Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

Yo, el Fram

La novetat d’avui és la història d’un vaixell. Però no d’un vaixell qualsevol, sinó del Fram, el vaixell més famós de la història de les exploracions polars.

vaixell

Del Fram es va dir que era el millor i més fort vaixell polar mai conegut. Havia estat imaginat per resistir les pitjors condicions de navegació; per aprofitar la fúria del vent i suportar els embats contra els blocs gelats, durs com pedres i afilats com ganivets; per seguir endavant, sempre endavant: per això els noruecs el van batejar com «Fram», que significa endavant en noruec antic. Des de les primeres singladures, el Fram va simbolitzar l’esperit explorador i l’ànsia per conèixer, inesgotable com un foc impossible d’apagar: per moltes dificultats que hi hagi i per terribles que siguin els perills, sempre hi haurà algú que decideixi fer-los front per arribar on ningú ha estat, per penetrar en el desconegut, fins a l’última frontera.

portadaVa ser dissenyat pel constructor de vaixells noruec Colin Archer, per un encàrrec especial del seu compatriota el científic i mestre de l’exploració polar Fridtjof Nansen, qui el va idear per arribar al Pol Nord, beneficiant-se de la «deriva transpolar» del gel descoberta per ell. La seva expedició a l’Àrtic de 1893-1896 va aconseguir batre el rècord d’aproximació al Pol Nord -el Fram va arribar als 85º56′N el 15 de novembre de 1895-, però Nansen no va fer realitat el seu somni d’arribar al Pol. Anys després, entre 1898 i 1902, un compatriota de Nansen, el capità Otto Sverdrup, va portar el Fram a una expedició científica per l’arxipèlag àrtic canadenc, on va descobrir tres grans illes i va cartografiar un total de 260.000 km2.

Va ser un altre noruec, Roald Amundsen, que en l’expedició de 1910-1912 el va utilitzar per arribar a l’Antàrtida i conquerir el Pol Sud, el 14 de desembre de 1911. Amb això, el Fram es convertiria en l’únic vaixell que havia estat més prop dels dos Pols geogràfics del planeta, i el vaixell polar més famós de la història.

Va romandre arraconat durant anys en un moll, però gràcies a la iniciativa del capità Sverdrup, l’explorador Oscar Wisting i el navilier i filantrop Lars Christensen, el Fram va ser restaurat i en 1935 es va traslladar al museu que porta el seu nom. Aquesta és la seva història, narrada en primera persona.

El llibre, Yo, el Fram, ha estat escrit per Javier Cacho, físic,javier cacho científic, i escriptor. Va començar la seva carrera com a investigador el 1976 a la Comissió Nacional d’Investigació Espacial on va dur a terme investigacions relacionades amb l’estudi de la capa d’ozó. El 1985 es va incorporar a l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial on durant diversos anys va ser responsable del Laboratori d’Estudis de l’Atmosfera. El descobriment del forat d’ozó a l’Antàrtida va fer que tornés la seva atenció a aquest continent. Així el 1986 va ser membre de la Primera Expedició Científica Espanyola a l’Antàrtida, a on tornaria els anys següents, una d’elles en ple hivern antàrtic, per continuar les investigacions relacionades amb la destrucció de l’ozó.

A partir d’aquí tota la seva feina com a investigador ha estat relacionada amb els pols terrestres i el medi ambient, i la seva activitat divulgadora l’ha portat a escriure, entre d’altres, diversos llibres sobre la història dels descobriments i dels descobridors dels pols.

No hi ha comentaris

Niebla en el Mont Ventoux y otras historias de ciclismo

“A la televisió van deixar caure la paraula ‘avorrit” durant la retransmissió dels prolegòmens del Mundial de Ciclisme. Un campionat del món avorrit? Mai. Quan escoltem música clàssica ens sembla el més normal del món que hi hagi un preludi. El joc preliminar va arrossegant-se sigil·losament fins arribar al clímax”.

portadaAvui us presentem com a novetat al Racó Ciclista un llibre de relats curts, Niebla en el Mont Ventoux y otras historias de ciclismo, de Wilfried De Jong, un dels grans escriptors de ciclisme. Cap detall escapa a l’atenció d’aquest escriptor entusiasta capaç de convertir el periodisme esportiu i el seu amor pel ciclisme en bona literatura.

A la història que dóna títol al llibre De Jong celebra el seu 50 aniversari recorrent un dels cims mítiques del Tour de França, el Mont Ventoux. El seu fill i dos amics el segueixen en un Renault de lloguer. Mentre pedaleja per la pendent cada cop més forta, i la boira cada vegada més espessa, De Jong evoca les grans figures dels ciclistes que un dia van pujar aquestes terribles pendents. En un dels revolts, la boira és tan espessa que el cotxe està a punt de caure pendent avall.

«Ciccloporno» narra la notícia del tancament de la botiga de Bahamontes, que De Jong va visitar. Bahamontes encara sent un amor intens per la vella bici amb la qual va guanyar el Tour de França. En altres relats, ens aproparem a grans mites del ciclisme com Gino Bartali o Eddie Merckx.

«Bulgaria» és la història de la cursa de 170 km que es va recórrer a Madrid, al Mundial de ciclisme de carretera. ¿Avorrits de donar voltes al mateix circuit una i altra vegada? No per als amants del ciclisme!de jong

«Corbata siciliana» (una tècnica per la màfia per escanyar als seus enemics) explica la incursió a l’illa d’una edició del Giro d’Itàlia.

«Idiotas, idiotas, idiotas» tracta sobre el dopatge com la plaga que va estar a punt de destruir el ciclisme.

Wilfried de Jong (Rotterdam, 1957) és actor, presentador, periodista i escriptor. El 2012 va guanyar el premi Nico Scheppmaker al millor llibre d’esports de l’any per Kop in de wind, que es va convertir en un best-seller a Holanda. També ha realitzat una sèrie de documentals esportius, guanyadors de diversos premis. El 2015, Sol, la seva col·lecció de columnes sobre ciclisme, va ser nominada per al Dutch Sports Book of the Year.

Al Racó ciclista de la biblioteca trobareu més llibres que parlen de ciclisme, a més a més de revistes com Bicisport, Ciclismo a Fondo, Solo Bici o Volata.

 

No hi ha comentaris

Un perfecte equilibri, de Rohinton Mistry

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca pels mesos d’estiu està preparant la lectura de la novel·la Un perfecte equilibri, de Rohinton Mistry, i es reunirà la tarda de l’últim dissabte del mes de setembre.

L’obra: Un perfecte equilibri
PortadaAquesta obra, considerada ja un clàssic de la literatura índia contemporània, dóna una visió alhora realista i mítica d’un segment de la societat hindú de finals del segle XX, resseguint la vida de quatre personatges que, forçats per la necessitat, aprenen a mantenir un equilibri perfecte entre l’esperança i la desesperació.
De vegades s’han d’ aprofitar els propis fracassos com a graons per accedir a l’èxit. S’ha de mantenir un equilibri precari entre esperança i desesperança.
L’any 1975, en ple estat d’emergència i amb una gran escassedat d’habitatges, quatre personatges heterogenis – Dina Dilal, vídua amb necessitat de mantenir-se, Maneck, un jove estudiant i dos sastres, Ishvar i Omprakesh, fugits de la terrible violència de castes de la seva població natal – barregen les seves vides i els seus destins amb els grans esdeveniments de l’època que els ha tocat de viure.
Al voltant dels quatre protagonistes pul·lulen tota una colla de secundaris, tractats amb versemblança, una certa tendresa i humor, cosa que fa que el lector els agafi molt d’afecte i visqui amb un somriure o el cor encongit les seves aventures i desventures.
La novel·la és també un minuciós i despietat quadre de la Índia des d’abans de la independència fins a l’assassinat d’Indira Gandhi, el 1984. Hom assisteix com a testimoni als abusos de poder que es van cometre durant aquella Emergència, a les inhumanes i precàries condicions en què van viure la majoria de la població índia, de totes les injustícies de les quals van ser víctimes i de les conseqüències que en van patir sense possibilitat de defensar-se’n.
Tot i la duresa d’algunes escenes i la cruesa del destí dels protagonistes, el tractament delicat i, sovint, tendrament humorístic de la narració, units a una expressió clara, àgil i molt entenedora del llenguatge emprat, fan que, malgrat la considerable extensió del text, la lectura sigui fàcil i amena. El llibre enganxa i els personatges són difícilment oblidables.

L’autor: Rohinton Mistry
Nascut el 3 de juliol de 1952 a Bombay, encara que de formació canadenca, va estudiar Ciències a la Universitat del seu país. Posteriorment va emigrar a Toronto, el 1975, a la Universitat de la qual va estudiar Literatura i Filosofia, alhora que treballava en un banc. El mateix any es va casar amb Freny Elavia.Rohinton+Mistry
Dotze anys després, el 1987, va publicar una col·lecció de relats breus Swimming lessons and other stories from Firozsha Baag. L’any 1991 va publicar la seva primera novel·la, Un viaje muy largo, amb la qual va guanyar el Governor General’s Award, el premi W.H. Smith, el Commonwealth Writers Prize i va ser nominat al Premi Brookers.
El seu gran èxit i la consolidació com a una de les principals veus de la literatura índia contemporània, li va venir amb la segona novel·la, Un equilibri perfecte, publicada el 1995, i que li suposà el premi Guiller, el Los Angeles Book Prize for Fiction i la segona nominació al Booker Prize. Durant el tour promocional de la seva tercera novel·la, Afers de família (2002), que li va merèixer la tercera nominació al Booker Prize i el Premi Llibreter de Narrativa 2003, a casa nostra, va patir diverses detencions als aeroports d’EEUU, a causa del seu aspecte físic, la qual cosa va provocar que el suspengués, indignat pels prejudicis ètnics.
El 2006 publica The scream.
Actualment viu a Toronto.

No hi ha comentaris

Molta terra catalana a l’Havana

portadaAvui us presentem el primer volum d’una nova obra del fons local de la biblioteca, Molta terra catalana a l’Havana, història de l’emigració catalana a la capital de Cuba. És una obra de divulgació històrica que posa de relleu la importància de l’emigració catalana a l’Havana en el període que abraça de primers del segle xix fins als anys trenta del segle xx, a partir de l’estudi del patrimoni material, en molts casos desconegut, que els catalans hi van deixar.

L’obra, presentada en dos volums, ressegueix la petja dels catalans a la capital de Cuba a partir de 121 relats històrics dedicats a descriure la vida i peripècies de persones i empreses, endreçats en vint capítols, corresponents a l’activitat professional dels immigrants. Cada relat es completa amb fotos actuals que identifiquen i situen en el mapa els elements arquitectònics que han perdurat.

Pel que fa a la relació de Vilanova i la Geltrú amb l’Havana, cal destacar els capítols dedicats a Antoni Font i Guasch, Elies Miró i Soler, La Família Gumà i el ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, La Família Soler i Morell, i La Nissaga dels Samà.

Com a complements indispensables, l’obra compta amb una àmplia introducció històrica i un complet índex onomàstic i empresarial, més de 200 autorfotografies i pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira.

Josep Maria Torné i Pinyol (Sabadell, 1951) és enginyer tècnic electrònic per la Universitat Politècnica de Catalunya, llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, i en Investigació i Tècniques de Mercat per la Universitat Oberta de Catalunya.

Gran aficionat als viatges no organitzats i a descobrir la diversitat del món, ha visitat noranta països i parla ‒amb més o menys solvència‒ uns quants idiomes. Un cop prejubilat i amb força temps disponible, va fer, amb la seva esposa com a ajudant, dues estades a l’Havana, els anys 2010 i 2013, a fi de documentar-se per escriure el seu primer llibre, Molta terra catalana a l’Havana.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu d’altres obres que parlen dels catalans a Cuba.

 

No hi ha comentaris

El alma de los pulpos

portadaEls pops viuen poc i no són socials. “És cert, quatre anys ja és molt per a ells i quan els coneixes ja són adults. És molt trist, l’amistat amb ells acaba aviat. Probablement són tan intel·ligents perquè són saborosos, tothom a l’oceà vol menjar-se’ls, fins i tot ells mateixos són caníbals (observem a una femella que es va menjar a un mascle després d’aparellar dotze vegades; a la 13 potser una mica la va molestar, o se li va obrir la gana), i no tenen defensa, no tenen closca, la van perdre. El mateix factor d’evitar ser menjats a la sabana, entre d’altres, ens va fer intel·ligents a nosaltres.”

Avui us proposem un llibre de divulgació, El alma de los pulpos, on podrem conèixer una de les criatures més sorprenent del planeta. El llibre de Sy Montgomery és un viatge al·lucinant a la ment i el cos dels pops, una exploració sobre tot el que els fa diferents i, alhora, similars als éssers humans.

Els pops tenen una àmplia varietat de personalitats i són intel·ligents de moltes formes: són capaços d’obrir caixes per treure el menjar; llançar dolls d’aigua per jugar amb pilotes; i escapar dels seus cuidadors usant una xarxa com a trampolí per saltar l’aquari i córrer per terra amb els seus vuit potes. Tenen un bec com els lloros, verí com les serps i una llengua coberta de dents. Què saben? Quin tipus de pensaments tenen? Els científics han provat la intel·ligència de gossos, ocells i ximpanzés, i ara s’enfronten a la intel·ligència dels pops, veient-los resoldre problemes i desxifrant el significat dels seus canvis de color.Sy Montgomery

Nascuda el 7 de febrer de 1958, Sy Montgomery és un naturalista, autora i guionista que escriu tant per a nens com per a adults. Al llibre no només ens explica com el nostre coneixement sobre els pops està canviant, sinó també una història d’amor: la seva amb els cefalòpodes. A estones divertit i commovedor, divertit i profund, L’ànima dels pops posa sobre la taula per primera vegada tot el que els pops poden ensenyar-nos sobre nosaltres mateixos.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu el seu llibre El Embrujo del tigre, que descriu com un viatge al lloc on els tigres es mengen els homes i els homes adoren els tigres.

No hi ha comentaris

Hyperion

Dilluns va tenir lloc la darrera trobada mensual del club de Ciència Ficció de la temporada, on es va comentar l’obra Stalker: pícnic extraterrestre, dels germans Arkadi i Boris Strugatski.picnic extraterrestre
Acostumats com estem que la primera trobada amb extraterrestres sigui una cosa èpica, amb grans batalles i herois que van més enllà del valor, aquest llibre ens presenta una perspectiva molt diferent. Sí, hem tingut nostre primera trobada amb éssers vinguts de fora, però què hem estat per a ells? Aquests éssers han passat pel nostre planeta, han fet una parada en el seu camí i han seguit sense adonar-se que existim o ens han posat paranys per a veure el nostre nivell tecnològic o…
Tot és qüestionable, l’única veritat és que en el seu pas han deixat sis zones que els científics tracten d’estudiar, sis zones perilloses on es troben objectes que no sabem perquè serveixen. I al voltant d’aquestes zones estan els stalkers, homes capaços d’arriscar les seves vides pel preu d’aquests objectes i condemnar als seus fills a malalties i mutacions.
En aquesta novel·la on es critica la societat, on l’acumulació de capital ha substituït la moral. Una obra dura on es descriu com l’home pot perdre la vida en la recerca d’una bola daurada, tot buscant una mica més encara, mentre la vida se li escapa. Una novel·la que necessita més d’una lectura per a poder anar madurant tots els seus missatges, i que ens fa reflexionar sobre nosaltres i el que busquem a la vida.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la:

L’obra: Hyperion
portadaÉs la primera novel·la de la tetralogia Els cants d’Hyperion. En ella, seguint una estructura narrativa similar a la d’Els contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, presenta un futur en el qual la humanitat ha colonitzat dotzenes de mons a la galàxia i domina el teletransport i els viatges espacials a velocitats superlumíniques. La novel·la rep el nom del poema èpic inacabat Hyperion (1818), de John Keats, i conté nombroses referències a la seva obra.
Al segle XXVIII la humanitat es troba expandint-se per la galàxia, després d’haver abandonat el moribund planeta Terra original. L’anomenada “Hegemonia de l’Home” manté la pau en una sorprenent però evolutivament estanca i benestant societat que forma la Xarxa de Mons durant els últims tres segles, assessorada per les misterioses Intel·ligències Artificials, els que van adquirir consciència pròpia i es van alliberar del control d’home segles enrere per abocar als seus propis interessos.
En el món d’Hyperion, més enllà de la Xarxa de Mons, es troben les Tombes del Temps, artefactes enviats des del futur llunyà que estan a punt d’obrir-se i tanquen un terrible secret relacionat amb una impossible criatura que només es comunica mitjançant la mort, el Botxí, o Senyor del Dolor, considerat per alguns com una deïtat i per altres com avatar de la imminent expiació humana. Així mateix, uns éssers exteriors coneguts com éxters, descendents també de la vella Terra, han demostrat el mateix interès per aquest estrany món: per raons desconegudes, tots els grups de poder de l’univers conegut desitgen prendre el control del planeta en el moment que s’obriran les Tombes de Temps.
En aquest context, set persones es dirigeixen a Hyperion a una darrera peregrinació a la seva trobada amb el Capsigrany. Tots ells, portadors d’històries increïbles i temibles secrets, mostren al explicar les seves històries, pinzellades del complex univers desenvolupat per Simmons i d’una societat abocada a una lluita per la seva destinació, a la qual potser puguin salvar.

L’autor: Dan Simons
Escriptor americà nascut el 4 d’abril de 1948 a Peoria, Illinois, Estats Units. dan
Dan Simmons és escriptor perquè mai va voler ser una altra cosa. Es va iniciar des de nen com a lector empedreït i els seus estudis el van dur a les humanitats; que va completar amb un màster en educació a la Universitat Washington i, després d’això va començar a treballar com a professor de literatura i redacció; treballar també amb nens superdotats per als quals la creativitat literària era un camí cap a la seva intel·ligència.
Es va casar i va tenir una filla; no va abandonar mai la seva passió i durant la dècada de 1980 va publicar les seves primeres obres, va aconseguir els seus primers èxits i dedicar-se exclusivament a escriure.
Tot i que és un popular escriptor de novel·les de terror (guanyador del prestigiós guardó Bram Stoker), ha estat en el camp de la ciència ficció on ha despuntat més, sent considerat un dels més importants escriptors del gènere fantàstic de finals del segle XX i començaments del XXI.
La seva obra més important és la tetralogia titulada Cants d’Hyperion, composta per Hyperion (1989), La caiguda d’Hyperion (1990), Endymion (1996) i L’ascens d’Endymion (1997), que va ser mereixedora dels premis més importants del gènere (premis Hugo, Locus, Ignotus, Seiun) a excepció del premi Nebula.
Les dues primeres novel·les de la sèrie, preses com un tot, són considerades com una de les obres més importants de la història de la ciència ficció. A començaments del segle XXI, i després d’uns anys allunyat de la ciència ficció i centrat en el terror, va publicar la saga d’Ilión / Olympo, composta per dos títols apareguts en 2003 i 2005.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juny

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de juny que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre 100 secrets dels oceans, d’Esther Garcés i Daniel Closa. Les 100 curiositats que trobem en aquest llibre ens ajuden a descobrir, entendre i valorar els oceans. Uns oceans que, no ho oblidem, constitueixen la major part del nostre planeta, i també la més desconeguda, i dels quals la nostra vida depèn molt més estretament del que pot semblar.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Edoll: intel·ligència artificial, de Jordi Folck. L’Àlex rep una joguina electrònica anomenada EDOLL, capaç d’accedir, per wifi, a totes les bases de dades, i d’emmagatzemar grans quantitats d’informació. Quan l’Àlex s’enfronti a aquest giny, la resposta de l’EDOLL no es farà esperar mostrant el seu vertader rostre en un combat, a tot o res, de l’enginy humà contra la intel·ligència artificial.

A la secció infantil us presentem el conte La veritat sobre els dinosaures, de Guido Van Genechten. Aquest llibre parla de dinosaures. Un recorregut informatiu pel meravellós món dels dinosaures: velociraptors, iguanodonts, diplodocus, tiranosaures, estegosaures, triceraptops… l’asteriode, el terratrèmol, l’erupció volcànica, el final….i una gallina. Una gallina? Què hi fa una gallina a la coberta?

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat l’enregistrament Geometría del rayo, de Manolo García. Gravat entre Nova York i Girona, el disc reuneix 16 cançons amb la signatura de Manolo García –inclosa una doble versió d’Oceà blau–. És un àlbum dedicat a tots aquells que no poden viure sense art en qualsevol de les seves manifestacions, i que no en tenen prou amb la cultura de l’entreteniment fàcil del nostre temps.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula La forma del agua, de Guillermo del Toro. La solitària Elisa és una dona de la neteja que treballa en un laboratori dins d’unes instal·lacions d’alta seguretat del govern. Atrapada en una vida plena de silenci i aïllament, la seva vida canvia per complet en descobrir un ésser enigmàtic: un home-peix únic, que viu tancat i és víctima de diversos experiments.

I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Vinòmics: relats gràfics amb gust de bon vi. Vinòmics són un conjunt de còmics que s’inspiren en el món del vi. Peces curtes de diferents gèneres narratius i estils gràfics: vivència autobiogràfica, humor quo-tidià, paròdia cinematogràfica, gènere negre, drama d’època, relat eròtic, assaig gràfic i fins a ciència-ficció. Un sorprenent i deliciós maridatge de còmic i vi.

Aquí teniu tota la selecció de novetats del mes de juny de 2019.

No hi ha comentaris

Pelea como una chica

portadaAvui us presentem un llibre, Pelea como una chica, on la presentadora d’El intermedio, Sandra Sabatés, relata la història d’una trentena de dones pioneres en els seus camps, amb immens talent i creativitat il·limitada, que van barallar per fer-se lloc en una societat que no les reconeixia com a iguals.

Polítiques, escriptores, mestres, poetes, advocades, inventores, artistes … Sandra Sabatés s’endinsa en el nostre passat per rescatar les vides de dones il·lustres i valentes que van desafiar prejudicis, van superar barreres i van obrir camins.

Un llibre amb il·lustracions d’Ana Juan que ens ofereix l’oportunitat de rellegir el passat a la recerca de dones que han estat poc reconegudes o directament oblidades de la història espanyola: un tema que sens dubte interessarà a molts lectors sensibilitzats amb el feminisme.

Aquestes són algunes dones de les que parla el llibre: Emilia Pardo Bazán, Rosalía de Castro, MaríaSandra_Sabatés de Maeztu, Maria de la O Lejárraga, Les sinsombrero, Clara Campoamor, Victoria Kent, Dolores Ibárruri, la Pasionaria, María Moliner, Zenobia Camprubí, Margarita Salas i Lidia Falcón.

Sandra Sabatés (Granollers, Barcelona, 1979) és llicenciada en Comunicació Audiovisual. La seva carrera professional ha estat lligada a la televisió des dels seus inicis, primer com a presentadora d’informatius locals en cadenes com TV de l’Hospitalet i TVE de Catalunya i, a partir del 2007, a La Sexta, donant així el salt a la televisió de àmbit nacional. Des de 2012 presenta amb gran èxit el programa informatiu humorístic El intermedio, a La Sexta.
Ha estat guardonada amb el premi CIM TV Festival de Vitòria (que concedeix l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals) i amb el Premi Meninas 2018 (atorgat per la Delegació AnaJuande Govern) per la seva secció «Mujer tenias que ser», en ambdós casos. A més, ha rebut també el Premi Ondas 2018 a la Millor Presentadora de Televisió.

Ana Juan (València) és il·lustradora i escriptora. Llicenciada en Belles Arts, va començar la seva trajectòria professional a mitjans dels vuitanta a les revistes La Luna de Madrid i Madriz. El 1995 va aparèixer la seva primera portada a The New Yorker, a la qual seguirien moltes més. En 2001 va publicar els seus llibres Amants (1000editions) i Snowhite (Edicions de Ponent), però des de 2002 s’ha dedicat sobretot a la il·lustració per a llibres infantils. Entre molts altres reconeixements, el 2010, el Ministeri de Cultura li va concedir el Premio Nacional de Ilustración. A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu aquestes obres d’Ana Juan.

No hi ha comentaris

El meu cor despullat: escrits íntims i correspondència

portadaCap el 1860, Edgar Allan Poe llança un vertiginós desafiament “a algun ambiciós”: “Escriure i publicar un petit llibre. Amb un títol senzill, uns quants mots ben clars, El meu cor despullat”. El llibre (i l’autor) haurà de mantenir “la promesa del seu títol”. Obrir el cor en canal; deixar-hi la pell i l’ànima. “Sense obstacles”. “Cap home seria capaç d’escriure’l”, preveu Poe.

“Avui vull dir-ho tot. Estic sol, sense amics, sense amant, sense gos i sense gat, no tinc amb qui queixar-me. Només em queda el retrat del meu pare, que continua mut”, escriu Charles Baudelaire el 1861 a la seva mare en una carta brutal on li escup tots els seus fantasmes i aprensions.

Als quaranta anys, el 1861, Baudelaire va començar a escriure uns quaderns íntims que veurien la llum de manera pòstuma, després de superar la censura. Baudelaire hi escriu sobre l‘amor, la dona, els plaers, Déu, la ciutat, la falsa moral burgesa, el dandisme, etc. Moltes de les seves frases han quedat com a sentències fundacionals de la modernitat urbana.

El poeta Pere Rovira els ha traduït al català i hi ha afegit una tria de la millor correspondència (amb cartes memorables a la seva mare i a artistes del seu temps, com Wagner o Victor Hugo). pere roviraL’edició s’il·lustra amb dibuixos del mateix escriptor. És el llibre que us presentem avui, El Meu cor despullat: escrits íntims i correspondència.

Charles Pierre Baudelaire (1821-1867) és un dels poetes, crítics i traductors francesos més influents del segle XIX. La seva obra més representativa és Les flors del mal, on s’aplega pràcticament la totalitat de la seva poesia. Tot i així, en les seves tasques com a crític, on va defensar amb vehemència l’ideari estètic romàntic, també va tenir gran repercussió: en pintura va glossar les excel·lències d’Eugène Delacroix; en literatura va estudiar fins el moll a Edgar Allan Poe; en música, a Wagner. De tota manera, de Baudelaire queda, més enllà de l’obra, una actitud: el seu enfrontament constant contra la moral burgesa, la figura del dandi de passeig pel París dels bulevards o pels racons més foscos del Barri Llatí. A ell es deu la concepció del poeta modern refusat per la societat, l’artista maleït entregat al vici i a la recerca d’una satisfacció que no arriba mai.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Charles Baudelaire.

amb el suport de la generalitat

 

No hi ha comentaris

Indestructibles

Avui us presentem un llibre, Indestructibles, que explica les experiències de diversos nens i nenes fills del continent més pobre del món vistes i analitzades pel gran expert català en Àfrica Xavier Aldekoa.

portadaÀfrica és el continent del futur. En el continent africà, la regió on neixen més infants de tot el planeta, milers de criatures es veuen exposades cada any a situacions traumàtiques. La guerra, l’extremisme, l’abús, la pobresa o els efectes del canvi climàtic són alguns dels problemes que afecten milions de nens africans. Aquest llibre explica la història de desenes d’africans d’una vintena de països que han patit dificultats i fins i tot situacions traumàtiques però que, gràcies al seu esforç i perseverança, aconsegueixen tirar endavant. En poques paraules: posar nom i cognoms als protagonistes però també parlar del seu passat i del seu futur per subratllar-ne la dignitat. Les seves experiències personals serveixen també de vehicle per entrar a la història, la política i la cultura del continent i saber una mica més de les causes i les conseqüències de les diverses realitats africanes.

Indestructibles no és un llibre de guanyadors, encara que els seus protagonistes a vegades triomfin. Tampoc de perdedors, encara que algunes d’aquestes històries africanes tinguin finals amargs. Aquest és un llibre sobre éssers humans que ho intenten. Homes i dones que pateixen, riuen, opinen, evolucionen, es rebel·len i lluiten. Protagonistes actius de les seves vides que es regiren davant un destí que els vol sotmesos, encadenats, víctimes. Per als que la ràbia és una forma estranya d’esperança. També és un llibre de persones que viuen més enllà de les lluites nobles i els grans drames. De gent normal. Indestructibles és un llibre sobre éssers humans que no es rendeixen.

Aquestes pàgines són també l’esperança d’haver dubtatXavier Aldekoa i escoltat prou. És un llibre sobre una Àfrica complexa. Sobre un territori, o part d’ell, que canvia i es transforma. Ple de persones que sobreviuen com poden. I que, quan les coses es torcen, intenten sortir endavant. Com nosaltres.

Xavier Aldekoa (Barcelona, 1981) té una predilecció especial per l’Àfrica i la seva gent. En els últims anys ha cobert com a periodista múltiples conflictes i temes socials a Somàlia, República Democràtica del Congo, Angola, Mali, República Centreafricana, el Sudan i una trentena més de països africans. És corresponsal de La Vanguardia a l’Àfrica, membre de la productora social i independent Muzungu i col·laborador de diferents mitjans, a més de cofundador de la Revista 5W. El seu treball ha estat reconegut amb el X premi de periodisme solidari Joan Gomis, el VI Premi Lletres Enredades, el I Premi Revbela i el premi Bona Premsa a la millor sèrie de reportatges. L’any 2016 va ser finalista del premi Cirilo Rodríguez al millor corresponsal d’un mitjà espanyol a l’estranger.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú també trobareu les seves obres Oceà Àfrica (2014) i Fills del Nil (2016).

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »