Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: AL DIA

Desconeguts, de David Lozano, al Premi Menjallibres 2018-19

 

Resultat d'imatges de premi menjallibresAmb l’objectiu de promoure la lectura i els hàbits lectors entre els estudiants dels centres públics i concertats de 1r i 2n d’ESO de Vilanova i la Geltrú, el Servei d’Educació de l’IMET i la Regidoria de Cultura, a través de les Biblioteques Municipals de la ciutat porten a terme el projecte Premi Menjallibres, una acció de dinamització lectora voluntària que implica la lectura de tres llibres, la posada en comú amb els autors, mitjançant trobades amb els mateixos, i la valoració de les tres obres per tal de triar una de guanyadora: la més votada.

En aquesta tercera i darrera sessió del Premi Menjallibres, els escolars participants tenen l’ocasió de xerrar, preguntar i conversar amb David Lozano, l’autor de DesconegutsResultat d'imatges de desconeguts david lozano

Dues històries, la mateixa nit i una fosca sospita. Dues vides que es creuen de matinada a través de les xarxes. Dos joves que es lliuren a un joc misteriós: compartir somnis, il·lusions i pors, però no la seva identitat. Aviat donaran el pas següent: una cita a cegues. No obstant, trobar-se amb un desconegut sempre comporta riscos. Perquè tothom amaga secrets…
Un cadàver. El cos d’un noi, desfigurat per la violència de la caiguda. Una vida jove arruïnada per sempre, una mort que suscita més preguntes que respostes.

Estem davant d’una novel.la juvenil d’intriga policíaca estructurada en dos escenaris diferents que comparteixen el mateix espai temporal, escrita de manera àgil i addictiva on es tracta de temes, situacions i problemes reals i quotidians on els joves es veuen immersos sense, a vegades, ser-ne conscients.

David Lozano, nascut a Saragossa l’any 1974, és Llicenciat en Dret i té estudis de Filologia Hispànica. Ha exercit d‘advocat encara que des del 1998 es dedica professionalment a l’escriptura, que compagina amb la seva tasca com a docent a batxillerat.

També ha participat com a actor en diversos curtmetratges i ha col·laborat com a guionista en diverses productores, sense oblidar la seva faceta televisiva.

Clicant aquí podreu saber tot el que tenim d’aquest autor a les Biblioteques Municipals.

No hi ha comentaris

Dia Internacional de la Dona a la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell

Imatge relacionadaEl Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides.

És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme denunciant el sexisme.

Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació juntament amb els homes en l’àmbit laboral, i per tant del dret a la independència econòmica, i a la societat en general.

Imatge relacionadaLa primera celebració va tenir lloc el 19 de març de 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca  i Suïssa, i la seva commemoració s’ha vingut estenent, des de llavors, a nombrosos països.

Amb motiu d’aquesta celebració des de la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona us proposem un seguit de novetats i de publicacions adreçades als infants que tractes aquesta temàtica i que ens proposen conèixer dones increïbles que van destacat i destaquen en diferents camps com ara Lola Anglada, Georgia O’Keeffe, Ada Lovelace, Mercè Rodoreda, Hiaptia d’Alexandria, Concepción Arenal, Marie Curie, Florence Nightingale, María Montessori, Alice Guy-BlanchéIsadora Duncan, Virgina Woolf, Clara Campoamor, Amelia Mary Earhart, Margaret Bourke-White, Frida Kahlo, Dian Fossey, Rosa Parks, Irena Sendler….

Sabeu que la calefacció per als cotxes va ser un invent de Margaret A. Wilcox? I que tenim bolquers d’un sol ús gràcies a Marion O’Brien Donovan? I que els rentaplats és un enginy de Josephine Garis Cochrane? I que les bengales marítimes és una idea de Martha Coston? I sabeu que Hedy Lamarr, a part de ser actriu, va posar les bases per al wifi, el Bluetooth i el GPS?

Resultat d'imatges de dia internacional dona treballadora

Us proposem un apassionant recorregut per les vides de totes aquestes fantàstiques dones! Trobareu tots aquests llibres a les Biblioteques de la ciutat:

- Contes d bona nit per a nenes rebels: 100 històries de dones extraordinàries I i II, d’ Elena Favilli. Estrella Polar, 2017 i 2018.

Resultat d'imatges de un món de dones extraordinàries

- Un món de dones extraordinàries, d’ Eva Prada. Animallibres, 2019.

- Dones extraordinàries que van canviar el món, de Kate Pankhurst. Barcanova, 2018.

- Dones úniques: relats de dones d’aquí que no podràs oblidar, de Montse Barderí. Columna, 2018.

- Dones de ciència: cinquanta pioneres valentes que van canviar el món, de Rachel Ignotofsky. Estrella Polar, 2018.

- Frida Kalho, d’Isabel Thomas. Blume, 2018.  Resultat d'imatges de dones de ciència 50 pioneres valentes que van canviar el món

- Las chicas son de ciencias, 25 científicas que cambiaron el mundoLas chicas son guerreras: 26 rebeldes que cambiaron el mundo; i Las chicas van donde quieren: 25 aventureras que cambiaron la historia, d’Irene Cívico, Sergio Parra i Núria Aparicio. Montena, 2017.

- Jane Goodall la millor amiga dels ximpanzés, de Marcos Muslera. Vegueta, 2017.

- Invetores i els seus invents, d’ Aitziber López. Flamboyant, 2018.

- Supermujeres, superinventoras, de Sandra Uve. Lunwerg, 2018.

 

No hi ha comentaris

Dones al cinema

mujer_cine-660x350-660x348

Aprofitant que el dia 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona, des de les biblioteques de VNG volem oferir-vos una petita selecció de cinema que, d’alguna manera, té a veure amb aquesta celebració, ja sigui perquè trenquen estereotips, perquè els seus personatges femenins tenen com a objectiu empoderar-se en un món predominantment patriarcal o perquè estan dirigides i/o protagonitzades principalment per dones.

A mode de curiositat, us convidem a aplicar l’anomenat Test de Bechel la propera vegada que mireu una pel·lícula. Que què és el test de Bechdel? Doncs tres senzilles preguntes que serveixen per valorar la representació de les dones a films, obres de teatre o còmics. La sorpresa (o no) és que gran part de les pel·lícules no passarien aquest test. Tot i que res té a veure amb la qualitat cinematogràfica de la cinta, ja que bona part de les obres mestres del setè art no passarien el test, sí que és una prova del tot aclaridora pel que fa al paper de la dona.

Les tres preguntes del test de Bechdel són:

• Hi ha dos personatges femenins amb nom o entitat pròpia?
• Aquests dos personatges femenins parlen entre si?
• Parlen d’alguna cosa que no sigui un home?

Mentre penseu si us atreviu o no a aplicar el test a les vostres pel·lícules favorites, ens endinsem ja en la nostra petita selecció cinematogràfica amb motiu del Dia Internacional de la Dona:

La Princesa Arete de Sunao Katabuchi. Està basada en la novel·la de Diana Coles, La princesa perspicaç, que qüestiona el paper sumís de la dona i critica l’ideal masclista mitjançant un conte fantàstic ambientat a l’Edat Mitjana.

El llibre té un clar sentiment feminista que el director japonès no va reflectir en la seva totalitat. Tot i així, continua mantenint moltes de les idees originals: la princesa Arete lluny de l’estereotip de princesa Disney, és una nena d’aspecte normal que fuig de la pompositat que comporta el seu càrrec i somnia a compartir vivències amb la resta de la gent. Per aconseguir el que vol no explota el seu atractiu ni carisma femení, sinó que fa ús de la seva intel·ligència i empenta per superar els diferents obstacles que se li van presentant. Aquesta serà una constant en tota la pel·lícula a la que s’uneixen altres crítiques cap a l’explotació infantil, el classisme o l’abús del poder masculí.

A nivell tècnic la pel·lícula és immillorable: el dibuix i, en concret, els escenaris són d’una bellesa espectacular. La música d’Akira Senju també val molt la pena i s’adapta perfectament a l’acció de la pel·lícula.

Mujeres del siglo XX de Mike Mills. Aquesta és per a molts una de les cintes “oblidades” a les cerimònies de premis del passat 2016. Va esgarrapar una única nominació als Òscar 2016, al Millor Guió Original, passant per alt les notables interpretacions de les tres dones protagonistes, encapçalades per Annette Bening.

Tres són les dones protagonistes d’aquesta cinta ambientada a finals dels anys setanta en una Califòrnia que gaudeix d’una explosió d’amor i llibertat: Dorothea, la mare (interpretada per Annette Bening); Abbie, l’amiga (a qui dona vida Greta Gerwig) i Julie, l’objecte de desig (en la pell d’Elle Fanning). Totes tres unides per l’educació emocional del fill adolescent de Dorothea i cadascuna de les quals, en una diferent etapa vital que les farà reflexionar sobre la insatisfacció, la maternitat i la crisi de confiança des de punts de vista diferents.

Lady Bird de Greta Gerwig.  En la cerimònia dels Òscar de 2018, aquesta jove actriu i directora nord-americana va aconseguir que el seu debut darrere de les càmeres aconseguís cinc nominacions als premis de l’Acadèmia. Finalment, no en va aconseguir cap, però tothom en parlava. I és que amb un pressupost d’allò més minso, Greta Gerwig va recollir multitud de bones crítiques en tots els festivals cinematogràfics en què va ser presentat el film.

Protagonitzada per l’actriu Saoirse Ronan (Lady Bird), la pel·lícula transita entre la comèdia i el drama i ens situa a la ciutat de Sacramento (Califòrnia) l’any 2002. Allà hi viu Lady Bird, en el que és el seu darrer any d’institut, amb la ferma intenció de fugir de tot allò i començar una nova vida a Nova York, si és que aconsegueix plaça a la universitat que ella vol. Amb una relació més aviat complicada amb la seva mare, a qui dona vida Laurie Metcalf, la pel·lícula tracta temes coma ara el futur laboral, els problemes econòmics, l’amistat i la relació mare-filla en una època tan convulsa com l’adolescència.

Carol  de Todd Haynes. Aquesta pel·lícula és l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Patricia Highsmith.
Ambientada al Nadal durant la dècada dels cinquanta del segle passat, Carol és la història de dues dones que s’arriscaran a abandonar la seva vida infeliç amb l’objectiu de trobar el seu lloc en el món. Therese Belivet (Rooney Mara) és una jove dependenta d’una botiga a Manhattan.

Té nòvio i somia a dedicar-se a la fotografia. Un bon dia, entra a la seva botiga per fer algunes de les compres de Nadal la sofisticada Carol Aird (Cate Blanchett), una distingida dona de la classe alta atrapada en un matrimoni infeliç. Entre totes dues dones no trigarà a sorgir l’atracció i ambdues hauran de decidir si prenen una decisió que canviarà la seva vida per sempre.

Sufragistas de Sarah Gavron. Aquesta cinta recupera la figura de tantes i tantes dones que a l’Anglaterra de primers del segle XX, quan estava a punt d’esclatar la Primera Guerra Mundial, van lluitar i, fins i tot, sacrificar per aconseguir el vot femení. Aquest moviment va tenir líders com ara Emmeline Pankhurst, dona d’un advocat adinerat, però es va nodrir, principalment, de milers i milers de treballadores humils.

En un primer moment, les accions de le sufragistes van ser pacífiques, però en veure que no servien per a res, van decantar-se per actes de desobediència com ara petits incendis o vagues de fam.
El film, lluny de posar el focus en l’heroisme individual, reivindica el moviment col·lectiu obrer feminista.

Aquesta és una petítissima selecció. N’hi podríem haver inclòs d’altres films com ara Figuras ocultas, Viajo sola, Frances Ha, Girlhood, La vida de Adèle… Us convidem a descobrir-les!

No hi ha comentaris

‘Las mujeres en el rock. Su historia’ d’Anabel Vélez

Amb motiu del Dia de la Dona, durant aquesta  setmana dedicarem el blog a destacar llibres, música, còmics, cinema, contes infantils on les dones tenen un paper cabdal, sigui com autores o com a protagonistes de la història.

portadaEn pensar en les llegendes del rock, la majoria de gent tira la vista enrere i se li ocorren noms com Elvis, Jagger o Lennon.

Però la realitat és que el rock no seria el que coneixem si no fora per la poderosa influència de moltes dones que han contribuït a forjar un estil musical lligat a la rebel·lia i al combat generacional. D’aquí la importància de figures clau com Chrissie Hynde, Patti Smith, Suzi Quatro, Pat Benatar o PJ Harvey.

Aquest llibre és el recorregut històric i cronològic, des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat, de les artistes més importants i influents de la música rock.

L’autora explica el seu origen i procedència, des de gèneres com el blues o el góspel, fins a les veus que tenen alguna cosa a explicar en els primers passos d’aquest nou mil·leni.

Evidentment, no estan totes les que són, l’espai és el que és, però totes les que estan són part important de la història del rock.

 pj

Aquest llibre és el fruit de treball de dos anys de recerca i documentació d’Anabel Vélez a partir de la seva anterior obra, Rockeras, que pot considerar-se la seva precursora. En les pàgines que el lector té entre les seves mans es pot llegir la història universal del rock en clau femenina, des del seu origen i evolució fins als nostres dies.

Abans que el rock ni tan sols fos una idea, altres sonoritats poblaven el món de la música. Van ser el blues i el gòspel els terrenys en els quals el rock va plantar la seva llavor i va germinar fins a explotar.

Sense aquests sons, sense els artistes que els van crear, el rock mai hauria nascut.

Per això en parlar d’artistes femenines que van marcar la història del rock no podem deixar de costat a aquelles dones que van obrir el camí amb la seva tenacitat, el seu esforç i la seva música. Noms com Billie Holiday, Mamie Smith o Ella Fitzgerald van obrir les portes d’una senda, la del rock, que ja mai es tancarien.

MamieSmith ella

En els anys cinquanta i seixanta apareixerien les girl groups, amb dones com a protagonistes absolutes de l’escena. Durant el naixement del rock and roll, aquest moviment musical va créixer i va florir aprofitant l’harmonia de veus que l’estil vocal doo-wop proporcionava, evolucionant fins a crear una cosa nova i irrepetible que va copar les llistes d’èxits durant un període determinat de temps.

Després d’elles van sorgir solistes amb fortes personalitats: dones com a Tina Turner, Aretha Franklin o Joan Baez, amb una veu pròpia, que se significaven en els primers passos de la lluita pels drets civils i de l’alliberament de la dona. Janis Joplin i Grace Slick ja no eren simplement cantants, sinó que lideraven els seus propis grups, eren el motor i la força que movia l’escena.

  Joan_Baez_Hamburg_1973_2811730005 janis grace

L’explosió alternativa amb el moviment Riot Grrrl va donar ales a moltes dones a trobar una via per a expressar-se. Amb el nou mil·lenni van aparèixer noves veus i estils, una diversificació major i una fusió de gèneres.

Gràcies a les noves tecnologies, les artistes d’aquest segle xxi han aconseguit tenir una major presència i connectar directament amb el seu públic. Sense totes elles, no seria possible entendre la història de la música.

Durant aquesta setmana trobareu la música de totes aquestes artistes i moltes altres a l’Espai de Música de la Biblioteca.

No hi ha comentaris

Stanley Donen: adéu a un dels mestres de la comèdia musical.

La genialitat de Stanley Donen s’ha apagat. Nascut a Carolina del Nord l’any 1924, va començar a ballar tot just quan tenia 10 anys després de veure a Fred Astaire al cinema. “Vaig veure a Fred Astaire a Volant cap a Rio quan tenia 9 anys i la meva vida canvià. Em va semblar simplement meravellós i la meva vida no era meravellosa. L’alegria de ballar música”, deia.

Als setze anys va acudir a Nova York i va actuar com a ballarí en l’obra Pal Joey, de Richard Rogers i Lorenz Hart, que estava protagonitzada per Gene Kelly.
Donen va començar com a coreògraf i ballarí en les produccions de la Metro-Goldwyn-Mayer, com ara Best Foot Forward, 1943, amb Lucille Ball.
Donen i Kelly es tornarien a trobar l’any següent a Les models, una pel·lícula de la Columbia. En aquest film, Donen va dirigir la seqüència en la que Kelly dansa amb el seu doble en un fosc carrer de Manhattan.

La seva primera obra que va dirigir sencera l’any 1949 amb Gene Kelly, va ser Un dia a Nova York, una adaptació del musical de Comden i Green sobre mariners novaiorquesos, amb Frank Sinatra com a gran estrella. La música va anar a càrrec de Leonard Bernstein i es tracta del primer musical rodat en exteriors. Es tracta d’un dels seus èxits més coneguts.

En el segon film, Noces reials, Donen ja compleix un altre somni: dirigir Fred Astaire. I mentre explora camins de comèdia fora del musical amb Love is better than ever l’any 1951, ja prepara un nou repte amb Kelly en el qual aboquen una imaginació desbordant en els números de ball: Cantant sota la pluja.

Immers en una creativitat frenètica, Donen serà especialment prolífic al llarg dels anys 50, quan dirigeix una dotzena de films, entre els quals una adaptació del musical dels germans Gershwin amb Fred Astaire i Audrey Hepburn com a parella protagonista.

Representant dels anys de glòria del Hollywood posterior a la Segona Guerra Mundial, Donen va compartir aventures cinematogràfiques amb Kelly i Astaire en una època en què el musical i l’art coreogràfic filmat vivien un gran moment. Tots tres van redefinir el cànon dels musicals.

Aquest és el context dels primers anys de la filmografia de Stanley Donen, que tot just tenia 30 anys quan va estrenar la seva setena pel·lícula: Set núvies per a set germans, l’any 1954, amb Jane Powell i Howard Keel, un altre musical per a la història.

En només dues dècades Stanley Donen va acumular una filmografia impressionant, suficient per passar a la història: la comèdia musical Funny Face, amb Astaire i Audrey Hepburn, Jocs de pijames amb Doris Day i Maleïts isnquis, entre d’altres.

Stanley Donen ja havia demostrat les seves virtuts per a la comèdia, però va assolir un altre nivell en les tres pel·lícules amb Cary Grant: Indiscreta, Pàgina en blanc i sobretot Xarada, on fa ballar Grant i Audrey Hepburn amb la música d’Henry Mancini. El mateix Stanley Donen va reconèixer en diverses ocasions que Xarada era una de les seves pel·lícules preferides.

Stanley Donen va estat cinc vegades nominat per als premis del Gremi de Directors d’Amèrica, però mai no ho va estar en els Oscars en solitari. Resultat d'imatges de Stanley Donen
El 1998, va rebre el premi d’ Oscar honorífic de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematrogràfiques per una obra marcada per la gràcia, l’elegància, l’enginy i la innovació visual.
Sense cap mena de dubte Stanley Donen era i serà un dels grans.

Si voleu cosnultar quines obres tenim disponibles d’aquest director de cinema a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu aquí.

 

 

No hi ha comentaris

Salvador Espriu, poeta de referència de la literatura catalana del segle XX

Imatge relacionadaNascut a Santa Coloma de Farners el 1913 i mort a Barcelona el febrer del 1985, la poesia de Salvador Espriu és essencial per entendre la literatura catalana moderna. Llicenciat en Dret i en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona està considerat com un polifacètic escriptor líric, satíric i didàctic.
La seva obra és una llarga meditació sobre la mort i del pas del temps i el seu vers és barroc en contingut tot i que auster i precís en l’estil. L’autor es ca decantar per la poesia perquè entre d’altres motius, li permetia burlar la censura espanyola. La seva obra investiga la diversitat i l’aspiració a la unitat.

Segons Josep M. Castellet cal destacar la capacitat de l’obre d’Espriu per assimilar culturalment l’herència mítica de la humanitat: el Llibre dels Morts de l’Antic Egipte, la Bíblia, la tradició mística jueva i la mitologia grega. I per sobre d’aquestes referències, Salvador Espriu crearà el seu mite particular de Sinera, anagrama d’Arenys de Mar, localitat estretament lligada a la família.

La seva trajectòria literària s’inicià el 1929 amb Israel, una recopilació d’estampes bíbliques i un any després ingressà a la Universitat on ben aviat guanyà prestigi gràcies a la seva activitat com a escriptor en català. Aspirava a convertir-se en professor d’Egiptologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, creada durant la Segona República, però aquest projecte quedà truncat per la Guerra Civil.

Salvador Espriu ha signat Laia, Les cançons d’Ariadna, Primera història d’Esther, Cementiri a Sinera, Les hores, Mrs. Death, El Caminant i el mur, Final del laberint, La pell de brau, Les roques i el mar, el blau, La Rosa Vera, Una altra Fedra, si us plau i D’una vella i encerclada terra, entre d’altres.

La poesia d’Espriu entenia el discurs metafísic només des de la quotidianitat i va ser valorada des del punt de vista del seu realisme. El to èpic o didàctic aparegué com a extremadament modern, exemple de combat ideològic malgrat la vaguetat social del discurs d’Espriu, que sempre es va limitar a parlar en general de la llibertat, la justícia i la tolerància.

La posada en escena del món d’Espriu por part de Ricard Salvat i la gran ressonància que li proporcionà el fet que els seus poemes fossin musicats per Narcís Bonet i per Raimon majoritàriament, van ser els canals de popularització de l’obra d’Espriu, que es llegirà , fins pràcticament la mort del poeta, en clau patriòtica i de consciència moral i nacional de la societat catalana.

L’obra de Salvador Espriu va ser més dispersa en els darrers anys i poc abans de morir va acabar la darrera revisió de la seva obra seguint una pràctica constant al llarg de la seva vida, que subratlla la seva aspiració a la unitat des de la diversitat, i això suposa una adaptació dels llibres ja publicats al conjunt de la seva obra posterior amb la finalitat d’aconseguir una coherència temàtica i estilística global.

Tota la producció es caracteritza per una barreja d’intel·lectualisme i descriptisme que té una gran singularitat. La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts, la capacitat per retratar en termes transcendents la història col·lectiva i fins i tot la representativitat història que aconseguí a partir dels anys setanta, la converteixen en una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.

Si voleu saber quins documents teniu disponibles de Salvador Espriu a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

Carles Sabater i Sau: Boig per tu

Resultado de imagen de Carles SabaterFa vint anys que Carles Sabater, veu de Sau, moria a Vilafranca del Penedès després del primer concert de la gira “Dotze”, on el grup presentava el seu darrer disc i celebrava el dotzè aniversari de la seva formació.

Carles Sabater, nascut al barri de La Berceloneta de Barcelona i enamorat de Llançà, d’on eren els seus pares, volia ser biòleg, però ingressà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es va formar i on va començar la seva carrera d’actor. Va poder treballar amb directors com Josep M. Flotats, Ricard Reguant o artistes de la magnitud d’ Àngels Gonyalons.

Encara era una cara poc coneguda quan va participar en els muntatges Una jornada particular i Cyrano de Bergerac de Josep Maria Flotats, però poc a poc s’anava fent un lloc dons del món de l’espectacle. Va fer televisió formant part de sèries de renom com I ara què, Xènia?, Sitges o Arnau. Va fer cine participant en pel·lícules com Gaudí i Vida privadaResultado de imagen de Carles Sabater

Tot i que la seva carrera artística va començar fent d’actor, tot va canviar l’any 1986 quan es va trobar amb el músic i guitarrista Pep Sala i amb Joan Capdevila, que feia de mànager. Així va arrencar el grup Sau, que esdevindria una de les grans bandes del rock català dels anys 90.

El teatre musical va ocupar la seva última època, ja que va protagonitzar musicals de gran èxit, els quals compaginava amb Sau. Va fer el musical Tots dos, amb Àngels Gonyalons, i Company i Pirates de Dagoll Dagom.

Sau fou creat el 1987 i fou dissolt el 1999. El juliol de 1992 Sau omplia la Monumental de Barcelona en un concert que va reunir més de 8.000 seguidors.

La majoria de les lletres de Sau són firmades per Carles Sabater, Pep Sala i Joan Capdevila, considerat el tercer Sau de l’ombra, on van saber expressar coses tan màgiques com l’amor per la lluna o l’amistat, amb cançons com “Boig per tu” o “Glòria”.

Si per alguna cosa Sau va connectar tant amb el públic fou gràcies a lletres senzilles, però cuidades, que parlaven d’amor, de sexe, de somnis o que reivindicaven el “no” al servei militar.

Carles Sabater tenia com a mite James Dean, perquè veia en ell una figura elegant, rebel i atractiva. Amb el pas dels anys, Sabater arribaria a ser com Dean: ros, seductor, artista, a estones trist i melancòlic.

Si voleu saber quins cd’s teniu disponibles a les Biblioteques del grup Sau, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

Antonio Machado, el poeta senzill i intimista.

A finals de febrer fa 80 anys que Antonio Machado moria a l’exili, i des d’aquí el volem recordar com a poeta insigne que és.

Nasqué a Sevilla, el 1875 però la seva família es traslladà a Madrid quan ell tenia vuit anys. Estudià a la Institución Libre de Enseñanza. Al 1899 fa un viatge a París i aquet fet li permet posar-se en contacte amb el món literari i cultural de la capital francesa i allà conegué intel·lectuals del moment, coma ara Rubén Darío.

Resultat d'imatges de antonio machadoMés tard es trasllada a Sòria per exercir de professor de llegua francesa, on coneix qui serà el seu gran amor, Leonor Izquierdo. El paisatge sorià serà el que inspira en gran part la seva obre Soledades, galerías y otros poemas, on mostra un subjectivisme i intimitat desbordant. La tristesa per la mort de la seva esposa el fa instal·lar a Segòvia i finalment torna a Madrid.

La seva altra gran obra és Campos de Castilla, del 1912, i es centra en una pla més realista de l’entorn on els paisatges són descrits amb precessió i la decadència castellana del moment és comparada amb un passat històric molt més gloriós barrejat amb ironies, estils populars i reflexions filosòfiques o existencials.

Poeta per excel·lència, dramaturg ocasional i assagista empedreït, membre de la Generació del 98, volcà la seva sensibilitat més íntima en un conjunt d’obres que plasmaren la mentalitat espanyola de l’època.

En l’evolució poètica d’Antonio Machado destaquen tres aspectes: l’entorn intel·lectual dels primers anys, marcat primer per la figura del seu pare, estudiós del folklore andalús, i després per l’esperit de la Institución Libre de Enseñanza; la influència de les seves lectures filosòfiques, entre les que destaquen les de Bergson i Unamuno; i finalment la seva reflexió sobre l’Espanya del seu temps.

Quan esclata la Guerra Civil, al 1936, Antonio Machado es posicionà rotundament a favor de la República i des de Madrid dedicà amplis textos a la defensa d’Espanya i dels valors més progressistes de la societat. Davant de l’avançament de les tropes franquistes es trasllada cap a València i des d’allà cap a la frontera francesa l’any 1939. La seva mare i ell s’estableixen a Cotlliure, on moriria poc després.

Consulteu clicant aquí, els documents d’aquest autor que tenim disponibles a les Biblioteques.

No hi ha comentaris

Fins sempre Tomi Ungerer!

Resultat d'imatges de tomy urgererTomi Ungerer va néixer a Estrasburg, 28 de novembre de 1931 i ha mort aquest mes a Cork. Va ser un dibuixant alsacià, fill de Théodore Ungerer i Alice Essler. Va quedar-se orfe de pare als quatre anys i es va instal·lar amb la seva mare a una vila propera a Colmar. L’ocupació nazi d’Alsàcia el va atrapar en plena edat escolar i patí la forta germanització imposada pels ocupants, cosa que provocà un fracàs escolar.
“Parlo el francès amb accent alemany i l’alemany amb accent francès”, havia explicat en diverses entrevistes. Sempre es va interessar per la millora de les relacions franco-alemanyes i la preservació de la identitat, del particularisme i del bilingüisme a Alsàcia.

El 1946 explorà França en un vaixell de vela i el 1951 viatjà en autoestop a Lapònia i el Cap Nord. El 1952 s’allistà a les tropes meharistes franceses d’Algèria, de les quals es llicencià el 1953.
Aleshores intentà estudiar arts decoratives, però fou expulsat de l’escola per indisciplina. Treballà com a publicista a petites empreses i el 1954-1955 va recórrer Islàndia, Noruega, Grècia i Iugoslàvia en autoestop o com a mariner en un vaixell. Resultat d'imatges de tomi ungerer, Vietnam war

El 1956 marxà cap a Nova York, on després de trobar-se amb Ursula Nordström de les edicions Harper & Row, va escriure 90 llibres per a infants en 10 anys, compaginant-ho amb la tasca de publicista i cartellista, on destaquen els cartells que va fer contra la Guerra del Vietnam, així com les seves sàtires i humor per a adults.

Resultat d'imatges de tomi ungerer, forniconVa publicar en mitjans tan importants com The New Yorke, Esquir, Life Show o Fortune. Ja en el cim de la seva carrera durant els anys 60 gràcies a llibres com Els tres bandits i Las aventuras de la familia Melops, l’il.lustrador va plasmar en la seva obra la seva reacció contra la hipocresia i la superficialitat de la societat americana. A finals de la dècada va escandalitzar el món anglosaxó quan va publicar el llibre eròtic Fornicon, que aprofundia en la mecanització de la sexualitat.

Resultat d'imatges de tomi ungerer

El 1971 es va instal·lar a Nova Escòcia i el 1975 va fer la primera donació de la seva obra i la seva col·lecció de joguines a la ciutat d’Estrasburg.
El 1988 va dissenyar el monument L’Aqueducte de Janus per al bimil·lenari d’Estrasburg i el 1998 va obtenir el Premi Hans Christian Andersen per a llibres d’infants. També va ser president d’honor de l’associació ABCM-Zweisprachigkeit.

Àlbums infantils, com ara Els tres bandits, On és la meva sabata?, Emili, Allumette, Rufus. El ratpenat apassionat pels colors i Fer amics, entre d’altres, fan que Tomi Ungerer sigui un dels grans artífexs de la il·lustració per a nens i nenes. “Estic convençut que la creativitat neix a partir de traumes -deia-. Mai no he tingut por d’espantar les criatures amb els meus dibuixos ni textos”.

La seva producció, que abasta 40 anys de creació, es calcula entre 30.000 i 40.000 treballs de diferents estils, i més de 120 llibres. Ungerer no va escatimar en l’ús de tot tipus de tècniques i gèneres artístics, des de la pintura fins al collage, passant per l’escriptura.

“Si el paradís existís, seria una biblioteca”, assegurava l’autor, i aquesta afirmació a nosaltres ens agrada molt!
Consulteu tots els documents que tenim d’aquest autor a les Biblioteques, clicant aquí.

No hi ha comentaris

Josep M Espinàs: El teu nom és Olga

Resultat d'imatges de josep m espinàsJosep Maria Espinàs, nascut a Barcelona l’any 1927, és un escriptor polifacètic que compta amb un públic ampli i fidel. La seva creació literària, amb una vuitantena de llibres publicats, abasta des de la novel·la, la crònica de viatges, passant per les obres d’interès cívic, els llibres reportatge, els volums de memòries i el gruix ingent d’articles periodístics publicats durant més de 20 anys als diaris Avui i El Periódico.

En ple franquisme és un dels impulsors del moviment de la Nova Cançó, i un dels fundadors dels Setze Jutges. A partir de 1990 comença a publicar la seva Obra Completa a La Campana Editorial, segell del qual és cofundador. Té obra traduïda a l’alemany, l’anglès, el castellà, l’èuscar, l’hebreu, l’italià, el japonès, el neerlandès, el portuguès i el txec.

La seva trajectòria ha estat amplament guardonada, amb premis com el Joanot Martorell (1953) per la seva primera novel·la Com ganivets o flames (1954), el Víctor Català (1958) per Variétés (1959), el Premi Nacional de Cultura (1995) en la modalitat de periodisme escrit, o el Lletra d’Or (2006) pel llibre de viatges A peu per Mallorca (2005). L’any 2002, als seus 75 anys, rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, en reconeixement a la seva trajectòria.

Al llibre El teu nom és Olga va mostrar la relació amb la seva filla, afectada de síndrome de Down. Ho va fer des del respecte i la necessitat de reafirmar la identitat de l’Olga. Però també des de l’interès d’un pare que vol entrar, lluny de les etiquetes, al món de la filla. Per explorar-lo pam a pam i estimar-ne cada racó. 17 cartes que l’escriptor va dedicar a la més gran dels seus tres fills. La relació amb el seu pare era ser molt especial ja que compartien la mateixa passió per la música i el sentit de l’humor. L’Olga ha mort aquest mes de febrer, als 64 anys.

Aquest llibre neix d’una experiència vital. I si s’ha convertit en un clàssic és perquè l’autor hi aporta unes reflexions sobre la condició humana que no tenen caducitat i ho fa amb sensibilitat profunda, gens sentimental, que és capaç d’harmonitzar l’afecte amb la lucidesa i la serenitat. I amb el llenguatge tan net i comunicatiu d’aquest escriptor.

I és que és un text que renova, constructivament, la visió dels diversos aspectes de la convivència humana i estimula el necessari respecte a la diferència. Aquesta dimensió cívica del llibre explica que sigui utilitzat com a llibre de lectura a moltes escoles i fins i tot sigui recomanat en centres d’ensenyament universitari.

Però el que importa a qualsevol lector és el lluminós atractiu de la prosa i, alhora, la força autèntica del testimoni.

Si voleu llegir o redescobrir a Josep M Espinàs, si voleu saber quins documents tenim disponibles de Josep M Espinàs a la Biblioteca, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »