Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: AL DIA

Exposició El Víbora: Comix Contracultural al MNAC

comixFicomic i el Museu Nacional organitzen l’exposició El Víbora. Comix contracultural, un homenatge a la despareguda revista, testimoni dels inicis de la democràcia i de l’eclosió del moviment underground.

Fins al 29 de setembre podreu veure l’exposició comissariada per l’Antoni Guiral i amb l’assessorament d’Àlex Mitrani al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Aquesta exposició és un homenatge a El Víbora i als seus autors, quan es compleixen 40 anys de la publicació del primer número d’aquesta mítica revista de comix que va marcar diverses generacions de les dècades del 1980 i del 1990.

La mostra se centra en la primera etapa de la revista, als inicis de la democràcia, quan Barcelona es va erigir en el centre de la cultura underground que havia esclatat als anys seixanta del segle xx als Estats Units.
autoresA través de 35 obres originals, d’una àmplia mostra de documents i d’una selecció de prop de 100 portades, el públic descobrirà l’originalitat i la potència d’uns creadors com ara, entre molts d’altres, Nazario, Roger, Isa Feu, Marta Guerrero, Laura Pérez Vernetti, Mariscal, Gallardo, Pons, Martí, Carratalá, Montesol, Ceseepe, Max, Calonge, Jaime Martín i Pamies.

L’exposició està dividida en tres àmbits temàtics: Poder i subversió, Eros i feminisme i Vida urbana.

El Víbora amb les seves vinyetes transgressores i un llenguatge nou, es va rebel·lar contra l’ordre establert i l’estètica convencional. L’univers d’El Víbora està poblat per personatges marginals i subversius.

El Museu Nacional treballa des del 2014 per patrimonialitzar i donar visibilitat al còmic, un gènere artístic que ha entrat a les sales del Museu per quedar-s’hi.

v03 numero1 El Vibora 37-38 42808 08-Max-ElVibora

La mostra s’inscriu en la estratègia del museu que ja fa anys treballa per incorporar el còmic a les col·leccions i fer visibles les relacions que es poden establir entre totes les arts. Aquesta exposició suposa un pas més en aquesta línia de treball i dóna continuïtat a algunes mostres realitzades anteriorment, com ara la mostra d’originals de Santiago García i Javier Olivares, Premio Nacional de Cómic 2015, “De vinyeta en vinyeta” i “Ego Sum Lux Comix”, amb l’escola Joso, o la dedicada a “Les noves aventures de Corto Maltés”, alhora que reforça l’aliança del museu amb el Saló del Còmic.

En aquest context el museu ha incorporat recentment, gràcies a una donació, una obra de gran format (280 cm x 2400 cm) i de valor històrico-artístic. Es tracta d’Amor a Vallvidrera, un còmic realitzat l’any 1980 de manera col·lectiva per un nombre significatiu d’artistes vinculats a El Víbora.

comic-realizado-vivo-1980-por-autores-vinculados-vibora-amor-vallvidrera-examinado-sala-oval-del-mnac-1560958644604

La còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona disposa d’una gran quantitat de números del Víbora que podeu veure exposades al vestíbul del primer pis de la biblioteca, conjuntament amb els còmics d’alguns dels autors clàssics de la revista.

No hi ha comentaris

La coneixes? És l’Olívia!!

Resultat d'imatges de ian falconerAquest mes de juliol les biblioteques de la ciutat porten a terme els Laboratoris de Lectura Portàtil, una activitat familiar de foment a la lectura.
I la protagonista és l’Olívia, la coneixeu?

Ian Falconer, il·lustrador americà, autor de llibres infantils i creador de vestuaris i esce-nografia teatral, és qui signa totes les aventures de la nostra protagonista, l’Olívia, que en un primer moment va idear com a regal per a la seva neboda, tot i que amb el temps aquesta primera intenció arribà a convetir-se en un conte, i aquest conte en un èxit mundial , que després ha estat traduït a diferents idiomes, entre els quals el català, el castellà, l’italià, el francès, el japonès i fins i tot, el llatí!

Actualment l’Olívia també és la protagonista d’un programa televisiu.

Resultat d'imatges de ian falconer, olivia

L’Olívia, la porqueta de musell afilat i cua torta, és capaç de fer ombra a les grans es-trelles i la seva naturalitat i encant han aconseguit que els seus contes encapçalin les llistes de popularitat.

El dia a dia de l’Ian i l’Olívia transcorre entre llapis de colors, idees i vestits vermells. En un inici, els contes de l’Olívia només tenien vermell, blan i negre, ja que l’autor manté una paleta de color simple.

L’ús minimalista i efectiu del color, el petit detall en vermell acompanyat de grisos, aconsegueixen un toc elegant i original a l’obra que ben bé ja es pot considerar com un clàssic del nou mil·lenni. Poc a poc i en determinades ocasions, el color envaeix les divertides històries.

L’Olívia és espavilada, tossuda, ocurrent, somiadora, divertida i decidida, una porqueta sense cap mena de problema amb el seu cos, és feliç tal i com és.

Si les porquetes de l’imaginari infantil són genials, l’Olíva encara més perquè fomenta un sentit de l’humor dirigit tant a infants com a adults. Hem de tenir present que l’Olívia té sis anys i es dirigeix a aquesta franja d’edat aproximadament.

A través de les seves diferents aventures i peripècies anireu coneixent a la seva famí-lia, les seves mascotes, com és el seu dia a dia, què li agrada fer els dies assolellats, i què prefereix fer els dies plujosos, quines són les seves aficions….en definitiva, histò-ries quotidianes que qualsevol infant s’hi podrà sentir identificat.

L’Olivia és un personatge que ja podem considerar un clàssic de la literatura infantil. Tant és així que té la seva pròpia pàgina web i les seves mercaderies suposen una font d’ingressos major que la que es deriva de la venda dels seus àlbums il·lustrats.

Si voleu saber quins contes teniu disponibles a les biblioteques de la ciutat, cliqueu l’enllaç.

No hi ha comentaris

L’erugueta goluda, d’Eric Carle

Resultat d'imatges de eric carleAmb motiu del 90è aniversari d’Eric Carle, autor i il·lustrador estatunidenc de literatura infantil, la Biblioteca Mòbil del Mercat de Mar li ha dedicat la seva hora del conte i hem pogut gaudir de L’erugueta goluda, a càrrec de Bea Garcés.

“Una nit, sota la llum de la lluna, hi havia un ou molt petit, que reposava damunt d’una fulla”: així comença aquest conegut conte de l’autor Eric Carle. D’un petit ou neix una petita eruga molt golafre, és a dir, amb moltes ganes de menjar. El primer dia menja una mica d’una pometa vermella, dimarts dues peres ven verdes, dimecres…i va menjant i menjant fins que per fi es transforma en una meravellosa papallona ben lluent i acolorida.

Eric Carle, acompanya les seves històries d’una il·lustració de colors vius i gruixudes pinzellades i com en altres contes seus, el protagonista és un animal, en aquest cas una erugueta que només sortir de l’ou, ja corre famolenca entre les pàgines per portar-se a la boca tot allò que troba. Què li passarà després de menjar tant? Aquí trobarem una història senzilla per entendre la metamorfosi i el cicle de la vida.

La carrera artística d’Eric Carle com a il·lustrador va començar fent els dibuixos del conte Brown bear, brown bear, what do you see? per l’autor Bill Martin Jr, que li ho va demanar després de veure el dibuix que havia fet per un anunci.

Després va començar a crear les seves pròpies històries, la primera de les quals fou 1, 2, 3 to the zoo. Poc després aparegué The very hungry Caterpillar que el va llançar a la fama com a autor i il·lustrador infantil.

Per tant, també celebrem el 50à aniversari d’aquest conegudíssima erugueta!

gat i eruga

Si voleu saber quins contes d’aquest autor hi ha a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu l’enllaç.

 

No hi ha comentaris

20 anys d’Amelie

Amélie-1

Sembla mentida, però la pel·lícula que ens va donar a conèixer a l’encantadora Amèlie Poulain està a punt de fer vint anys.

Per commemorar aquest aniversari, Jean Pierre Jeunet, el director de la pel·lícula està preparant un fals documental sobre la cambrera màgica, els gnoms viatgers, Montmartre, els ossos de cristall i els retrats trencats del fotoràpid, que s’estrenarà el 2020.

Amb un pressupost de menys de deu milions, Amelie va aconseguir recaptar uns 173 a tot el món i es va convertir en la quarta pel·lícula més taquillera del cinema francès.

Els fans de la pel·lícula fa temps que esperen una seqüela o una sèrie de televisió sobre Amèlie, però Jeunet s’ha negat rotundament després de vendre els drets de la història per fer un musical a Broadway que va fracassar estrepitosament i va ser cancel·lat només dos mesos després de la seva estrena.

89062-20

Amelie no és una noia com les altres. Ha vist al seu peix de colors lliscar-se cap a les clavegueres municipals, a la seva mare morir a la plaça de Nôtre-Dame i al seu pare dedicar tot el seu afecte a un gnom de jardí.

De sobte, amb vint-i-dos anys, descobreix el seu objectiu en la vida: arreglar la vida dels altres. A partir de llavors, inventa tota classe d’estratègies per a intervenir en els assumptes dels altres: a la vida de la seva portera, que es passa els dies bevent vi de Porto; la Georgette, una estanquera hipocondríaca, o “l’home de cristall”, un veí que només veu el món a través de la reproducció d’un quadre de Renoir.

La missió d’Amelie es veu trastocada per l’arribada d’un noi estrany i molt peculiar: Nino Quincampoix. Té dos treballs: de fantasma en un túnel del terror i un altre en un sex-shop. Col·lecciona les fotos abandonades en els fotoràpids i cerca desesperadament identificar a l’home que apareix en una d’elles una vegada i una altra. No obstant això, aquesta cerca es veu interrompuda per la seva trobada amb l’Amelie.

amelie--644x362

La pel·lícula va donar fama tant a la jove Audrey que van aterrar a Hollywood sense gaire fortuna. Tatou va coprotagonitzar El Código da Vinci amb Tom Hanks i ha tornat a fer carrera a Franca amb produccions com La delicadeza, basada en la novel·la homònima de David Foekinos o La espuma de los días de Michel Gondry.

Jeunet va debutar al llargmetratge amb la pel·lícula Delicatessen, co-dirigida amb Marc Caro, i que es va convertir en film de culte que va barrejar amb una estètica extravangant i la distopia amb l’humor negre i el surrealisme.

Més tard, Jeunet també va tenir la seva experiència nord-americana amb la direcció d’Alien Ressurrection, abans de dirigir Amelie, però, i posteriorment, la seva carrera no ha estat gaire prolífica.

Trobareu Amèlie i les pel·licules de Jeunet a l’espai cinema de les Biblioteques de Vilanova.

No hi ha comentaris

Charles Dickens, el més gran novel·lista de l’època victoriana

Resultat d'imatges de charles DickensCharles Dickens (Anglaterra, 1812 – 1870) és un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular.

És un dels novel·listes més grans de l’era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d’aquella època. La seva ficció, amb contínues descripcions de la vida anglesa del segle XIX, ha vingut a simbolitzar amb exactitud la societat victoriana.

Imatge relacionadaDurant la seva carrera, Dickens va escriure moltes novel·les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia això com destaca per la seva mestria en la prosa, la seva capacitat d’inventar personatges memorables i el seu poder de sensibilització social.

Hem de situar a l’escriptor en el realisme, que intentava plasmar els diferents tipus de la societat en la ficció mitjançant l’observació, destacant el retrat de la classe baixa i marginal amb una funció de denúncia social i les descripcions d’ambients, especialment els diferents interiors i carrers de Londres.

Dickens barreja la ironia amb l’estil afectat, però buscant sempre la senzillesa i la facilitat de lectura i un dels temes preferits és la infància, que apareix com la principal víctima de les desigualtats de l’època victoriana i de l’auge de la revolució industrial, ja que la majoria de nens de les seves obres treballen i busquen permanentment diners, per altra banda, un altre tema recurrent.

La infància esdevé sinònim d’innocència i possibilitat, i té abundància d’elements biogràfics del mateix autor. Els finals feliços es deuen a la casualitat i la providència, en sintonia amb el cristianisme que professava l’escriptor, que creia en la justícia divina per compensar els nascuts en circumstàncies desfavorables si es mantenien fidels a la moral.

En un temps en què la Gran Bretanya era el major poder polític i econòmic del món, Dickens va destacar la vida dels pobres oblidats en el cor de l’imperi. Amb el seu periodisme, va fer campanya sobre qüestions específiques, com la higiene i les workhouses, però la seva ficció era probablement l’instrument més poderós per a canviar l’opinió pública sobre les desigualtats de classe. Va descriure l’explotació i repressió dels pobres i va condemnar les institucions públiques oficials que permetien l’existència d’aquests abusos.

Charles Dickens era una personalitat molt reconeguda i les seves novel·les van ser molt populars durant la seva vida. La seva primera novel·la acabada, Els papers pòstums del Club Pickwick, 1837, li va atorgar una immediata fama, que va continuar durant tota la seva carrera i va mantenir una gran qualitat en tots els seus escrits. La seva popularitat va minvar una mica després de la seva mort tot i que és encara un dels més coneguts i més llegits dels escriptors britànics.

Almenys 180 pel·lícules i adaptacions per a la televisió basades en els treballs de Dickens ajuden a confirmar l’esmentat èxit, com ara Els papers pòstums del club Pickwick , Oliver Twist, Nicholas Nickleby, The Old Curiosity Shop ,Tots els contes de Nadal, Dombey and Son, David Copperfield, Temps difícils, Little Dorrit, Una història de dues ciutats i Grans esperances, entre d’altres.

Charles Dickens sempre serà admirat per la seva rica imaginació i la seva genial ironia. 

Consulteu l’obra disponible a les Biblioteques de la ciutat clicant l’enllaç.

No hi ha comentaris

Feliç aniversari Escola Llebetx!!!

L’Escola Llebetx de Vilanova i la Geltrú celebra el seu 50è Aniversari i amb aquest motiu s’ha programat un seguit d’actes que tindran lloc aquest divendres dia 28 de juny.

Resultat d'imatges de escola llebetxL’Escola Llebetx inicià la seva activitat l’any 1968, inspirant-se en els principis de la pedagogia activa i d’escola catalana. Des dels seus inicis assumí la catalanitat, acollint en un procés d’integració també els nens i nenes de parla castellana.

En principi la titularitat de l’Escola era assumida per una sola persona, més endavant es creà una Societat Limitada integrada per treballadors i treballadores del centre i durant aquest temps l’Escola s’ubicava en dos edificis particulars. L’any 1980, es constituí una Cooperativa de pares, mares i mestres per fer front a la construcció d’un nou edifici que reunís les condicions exigides per la legislació i necessàries per tramitar la integració a la xarxa d’escoles públiques. Resultat d'imatges de escola llebetx

Al llarg de la seva història l’Escola ha format part de l’associació de Mestres Rosa Sensat, Coordinació Escolar i Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana, assumint els punts de la reivindicació per l’Escola Pública: laica, gratuïta, catalana, democràtica i oberta a tothom.

A més, forma part de la Xarxa d’escoles públiques de la Generalitat de Catalunya des del juny de 1988, amb el nom d’Escola Pública Llebetx; actualment, Escola Llebetx.

Divendres començaran els actes a les 19.30 amb una cercavila que sortirà des de la plaça Adarró, amb la Xaranga Atiliks, a les 20.30 hi haurà al pati de l’escola la presentació del conte La nena de Darró, a les 21.30 sopar de germanor i a partir de les 22.30 hi haurà ball amb Jordi Gómez i més tard amb el DJ Temillas.

La nena de Darró està signat per Bienve Moya i les il·lustracions són de Vero León i partint de la ubicació de l’escola fa referència a l’antic assentament d’Adarró, ja que al peu del turó de Sant Gervasi, on hi ha el Xalet del Nin, es troben les ruïnes de la vila iberoromana, indret d’importants troballes arqueològiques.

Tot i que les primeres descobertes foren l’any 1789, fins al 1956 no va començar la primera campanya d’excavacions, avui encara vigents, que han ocupat una gran extensió i que poden seguir a la banda nord de la via del ferrocarril, on també s’han trobat vestigis. No hi ha dubte que la medieval quadra d’Adarró era successora de la vila romana.

Imatge relacionada

 

Els vestigis conservats pertanyen a un poblat ibèric de l’ètnia dels cossetans, que es va utilitzar entre el segle V i el segle I aC i també a una vil·la romana situada dins el territori de Tàrraco.

 

No hi ha comentaris

El alma de los pulpos

portadaEls pops viuen poc i no són socials. “És cert, quatre anys ja és molt per a ells i quan els coneixes ja són adults. És molt trist, l’amistat amb ells acaba aviat. Probablement són tan intel·ligents perquè són saborosos, tothom a l’oceà vol menjar-se’ls, fins i tot ells mateixos són caníbals (observem a una femella que es va menjar a un mascle després d’aparellar dotze vegades; a la 13 potser una mica la va molestar, o se li va obrir la gana), i no tenen defensa, no tenen closca, la van perdre. El mateix factor d’evitar ser menjats a la sabana, entre d’altres, ens va fer intel·ligents a nosaltres.”

Avui us proposem un llibre de divulgació, El alma de los pulpos, on podrem conèixer una de les criatures més sorprenent del planeta. El llibre de Sy Montgomery és un viatge al·lucinant a la ment i el cos dels pops, una exploració sobre tot el que els fa diferents i, alhora, similars als éssers humans.

Els pops tenen una àmplia varietat de personalitats i són intel·ligents de moltes formes: són capaços d’obrir caixes per treure el menjar; llançar dolls d’aigua per jugar amb pilotes; i escapar dels seus cuidadors usant una xarxa com a trampolí per saltar l’aquari i córrer per terra amb els seus vuit potes. Tenen un bec com els lloros, verí com les serps i una llengua coberta de dents. Què saben? Quin tipus de pensaments tenen? Els científics han provat la intel·ligència de gossos, ocells i ximpanzés, i ara s’enfronten a la intel·ligència dels pops, veient-los resoldre problemes i desxifrant el significat dels seus canvis de color.Sy Montgomery

Nascuda el 7 de febrer de 1958, Sy Montgomery és un naturalista, autora i guionista que escriu tant per a nens com per a adults. Al llibre no només ens explica com el nostre coneixement sobre els pops està canviant, sinó també una història d’amor: la seva amb els cefalòpodes. A estones divertit i commovedor, divertit i profund, L’ànima dels pops posa sobre la taula per primera vegada tot el que els pops poden ensenyar-nos sobre nosaltres mateixos.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu el seu llibre El Embrujo del tigre, que descriu com un viatge al lloc on els tigres es mengen els homes i els homes adoren els tigres.

No hi ha comentaris

Bruno Murani, enginy sense límits.

Resultado de imagen de bruno munariEl Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel ha dedicat la seva darrera sessió Bruno Munari, el dissenyador, pedagog i poeta italià posseïdor d’un enginy sense límits.

I és precisament aquesta característica que fa que avui encara segueixi agradant als adults i als infants d’arreu del món.

Bruno Munari, 1907-1998, fou un dissenyador italià, artista, poeta, filòsof, escriptor, escultor, autor i pedagog, que va conviure amb diferents corrents artístiques com ara el futurisme, arte concreta, surrealisme i dadaisme, entre altres. Tota aquesta barreja de conceptes i estils més l’esperit “eternobambino” de Murani, donen com a fruit el premi Hans Christian Andersen o el premi Lego per la seva contribució al desenvolupament de la creativitat infantil.

En el camp del disseny destacà per la seva metodologia projectual, amb la recepta de l’arròs verd, on proposa una sèrie d’operacions necessàries amb un ordre lògic que ens ajuden a obtenir una millor resultat amb un mínim esforç.

El joc és intrínsec a Munari. Quan llegia contes al seu fill constatà que els llibre infantils eren avorrits, apagats i sense cap mena de sorpresa per al lector. Decidí resoldre aquest problema aplicant la seva metodologia projectual. Per tant: definició el problema, anàlisi dels elements, aplicació de la creativitat centrant-se en la percepció, la pàgina i el moviment i els convertí en elements protagonistes de la narració.

Neixen doncs una sèrie de llibres que despleguen l’espai intern del llibre i qüestionen la seva objectualitat, trencant així l’estructura clàssica, i per tant es multipliquen les possibilitats i neixen llibres troquelats, llibre amb fils que els travessen, llibres amb una pàgina que pot tenir moltes pàgines al mateix temps, llibres amb pestanyes que juguen amb la narració, pàgines de metall i transparències, llibres sense mots….en fi, neixen els llibres juganers.

Resultado de imagen de bruno munari, nunca contentos,Fins que arribaren els Llibres il·legibles en els quals utilitza com a recurs narratiu tots els elements que conté un llibre, excepte les lletres.

També fou el percussor d’edicions per a la primera infància dissenyant el prelibi, textos per a primers lectors basats en l’exploració sensorial.

Munari sap jugar amb el fet d’amagar i trobar, dissenyant i creant llibres per a infants tan senzills com profunds, on la sorpresa es manté amb tensions subtils, orquestrant amb precisió il·lustració, text i humor. Concep el llibre infantil com a un objecte que va més enllà de les paraules, narrant a partir dels sentits, cohesionant la història a través del llenguatge i la lògica particular del món infantil.

Voleu descobrir en Bruno Munari? Clica l’enllaç per saber el fons disponible de les Biblioteques de la ciutat.

No hi ha comentaris

80 anys de Batman

batman-portadas-iconicas-batman-1-joker-catwoman Batman_80_logoEl 1939, DC Comics buscava un nou personatge que repetís l’èxit de Superman. L’editorial, contra tot pronòstic, es va dirigir al caricaturista Bob Kane per a demanar-li que dissenyés un nou heroi. Kane, juntament amb l’escriptor Bill Finger va donar a llum a un dels personatges més populars i perdurables del segle XX.

La primera història de Batman, “El cas del sindicat químic”, escrita per Finger i dibuixada per Kane, es va publicar a Detectiu Comics # 27, que va arribar als quioscos el 30 de març de 1939, encara que la data de portada és de maig de 1939). En la seva primera història, es va presentar a Bruce Wayne com un fatxenda sense interès.

A diferència de molts superherois, no posseeix poders o habilitats súper humanes; ell empra l’intel·lecte, els seus talents detectivescs, la ciència i la tecnologia, l’entrenament físic i la intimidació en la seva lluita contra el crim.

Batman va aconseguir el seu propi còmic el març de 1940, mentre continuava apareixent en Detectiu Comics. En aquest primer número ja van aparèixer el Joker i Selina Kyle, la Gata, que no Catwoman… encara.

Als anys 60, batman va fundar la Lliga de la Justícia d’Amèrica i va començar a lluitar al costat de Wonder Woman, Flaix, Llanterna Verda, Superman, Aquaman, i Martian Manhunter.

Durant aquesta època la sèrie va perdre popularitat, però l’arribada de Carmine Infantino va tornar a Batman a la primera filera del còmic. Infantino va inventar el logo actual (òval groc), va recuperar el Batmòbil, la Batsenyal i personatges com l’Espantaocells i a Enigma.

Durant aquests vuitanta anys de vida, autors com Frank Miller, Grant Morrison, Jim Starlin o Jeph Loeb han estat els encarregats de convertir el personatge en un mite.

Batman-The-Dark-Knight-Saga-explicada-por-Frank-Miller-cover

La sèrie més venuda sobre Batman que es publica actualment està guionitzada per Tom King i des de fa poc, compten amb la participació del vilanoví Jorge Fornes que s’ha convertit en un dels dibuixants regulars de la sèrie on treballa amb altres artistes com la colorista Jordie Bellaire o el dibuixant navarrès, Mikel Janín.

Batman-66 Batman-60 1

En Jorge Fornés va passar de dibuixar per Marvel a Dynamite on va publicar la sèrie Magnus i va participar en The Sovereigns. Recentment, sota el segell Aftershock, va treballar a Hot Lunch Special al costat de l’escriptor Eliot Rahal. A DC Comics va participar en l’especial Batman: Secret Files abans de ser fitxat per la sèrie regular. En Jorge parla de la seva experiència americana a aquesta entrevista de Zona Negativa.

Captura

El carisma de Batman va traspassar a la pantalla a sèries com la mítica Batman, protagonitzada per Adam West i estrenada el 1966 per la cadena nord-americana ABC.

La primera adaptació de renom a la pantalla gran va ser la que va realitzar en Tim Burton el 1989. A causa de l’èxit de la pel·lícula, Burton va dirigir Batman Returns el 1992.  Joel Schumacher va agafar el relleu i va dirigir dues noves aventures Batman Forever i Batman i Robin. El darrer director en donar la seva visió de Batman ha estat Christopher Nolan amb la seva trilogia: Batman Beguins, The Dark Knight i The rise of the Dark Knight. Batman ha tornat a aparèixer sense el protagonista absolut a pel·lícules com Batman vs Superman i La Lliga de la Justícia.

A la còmicteca de la Biblioteca us hem preparat un especial amb tots els còmics de Batman que tenim. Per molts anys!

No hi ha comentaris

Toy Story 4: estrena el 20 de juny

L’any 1995 la pel.lícula Toy Stoy canvià la història de la animació per sempre més: fou el primer film animat digitalment. John Lasseter aconseguí un Oscar honorífic i Pixar des d’aleshores està considerat com un dels estudis més creatius. Amb Toy Story hi confluïren dos fets importants: la novetat tècnica i la història de les joguines que cobren vida encapçalats pel vaquer Woody.

Des de la primera pel·lícula la tecnologia ha avançat ràpidament i tot l’equip d’animadors ha treballat de valent per tal que Toy Story 4 sigui visualment excel·lent.

Després d’aquesta primer cinta n’han vingut dues més i tot semblava indicar que la trilogia havia aconseguit fa nou anys un tancament perfecte, quan Andy marxa a la universitat i deixa tota la seva col·lecció de joguines a la Bonnie, posant punt i final en la relació de Woody i Andy.

En aquesta nova aventura, el cowboy intentarà adaptar-se a la nova vida a casa de la Bonnie. Ara ja no és la el favorit de tot el grup de joguines i en Jesse ha ocupat el seu lloc com a sherriff dins de les predileccions de la Bonnie, encara que en Woody no perd mai els seu esperit de lideratge.

Des de la primera pel·lícula la tecnologia ha avançat ràpidament i tot l’equip d’animadors ha treballat de valent per tal que Toy Story 4 sigui visualment excel·lent.

A part d’anar incorporant una major presència femenina al llarg de totes les pel·lícules, Forky és una de les altres novetats ja que per primera vegada a la saga apareix una joguina de fabricació casolana.

Segons Josh Cooley, el director,“hem volgut anar en una altra direcció i provar una cosa completament diferent que mai abans havíem vist en el món de Toy Story. Els infants juguen amb qualsevol cosa: una pedra, una tassa o el que sigui i vàrem pensar que què passaria si a la pel·lícula algun personatge jugués amb algun objecte d’aquest tipus. Tenir un personatge que no entengui en absolut les regles ni que sàpiga com funcionen les coses dóna a Woody l’oportunitat que expliqui què significa ser una joguina”.

En aquesta nova entrega hi trobarem una barreja d’aventures, humor i emoció i també una mica de terror. I coneixerem a Duke Caboom, un motorista dels anys 70, Giggle McDimples, una sequaç companya d’aventures i Gabby Gabby, la dolenta de la història.

I un altre gran encert en aquesta entrega és Bo-Beep, la pastoreta de porcellana que només en manté en un segon pla a les dues primeres pel.lícules i que en la tercera ni tan sols hi apareix.

Premiere Of Disney And Pixar's 'Toy Story 4' - Red CarpetHi haurà una nova entrega de Toy Story? Segons el productor Mark Nielsen “és difícil de dir. Pensàvem que aquesta quarta part com una mena de tancament narratiu a la història de Woody. Però un gran estudi mai sap què ens té preparat el futur”.

Consulteu els dvd’s d’aquesta saga disponibles a les biblioteques de la ciutat, clicant a l’enllaç.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »