Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

Stalker: pícnic extraterrestre

Dilluns va tenir lloc una trobada especial del club de Ciència Ficció, per primera vegada en aquest club llegíem un còmic. Un format diferent però de gran tradició dins d’aquest tipus de literatura. I a més a més, amb la presència del seu autor. ¡Univers! d’Albert Monteys.
És un lliurament amb 5 històries plenes d’idees genials sobre viatges en el temps, robots i alienígenes. P1050554
Cada número ens presenta un nou concepte amb una història aparentment unitària en la qual els aspectes de ciència ficció es barregen amb altres tan quotidians com innovadors quan s’amalgamen: combinarem els viatges en el temps i els caps odiosos, les eleccions municipals i una espècie de telebotiga intel·ligent, els viatges espacials i els pencaires barroers, les cultures alienígenes i el gran germà, de nou els viatges en el temps i les relacions de parella …
Albert Monteys ens va ensenyar com va discorrent el seu procés creatiu des dels esbossos en quadern fins a la realització de les pàgines dibuixades sobre paper amb tinta blava, tota una experiència el poder albirar la creació d’aquesta obra.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la Stalker: pícnic extraterrestre, d’Arkadi i Boris Strugatski:

L’obra: Stalker: pícnic extraterrestre
portadaEs va editar originalment el 1972 a l’antiga Unió Soviètica. Des de la seva publicació, s’ha traduït a desenes d’idiomes i ha guanyat múltiples premis a nivell internacional.
Han passat diversos anys des de l’arribada de vida extraterrestre a la Terra. No van tenir cap contacte amb la humanitat, simplement van marxar poc temps després, deixant rere seu indrets plens d’escombraries fruit de la seva estada. Aquests llocs són anomenats Zones i hi ha certs individus, els Stalkers, que es dediquen a entrar-hi, arriscant cada vegada la vida, per treure’n estranys instruments, les escombraries dels alienígenes, que la humanitat no és capaç d’entendre i vendre-les al millor postor.
Un d’aquests individus és el nostre protagonista, Redrick Schuhart, al voltant del qual gira un món dividit entre els que volen aprofitar-se del costat positiu d’aquests residus (el mercat negre) i els que volen eliminar els perills que suposen (l’Institut de Cultures Extraterrestres); encara que tots coincideixen en utilitzar aquesta lluita en favor del seu propi interès. I per damunt de tot hi ha la coneguda Bola Daurada: un objecte mític, en la recerca de la qual han mort no pocs lladregots, i que tindria com anhelada característica utòpica la concessió de qualsevol desig a qui la posseeixi.
A aquest objectiu els stalker consagren la seva seguretat personal i la seva felicitat i de les pròpies famílies, exposant-se a la mort o a la malformació dels seus descendents, a la presó o la invalidesa. Res sembla importar per tal d’acumular més diners amb l’estraperlo i, per descomptat, aprofitar l’oportunitat d’arribar a complir qualsevol somni.
Els Strugatski construeixen una novel·la sobre la felicitat truncada, la humanitat imperfecta, aquella present inevitablement a tot arreu, formada per persones que, lliurades a la ideologia d’una muntanya de diners fàcil (residus, capitalisme) o d’un somni absolut (Bola Daurada, comunisme), lliuren també la seva vida del dia a dia a un objectiu il·lusori (riquesa màxima o felicitat absoluta) tan llunyà com va.
Stalker és una novel·la que trenca amb els clixés preconcebuts del lector casual de ciència ficció. No hi ha espai, no hi ha naus espacials, no hi ha extraterrestres. Stalker és una novel·la que reflexiona i critica de forma molt dura una societat en decadència.

Els autors: Arkadi i Boris Strugatski
Els germans Arkadi (28 d’agost de 1925 – 12 d’octubre de 1991) i Borís (14 d’abril de 1933 – 19 de novembre de 2012) Strugatski són dos autors de ciència ficció russos que van escriure junts les seves novel·les.autors
L’Arkadi va néixer el 1925 a Batumi, Geòrgia. Sent nen la família es va traslladar a Leningrad (actual Sant Petersburg), on va néixer el seu germà Borís el 1931. Durant la Segona Guerra Mundial, després d’escapar del setge de Leningrad juntament amb el seu pare, Natan Strugatski (crític d’art de ascendència jueva mort el 1942 a Vologda), l’Arkadi es va allistar a l’exèrcit soviètic el 1943 i es va traslladar a Moscou, on va obtenir el títol de traductor d’anglès i japonès a l’Institut Militar d’Idiomes. En Borís es va quedar a Leningrad amb la seva mare, Aleksandra Litvíntxeva, mestra i amb una salut feble.
En acabar la guerra, en Borís va estudiar astronomia a la Universitat de Leningrad. Després de llicenciar-se en 1956 va trobar una feina com a matemàtic computacional a l’observatori de Pulkov. Mentrestant l’Arkadi, encara a l’exèrcit, va treballar com a mestre i intèrpret a Kansk. El 1955 va ser desmobilitzat amb el rang de tinent primer, es va casar amb Elena Oshanina, i va tornar a Moscou, on va començar a col·laborar en revistes i editorials soviètiques. Va ser llavors quan va començar la seva carrera literària, habitualment a quatre mans amb el seu germà Borís. Va morir a Moscou el 1991.
Els germans Strugatski, com se’ls esmenta habitualment, es van convertir en els més coneguts escriptors de ciència ficció de l’antiga Unió Soviètica, amb una gran quantitat d’aficionats a les seves obres.
Les seves primeres influències literàries estaven marcades pel treball d’Iván Iefrémov, encara que se’ls ha associat també amb H. G. Wells, Arthur Conan Doyle i Jules Verne.
Les seves obres mostren una clara evolució de la ciència ficció més didàctica a un estil molt més humanista i de sàtira social. És sorprenent (i possiblement el que més va cridar l’atenció als seus fans incondicionals russos) l’habilitat per tractar sobre temes com la decisió individual humana i les coses sense sentit del poder absolut; són grans temes subjacents en tota la seva literatura.

No hi ha comentaris

A mí no me callan. Monólogos, compromiso y vida terrenal

portadaEnguany es compleixen deu anys de la mort del còmic galaico-català Pepe Rubianes, un actor compromès i honest que ha marcat la història recent del teatre i la cultura a Barcelona. També va ser una de les primeres víctimes dels mitjans i els polítics d’ultradreta anticatalans, que el van perseguir molt abans que es parlés del Procés.

La seva germana i hereva dels drets, Carmen Rubianes, i l’Editorial Alrevés han col·laborat en un llibre recopilatori que, amb el títol A mí no me callan, recupera alguns dels grans textos de l’autor. El llibre, amb pròleg d’Andreu Buenafuente està estructurat en tres parts dedicades a recuperar la seva biografia, els seus escrits combatius i de compromís i els seus monòlegs, alguns d’inèdits.

A mí no me callan arrenca en una mena de falsa entrevista que fa un repàs per alguns dels capítols més sonats de la biografia de Rubianes. Alguns d’ells, ja els citava Joan Lluís Bozzo al seu Pepe i jo (2017). De fet, Rubianes relata la seva etapa amb Dagoll Dagom i també les col·laboracions esporàdiques amb Albert Boadella, Rafael Álvarez El Brujo, Adolfo Marsillach o Fernando Fernán-Gómez. També explica com va ser a Cuba, recitant poetes en un cabaret de tercera, va anar derivant el seu art de provocar i, més endavant,El Masnou. Espectacl fer riure obertament escrivint els seus primers textos que esdevindrien material del seu primer xou, Pay-Pay. L’hiperbòlic i exagerat Rubianes de l’escenari traspassa també en aquestes línies, en què costa delimitar què és realitat i què, veritat ficcionada.

 

Pepe Rubianes. Polèmic, atrevit i sense pèls a la llengua. Un mestre de les imitacions i els monòlegs. Un autèntic provocador que va aconseguir el seu primer èxit als 25 amb Pay-Pay i que, a partir de llavors, va convertir els escenaris i les rialles a casa seva. Capaç de disseccionar els petits detalls de la vida per llançar-los al seu públic, va romandre en escena fins als 61, edat en què va aturar el seu espectacle La sonrisa etíope al Capítol de Barcelona i la gira de seixanta actuacions que tenia programada. Però la intensitat del seu geni no es limitava només a l’humor, encara que sigui la faceta més coneguda de la seva vida. També l’educació que va rebre, al costat de les seves inquietuds interiors, el van convertir en un secret amant de la poesia i de l’escriptura, exercici a què es obligava tots els dies.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu les seves obres Después de despedirme: inedito i Me’n vaig, i  encara l’enregistrament de l’espectacle Rubianes, solamente.

No hi ha comentaris

Breus respostes per a les grans preguntes

“No hi ha Déu. Ningú dirigeix l’univers”

Stephen Hawking és el científic teòric més icònic des de la Stephen_Hawkingsegona meitat del segle XX, en part pels seus treballs matemàtics en Física teòrica, especialment pel seu estudi dels forats negres i del Big Bang com a origen de l’univers, i en part per la seva discapacitat motora manifesta a causa del ELA que va patir des de la seva joventut i que en res va afectar a la seva immensa capacitat intel·lectual. Va arribar a tenir 12 doctorats honoris causa, va ser membre de la Reial Societat de Londres, de l’Acadèmia Pontifícia de les Ciències i de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. Va ocupar fins a la seva jubilació la càtedra Lucasiana de Matemàtiques a la Universitat de Cambridge, la mateixa que havien ocupat anteriorment científics de la talla d’Isaac Newton o Paul Dirac. Són nombrosos els premis i distincions que ha rebut.

A més d’un gran científic, Hawking ha estat un gran divulgador. El seu llibre Breu història del temps: del Big Bang als forats negres va estar més de dues-centes setmanes a la llista de best-sellers del The Sunday Times. Molts dels seus lectors, no experts en ciència, van tenir dificultats per comprendre tot el seu contingut i Hawking va publicar una revisió molt més divulgativa: Brevíssima història del temps, que també va ser un èxit editorial.

portadaAbans de la seva mort al març de 2018, Hawking estava treballant en el projecte d’un llibre que recopilés les seves respostes a les “grans” qüestions que se li plantejaven sovint i que oscil·laven més enllà del seu camp acadèmic. I el resultat és el llibre Breus respostes per a les grans preguntes. Jugant a rememorar el títol del seu llibre més famós, el llibre recull els últims pensaments de Hawkings respecte a les grans preguntes sobre l’univers. Amb la seva intel·ligència i humor característics, s’agrupen en quatre grans capítols: Per què estem aquí?, Sobreviurem, els humans?, La tecnologia ens salvarà o ens destruirà?, i Com podem progressar?

Alguns dels seus deixebles, companys acadèmics i la seva pròpia família van revisar els seus escrits fent una selecció per completar les pàgines d’aquest llibre que ha estat qualificat com una selecció de les reflexions més profundes, accessibles i oportunes, preses del seu arxiu personal. Es tracta, per tant, d’una declaració testamentària, alhora que divulgativa, de la visió científica i tècnica de Hawking sobre el futur de la ciència i de la humanitat. El llibre inclou textos introductoris de pensadors reconeguts, com Neil DeGrasse, Sir David Attenborough o altres grans noms de col·laboradors o amics del físic, i un text d’Eddy Redmayne, l’actor que va interpretar Hawking a The Theory of Everything.

A la Xarxa de Bibliteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres d’Stephen Hawking.

No hi ha comentaris

Maillots ciclistas: diseños míticos llenos de arte e historia

Els maillots representen moltes coses diferents. Per a un ciclista han de ser funcionals. Per als patrocinadors d’equips han de destacar-se, i en fer-ho, han d’augmentar la consciència de marca. Per als aficionats al ciclisme provoquen que escullin els seus favorits o els ajuda a distingir un líder de la prova o competició. Mostren qui és un campió del món o un campió nacional. I en algunes carreres, els mallots parlen de la nacionalitat d’un competidor. I tots els miallots tenen un element d’art en el seu disseny.

Al Recó Ciclista de la biblioteca avui us presentem el llibre Maillots ciclistas: diseños míticos llenos de arte e historia, escrit per Chris Sidwells.

portadaEl llibre és un homenatge als dissenys més atractius en la història del mallot de competició, partint des de la indumentària elemental dels primers ciclistes, fins a arribar als mallots actuals, confeccionats amb la més alta tecnologia.

Un impressionant arxiu fotogràfic, al costat d’imatges curosament seleccionades, acompanyen les anècdotes al voltant dels vestits més mítics, aquells associats amb els més il·lustres ciclistes i els equips més llegendaris: els mallots dels campions. En definitiva, es tracta d’un llibre que recorre la història del ciclisme a través de l’evolució dels maillots.

Chris Sidwells és un escriptor, editor i fotògraf que treballa com a freelance per a nombroses revistes i webs des del 2003, entre elles: Cycling Weekly, Cycle Sport, Eroica Britannia, GQ Magazine, The Sunday Times, The Guardian i la BBC, en les emissores locals de ràdio també comenta carreres i parla de ciclisme.

Ha escrit 17 llibres de ciclisme al llarg de la seva carrera, entre llibres de gran format, guies i altres tipus de llibres en els quals ha contribuït amb paraules i també amb fotos. Al Racó Ciclista trobareu les seves obres La Bici: manual de reparación, Ciclismo para estar en forma: programa completo en sólo siete semanas, i Manual de la bicicleta.

No hi ha comentaris

No arriba la mort, de Maria Rosa Nogué

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca pel mes de maig està preparant la lectura de la novel·la No arriba la mort, de Rosa Nogué, i es reunirà la tarda de l’últim dissabte del mes.

L’obra: No arriba la mort
portadaTransformant un vers de Joan Salvat-Papasseit: i no arriba la mort ni si l’heu demanada, l’autora titula la seva primera incursió en el gènere negre – “o gris marengo”, com ella ha comentat en alguna ocasió –, que va merèixer el premi de Novel·la Bellvei Negre 2017.
En un marc que coneixem perfectament, ja que l’acció transcorre a Vilanova i la Geltrú (port esportiu, la plaça del Port, Ribes Roges, el Museu Víctor Balaguer…), ens presenta uns personatges que ens resultaran propers – joves adolescents com l’Isis Camps o el Roger i la Carla, o els seus pares i familiars, o la inspectora Joana Valls i el sotsinspector Pau Raventós – al costat d’altres més exòtics i paradigmàtics del gènere que la novel·la aborda: com el milionari egipci Hosmi Abdullah i tota la seva cort de satèl·lits delinqüents.
Durant les trenta-sis hores que envolten la nit de Sant Joan – amb els petards tradicionals i d’altres ja no tant –, i a partir de l’arribada al port del megaiot Hosmi II, es desenvolupa una trama àgil, interessant, amb sorpreses i girs inesperats, entre els quals hi trobarem un de tan entranyablement vilanoví com el rapte de la nostra mòmia Nesi de la seva llar, el museu Víctor Balaguer.
En aquesta novel·la, hi passen moltes coses i l’acció no decau en cap moment.
La construcció de la trama és competent i molt hàbil, i els diferents ambients han estat perfectament estudiats i documentats per assegurar–ne la versemblança. Això, i un llenguatge solvent però molt entenedor, atorguen un ritme àgil a la novel·la i que, per tant, la tensió i l’atenció sempre es mantinguin.
A més, l’encant dels paisatges tan coneguts i familiars ens dóna un plus d’interès i ens fan visualitzar moltes de les escenes com si ja veiessin la pel·lícula que se’n podria fer.
Llegint No arriba la mort, hom té la sensació que l’autora s’ho deu haver passat molt bé escrivint-la. Com ens ho passarem tots nosaltres en llegir-la o rellegir-la.

L’autor: Maria Rosa Nogué
Aquesta autora gairebé vilanovina, va néixer a Còrdova el 1965. Maria-Rosa-NoguéNo és una “VTB pota negra”, però gairebé, perquè viu a Vilanova i la Geltrú des dels 3 anys, estudià a l’Institut Manuel de Cabanyes i sempre ha estat molt lligada a la nostra ciutat. El 2011 va tenir l’honor de la ser la pregonera de la Festa Major d’hivern (Sant Antoni Abat) i el 2016 i de fer el Convit a la Festa de la d’estiu (Mare de Déu de les Neus).
Des del 2001 al 2018, any del seu tancament, va col·laborar amb el Diari de Vilanova amb una columna d’opinió. Ara publica articles al butlletí penedesenc La Fura i al butlletí digital La Independent, agència de notícies amb mirada de gènere.
Si sempre havia dit que el seu somni era ser mestra i escriptora, i que gran part del seu món eren els llibres, la música i els viatges, caldrà que la considerem una doma molt afortunada, ja que després d’estudiar Filologia Catalana, de fer els cursos de Doctorat en Literatura Moderna i d’aconseguir el Grau Professional de Piano, va començar fent classes de català per a adults, ha estat professora d’Ensenyament Secundari en diferents instituts, i des del 2006 és professora de Narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
També ha cantat a l’Orfeó Català i la seva obra literària es consolida d’any en any.
Nogué ha publicat contes infantils (El regal, 1991, El secret d’en Bec Llarg, 2015), la narració de la cantata musical El Follet Valent, amb música de Núria Juanet i cançons de Clara Ripoll (1999), la novel·la breu Els Sonets a Anaïs (Primer Premi del Certamen Nacional de Novel·la Breu del Diari de Vilanova i la Geltrú, 2001), novel·la juvenil (La noia del descapotable, 2009, La noia del creuer, 2017) i novel·la per a adults (La casa dels cants, 2010), on aplega la seva passió per la música i la seva experiència coral a l’Orfeó Català, amb la història del Palau de la Música Catalana, vist com un espai entre mític i màgic.
El 2017, amb No arriba la mort (Premi Bellvei Negre 2017), fa la seva primera incursió en el camp de la novel·la negra. La segona mort de Lorenzo Contini (Finalista del Premi Gregal, 2017) lliga la intriga policíaca amb dues poderoses aficions de l’autora: la dèria per la literatura i l’evocació d’una ciutat tan singular com Venècia.
Enguany serà l’autora protagonista de la VIII Trobada dels Clubs de Lectura Penedès-Garraf que se celebrarà el 7 de juny de 2019, a Vilanova i la Geltrú i on participaran 18 Clubs de Lectura d’aquestes comarques.

No hi ha comentaris

Sabates de taló italià

Una nena amb la boca bruta de tinta. Unes claus perdudes sistemàticament. Un piano que cal afinar després de cada bombardeig. Unes sabates de taló italià que susciten recels a Varsòvia. Un país lliure i un país que sempre perd.

SABATES-TALO-ITALIAMagdalena Tulli és considerada una de les autores europees més importants de la literatura contemporània. I així ho demostren les nombroses traduccions a diverses llengües, i les nominacions i premis fora del seu país. Sabates de taló italià, la novel·la que us portem avui, ha guanyat el Premi literari Gdynia i el Premi Gryfice.

La protagonista de Sabates de taló italià, mig polonesa, mig italiana, es descobrirà a si mateixa. Torna a casa a cuidar de la seva mare per un Alzheimer que avança cap a records cada vegada més distants. Així, combinarà la duresa de la cura de la seva mare amb els records de la seva infància i els secrets que la malaltia ja no pot amagar més.

El llibre tracta temes com la memòria, el bullying, la infància, l’alzheimer, mitjançant la relació d’una dona amb la seva mare. En les seves converses, la filla descobrirà els secrets que la seva mare ja no pot guardar a causa de la malaltia. El llibre no només es queda en l’intimisme que aquests temes podrien suscitar, interpel·la el lector a diferents nivells i el posa contra les cordes en més d’una ocasió.

El defecte

 

De la mateixa autora, la Xarxa de Biblioteques posa a la vostra disposició en el servei d’audiollibres la novel·la El defecte, que us podeu descarregar en format MP3. Davant dels ulls del lector una plaça d’una gran ciutat sense nom i el tramvia que hi circula cobren vida. En aquest escenari minimalista es desenvolupa una història sobre les vides quotidianes i les passions ocultes dels seus residents. Tot el seu món el controla el personal invisible interessat només a maximitzar els beneficis i a infectar, amb un enfocament omnipresent, destructiu i improvisat, expressió de la seva arrogància, els residents i enverinar-ne les emocions. El desdeny posa en acció un mecanisme de violència i exclusió quan la plaça s’omple d’una multitud de refugiats que, sobtadament desposseïts de les seves llars, hi arriben amb el tramvia. La visió dels altres com un tot, sense singularitats i desproveïts de qualsevol emoció o empatia, fa possible veure’ls com un conjunt de problemes i molèsties que cal resoldre sense objectivar-ne les possibles carències i dificultats.

M.TulliSabates de taló italià sembla que no té res a veure amb El defecte perquè aquest és metafòric, gairebé com una faula, i Sabates de taló italià és un llibre amb personatges que pràcticament pots tocar i sentir parlar. Però si bé en el gènere tots dos són molt diferents, en el fons tots dos són llibres crus, valents, inquisitius i que t’obliguen a no mirar cap a una altra banda.

 

Magdalena Tulli, nascuda a Varsòvia el 1955, és novel·lista i traductora de Calvino i Proust, entre d’altres autors. Els seus escrits han estat qualificats d’originals i situats fora del mainstream polonès. Debutà com a escriptora l’any 1996 amb Sny i Kamienie, obra que se situa al llindar entre la novel·la i el poema en prosa.

 

amb el suport de la generalitat

 

 

 

 

No hi ha comentaris

Teatre polèmic de Santiago Rusiñol

coberta teatre polemic_Maquetación 1Avui us presentem una novetat a la secció de teatre de la biblioteca, Teatre polèmic, que és el recull en un volum de sis de les obres més càustiques de Santiago Rusiñol, escrites entre 1901 i 1907.

L’obra ha estat prologat magistralment per Margarida Casacuberta i Rocarols. Nascuda a Olot el 1964, és professora i investigadora en literatura contemporània a la Universitat de Girona i doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en narrativa catalana del segle XX i en la figura i l’obra de Santiago Rusiñol. També ha traduït del francès Zola, Perec i Némirovsky. És la comissària del Festival MOT de Literatura Girona-Olot i dirigeix la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània de Santa Coloma de Farners. És membre del Consell de Redacció de L’Avenç, editora d’aquest llibre.

A la primera dècada del segle XX, en un clima d’ebullició social a Catalunya, en plena lluita política entre catalanistes i republicans, Santiago Rusiñol es decanta, superada la seva etapa simbolista, per portar als escenaris un teatre absolutament popular, marcadament polític. Amb esperit polèmic i amb l’irreverent sentit de l’humor que sempre el va acompanyar, el ja reconegut artista i escriptor s’aplica amargarida-casacuberta combatre tots aquells discursos ideològics encaminats a aconseguir, en detriment del benestar d’individus i col·lectivitat, un rendiment electoral. Per això, desemmascararà els tòpics del progressisme, del tradicionalisme, del catolicisme, del catalanisme, del republicanisme i de l’espanyolisme a través del qüestionament d’automatismes de llenguatge, símbols, mites o estereotips, alguns dels quals, són encara plenament vigents. El volum inclou sis obres de teatre de les més conegudes, aplaudides i polèmiques de Santiago Rusiñol: Llibertat! (1901), Els Jocs Florals de Canprosa (1902), L’Hèroe (1903), El Místic (1903), El bon policia (1905) i La “merienda” fraternal (1907).

SantiagoRusiñol Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 – Aranjuez, 13 de juny de 1931) va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d’obres, i literària, amb un centenar de títols, a més d’un extens nombre d’articles, el situa com a referent decisiu de l’art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.

El teatre de Santiago Rusiñol és una part cabdal de la seva creació literària. Com a dramaturg va contribuir a la construcció de la cultura catalana de la modernitat gràcies a la mirada crítica i distanciada que proporciona sobre la societat coetània i a la seva construcció de la imatge de l’artista modern, de la qual ell és paradigma. De fet, Rusiñol es pot considerar com el gran renovador teatral en tant que introductor de les novetats parisenques per superar la concepció que es tenia del teatre a Catalunya, on les obres no havien aconseguit anar més enllà del costumisme més localista i on el teatre era vist com un mer entreteniment i espai de trobada per fomentar les relacions socials. Rusiñol va treballar totes les formes teatrals: monòlegs, teatre líric, drama, melodrames, sainets, teatre de titelles i vodevils, i va passar per diverses etapes fins que es va consagrar definitivament com un mite de l’escena catalana.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Santiago Rusiñol.

amb el suport de la generalitat

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Abril

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes d’abril que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Estimats volcans: el vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, d’Arnau Folch. L’objectiu és explicar d’una manera precisa i entenedora com s’originen i com funcionen els volcans, a més d’analitzar els principals efectes associats a la seva presència per a ecosistemes i poblacions. També ens acosta a la Garrotxa, una àrea de valor ecològic incalculable. Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Serotonina, de Michel Houellebecq. En Florent-Claude té 46 anys, detesta el seu nom i es medica amb un antide-pressiu que li provoca nàusees, desaparició de la libido i impotència. La seva vida sense rumb s’ensorra i se’n va a viure a un hotel, on es retroba amb un vell amic que semblava que duia una vida perfecta. I aquest amic li ensenya a fer servir el fusell… A la secció infantil us presentem el conte Supernens, de Anya Damirón i Pablo Pino. Canviem la nostra manera de veure la discapacitat. Tots podem tenir l’habilitat de trobar la part positiva de les coses per treure el millor dels altres. Obrim el nostre cor a tota classe de persones, sobretot a aquelles que són diferents i aprenent-me d’elles.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat L’oferta i la demanda, de Joan Colomo. El darrer treball del músic de Sant Celoni és una nova demostració de la seva irresistible personalitat que el converteix en un cas particular de l’escena musical catalana. Cançons emocionants i ballables, lletres personals i polítiques allunyades dels convencionalismes. Un autor amb una veu pròpia.

A la secció de cinema us proposem la sèrie Juego de Tronos. Sèptima temporada completa. L’hivern ha arribat. Els Targaryen, Stark i els Lannister continuen la guerra pel tro de ferro però mentre aquestes i altres famílies condueixen cap a violents conflictes, el fred espectre d’una apocalíptica amenaça encarnada per l’exèrcit de Caminants Blancs posa en perill l’statu quo i farà que les rivalitats entre les cases passin a un segon pla.

I a la secció de còmics us assenyalem The Black Holes, de Borja González. Gloria, Laura i Cristina volen muntar una banda d’aires punk a la qual anomenen The Black Holes. Tenen tot el que es precisa: actitud, presència, instint… i molt poca formació musical… Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes d’.

No hi ha comentaris

Universo

Dilluns passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció la novel·la La isla, de Aldous Huxley.

Aquesta és la darrera obra d’Aldous Huxley, i vol ser un la islacompendi de totes les seves idees. Vasera escrita trenta anys més tard que la seva famosa obra Un món feliç i que es caracteritza per ser la seva oposada.
A Un món feliç ens presenta una societat futura totalment monitoritzada, sotmesa mitjançant drogues i ensinistrament i controlada des d’abans del naixement amb tècniques usades per la genètica. És a dir, una distòpia.
En canvi, a “L’illa” ens mostra un món utòpic que cerca la felicitat de la gent que hi viu i que aconsegueix, usant unes tècniques similars a les que apareixen a Un món feliç, però aquest cop al servei de l’ésser humà. A més a més, ens mostra una unió de les idees religioses i místiques de la cultura oriental i de l’occidental d’on recull el millor de cada món.
Però en aquesta tertúlia, com acostuma a ser habitual en les de ciència ficció, ens han interessat més els temes que tracta l’autor. La manipulació genètica, el control de la industrialització, com dur a terme una educació en principis i donar a tot ésser humà el seu lloc al món, el poder polític, la corrupció de les grans empreses etc.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la gràfica:

L’obra: Universo!
Universo! és una sèrie de relats independents que,portada a la manera de títols clàssics com La dimensió desconeguda o Més enllà del límit, però amb una filosofia moderna que l’emparenta amb Black Mirror, ens planteja un escenari futurista: pot ser una empresa que descobreix el viatge en el temps i vol arribar fins a l’inici de la creació per registrar els quarks amb la seva marca, uns robots de companyia que de forma misteriosa es tornen letalment afectuosos, o un accident quàntic en què una enginyera es veu transportada uns minuts en el futur, complicant la seva vida fins a un punt extenuant.
És un còmic que neix pensat per a un entorn digital, en tres idiomes (castellà, anglès i català), i que pretenia ser una sèrie (més o menys) regular. Monteys deixa de banda la historieta d’humor d’una pàgina per aproximar-se més al concepte d’històries de gènere més extenses i properes al format comic book tradicional.
L’àmbit escollit no podia ser un altre que el de la ciència ficció, una de les passions de Monteys i gènere que ja havia tocat a l’inici de la seva carrera, com en les aventures de Calavera Lunar (1996), o Carlitos Fax (2004-06).
La paradoxa de l’avi i d’altres paradoxes temporals, els problemes de confiar les relacions en robots que poden arribar a estimar-nos massa, el primer contacte amb uns éssers extraterrestres… són alguns dels temes que tracta l’autor en els diferents capítols del còmic.
Visualment hi ha un dibuix detallat i meticulós, tant en la part realista com en la tecnologia futurista, on l’autor dóna curs a la seva creativitat.
L’intel·ligent ús del color també ajuda a la narració, ja sigui en explosions còsmiques, en flashbacks o en moments de violència extrema.

L’autor: Albert Monteys
Albert Monteys va néixer a Barcelona el 1971. Mentre estudiava Albert MonteysBelles Arts a la Universitat de Barcelona va presentar unes mostres a l’avui desapareguda editorial Joc Internacional, especialitzada en jocs de rol i wargames. Va ser acceptat, i al número 17 de la seva revista Líder, de juny de 1990, va aparèixer la seva primera tira de premsa i llavor de la tira bimestral Tío Trasgo.
Va fer les il·lustracions de suplements de jocs de rol, com ara El libro de los trolls, de la sèrie de suplements per al joc de rol RuneQuest, i amb el temps va arribar a ser encarregat de producció de l’editorial.
Paral·lelament al treball en l’àmbit dels jocs de rol, juntament amb alguns companys de facultat, com Àlex Fito, José Miguel Álvarez i Ismael Ferrer, es van donar a conèixer formant el col·lectiu La Penya, autor del còmic Mondo Lirondo, guardonat amb el premi al millor fanzine al Saló del Còmic de Barcelona de 1994. Aquest èxit va fer que el col·lectiu acabés treballant al suplement l’Avui dels Supers del diari Avui.
Monteys no trigaria a incorporar-se a El Jueves, primer fent historietes per a la revista Puta Mili, d’on va passar a fer una sèrie per El Jueves anomenada Paco ‘s Bar, que va ser substituïda per Tato el desembre de 1996.
Al Saló del Còmic de Barcelona de 1997 va guanyar el premi a l’Autor Revelació pel comic-book Calavera Lunar (pel qual també va estar nominat a Millor Obra i Millor Guió, en una triple nominació sense precedents), una obra més personal que aprofundia en el seu univers humorístic particular.
També ha realitzat còmics per la revista infantil Tretzevents.
Al gener de 2011 va deixar la direcció de El Jueves en mans de Maite Quílez per poder dedicar més temps a la seva tasca com a dibuixant.
En 2014 comença a publicar en format digital la sèrie de ciència ficció retrofuturista Universo !, que el 2017 va ser nominada al Premi Eisner en la categoria de millor còmic digital i amb la qual va obtenir el premi Carlos Giménez al Millor Webcomic o Còmic Online. L’abril de 2018 Astiberri comença la publicació en paper del còmic, pel qual ha continuat rebent diversos guardons, com el Premi al Millor Còmic al Saló del Còmic de Barcelona de 2019.

No hi ha comentaris

Una pulga en la montaña

“Vicente Trueba era tímid, petit, tranquil fins que treia el geni. Amb un alt sentit de l’ètica. Físicament, un superdotat amb poques ganes de patir i moltes de gaudir la vida. Un home, en definitiva. Res més que això, i tot això …”

La pulga de torrelavega

portada

 

Avui us tornem a presentar una novetat del Racó Ciclista de la biblioteca, Una pulga en la montaña, de Marcos Pereda, que va obtenir un accèssit en el II Certamen de literatura ciclista “Un libro en ruta”.

Una pulga en la montaña no és una biografia qualsevol, es tracta d’una obra de narrativa inspirada en la figura del gran ciclista Vicente Trueba. “La Pulga de Torrelavega”, com es coneixia al corredor càntabre, va ser el primer Rei de la Muntanya de la història del Tour de França (en 1933) i un dels pioners espanyols a demostrar la seva vàlua més enllà dels Pirineus.

A partir d’una coral de veus fictícies, el llibre repassa diferents moments de la vida de Vicente Trueba. Un veí, un periodista francès, un esprintador italià o un company de milícies durant la guerra civil … tots ells serveixen per anar component un discurs polifònic en el qual les històries sobre la Pulga es barregen amb altres aspectes del ciclisme i la societat en els temps heroics. Un llibre per conèixer com vivien, entrenaven, competien i sentien els membres de la caravana ciclista en els anys trenta del segle passat.

MarcosPereda

 

Marcos Pereda va néixer a Torrelavega en 1981. Primer va ser un nen, més tard va créixer i ara torna a ser un nen. Ha treballat com a negre literari, però prefereix no parlar-ne perquè era jove i innocent. Escriu en llocs com Jot Down, CTXT, Conquista Magazine o Soigneur, publicacions de tant prestigi que fins i tot han pogut suportar la seva presència.

També té alguns llibres rars i altres sobre bicicletes, com “Arriva Italia” o “Periquismo. Crónica de una pasión“, sobre les gestes de Pedro ‘Perico’ Delgado. A vegades li han donat algun premi, però li va fatal la memòria per a aquestes coses. Un any va estar a punt de guanyar la Carrera del Pavo del seu club, però un fatídic punxada va acabar amb els seus somnis de glòria. Mai ha aconseguit superar-lo.

 

 

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »