Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

El Fons del “Archivo Fotográfico de Villanueva y Geltrú”, la Secció fotogràfica del Centre d’Estudis de la BMB

Avui us presentem com a novetat un nou volum de la col·lecció “els nostres fotògrafs” sobre fotografies històriques de portada-6elsnostresfotografsVilanova i la Geltrú, editat pel Cep i la Nansa.

Es tracta del volum sisè, El Fons del “Archivo Fotográfico de Villanueva y Geltrú”, la Secció fotogràfica del Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer a partir dels anys 1940 i fins al 1980. Una panoràmica exhaustiva de la Vilanova i la Geltrú de la segona meitat del segle XX.

Aquest nou llibre forma part de la política de difusió de l’Arxiu Comarcal pel que fa als fons històrics que conserva. La col·lecció Els Nostres Fotògrafs s’inicià l’any 2006 amb el llibre dedicat al fotògraf vilanoví Ramir Horro. Després va continuar amb autors com Jordi Mas, els germans Joan i Ramon Bellmunt, Joan Artigues i finalment, el volum cinquè, dedicat a tres retratistes, Alfons Foradada, Jordi Ferret i Francesc Farré.

portadesAquesta vegada no es tracta d’un sol autor, sinó que el llibre està dedicat al col·lectiu amateur de fotògrafs vilanovins, que amb el suport del govern municipal d’aleshores, van crear aquest arxiu fotogràfic, amb l’objectiu principal de deixar constància de la transformació social i urbanística de la ciutat.

Es tracta d’una selecció de 180 fotografies en blanc i negre de diferents autors, però amb un tema en comú, reflectir els canvis urbans de la ciutat des dels anys 1950 fins al final de la dictadura. Un període intens de creixement i de grans transformacions, però a la vegada sense cap mena de filtre que pogués tenir en compte la conservació del patrimoni arquitectònic i urbanístic de la ciutat.

El 22 de setembre de 1951 la Junta del Patronat de la Biblioteca-Museu Balaguer acordà la creació d’un Centre d’Estudis amb l’objectiu de fomentar es investigacions i els estudis locals a través de les diferents seccions en que es va constituir.
En aquest context, l’1 de juliol de 1955, l’Ajuntament va encarregar a la Secció Fotogràfica del Centre d’Estudis, la creació i organització d’un “Archivo Fotográfico de Villanueva y Geltrú” amb l’objectiu de deixar constància gràfica dels fets més rellevants que s’anaven produint a la ciutat i la seva comarca.

Aquest llibre és un fruit d’aquell encàrrec. La feina d’un grup d’aficionats a la fotografia, que sense grans pretensions ni mitjans, van acabar generant un important patrimoni documental, conservat a l’Arxiu Comarcal del Garraf, cabdal per visualitzar i entendre el nostre passat més recent.

Imatges entranyables i plenes d’anècdotes i records que ens serveixen, sobretot, per explicar retalls de la nostra història més recent a les noves generacions. A l’hora de seleccionar aquestes imatges entre les més de deu mil que té l’Arxiu Fotogràfic Municipal s’ha prioritzat un tema, la transformació urbana que la ciutat de Vilanova va viure a partir de la segona meitat del segle vint fins els anys 80. Principalment, perquè fou un dels objectius pels quals es va crear aquest arxiu fotogràfic. Es tractava, segons la idea fundacional del mateix alcalde Antoni Ferrer Pi, de deixar constància dels canvis urbanístics d’un període caracteritzat pel creixement econòmic i demogràfic de la ciutat, i per tant, per una expansió urbanística que la va modificar, i no sempre en positiu.

No hi ha comentaris

La belleza del universo

portada_la-belleza-del-universoSom capaços d’entendre l’univers? És possible que l’espai i el temps no siguin més que una il·lusió? Realment hi ha vida en altres planetes? Per què existim? Aquestes són la classe de preguntes que aborda La belleza del universo, en què descric com la física del segle XXI ha canviat la nostra manera de pensar i de concebre el món. Per llegir-lo no cal tenir coneixements previs, només valor per fer una ullada més enllà del que donem per descomptat. Aquestes pàgines són una invitació a deixar-se encisar per la realitat en què vivim “, ens diu Stfan klein.

Avui us presentem com a novetat un llibre de divulgació científica, l’assaig La Belleza del universo, de Stefan Klein, dins la col·lecció Los Tres Mundos.

Què pot ensenyar-nos la manera com una rosa floreix o el moviment d’una tempesta sobre com funciona el món en què vivim? I quines lliçons podem extreure de la poesia o de Sherlock Holmes sobre la condició del temps i l’espai?

Aquest llibre transforma experiències diàries en fets claus per entendre algunes de les idees i teories més complexes de la física del segle XXI. D’una banda, fa llum als racons més foscos de la nostra realitat, mostrant tot el que hi ha darrere del món visible, i de l’altra, en el procés, Stefan Kleinens revela la bellesa del nostre univers.

Un dit rep un cop de martell. Un huracà travessa Europa sense que ningú hagi estat capaç de preveure-ho. La irrupció d’un cabell blanc a la barba. L’escenari d’un crim. Un poema de Poe. La forma d’una rosa. A partir de situacions familiars, aquest llibre ens convida a delectar-nos amb la bellesa del cosmos en un sorprenent viatge pel temps i l’espai.

Stefan Klein va néixer el 1965, va estudiar física i filosofia a Munic i Grenoble i va obtenir una llicenciatura en biofísica. Entre 1996 i 1999 va ser membre de la redacció del setmanari Der Spiegel. El 1998 va rebre el premi de periodisme científic Georg von Holtzbrinck. Des de l’any 2000, Stefan Klein exerceix com a escriptor. El seu èxit de vendes La Fórmula de la felicitat: com s’originen els sentiments positius, ha estat traduït a 24 idiomes. A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu la seva obra El Tiempo: modo de empleo.

No hi ha comentaris

La Vilanova contracultural del anys 70

portadaAvui us presentem un assaig del Doctor en Ciència Política i de l’Administració Joan Carles Duran Esteva, La Vilanova contracultural del anys 70. Una contribució a l’antifranquisme i a la transició local a la democràcia, com a novetat a la Col·lecció Local de la biblioteca.

 

“la història cultural de Vilanova i la Geltrú al llarg de la segona meitat del segle XX podria caracteritzar-se per haver viscut dues grans etapes: el vilanovisme, i les polítiques culturals que aniran de bracet de la recuperada democràcia municipal a partir de l’any 1979.
Entremig de les dues grans etapes acabades d’apuntar, tanmateix, penso que és important destacar-ne el parèntesi que hauria significat la Vilanova contracultural dels anys setanta. Uns anys d’il·lusió col·lectiva. Uns anys que s’explicarien per la particular recepció de les influències vingudes de fora, i per la seva contextualització en una conjuntura caracteritzada pel final del franquisme…”

 

“la incorporació de les noves generacions, joan-carles-duranmés receptives a les influències de l’exterior (hippisme, maig francès, primavera de Praga, recepció del marxisme via universitària), i a qüestions capil·lars, emotives i més properes com l’execució de Puig Antich, va donar-li a la lluita antifranquista local un biaix contracultural innegable; almenys en la meva opinió. En aquest sentit, la nostra ciutat tampoc va ser una excepció”

L’obra analitza els impactes d’un seguit de realitats i contingències:
El moviment hippie i les influències de la generació beat. El maig francès. La primavera de Praga.
Aspectes dels contexts espanyol i català. Espanya: política i economia. Sobre el marxisme dels anys seixanta a Catalunya. L’execució de Salvador Puig Antich.
L’evolució de la ciutat. Un punt de vista. Antifranquisme i transició local a la democràcia.
La Vilanova contracultural dels anys 70. Vida i activitats dels anys rebels. Espais contraculturals a) els bars, i la música b) La revista què passa? c) el Cicle de Teatre d) la societat l’Acord…

Així doncs, en aquest assaig s’analitzen les petjades d’una part del jovent dels anys 70 en el seu afany per conquerir espais de llibertat en tots els àmbits i el seu paper transformador.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de la història de la ciutat durant el segle XX.

No hi ha comentaris

Novel·les al Racó Ciclista

Avui us presentem dues novetats del Racó Ciclista de la biblioteca, les novel·les ambientades al Tour de France La milla invisible, de David Coventry, i Muerte a contrarrelog, de Jorge Zepeda Patterson.

portada_la-milla-invisible

 La milla invisible. Basada en una història real, la novel·la narra l’odissea del primer equip de parla anglesa a participar al Tour de France. És la commovedora història de cinc ciclistes d’Austràlia i Nova Zelanda que, el 1928, van formar el primer equip de parla anglesa a córrer el Tour de França. Eren valents, amb pocs recursos i superats en nombre, però van aconseguir guanyar-se el cor de la nació francesa. Escrita amb una veu poètica i visceral, la novel·la descriu com va ser participar en aquella carrera (el caos, el perill, les rivalitats), les distàncies extraordinàries en les que es van posar a prova i les formes en què van esquivar el sofriment, de vegades a través de la camaraderia, altres a través de les conquestes sexuals, altres a través de la beguda i les drogues. Una prova de resistència es converteix, per un d’ells (el narrador), en un viatge psicològic al passat, a la seva tragèdia familiar i a la guerra lliurada una dècada abans.

David Henry Halford Coventry, nascut el 2 d’octubre de 1969 a Wellington, és un autor i músic nascut a Nova Zelanda. La seva primera novel·la, La milla invisible, ha estat publicada en sis idiomes diferents, i va ser la guanyadora del Premi Hubert Church per a ficció de 2016.

 

Muerte contrarreloj. Quatre incidents al portada_muerte-contrarrelojTour de França que ha alertat a la policia: un atropellament, un assalt violent, una intoxicació sospitosa i un suposat suïcidi. En més d’un segle res havia alterat l’ordre d’un dels esdeveniments esportius més importants del món fins ara en que és evident que hi ha un assassí al pilot dels corredors.
Marc Moreau, membre clau de l’equip quatre vegades campió, és reclutat per a seguir de prop les petjades del culpable. Marc sap que per guanyar una etapa del Tour, hi ha ciclistes disposats a morir en descensos suïcides a més de noranta quilòmetres per hora; però ara també hi ha alguns disposats a matar per aconseguir-ho.
En una competència que sembla destinada a la desgràcia i en la qual tots els involucrats es converteixen en víctimes i culpables, Moreau té davant seu l’oportunitat de la seva vida i, al costat de Fiona -la seva núvia i cap de mecànics- i Steve Panata -el seu millor amic i quatre vegades campió-, haurà de decidir entre la traïció, el triomf o fins i tot la mort en una frenètica batalla en solitari contra el cronòmetre.

Jorge Zepeda Patterson, economista i sociòleg, va fer mestratge en la Flacso (Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials) i estudis de doctorat en Ciència Política a la Sorbona de París. Va fundar i dirigir la revista Dia Set i és analista en ràdio, televisió i premsa escrita. Va ser director fundador dels diaris Segle 21 i Públic i director de l’Universal. El 1999 va obtenir el Premi Maria Moors Cabot, de la Universitat de Columbia. Dirigeix el diari Sinembargo.mx. Autor i coautor de mitja dotzena de llibres d’anàlisi. Los corruptores, el primer volum de la sèrie coneguda com Los Azules, va ser la novel·la amb la qual va aconseguir l’èxit i va resultar finalista del premi Dashiell Hammett. Amb el segon volum, Milena o el fèmur maás bello del mundo, va guanyar el Premi Planeta el 2014. L’últim volum de la sèrie, publicat el 2018, va ser Los usurpadores.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Març

SelNovetats

Aquests són els documents de la selecció de novetats del mes de març que us destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults com infantils.

miliciesEntre les novetats per adults trobareu el llibre Les Milícies antifeixistes de Catalunya, de Gonzalo Berger. El fracàs del cop d’estat de juliol de 1936 a Catalunya va desencadenar un procés revolucionari que va sotragar la legalitat autonòmica i republicana. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes va haver de respondre a l’amenaça militar a les seves fronteres i a les necessitats de la rereguarda. I aquest difícil binomi revolució-guerra es va concretar en les columnes de voluntàries i voluntaris creades durant les primeres setmanes d’enfrontament.

 

 

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la La Retornada,retornada de Donatella Di Pietrantoni. Una noia de tretze anys és tornada amb la seva família biològica i ho perd tot: una casa confortable, les millors amigues, l’estima incondicional dels pares, o de qui creia eren els seus pares. La nova llar és petita, fosca, hi ha germans per tot arreu i el menjar és escàs. Però hi ha l’Adriana, la germana petita, que li obra molt més que la porta de la seva nova casa.

 

 

 

meva famíliaA la secció infantil us presentem el conte La meva família, de Glòria Fort. Tots tenim una família i totes són diferents. Saber-ho és entendre-ho i els més petits viuen aquesta gran diversitat amb normalitat, però alguns també amb alguns dubtes. El conte, de cartró i cantells arrodonits, amb il·lustracions clares i senzilles, normalitza la diversitat i destaca el caràcter acollidor de la família. El conte de la diversitat familiar per als més petits!

 

 

 

Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes de març de 2019.

No hi ha comentaris

El quadern suís

portada“Acabes el paràgraf, i penses: què sabrà aquest home, que ens parla durant tot el dietari de la seua vida entre bancs, powers points, presentacions i homes amb corbata planxada, de vaques o de qualsevol animal que comporte empastifar-se fins els genolls? Aquest llibre serveix per a conèixer l’altra cara de Quim Torra, aquella que només uns pocs (els familiars més propers), tenen la sort de conèixer. L’obra funciona com si fos un capítol més d’El convidat, i nosaltres fórem eixe Albert Om que pot saber què en pensar, on viu i el més important, com ho viu.” Álvaro Muñoz. València

Avui us presentem un llibre en forma de dietari. Un dietari que el president Quim torra va escriure durant la seva estada a Suïssa per motius laborals, El quadern suís.

El Quim Torra va treballar durant divuit anys per a una companyia d’assegurances; els dos últims, com a membre d’un equip internacional amb seu a Suïssa. Torra va aprofitar l’ocasió per capbussar-se en la cultura, la societat i el paisatge de la Confederació alpina i també per contemplar Catalunya des de la distància. El resultat és un llibre de lectura plaent, on conviuen reflexions sobre la política catalana del segle xx amb l’observació de la Jungfrau mig tapada per la boira, l’evocació de Mercè Rodoreda en el seu exili de prop de vint anys a Ginebra, el relat de la curiosa història de la xocolata, la proposta d’una obra de Ramon Llull com a manual per a les escoles de negoci, l’elogi de la convivència de quatre llengües en igualtat i respecte, la narració de les llegendes del llac de Constança, el record dels viatgers Gaziel, Eugeni Xammar, Josep Pla, l’anàlisi sobre el món de l’empresa… i, com sempre, l’aprenentatge, les lessons learned, les lliçons apreses després de cada projecte, sempre amb vista a nous reptes personals i col·lectius.Quim Torra

Joaquim «Quim» Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962) és un polític, advocat, editor i escriptor català, actual president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig de 2018.
Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1985, va treballar durant vint anys com a advocat i directiu en l’empresa d’assegurances privada. D’aquests, els dos darrers els va passar a Suïssa, on va ser executiu de la mateixa empresa del 2005 al 2007, any en què va deixar l’empresa per tornar a Catalunya amb la intenció de dedicar-se a l’articulisme i a l’assaig polític en l’editorial A Contra Vent, fundada per Torra l’any següent i que ha destacat en la recuperació de l’obra dels periodistes catalans dels anys 20 i 30.
Ha escrit diversos llibres, entre els quals es poden destacar Ganivetades suïsses (2007) o Viatge involuntari a la Catalunya impossible: tres periodistes oblidats i l’espectre d’Eugeni Xammar (2009), amb el que va obtenir el premi Carles Rahola d’assaig.

amb el suport de la generalitat

 

 

 

No hi ha comentaris

George Orwell, el último hombre de Europa

portadaEl passat mes de juny es van complir 115 anys del naixement d’escriptor britànic Eric Arthur Blair, conegut mundialment com George Orwell. Les seves dues novel·les crítiques amb el totalitarisme i publicades després de la Segona Guerra Mundial, Animal Farm (1945) i 1984 (1949) són, sens dubte, les seves obres més representatives, títols clau ja en la història de la literatura universal del segle XX.

Abans d’escriure aquestes dues obres, Orwell viatja a Catalunya. Ha esclatat la Guerra Civil Espanyola i vol participar en la lluita social contra el feixisme. Li sorprenen els conflictes de carrer entre els milicians anarquistes i els militants comunistes del PSUC que, al costat del Govern, han decidit sufocar les experiències anarquistes -per les que sent una especial simpatia- darrere d’un exèrcit unificat. S’enfronta a la temàtica de la revolució traïda a partir d’aquest Homenatge a Catalunya (1938), relat escrit en primera persona on narra la seva experiència com a milicià anarquista.

 

Avui us presentem com a novetat George Orwell, el último hombre de Europa, una obra que ofereixgeorge-orwell un retrat intimista d’Eric Blair, l’home, com a ésser humà, a partir de George Orwell, l’escriptor i faulista, respectant un exhaustiu ordre cronològic de la creació literària de l’autor, amb la finalitat de desxifrar l’evolució de les idees que fan d’Orwell un mestre de l’hermenèutica literària contemporània. L’objectiu central d’aquest llibre és oferir al lector un funcional mapa de viatge per les idees i els missatges de “L’últim home d’Europa” en haver sabut diagnosticar els grans mals d’Occident a la primera meitat del passat segle, encara vigents en la primera meitat del present.

Orwell inicia la seva carrera literària com un il·lusionat poeta que publica els seus primers versos als onze anys, per dirigir tot seguit la seva creació literària cap a l’article, el relat curt, l’assaig i la novel·la. Amb la seva obra Burmese Days (1934) aconsegueix fer-se un nom com a escriptor de Jesús Isaías Gómez Lópezmemòries crític amb l’Imperi, que aconsegueix la celebritat amb la seva faula satírica Animal Farm (1945), i es converteix en un dels noms cabdals del pensament modern amb la seva novel·la visionària Nineteen Eighty-Four que, en els nostres dies, segueix mantenint el tron del firmament de la distòpia política contemporània. El darrer home d’Europa va ser un dels títols que va pensar per a la seva obra 1984.

Jesús Isaías Gómez López, l’autor del llibre que us hem presentat, és professor titular de Filologia Anglesa a la Universitat d’Almeria, i especialista en literatura anglesa del segle XX, en ciència ficció i distòpies literàries, i en poètica contemporània en llengua anglesa.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de George Orwell.

No hi ha comentaris

‘Joana Biarnés: disparant amb el cor’

3624661

El passat mes de desembre moria a Terrassa la fotògrafa catalana Joana Biarnés. Va ser la primera dóna fotoperiodista o reportera gràfica a Espanaya.

Aquesta setmana trobareu a la secció de novetats el llibre Joana Biarnés, disparant amb el cor. Un volum publicat per l’editorial Blume on es poden veure les fotografies més icòniques de la fotògrafa, començant per les fotografies de les riuades que van tenir lloc al Vallès el 1962, la que van acabar amb gairebé un miler de víctimes mortals i centenars de ferits, a més de tota mena de destrosses.

Al llarg de la seva trajectòria va fotografiar a tota mena de personalitats com Rudolf Nureyev, Roman Polanski, la família reial, Dali, Audrey Hepburn, Carmen Sevilla, Raphael, del qual esdevingué fotògrafa oficial, Truman Capote, Orson Welles i els Beatles, entre molts d’altres.

Fotoperiodismo-Mujeres-Arte_362224507_110430162_1280x1706 Dalí vestit clown Joana Biarnés_1_630x630

De fet, l’anècdota de les seves fotografies dels Beatles és històrica. La Joana va convèncer a un directiu d’Ibèria perquè li deixés entrar a l’avió que portava als Beatles a Barcelona. Va aconseguir fotos que ningú tenia, però no es va acabar de quedar contenta. Es va colar a l’Avinguda Palace, on s’allotjaven, i va trucar a la porta, que va obrir Ringo Starr. Va acabar ensenyant-los a fer palmes flamenques i en què consistia el pa amb tomàquet. Va fer unes fotos fantàstiques…i en el diari no les van voler! Va acabar regalant-les a la revista Ondas.

Actualidad_129248176_110430791_1706x960

Però van ser les seves primeres fotografies, les de les riuades, que la van tornar a portar a la primera línia de l’actualitat i a recuperar el seu arxiu. El 2015 es va estrenar el documental Joana Biarnés, una entre totes , va ser objecte de diverses exposicions i el Govern de la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

Joana Biarnés es va iniciar a l’ofici amb el seu pare, Joan Biarnés, col·laborador de Mundo Deportivo, en camps de futbol, on va haver d’aguantar els acudits gruixuts de la grada per la seva imatge femenina, amb faldilla i cabells rossos.

Va ser també el seu pare qui la va encoratjar a formar-se en l’Escola de Periodisme de Barcelona.

En acabar els estudis el 1959, els diaris es negaven a donar-li feina per la seva condició de dona, però va seguir treballant de fotògrafa: foto fixa de cinema, publicitat, moda, fotografia industrial, entre altres.

El 1963, una col·laboració casual a Barcelona per al diari Pueblo va fer que el director del rotatiu li oferís un contracte en la redacció de Madrid, on va ser l’única dona fins a 1967.

Allí va tenir l’ocasió de treballar i aprendre amb grans figures de l’ofici. Després de deixar Pueblo el 1973, va treballar per a Blanco y Negro, del diari ABC i, posteriorment, per a algunes agències.

El 1985, en vista del creixent mercadeig groc de les notícies del cor, va decidir abandonar la professió i dedicar-se a la seva altra gran passió: la cuina.

El 1986, amb el seu marit, el periodista francès Jean Michel Bamberger, va muntar amb gran èxit el restaurant Cana Joana a Eivissa, que va regentar fins a la seva jubilació, el 2007.

El passat mes de juny, la Joana va compartir una estona amb l’Andreu Buenafuente al seu programa Late Motiv.

No hi ha comentaris

El Jaç del faquir

Avui us presentem com a novetat una de les més de 850 novel·les històriques que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat. Es tracta de El Jaç del faquir, de l’escriptor osonenc Marc Capdevila. El llibre forma part de la col·lecció “Fil de la història”, que dirigeix Agustí Alcoberro, i a la Xarxa de la ciutat també hi podeu trobar Inquisidor, d’Andreu Martín.

portadaEl llibre segueix les aventures d’un personatge que neix en un ambient encotillat i gens estimulant, però aviat descobrirà una gran passió: formar part de la història del pensament i deixar petja com els grans homes a través del coneixement.
En Marcel Furriols no és cap aventurer, però pocs homes podran jactar-se d’haver viscut més intensament. En el seu trajecte vital toparà amb algunes de les ments més brillants de la primeria del segle xx: Santiago Rusiñol, Bertrand Russell, Sigmund Freud, Otto Dix, J. M. de Sagarra… Dissortadament també se les haurà amb l’horror de la guerra, amb la malaltia i les penúries, amb revoltes socials, amb la soledat de la presó, amb l’enyorança d’una pàtria llunyana, amb el neguit de promeses incomplertes, amb el dol de l’amor perdut i, per damunt de tot, amb l’anhel de venjança, el més corrosiu de tots els sentiments. El funeral de mossèn Cinto Verdaguer, l’ambient bohemi d’Els Quatre Gats o les visites al Cau Ferrat de Sitges de la mà de l’avi Conrad li desvetllaran un esperit inquiet i el pensament crític. Tanmateix, els vents de la història el rebolcaran un cop i un altre com qui es troba a mercè de les onades. És ben sabut que el destí és capritxós, però en Marcel és un home honest que mai no s’espolsa la responsabilitat: «Davant d’un enforcall de camins, quasi sempre vaig optar pel que menys em convenia».marc capdevila

Marc Capdevila Clapera va néixer a Vic el 1966. Després d’alguns reconeixements en relat curt, l’any 2007 fou guardonat amb el premi Sebastià Juan Arbó per Aigua pudenta, una novel·la de postguerra ambientada a Tona, el poble on viu des de fa anys. Més endavant, amb La Querosenca, abordà amb ironia optimista les conseqüències de la crisi econòmica. És guionista de la websèrie catalana Solisombra. Braç a braç amb el seu germà Joan, han realitzat diversos documentals per a televisió, com Els búnquers de Franco o Manén, el geni oblidat

 

A la Xarxa de Biblioteques de la ciutat també trobareu les seves obres L’Observador de núvols i La Bíblia de pedra.

No hi ha comentaris

‘Ser mujer negra en España’ de Desirée Bela-Lobbde

514k3Soy+dL._SX326_BO1,204,203,200_Quant temps portes aquí? Per què parles tan ben espanyol? Ja has anat al teu país? M’ensenyes els teus papers? D’on és una bellesa tan exòtica com tu? És veritat això que les dones negres sou unes feres en el llit?

Aquestes són alguns dels tòpics amb els quals ha d’enfrontar-se habitualment l’activista vilanovina Desirée Bela-Lobedde.

Al seu llibre Ser mujer negra en España ens explica, com una mena de memòries que van des de la seva infantesa a l’edat adulta, ens explica com és viure sent dona i negra a Espanya, com és sentir-se sempre diferent i com és ser testimoni del racisme que encara existeix en aquest país.

I ho fa des del cor i des de la profunda convicció que això pot canviar i que, finalment, tots podem arribar a ser millors persones si deixem els prejudicis i la intolerància de costat.

La Desirée Bela-Lobedde és una comunicadora catalana, activista antiracista, feminista i divulgadora de la cultura africana.

Va iniciar el seu activisme digital a través de la blogosfera primer en blogs col·lectius fins que el 2011 va obrir el seu propi blog inicialment sobre la cura de cabell a partir de l’experiència del seu pèl en estat natural, que ella defineix com “afro, kinky i sec”.

58S’autodefineix com a divulgadora de la identitat africana des d’un punt de vista “vivencial” i reivindica l’apoderament de la dona africana a través de la imatge personal.

Quan el 2016 va ser víctima d’atacs racistes al seu canal de YouTube es va desencadenar una campanya contra la permissivitat i la tolerància del racisme que va quedar denunciada davant la Fiscalia General de l’Estat i el Defensor del Poble per la Xarxa Espanyola d’Immigració i Ajuda al Refugiat i la Xarxa Espanyola d’Immigració.

Ha col·laborat en publicacions com a Locas del coño, és columnista en el diari Público i la podeu seguir a la Desirée al seu blog, al seu compte de Youtube i a les xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.

Al vestíbul de la Biblioteca trobareu una exposició de fons amb llibres d’autores com Zadie Smith, Chimamanda Ngozi Adichie, Toni Morrison, Alice Walker i altres documents que tracten la qüestió del racisme.

Us deixem amb l’entrevista que li va realitzar la Miriam Hatibi al programa Terrícoles de betevé.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »