Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

La Ciència-ficció i Fantasia protagonitza el mes de novembre a Vilanova i la Geltrú

portada

Amb motiu de la III Convenció Catalana de Ciència-ficció i Fantasia que tindrà lloc els dies 23 i 24 de novembre a l’Auditori Eduard Toldrà s’organitzen tota una sèrie d’activitats al llarg del mes de novembre en diferents equipaments municipals

Al llarg de tot el mes de novembre la ciència-ficció i la fantasia seran les grans protagonistes de l’oferta cultural de Vilanova i la Geltrú.

foto 1La Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (SCCFF) organitza el 23 i 24 de novembre a l’Auditori Eduard Toldrà la CATCON 2019, la III Convenció Catalana de Ciència-ficció i Fantasia.
Es tracta de la tercera edició d’aquesta convenció que se centra en la ciència-ficció i la fantasia als territoris de parla catalana i que enguany tindrà com autors convidats l’escriptora Montserrat Galícia i els escriptors César Mallorquí i Ian McDonald.
L’activitat compta amb el suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

Activitats complementàries de ciutat:
Per tal d’apropar aquests gèneres a tota la ciutadania prèviament la Xarxa de Biblioteques Municipals ha promogut l’organització de les següents activitats obertes a tothom:

• Del 6 al 30 de novembre a la biblioteca Armand Cardona Torrandell
EXPOSICIÓ: Robots, un viatge de la ficció a la realitat
Els robots són un clar exemple d’anticipació tecnològica. Si el primer robot industrial és del 1961, la ciència- ficció feia molts anys que aportava propostes imaginatives d’un futur més o menys versemblant. Avui dia, en alguns casos, podem afirmar que aquestes propostes ja són una realitat i en d’altres no encara. Es presenta una selecció d’obres i d’autors destacats de la literatura, còmic i cinema que tenen els robots com a protagonistes.
Produïda per Pessics de Ciència. Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

• Del 12 al 29 de novembre a la biblioteca Joan Oliva i Milà
EXPOSICIÓ: Aparador de les meravelles
Ciència-ficció, fantasia, amor, policíaques, por, humor… els grans temes de la literatura estan representats per una acurada selecció de llibres infantils i juvenils, que ens recomana El Consell Català pel Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT). Te’ls has llegit? T’estan esperant!

• Dijous 14 de novembre a les 18h a la biblioteca Armand Cardona Torrandell.

PROJECCIÓ CURTMETRATGES: CATCON. Projecció de tres curtmetratges relacionats amb la taula rodona del diumenge 24 de novembre a les 13h dins la IIIa Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia(Auditori Eduard Toldrà). Durada total aproximada 1h 15’.

• Dimarts 19 de novembre a les 20.30h al Teatre Principal
PROJECCIÓ I CINEFÒRUM: La antena
Del director Esteban Sapir. Argentina. 2007. El cinefòrum anirà a càrrec de Jaume Felipe, bibliotecari especialitzat en cinema i fan de ciència-ficció.
Amb motiu de la CATCON – III Convenció Catalana de Ciència-ficció i Fantasia. Coorganitzada amb: Cineclub Sala1.

• Dijous 21 de novembre de 17.30 a 19.30h a la biblioteca Armand Cardona Torrandell.foto 2

TALLER: Com aplicar la robòtica al dia a dia. A càrrec de Balduí Blanqué, professor de la UPC de Vilanova i la Geltrú. Mitjançant robots reals i programant-los aprendrem els diferents sistemes intel·ligents de robòtica actual. Amb la tècnica del ‘design thinking’ obtindrem idees entre tots per aplicar-les. Vine a passar una tarda única entre robots! Imprescindible portar tauleta o mòbil. Adreçat a infants i adults a partir de 10 anys. Inscripció prèvia a la Biblioteca a partir del 4 de novembre o al formulari digital del codi QR. En col·laboració amb la UPC de Vilanova i la Geltrú.

• Divendres 22 de novembre a les 18h a la biblioteca Armand Cardona
TROBADA AMB L’ESCRIPTOR: César Mallorquí
Presentació a càrrec de Victòria Ortiz, conductora del club de ciència-ficció de la Biblioteca. César Mallorquí, escriptor de ciència-ficció i fantasia, ha estat guardonat amb diversos premis de literatura juvenil i d’adults. A la trobada es comentarà el llibre Trece Monos.

• Dissabte 23 de novembre de 10.30 a 13.30h a la biblioteca Armand Cardona Torrandell
TALLER INFANTIL: WALL·E robot amb moviment
Crearem aquest robot a partir de plantilles de cartró i fusta i li donarem vida instal·lant sistemes elèctrics.
Adreçat a infants a partir de 7 anys. Places limitades. Inscripció prèvia a partir del 4 de novembre, a la Biblioteca o al formulari digital del codi QR.
Programa BiblioLAB de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

A altres espais es faran:

• Del 4 al 22 de novembre a la biblioteca de l’EPSEVG – UPC
Exposició “Bits, volts, ones: la història de les TIC”.
Quin aspecte tenien els primers robots? Com és possible comunicar-se amb un robot que es troba a Mart? Com ha evolucionat la intel·ligència de les màquines al llarg de la història? La resposta a aquestes i moltes altes preguntes la trobaràs a l’exposició
“Bits, Volts i Ones: La història de les TIC”. Des de les calculadores mecàniques fins als robots actuals, l’exposició recorre la història de la informàtica, l’electrònica i les comunicacions, des dels orígens fins arribar als robots de l’actualitat.

• Divendres 15 de novembre ales 20.30h al Local Social de l’AE Talaia
Conferencia 50 ANYS DE L’ARRIBADA DE L’HOME A LA LLUNA a càrrec de Manuel Moreno, professor de la UPC

A banda de la participació directa de la Societat Catalana de Ciència-ficció, de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i de la Xarxa de Biblioteques de la ciutat, aquesta programació ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Biblioteca de l’EPSEVG-UPC, el Cineclub Sala1, el Teatre Principal i l’Associació Excursionista la Talaia.

Més informació:

· activitats paral·leles

· autors convidats

logo

En aquest enllaç trobareu tot el material (llibres, revistes, pel·lícules….) que la Xarxa de Biblioteques Municipals posa a la vostra disposició sobre la Ciència Ficció.

La Biblioteca Armand Cardona Torrandell també és la seu d’un Club de Lectura de Ciència Ficció.

No hi ha comentaris

Trece monos

El dilluns dia catorze vam tenir lloc la trobada del club de lectura de Ciència Ficció, per comentar el llibre Hacedor de Estrellas de l’escriptor britànic Olafhacedor Stapledon.
El llibre ha estat considerat per molts escriptors com una Bíblia del gènere de ciència ficció. Hacedor de Estrellas ens porta a un viatge per l’univers, conegut i per conèixer, actual i futur, a través de diferents mons amb estructures de civilitzacions diferents, éssers que semblen humans però amb pelatges verds, homes plantes, crancs en simbiosi amb peixos, etc.
Ens introdueix en el poder de la ment i com poder viatjar amb ella a imperis galàctics, a les seves guerres i les seves destruccions…
També ens presenta idees com la clonació i l’eugènesi. I Finalment la trobada amb l’ésser que és el creador d’estrelles i que no sent amor per les seves criatures, doncs per a ell simplement són esbossos i jocs.
Escriptors com Isaac Asimov, Arthur C. Clarke o Virginia Woolf han begut aquestes idees i han construït llibres basats en elles.
L’autor, filòsof per sobre de tot, sempre donant tombs a la metafísica i a l’idea que l’home i tota la història de la humanitat és un instant, menys d’un segon en un univers que constantment neix i es destrueix.

Per a la propera trobada el grup prepara la novel·la:

L’obra: Trece Monos
trece monosCarregat d’una ironia que es revela ja des del seu títol, Trece monos és un compendi dels millors nous relats de César Mallorquí, un autor al qual s’espera amb entusiasme des de la sonada publicació en els anys 90 del Cículo de Jericó, per a molts el millor llibre de narrativa breu de ciència ficció mai publicat per un autor espanyol.
A més d’un espectacular retorn al gènere després de dues dècades d’èxit en la literatura juvenil, l’antologia suposa una oportunitat única de gaudir de les millors peces de Mallorquí, entre les quals s’inclouen contes inèdits i altres premiats i apareguts en diverses publicacions, tant espanyoles com estrangeres. Ja que el llibre que ens ocupa recull una varietat de relats que abasta un marc temporal ampli (1996-2014) i també un variat espectre d’enfocaments.
Cada conte té un petit pròleg de l’autor de mitja pàgina que informa de quan i perquè va escriure cada relat. Un cop dins el llibre trobem tretze relats d’allò més variat (el nombre no sorgeix a l’atzar, sinó que va ser exprés desig de l’autor). Tots ells tenen alguna connexió amb el fantàstic, algun nexe amb llocs i situacions que van més enllà del nostre raciocini. Sens dubte estem davant un viatge fabulós, un d’aquells que ens porten a mons ignots i a temps llunyans, una lectura que es gaudeix per les seves moltes facetes i matisos. Com en tot conjunt de relats n’hi ha excel·lents i mundans, millors i pitjors, sempre a gust del lector. Però la majoria comparteixen l’encert de plantejar-nos dubtes i dilemes res trivials, de obligar-nos a pensar sobre moltes coses; entre aquestes temàtiques res fútils hi ha alguna força reiterativa, i és que la religió dóna per a molt.
A Trece monos Mallorquí afegeix al seu il·lustrat sentit de la irreverència una dura mirada a la condició humana, reflexionant amb humor i lucidesa, de vegades entre rialles, sobre la decadència, la mort o la manca de valors. Gaudí ressuscitat virtualment, el senyor Scrooge venent joguines sexuals per Nadal, Déu amb la cara d’Hugh Laurie … Però també la humanitat del segle XXIII, el secret de la longevitat, una partida d’escacs mil·lenària, un cartògraf regalant una illa al seu estimada … I uns estranys micos que escriuen novel·les.
L’autor: César Mallorquí
César Mallorquí de Corral va néixer el 10 de juny de 1953 a Barcelona. La seva família es va traslladar un any després a Madrid, on ha viscut des de llavors. El seu pare, José Mallorquí, també era escriptor, conegut per ser el creador d’El Coyote.cesar-mallorqui
És un dels més reconeguts autors hispans de ciència ficció. Així ho demostra la quantitat de premis rebuts: un UPC el 1995, dos Albert Magne, un altre parell de Gigamesh i l’Ignotus de 1999, per esmentar-ne alguns …
Va publicar el seu primer relat amb quinze anys i amb disset col·laborava a la desapareguda revista La Codorniz. El 1972 va col·laborar com a guionista per a la Cadena SER.
Va estudiar Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense i va treballar com a reporter uns deu anys. En finalitzar la mili, el 1981, va entrar al món de la publicitat com a creatiu, treball que va exercir durant més d’una dècada. Va passar a dirigir el 1991 el Curs de Creativitat Publicitària de l’IADE de la Universitat Alfonso X el Savi, alhora que col·laborava com a guionista de televisió amb diverses productores.
En aquells dies, Mallorquí va tornar a escriure ficció novament, activitat que havia abandonat quan va començar a dedicar-se a la publicitat, inclinant-se per la ciència-ficció i la fantasia. Entre les seves influències hi ha Jorge Luis Borges, Alfred Bester, Clifford Simak i Fredric Brown, i també inclou entre els seus predilectes a Ray Bradbury i Cordwainer Smith.
Al llarg de la seva carrera ha aconseguit nombrosos premis que reconeixen la seva tasca creativa, entre els quals destaca el Premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil en tres ocasions (1997, 1999 i 2002); Premi Ignotus 1999, Premi Gran Angular de Literatura Juvenil 2000 per La catedral, Premi Nacional de Narrativa Cultura Viva 2007 i Premi Hache 2010 per La caligrafía secreta d’Edicions SM.
Entre tots aquests títols podríem esmentar El Círculo de Jericó, El coleccionista de sellos, La catedral, El decimoquinto movimiento o L’illa de Bowen. El 2015 va obtenir el Premi Cervantes Chico per tota la seva trajectòria literària.
En els últims anys s’ha centrat principalment en escriure novel·les de literatura juvenil, però mantenint sempre l’alt nivell de qualitat que el caracteritza i sense abandonar la participació en antologies com Bleak House Inn. Diez huéspedes en casa de Dickens; Prospectivas. Antología del cuento de ciencia ficción española actual o Mañana todavía.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Octubre

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes d’octubre que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre La Guerra más larga de la historia: 4.000 años de violencia contra las mujeres, de Lola Venegas. Durant la història la dona ha patit la violència de maneres molt diverses: crims d’honor, avortaments clandestins, matrimonis infantils, prostitució, ablació femenina. Però també d’altres menys evidents: sentències judicials, vexacions en publicitat, bretxa salarial….

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la El Pintor de almas, d’Ildefonso Falcones. Barcelona, 1901. En Dalmau Sala, fill d’un anarquista ajusticiat, és un jove pintor que viu atrapat entre dos móns. D’una banda, la seva família i l’Emma, la dona que estima, són fermes defensores de la lluita obrera. De l’altra, la seva feina en un taller, l’acosta a un ambient on imperen la riquesa i la innovació creativa.

A la secció infantil us presentem el conte Los Fab Four: los cuatro amigos que se convirtieron en los Beatles, de Susanna Reich. Aquesta és la història de com quatre nois normals van créixer entre les runes de l’Anglaterra de la postguerra i trobaren en la música una força vital poderosa. Quatre amics que es convertiren en la banda de major èxit mai conegut.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat Aitzstar, de Niña Coyote eta Chico Tornado. Quart disc d’aquest enèrgic grup donostiarra que obre nous territoris i camins per al seu rock desèrtic i àrid que juga per paisatges stoner i intensitats dels setantes, al costat de ritmes contagiosament pesats i crits necessaris per la societat del segle XXI.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula El reverendo, de Paul Schrader. Ernst Toller és un rector d’una petita església a l’estat de Nova York, turmentat per la mort d’un fill a la guerra de l’Iraq i separat de la seva dona. Després d’una trobada amb una feligresa embarassada que li demana que aconselli al seu marit, la vida de Toller canviarà per complet.

 I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Bibliomanias, de Laura Pacheco. Els bibliòmans són aquesta subespècie humana més preocupada per acabar un llibre que per la pau mundial. Tots coneixem a algú així. Qui sap, potser ets tu un d’ells. Bibliomanías recopila aquestes situacions, absurdes a vegades, massa reals altres, en les quals el plaer de llegir supera amb escreix el sentit comú.

Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes d’octubre de 2019.

No hi ha comentaris

Trobada amb l’escriptora Sílvia Soler

El proper dissabte 26 d’octubre a les sis de la tarda tindrem unalletres-en-viu Trobada amb l’escriptora Sílvia Soler a la Biblioteca Armand Cardona, presentada per Mercè Foradada, la nostra escriptora de referència, dins el programa Lletres en Viu, amb la col·laboració de  la Institució de les Lletres Catalanes.

Aquest programa afavoreix el contacte entre els lectors i els autors de literatura catalana mitjançant la seva presència en les trobades als clubs de lectura d’adults de les biblioteques públiques del país. La interacció que s’estableix entre els autors i els seus lectors els enriqueix a tots plegats, ja que els lectors coneixen l’autor de les obres llegides, poden resoldre dubtes i parlar dels personatges i del procés de creació de l’obra, i els autors tenen un testimoni de primera mà de la recepció de l’obra per part del públic lector.

Sílvia_SolerSílvia Soler i Guasch va néixer a Figueres l’any 1961 i és periodista. Al llarg de la seva trajectòria laboral ha exercit de redactora de programes de ràdio i de col·laboradora en diferents mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya i el diari Ara. La seva obra s’ha traduït a múltiples idiomes: anglès, castellà, italià, francès i portuguès. És germana de Toni Soler i filla de la poeta Carme Guasch.

Ha escrit la col·lecció de contes Arriben els ocells de nit (1985) i les novel·les El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (1998), L’arbre de Judes (2001), 39+1, L’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa (2005) i 39+1+1,  Enamorar-se és fàcil si saps com (2007). Sílvia és coautora de l’obra Ramblejar (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la Mira’m als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003 i amb Petons de diumenge (2008) va guanyar el premio Prudenci Bertrana 2008.

D’Altres obres de la Sílvia que trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú són Una família fora de sèrie (2010), L’Estiu que comença (2013), Un any i mig (2015), Rellotges de sol (2017), Els vells amics (2017), i la seva darrera obra publicada, El fibló (2019).

No hi ha comentaris

La vaga de La Canadenca

foto

Avui us presentem com a novetat l’assaig La vaga de la Canadenca. La conquesta de les vuit hores, de Ferran Aisa.

portadaLa conquesta de la jornada laboral de les vuit hores va ser el resultat d’una lluita titànica del moviment obrer organitzat que, des dels llunyans anys de la Primera Internacional, es reivindicava. En aquest aspecte reivindicatiu es desenvolupà la història de la Confederació Nacional del Treball, des dels seus inicis fundacionals el 1910 fins al Congrés de Sants del 1918, quan s’organitzaren els sindicats únics seguint les passes anarcosindicalistes d’acció directa, federalisme, solidaritat i suport mutu. El llibre també fa un recorregut per la història de la lluita de les dones treballadores per al reconeixement de condicions igualitàries amb els homes. La conquesta de les vuit hores continuava essent una fita de totes les reivindicacions obreres d’Espanya, però fou a Catalunya on un conflicte de tipus local com el de la Canadenca va esdevenir el gran cavall de batalla dels nous sindicats únics de la CNT. Els obrers, amb una gran intel·ligència, van saber jugar una estratègia essencial per vèncer les perspicàcies de la patronal i esmicolar la repressió governamental. Precisament fou després d’aquesta coneguda vaga que el Govern espanyol, presidit pel comte de Romanones, el 3 d’abril de 1919 va firmar el Reial decret de la jornada de vuit hores o de quaranta-vuit hores de treball setmanal. La lluita obrera va ser llarga, ja que s’enfrontaren a una intransigent patronal que aplicà la seva pròpia «llei», condemnà els treballadors a la fam amb els locauts i finançà pistolers a sou. ferran-aisa

L’autor, Ferran Aisa i Pàmpols (Barcelona, 1948), ha estat comissari i documentalista d’exposicions, redactor i col·laborador de diversos diaris i revistes, professor d’Història de l’ACCAT i guionista de documentals. És premi Ciutat de Barcelona d’Història pel llibre Una història de Barcelona. Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999). És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen La cultura anarquista a Catalunya; Contrarevolució. Els Fets de Maig de 1937Les avantguardes. Surrealisme i revolució; CNT, la força obrera de Catalunya (1910-1939) i Joan Salvat-Papasseit 1894-1924, que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques de la ciutat,

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu tots aquests títols sobre el sindicalisme a Catalunya.

 

No hi ha comentaris

Exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’

toto

Aquest divendres dia 27 a les 7 de la tarda s’inaugura l’exposició Exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’ al Centre d’art contemporani “la Sala” de la ciutat, que es podrà visitar fins el 3 de novembre.

L’exposició, Organitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs pels comissaris Ricard Marco i Ramon Barnadas, mostra escenes al front durant la francesc boixguerra civil, el fons fotogràfic de Francesc Boix que només amb 17 anys va retratar els fronts d’Aragó i del Segre.
Aquestes fotografies van restar perdudes fins que, encara anònimes i procedents de Perpinyà, la Comissió de la Dignitat les va comprar a un antiquari de Barcelona l’any 2013. Tot seguit van ser transferides a Fotoconnexió, entitat que es va encarregar del tractament del fons. L’autoria de les imatges de la Guerra Civil es va poder establir a través de familiars d’alguns dels retratats, mitjançant una anàlisi grafològica i per la descoberta de retrats de Boix entre els negatius. francesc boix mauthausenActualment el fons es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Com a activitats complementàries, el dissabte 28 de setembre a les 18h tindrà lloc la Projecció del documental ‘Las dos guerras del fotógrafo Boix’, presentada per Ramon Barnadas, comissari de la mostra i Enric Garriga, president de Amical de Mauthausen i altres Camps. I el diumenge 20 d’octubre a les 12h una Visita comentada a l’exposició a càrrec de l’altre comissari, Ricard Marco.

El catàleg de l’exposició Els Primers trets de Francesc Boix, amb textos de Maria Barbal, Ramon Barnadas, Pep Cruanyes, Ricard Marco i Josep Maria Solé i Sabaté el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

Francesc Boix (Barcelona, 1920 – París, 1951) va ser un fotògraf català que desprès de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a França i va ser internat a diversos camps de refugiats, s’incorporà a les brigades de treball de l’exèrcit francès i durant la II Guerra Mundial còmicva ser capturat per l’exèrcit alemany. El 1941 ingressà al camp de concentració de Mauthausen, en el qual va treballar en el servei fotogràfic. Es va jugar la vida per enviar els negatius fora del camp a través dels joves integrants del comando Poschacher. A la fi de la Segona Guerra Mundial, Boix va ser l’únic català deportat que va actuar com a testimoni en els processos judicials contra el nazisme a Nuremberg i Dachau, i les seves fotografies es van utilitzar com a prova gràfica del genocidi.

També trobareu a la Xarxa de Biblioteques el còmic El Fotógrafo de Mauthausen, amb guien de Salva Rubio i dibuixos de Pedro J. Colombo, sobre l’experiència de Francesc Boix al camp de concentració nazi. I Francesc Boix: un fotògraf a l’infern, documental de la vida d’aquest fotògraf amb filmacions originals dels diversos períodes històrics que ell va viure.

No hi ha comentaris

Hacedor de Estrellas

Dilluns es va iniciar el nou curs del Club de lectura de hyperionCiencia Ficció de la biblioteca, i es varen presentar les activitats previstes, tota vegada que a més de la lectura es duren a terme trobades amb escriptors, es potenciarà la implicació en la CatCon i es comentarem algunes pel·lícules aprofitant la proximitat del festival de Sitges.

Durant l’estiu s’ha treballat el llibre “Hyperion” de Dan Simmons, primer de la tetralogia “Els Cants De Hyperion”.
Es caracteritza perquè la seva estructura copia “Els Contes de Canterbury” , amb la introducció de diverses referències literàries. Llibre de gran èxit quan va ser publicat, és una mostra que la Ciència Ficció també pot ser gran literatura.
Ens introdueix en un món de futur a través de les sis narracions dels seus personatges. Narracions que parlen de la resurrecció de la carn, de l’esperit, de la ment, de l’hegemonia d’un poble, de la insurrecció de la intel·ligència artificial, de la destrucció de la terra, de l’amor de l’odi …, que com sempre va obrir debat sobre tots aquests temes.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la:

L’Obra Hacedor de Estrellas:
La història comença quan un home es troba en un turó, allà per 1937, hacedorpreocupat per la seva espècie i alhora meravellat per la immensitat de l’Univers. Possiblement convençut que hi ha un creador de semblant esplendor, i en contra de la seva voluntat, comença a fer una mena de viatge astral, a la recerca del Creador d’Estrelles. Al principi, la recerca se centra en trobar vida intel·ligent en altres planetes. Estrella després estrella, el viatger cada vegada pensa que no hi ha vida en altres racons de l’espai exterior, ja que ha visitat centenars de sols i no ha trobat cap empremta de vida. Tot d’una, el descens a un petit planeta i la trobada amb una mena de granger, li tornen l’ànim. El viatge continua per moltes èpoques, des del principi fins al final de l’Univers, aconseguint estadis de consciència cada vegada més grans i aconseguint companys de viatge extraterrestres que també realitzen aquesta mena de viatge astral de coneixement i enteniment. Així se’ns va descrivint tot un infinitat de varietats d’espècies de molts planetes diferents. Presenciem els primers imperis galàctics, les primeres guerres intergalàctiques, així com el rescat de les civilitzacions que aconsegueixen els éssers simbiòtics ja esmentats. La ciència i la tecnologia és tan avançada en aquests éssers, que segons l’autor, és gairebé incomprensible per als éssers humans. Mentrestant, se’ns confessa que els humans som una espècie menor. Després d’arribar Neptú, l’últim planeta del sistema solar (segons els coneixements que es tenien en l’època en què es va escriure la novel·la), una guerra interplanetària amb els marcians extingiria definitivament a l’espècie humana.

L´autor: Olaf Stapledon.
William Olaf Stapledon (10 de maig de 1886 – 6 de setembre de 1950) va ser un escriptor i filòsof britànic, conegut sobretot per les seves obres de ciència ficció.Olaf_Stapledon
Va néixer, en un poblet (avui suburbi) proper a Liverpool i en el si d’una rica i acomodada família burgesa típica de l’Anglaterra industrial. Olaf va passar a la ciutat egípcia de Port Saïd seus primers sis anys de vida, i el seu ambient exòtic i cosmopolita. El seu pare, William Clibbet Stapledon, li va educar d’una forma oberta, moderna i inculcant-un gran amor a la lectura, a les ciències naturals i la nàutica. La seva formació universitària, les influències de Ruskin i dels seus pares van acabar portant-li a adquirir una sèrie de fermes conviccions que mai va abandonar al llarg de la seva vida. Stapledon es definia a si mateix com a socialista, pacifista i agnòstic. Un cop finalitzats els seus estudis universitaris i la guerra, Stapledon va fracassar en aconseguir una feina estable, encara que al llarg de tota la vida va ocupar de forma interina càrrecs a la Universitat de Liverpool i, ocasionalment, va fer classes de secundària i de formació d’adults ( enquadrades en els esforços per educar la classe obrera típics del socialisme anglès). En 1919, Olaf es va casar amb una cosina seva, Agnes Zena Miller (Nova Zelanda 1894), amb la qual tindria dos fills.

El 1929, va escriure la seva “Modern Theory of Ethics”. No obstant això, aviat es va bolcar a la ficció amb la meta d’arribar a un públic més gran. La seva novel·la “Last and First Men”, traduït com “Primera i última humanitat”, o en ocasions “Primer i últim home”, encara que la primera sigui la traducció apropiada, va tenir un gran èxit i el va convèncer d’esdevenir un escriptor a temps complet.
El 1940 la família es va traslladar a Caldy. Després de 1945 Stapledon va viatjar molt donant conferències, va visitar els Països Baixos, Suècia i França, i el 1948 va parlar al Congrés d’Intel·lectuals per la Pau, a Polònia. Va assistir a la Conferència per a la Pau Mundial, celebrada a Nova York el 1949, sent l’únic britànic a qui se li concedia un visat per a això. El 1950, es va integrar al moviment contra l’apartheid. Poc després, en acabar una setmana de conferències a París, va cancel·lar un previst viatge a Iugoslàvia i va tornar a casa en Caldy, on va morir sobtadament d’un atac al cor. La seva vídua i els seus fills van escampar les seves cendres a la sorra dels penya-segats sobre l’estuari de Dee, un dels llocs favorits d’Olaf, i un lloc que va inspirar més d’una idea per als seus llibres.
Escriptor, novel·lista, assagista, historiador i filòsof anglès, considerat un dels escriptors de ciència ficció més imaginatius i originals del segle XX, autor de “L’última i la primera humanitat” (1930), “Hacedor d’Estrelles” (1937), “Joan Rar” (1935) i “Sirià” (1944).

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Setembre

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de setmbre que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults com d’infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre La Guerra total: la Segunda Guerra Mundial al descubierto, Llibre que mostra una visió completa i diferent sobre la guerra més global i mortífera que ha patit la humanitat. S’estudia el paper de les dones en la lluita, la guerra dels espies, la importància de l’economia a l’hora d’inclinar la balança de la victòria…

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Les Costures de l’anell, d’Oriol Ràfols Rubires. Un segrest, en un rerefons de trames corruptes, posa els protagonistes en una situació límit, que el lector viurà des de tres òptiques diferents. Res no tornarà a ser com abans.

A la secció infantil us presentem el conte No hi vull anar!, dElisenda Roca. En Dan i l’Aina són juganers, divertits i xerraires, però últimament estan neguitosos perquè s’acosta el gran dia: se’n van de colònies i no saben què els espera. I si es maregen a l’autocar? I si no els agrada el menjar? I si els fan dormir sols i a les fosques? Un conte per aprendre a dormir fora de casa.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat París, Lisboa, de Salvador Sobral. Segon àlbum d’estudi del cantant portuguès que es va fer famós en guanyar el Festival d’Eurovisió amb el tema Amar pelos dois. L’àlbum s’ha gestat entre aquestes dues ciutats i és una barreja de pop i jazz i tant el títol com la portada són un homenatge al film de Wim Wenders París, Texas.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula Le Fils de Joseph, d’Eugène Green. Vincent és un adolescent criat amorosament per una mre que mai ha volgut dir-li qui era el seu pare. En descobrir que és fill de l’Oscar Pormenor, un editor parisenc cínic i egoista, prepara la seva venjança. Però quan coneix en Josep es replantejarà una alternativa parental.

I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Pluto gracia: crónica de un monopolio global, d’Abraham Martínez. Any 2051. La empresa més gran del món aconsegueix el govern a nivell planetari i el dirigeix com si fos una empresa. En una plutocràcia ser més ric equival a tenir més poder: no hi ha eleccions sinó juntes d’accionistes en què el vot depèn de les accions que té cada ciutadà.

Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes de setembre de 2019.

No hi ha comentaris

Cursos de Català i Fons per a l’aprenentatge de llengües

cursosAquesta setmana s’inicia el període d’inscripcions als cursos de llengua catalana del Consorci per a la Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf.
Els dies 12 i 13 de setembre serà el torn per als alumnes que ja han fet un curs aquest any passat. A partir del 16 de setembre s’obre el torn per a l’alumnat nou.
Les persones interessades a fer un curs de català i que no sàpiguen quin curs haurien de fer, cal que primer facin una prova de nivell. Per això només cal concertar dia i hora com més aviat millor.
Podeu consultar tota la informació que fa referència al proper període d’inscripcions al web, on hi trobareu tot el que cal saber, clicant aquí.

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) organitza en tot el territori cursos de català per a les persones que volen aprendre a parlar en català amb fluïdesa i correcció (Inicial, Bàsic i Elemental) i per a les que volen escriure’l adequadament (Intermedi i Suficiència). També ofereix cursos de perfeccionament (Superior) per a les persones que l’han d’utilitzar de manera excel·lent. Per complementar l’oferta general, ofereix cursos d’aspectes concrets de la llengua (especialitzats).CONNECTAT
Els cursos segueixen els programes de llengua catalana per a l’ensenyament d’adults de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Els programes s’estructuren a partir dels nivells establerts en el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR).
La metodologia i l’enfocament dels cursos del CPNL és comunicativa per tasques, és a dir, els alumnes aprenen dins i fora de l’aula a partir de situacions comunicatives reals en què la llengua és fonamental per comunicar-se. Això vol dir que la llengua que s’aprèn és la que es necessita en cada situació de la vida i s’aprèn correctament, per tal de sentir-se del grup tant com sigui possible. Algunes activitats s’han de resoldre individualment, però també n’hi ha que s’han de resoldre en parella o col·laborativament.
L’alumne pot matricular-se en un curs fent la prova de nivell o presentant un certificat d’un nivell inferior. El fet d’acabar un nivell i superar la prova permet l’obtenció d’un certificat de coneixements de català oficial equivalent al de la DGPL.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat, que forma part de les entitats adherides al Voluntariat per la llengua del Garraf, trobareu un ampli fons per a l’autoaprenentatge de llengües, de gramàtica i de diccionaris.

No hi ha comentaris

Troc de mirades. Miquel Galmes

capcelera

Fins al 15 de setembre, a la Sala Oberta del Centre d’Art Contemporani La Sala de la ciutat podeu gaudir de l’exposició TROC DE MIRADES. COL·LECCIÓ DEL FONS FOTOGRÀFIC DE MIQUEL GALMES I CREUS.

Arxiu Històric Fotogràfic IEFCEn aquesta exposició es presenta només una part de la seva col·lecció de fotografies. La seva creació atén a dues procedències diferenciades. La primera, es compon de les fotografies que va adquirir pel seu valor històric, representat per les autories de la fotografia amb les que mai va mantenir un contacte personal. La segona, i més extensa, es va formar amb les fotografies realitzades per les autories de la seva mateixa contemporaneïtat, persones amb les que va iniciar un intercanvi, un troc de mirades.

El dijous 12 de setembre a les 19h tindrà lloc una visita a l’exposició a càrrec d’Eduard Bertran, director, i Llorenç Raich, coordinador d’activitats culturals, ambdós de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, entitat organitzadora de l’exposició.

La Sala ja havia acollit una altra exposició que vàrem comentar en aquest blog, Miquel Galmes, compromès amb la fotografia‘, inaugurada el mes de maig del 2016, un any després de la seva mort.

 

Miquel Galmes i Creus va néixer a Barcelona el 1937.foto La seva passió per la fotografia s’inicia el Nadal de 1954, en participar en un concurs de pessebres i obtenir, per aclamació pública, el premi de la seva primera càmera fotogràfica, una Univex. L’any 1962 obre el seu primer estudi fotogràfic, l’any 1965 s’incorpora al departament professional de Kodak, i el 1972 crea la primera assessoria tècnica de fotografia al nostre país, Technofot. Coneixedor de les carències de formació que els fotògrafs tenien en aquella època, concep la idea de fundar una entitat que aglutini els diversos àmbits de la fotografia: ensenyament, cultura, investigació i, especialment, la recuperació del patrimoni fotogràfic. Per això, i com a persona avançada al seu temps, el 1972 crea, amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, entitat a la que va dedicar la seva energia i que va marcar la seva trajectòria professional.

A Vilanova i la Geltrú va organitzar, el 1993, un simposi com a membre de la European Society for the History of Photography. Hi va reunir un nombre important d’historiadors amb la finalitat de difondre les seves investigacions al nombrós públic assistent, tant del país com de l’estranger.

Al llarg de la seva vida, Miquel Galmes i Creus va exercir com a fotògraf artístic obert a totes les tendències i manifestacions de l’art i de la cultura. La seva obra artística i professional es va exposar en mostres individuals i col·lectives a les principals galeries d’art així com a les sales d’entitats culturals de Catalunya i del món.

Fidel a la seva llarga trajectòria i compromís amb la fotografia, fins l’últim moment va continuar adquirint, recopilant i treballant per fer realitat el seu últim gran projecte: fundar per a Catalunya el primer Museu Integral de la Fotografia.

 

Autorretrat_Miquel_Galmes-1

Va col·laborar com a fotògraf en diversos llibres, com el Catálogo de Imágenes Gráficas del Museo Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Galmes va recollir les mirades de la ciutat i les seves festes, com les festes de Sant Pere o la Festa Major, el passeig marítim, i racons amagats de Vilanova i la Geltrú. L’any 1982 li van encarregar fer un reportatge fotogràfic dels nous vestits dels Diables que va dissenyar Armand Cardona Torrandell, i va ser el moment clau en que Galmes es va incorporar de ple a la vida de la ciutat.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu les obres Llums i ombres del temps: abecedari coral, i Travelling 1993 – 2006, totes dues il·lustrades amb fotografies seves, i un article seu, Els Primers fotògrafs vilanovins, publicat a la revista 08800.

 

 

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »