Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Còmicteca

Selecció de novetats – juny

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de juny que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre 100 secrets dels oceans, d’Esther Garcés i Daniel Closa. Les 100 curiositats que trobem en aquest llibre ens ajuden a descobrir, entendre i valorar els oceans. Uns oceans que, no ho oblidem, constitueixen la major part del nostre planeta, i també la més desconeguda, i dels quals la nostra vida depèn molt més estretament del que pot semblar.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Edoll: intel·ligència artificial, de Jordi Folck. L’Àlex rep una joguina electrònica anomenada EDOLL, capaç d’accedir, per wifi, a totes les bases de dades, i d’emmagatzemar grans quantitats d’informació. Quan l’Àlex s’enfronti a aquest giny, la resposta de l’EDOLL no es farà esperar mostrant el seu vertader rostre en un combat, a tot o res, de l’enginy humà contra la intel·ligència artificial.

A la secció infantil us presentem el conte La veritat sobre els dinosaures, de Guido Van Genechten. Aquest llibre parla de dinosaures. Un recorregut informatiu pel meravellós món dels dinosaures: velociraptors, iguanodonts, diplodocus, tiranosaures, estegosaures, triceraptops… l’asteriode, el terratrèmol, l’erupció volcànica, el final….i una gallina. Una gallina? Què hi fa una gallina a la coberta?

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat l’enregistrament Geometría del rayo, de Manolo García. Gravat entre Nova York i Girona, el disc reuneix 16 cançons amb la signatura de Manolo García –inclosa una doble versió d’Oceà blau–. És un àlbum dedicat a tots aquells que no poden viure sense art en qualsevol de les seves manifestacions, i que no en tenen prou amb la cultura de l’entreteniment fàcil del nostre temps.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula La forma del agua, de Guillermo del Toro. La solitària Elisa és una dona de la neteja que treballa en un laboratori dins d’unes instal·lacions d’alta seguretat del govern. Atrapada en una vida plena de silenci i aïllament, la seva vida canvia per complet en descobrir un ésser enigmàtic: un home-peix únic, que viu tancat i és víctima de diversos experiments.

I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Vinòmics: relats gràfics amb gust de bon vi. Vinòmics són un conjunt de còmics que s’inspiren en el món del vi. Peces curtes de diferents gèneres narratius i estils gràfics: vivència autobiogràfica, humor quo-tidià, paròdia cinematogràfica, gènere negre, drama d’època, relat eròtic, assaig gràfic i fins a ciència-ficció. Un sorprenent i deliciós maridatge de còmic i vi.

Aquí teniu tota la selecció de novetats del mes de juny de 2019.

No hi ha comentaris

Adéu a Josep M Blanco, el darrer dibuixant del TBO

Nascut a Barcelona l’any 1926, Josep M. Blanco ha estat sense cap mena de dubte un prolífic creador d’historietes i el reconegudíssim dibuixant de la popular La família Ulises i de Los Kakikus.

De petit ja mostrava certa habilitat per al dibuix, reproduint en els deures el que havia fet el diumenge anterior o el menjador de cas, destresa que el va estar a punt de portar becat a estudiar a Rússia quan ja s’acostava el desenllaç de la Guerra Civil.

Muere el histórico dibujante de cómics Josep Maria Blanco

Que conegués exactament el número de vinyetes que havia fet era deformació professional ja que la seva trajectòria laboral començà per ser aprenent de pastisser, administratiu en una notaria i acabà de cap de comptabilitat en un banc, on conegué a Manuel Urda, qui l’animà conjuntament amb Coll a que mostrés el seu treball a la revista TBO.

El mundo se ríe, per a Pulgarcito l’any 1947 o Patam Plaff i El loco Perico, per a Garabatos l’any 1950, foren els seus inicis abans d’arribar al TBO.

TBO (logotip).jpgI quan hi va arribar, va haver de polir el seu estil per adaptar-se al de la revista. “Jo estava més influït per les revistes de Bruguera”, havia dit, que eren molt més dinàmiques en el sentit que el desenllaç de cada historia havia d’acabar en un terrabastall.

El dinamisme del TBO era d’una altre mena perquè sovint el desenllaç era una situació que provocava vergonya o perplexitat sense que hi hagués cap plat trencat. Allà va tenir la sort de treballar amb la vella guàrdia del mític TBO: Opisso, Urda, Muntañola, Sabatés o Coll.

Va ser hereu, però en aquests cas de manera més propera, de Benejam, l’autor de La Familia Ulises, sèrie que ell també va dibuixar però que mai va voler signar perquè considerava que “l’autèntic autor era Benejam” i a ell com a treballador de la revista li tocava fer-ho.

Però hi havia altres motius per no signar: en senyal de reconeixement, respecte i agraïment a Benejam per ser l’únic que s’havia interessat pels seus dibuixos quan es va presentar a la redacció del TBO.

Blanco no tenia personatges fixes, però l’any 1963 acabà creant la sèrie sobre indígenes africans Los Kakikus, d’extremitats filiformes, llavis vermells i prominents, faldilles de fulles verdes i molt més llestos que els blancs. “Tothom tractava temes de colonialisme, però jo vaig tractar d’humanitzar-los” deia el seu autor.

Resultado de imagen de Kakikus, josep m blanco

Refugiat en una apartada taula del mític cafè del Oro del Rhin, el detallista i perfeccionista dibuixant planificava tots els dilluns a la tarda unes historietes on ho controlava tot: guions, textos i coloració.

Segons Josep M Blanco, a la seva època només “es pagava un duro per vinyeta” i és per això que acostumava a fer vinyetes d’un sol moviment fins concretar-ne 32 en una conclusió. No va ser fins que es va jubilar que comença a plasmar una de les seves passions: les escenes amb multituds. Deia ”vaig afegint personatges i situacions fins que em canso”. Cada personatge, i al menys se’n compten un centenar, és protagonista d’un acudit i estan hàbilment relacionats entre ells. Així neix l’any 1993 Barcelona de Blanco i segons ell mateix “més que mirar, cal llegir perquè es poden perdre molts detalls”.

blanco
Al 2016 va rebre el Grand Prix del Saló del Còmic en reconeixement a la seva carrera i un any després tingué un paper important en la celebració del certamen dels 100 anys del TBO.

La seva discreta actitud contrastava amb una picada d’ullet cap als lectors doncs es dibuixava en mig d’aquestes panoràmiques, com un més entre la multitud, generalment assegut en un tamboret i amb els seu tauló i amb el llapis a la mà. El repte era trobar-lo i estem segur que volia que el recordéssim així, dibuixant.

Us convidem a venir la comicteca de la Biblioteca Armand Cardon a Torrandell i descobrir aquestes vinyetes, autèntiques obres d’art, del gran Josep M. Blanco.

No hi ha comentaris

25 anys de Hellboy

latest-br-1539632152063_1280w

El passat 23 de març es van complir 25 anys de la publicació de Hellboy: semilla de destrucción nº 1 als EEUU. Al nostre país, les aventures del dimoni vermell de Mike Mignola van arribar de la mà de Norma Editorial.

Hellboy és un dimoni el nom real del qual és Anung Un Rama i és fill d’una bruixa descendent del rei Artur que es va penedir dels seus pactes amb un dels senyors de l’infern just abans de morir, però el gran senyor va reclamar la seva ànima i la va portar a l’infern.

Allà va tenir lloc la seva unió i Hellboy va néixer com un dimoni qualsevol però al poc temps de néixer, el seu pare li va tallar el braç dret i li va posar el conegut braç de pedra, clau de l’apocalipsi.

Sent un infant dimoni, Hellboy va ser invocat a la Terra el 23 de desembre de 1944 per un grup d’ocultistes nazis. Però el petit dimoni fou descobert pels aliats, entre es quals hi havia el professor Trevor Bruttenholm, membre de l’Agència per a la Investigació i Defensa Paranormal (AIDP). Amb el temps Hellboy va créixer convertint-se en un home de pell vermella, amb cua, potes de cabra i banyes (que llima per a ocultar-les) a més d’una gran mà dreta feta de pedra.

Tot i que té un caràcter rude, no és malvat ni es comporta com un dimoni a causa de la seva educació, doncs el professor Bruttenholm el va criar com si fos el seu fill, un infant humà.
Hellboy treballa per l’AIDP, una agència no governamental internacional, i lluita contra forces obscures i malignes incloent-hi Nazis i Baba Yaga amb Abraham Sapien i la piroquinètica Elizabeth “liz” Sherman, unint mites i històries que tenen les seves arrels tant en diverses tradicions i mitologies del món com en revistes pulp, l’univers de Lovecraft i altres ficcions de terror.

Hellboy-Characters

A les seves primeres històries, Hellboy és presentat com el “l’investigador paranormal més gran del món”.

Hellboy va passar a la pantalla gran de la mà del realitzador mexicà, Guillermo del Toro amb l’actor Ron Perlman interpretant en ‘Rojo’. La primera pel·lícula de Hellboy es va estrenar el 2004 i la segona Hellboy: el ejercito Dorado al 2008.

El passat cap de setmana es va estrenar una nova pel·lícula sobre el dimoni vermell. En aquesta ocasió la direcció ha anat a càrrec de Neil Marshall i Hellboy està interpretat per David Harbour, conegut pel seu rol de sherif de Hawkins, la ciutat on tenen lloc els estranys fenòmens de la sèrie Stranger Things.

En aquesta ocasió l’ADIP encarrega a Hellboy la tasca de derrotar a un esperit ancestral: Nimue, coneguda com “La Reina de la Sang”. Nimue va ser l’amant del mateix Merlí durant el regnat del Rei Artur, d’ell va aprendre els encanteris que la van portar a ser una de les bruixes més poderoses… Però la bogeria es va apoderar d’ella i va empresonar al mag per a tota l’eternitat. Ara torna d’entre els morts amb la intenció de destruir a la humanitat amb la seva màgia negra.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – maig

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de maig que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Tarragona: patrimoni mundial, de Ricardo Mar. L’any 2000 la UNESCO va reconèixer l’antiga Tarraco com a Patrimoni Mundial. En aquesta obra es donen a conèixer una mica millor com són i com eren els grans monuments de la Tarragona romana a través d’una anàlisi científica, rigorós, actualitzat i al mateix temps comprensible per a tots.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Els Àngels em miren, de Marc Pastør. Dues noies joves són localitzades mortes en el que sembla un assassinat ritual. Els Mossos d’Esquadra, exhaustos enmig d’una situació política convulsa, engegaran una complicada investigació. Els pocs sospitosos que identifiquen són també víctimes d’unes ànsies de revenja que semblen no tenir aturador.

A la secció infantil us presentem el conte El Tresor perdut, de Jaume Copons. L’Agus ha d’anar a passar uns dies a casa de l’avi i proposa a la Lídia que l’acompanyi, que s’hi divertiran molt. Però quan hi arriben tot està fet un desastre i veuen l’avi trist i desanimat: resulta que li volen enderrocar la casa i l’avi sospita que estan buscant un tresor…, el tresor perdut del besavi!.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat el llibre Hip Hop Family Tree, de Ed Piskor. La història del hip hop, molt documentada i en un format mai vist. Per fi en castellà un dels grans referents mundials en novel·la gràfica de no ficció sobre música i cultura pop. El 1r volum de la saga de culte consagrada a l’epopeia del Hip hop, descriu el naixement al Bronx, a finals dels 70 d’un moviment convertit en global.

A la secció de cinema us proposem la primera temporada de la sèrie The Good Doctor. Shaun Murphy és un jove cirurgià resident que pateix autisme i síndrome de Savant, conegut també com la “síndrome del savi”, una malaltia que li causa problemes a l’hora de relacionar-se amb els altres, però que al mateix temps li ha permès desenvolupar unes habilitats mentals prodigioses, com és el cas de la seva extraordinària memòria.

I a la secció de còmics us assenyalem El gourmet solitario, de Jiro Taniguchi. Un home solitari, amb una feina que li permet moure’s molt, recorre els carrers de Tòquio i altres localitats japoneses visitant els clients. Cada dia és una ocasió per a redescobrir un barri o conèixer-ne un de nou. Però per a aquest home, el moment del menjar constitueix una autèntica aventura, gairebé un ritual.
Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes de maig de 2019.

No hi ha comentaris

Hey, I’m Gay / Hey ¡Soy, Gay! de Gerard Fulcarà

530696-0809010e9a92416db49e06a6a33e2e5eAquesta setmana trobareu com a novetat a la comicteca de la Biblioteca Armand Cardona el còmic del vilanoví Gerard Fulcarà, Hey, i’m gay! / Hey ¡soy gay!, un web còmic que ha recopiliat i autoeditat en paper recentment.

En aquest web còmic, en Gerard ens mostra molts dels tòpics relacionats amb l’homosexualitat.

Basant-se en la seva experiència personal, ens mostra tot d’anècdotes com el fet de sortir de l’armari, el convertir-se en el ‘clàssic’ amic gay de les noies, haver de respondre preguntes com perquè ets gay o com són les teves relacions sexuals…

Tot amb molt sentit de l’humor i amb un estil un punt manga i, sobretot, amb molta purpurina, arcs de sant martí i unicorns.

Un còmic sobre què suposa ser gay des d’una perspectiva positiva.

43023523_1743788792399304_7181032349356785664_nGerard Fulcarà té 23 anys, és il·lustrador i dibuixant de còmics i viu a Vilanova i la Geltrú, Barcelona. Actualment segueix treballant en el web còmic Ibraxyl i Hey, I’m Gay a la pàgina Webtoon.

També ha realitzat cartells per a esdeveniments, concursos i exposicions per a ajuntaments i particulars. També he treballat com a il·lustrador en pràctiques per a l’empresa Creative HotHouse i com a ajudant d’il·lustració d’Óscar Julve, he participat en diverses ocasions en el Festival FLIC i en Mercat de l’il·lustrador de Martorell.

També ha il·lustrat el conte infantil Feliç aniversari, Tigre! Escrit per la Montserrat Balada i publicat per l’Associació d’Amics del Drac de la Geltrú.

Podeu seguir les aventures a les seves xarxes socials: Facebook, Instagram i comprar les seves publicacions i altres materials a la seva botiga Etsy.

No hi ha comentaris

Albert Monteys i el seu ¡Universo!

universo

Dilluns 13 de maig a les 18:30h, la Biblioteca Armand Cardona Torrandell acollirà una sessió del Club de Lectura de Ciència-Ficció que tindrà com a convidat a l’autor de còmics Albert Monteys.

Durant la sessió, oberta a tothom, comentarem el seu còmic ¡Universo!, que va guanyar el Premi a la Millor Obra d’Autor Espanyol de la darrera edició del Còmic Barcelona. El còmic també va guanyar el Premi Zona Comic 2018 i va estar nominat als prestigiosos Premis Eisner a la categoria de Millor Còmic Digital el 2017.

¡Universo! es va començar a publicar en format digital l’any 2014 a la plataforma Panel Syndicate, on comparteix espai amb altres obres de nivell com The Private Eye de Brian K. Vaughan, Marcos Martin and Muntsa Vicente, Blackhand Ironhead de David López o Umami de Ken Niimura.

La seva publicació en paper va anar a càrrec de l’editorial Astiberri.

Un dels empleats d’una empresa que acaba de posar en marxa una màquina per a viatjar en el temps és enviat milions d’anys enrere, abans de la creació de món, amb una missió màrqueting d’alta importància: ha de segellar cadascuna de les partícules de matèria que es generin amb el logotip de l’empresa, amb la finalitat de patentar l’univers perquè l’empresa sigui propietària del món.

1493760400_384122_1493763655_noticia_normal

Aquest és el punt de partida d’una de les històries que formen aquesta obra, on també trobarem viatges a planetes llunyans a la recerca d’altres espècies intel·ligents, desincronitzacions temporals, androides massa amorosos, insectes antropomorfs…

Albert_MonteysAlbert Monteys (Barcelona, 1971) és un devorador de còmics. Des de ben petit es va interessar en aquest mitjà a través de revistes com Tretzevents o Cavall Fort, per passar després a les històries de Bruguera, Astèrix, superherois fins a arribar al còmic francobelga.

Quan estudiava Belles Arts a la Universitat de Barcelona va començar publicar alguna cosa a editorials especialitzades en jocs de rol i amb companys de facultat va començar el fanzine Mondo Lirondo, amb el qual van guanyar el premi del Saló del Còmic de Barcelona.

Va fer el salt al món professional col·laborant amb Tretzevents però de seguida va començar a treballar a El Jueves, on va crear les sèries d’El Tato i Para ti que éres jóven. Entre el 2006 i el 2011 també va ser director de la revista.

El juny de 2014, igualment com alguns companys, va presentar la seva renúncia a continuar a la revista El Jueves a causa de la polèmica coberta sobre el rei Felip VI i amb Guillermo, Manel Fontdevila, Bernardo Vergara i Manuel Bartual  van crear la revista digital Orgullo y satisfacción.

Acaba de publicar Solid State, una novel·la gràfica inspirada en l’àlbum del mateix títol de Jonathan Coulton amb el guionista Matt Fraction.

Us deixem amb la seva intervenció a l’Astiberri Show del 2018.

No hi ha comentaris

Universo

Dilluns passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció la novel·la La isla, de Aldous Huxley.

Aquesta és la darrera obra d’Aldous Huxley, i vol ser un la islacompendi de totes les seves idees. Vasera escrita trenta anys més tard que la seva famosa obra Un món feliç i que es caracteritza per ser la seva oposada.
A Un món feliç ens presenta una societat futura totalment monitoritzada, sotmesa mitjançant drogues i ensinistrament i controlada des d’abans del naixement amb tècniques usades per la genètica. És a dir, una distòpia.
En canvi, a “L’illa” ens mostra un món utòpic que cerca la felicitat de la gent que hi viu i que aconsegueix, usant unes tècniques similars a les que apareixen a Un món feliç, però aquest cop al servei de l’ésser humà. A més a més, ens mostra una unió de les idees religioses i místiques de la cultura oriental i de l’occidental d’on recull el millor de cada món.
Però en aquesta tertúlia, com acostuma a ser habitual en les de ciència ficció, ens han interessat més els temes que tracta l’autor. La manipulació genètica, el control de la industrialització, com dur a terme una educació en principis i donar a tot ésser humà el seu lloc al món, el poder polític, la corrupció de les grans empreses etc.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la gràfica:

L’obra: Universo!
Universo! és una sèrie de relats independents que,portada a la manera de títols clàssics com La dimensió desconeguda o Més enllà del límit, però amb una filosofia moderna que l’emparenta amb Black Mirror, ens planteja un escenari futurista: pot ser una empresa que descobreix el viatge en el temps i vol arribar fins a l’inici de la creació per registrar els quarks amb la seva marca, uns robots de companyia que de forma misteriosa es tornen letalment afectuosos, o un accident quàntic en què una enginyera es veu transportada uns minuts en el futur, complicant la seva vida fins a un punt extenuant.
És un còmic que neix pensat per a un entorn digital, en tres idiomes (castellà, anglès i català), i que pretenia ser una sèrie (més o menys) regular. Monteys deixa de banda la historieta d’humor d’una pàgina per aproximar-se més al concepte d’històries de gènere més extenses i properes al format comic book tradicional.
L’àmbit escollit no podia ser un altre que el de la ciència ficció, una de les passions de Monteys i gènere que ja havia tocat a l’inici de la seva carrera, com en les aventures de Calavera Lunar (1996), o Carlitos Fax (2004-06).
La paradoxa de l’avi i d’altres paradoxes temporals, els problemes de confiar les relacions en robots que poden arribar a estimar-nos massa, el primer contacte amb uns éssers extraterrestres… són alguns dels temes que tracta l’autor en els diferents capítols del còmic.
Visualment hi ha un dibuix detallat i meticulós, tant en la part realista com en la tecnologia futurista, on l’autor dóna curs a la seva creativitat.
L’intel·ligent ús del color també ajuda a la narració, ja sigui en explosions còsmiques, en flashbacks o en moments de violència extrema.

L’autor: Albert Monteys
Albert Monteys va néixer a Barcelona el 1971. Mentre estudiava Albert MonteysBelles Arts a la Universitat de Barcelona va presentar unes mostres a l’avui desapareguda editorial Joc Internacional, especialitzada en jocs de rol i wargames. Va ser acceptat, i al número 17 de la seva revista Líder, de juny de 1990, va aparèixer la seva primera tira de premsa i llavor de la tira bimestral Tío Trasgo.
Va fer les il·lustracions de suplements de jocs de rol, com ara El libro de los trolls, de la sèrie de suplements per al joc de rol RuneQuest, i amb el temps va arribar a ser encarregat de producció de l’editorial.
Paral·lelament al treball en l’àmbit dels jocs de rol, juntament amb alguns companys de facultat, com Àlex Fito, José Miguel Álvarez i Ismael Ferrer, es van donar a conèixer formant el col·lectiu La Penya, autor del còmic Mondo Lirondo, guardonat amb el premi al millor fanzine al Saló del Còmic de Barcelona de 1994. Aquest èxit va fer que el col·lectiu acabés treballant al suplement l’Avui dels Supers del diari Avui.
Monteys no trigaria a incorporar-se a El Jueves, primer fent historietes per a la revista Puta Mili, d’on va passar a fer una sèrie per El Jueves anomenada Paco ‘s Bar, que va ser substituïda per Tato el desembre de 1996.
Al Saló del Còmic de Barcelona de 1997 va guanyar el premi a l’Autor Revelació pel comic-book Calavera Lunar (pel qual també va estar nominat a Millor Obra i Millor Guió, en una triple nominació sense precedents), una obra més personal que aprofundia en el seu univers humorístic particular.
També ha realitzat còmics per la revista infantil Tretzevents.
Al gener de 2011 va deixar la direcció de El Jueves en mans de Maite Quílez per poder dedicar més temps a la seva tasca com a dibuixant.
En 2014 comença a publicar en format digital la sèrie de ciència ficció retrofuturista Universo !, que el 2017 va ser nominada al Premi Eisner en la categoria de millor còmic digital i amb la qual va obtenir el premi Carlos Giménez al Millor Webcomic o Còmic Online. L’abril de 2018 Astiberri comença la publicació en paper del còmic, pel qual ha continuat rebent diversos guardons, com el Premi al Millor Còmic al Saló del Còmic de Barcelona de 2019.

No hi ha comentaris

Còmic Barcelona 2019

800_x_37-comic-bcn-cartelEl Saló Internacional de Còmic de Barcelona que se celebra cada any a la Fira de Barcelona arriba a seva 37a edició ple de canvis.

Per començar, el Saló passa a denominar-se simplement Còmic Barcelona, un nom que afronta el futur amb gran optimisme i capacitat d’adaptació, però sense oblidar en cap moment del seu passat i història.

El certamen, que enguany tindrà lloc del 5 al 7 d’abril i redueix un dia la seva durada. També oferirà un nombre més gran d’activitats professionals amb la intenció de crear sinergies entre autors i indústria, incloent-hi jornades especials dirigides al sector. Per això s’ha renovat la zona professional, COMIC PRO, que es converteix a partir d’ara en un espai de networking dividit en tres eixos: la revisió de portafolis, una primera edició de Jornades Professionals i una oportunitat per crear un mercat de drets.

Els infants i joves cada cop estan més presents al món del còmic i, per aquest motiu, Còmic Barcelona ha creat una nova categoria en els Premis, Millor Còmic infantil i juvenil d’autor/a espanyol/a publicat a Espanya i també un espai exclusiu per infants, el Còmic Kids.

Entre els autors convidats a aquesta edició, hi ha un nom imprescindible del còmic Unferground, Daniel Clowes, autor d’obres de referència com Ghost World, Bola Ocho, Ice Haven, El Rayo Mortal o Paciencia.

Al costat de Clowes, una altra icona del còmic, l’italià Milo Manara, caracteritzat per la seva exquisida i depurada inclinació per la bellesa clàssica (en la qual entraria l’erotisme centrat en la dona) i la necessitat de buscar i reflectir referents artístics aliens a la seva obra (pictòrics, literaris,etc.)

Les dones tindran una forta presència al certament. Ana Galvañ va ser l’autora triada per realitzar el cartell d’aquesta edició i l’Associació d’Autoras de Còmic entregarà el seu premi honorífic a la lleidatana Trini Tinturé.

    ana-galvan1

Tinturé entra al món professional del còmic, dibuixant col·leccions infantils per Bruguera i aviat, aconsegueix nombrosos encàrrecs de la indústria de còmic anglesa i escocesa, per les quals dibuixarà durant més de vint anys. Una de les seves obres més conegudes és Emma, es encantadora.

Entre les exposicions destacar la dedicada a la guanyadora del Gran Premi del Saló de l’any passat, Laura Pérez Vernetti. També hi haurà la mostra dedicada a Pinturas de guerra, d’Àngel de la Calle, premi a la Millor Obra en 2018. Ana Peñas, premi a l’Autora Revelació, i la seva obra Estamos todas bien comptaran també amb una exposició.

Una altra novetat és que, FICOMIC, entitat organitzadora del Saló, ha arribat a un acord amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per tal de realitzar diverses accions al voltant del còmic. Del 5 al 21 d’abril es podrà veure una exposició dedicada a les noves aventures de Corto Maltés, a càrrec de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero. La segona exposició estarà dedicada al còmic underground i servirà per celebrar el 40 aniversari de la revista El Víbora.

Al vestíbul de la Biblioteca trobareu una exposició de fons amb els còmics dels autors convidats, dels protagonistes de les exposicions i també dels nominats als Premis d’aquesta edició.

comicstwitter
No hi ha comentaris

Dones de Còmic

CaberceraBlogger2

Tradicionalment el còmic s’ha dirigit a un públic bàsicament masculí. Encara avui dia els homes representen el 90% de les vendes dels còmics de súperherois

Durant molts anys, els personatges femenins han estat secundaris i molt estereotipats i les historietes per a noies s’han vist reduïdes a trames romàntiques on predominaven els missatges de sacrifici, tendresa i submissió.

Però el desenvolupament i l’expansió del moviment underground a partir dels anys 70 juntament amb la lluita del moviment feminista i, més recentment, l’explosió del manga ha capgirat aquesta escena.

En l’actualitat trobem al mercat una gran oferta d’obres escrites i protagonitzades per dones i dirigides tant al públic femení com masculí.

Les autores de còmic, tant al nostre país com a l’estranger augmenten en número i també en el reconeixement que reben.

200px-Laura_Pérez_Vernetti,_Barcelona_2018 40140

L’any passat, al saló del còmic de Barcelona, Ana Penyas va ser considerada millor autora revelació i Laura Pérez-Vernetti va ser guardonada amb el Gran Premi del Saló. Enguany, el Saló canvia de nom i es converteix en Còmic Barcelona i l’encarregada de fer el pòster ha estat també una dona, l’Ana Galvañ.

El Premi a la Millor Obra de l’any al Festival d’Angoulême  ha estat per Lo que más me gusta son los monstruos de l’autora nord-americana Emil Ferris, festival que també ha atorgat el seu Gran Premi a una altra dona, l’autora japonesa Rumiko Takahashi.

I a la passada edició dels Premis Eisner autores com Emil Ferris, Tillie Walden, Sana Takeda, Marjorie Liu o Katie O’Neill van obtenir molts dels premis més importants.

220px-Emil_Ferris_at_Miami_Book_Fair_2016 220px-Tillie_Walden._Saló_del_Còmic_de_Barcelona_2018 sana takeda 071917_Kids_Max_Tea_Dragon_Author_Photo

Certament, les coses al món del còmic estan canviant, però encara queda molta feina a fer!

Aquesta setmana a la comicteca de la Cardona trobareu fins a set novetats d’autores de diferents estils i procedències.

esclavosdeltrabajo imatge_portada_llibre_detall_9788416670543 cubierta 9788425355479

Esclavos del Trabajo de Daria Bogdanska. Daria ha decidit marxar de Polònia per a fugir d’un pare violent. Es trasllada a la localitat sueca de Malmö, on s’apunta a una escola de còmic, ansiosa per emprendre una nova vida. Però allà l’espera un malson de tràmits administratius, i per a subsistir no li queda més remei que acceptar una feina de cambrera amb un sou de misèria i sense contracte.

Gats indòmits de Sarah Andersen. Aquest tercer volum de la col·lecció, ofereix una guia de supervivència per al caos de la vida moderna: des de la importància d’evitar els matiners, als mecanismes de defensa contra els trolls d’internet, passant per la no-màgia de l’ordre. Però per quan tot falla i el món que t’envolta se’n va en orris, fes-te una xocolata calenta, compta els dies que falten per les vacances i estira’t a fer mims amb la teva peludeta bola d’esperança.

Còmics 1994 -2016 de Julie Doucet. Julie Doucet és probablement l’autora de còmics més influent de tots els temps. L’artista canadenca va marcar una pauta en el còmic autobiogràfic que només troba parangó en precedents com Robert Crumb, Art Spiegelman i Harvey Pekar. Impulsora d’un discurs visceral que combina vida íntima, fantasia i estètica fes-ho tu mateix, Doucet desplega aquí el millor de la seva producció.

Maestra de pueblo de Cristina Picazo. María no ha trepitjat el camp en la seva vida, però quan li ofereixen per primera vegada treballar a una escola, no li importa que sigui a un poblet perdut enmig de la serra. Per fi serà mestra! Però no només això, també coneixerà la realitat de les aules i dels pobles al mateix temps.

ERK25349 3507 51ljVptmLmL._SY358_BO1,204,203,200_

El fruto prohibido de Liv Strömquist. Aquesta és una història cultural de la vulva, des de la Bíblia fins a Freud i més enllà, passant pels més variats pares de l’Església, pedagogs, sexòlegs i fins i tot per famosos anuncis de tampons que, després de segles i segles de repressió sexual, han continuat omplint els nostres caps de concepcions falses sobre els genitals femenins.

Poulou y el resto de mi família de Camille Vannier. Camille Vannier, la néta del protagonista, va preguntar un dia sobre el misteriós Poulou i va poder conèixer l’estrafolària història d’un avi que va marcar un abans i un després a la vida de la seva família. Enrenous, persecucions, èxits, fracassos, mines d’or inexistents i la Riviera francesa com a marc incomparable de les seves desventures.

Troll Corporation de Pacheco & Pacheco. Els trolls ja no són peluts éssers mitològics de contes de fades: ara aguaiten després de comptes anònims d’internet per a criticar els teus gustos, menysprear els teus comentaris i riure’s de les teves publicacions de la manera més dolorosa possible. O almenys això és el que tothom pensa. En realitat, darrere de cada ‘troleo’ es troba una empresa organitzada especialista a fer de la teva vida digital una experiència de malson: Troll Corporation.

Durant tota la setmana trobareu aquests i molts altres còmics fets per dones al vestíbul del primer pis de la Biblioteca.

No hi ha comentaris

46è Festival Internacional del Còmic d’Angoulême

Durant aquest cap de setmana és celebra a Angoulême (França) la 46ena edició del Festival Internacional de  Còmic.

Durant 4 dies, aquesta petita ciutat s’omplirà d’autors, editorials i amants del còmics en general per gaudir de l’inigualable ambient i la gran oferta d’activitats.

Com a novetat, aquesta edició presenta un nou espai de 2500m2 dedicats al manga. Manga City, com han denominat l’espai, que acollirà la visita de més d’una vintena d’autors, entrevistes, trobades, sessions de signatures, tallers i molt més!

Enguany, el Gran Premi del Saló ha estat per Rumiko Takahashi, segona dona i segona en guanyar-lo en els 46 anys d’història de l’esdeveniment. Precisament fa tres anys, la polèmica envaïa el festival quan una associació d’autores de còmic cridava al boicot perquè en la llista de 30 autors nominats a guanyar el guardó d’aquella 43a edició no hi havia cap dona.

Takahashi és també la segona autora de manga a guanyar el Gran Premi. El primer va ser Katushiro Otomo, autor d’Akira, que el va rebre al 2015.

El premi a la millor obra juvenil l’ha guanyat El príncipe y la modista de Jen Wang publicat per Sapristi Comics.

Les exposicions són un dels plats forts d’aquesta edició. Es commemora el 80è aniversari de la creació de Batman amb una mostra submergirà al públic en la història d’aquest justicier emmascarat.

Richard Corben, Rutu Modan i Taiyô Matsumoto també compten amb respectives mostres dedicades a la seva trajectòria. També hi ha una retrospectiva sobre Milo Manara i el conjunt de la seva obra.

Tot i que no tots els àlbums que opten a la Fauve d’Or, el més important del Saló, a les Biblioteques podreu trobar-ne alguna o dels autors nominats com Typex, Riad Sattouf, Lucie Durbiano, Pierre-Henry Gomont, Jeff Lemire, Emile Bravo.

gustamonstruos libro_big_221 cubierta_el_sheriff_de_babilonia_num2_WEB

Al premi opten alguns dels còmics més premiats de l’any: Lo que más me gusta son los monstruos d’Emil Ferris, guanyadora de dos premis Ignatz i un Eisner; Pinturas de guerra, de l’espanyol Àngel de la Calle, guanyador del Premi a la Millor Obra al Saló del Còmic de Barcelona i El sheriff de Babilonia de Mitch Gerads i Tom King.

Al vestíbul del primer pis de la Biblioteca trobareu una exposició amb alguns dels nominats i altres còmics relacionats amb aquesta edició.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »