat una nova categoria en els Premis, Millor Còmic infantil i juvenil d’autor/a espanyol/a publicat a Espanya i també un espai exclusiu per infants, el Còmic Kids.

Entre els autors convidats a aquesta edició, hi ha un nom imprescindible del còmic Unferground, Daniel Clowes, autor d’obres de referència com Ghost World, Bola Ocho, Ice Haven, El Rayo Mortal o Paciencia.

Al costat de Clowes, una altra icona del còmic, l’italià Milo Manara, caracteritzat per la seva exquisida i depurada inclinació per la bellesa clàssica (en la qual entraria l’erotisme centrat en la dona) i la necessitat de buscar i reflectir referents artístics aliens a la seva obra (pictòrics, literaris,etc.)

Les dones tindran una forta presència al certament. Ana Galvañ va ser l’autora triada per realitzar el cartell d’aquesta edició i l’Associació d’Autoras de Còmic entregarà el seu premi honorífic a la lleidatana Trini Tinturé.

    ana-galvan1

Tinturé entra al món professional del còmic, dibuixant col·leccions infantils per Bruguera i aviat, aconsegueix nombrosos encàrrecs de la indústria de còmic anglesa i escocesa, per les quals dibuixarà durant més de vint anys. Una de les seves obres més conegudes és Emma, es encantadora.

Entre les exposicions destacar la dedicada a la guanyadora del Gran Premi del Saló de l’any passat, Laura Pérez Vernetti. També hi haurà la mostra dedicada a Pinturas de guerra, d’Àngel de la Calle, premi a la Millor Obra en 2018. Ana Peñas, premi a l’Autora Revelació, i la seva obra Estamos todas bien comptaran també amb una exposició.

Una altra novetat és que, FICOMIC, entitat organitzadora del Saló, ha arribat a un acord amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per tal de realitzar diverses accions al voltant del còmic. Del 5 al 21 d’abril es podrà veure una exposició dedicada a les noves aventures de Corto Maltés, a càrrec de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero. La segona exposició estarà dedicada al còmic underground i servirà per celebrar el 40 aniversari de la revista El Víbora.

Al vestíbul de la Biblioteca trobareu una exposició de fons amb els còmics dels autors convidats, dels protagonistes de les exposicions i també dels nominats als Premis d’aquesta edició.

comicstwitter
No hi ha comentaris

Dones de Còmic

CaberceraBlogger2

Tradicionalment el còmic s’ha dirigit a un públic bàsicament masculí. Encara avui dia els homes representen el 90% de les vendes dels còmics de súperherois

Durant molts anys, els personatges femenins han estat secundaris i molt estereotipats i les historietes per a noies s’han vist reduïdes a trames romàntiques on predominaven els missatges de sacrifici, tendresa i submissió.

Però el desenvolupament i l’expansió del moviment underground a partir dels anys 70 juntament amb la lluita del moviment feminista i, més recentment, l’explosió del manga ha capgirat aquesta escena.

En l’actualitat trobem al mercat una gran oferta d’obres escrites i protagonitzades per dones i dirigides tant al públic femení com masculí.

Les autores de còmic, tant al nostre país com a l’estranger augmenten en número i també en el reconeixement que reben.

200px-Laura_Pérez_Vernetti,_Barcelona_2018 40140

L’any passat, al saló del còmic de Barcelona, Ana Penyas va ser considerada millor autora revelació i Laura Pérez-Vernetti va ser guardonada amb el Gran Premi del Saló. Enguany, el Saló canvia de nom i es converteix en Còmic Barcelona i l’encarregada de fer el pòster ha estat també una dona, l’Ana Galvañ.

El Premi a la Millor Obra de l’any al Festival d’Angoulême  ha estat per Lo que más me gusta son los monstruos de l’autora nord-americana Emil Ferris, festival que també ha atorgat el seu Gran Premi a una altra dona, l’autora japonesa Rumiko Takahashi.

I a la passada edició dels Premis Eisner autores com Emil Ferris, Tillie Walden, Sana Takeda, Marjorie Liu o Katie O’Neill van obtenir molts dels premis més importants.

220px-Emil_Ferris_at_Miami_Book_Fair_2016 220px-Tillie_Walden._Saló_del_Còmic_de_Barcelona_2018 sana takeda 071917_Kids_Max_Tea_Dragon_Author_Photo

Certament, les coses al món del còmic estan canviant, però encara queda molta feina a fer!

Aquesta setmana a la comicteca de la Cardona trobareu fins a set novetats d’autores de diferents estils i procedències.

esclavosdeltrabajo imatge_portada_llibre_detall_9788416670543 cubierta 9788425355479

Esclavos del Trabajo de Daria Bogdanska. Daria ha decidit marxar de Polònia per a fugir d’un pare violent. Es trasllada a la localitat sueca de Malmö, on s’apunta a una escola de còmic, ansiosa per emprendre una nova vida. Però allà l’espera un malson de tràmits administratius, i per a subsistir no li queda més remei que acceptar una feina de cambrera amb un sou de misèria i sense contracte.

Gats indòmits de Sarah Andersen. Aquest tercer volum de la col·lecció, ofereix una guia de supervivència per al caos de la vida moderna: des de la importància d’evitar els matiners, als mecanismes de defensa contra els trolls d’internet, passant per la no-màgia de l’ordre. Però per quan tot falla i el món que t’envolta se’n va en orris, fes-te una xocolata calenta, compta els dies que falten per les vacances i estira’t a fer mims amb la teva peludeta bola d’esperança.

Còmics 1994 -2016 de Julie Doucet. Julie Doucet és probablement l’autora de còmics més influent de tots els temps. L’artista canadenca va marcar una pauta en el còmic autobiogràfic que només troba parangó en precedents com Robert Crumb, Art Spiegelman i Harvey Pekar. Impulsora d’un discurs visceral que combina vida íntima, fantasia i estètica fes-ho tu mateix, Doucet desplega aquí el millor de la seva producció.

Maestra de pueblo de Cristina Picazo. María no ha trepitjat el camp en la seva vida, però quan li ofereixen per primera vegada treballar a una escola, no li importa que sigui a un poblet perdut enmig de la serra. Per fi serà mestra! Però no només això, també coneixerà la realitat de les aules i dels pobles al mateix temps.

ERK25349 3507 51ljVptmLmL._SY358_BO1,204,203,200_

El fruto prohibido de Liv Strömquist. Aquesta és una història cultural de la vulva, des de la Bíblia fins a Freud i més enllà, passant pels més variats pares de l’Església, pedagogs, sexòlegs i fins i tot per famosos anuncis de tampons que, després de segles i segles de repressió sexual, han continuat omplint els nostres caps de concepcions falses sobre els genitals femenins.

Poulou y el resto de mi família de Camille Vannier. Camille Vannier, la néta del protagonista, va preguntar un dia sobre el misteriós Poulou i va poder conèixer l’estrafolària història d’un avi que va marcar un abans i un després a la vida de la seva família. Enrenous, persecucions, èxits, fracassos, mines d’or inexistents i la Riviera francesa com a marc incomparable de les seves desventures.

Troll Corporation de Pacheco & Pacheco. Els trolls ja no són peluts éssers mitològics de contes de fades: ara aguaiten després de comptes anònims d’internet per a criticar els teus gustos, menysprear els teus comentaris i riure’s de les teves publicacions de la manera més dolorosa possible. O almenys això és el que tothom pensa. En realitat, darrere de cada ‘troleo’ es troba una empresa organitzada especialista a fer de la teva vida digital una experiència de malson: Troll Corporation.

Durant tota la setmana trobareu aquests i molts altres còmics fets per dones al vestíbul del primer pis de la Biblioteca.

No hi ha comentaris

46è Festival Internacional del Còmic d’Angoulême

Durant aquest cap de setmana és celebra a Angoulême (França) la 46ena edició del Festival Internacional de  Còmic.

Durant 4 dies, aquesta petita ciutat s’omplirà d’autors, editorials i amants del còmics en general per gaudir de l’inigualable ambient i la gran oferta d’activitats.

Com a novetat, aquesta edició presenta un nou espai de 2500m2 dedicats al manga. Manga City, com han denominat l’espai, que acollirà la visita de més d’una vintena d’autors, entrevistes, trobades, sessions de signatures, tallers i molt més!

Enguany, el Gran Premi del Saló ha estat per Rumiko Takahashi, segona dona i segona en guanyar-lo en els 46 anys d’història de l’esdeveniment. Precisament fa tres anys, la polèmica envaïa el festival quan una associació d’autores de còmic cridava al boicot perquè en la llista de 30 autors nominats a guanyar el guardó d’aquella 43a edició no hi havia cap dona.

Takahashi és també la segona autora de manga a guanyar el Gran Premi. El primer va ser Katushiro Otomo, autor d’Akira, que el va rebre al 2015.

El premi a la millor obra juvenil l’ha guanyat El príncipe y la modista de Jen Wang publicat per Sapristi Comics.

Les exposicions són un dels plats forts d’aquesta edició. Es commemora el 80è aniversari de la creació de Batman amb una mostra submergirà al públic en la història d’aquest justicier emmascarat.

Richard Corben, Rutu Modan i Taiyô Matsumoto també compten amb respectives mostres dedicades a la seva trajectòria. També hi ha una retrospectiva sobre Milo Manara i el conjunt de la seva obra.

Tot i que no tots els àlbums que opten a la Fauve d’Or, el més important del Saló, a les Biblioteques podreu trobar-ne alguna o dels autors nominats com Typex, Riad Sattouf, Lucie Durbiano, Pierre-Henry Gomont, Jeff Lemire, Emile Bravo.

gustamonstruos libro_big_221 cubierta_el_sheriff_de_babilonia_num2_WEB

Al premi opten alguns dels còmics més premiats de l’any: Lo que más me gusta son los monstruos d’Emil Ferris, guanyadora de dos premis Ignatz i un Eisner; Pinturas de guerra, de l’espanyol Àngel de la Calle, guanyador del Premi a la Millor Obra al Saló del Còmic de Barcelona i El sheriff de Babilonia de Mitch Gerads i Tom King.

Al vestíbul del primer pis de la Biblioteca trobareu una exposició amb alguns dels nominats i altres còmics relacionats amb aquesta edició.

No hi ha comentaris

‘Kobane Calling’ i ‘Comandante Arian’

0011689280

Kobane és una ciutat Rojava al Kurdistan. És una ciutat que forma part de la governació d’Alep, al nord de Síria, tot i que des de 2012 és un territori independent de facto i sota el control de les Unitats de Protecció Popular (YPG), la milícia kurda del Partit de la Unió Democràtica (PYD).

Lluny del conflicte armat obert a Síria, a aquesta i altres ciutats de la zona, s’ha pogut implantar a gran escala el confederalisme democràtic, un concepte d’autogovern a tots els nivells (polític, social, econòmic, ambiental…) que defensa el moviment kurd des de la renúncia a la creació d’un estat independent, a partir del 1999.

En aquesta proposta –pionera al Pròxim Orient– de societat multicultural sense estat, gestionada per assemblees locals i cantonals, les dones hi han tingut un paper central. Com també a l’hora de defensar amb les armes el cantó de Kobane de l’ofensiva del grup gihadista Estat Islàmic (ISIS), arran del setge a la ciutat que va durar del juliol de 2014 al gener de 2015.

Aquesta peculiar situació, on les dones tenen un paper molt important, ha cridat l’atenció de creadors europeus per documentar-ho.

 003És el cas de l’italià Zerocalcare amb el seu còmic Kobane calling i la catalana Alba Sotorra amb el seu documental Comandante Arian.

El característic estil de l’autor italià i la seva mirada personal es posen en el setge a la ciutat de Kobane i la lluita del poble kurd contra l’Estat Islàmic, allunyant-se de la crònica impassible dels informatius per situar cada vinyeta en el paisatge natural i humà de la franja de Rojava.

Aquí se’ns mostra la lluita dels kurds per la llibertat sexual, social i religiosa, a més de per la mateixa existència, en un relat que fuig del titular trillat. En conviure durant setmanes amb la població civil i les guerrilles, Zerocalcare s’endinsa en el dia a dia d’una de les revolucions més importants que s’estan duent a terme en el nucli de l’islamisme radical… i, potser, al món sencer.

D’altra banda, la directora catalana ens presenta una història sobre l’emancipació i la llibertat en ple front de la guerra de Síria, la comandant Arian guia cap a Kobane a un batalló de dones amb la missió d’alliberar a la població que viu sota el jou del Daésh (ISIS).

Arian, qui sent molt jove havia presenciat el salvatge tracte que rebien les víctimes de la violència sexual, fa tot el possible perquè les seves companyes descobreixin el veritable sentit de la seva lluita: la llibertat per a la pròxima generació de dones.

Després de conviure durant mesos amb la comandant i les seves tropes, rodant una intimitat sense precedents en la qual s’inclouen crues seqüències de la lenta recuperació d’Arian, Sotorra confecciona un fascinant retrat d’una dona embarcada en una missió.

Els membres del Cineclub Sala1 han programat una projecció de Comandante Arian dimarts 4 de desembre a les 20:30h al Teatre Principal en el marc del seu Cicle d’Autors Catalans i comptaran amb la presència de l’Alba Sotorra  per comentar la pel·lícula.

Us deixem amb el tràiler.

No hi ha comentaris

SúperLópez

1-bolseFerq9jChQuZkATxoA

Aquest cap de setmana s’estrena l’esperada adaptació de SúperLópez, la sèrie de còmics sobre aquest superheroi maldestre i despistat, creat pel barceloní Jan fa 45 anys.

La versió per la pantalla gran ha anat a càrrec de Javier Ruíz Caldera amb un guió de Borja Cobeaga i Diego San José, el mateix equip que ja va adaptar al cinema un altre mite de Bruguera, Anacleto, agente secreto.
SúperLópez va néixer com una paròdia de Superman que l’editorial Euredit va encarregar a Juan López Fernández, Jan, l’any 1974. La historieta de 48 pàgines en blanc i negre i muda es va incloure al recopilatori Humor del siglo XX.

L’any següent, en Jan va recuperar el personatge per l’Editorial Bruguera. Al principi, les historietes eren curtes i amb arguments molt banals, però la trobada entre Jan i el guionista Francisco Pérez Navarro, conegut com a Efepé, van donar forma al SúperLópez que coneixem ara, un superheroi molt humà, preocupat en major mesura pels seus problemes a l’oficina que per les seves baralles amb supervilans.

Efepé, coneixedor del món dels superherois, va idear per Las aventuras de SúperLópez una trama inicial en què es parodia al Superman de DC Comics, amb nombroses referències a l’original. En els següents àlbums van una mica més enllà i es va continuar amb la paròdia de multitud d’herois i vilans dels comic-books de superherois estatunidencs.

1542740009366

D’aquesta manera, en els dos números següents, El supergrupo i Todos contra uno, uno contra todos, entrava en escena El supergrupo, una sàtira dels grups de superherois, com ara Los Vengadores, Los 4 Fantásticos o X-Men.

El 1980, Jan va decidir tornar a agafar el control del seu personatge i deslligar a SúperLópez de la trama de superherois. Així, va abordar temàtiques tan variades com la ciència-ficció (Los alienígenas, La caja de Pandora), la fantasia (El señor de los chupetes), la sèrie negra (La semana más larga) o el món del cinema (La gran superproducción).

La-gran-superproducción 61yq6cNLcSL 61v3TUW5EiL 61F3AX3zYIL

A causa de la fallida de Bruguera, Jan va abandonar el personatge entre 1983 i 1987, quan passa a publicar-se a Ediciones B on continua fins avui dia.

L’any 2013, amb motiu de la celebració del 40è aniversari de SúperLópez, Jan va tornar a col·laborar amb Efepé a l’abum Otra vez el supergrupo.

SuperLópez va néixer al planeta Chitón amb el nom de Jo-Con-Él i, després de colar-se en un coet, va arribar a la Terra sent encara bebè. Després de l’aterratge, el nen és adoptat per la família López —una parella d’ancians residents a Lleida— amb el nom de Juan López Fernández.

López creix intentant portar una vida normal al mateix temps que s’esforça a controlar els seus superpoders i combatre el mal. Quan es fa gran, en Juan comença a treballar com un comptable en una oficina a Barcelona.

Sotmès a la pressió del seu cap i als desitjos de la seva núvia Luisa Lanas, es realitza i evadeix de la rutina diària exercint de superheroi sota l’alter ego de Superlópez, sovint intentant entendre inútilment què passa al seu al voltant i avançant a força de cops fins a resoldre els problemes.

A la Còmicteca de la sala infantil trobareu les aventures de SúperLópez, el Supergrupo i altres històries de Jan.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Stan Lee

1542049296900

Ahir va morir, als 95, anys, Stan Lee, el guionista que va establir els fonaments de l’univers Marvel i va crear el còmic de superheroi modern. Evidentment, Lee no va fer sol aquesta feina sinó que, als seus inicis, va comptar amb els dibuixos de dos grans com Steve Ditko i Jack Kirby.

Les creacions de la seva era d’or, els anys 60, continuen dominant la indústria del còmic i, en l’última dècada, també l’audiovisual.

Stanley Martin Lieber va néixer a Nova York l’any 1928, fill d’un matrimoni de jueus hongaresos. La seva infància i adolescència va estar marcada per les mudances constants i per la seva passió per la lectura. Als 16 anys va començar a treballar per Martin Goodman a Timely Comics (que als anys ’60 es convertiria en Marvel Comics) gràcies al seu oncle.

El 1941 es va publicar el primer treball del jove Stanley Lieber: ‘Captain America Foils de Traitor’s Revenge’, al número 3 de Captain America Comics, on va introduir el famós escut del Capità, tota una icona del personatge. Aquest mateix any Lee ja va crear el seu primer personatge: Destroyer, al número 6 de Mystic Comics. En aquella època ja fa servir el pseudònim de Stan Lee.

A finals dels anys ’50, DC Comics triomfava amb els còmics de Flash i La Lliga de la Justícia van fer que Goodman encarregués a Lee de crear un altre “súper equip”. I Jack Kirby li va proposar crear superherois amb problemes que no poguessin resoldre amb els seus poders, problemes com ara de diners o de relacions personals. El resultat van ser Els 4 Fantàstics.

Stan-Lee-Young stan_kirby4 432124-Jack_Kirby01

L’èxit immediat i absolut del grup va fer que els seus creadors comencessin a treure tota una nova sèrie de personatges. Amb el mateix Kirby, Lee va crear Hulk, Iron Man, El Poderós Thor i X-Men; amb Bill Everett el Daredevil; i amb Steve Ditko el Doctor Estrany i el personatge més famós de la Marvel: Spiderman.

Lee va aconseguir un gran èxit entre els lectors adolescents i fins i tot es va permetre fer denúncia social al seus còmics apareixent en les seves obres sovint crítiques al racisme i l’homofòbia.

Als anys 70 Stan Lee va esdevenir la cara visible de la Marvel i, de mica en mica, tota una icona popular. Va participar en convencions de còmic per tota la geografia dels EUA i va donar conferències en diferents universitats. El 1981 va mudar-se a Califòrnia per desenvolupar les adaptacions a cinema i televisió dels personatges Marvel.

El seu carisma i capacitat creativa van influir en molts autors posteriors. Es va caracteritzar per humanitzar els seus personatges, més enllà de la seva identitat superheroica. Per a això, tots tenen un punt feble.

Feia servir un llenguatge grandiloqüent i recargolat i va popularitzar el mètode Marvel: Lee feia una sinopsi de la història, que passava al dibuixant, i després escrivia els diàlegs basant-se en el dibuix acabat. En certs casos, això feia difícil saber que part de la història era de Lee, i quina part del dibuixant.

stanlee019

Com a curiositat, va insistir anomenar la majoria dels seus personatges amb nom i cognom amb la mateixa lletra inicial: Peter Parker, Stephen Strange, Fantastic Four, Doctor Doom, Bruce Banner, Susan Storm, Reed Richards, Silver Surfer, Pepper Potts, entre molts altres, i va fer que tots els seus fans esperesin els seus ‘cameos’ a les pel·lícules de Marvel.

Us deixem amb un recull de les seves aparicions al cinema.

No hi ha comentaris

‘Pompeu Fabra, l’aventura de la llengua’ de Gemma Pauné i Oriol García

9788423208326Aquest any 2018 se celebra l’Any Pompeu Fabra commemorant 150 anys del seu naixement i 100 anys de l’edició de la Gramàtica Catalana.

Al llarg dels mesos d’octubre i novembre la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú organitza diverses activitats en memòria i reconeixement de qui fou un científic brillant, que va codificar i modernitzar la llengua i la va fer apta per als diversos estils i funcions.

Així doncs, el dijous 15 de novembre a les 17h, la Biblioteca Armand Cardona acollirà la presentació del còmic Pompeu Fabra, l’aventura de la llengua, a càrrec dels seus autors, Gemma Pauné i Oriol Garcia.

Oriol Garcia, el dibuixant especialitzat en el còmic històric català, dóna vida als personatges d’aquesta història, seguint el guió de la filòloga Gemma Pauné. L’objectiu de l’obra és fer conèixer al gran públic la figura de Fabra i difondre’n el valor cultural i social i el que va significar per a la llengua, la cultura i la societat catalana. El caràcter divulgatiu del llibre permet humanitzar la figura de Fabra i fer-la més propera i comprensible als lectors.

La novel·la gràfica va acompanyada de textos que expliquen aspectes i anècdotes de Fabra emmarcats en el context històric i cultural de l’època.

http://www.elpunt.cat

L’obra reprodueix tres moments claus de la vida de Pompeu Fabra. La joventut, marcada per la seva vocació per la llengua i el seu interès per l’esport i l’excursionisme. El retorn a Catalunya arran de la promesa de la creació d’una càtedra de llengua catalana. I el moment culminant de la seva dedicació a l’estudi de la llengua i la presentació del Diccionari.

Oriol Garcia Quera, autor de les il·lustracions, és un reconegut dibuixant de còmic històric que ha recreat, amb rigor i habilitat, episodis importants del passat, com ara Barcelona 1706-1714, Dietari d’un adroguer, Terra de frontera, Olèrdola 1058 i Cessetans. Entre Roma i Cartago (els dos últims, publicats en aquesta mateixa col·lecció).

Gemma Pauné Xuriguera, autora del guió i dels textos, és llicenciada en filologia catalana i en filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha centrat una part de la carrera professional en l’àmbit de la llengua i és una apassionada per l’obra de Fabra.

Rafael Dalmau Editor i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) editen aquesta publicació que també té el suport de la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

No hi ha comentaris

René Pétillon

rene-petillon-k7b--620x349@abcAvui ha mort l’autor de còmics francès René Petillon, creador del particular personatge Jack Palmer. Petillon tenia 72 anys i ha mort a causa d’una llarga malaltia.

René Petillon va néixer a la Bretanya el 1945 i va ser un dibuixant autodidacta. Al principi de la seva carrera se centra en el dibuix humorístic.

Els seus primers treballs apareixen en la revista Planète en 1968. Segueix així fins a 1972, col·laborant amb diversos magazines com Plexus, L’Enragé, Weekend, Vingt ans o Penthouse.

Era col·laborador habitual del setmanari satíric Le canard enchaîné. La seva popularitat internacional es deu a la sèrie protagonitzada pel maldestre detectiu anomenat Jack Palmer, del que va publicar 19 àlbums, apareguts abans de forma periòdica a les revistes on va col·laborar, entre 1976 i 2014.

El 1972 abandona provisionalment les revistes de premsa i entra en la prestigiosa revista de còmics Pilote. Allí fa una primera historieta de sis pàgines titulada ‘Voir Naples et mourir’, i llavors decideix dedicar-se de ple al còmic.

El 1974, mentre realitza les tires del ‘Docteur Miracle’ al costat d’històries breus, crea al detectiu Jack Palmer, l’inspector més boig del còmic, amb una gavardina que li queda massa gran. Aquest inspector no triga a convertir-se en el seu personatge fetitxe.

jackpalmer1

A Espanya la revista El Víbora va començar a publicar a la dècada dels 70 les històries curtes de Jack Palmer i també el tercer àlbum de la sèrie titulat La muela picada (1978). A la fi de la dècada dels 80 Edicions B va publicar El rey de los comics (1985) i El caso del pequinés de París (1987) en la seva col·lecció Dragon Comics.

El personatge li va servir per abordar temes com el vel islàmic el 2006 amb ‘El caso del velo’. Amb ell va aconseguir fer riure amb un tema religiós delicat en ple debat sobre el laïcisme al seu país.

Captura

Norma Editorial també va traduir al castellà ‘El caso de la top model’, ‘Recerca en el Paraiso’, ‘Jack Palmer en Bretaña’ i ‘El archivo corso’. Aquest llibre va rebre el premi al millor àlbum en el Festival del Còmic d’Angoulême el 2001 i va ser adaptat al cinema per Alain Berberian tres anys més tard amb els actors Christian Clavier i Jean Reno en els papers principals.

Trobareu les aventures de Jack Palmer a la còmicteca de la Biblioteca: René Pétillon

Us deixem amb el teaser de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – setembre

 SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de setembre i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Medusas: una historia natural, de Lisa-Ann Gershwin. Les meduses són tan fascinants i maques com perilloses. Es troben per tots els mars i a qualsevol profunditat i són una de les formes de vida més antigues del planeta, ja que va aparèixer fa 500 milions d’anys. Al llibre es presenten 50 es-pècies, alguna de les quals potser és la que et va fer passar un mal dia de platja.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Dins el riu, entre els joncs, de A. Munné-Jordà. El vilanoví Munné-Jordà escriu la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català, i que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a Alemanya.

A la secció infantil us presentem el llibre T’ho diré cantant, de Jordi Folck. L’Ilai rep una notícia que el deixa sense veu: els seus pares se separen. Des d’aquell moment sent un nus a la gola que li atura totes les paraules. Sols quan recordi el cant de la natura als bells estius de Finlàndia s’atrevirà a obrir la boca; però tot allò que digui serà cantant. I no a tothom li agrada que algú canti a tothora…

portdes2

De les novetats de còmics us destaquem Sostiene Pereira, de Pierre Henry Gomont. Lisboa, 1938. El periodista cultural Pereira, obès, vidu i taciturn, viu embolicat en la nostàlgia del seu passat i pensa que no hi ha res més important que la literatura. Viu totalment aliè al que està passant al seu país i a Europa, on ha esclatat la guerra civil espanyola i on el feixisme creix per tot arreu. Fins que la seva trobada amb un jove activista capgirarà la seva vida.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc B-map 1917 + 100, de Fermin Muguruza eta The Suicide of Western. Àlbum que projecta l’ombra del centenari de la Revolució Russa sobre deu zones geogràfiques diferents del planeta, al voltant de ciutats el nom de les quals comença per la lletra B. Fermín Muguruza posa al mapa el rugit de la indignació, la convulsió i la revolució al món actual.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Logan, de James Mangold. Per primera vegada sense els seus poders, Lobezno és veritablement vulnerable. Després d’una vida de dolor i angoixa, sense rumb i perdut al món on els X-Men són llegenda, el seu mentor Charles Xavier el convenç per assumir una última missió: protegir a una jove que serà l’única esperança per a la raça mutant…

 

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de setembre de 2018.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »