Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

Selecció de novetats – Abril

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes d’abril que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Estimats volcans: el vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, d’Arnau Folch. L’objectiu és explicar d’una manera precisa i entenedora com s’originen i com funcionen els volcans, a més d’analitzar els principals efectes associats a la seva presència per a ecosistemes i poblacions. També ens acosta a la Garrotxa, una àrea de valor ecològic incalculable. Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Serotonina, de Michel Houellebecq. En Florent-Claude té 46 anys, detesta el seu nom i es medica amb un antide-pressiu que li provoca nàusees, desaparició de la libido i impotència. La seva vida sense rumb s’ensorra i se’n va a viure a un hotel, on es retroba amb un vell amic que semblava que duia una vida perfecta. I aquest amic li ensenya a fer servir el fusell… A la secció infantil us presentem el conte Supernens, de Anya Damirón i Pablo Pino. Canviem la nostra manera de veure la discapacitat. Tots podem tenir l’habilitat de trobar la part positiva de les coses per treure el millor dels altres. Obrim el nostre cor a tota classe de persones, sobretot a aquelles que són diferents i aprenent-me d’elles.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat L’oferta i la demanda, de Joan Colomo. El darrer treball del músic de Sant Celoni és una nova demostració de la seva irresistible personalitat que el converteix en un cas particular de l’escena musical catalana. Cançons emocionants i ballables, lletres personals i polítiques allunyades dels convencionalismes. Un autor amb una veu pròpia.

A la secció de cinema us proposem la sèrie Juego de Tronos. Sèptima temporada completa. L’hivern ha arribat. Els Targaryen, Stark i els Lannister continuen la guerra pel tro de ferro però mentre aquestes i altres famílies condueixen cap a violents conflictes, el fred espectre d’una apocalíptica amenaça encarnada per l’exèrcit de Caminants Blancs posa en perill l’statu quo i farà que les rivalitats entre les cases passin a un segon pla.

I a la secció de còmics us assenyalem The Black Holes, de Borja González. Gloria, Laura i Cristina volen muntar una banda d’aires punk a la qual anomenen The Black Holes. Tenen tot el que es precisa: actitud, presència, instint… i molt poca formació musical… Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes d’.

No hi ha comentaris

Universo

Dilluns passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció la novel·la La isla, de Aldous Huxley.

Aquesta és la darrera obra d’Aldous Huxley, i vol ser un la islacompendi de totes les seves idees. Vasera escrita trenta anys més tard que la seva famosa obra Un món feliç i que es caracteritza per ser la seva oposada.
A Un món feliç ens presenta una societat futura totalment monitoritzada, sotmesa mitjançant drogues i ensinistrament i controlada des d’abans del naixement amb tècniques usades per la genètica. És a dir, una distòpia.
En canvi, a “L’illa” ens mostra un món utòpic que cerca la felicitat de la gent que hi viu i que aconsegueix, usant unes tècniques similars a les que apareixen a Un món feliç, però aquest cop al servei de l’ésser humà. A més a més, ens mostra una unió de les idees religioses i místiques de la cultura oriental i de l’occidental d’on recull el millor de cada món.
Però en aquesta tertúlia, com acostuma a ser habitual en les de ciència ficció, ens han interessat més els temes que tracta l’autor. La manipulació genètica, el control de la industrialització, com dur a terme una educació en principis i donar a tot ésser humà el seu lloc al món, el poder polític, la corrupció de les grans empreses etc.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la gràfica:

L’obra: Universo!
Universo! és una sèrie de relats independents que,portada a la manera de títols clàssics com La dimensió desconeguda o Més enllà del límit, però amb una filosofia moderna que l’emparenta amb Black Mirror, ens planteja un escenari futurista: pot ser una empresa que descobreix el viatge en el temps i vol arribar fins a l’inici de la creació per registrar els quarks amb la seva marca, uns robots de companyia que de forma misteriosa es tornen letalment afectuosos, o un accident quàntic en què una enginyera es veu transportada uns minuts en el futur, complicant la seva vida fins a un punt extenuant.
És un còmic que neix pensat per a un entorn digital, en tres idiomes (castellà, anglès i català), i que pretenia ser una sèrie (més o menys) regular. Monteys deixa de banda la historieta d’humor d’una pàgina per aproximar-se més al concepte d’històries de gènere més extenses i properes al format comic book tradicional.
L’àmbit escollit no podia ser un altre que el de la ciència ficció, una de les passions de Monteys i gènere que ja havia tocat a l’inici de la seva carrera, com en les aventures de Calavera Lunar (1996), o Carlitos Fax (2004-06).
La paradoxa de l’avi i d’altres paradoxes temporals, els problemes de confiar les relacions en robots que poden arribar a estimar-nos massa, el primer contacte amb uns éssers extraterrestres… són alguns dels temes que tracta l’autor en els diferents capítols del còmic.
Visualment hi ha un dibuix detallat i meticulós, tant en la part realista com en la tecnologia futurista, on l’autor dóna curs a la seva creativitat.
L’intel·ligent ús del color també ajuda a la narració, ja sigui en explosions còsmiques, en flashbacks o en moments de violència extrema.

L’autor: Albert Monteys
Albert Monteys va néixer a Barcelona el 1971. Mentre estudiava Albert MonteysBelles Arts a la Universitat de Barcelona va presentar unes mostres a l’avui desapareguda editorial Joc Internacional, especialitzada en jocs de rol i wargames. Va ser acceptat, i al número 17 de la seva revista Líder, de juny de 1990, va aparèixer la seva primera tira de premsa i llavor de la tira bimestral Tío Trasgo.
Va fer les il·lustracions de suplements de jocs de rol, com ara El libro de los trolls, de la sèrie de suplements per al joc de rol RuneQuest, i amb el temps va arribar a ser encarregat de producció de l’editorial.
Paral·lelament al treball en l’àmbit dels jocs de rol, juntament amb alguns companys de facultat, com Àlex Fito, José Miguel Álvarez i Ismael Ferrer, es van donar a conèixer formant el col·lectiu La Penya, autor del còmic Mondo Lirondo, guardonat amb el premi al millor fanzine al Saló del Còmic de Barcelona de 1994. Aquest èxit va fer que el col·lectiu acabés treballant al suplement l’Avui dels Supers del diari Avui.
Monteys no trigaria a incorporar-se a El Jueves, primer fent historietes per a la revista Puta Mili, d’on va passar a fer una sèrie per El Jueves anomenada Paco ‘s Bar, que va ser substituïda per Tato el desembre de 1996.
Al Saló del Còmic de Barcelona de 1997 va guanyar el premi a l’Autor Revelació pel comic-book Calavera Lunar (pel qual també va estar nominat a Millor Obra i Millor Guió, en una triple nominació sense precedents), una obra més personal que aprofundia en el seu univers humorístic particular.
També ha realitzat còmics per la revista infantil Tretzevents.
Al gener de 2011 va deixar la direcció de El Jueves en mans de Maite Quílez per poder dedicar més temps a la seva tasca com a dibuixant.
En 2014 comença a publicar en format digital la sèrie de ciència ficció retrofuturista Universo !, que el 2017 va ser nominada al Premi Eisner en la categoria de millor còmic digital i amb la qual va obtenir el premi Carlos Giménez al Millor Webcomic o Còmic Online. L’abril de 2018 Astiberri comença la publicació en paper del còmic, pel qual ha continuat rebent diversos guardons, com el Premi al Millor Còmic al Saló del Còmic de Barcelona de 2019.

No hi ha comentaris

Una pulga en la montaña

“Vicente Trueba era tímid, petit, tranquil fins que treia el geni. Amb un alt sentit de l’ètica. Físicament, un superdotat amb poques ganes de patir i moltes de gaudir la vida. Un home, en definitiva. Res més que això, i tot això …”

La pulga de torrelavega

portada

 

Avui us tornem a presentar una novetat del Racó Ciclista de la biblioteca, Una pulga en la montaña, de Marcos Pereda, que va obtenir un accèssit en el II Certamen de literatura ciclista “Un libro en ruta”.

Una pulga en la montaña no és una biografia qualsevol, es tracta d’una obra de narrativa inspirada en la figura del gran ciclista Vicente Trueba. “La Pulga de Torrelavega”, com es coneixia al corredor càntabre, va ser el primer Rei de la Muntanya de la història del Tour de França (en 1933) i un dels pioners espanyols a demostrar la seva vàlua més enllà dels Pirineus.

A partir d’una coral de veus fictícies, el llibre repassa diferents moments de la vida de Vicente Trueba. Un veí, un periodista francès, un esprintador italià o un company de milícies durant la guerra civil … tots ells serveixen per anar component un discurs polifònic en el qual les històries sobre la Pulga es barregen amb altres aspectes del ciclisme i la societat en els temps heroics. Un llibre per conèixer com vivien, entrenaven, competien i sentien els membres de la caravana ciclista en els anys trenta del segle passat.

MarcosPereda

 

Marcos Pereda va néixer a Torrelavega en 1981. Primer va ser un nen, més tard va créixer i ara torna a ser un nen. Ha treballat com a negre literari, però prefereix no parlar-ne perquè era jove i innocent. Escriu en llocs com Jot Down, CTXT, Conquista Magazine o Soigneur, publicacions de tant prestigi que fins i tot han pogut suportar la seva presència.

També té alguns llibres rars i altres sobre bicicletes, com “Arriva Italia” o “Periquismo. Crónica de una pasión“, sobre les gestes de Pedro ‘Perico’ Delgado. A vegades li han donat algun premi, però li va fatal la memòria per a aquestes coses. Un any va estar a punt de guanyar la Carrera del Pavo del seu club, però un fatídic punxada va acabar amb els seus somnis de glòria. Mai ha aconseguit superar-lo.

 

 

No hi ha comentaris

L’art de portar gavardina, de Sergi Pàmies

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca pel mes d’abril està preparant la lectura de la novel·la L’art de portar gavardina, de Sergi Pàmies, i es reunirà la tarda de l’últim dissabte del mes.

L’obra: L’art de portar gavardina
portar-gavardina-copyA partir de la seva observació juvenil que la seva mare s’enamorava d’actors i homes que portaven amb naturalitat i elegància una gavardina: Spencer Tracy, Jorge Semprun i els seu mateix marit, Gregorio López Raimundo, Pàmies agrupa en aquest recull, 13 relats que barregen anècdotes i sentiments de la biografia de l’autor i de la seva família, amb situacions absurdes i una observació alhora despietada i compassiva del desconcert de l’home del s. XXI.
Diuen que aquest és un llibre amb 13 contes especialment tristos que reflecteix el seu baròmetre vital. Tot i que ell declara que això és una “victòria de la ficció”, confessa que els seus últims cinc anys han estat “el moment de dues absències i mitja: la de la mort dels meus pares; la d’una llarga història d’amor que s’acaba i el distanciament natural amb els fills que s’han fet grans”. Tots els relats posen en evidència una gran capacitat d’observació que confirma aquest autor com un artesà amb un estil cada cop més depurat en què els detalls i les emocions tenen tot el protagonisme.
Sobre l’estil del recull, que es caracteritza per frases breus i sense punts i apart, diu el mateix autor: Volia aconseguir un efecte torrencial, una necessitat de contar turbulenta, però que fos comprensible. Sóc un lector mala persona i intento aplicar-ho com a escriptor: no vull generar problemes inútils al lector; la meva escriptura no és així pels temps moderns, no és una necessitat frívola; el meu model literari és densitat, concentració i brevetat; si això és el signe literari dels temps, hi estic casualment. Busco una llengua molt accessible, és fruit d’una preocupació infinita per no empobrir ni enriquir de manera anacrònica o excessiva l’idioma; trobes una llengua que s’apropi molt al que tu i els teus personatges sou. Per entendre’ns, model Josep Maria Espinàs o Quim Monzó… Escriure bé no és escriure complicat , sinó justament a l’inrevés”.
Com és habitual en els reculls anteriors del mateix autor, el llibre combina reflexió, malenconia, ironia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l’absurd i la capacitat de sorprendre el lector els antídots més eficaços per combatre els fracassos, les absències i altres desconcerts de l’edat adulta.

L’autor: Sergi Pàmies
Aquest narrador, articulista, traductor i comentarista de ràdio i TV neix a París el 26 de gener del 1960. És fill de l’escriptora Teresa Pàmies i del secretari general del PSUC Gregorio López Raimundo, activistes polítics exiliats a França durant la dictadura franquista.sergi pàmies
Fins als 11 anys viu a Gennevilliers, a la perifèria parisenca: “Dels vuit als onze anys són els millors anys de la meva vida, i de molt. M’ho vaig passar molt bé. Vivíem en un barri pobre, teníem molt d’espai per jugar, no teníem tele, anava al cine quatre cops a la setmana, estudiava música al conservatori, jugava a futbol amb l’equip oficial del barri, feia moltes coses, i els meus pares, amb les seves activitats polítiques, ens portaven a mi i als meus germans, sempre amunt i avall, no ens deixaven mai amb ningú, viatjàvem… era collonut.” (Avui, 18 nov. 1990).
El juliol del 1971 la família es trasllada a Barcelona. El jove Sergi s’ha d’adaptar a la nova situació, i a l’escola, descobreix el català. En aquesta època la seva mare inicia la carrera literària amb la publicació de Testament a Praga (1971). Quan Pàmies torna de fer la mili treballa d’administratiu en una gestoria i més tard de comptable en una empresa de mobles. Aviat, però, comença a escriure contes, i el 1985 en porta uns quants a l’editor Jaume Vallcorba, de Quaderns Crema, que els publica sota el títol T’hauria de caure la cara de vergonya (1986). El 1987 publica el segon recull, titulat Infecció, i es preparen les traduccions castellana i francesa d’ambdós llibres.
Sobre els seus inicis i les influències que rep, Pàmies diu: “Això és molt curiós perquè quan vaig començar a escriure potser només havia llegit un parell de contes de Calders, gairebé res; de narrativa catalana, n’havia llegida molt poc. Jo vinc de la poesia, i d’autors que m’han influït hi ha Joan Vinyoli, i Salvat-Papasseit, que m’agradava perquè explicava històries als seus poemes. Vinyoli m’agradava per la llengua. […] D’influència de la narrativa catalana, en tinc poquíssima. En tinc de la poesia i de tot el que vaig llegir que sortia publicat en aquell moment –des dels setze anys fins als vint-i-cinc–, que vol dir: Cortázar, Delibes, Ribeiro, Truman Capote, tots els francesos, John Irving… És curiós com, quan vaig començar a publicar, em buscaven les influències aquí i les tenia a fora. Però les grans influències a l’hora d’explicar històries les tinc del cine i de la publicitat. M’han influït més pel·lícules i anuncis que un autor concret. Amb els llibres aprens a escriure, però a explicar històries, no.” (Serra d’Or, desembre del 1994).
Al mateix temps comença a col·laborar en diferents mitjans de comunicació, escrivint guions i intervenint a la ràdio i la TV. Amb Quim Monzó és autor de la ràdio-novel·la Sang bruta, emesa per Catalunya Ràdio l’any 1990. També escriu articles d’opinió i cròniques esportives i periodístiques a diaris i revistes, col·labora a la ràdio i a TV3. L’any 1990 apareix la seva primera novel·la, La primera pedra, que obté el premi Ícaro atorgat pel Diario 16. Continua amb aquest gènere amb la publicació de L’instint, obra guardonada, per votació dels lectors, amb el premi Prudenci Bertrana com la millor novel·la catalana de l’any. La traducció francesa, editada per Jacqueline Chambon, és finalista del premi Laure Bataillon del 1992, al millor llibre estranger. Sentimental (1996), introdueix amb més intensitat que no en els llibres anteriors reflexions sobre l’amistat, l’amor i la mort. Continua la seva producció literària amb la publicació, el 1997, d’un recull de relats titulat La gran novel·la sobre Barcelona, guardonat amb el premi de la Crítica Serra d’Or del 1998, seguit per L’últim llibre de Sergi Pàmies l’any 2000. Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006), el seu llibre més guardonat, rep els premis Ciutat de Bar-celona de narrativa del 2006, Lletra d’Or del 2007 i Setenil al Millor Llibre de Relats Publicat a Espanya del 2007. Amb La bicicleta estàtica (2010), construeix ficcions a partir de materials autobiogràfics. Cançons d’amor i de pluja (2013) reuneix vint-i-sis contes que s’estructuren com un recital d’emocions i reflexions sobre la vulnerabilitat i els rituals més absurds de l’edat madura. L’any 2016 publica un curiós llibre d’acord amb una de les seves fílies més confessades: Confessions d’un culer defectuós.
Tota la seva obra ha estat traduïda al castellà i al francès, i també té obra traduïda a l’alemany, l’anglès, el búlgar, l’èuscar, el gallec, el grec, l’italià i l’ucraïnès. Paral·lelament cal destacar la seva tasca com a traductor, principal-ment del francès al català i al castellà. Tradueix obres d’autors contemporanis com Agota Kristof, Amélie Nothomb i Daniel Pennac, entre d’altres.

No hi ha comentaris

El Far

“No era la primera vegada que s’escapaven al far, aquell far que havia quedat cec i agònic, però sí que seria l’última. S’ho acabaven de prometre, allà mateix, en el fred aixopluc de la ferralla que resistia l’embat de les onades. Ja n’hi havia prou d’amagar-se, de suportar un amor furtiu. Anar al far de Buda, que consideraven seu, havia estat un al·licient afegit a les seves trobades temeràries. Però el joc havia acabat, i ara s’enfrontaven a la dura incertesa de quan es tornarien a veure”.

portada

Aquest dissabte dia 30 de març es presentarà el llibre El Far, de Maria Carme Roca a l’Espai Far de la ciutat, amb la presència de l’autora, que serà introduïda per la també escriptora Maria Pilar Queralt del Hierro.

 

La novel·la El Far, que ha estat la guanyadora del premi Prudenci Bertrana 2018, és un viatge d’emocions en el temps i en l’espai que ens descobreix un dels indrets més desconeguts i interessants del nostre país: el far de l’illa de Buda.

Durant una celebració familiar, la Diana constata que la seva mare, la Cinta, no és la persona que sembla. Quin és el secret que amaga? La Diana creu que ha arribat el moment de treure’n l’entrellat i plantar-li cara. Però per a això s’haurà de remuntar als orígens familiars a l’illa de Buda i el seu emblemàtic far de metall, el més alt del món quan es va construir l’any 1864.

La força del mar, de l’amor, de la voluntat i també de l’odi construeixen una novel·la colpidora i sorprenent en un dels indrets més inhòspits del món: el far de l’illa de Buda.

Maria Carme Roca i Costa (Barcelona, 1955),  maria carme rocahistoriadora i filòloga, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat una cinquantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa que sovint les uneixi i escrigui novel·la històrica. L’any 2006 va guanyar el Premi Nèstor Luján amb Intrigues de palau: el poder d’una dama catalana a la cort medieval. Les seves novel·les El monestir proscrit (2008), Barcino (2009), Escollida pels déus (2011) i L’enigma Colom (2014) han captivat milers de lectors.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu tots aquests llibres de Maria Carme Roca.

No hi ha comentaris

‘El Padrino’ de Mario Puzo fa 50 anys

libro_1322161062El Padrino, la novel·la de l’escriptor Italo-americà Mario Puzo que va ser l’origen de la mítica trilogia de pel·lícules dirigides per Francis Ford Coppola celebra el cinquantè aniversari de la seva publicació.

Amb El Padrino, Puzo va aconseguir crear un nou gènere, novel·la sobre la Màfia, que va revolucionar el món literari amb la seva publicació el 1969.

Per primera vegada, la Màfia protagonitzava una novel·la i era retratada des de dins. Mario Puzo no la presentava no com una mera associació de malfactors, sinó com una complexa societat amb una cultura pròpia i una jerarquia acceptada fins i tot més enllà dels cercles de la delinqüència.

El Padrino és la història d’un home, Vito Corleone, el cap mafiós més respectat de Nova York. Dèspota, benèvol, implacable amb els seus rivals, intel·ligent i fidel als principis de l’honor i l’amistat. Don Corleone dirigeix un empori que abasta el frau i l’extorsió, els jocs d’atzar i el control dels sindicats.

La vida i negocis de Don Corleone, així com els del seu fill i hereu Michael, conformen l’eix d’aquesta magistral obra.

Poc temps després que la novel·la es convertís en un fenomen literari, un jove director cinematogràfic va adquirir els drets per adaptar el text a la pantalla gran. Era Francis Ford Coppola, que va col·laborar amb el mateix Mario Puzo en l’escriptura del guió. La pel·lícula es va estrenar l’any 1972 protagonitzada per un grup d’actors de luxe: Marlon Brando, Al Pacino, Diane Keaton, James Caan, Robert Duvall i Talia Shire, entre molts altres.

La pel·lícula va guanyar el Premi Oscar a la Millor Pel·lícula i la seva seqüela, El Padrino II, també ho va aconseguir dos anys després.

puzo01Mario Puzo va néixer a Nova York l’any 1920, en el si d’una família d’immigrants italians.

Va estudiar Ciències Socials en la Universitat de Columbia.

Les seves dues primeres obres, La arena sucia i La Mamma, van tenir un gran acollida però la seva consagració definitiva va arribar amb la publicació de El Padrino, amb la qual a més va aconseguir dos premis Óscar per la seva feina de coguionista.

A aquesta novel·la la van seguir Los tontos mueren, El siciliano, La cuarta K i El último Don.

Puzo va morir a la seva casa de Long Island el juliol de 1999 a causa d’una aturada cardíaca poc temps després de finalitzar l’escriptura de la seva darrera novel·la, Omertà.

ultimodon siciliano omerta Mario Puzo_La cuarta K (Grijalbo)
No hi ha comentaris

El Fons del “Archivo Fotográfico de Villanueva y Geltrú”, la Secció fotogràfica del Centre d’Estudis de la BMB

Avui us presentem com a novetat un nou volum de la col·lecció “els nostres fotògrafs” sobre fotografies històriques de portada-6elsnostresfotografsVilanova i la Geltrú, editat pel Cep i la Nansa.

Es tracta del volum sisè, El Fons del “Archivo Fotográfico de Villanueva y Geltrú”, la Secció fotogràfica del Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer a partir dels anys 1940 i fins al 1980. Una panoràmica exhaustiva de la Vilanova i la Geltrú de la segona meitat del segle XX.

Aquest nou llibre forma part de la política de difusió de l’Arxiu Comarcal pel que fa als fons històrics que conserva. La col·lecció Els Nostres Fotògrafs s’inicià l’any 2006 amb el llibre dedicat al fotògraf vilanoví Ramir Horro. Després va continuar amb autors com Jordi Mas, els germans Joan i Ramon Bellmunt, Joan Artigues i finalment, el volum cinquè, dedicat a tres retratistes, Alfons Foradada, Jordi Ferret i Francesc Farré.

portadesAquesta vegada no es tracta d’un sol autor, sinó que el llibre està dedicat al col·lectiu amateur de fotògrafs vilanovins, que amb el suport del govern municipal d’aleshores, van crear aquest arxiu fotogràfic, amb l’objectiu principal de deixar constància de la transformació social i urbanística de la ciutat.

Es tracta d’una selecció de 180 fotografies en blanc i negre de diferents autors, però amb un tema en comú, reflectir els canvis urbans de la ciutat des dels anys 1950 fins al final de la dictadura. Un període intens de creixement i de grans transformacions, però a la vegada sense cap mena de filtre que pogués tenir en compte la conservació del patrimoni arquitectònic i urbanístic de la ciutat.

El 22 de setembre de 1951 la Junta del Patronat de la Biblioteca-Museu Balaguer acordà la creació d’un Centre d’Estudis amb l’objectiu de fomentar es investigacions i els estudis locals a través de les diferents seccions en que es va constituir.
En aquest context, l’1 de juliol de 1955, l’Ajuntament va encarregar a la Secció Fotogràfica del Centre d’Estudis, la creació i organització d’un “Archivo Fotográfico de Villanueva y Geltrú” amb l’objectiu de deixar constància gràfica dels fets més rellevants que s’anaven produint a la ciutat i la seva comarca.

Aquest llibre és un fruit d’aquell encàrrec. La feina d’un grup d’aficionats a la fotografia, que sense grans pretensions ni mitjans, van acabar generant un important patrimoni documental, conservat a l’Arxiu Comarcal del Garraf, cabdal per visualitzar i entendre el nostre passat més recent.

Imatges entranyables i plenes d’anècdotes i records que ens serveixen, sobretot, per explicar retalls de la nostra història més recent a les noves generacions. A l’hora de seleccionar aquestes imatges entre les més de deu mil que té l’Arxiu Fotogràfic Municipal s’ha prioritzat un tema, la transformació urbana que la ciutat de Vilanova va viure a partir de la segona meitat del segle vint fins els anys 80. Principalment, perquè fou un dels objectius pels quals es va crear aquest arxiu fotogràfic. Es tractava, segons la idea fundacional del mateix alcalde Antoni Ferrer Pi, de deixar constància dels canvis urbanístics d’un període caracteritzat pel creixement econòmic i demogràfic de la ciutat, i per tant, per una expansió urbanística que la va modificar, i no sempre en positiu.

No hi ha comentaris

La belleza del universo

portada_la-belleza-del-universoSom capaços d’entendre l’univers? És possible que l’espai i el temps no siguin més que una il·lusió? Realment hi ha vida en altres planetes? Per què existim? Aquestes són la classe de preguntes que aborda La belleza del universo, en què descric com la física del segle XXI ha canviat la nostra manera de pensar i de concebre el món. Per llegir-lo no cal tenir coneixements previs, només valor per fer una ullada més enllà del que donem per descomptat. Aquestes pàgines són una invitació a deixar-se encisar per la realitat en què vivim “, ens diu Stfan klein.

Avui us presentem com a novetat un llibre de divulgació científica, l’assaig La Belleza del universo, de Stefan Klein, dins la col·lecció Los Tres Mundos.

Què pot ensenyar-nos la manera com una rosa floreix o el moviment d’una tempesta sobre com funciona el món en què vivim? I quines lliçons podem extreure de la poesia o de Sherlock Holmes sobre la condició del temps i l’espai?

Aquest llibre transforma experiències diàries en fets claus per entendre algunes de les idees i teories més complexes de la física del segle XXI. D’una banda, fa llum als racons més foscos de la nostra realitat, mostrant tot el que hi ha darrere del món visible, i de l’altra, en el procés, Stefan Kleinens revela la bellesa del nostre univers.

Un dit rep un cop de martell. Un huracà travessa Europa sense que ningú hagi estat capaç de preveure-ho. La irrupció d’un cabell blanc a la barba. L’escenari d’un crim. Un poema de Poe. La forma d’una rosa. A partir de situacions familiars, aquest llibre ens convida a delectar-nos amb la bellesa del cosmos en un sorprenent viatge pel temps i l’espai.

Stefan Klein va néixer el 1965, va estudiar física i filosofia a Munic i Grenoble i va obtenir una llicenciatura en biofísica. Entre 1996 i 1999 va ser membre de la redacció del setmanari Der Spiegel. El 1998 va rebre el premi de periodisme científic Georg von Holtzbrinck. Des de l’any 2000, Stefan Klein exerceix com a escriptor. El seu èxit de vendes La Fórmula de la felicitat: com s’originen els sentiments positius, ha estat traduït a 24 idiomes. A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu la seva obra El Tiempo: modo de empleo.

No hi ha comentaris

La Vilanova contracultural del anys 70

portadaAvui us presentem un assaig del Doctor en Ciència Política i de l’Administració Joan Carles Duran Esteva, La Vilanova contracultural del anys 70. Una contribució a l’antifranquisme i a la transició local a la democràcia, com a novetat a la Col·lecció Local de la biblioteca.

 

“la història cultural de Vilanova i la Geltrú al llarg de la segona meitat del segle XX podria caracteritzar-se per haver viscut dues grans etapes: el vilanovisme, i les polítiques culturals que aniran de bracet de la recuperada democràcia municipal a partir de l’any 1979.
Entremig de les dues grans etapes acabades d’apuntar, tanmateix, penso que és important destacar-ne el parèntesi que hauria significat la Vilanova contracultural dels anys setanta. Uns anys d’il·lusió col·lectiva. Uns anys que s’explicarien per la particular recepció de les influències vingudes de fora, i per la seva contextualització en una conjuntura caracteritzada pel final del franquisme…”

 

“la incorporació de les noves generacions, joan-carles-duranmés receptives a les influències de l’exterior (hippisme, maig francès, primavera de Praga, recepció del marxisme via universitària), i a qüestions capil·lars, emotives i més properes com l’execució de Puig Antich, va donar-li a la lluita antifranquista local un biaix contracultural innegable; almenys en la meva opinió. En aquest sentit, la nostra ciutat tampoc va ser una excepció”

L’obra analitza els impactes d’un seguit de realitats i contingències:
El moviment hippie i les influències de la generació beat. El maig francès. La primavera de Praga.
Aspectes dels contexts espanyol i català. Espanya: política i economia. Sobre el marxisme dels anys seixanta a Catalunya. L’execució de Salvador Puig Antich.
L’evolució de la ciutat. Un punt de vista. Antifranquisme i transició local a la democràcia.
La Vilanova contracultural dels anys 70. Vida i activitats dels anys rebels. Espais contraculturals a) els bars, i la música b) La revista què passa? c) el Cicle de Teatre d) la societat l’Acord…

Així doncs, en aquest assaig s’analitzen les petjades d’una part del jovent dels anys 70 en el seu afany per conquerir espais de llibertat en tots els àmbits i el seu paper transformador.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de la història de la ciutat durant el segle XX.

No hi ha comentaris

Novel·les al Racó Ciclista

Avui us presentem dues novetats del Racó Ciclista de la biblioteca, les novel·les ambientades al Tour de France La milla invisible, de David Coventry, i Muerte a contrarrelog, de Jorge Zepeda Patterson.

portada_la-milla-invisible

 La milla invisible. Basada en una història real, la novel·la narra l’odissea del primer equip de parla anglesa a participar al Tour de France. És la commovedora història de cinc ciclistes d’Austràlia i Nova Zelanda que, el 1928, van formar el primer equip de parla anglesa a córrer el Tour de França. Eren valents, amb pocs recursos i superats en nombre, però van aconseguir guanyar-se el cor de la nació francesa. Escrita amb una veu poètica i visceral, la novel·la descriu com va ser participar en aquella carrera (el caos, el perill, les rivalitats), les distàncies extraordinàries en les que es van posar a prova i les formes en què van esquivar el sofriment, de vegades a través de la camaraderia, altres a través de les conquestes sexuals, altres a través de la beguda i les drogues. Una prova de resistència es converteix, per un d’ells (el narrador), en un viatge psicològic al passat, a la seva tragèdia familiar i a la guerra lliurada una dècada abans.

David Henry Halford Coventry, nascut el 2 d’octubre de 1969 a Wellington, és un autor i músic nascut a Nova Zelanda. La seva primera novel·la, La milla invisible, ha estat publicada en sis idiomes diferents, i va ser la guanyadora del Premi Hubert Church per a ficció de 2016.

 

Muerte contrarreloj. Quatre incidents al portada_muerte-contrarrelojTour de França que ha alertat a la policia: un atropellament, un assalt violent, una intoxicació sospitosa i un suposat suïcidi. En més d’un segle res havia alterat l’ordre d’un dels esdeveniments esportius més importants del món fins ara en que és evident que hi ha un assassí al pilot dels corredors.
Marc Moreau, membre clau de l’equip quatre vegades campió, és reclutat per a seguir de prop les petjades del culpable. Marc sap que per guanyar una etapa del Tour, hi ha ciclistes disposats a morir en descensos suïcides a més de noranta quilòmetres per hora; però ara també hi ha alguns disposats a matar per aconseguir-ho.
En una competència que sembla destinada a la desgràcia i en la qual tots els involucrats es converteixen en víctimes i culpables, Moreau té davant seu l’oportunitat de la seva vida i, al costat de Fiona -la seva núvia i cap de mecànics- i Steve Panata -el seu millor amic i quatre vegades campió-, haurà de decidir entre la traïció, el triomf o fins i tot la mort en una frenètica batalla en solitari contra el cronòmetre.

Jorge Zepeda Patterson, economista i sociòleg, va fer mestratge en la Flacso (Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials) i estudis de doctorat en Ciència Política a la Sorbona de París. Va fundar i dirigir la revista Dia Set i és analista en ràdio, televisió i premsa escrita. Va ser director fundador dels diaris Segle 21 i Públic i director de l’Universal. El 1999 va obtenir el Premi Maria Moors Cabot, de la Universitat de Columbia. Dirigeix el diari Sinembargo.mx. Autor i coautor de mitja dotzena de llibres d’anàlisi. Los corruptores, el primer volum de la sèrie coneguda com Los Azules, va ser la novel·la amb la qual va aconseguir l’èxit i va resultar finalista del premi Dashiell Hammett. Amb el segon volum, Milena o el fèmur maás bello del mundo, va guanyar el Premi Planeta el 2014. L’últim volum de la sèrie, publicat el 2018, va ser Los usurpadores.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »