Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: AL DIA

20 anys d’Amelie

Amélie-1

Sembla mentida, però la pel·lícula que ens va donar a conèixer a l’encantadora Amèlie Poulain està a punt de fer vint anys.

Per commemorar aquest aniversari, Jean Pierre Jeunet, el director de la pel·lícula està preparant un fals documental sobre la cambrera màgica, els gnoms viatgers, Montmartre, els ossos de cristall i els retrats trencats del fotoràpid, que s’estrenarà el 2020.

Amb un pressupost de menys de deu milions, Amelie va aconseguir recaptar uns 173 a tot el món i es va convertir en la quarta pel·lícula més taquillera del cinema francès.

Els fans de la pel·lícula fa temps que esperen una seqüela o una sèrie de televisió sobre Amèlie, però Jeunet s’ha negat rotundament després de vendre els drets de la història per fer un musical a Broadway que va fracassar estrepitosament i va ser cancel·lat només dos mesos després de la seva estrena.

89062-20

Amelie no és una noia com les altres. Ha vist al seu peix de colors lliscar-se cap a les clavegueres municipals, a la seva mare morir a la plaça de Nôtre-Dame i al seu pare dedicar tot el seu afecte a un gnom de jardí.

De sobte, amb vint-i-dos anys, descobreix el seu objectiu en la vida: arreglar la vida dels altres. A partir de llavors, inventa tota classe d’estratègies per a intervenir en els assumptes dels altres: a la vida de la seva portera, que es passa els dies bevent vi de Porto; la Georgette, una estanquera hipocondríaca, o “l’home de cristall”, un veí que només veu el món a través de la reproducció d’un quadre de Renoir.

La missió d’Amelie es veu trastocada per l’arribada d’un noi estrany i molt peculiar: Nino Quincampoix. Té dos treballs: de fantasma en un túnel del terror i un altre en un sex-shop. Col·lecciona les fotos abandonades en els fotoràpids i cerca desesperadament identificar a l’home que apareix en una d’elles una vegada i una altra. No obstant això, aquesta cerca es veu interrompuda per la seva trobada amb l’Amelie.

amelie--644x362

La pel·lícula va donar fama tant a la jove Audrey que van aterrar a Hollywood sense gaire fortuna. Tatou va coprotagonitzar El Código da Vinci amb Tom Hanks i ha tornat a fer carrera a Franca amb produccions com La delicadeza, basada en la novel·la homònima de David Foekinos o La espuma de los días de Michel Gondry.

Jeunet va debutar al llargmetratge amb la pel·lícula Delicatessen, co-dirigida amb Marc Caro, i que es va convertir en film de culte que va barrejar amb una estètica extravangant i la distopia amb l’humor negre i el surrealisme.

Més tard, Jeunet també va tenir la seva experiència nord-americana amb la direcció d’Alien Ressurrection, abans de dirigir Amelie, però, i posteriorment, la seva carrera no ha estat gaire prolífica.

Trobareu Amèlie i les pel·licules de Jeunet a l’espai cinema de les Biblioteques de Vilanova.

No hi ha comentaris

Charles Dickens, el més gran novel·lista de l’època victoriana

Resultat d'imatges de charles DickensCharles Dickens (Anglaterra, 1812 – 1870) és un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular.

És un dels novel·listes més grans de l’era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d’aquella època. La seva ficció, amb contínues descripcions de la vida anglesa del segle XIX, ha vingut a simbolitzar amb exactitud la societat victoriana.

Imatge relacionadaDurant la seva carrera, Dickens va escriure moltes novel·les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia això com destaca per la seva mestria en la prosa, la seva capacitat d’inventar personatges memorables i el seu poder de sensibilització social.

Hem de situar a l’escriptor en el realisme, que intentava plasmar els diferents tipus de la societat en la ficció mitjançant l’observació, destacant el retrat de la classe baixa i marginal amb una funció de denúncia social i les descripcions d’ambients, especialment els diferents interiors i carrers de Londres.

Dickens barreja la ironia amb l’estil afectat, però buscant sempre la senzillesa i la facilitat de lectura i un dels temes preferits és la infància, que apareix com la principal víctima de les desigualtats de l’època victoriana i de l’auge de la revolució industrial, ja que la majoria de nens de les seves obres treballen i busquen permanentment diners, per altra banda, un altre tema recurrent.

La infància esdevé sinònim d’innocència i possibilitat, i té abundància d’elements biogràfics del mateix autor. Els finals feliços es deuen a la casualitat i la providència, en sintonia amb el cristianisme que professava l’escriptor, que creia en la justícia divina per compensar els nascuts en circumstàncies desfavorables si es mantenien fidels a la moral.

En un temps en què la Gran Bretanya era el major poder polític i econòmic del món, Dickens va destacar la vida dels pobres oblidats en el cor de l’imperi. Amb el seu periodisme, va fer campanya sobre qüestions específiques, com la higiene i les workhouses, però la seva ficció era probablement l’instrument més poderós per a canviar l’opinió pública sobre les desigualtats de classe. Va descriure l’explotació i repressió dels pobres i va condemnar les institucions públiques oficials que permetien l’existència d’aquests abusos.

Charles Dickens era una personalitat molt reconeguda i les seves novel·les van ser molt populars durant la seva vida. La seva primera novel·la acabada, Els papers pòstums del Club Pickwick, 1837, li va atorgar una immediata fama, que va continuar durant tota la seva carrera i va mantenir una gran qualitat en tots els seus escrits. La seva popularitat va minvar una mica després de la seva mort tot i que és encara un dels més coneguts i més llegits dels escriptors britànics.

Almenys 180 pel·lícules i adaptacions per a la televisió basades en els treballs de Dickens ajuden a confirmar l’esmentat èxit, com ara Els papers pòstums del club Pickwick , Oliver Twist, Nicholas Nickleby, The Old Curiosity Shop ,Tots els contes de Nadal, Dombey and Son, David Copperfield, Temps difícils, Little Dorrit, Una història de dues ciutats i Grans esperances, entre d’altres.

Charles Dickens sempre serà admirat per la seva rica imaginació i la seva genial ironia. 

Consulteu l’obra disponible a les Biblioteques de la ciutat clicant l’enllaç.

No hi ha comentaris

Feliç aniversari Escola Llebetx!!!

L’Escola Llebetx de Vilanova i la Geltrú celebra el seu 50è Aniversari i amb aquest motiu s’ha programat un seguit d’actes que tindran lloc aquest divendres dia 28 de juny.

Resultat d'imatges de escola llebetxL’Escola Llebetx inicià la seva activitat l’any 1968, inspirant-se en els principis de la pedagogia activa i d’escola catalana. Des dels seus inicis assumí la catalanitat, acollint en un procés d’integració també els nens i nenes de parla castellana.

En principi la titularitat de l’Escola era assumida per una sola persona, més endavant es creà una Societat Limitada integrada per treballadors i treballadores del centre i durant aquest temps l’Escola s’ubicava en dos edificis particulars. L’any 1980, es constituí una Cooperativa de pares, mares i mestres per fer front a la construcció d’un nou edifici que reunís les condicions exigides per la legislació i necessàries per tramitar la integració a la xarxa d’escoles públiques. Resultat d'imatges de escola llebetx

Al llarg de la seva història l’Escola ha format part de l’associació de Mestres Rosa Sensat, Coordinació Escolar i Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana, assumint els punts de la reivindicació per l’Escola Pública: laica, gratuïta, catalana, democràtica i oberta a tothom.

A més, forma part de la Xarxa d’escoles públiques de la Generalitat de Catalunya des del juny de 1988, amb el nom d’Escola Pública Llebetx; actualment, Escola Llebetx.

Divendres començaran els actes a les 19.30 amb una cercavila que sortirà des de la plaça Adarró, amb la Xaranga Atiliks, a les 20.30 hi haurà al pati de l’escola la presentació del conte La nena de Darró, a les 21.30 sopar de germanor i a partir de les 22.30 hi haurà ball amb Jordi Gómez i més tard amb el DJ Temillas.

La nena de Darró està signat per Bienve Moya i les il·lustracions són de Vero León i partint de la ubicació de l’escola fa referència a l’antic assentament d’Adarró, ja que al peu del turó de Sant Gervasi, on hi ha el Xalet del Nin, es troben les ruïnes de la vila iberoromana, indret d’importants troballes arqueològiques.

Tot i que les primeres descobertes foren l’any 1789, fins al 1956 no va començar la primera campanya d’excavacions, avui encara vigents, que han ocupat una gran extensió i que poden seguir a la banda nord de la via del ferrocarril, on també s’han trobat vestigis. No hi ha dubte que la medieval quadra d’Adarró era successora de la vila romana.

Imatge relacionada

 

Els vestigis conservats pertanyen a un poblat ibèric de l’ètnia dels cossetans, que es va utilitzar entre el segle V i el segle I aC i també a una vil·la romana situada dins el territori de Tàrraco.

 

No hi ha comentaris

El alma de los pulpos

portadaEls pops viuen poc i no són socials. “És cert, quatre anys ja és molt per a ells i quan els coneixes ja són adults. És molt trist, l’amistat amb ells acaba aviat. Probablement són tan intel·ligents perquè són saborosos, tothom a l’oceà vol menjar-se’ls, fins i tot ells mateixos són caníbals (observem a una femella que es va menjar a un mascle després d’aparellar dotze vegades; a la 13 potser una mica la va molestar, o se li va obrir la gana), i no tenen defensa, no tenen closca, la van perdre. El mateix factor d’evitar ser menjats a la sabana, entre d’altres, ens va fer intel·ligents a nosaltres.”

Avui us proposem un llibre de divulgació, El alma de los pulpos, on podrem conèixer una de les criatures més sorprenent del planeta. El llibre de Sy Montgomery és un viatge al·lucinant a la ment i el cos dels pops, una exploració sobre tot el que els fa diferents i, alhora, similars als éssers humans.

Els pops tenen una àmplia varietat de personalitats i són intel·ligents de moltes formes: són capaços d’obrir caixes per treure el menjar; llançar dolls d’aigua per jugar amb pilotes; i escapar dels seus cuidadors usant una xarxa com a trampolí per saltar l’aquari i córrer per terra amb els seus vuit potes. Tenen un bec com els lloros, verí com les serps i una llengua coberta de dents. Què saben? Quin tipus de pensaments tenen? Els científics han provat la intel·ligència de gossos, ocells i ximpanzés, i ara s’enfronten a la intel·ligència dels pops, veient-los resoldre problemes i desxifrant el significat dels seus canvis de color.Sy Montgomery

Nascuda el 7 de febrer de 1958, Sy Montgomery és un naturalista, autora i guionista que escriu tant per a nens com per a adults. Al llibre no només ens explica com el nostre coneixement sobre els pops està canviant, sinó també una història d’amor: la seva amb els cefalòpodes. A estones divertit i commovedor, divertit i profund, L’ànima dels pops posa sobre la taula per primera vegada tot el que els pops poden ensenyar-nos sobre nosaltres mateixos.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu el seu llibre El Embrujo del tigre, que descriu com un viatge al lloc on els tigres es mengen els homes i els homes adoren els tigres.

No hi ha comentaris

Bruno Murani, enginy sense límits.

Resultado de imagen de bruno munariEl Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel ha dedicat la seva darrera sessió Bruno Munari, el dissenyador, pedagog i poeta italià posseïdor d’un enginy sense límits.

I és precisament aquesta característica que fa que avui encara segueixi agradant als adults i als infants d’arreu del món.

Bruno Munari, 1907-1998, fou un dissenyador italià, artista, poeta, filòsof, escriptor, escultor, autor i pedagog, que va conviure amb diferents corrents artístiques com ara el futurisme, arte concreta, surrealisme i dadaisme, entre altres. Tota aquesta barreja de conceptes i estils més l’esperit “eternobambino” de Murani, donen com a fruit el premi Hans Christian Andersen o el premi Lego per la seva contribució al desenvolupament de la creativitat infantil.

En el camp del disseny destacà per la seva metodologia projectual, amb la recepta de l’arròs verd, on proposa una sèrie d’operacions necessàries amb un ordre lògic que ens ajuden a obtenir una millor resultat amb un mínim esforç.

El joc és intrínsec a Munari. Quan llegia contes al seu fill constatà que els llibre infantils eren avorrits, apagats i sense cap mena de sorpresa per al lector. Decidí resoldre aquest problema aplicant la seva metodologia projectual. Per tant: definició el problema, anàlisi dels elements, aplicació de la creativitat centrant-se en la percepció, la pàgina i el moviment i els convertí en elements protagonistes de la narració.

Neixen doncs una sèrie de llibres que despleguen l’espai intern del llibre i qüestionen la seva objectualitat, trencant així l’estructura clàssica, i per tant es multipliquen les possibilitats i neixen llibres troquelats, llibre amb fils que els travessen, llibres amb una pàgina que pot tenir moltes pàgines al mateix temps, llibres amb pestanyes que juguen amb la narració, pàgines de metall i transparències, llibres sense mots….en fi, neixen els llibres juganers.

Resultado de imagen de bruno munari, nunca contentos,Fins que arribaren els Llibres il·legibles en els quals utilitza com a recurs narratiu tots els elements que conté un llibre, excepte les lletres.

També fou el percussor d’edicions per a la primera infància dissenyant el prelibi, textos per a primers lectors basats en l’exploració sensorial.

Munari sap jugar amb el fet d’amagar i trobar, dissenyant i creant llibres per a infants tan senzills com profunds, on la sorpresa es manté amb tensions subtils, orquestrant amb precisió il·lustració, text i humor. Concep el llibre infantil com a un objecte que va més enllà de les paraules, narrant a partir dels sentits, cohesionant la història a través del llenguatge i la lògica particular del món infantil.

Voleu descobrir en Bruno Munari? Clica l’enllaç per saber el fons disponible de les Biblioteques de la ciutat.

No hi ha comentaris

80 anys de Batman

batman-portadas-iconicas-batman-1-joker-catwoman Batman_80_logoEl 1939, DC Comics buscava un nou personatge que repetís l’èxit de Superman. L’editorial, contra tot pronòstic, es va dirigir al caricaturista Bob Kane per a demanar-li que dissenyés un nou heroi. Kane, juntament amb l’escriptor Bill Finger va donar a llum a un dels personatges més populars i perdurables del segle XX.

La primera història de Batman, “El cas del sindicat químic”, escrita per Finger i dibuixada per Kane, es va publicar a Detectiu Comics # 27, que va arribar als quioscos el 30 de març de 1939, encara que la data de portada és de maig de 1939). En la seva primera història, es va presentar a Bruce Wayne com un fatxenda sense interès.

A diferència de molts superherois, no posseeix poders o habilitats súper humanes; ell empra l’intel·lecte, els seus talents detectivescs, la ciència i la tecnologia, l’entrenament físic i la intimidació en la seva lluita contra el crim.

Batman va aconseguir el seu propi còmic el març de 1940, mentre continuava apareixent en Detectiu Comics. En aquest primer número ja van aparèixer el Joker i Selina Kyle, la Gata, que no Catwoman… encara.

Als anys 60, batman va fundar la Lliga de la Justícia d’Amèrica i va començar a lluitar al costat de Wonder Woman, Flaix, Llanterna Verda, Superman, Aquaman, i Martian Manhunter.

Durant aquesta època la sèrie va perdre popularitat, però l’arribada de Carmine Infantino va tornar a Batman a la primera filera del còmic. Infantino va inventar el logo actual (òval groc), va recuperar el Batmòbil, la Batsenyal i personatges com l’Espantaocells i a Enigma.

Durant aquests vuitanta anys de vida, autors com Frank Miller, Grant Morrison, Jim Starlin o Jeph Loeb han estat els encarregats de convertir el personatge en un mite.

Batman-The-Dark-Knight-Saga-explicada-por-Frank-Miller-cover

La sèrie més venuda sobre Batman que es publica actualment està guionitzada per Tom King i des de fa poc, compten amb la participació del vilanoví Jorge Fornes que s’ha convertit en un dels dibuixants regulars de la sèrie on treballa amb altres artistes com la colorista Jordie Bellaire o el dibuixant navarrès, Mikel Janín.

Batman-66 Batman-60 1

En Jorge Fornés va passar de dibuixar per Marvel a Dynamite on va publicar la sèrie Magnus i va participar en The Sovereigns. Recentment, sota el segell Aftershock, va treballar a Hot Lunch Special al costat de l’escriptor Eliot Rahal. A DC Comics va participar en l’especial Batman: Secret Files abans de ser fitxat per la sèrie regular. En Jorge parla de la seva experiència americana a aquesta entrevista de Zona Negativa.

Captura

El carisma de Batman va traspassar a la pantalla a sèries com la mítica Batman, protagonitzada per Adam West i estrenada el 1966 per la cadena nord-americana ABC.

La primera adaptació de renom a la pantalla gran va ser la que va realitzar en Tim Burton el 1989. A causa de l’èxit de la pel·lícula, Burton va dirigir Batman Returns el 1992.  Joel Schumacher va agafar el relleu i va dirigir dues noves aventures Batman Forever i Batman i Robin. El darrer director en donar la seva visió de Batman ha estat Christopher Nolan amb la seva trilogia: Batman Beguins, The Dark Knight i The rise of the Dark Knight. Batman ha tornat a aparèixer sense el protagonista absolut a pel·lícules com Batman vs Superman i La Lliga de la Justícia.

A la còmicteca de la Biblioteca us hem preparat un especial amb tots els còmics de Batman que tenim. Per molts anys!

No hi ha comentaris

Toy Story 4: estrena el 20 de juny

L’any 1995 la pel.lícula Toy Stoy canvià la història de la animació per sempre més: fou el primer film animat digitalment. John Lasseter aconseguí un Oscar honorífic i Pixar des d’aleshores està considerat com un dels estudis més creatius. Amb Toy Story hi confluïren dos fets importants: la novetat tècnica i la història de les joguines que cobren vida encapçalats pel vaquer Woody.

Des de la primera pel·lícula la tecnologia ha avançat ràpidament i tot l’equip d’animadors ha treballat de valent per tal que Toy Story 4 sigui visualment excel·lent.

Després d’aquesta primer cinta n’han vingut dues més i tot semblava indicar que la trilogia havia aconseguit fa nou anys un tancament perfecte, quan Andy marxa a la universitat i deixa tota la seva col·lecció de joguines a la Bonnie, posant punt i final en la relació de Woody i Andy.

En aquesta nova aventura, el cowboy intentarà adaptar-se a la nova vida a casa de la Bonnie. Ara ja no és la el favorit de tot el grup de joguines i en Jesse ha ocupat el seu lloc com a sherriff dins de les predileccions de la Bonnie, encara que en Woody no perd mai els seu esperit de lideratge.

Des de la primera pel·lícula la tecnologia ha avançat ràpidament i tot l’equip d’animadors ha treballat de valent per tal que Toy Story 4 sigui visualment excel·lent.

A part d’anar incorporant una major presència femenina al llarg de totes les pel·lícules, Forky és una de les altres novetats ja que per primera vegada a la saga apareix una joguina de fabricació casolana.

Segons Josh Cooley, el director,“hem volgut anar en una altra direcció i provar una cosa completament diferent que mai abans havíem vist en el món de Toy Story. Els infants juguen amb qualsevol cosa: una pedra, una tassa o el que sigui i vàrem pensar que què passaria si a la pel·lícula algun personatge jugués amb algun objecte d’aquest tipus. Tenir un personatge que no entengui en absolut les regles ni que sàpiga com funcionen les coses dóna a Woody l’oportunitat que expliqui què significa ser una joguina”.

En aquesta nova entrega hi trobarem una barreja d’aventures, humor i emoció i també una mica de terror. I coneixerem a Duke Caboom, un motorista dels anys 70, Giggle McDimples, una sequaç companya d’aventures i Gabby Gabby, la dolenta de la història.

I un altre gran encert en aquesta entrega és Bo-Beep, la pastoreta de porcellana que només en manté en un segon pla a les dues primeres pel.lícules i que en la tercera ni tan sols hi apareix.

Premiere Of Disney And Pixar's 'Toy Story 4' - Red CarpetHi haurà una nova entrega de Toy Story? Segons el productor Mark Nielsen “és difícil de dir. Pensàvem que aquesta quarta part com una mena de tancament narratiu a la història de Woody. Però un gran estudi mai sap què ens té preparat el futur”.

Consulteu els dvd’s d’aquesta saga disponibles a les biblioteques de la ciutat, clicant a l’enllaç.

No hi ha comentaris

John Wayne, el vaquer amb més classe de tot l’oest.

Resultado de imagen de john wayneAquest mes de juny ja fa quatre dècades que John Wayne, el vaquer amb més classe de tot l’oest, passà a ser un dels grans mites i icones del món del cinema.

Símbol per antonomàsia del western, traspassa amb escreix aquest adjectiu i esdevé un dels personatges més estimats pel públic cinèfil i una presència ineludible per a tots els amants del setè art.

Nascut el 1907 a Iowa, la seva família es traslladà a Califòrnia i el seu pare es convertí en ranxer i fou precisament al ranxo familiar on aprengué a dominar l’art eqüestre.

Fou un bon estudiant i un gran atleta. La seva fortalesa física, feia 1.93 cms. d’alçada, cridà l’atenció al popular actor de westerns Tom Mix i li proposà actuar com a especialista en una de les seves pel·lícules.

Als estudis de Hollywood treballà per a la 20th Century Fox i és on va conèixer a un jove director que començava a fer-se un nom en el cine, John Ford. Ràpidament congeniaren i establiren una duradora amistat lligada a l’èxit professional.

El primer paper protagonista arribà gràcies al seu amic John Ford, qui el recomanà a Raoul Walsh per participar en La gran jornada, l’any 1930, però fou quan protagonitzà La diligencia, dirigida per John Ford, on interpretà el personatge de Ringo Kid, quan es convertí en una superestrella i en un ídol i referència de conducta per a molts dels seus compatriotes.

Els anys 40 i 50 transformaren al desconegut Wayne en un dels actors més importants que hagi conegut el món cultural nord-americà, assolint després de la seva mort el qualificatiu de llegenda.
Així mateix, la seva capacitat com a intèrpret millorava progressivament gràcies als ensenyaments de dos dels més grans mestres que hagi conegut el cine: el mateix John Ford y Howard Hawks.

John Ford y John Wayne en el Monument Valley

Algunes de les seves pel·lícules més importants d’aquestes dues dècades foren Mando siniestro, Hombres intrépidos, Siete pecadores,Piratas del Mar Caribe, La patrulla del Coronel Jackson, Nosotros fuimos los sacrificados, Sucedió en el tren, Tres padrinos, Fort ApacheRío Rojo, Arenas sangrientasLa Legión InvencibleRío Grande, Infierno en las nubes, El hombre tranquilo, Escrito en el cielo, Callejón sangriento amb Lauren Bacall com a co-protagonista, Centauros del desierto, El bárbaro y la geishaMisión de audaces, o Río Bravo.

A partir dels 60 també dirigí dues pel·lícules: El Álamo i Boinas Verdes.

Com a actor brillà en les décades dels 60 i 70 amb Alaska, tierra de oro, Los comancheros, Hatari, La conquista del Oeste i El día más largo,  El hombre que mató a Liberty Valance, on compartí protagonisme amb James Stewart Lee Marvin, La taberna del irlandés, Los cuatro hijos de Katie Elder, El Dorado, Ataque al carro blindado, Valor de ley, Río Lobo, i el seu darrer i valuós treball cinematogràfic El último pistolero..

Per la seva actuació com a Rooster Cogburn a Valor de ley, pel·lícula basada en una novel·la de Charles Portis, guanyà l’Oscar al millor actor.

Resultado de imagen de john wayne, ganador oscar

John Wayne serà recordat per la seva virilitat, els seus silencis i la seva imponent presència física així com frases que va dir i que han passat a la història on es plasma el seu caràcter i manera d’entendre el món, com ara “parla poc, parla a poc a poc i no parlis massa”, o “la vida és dura, però és més dura quan ets estípit” o “ mai confio en un home que no beu”.

Després de l’estrena de la Taberna del irlandès, Wayne considerà que la diferència d’edat amb la coprotagonista, Elizabeth Allen era vergonyosa, exigint des d’aleshores que totes les seves parelles cinematogràfiques fossin actrius de la seva mateixa franja d’edat.

Va ser amic de qui va ser la seva millor parella en el cine, l’actriu Maureen O’Hara. La química que sorgí entre ells dos els convertí en una parella molt valorada pel públic. Després de la mort de John Wayne, Maureen O’Hara aconseguí que el Congrés estatunidenc atorgués una medalla commemorativa en honor de l’actor.

El seu timbre distintiu de veu, la seva manera característica de caminar i el seu rol de tipus dur s’apagà al juny de 1979.

Descobriu les pel·lícules d’aquest gran actor a les biblioteques de la ciutat clicant l’enllaç.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juny

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de juny que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre 100 secrets dels oceans, d’Esther Garcés i Daniel Closa. Les 100 curiositats que trobem en aquest llibre ens ajuden a descobrir, entendre i valorar els oceans. Uns oceans que, no ho oblidem, constitueixen la major part del nostre planeta, i també la més desconeguda, i dels quals la nostra vida depèn molt més estretament del que pot semblar.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Edoll: intel·ligència artificial, de Jordi Folck. L’Àlex rep una joguina electrònica anomenada EDOLL, capaç d’accedir, per wifi, a totes les bases de dades, i d’emmagatzemar grans quantitats d’informació. Quan l’Àlex s’enfronti a aquest giny, la resposta de l’EDOLL no es farà esperar mostrant el seu vertader rostre en un combat, a tot o res, de l’enginy humà contra la intel·ligència artificial.

A la secció infantil us presentem el conte La veritat sobre els dinosaures, de Guido Van Genechten. Aquest llibre parla de dinosaures. Un recorregut informatiu pel meravellós món dels dinosaures: velociraptors, iguanodonts, diplodocus, tiranosaures, estegosaures, triceraptops… l’asteriode, el terratrèmol, l’erupció volcànica, el final….i una gallina. Una gallina? Què hi fa una gallina a la coberta?

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat l’enregistrament Geometría del rayo, de Manolo García. Gravat entre Nova York i Girona, el disc reuneix 16 cançons amb la signatura de Manolo García –inclosa una doble versió d’Oceà blau–. És un àlbum dedicat a tots aquells que no poden viure sense art en qualsevol de les seves manifestacions, i que no en tenen prou amb la cultura de l’entreteniment fàcil del nostre temps.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula La forma del agua, de Guillermo del Toro. La solitària Elisa és una dona de la neteja que treballa en un laboratori dins d’unes instal·lacions d’alta seguretat del govern. Atrapada en una vida plena de silenci i aïllament, la seva vida canvia per complet en descobrir un ésser enigmàtic: un home-peix únic, que viu tancat i és víctima de diversos experiments.

I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Vinòmics: relats gràfics amb gust de bon vi. Vinòmics són un conjunt de còmics que s’inspiren en el món del vi. Peces curtes de diferents gèneres narratius i estils gràfics: vivència autobiogràfica, humor quo-tidià, paròdia cinematogràfica, gènere negre, drama d’època, relat eròtic, assaig gràfic i fins a ciència-ficció. Un sorprenent i deliciós maridatge de còmic i vi.

Aquí teniu tota la selecció de novetats del mes de juny de 2019.

No hi ha comentaris

Puccini, el compositor del mes de la Cardona

Compositor italià nascut l’any 1858, fou hereu de la gran tradició lírica italiana, però al mateix temps restà obert a altres corrents i estils propis del canvi de segle. El compositor italiano de ópera Giacomo Puccini.

Puccini es convertí en el gran dominador de la escena lírica internacional durant els primers decennis del segle XX, tot i que no es pot considerar un creador prolífic, ja que només una dotzena d’òperes conformen el gruix de la seva producció, xifra insignificant en comparació amb les dels seus predecessors, aquesta producció és suficient per fer d’ell un autor clau del repertori operístic i un dels més apreciats aplaudits pel públic.

Giacomo Puccini nasqué en una família de tradició musical ja alguns membres havien ocupat, des del segle XVIII el lloc de Maestre de capella de la catedral de Lucca. Quan mor el seu pare, el petit Giacomo, tot i no haver demostrat un especial talent músic, va ser destinat a seguir aquesta tradició familiar i començà a rebre lliçons del seu oncle, encara que amb resultats pocs esperançadors.

Als quinze anys i gràcies al director de l’Institut de Música Pacini de Lucca, Carlo Angeloni, es despertà el seu interès pel món de la música i fou aleshores que Puccini es revelà com un bon pianista i organista.

L’any 1876, l’ audició d’Aida de Verdi constituí una autèntica revelació per a Puccini i sota la seva influència, decidí dedicar tots els seus esforços a la composició operística, malgrat que això impliqués abandonar la tradició familiar.

Els seus anys d’estudi al Conservatori de Milán comencen a donar els seus fruits: Le villi, òpera en un acte estrenada en 1884 amb un èxit més que apreciable.

Amb Manon Lescaut, Puccini trobà ja la seva pròpia veu i la seva estrena va suposar la seva consagració.

La consagració és confirmada posteriorment amb La bohème, una de les seves realitzacions més aclamades.

En 1900 veu la llum l’òpera més dramàtica, Tosca.

I quatre anys més tard l’exótica Madama Butterfly.

El seu estil, caracteritzat per combinar amb habilitat elements estilístics de diferents procedències, ja estava plenament configurat: la tradició vocal italiana s’integra en un discurs musical fluid en el que es dilueixen les diferències entre els diversos números de la partitura, al mateix temps que es fa un ús discret d’alguns temes recurrents.

A més cal afegir el seu personal i característic sentit melòdic, una de les claus de la gran acceptació que sempre ha tingut entre el públic.

Amb La fanciulla del West inicià una nova etapa, caracteritzada per concedir major importància a l’orquestra i per obrir-se a harmonies noves, en ocasions en els límits de la tonalitat, al mateix temps que apostà per la renovació dels arguments de les seves òperes, apostant per un major realisme.

Totes aquestes novetats van contribuir a que les seves noves òperes, no aconseguissin, tot i la seva qualitat, el mateix grau de popularitat que les anteriors.

La seva última òpera, la més moderna i arriscada, Turandot, quedà inconclusa a la seva mort. La tasca de finalitzar-la, a partir de los esbossos deixats pel mestre, recaigué sobre Franco Alfano.

Voleu descobrir a Puccini? Cliqueu l’enllaç per saber què tenim a les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »