Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

Troc de mirades. Miquel Galmes

capcelera

Fins al 15 de setembre, a la Sala Oberta del Centre d’Art Contemporani La Sala de la ciutat podeu gaudir de l’exposició TROC DE MIRADES. COL·LECCIÓ DEL FONS FOTOGRÀFIC DE MIQUEL GALMES I CREUS.

Arxiu Històric Fotogràfic IEFCEn aquesta exposició es presenta només una part de la seva col·lecció de fotografies. La seva creació atén a dues procedències diferenciades. La primera, es compon de les fotografies que va adquirir pel seu valor històric, representat per les autories de la fotografia amb les que mai va mantenir un contacte personal. La segona, i més extensa, es va formar amb les fotografies realitzades per les autories de la seva mateixa contemporaneïtat, persones amb les que va iniciar un intercanvi, un troc de mirades.

El dijous 12 de setembre a les 19h tindrà lloc una visita a l’exposició a càrrec d’Eduard Bertran, director, i Llorenç Raich, coordinador d’activitats culturals, ambdós de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, entitat organitzadora de l’exposició.

La Sala ja havia acollit una altra exposició que vàrem comentar en aquest blog, Miquel Galmes, compromès amb la fotografia‘, inaugurada el mes de maig del 2016, un any després de la seva mort.

 

Miquel Galmes i Creus va néixer a Barcelona el 1937.foto La seva passió per la fotografia s’inicia el Nadal de 1954, en participar en un concurs de pessebres i obtenir, per aclamació pública, el premi de la seva primera càmera fotogràfica, una Univex. L’any 1962 obre el seu primer estudi fotogràfic, l’any 1965 s’incorpora al departament professional de Kodak, i el 1972 crea la primera assessoria tècnica de fotografia al nostre país, Technofot. Coneixedor de les carències de formació que els fotògrafs tenien en aquella època, concep la idea de fundar una entitat que aglutini els diversos àmbits de la fotografia: ensenyament, cultura, investigació i, especialment, la recuperació del patrimoni fotogràfic. Per això, i com a persona avançada al seu temps, el 1972 crea, amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, entitat a la que va dedicar la seva energia i que va marcar la seva trajectòria professional.

A Vilanova i la Geltrú va organitzar, el 1993, un simposi com a membre de la European Society for the History of Photography. Hi va reunir un nombre important d’historiadors amb la finalitat de difondre les seves investigacions al nombrós públic assistent, tant del país com de l’estranger.

Al llarg de la seva vida, Miquel Galmes i Creus va exercir com a fotògraf artístic obert a totes les tendències i manifestacions de l’art i de la cultura. La seva obra artística i professional es va exposar en mostres individuals i col·lectives a les principals galeries d’art així com a les sales d’entitats culturals de Catalunya i del món.

Fidel a la seva llarga trajectòria i compromís amb la fotografia, fins l’últim moment va continuar adquirint, recopilant i treballant per fer realitat el seu últim gran projecte: fundar per a Catalunya el primer Museu Integral de la Fotografia.

 

Autorretrat_Miquel_Galmes-1

Va col·laborar com a fotògraf en diversos llibres, com el Catálogo de Imágenes Gráficas del Museo Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Galmes va recollir les mirades de la ciutat i les seves festes, com les festes de Sant Pere o la Festa Major, el passeig marítim, i racons amagats de Vilanova i la Geltrú. L’any 1982 li van encarregar fer un reportatge fotogràfic dels nous vestits dels Diables que va dissenyar Armand Cardona Torrandell, i va ser el moment clau en que Galmes es va incorporar de ple a la vida de la ciutat.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu les obres Llums i ombres del temps: abecedari coral, i Travelling 1993 – 2006, totes dues il·lustrades amb fotografies seves, i un article seu, Els Primers fotògrafs vilanovins, publicat a la revista 08800.

 

 

No hi ha comentaris

Raïms

portadaAvui us portem com a novetat el llibre Raïms, que parla de les principals varietats de vinya catalanes, la seva història, del cultiu i dels vins que en resulten. El llibre, impulsat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i el Vinseum, recull la història i la cultura, l’ampelografia, les característiques agronòmiques i les aptituds enològiques de les dotze varietats que tradicionalment s’han cultivat a Catalunya.

Raïms és un treball col·lectiu fet per sis especialistes procedents de diferents àmbits relacionats amb la vinya i el vi. De la suma dels seus coneixements n’ha resultat aquest manual, que tracta d’una manera molt completa un dels cultius més representatius de la Mediterrània, de la qual en formem part. Existeixen altres publicacions que tracten l’ampelografia, la viticultura o l’enologia des d’un punt de vista tècnic. No és, però, gaire freqüent que, com en aquest cas, s’hi incorporin també elements d’història i de cultura.

Les dotze varietats que inclou aquest manual són autòctones, encara que totes, per diverses raons històriques, són presents en altres territoris: carinyena, garnatxa, macabeu, malvasia de Sitges, monastrell, moscatell, parellada, picapoll, sumoll, trepat, ull de llebre i xarel·lo.

Està escrit de manera que la seva lectura és còmode i amena, amb un llenguatge planer que conté el tecnicismes justos i necessaris, amb el gran valor afegit que, a més de la informació tècnica de cada varietat, hi trobem una aproximació a la seva història i cultura que ens ajuda a posar-la en context i a enriquir-ne el coneixement. llibres i vi

Podríem dir que és una obra imprescindible per poder entendre i interpretar millor tan els vins elaborats amb aquestes varietats, com per treure més profit de les visites enoturístiques. El seu objectiu és que sigui útil a pagesos, elaboradors, tècnics del sector vitivinícola i, sobretot, a tots aquells amants del vi i consumidors que vulguin saber alguna cosa més dels raïms i vins del nostre país.

L’obra ha estat coordinada per Josep Maria Puiggròs, Xavier Fornos i Jordina Escala, i també hi col·laboren els especialistes Agustí Villarroya, Montserrat Nadal, Lluís Giralt, Joan Rovira i Carme Domingo.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals hi trobareu una amplia col·lecció d’obres que parlen de la vinya i el vi.

amb el suport de la generalitat

 

 

 

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juliol i agost

  SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats dels mesos de juliol i agost que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

 portades 1

 Entre les novetats per adults trobareu el llibre Raïms: les principals varietats catalanes, d’A. Villaroya. Manual que recull la història, el cultiu i els vins de les dotze principals varietats que tradicionalment s’han cultivat a Catalunya: la carinyena, garnatxa, macabeu, malvasia de Sitges, monastrell, moscatell, parellada, picapoll, sumoll, trepat, ull de llebre i xarel·lo.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Mare, d’Ada Castells. Mentre la Sara espera que li passin a recollir els mobles de la mare, li cau a les mans una llibreta amb les memòries que ha escrit l’excèntrica de sa mare. La Sara hi comprova allò que ja sap, que la Raquel s’hauria passat la vida anant a festes, comprant-se joies i ballant la conga, però tenia un problema que no podia esquivar: tres filles.

A la secció infantil us presentem el conte Tinc un drac a la panxa, de Beatriz Berrocal. S’està preparant una funció de teatre a l’escola i el nostre protagonista té por de parlar en públic. Pensa que té un drac a la panxa que el mossega i li roba la memòria, per això no es recorda de la frase que ha de dir quan li preguntin: Digues tu, estrella brillant, saps on puc trobar la lluna?». Com aconseguirà  vèncer un drac tan terrible?

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat Gallipoli, de Beirut. Zach Condon hi torna quatre anys després del darrer àlbum d’estudi. A Gallipoli trobem els seus trets d’identitat, una barreja d’indie-pop amb influències de la música balcànica i mexicana però amb una clara vocació d’experimentar amb altres músiques del món. Ens vam quedar amb ganes de veure’ls al Vida Festival.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula Disobedience, de Sebastian Lélio. Una dona que es va criar en una família ortodoxa jueva torna a la seva llar amb motiu de la mort del seu pare, un rabí. La controvèrsia no trigarà a aparèixer quan comença a mostrar interès per una vella amiga de la infància.

  I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Sola: basat en els records de la Lola, de Denis Lapière. Un poble camperol marcat pel pas de les estacions al cor de Catalunya. Una nena que encara no ha fet set anys i que en porta tres separada dels seus pare sense saber per què. El seu avi, li ha parlat de la guerra que s’estén per gairebé tot el país. Una nit, una bomba cau a una casa del poble a cent metres de la seva.

Aquí teniu tota la selecció de novetat dels mesos de juliol i agost de 2019.

No hi ha comentaris

50 anys de l’arribada del primer home a la lluna!

portada

Va ser un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat. Més o menys així ho va dir l’astronauta Neil Armstrong quan, aquell 20 de juliol de 1969 es va convertir en el primer humà a trepitjar la Lluna.

A les 9.32 hores del 16 de juliol del 1969 el coet Saturn V enviava a l’espai la nau Apol·lo 11 des de Cap Kennedy (Florida). A dins hi viatjaven els astronautes Neil A. Armstrong, Michael Collins i Edwin ‘Buzz’ Aldrin. Quatre dies més tard, el 20 de juliol del 1969 (la matinada del 21 de juliol a Europa), Armstrong trepitjava el terra del satèl·lit de la terra.

Tots tres estaven decidits a fer història en una missió complicada per a la qual s’havien estat preparant durant més d’una dècada: ser els primers éssers humans a trepitjar la Lluna. Després de quatre dies de viatge van deixar l’òrbita terrestre, la nau va entrar al mòdul lunar y van baixar fins a la superfície de la Lluna, una zona anomenada Mar de Tranquil·litat. Van trepitjar la superfície sis hores i mitja després d’haver aterrat i es va retransmetre a tot el planeta des de les instal·lacions de l’Observatori Parkes, a Austràlia.

cuando caminabamosA la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu força material per ampliar coneixements sobre l’efemèride, començant pels més petits, que trobaran com a novetat del mes de juliol, l’àlbum il·lustrat Cuando caminábamos por la Luna, per gentilesa de la llibreria La Mulassa.

En aquest enllaç trobareu tota la informació sobre el vol espacial a la lluna, i en aquest, tota la relativa al programa Apollo de la Nasa.

A més a més, tenim tots aquest contes infantil amb la lluna com a protagonista, i tots aquest documents per a adults que en parlen. A la Biblioteca A. Cardona trobareu exposades, sala infantil i la zona d’adults, una selecció de tot aquest material.

Avui esdevindrà un eclipsi lunar que podreu seguir als jardins de l’Espai Far, a càrrec de Rat Parellada i Carles Schnabel de l’Observatori Astronòmic del Garraf.

El 1979 grup Police va gravar el disc Reggatta de Blanc, que incloïa la cançó Walking on the Moon, caminant per la lluna…

No hi ha comentaris

Yo, el Fram

La novetat d’avui és la història d’un vaixell. Però no d’un vaixell qualsevol, sinó del Fram, el vaixell més famós de la història de les exploracions polars.

vaixell

Del Fram es va dir que era el millor i més fort vaixell polar mai conegut. Havia estat imaginat per resistir les pitjors condicions de navegació; per aprofitar la fúria del vent i suportar els embats contra els blocs gelats, durs com pedres i afilats com ganivets; per seguir endavant, sempre endavant: per això els noruecs el van batejar com «Fram», que significa endavant en noruec antic. Des de les primeres singladures, el Fram va simbolitzar l’esperit explorador i l’ànsia per conèixer, inesgotable com un foc impossible d’apagar: per moltes dificultats que hi hagi i per terribles que siguin els perills, sempre hi haurà algú que decideixi fer-los front per arribar on ningú ha estat, per penetrar en el desconegut, fins a l’última frontera.

portadaVa ser dissenyat pel constructor de vaixells noruec Colin Archer, per un encàrrec especial del seu compatriota el científic i mestre de l’exploració polar Fridtjof Nansen, qui el va idear per arribar al Pol Nord, beneficiant-se de la «deriva transpolar» del gel descoberta per ell. La seva expedició a l’Àrtic de 1893-1896 va aconseguir batre el rècord d’aproximació al Pol Nord -el Fram va arribar als 85º56′N el 15 de novembre de 1895-, però Nansen no va fer realitat el seu somni d’arribar al Pol. Anys després, entre 1898 i 1902, un compatriota de Nansen, el capità Otto Sverdrup, va portar el Fram a una expedició científica per l’arxipèlag àrtic canadenc, on va descobrir tres grans illes i va cartografiar un total de 260.000 km2.

Va ser un altre noruec, Roald Amundsen, que en l’expedició de 1910-1912 el va utilitzar per arribar a l’Antàrtida i conquerir el Pol Sud, el 14 de desembre de 1911. Amb això, el Fram es convertiria en l’únic vaixell que havia estat més prop dels dos Pols geogràfics del planeta, i el vaixell polar més famós de la història.

Va romandre arraconat durant anys en un moll, però gràcies a la iniciativa del capità Sverdrup, l’explorador Oscar Wisting i el navilier i filantrop Lars Christensen, el Fram va ser restaurat i en 1935 es va traslladar al museu que porta el seu nom. Aquesta és la seva història, narrada en primera persona.

El llibre, Yo, el Fram, ha estat escrit per Javier Cacho, físic,javier cacho científic, i escriptor. Va començar la seva carrera com a investigador el 1976 a la Comissió Nacional d’Investigació Espacial on va dur a terme investigacions relacionades amb l’estudi de la capa d’ozó. El 1985 es va incorporar a l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial on durant diversos anys va ser responsable del Laboratori d’Estudis de l’Atmosfera. El descobriment del forat d’ozó a l’Antàrtida va fer que tornés la seva atenció a aquest continent. Així el 1986 va ser membre de la Primera Expedició Científica Espanyola a l’Antàrtida, a on tornaria els anys següents, una d’elles en ple hivern antàrtic, per continuar les investigacions relacionades amb la destrucció de l’ozó.

A partir d’aquí tota la seva feina com a investigador ha estat relacionada amb els pols terrestres i el medi ambient, i la seva activitat divulgadora l’ha portat a escriure, entre d’altres, diversos llibres sobre la història dels descobriments i dels descobridors dels pols.

No hi ha comentaris

Niebla en el Mont Ventoux y otras historias de ciclismo

“A la televisió van deixar caure la paraula ‘avorrit” durant la retransmissió dels prolegòmens del Mundial de Ciclisme. Un campionat del món avorrit? Mai. Quan escoltem música clàssica ens sembla el més normal del món que hi hagi un preludi. El joc preliminar va arrossegant-se sigil·losament fins arribar al clímax”.

portadaAvui us presentem com a novetat al Racó Ciclista un llibre de relats curts, Niebla en el Mont Ventoux y otras historias de ciclismo, de Wilfried De Jong, un dels grans escriptors de ciclisme. Cap detall escapa a l’atenció d’aquest escriptor entusiasta capaç de convertir el periodisme esportiu i el seu amor pel ciclisme en bona literatura.

A la història que dóna títol al llibre De Jong celebra el seu 50 aniversari recorrent un dels cims mítiques del Tour de França, el Mont Ventoux. El seu fill i dos amics el segueixen en un Renault de lloguer. Mentre pedaleja per la pendent cada cop més forta, i la boira cada vegada més espessa, De Jong evoca les grans figures dels ciclistes que un dia van pujar aquestes terribles pendents. En un dels revolts, la boira és tan espessa que el cotxe està a punt de caure pendent avall.

«Ciccloporno» narra la notícia del tancament de la botiga de Bahamontes, que De Jong va visitar. Bahamontes encara sent un amor intens per la vella bici amb la qual va guanyar el Tour de França. En altres relats, ens aproparem a grans mites del ciclisme com Gino Bartali o Eddie Merckx.

«Bulgaria» és la història de la cursa de 170 km que es va recórrer a Madrid, al Mundial de ciclisme de carretera. ¿Avorrits de donar voltes al mateix circuit una i altra vegada? No per als amants del ciclisme!de jong

«Corbata siciliana» (una tècnica per la màfia per escanyar als seus enemics) explica la incursió a l’illa d’una edició del Giro d’Itàlia.

«Idiotas, idiotas, idiotas» tracta sobre el dopatge com la plaga que va estar a punt de destruir el ciclisme.

Wilfried de Jong (Rotterdam, 1957) és actor, presentador, periodista i escriptor. El 2012 va guanyar el premi Nico Scheppmaker al millor llibre d’esports de l’any per Kop in de wind, que es va convertir en un best-seller a Holanda. També ha realitzat una sèrie de documentals esportius, guanyadors de diversos premis. El 2015, Sol, la seva col·lecció de columnes sobre ciclisme, va ser nominada per al Dutch Sports Book of the Year.

Al Racó ciclista de la biblioteca trobareu més llibres que parlen de ciclisme, a més a més de revistes com Bicisport, Ciclismo a Fondo, Solo Bici o Volata.

 

No hi ha comentaris

Un perfecte equilibri, de Rohinton Mistry

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca pels mesos d’estiu està preparant la lectura de la novel·la Un perfecte equilibri, de Rohinton Mistry, i es reunirà la tarda de l’últim dissabte del mes de setembre.

L’obra: Un perfecte equilibri
PortadaAquesta obra, considerada ja un clàssic de la literatura índia contemporània, dóna una visió alhora realista i mítica d’un segment de la societat hindú de finals del segle XX, resseguint la vida de quatre personatges que, forçats per la necessitat, aprenen a mantenir un equilibri perfecte entre l’esperança i la desesperació.
De vegades s’han d’ aprofitar els propis fracassos com a graons per accedir a l’èxit. S’ha de mantenir un equilibri precari entre esperança i desesperança.
L’any 1975, en ple estat d’emergència i amb una gran escassedat d’habitatges, quatre personatges heterogenis – Dina Dilal, vídua amb necessitat de mantenir-se, Maneck, un jove estudiant i dos sastres, Ishvar i Omprakesh, fugits de la terrible violència de castes de la seva població natal – barregen les seves vides i els seus destins amb els grans esdeveniments de l’època que els ha tocat de viure.
Al voltant dels quatre protagonistes pul·lulen tota una colla de secundaris, tractats amb versemblança, una certa tendresa i humor, cosa que fa que el lector els agafi molt d’afecte i visqui amb un somriure o el cor encongit les seves aventures i desventures.
La novel·la és també un minuciós i despietat quadre de la Índia des d’abans de la independència fins a l’assassinat d’Indira Gandhi, el 1984. Hom assisteix com a testimoni als abusos de poder que es van cometre durant aquella Emergència, a les inhumanes i precàries condicions en què van viure la majoria de la població índia, de totes les injustícies de les quals van ser víctimes i de les conseqüències que en van patir sense possibilitat de defensar-se’n.
Tot i la duresa d’algunes escenes i la cruesa del destí dels protagonistes, el tractament delicat i, sovint, tendrament humorístic de la narració, units a una expressió clara, àgil i molt entenedora del llenguatge emprat, fan que, malgrat la considerable extensió del text, la lectura sigui fàcil i amena. El llibre enganxa i els personatges són difícilment oblidables.

L’autor: Rohinton Mistry
Nascut el 3 de juliol de 1952 a Bombay, encara que de formació canadenca, va estudiar Ciències a la Universitat del seu país. Posteriorment va emigrar a Toronto, el 1975, a la Universitat de la qual va estudiar Literatura i Filosofia, alhora que treballava en un banc. El mateix any es va casar amb Freny Elavia.Rohinton+Mistry
Dotze anys després, el 1987, va publicar una col·lecció de relats breus Swimming lessons and other stories from Firozsha Baag. L’any 1991 va publicar la seva primera novel·la, Un viaje muy largo, amb la qual va guanyar el Governor General’s Award, el premi W.H. Smith, el Commonwealth Writers Prize i va ser nominat al Premi Brookers.
El seu gran èxit i la consolidació com a una de les principals veus de la literatura índia contemporània, li va venir amb la segona novel·la, Un equilibri perfecte, publicada el 1995, i que li suposà el premi Guiller, el Los Angeles Book Prize for Fiction i la segona nominació al Booker Prize. Durant el tour promocional de la seva tercera novel·la, Afers de família (2002), que li va merèixer la tercera nominació al Booker Prize i el Premi Llibreter de Narrativa 2003, a casa nostra, va patir diverses detencions als aeroports d’EEUU, a causa del seu aspecte físic, la qual cosa va provocar que el suspengués, indignat pels prejudicis ètnics.
El 2006 publica The scream.
Actualment viu a Toronto.

No hi ha comentaris

Molta terra catalana a l’Havana

portadaAvui us presentem el primer volum d’una nova obra del fons local de la biblioteca, Molta terra catalana a l’Havana, història de l’emigració catalana a la capital de Cuba. És una obra de divulgació històrica que posa de relleu la importància de l’emigració catalana a l’Havana en el període que abraça de primers del segle xix fins als anys trenta del segle xx, a partir de l’estudi del patrimoni material, en molts casos desconegut, que els catalans hi van deixar.

L’obra, presentada en dos volums, ressegueix la petja dels catalans a la capital de Cuba a partir de 121 relats històrics dedicats a descriure la vida i peripècies de persones i empreses, endreçats en vint capítols, corresponents a l’activitat professional dels immigrants. Cada relat es completa amb fotos actuals que identifiquen i situen en el mapa els elements arquitectònics que han perdurat.

Pel que fa a la relació de Vilanova i la Geltrú amb l’Havana, cal destacar els capítols dedicats a Antoni Font i Guasch, Elies Miró i Soler, La Família Gumà i el ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, La Família Soler i Morell, i La Nissaga dels Samà.

Com a complements indispensables, l’obra compta amb una àmplia introducció històrica i un complet índex onomàstic i empresarial, més de 200 autorfotografies i pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira.

Josep Maria Torné i Pinyol (Sabadell, 1951) és enginyer tècnic electrònic per la Universitat Politècnica de Catalunya, llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, i en Investigació i Tècniques de Mercat per la Universitat Oberta de Catalunya.

Gran aficionat als viatges no organitzats i a descobrir la diversitat del món, ha visitat noranta països i parla ‒amb més o menys solvència‒ uns quants idiomes. Un cop prejubilat i amb força temps disponible, va fer, amb la seva esposa com a ajudant, dues estades a l’Havana, els anys 2010 i 2013, a fi de documentar-se per escriure el seu primer llibre, Molta terra catalana a l’Havana.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu d’altres obres que parlen dels catalans a Cuba.

 

No hi ha comentaris

El alma de los pulpos

portadaEls pops viuen poc i no són socials. “És cert, quatre anys ja és molt per a ells i quan els coneixes ja són adults. És molt trist, l’amistat amb ells acaba aviat. Probablement són tan intel·ligents perquè són saborosos, tothom a l’oceà vol menjar-se’ls, fins i tot ells mateixos són caníbals (observem a una femella que es va menjar a un mascle després d’aparellar dotze vegades; a la 13 potser una mica la va molestar, o se li va obrir la gana), i no tenen defensa, no tenen closca, la van perdre. El mateix factor d’evitar ser menjats a la sabana, entre d’altres, ens va fer intel·ligents a nosaltres.”

Avui us proposem un llibre de divulgació, El alma de los pulpos, on podrem conèixer una de les criatures més sorprenent del planeta. El llibre de Sy Montgomery és un viatge al·lucinant a la ment i el cos dels pops, una exploració sobre tot el que els fa diferents i, alhora, similars als éssers humans.

Els pops tenen una àmplia varietat de personalitats i són intel·ligents de moltes formes: són capaços d’obrir caixes per treure el menjar; llançar dolls d’aigua per jugar amb pilotes; i escapar dels seus cuidadors usant una xarxa com a trampolí per saltar l’aquari i córrer per terra amb els seus vuit potes. Tenen un bec com els lloros, verí com les serps i una llengua coberta de dents. Què saben? Quin tipus de pensaments tenen? Els científics han provat la intel·ligència de gossos, ocells i ximpanzés, i ara s’enfronten a la intel·ligència dels pops, veient-los resoldre problemes i desxifrant el significat dels seus canvis de color.Sy Montgomery

Nascuda el 7 de febrer de 1958, Sy Montgomery és un naturalista, autora i guionista que escriu tant per a nens com per a adults. Al llibre no només ens explica com el nostre coneixement sobre els pops està canviant, sinó també una història d’amor: la seva amb els cefalòpodes. A estones divertit i commovedor, divertit i profund, L’ànima dels pops posa sobre la taula per primera vegada tot el que els pops poden ensenyar-nos sobre nosaltres mateixos.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu el seu llibre El Embrujo del tigre, que descriu com un viatge al lloc on els tigres es mengen els homes i els homes adoren els tigres.

No hi ha comentaris

Hyperion

Dilluns va tenir lloc la darrera trobada mensual del club de Ciència Ficció de la temporada, on es va comentar l’obra Stalker: pícnic extraterrestre, dels germans Arkadi i Boris Strugatski.picnic extraterrestre
Acostumats com estem que la primera trobada amb extraterrestres sigui una cosa èpica, amb grans batalles i herois que van més enllà del valor, aquest llibre ens presenta una perspectiva molt diferent. Sí, hem tingut nostre primera trobada amb éssers vinguts de fora, però què hem estat per a ells? Aquests éssers han passat pel nostre planeta, han fet una parada en el seu camí i han seguit sense adonar-se que existim o ens han posat paranys per a veure el nostre nivell tecnològic o…
Tot és qüestionable, l’única veritat és que en el seu pas han deixat sis zones que els científics tracten d’estudiar, sis zones perilloses on es troben objectes que no sabem perquè serveixen. I al voltant d’aquestes zones estan els stalkers, homes capaços d’arriscar les seves vides pel preu d’aquests objectes i condemnar als seus fills a malalties i mutacions.
En aquesta novel·la on es critica la societat, on l’acumulació de capital ha substituït la moral. Una obra dura on es descriu com l’home pot perdre la vida en la recerca d’una bola daurada, tot buscant una mica més encara, mentre la vida se li escapa. Una novel·la que necessita més d’una lectura per a poder anar madurant tots els seus missatges, i que ens fa reflexionar sobre nosaltres i el que busquem a la vida.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la:

L’obra: Hyperion
portadaÉs la primera novel·la de la tetralogia Els cants d’Hyperion. En ella, seguint una estructura narrativa similar a la d’Els contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, presenta un futur en el qual la humanitat ha colonitzat dotzenes de mons a la galàxia i domina el teletransport i els viatges espacials a velocitats superlumíniques. La novel·la rep el nom del poema èpic inacabat Hyperion (1818), de John Keats, i conté nombroses referències a la seva obra.
Al segle XXVIII la humanitat es troba expandint-se per la galàxia, després d’haver abandonat el moribund planeta Terra original. L’anomenada “Hegemonia de l’Home” manté la pau en una sorprenent però evolutivament estanca i benestant societat que forma la Xarxa de Mons durant els últims tres segles, assessorada per les misterioses Intel·ligències Artificials, els que van adquirir consciència pròpia i es van alliberar del control d’home segles enrere per abocar als seus propis interessos.
En el món d’Hyperion, més enllà de la Xarxa de Mons, es troben les Tombes del Temps, artefactes enviats des del futur llunyà que estan a punt d’obrir-se i tanquen un terrible secret relacionat amb una impossible criatura que només es comunica mitjançant la mort, el Botxí, o Senyor del Dolor, considerat per alguns com una deïtat i per altres com avatar de la imminent expiació humana. Així mateix, uns éssers exteriors coneguts com éxters, descendents també de la vella Terra, han demostrat el mateix interès per aquest estrany món: per raons desconegudes, tots els grups de poder de l’univers conegut desitgen prendre el control del planeta en el moment que s’obriran les Tombes de Temps.
En aquest context, set persones es dirigeixen a Hyperion a una darrera peregrinació a la seva trobada amb el Capsigrany. Tots ells, portadors d’històries increïbles i temibles secrets, mostren al explicar les seves històries, pinzellades del complex univers desenvolupat per Simmons i d’una societat abocada a una lluita per la seva destinació, a la qual potser puguin salvar.

L’autor: Dan Simons
Escriptor americà nascut el 4 d’abril de 1948 a Peoria, Illinois, Estats Units. dan
Dan Simmons és escriptor perquè mai va voler ser una altra cosa. Es va iniciar des de nen com a lector empedreït i els seus estudis el van dur a les humanitats; que va completar amb un màster en educació a la Universitat Washington i, després d’això va començar a treballar com a professor de literatura i redacció; treballar també amb nens superdotats per als quals la creativitat literària era un camí cap a la seva intel·ligència.
Es va casar i va tenir una filla; no va abandonar mai la seva passió i durant la dècada de 1980 va publicar les seves primeres obres, va aconseguir els seus primers èxits i dedicar-se exclusivament a escriure.
Tot i que és un popular escriptor de novel·les de terror (guanyador del prestigiós guardó Bram Stoker), ha estat en el camp de la ciència ficció on ha despuntat més, sent considerat un dels més importants escriptors del gènere fantàstic de finals del segle XX i començaments del XXI.
La seva obra més important és la tetralogia titulada Cants d’Hyperion, composta per Hyperion (1989), La caiguda d’Hyperion (1990), Endymion (1996) i L’ascens d’Endymion (1997), que va ser mereixedora dels premis més importants del gènere (premis Hugo, Locus, Ignotus, Seiun) a excepció del premi Nebula.
Les dues primeres novel·les de la sèrie, preses com un tot, són considerades com una de les obres més importants de la història de la ciència ficció. A començaments del segle XXI, i després d’uns anys allunyat de la ciència ficció i centrat en el terror, va publicar la saga d’Ilión / Olympo, composta per dos títols apareguts en 2003 i 2005.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »