Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

Trobada amb l’escriptora Sílvia Soler

El proper dissabte 26 d’octubre a les sis de la tarda tindrem unalletres-en-viu Trobada amb l’escriptora Sílvia Soler a la Biblioteca Armand Cardona, presentada per Mercè Foradada, la nostra escriptora de referència, dins el programa Lletres en Viu, amb la col·laboració de  la Institució de les Lletres Catalanes.

Aquest programa afavoreix el contacte entre els lectors i els autors de literatura catalana mitjançant la seva presència en les trobades als clubs de lectura d’adults de les biblioteques públiques del país. La interacció que s’estableix entre els autors i els seus lectors els enriqueix a tots plegats, ja que els lectors coneixen l’autor de les obres llegides, poden resoldre dubtes i parlar dels personatges i del procés de creació de l’obra, i els autors tenen un testimoni de primera mà de la recepció de l’obra per part del públic lector.

Sílvia_SolerSílvia Soler i Guasch va néixer a Figueres l’any 1961 i és periodista. Al llarg de la seva trajectòria laboral ha exercit de redactora de programes de ràdio i de col·laboradora en diferents mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya i el diari Ara. La seva obra s’ha traduït a múltiples idiomes: anglès, castellà, italià, francès i portuguès. És germana de Toni Soler i filla de la poeta Carme Guasch.

Ha escrit la col·lecció de contes Arriben els ocells de nit (1985) i les novel·les El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (1998), L’arbre de Judes (2001), 39+1, L’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa (2005) i 39+1+1,  Enamorar-se és fàcil si saps com (2007). Sílvia és coautora de l’obra Ramblejar (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la Mira’m als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003 i amb Petons de diumenge (2008) va guanyar el premio Prudenci Bertrana 2008.

D’Altres obres de la Sílvia que trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú són Una família fora de sèrie (2010), L’Estiu que comença (2013), Un any i mig (2015), Rellotges de sol (2017), Els vells amics (2017), i la seva darrera obra publicada, El fibló (2019).

No hi ha comentaris

La vaga de La Canadenca

foto

Avui us presentem com a novetat l’assaig La vaga de la Canadenca. La conquesta de les vuit hores, de Ferran Aisa.

portadaLa conquesta de la jornada laboral de les vuit hores va ser el resultat d’una lluita titànica del moviment obrer organitzat que, des dels llunyans anys de la Primera Internacional, es reivindicava. En aquest aspecte reivindicatiu es desenvolupà la història de la Confederació Nacional del Treball, des dels seus inicis fundacionals el 1910 fins al Congrés de Sants del 1918, quan s’organitzaren els sindicats únics seguint les passes anarcosindicalistes d’acció directa, federalisme, solidaritat i suport mutu. El llibre també fa un recorregut per la història de la lluita de les dones treballadores per al reconeixement de condicions igualitàries amb els homes. La conquesta de les vuit hores continuava essent una fita de totes les reivindicacions obreres d’Espanya, però fou a Catalunya on un conflicte de tipus local com el de la Canadenca va esdevenir el gran cavall de batalla dels nous sindicats únics de la CNT. Els obrers, amb una gran intel·ligència, van saber jugar una estratègia essencial per vèncer les perspicàcies de la patronal i esmicolar la repressió governamental. Precisament fou després d’aquesta coneguda vaga que el Govern espanyol, presidit pel comte de Romanones, el 3 d’abril de 1919 va firmar el Reial decret de la jornada de vuit hores o de quaranta-vuit hores de treball setmanal. La lluita obrera va ser llarga, ja que s’enfrontaren a una intransigent patronal que aplicà la seva pròpia «llei», condemnà els treballadors a la fam amb els locauts i finançà pistolers a sou. ferran-aisa

L’autor, Ferran Aisa i Pàmpols (Barcelona, 1948), ha estat comissari i documentalista d’exposicions, redactor i col·laborador de diversos diaris i revistes, professor d’Història de l’ACCAT i guionista de documentals. És premi Ciutat de Barcelona d’Història pel llibre Una història de Barcelona. Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999). És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen La cultura anarquista a Catalunya; Contrarevolució. Els Fets de Maig de 1937Les avantguardes. Surrealisme i revolució; CNT, la força obrera de Catalunya (1910-1939) i Joan Salvat-Papasseit 1894-1924, que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques de la ciutat,

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu tots aquests títols sobre el sindicalisme a Catalunya.

 

No hi ha comentaris

Exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’

toto

Aquest divendres dia 27 a les 7 de la tarda s’inaugura l’exposició Exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’ al Centre d’art contemporani “la Sala” de la ciutat, que es podrà visitar fins el 3 de novembre.

L’exposició, Organitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs pels comissaris Ricard Marco i Ramon Barnadas, mostra escenes al front durant la francesc boixguerra civil, el fons fotogràfic de Francesc Boix que només amb 17 anys va retratar els fronts d’Aragó i del Segre.
Aquestes fotografies van restar perdudes fins que, encara anònimes i procedents de Perpinyà, la Comissió de la Dignitat les va comprar a un antiquari de Barcelona l’any 2013. Tot seguit van ser transferides a Fotoconnexió, entitat que es va encarregar del tractament del fons. L’autoria de les imatges de la Guerra Civil es va poder establir a través de familiars d’alguns dels retratats, mitjançant una anàlisi grafològica i per la descoberta de retrats de Boix entre els negatius. francesc boix mauthausenActualment el fons es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Com a activitats complementàries, el dissabte 28 de setembre a les 18h tindrà lloc la Projecció del documental ‘Las dos guerras del fotógrafo Boix’, presentada per Ramon Barnadas, comissari de la mostra i Enric Garriga, president de Amical de Mauthausen i altres Camps. I el diumenge 20 d’octubre a les 12h una Visita comentada a l’exposició a càrrec de l’altre comissari, Ricard Marco.

El catàleg de l’exposició Els Primers trets de Francesc Boix, amb textos de Maria Barbal, Ramon Barnadas, Pep Cruanyes, Ricard Marco i Josep Maria Solé i Sabaté el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

Francesc Boix (Barcelona, 1920 – París, 1951) va ser un fotògraf català que desprès de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a França i va ser internat a diversos camps de refugiats, s’incorporà a les brigades de treball de l’exèrcit francès i durant la II Guerra Mundial còmicva ser capturat per l’exèrcit alemany. El 1941 ingressà al camp de concentració de Mauthausen, en el qual va treballar en el servei fotogràfic. Es va jugar la vida per enviar els negatius fora del camp a través dels joves integrants del comando Poschacher. A la fi de la Segona Guerra Mundial, Boix va ser l’únic català deportat que va actuar com a testimoni en els processos judicials contra el nazisme a Nuremberg i Dachau, i les seves fotografies es van utilitzar com a prova gràfica del genocidi.

També trobareu a la Xarxa de Biblioteques el còmic El Fotógrafo de Mauthausen, amb guien de Salva Rubio i dibuixos de Pedro J. Colombo, sobre l’experiència de Francesc Boix al camp de concentració nazi. I Francesc Boix: un fotògraf a l’infern, documental de la vida d’aquest fotògraf amb filmacions originals dels diversos períodes històrics que ell va viure.

No hi ha comentaris

Hacedor de Estrellas

Dilluns es va iniciar el nou curs del Club de lectura de hyperionCiencia Ficció de la biblioteca, i es varen presentar les activitats previstes, tota vegada que a més de la lectura es duren a terme trobades amb escriptors, es potenciarà la implicació en la CatCon i es comentarem algunes pel·lícules aprofitant la proximitat del festival de Sitges.

Durant l’estiu s’ha treballat el llibre “Hyperion” de Dan Simmons, primer de la tetralogia “Els Cants De Hyperion”.
Es caracteritza perquè la seva estructura copia “Els Contes de Canterbury” , amb la introducció de diverses referències literàries. Llibre de gran èxit quan va ser publicat, és una mostra que la Ciència Ficció també pot ser gran literatura.
Ens introdueix en un món de futur a través de les sis narracions dels seus personatges. Narracions que parlen de la resurrecció de la carn, de l’esperit, de la ment, de l’hegemonia d’un poble, de la insurrecció de la intel·ligència artificial, de la destrucció de la terra, de l’amor de l’odi …, que com sempre va obrir debat sobre tots aquests temes.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la:

L’Obra Hacedor de Estrellas:
La història comença quan un home es troba en un turó, allà per 1937, hacedorpreocupat per la seva espècie i alhora meravellat per la immensitat de l’Univers. Possiblement convençut que hi ha un creador de semblant esplendor, i en contra de la seva voluntat, comença a fer una mena de viatge astral, a la recerca del Creador d’Estrelles. Al principi, la recerca se centra en trobar vida intel·ligent en altres planetes. Estrella després estrella, el viatger cada vegada pensa que no hi ha vida en altres racons de l’espai exterior, ja que ha visitat centenars de sols i no ha trobat cap empremta de vida. Tot d’una, el descens a un petit planeta i la trobada amb una mena de granger, li tornen l’ànim. El viatge continua per moltes èpoques, des del principi fins al final de l’Univers, aconseguint estadis de consciència cada vegada més grans i aconseguint companys de viatge extraterrestres que també realitzen aquesta mena de viatge astral de coneixement i enteniment. Així se’ns va descrivint tot un infinitat de varietats d’espècies de molts planetes diferents. Presenciem els primers imperis galàctics, les primeres guerres intergalàctiques, així com el rescat de les civilitzacions que aconsegueixen els éssers simbiòtics ja esmentats. La ciència i la tecnologia és tan avançada en aquests éssers, que segons l’autor, és gairebé incomprensible per als éssers humans. Mentrestant, se’ns confessa que els humans som una espècie menor. Després d’arribar Neptú, l’últim planeta del sistema solar (segons els coneixements que es tenien en l’època en què es va escriure la novel·la), una guerra interplanetària amb els marcians extingiria definitivament a l’espècie humana.

L´autor: Olaf Stapledon.
William Olaf Stapledon (10 de maig de 1886 – 6 de setembre de 1950) va ser un escriptor i filòsof britànic, conegut sobretot per les seves obres de ciència ficció.Olaf_Stapledon
Va néixer, en un poblet (avui suburbi) proper a Liverpool i en el si d’una rica i acomodada família burgesa típica de l’Anglaterra industrial. Olaf va passar a la ciutat egípcia de Port Saïd seus primers sis anys de vida, i el seu ambient exòtic i cosmopolita. El seu pare, William Clibbet Stapledon, li va educar d’una forma oberta, moderna i inculcant-un gran amor a la lectura, a les ciències naturals i la nàutica. La seva formació universitària, les influències de Ruskin i dels seus pares van acabar portant-li a adquirir una sèrie de fermes conviccions que mai va abandonar al llarg de la seva vida. Stapledon es definia a si mateix com a socialista, pacifista i agnòstic. Un cop finalitzats els seus estudis universitaris i la guerra, Stapledon va fracassar en aconseguir una feina estable, encara que al llarg de tota la vida va ocupar de forma interina càrrecs a la Universitat de Liverpool i, ocasionalment, va fer classes de secundària i de formació d’adults ( enquadrades en els esforços per educar la classe obrera típics del socialisme anglès). En 1919, Olaf es va casar amb una cosina seva, Agnes Zena Miller (Nova Zelanda 1894), amb la qual tindria dos fills.

El 1929, va escriure la seva “Modern Theory of Ethics”. No obstant això, aviat es va bolcar a la ficció amb la meta d’arribar a un públic més gran. La seva novel·la “Last and First Men”, traduït com “Primera i última humanitat”, o en ocasions “Primer i últim home”, encara que la primera sigui la traducció apropiada, va tenir un gran èxit i el va convèncer d’esdevenir un escriptor a temps complet.
El 1940 la família es va traslladar a Caldy. Després de 1945 Stapledon va viatjar molt donant conferències, va visitar els Països Baixos, Suècia i França, i el 1948 va parlar al Congrés d’Intel·lectuals per la Pau, a Polònia. Va assistir a la Conferència per a la Pau Mundial, celebrada a Nova York el 1949, sent l’únic britànic a qui se li concedia un visat per a això. El 1950, es va integrar al moviment contra l’apartheid. Poc després, en acabar una setmana de conferències a París, va cancel·lar un previst viatge a Iugoslàvia i va tornar a casa en Caldy, on va morir sobtadament d’un atac al cor. La seva vídua i els seus fills van escampar les seves cendres a la sorra dels penya-segats sobre l’estuari de Dee, un dels llocs favorits d’Olaf, i un lloc que va inspirar més d’una idea per als seus llibres.
Escriptor, novel·lista, assagista, historiador i filòsof anglès, considerat un dels escriptors de ciència ficció més imaginatius i originals del segle XX, autor de “L’última i la primera humanitat” (1930), “Hacedor d’Estrelles” (1937), “Joan Rar” (1935) i “Sirià” (1944).

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Setembre

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de setmbre que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults com d’infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre La Guerra total: la Segunda Guerra Mundial al descubierto, Llibre que mostra una visió completa i diferent sobre la guerra més global i mortífera que ha patit la humanitat. S’estudia el paper de les dones en la lluita, la guerra dels espies, la importància de l’economia a l’hora d’inclinar la balança de la victòria…

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Les Costures de l’anell, d’Oriol Ràfols Rubires. Un segrest, en un rerefons de trames corruptes, posa els protagonistes en una situació límit, que el lector viurà des de tres òptiques diferents. Res no tornarà a ser com abans.

A la secció infantil us presentem el conte No hi vull anar!, dElisenda Roca. En Dan i l’Aina són juganers, divertits i xerraires, però últimament estan neguitosos perquè s’acosta el gran dia: se’n van de colònies i no saben què els espera. I si es maregen a l’autocar? I si no els agrada el menjar? I si els fan dormir sols i a les fosques? Un conte per aprendre a dormir fora de casa.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat París, Lisboa, de Salvador Sobral. Segon àlbum d’estudi del cantant portuguès que es va fer famós en guanyar el Festival d’Eurovisió amb el tema Amar pelos dois. L’àlbum s’ha gestat entre aquestes dues ciutats i és una barreja de pop i jazz i tant el títol com la portada són un homenatge al film de Wim Wenders París, Texas.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula Le Fils de Joseph, d’Eugène Green. Vincent és un adolescent criat amorosament per una mre que mai ha volgut dir-li qui era el seu pare. En descobrir que és fill de l’Oscar Pormenor, un editor parisenc cínic i egoista, prepara la seva venjança. Però quan coneix en Josep es replantejarà una alternativa parental.

I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Pluto gracia: crónica de un monopolio global, d’Abraham Martínez. Any 2051. La empresa més gran del món aconsegueix el govern a nivell planetari i el dirigeix com si fos una empresa. En una plutocràcia ser més ric equival a tenir més poder: no hi ha eleccions sinó juntes d’accionistes en què el vot depèn de les accions que té cada ciutadà.

Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes de setembre de 2019.

No hi ha comentaris

Cursos de Català i Fons per a l’aprenentatge de llengües

cursosAquesta setmana s’inicia el període d’inscripcions als cursos de llengua catalana del Consorci per a la Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf.
Els dies 12 i 13 de setembre serà el torn per als alumnes que ja han fet un curs aquest any passat. A partir del 16 de setembre s’obre el torn per a l’alumnat nou.
Les persones interessades a fer un curs de català i que no sàpiguen quin curs haurien de fer, cal que primer facin una prova de nivell. Per això només cal concertar dia i hora com més aviat millor.
Podeu consultar tota la informació que fa referència al proper període d’inscripcions al web, on hi trobareu tot el que cal saber, clicant aquí.

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) organitza en tot el territori cursos de català per a les persones que volen aprendre a parlar en català amb fluïdesa i correcció (Inicial, Bàsic i Elemental) i per a les que volen escriure’l adequadament (Intermedi i Suficiència). També ofereix cursos de perfeccionament (Superior) per a les persones que l’han d’utilitzar de manera excel·lent. Per complementar l’oferta general, ofereix cursos d’aspectes concrets de la llengua (especialitzats).CONNECTAT
Els cursos segueixen els programes de llengua catalana per a l’ensenyament d’adults de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Els programes s’estructuren a partir dels nivells establerts en el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR).
La metodologia i l’enfocament dels cursos del CPNL és comunicativa per tasques, és a dir, els alumnes aprenen dins i fora de l’aula a partir de situacions comunicatives reals en què la llengua és fonamental per comunicar-se. Això vol dir que la llengua que s’aprèn és la que es necessita en cada situació de la vida i s’aprèn correctament, per tal de sentir-se del grup tant com sigui possible. Algunes activitats s’han de resoldre individualment, però també n’hi ha que s’han de resoldre en parella o col·laborativament.
L’alumne pot matricular-se en un curs fent la prova de nivell o presentant un certificat d’un nivell inferior. El fet d’acabar un nivell i superar la prova permet l’obtenció d’un certificat de coneixements de català oficial equivalent al de la DGPL.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat, que forma part de les entitats adherides al Voluntariat per la llengua del Garraf, trobareu un ampli fons per a l’autoaprenentatge de llengües, de gramàtica i de diccionaris.

No hi ha comentaris

Troc de mirades. Miquel Galmes

capcelera

Fins al 15 de setembre, a la Sala Oberta del Centre d’Art Contemporani La Sala de la ciutat podeu gaudir de l’exposició TROC DE MIRADES. COL·LECCIÓ DEL FONS FOTOGRÀFIC DE MIQUEL GALMES I CREUS.

Arxiu Històric Fotogràfic IEFCEn aquesta exposició es presenta només una part de la seva col·lecció de fotografies. La seva creació atén a dues procedències diferenciades. La primera, es compon de les fotografies que va adquirir pel seu valor històric, representat per les autories de la fotografia amb les que mai va mantenir un contacte personal. La segona, i més extensa, es va formar amb les fotografies realitzades per les autories de la seva mateixa contemporaneïtat, persones amb les que va iniciar un intercanvi, un troc de mirades.

El dijous 12 de setembre a les 19h tindrà lloc una visita a l’exposició a càrrec d’Eduard Bertran, director, i Llorenç Raich, coordinador d’activitats culturals, ambdós de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, entitat organitzadora de l’exposició.

La Sala ja havia acollit una altra exposició que vàrem comentar en aquest blog, Miquel Galmes, compromès amb la fotografia‘, inaugurada el mes de maig del 2016, un any després de la seva mort.

 

Miquel Galmes i Creus va néixer a Barcelona el 1937.foto La seva passió per la fotografia s’inicia el Nadal de 1954, en participar en un concurs de pessebres i obtenir, per aclamació pública, el premi de la seva primera càmera fotogràfica, una Univex. L’any 1962 obre el seu primer estudi fotogràfic, l’any 1965 s’incorpora al departament professional de Kodak, i el 1972 crea la primera assessoria tècnica de fotografia al nostre país, Technofot. Coneixedor de les carències de formació que els fotògrafs tenien en aquella època, concep la idea de fundar una entitat que aglutini els diversos àmbits de la fotografia: ensenyament, cultura, investigació i, especialment, la recuperació del patrimoni fotogràfic. Per això, i com a persona avançada al seu temps, el 1972 crea, amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, entitat a la que va dedicar la seva energia i que va marcar la seva trajectòria professional.

A Vilanova i la Geltrú va organitzar, el 1993, un simposi com a membre de la European Society for the History of Photography. Hi va reunir un nombre important d’historiadors amb la finalitat de difondre les seves investigacions al nombrós públic assistent, tant del país com de l’estranger.

Al llarg de la seva vida, Miquel Galmes i Creus va exercir com a fotògraf artístic obert a totes les tendències i manifestacions de l’art i de la cultura. La seva obra artística i professional es va exposar en mostres individuals i col·lectives a les principals galeries d’art així com a les sales d’entitats culturals de Catalunya i del món.

Fidel a la seva llarga trajectòria i compromís amb la fotografia, fins l’últim moment va continuar adquirint, recopilant i treballant per fer realitat el seu últim gran projecte: fundar per a Catalunya el primer Museu Integral de la Fotografia.

 

Autorretrat_Miquel_Galmes-1

Va col·laborar com a fotògraf en diversos llibres, com el Catálogo de Imágenes Gráficas del Museo Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Galmes va recollir les mirades de la ciutat i les seves festes, com les festes de Sant Pere o la Festa Major, el passeig marítim, i racons amagats de Vilanova i la Geltrú. L’any 1982 li van encarregar fer un reportatge fotogràfic dels nous vestits dels Diables que va dissenyar Armand Cardona Torrandell, i va ser el moment clau en que Galmes es va incorporar de ple a la vida de la ciutat.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu les obres Llums i ombres del temps: abecedari coral, i Travelling 1993 – 2006, totes dues il·lustrades amb fotografies seves, i un article seu, Els Primers fotògrafs vilanovins, publicat a la revista 08800.

 

 

No hi ha comentaris

Raïms

portadaAvui us portem com a novetat el llibre Raïms, que parla de les principals varietats de vinya catalanes, la seva història, del cultiu i dels vins que en resulten. El llibre, impulsat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i el Vinseum, recull la història i la cultura, l’ampelografia, les característiques agronòmiques i les aptituds enològiques de les dotze varietats que tradicionalment s’han cultivat a Catalunya.

Raïms és un treball col·lectiu fet per sis especialistes procedents de diferents àmbits relacionats amb la vinya i el vi. De la suma dels seus coneixements n’ha resultat aquest manual, que tracta d’una manera molt completa un dels cultius més representatius de la Mediterrània, de la qual en formem part. Existeixen altres publicacions que tracten l’ampelografia, la viticultura o l’enologia des d’un punt de vista tècnic. No és, però, gaire freqüent que, com en aquest cas, s’hi incorporin també elements d’història i de cultura.

Les dotze varietats que inclou aquest manual són autòctones, encara que totes, per diverses raons històriques, són presents en altres territoris: carinyena, garnatxa, macabeu, malvasia de Sitges, monastrell, moscatell, parellada, picapoll, sumoll, trepat, ull de llebre i xarel·lo.

Està escrit de manera que la seva lectura és còmode i amena, amb un llenguatge planer que conté el tecnicismes justos i necessaris, amb el gran valor afegit que, a més de la informació tècnica de cada varietat, hi trobem una aproximació a la seva història i cultura que ens ajuda a posar-la en context i a enriquir-ne el coneixement. llibres i vi

Podríem dir que és una obra imprescindible per poder entendre i interpretar millor tan els vins elaborats amb aquestes varietats, com per treure més profit de les visites enoturístiques. El seu objectiu és que sigui útil a pagesos, elaboradors, tècnics del sector vitivinícola i, sobretot, a tots aquells amants del vi i consumidors que vulguin saber alguna cosa més dels raïms i vins del nostre país.

L’obra ha estat coordinada per Josep Maria Puiggròs, Xavier Fornos i Jordina Escala, i també hi col·laboren els especialistes Agustí Villarroya, Montserrat Nadal, Lluís Giralt, Joan Rovira i Carme Domingo.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals hi trobareu una amplia col·lecció d’obres que parlen de la vinya i el vi.

amb el suport de la generalitat

 

 

 

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juliol i agost

  SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats dels mesos de juliol i agost que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

 portades 1

 Entre les novetats per adults trobareu el llibre Raïms: les principals varietats catalanes, d’A. Villaroya. Manual que recull la història, el cultiu i els vins de les dotze principals varietats que tradicionalment s’han cultivat a Catalunya: la carinyena, garnatxa, macabeu, malvasia de Sitges, monastrell, moscatell, parellada, picapoll, sumoll, trepat, ull de llebre i xarel·lo.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Mare, d’Ada Castells. Mentre la Sara espera que li passin a recollir els mobles de la mare, li cau a les mans una llibreta amb les memòries que ha escrit l’excèntrica de sa mare. La Sara hi comprova allò que ja sap, que la Raquel s’hauria passat la vida anant a festes, comprant-se joies i ballant la conga, però tenia un problema que no podia esquivar: tres filles.

A la secció infantil us presentem el conte Tinc un drac a la panxa, de Beatriz Berrocal. S’està preparant una funció de teatre a l’escola i el nostre protagonista té por de parlar en públic. Pensa que té un drac a la panxa que el mossega i li roba la memòria, per això no es recorda de la frase que ha de dir quan li preguntin: Digues tu, estrella brillant, saps on puc trobar la lluna?». Com aconseguirà  vèncer un drac tan terrible?

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat Gallipoli, de Beirut. Zach Condon hi torna quatre anys després del darrer àlbum d’estudi. A Gallipoli trobem els seus trets d’identitat, una barreja d’indie-pop amb influències de la música balcànica i mexicana però amb una clara vocació d’experimentar amb altres músiques del món. Ens vam quedar amb ganes de veure’ls al Vida Festival.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula Disobedience, de Sebastian Lélio. Una dona que es va criar en una família ortodoxa jueva torna a la seva llar amb motiu de la mort del seu pare, un rabí. La controvèrsia no trigarà a aparèixer quan comença a mostrar interès per una vella amiga de la infància.

  I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Sola: basat en els records de la Lola, de Denis Lapière. Un poble camperol marcat pel pas de les estacions al cor de Catalunya. Una nena que encara no ha fet set anys i que en porta tres separada dels seus pare sense saber per què. El seu avi, li ha parlat de la guerra que s’estén per gairebé tot el país. Una nit, una bomba cau a una casa del poble a cent metres de la seva.

Aquí teniu tota la selecció de novetat dels mesos de juliol i agost de 2019.

No hi ha comentaris

50 anys de l’arribada del primer home a la lluna!

portada

Va ser un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat. Més o menys així ho va dir l’astronauta Neil Armstrong quan, aquell 20 de juliol de 1969 es va convertir en el primer humà a trepitjar la Lluna.

A les 9.32 hores del 16 de juliol del 1969 el coet Saturn V enviava a l’espai la nau Apol·lo 11 des de Cap Kennedy (Florida). A dins hi viatjaven els astronautes Neil A. Armstrong, Michael Collins i Edwin ‘Buzz’ Aldrin. Quatre dies més tard, el 20 de juliol del 1969 (la matinada del 21 de juliol a Europa), Armstrong trepitjava el terra del satèl·lit de la terra.

Tots tres estaven decidits a fer història en una missió complicada per a la qual s’havien estat preparant durant més d’una dècada: ser els primers éssers humans a trepitjar la Lluna. Després de quatre dies de viatge van deixar l’òrbita terrestre, la nau va entrar al mòdul lunar y van baixar fins a la superfície de la Lluna, una zona anomenada Mar de Tranquil·litat. Van trepitjar la superfície sis hores i mitja després d’haver aterrat i es va retransmetre a tot el planeta des de les instal·lacions de l’Observatori Parkes, a Austràlia.

cuando caminabamosA la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu força material per ampliar coneixements sobre l’efemèride, començant pels més petits, que trobaran com a novetat del mes de juliol, l’àlbum il·lustrat Cuando caminábamos por la Luna, per gentilesa de la llibreria La Mulassa.

En aquest enllaç trobareu tota la informació sobre el vol espacial a la lluna, i en aquest, tota la relativa al programa Apollo de la Nasa.

A més a més, tenim tots aquest contes infantil amb la lluna com a protagonista, i tots aquest documents per a adults que en parlen. A la Biblioteca A. Cardona trobareu exposades, sala infantil i la zona d’adults, una selecció de tot aquest material.

Avui esdevindrà un eclipsi lunar que podreu seguir als jardins de l’Espai Far, a càrrec de Rat Parellada i Carles Schnabel de l’Observatori Astronòmic del Garraf.

El 1979 grup Police va gravar el disc Reggatta de Blanc, que incloïa la cançó Walking on the Moon, caminant per la lluna…

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »