Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: AL DIA

Els Supertafaners ho volen saber tot sobre Sant Jordi

Resultat d'imatges de els supertafaners sant jordiAquesta és la novetat del mes d’abril de la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell. De Sant Jordi, el drac, la princesa i la rosa se’n parla molt i tothom en sap alguna cosa, però mai és suficient per als Supertafaners!

Sense cap mena de dubte parlem d’una de les diades més importants del l’any, Sant Jordi, la festa de l’amor, la rosa i els llibre, però amb aquest llibre descobrirem moltes altes coses!
Realment sabem qui va ser Sant Jordi i si va existir? La seva vida és història o llegendària? Per què el van fer sant? La llegenda que coneixem de quan és? I què explica aquesta llegenda? Va passar a Catalunya? Va néixer a Montblanc?

Què és un drac? D’on surten els dracs? És veritat que tenen l’alè pudent? I una víbria, què és? I un dragó? Els dracs sempre treuen foc pels queixals? Hi ha dracs pacífics? La batalla entre Sant Jordi i el drac va ser de les èpiques? El drac va morir?

I les princeses són sempre noies maques? Algú sap com es deia la princesa? Sant Jordi i la princesa es van casar? I com era el cavall de Sant Jordi? Tenia nom?
De la sang d’un drac en pot sortir un roser, o només es reguen amb aigua? Resultat d'imatges de sant jordi

Per què Sant Jordi se celebra el 23 d’abril? De quan data la venda de llibres al carrer? Cervantes i Shakespeare van morir el mateix dia que Sant Jordi? Les roses han de ser sempre vermelles? Només pots regalar una rosa si estàs enamorat? Els nois han de regalar roses a les noies i les noies llibres als nois o pot ser al revés? Si és una festa tan important, no hauria d’estar tot tancat com si fos Nadal? El Sant Jordi català de la rosa i el llibre se celebra en altres països? Sant Jordi és el sant més conegut? A més de Catalunya, de quants països és patró Sant Jordi? Com celebren Sant Jordi a Anglaterra? I a Alcoi?

L’Editorial Vox és qui edita la col·lecció els Supertafaners.

 

 

No hi ha comentaris

Còmic Barcelona 2019

800_x_37-comic-bcn-cartelEl Saló Internacional de Còmic de Barcelona que se celebra cada any a la Fira de Barcelona arriba a seva 37a edició ple de canvis.

Per començar, el Saló passa a denominar-se simplement Còmic Barcelona, un nom que afronta el futur amb gran optimisme i capacitat d’adaptació, però sense oblidar en cap moment del seu passat i història.

El certamen, que enguany tindrà lloc del 5 al 7 d’abril i redueix un dia la seva durada. També oferirà un nombre més gran d’activitats professionals amb la intenció de crear sinergies entre autors i indústria, incloent-hi jornades especials dirigides al sector. Per això s’ha renovat la zona professional, COMIC PRO, que es converteix a partir d’ara en un espai de networking dividit en tres eixos: la revisió de portafolis, una primera edició de Jornades Professionals i una oportunitat per crear un mercat de drets.

Els infants i joves cada cop estan més presents al món del còmic i, per aquest motiu, Còmic Barcelona ha creat una nova categoria en els Premis, Millor Còmic infantil i juvenil d’autor/a espanyol/a publicat a Espanya i també un espai exclusiu per infants, el Còmic Kids.

Entre els autors convidats a aquesta edició, hi ha un nom imprescindible del còmic Unferground, Daniel Clowes, autor d’obres de referència com Ghost World, Bola Ocho, Ice Haven, El Rayo Mortal o Paciencia.

Al costat de Clowes, una altra icona del còmic, l’italià Milo Manara, caracteritzat per la seva exquisida i depurada inclinació per la bellesa clàssica (en la qual entraria l’erotisme centrat en la dona) i la necessitat de buscar i reflectir referents artístics aliens a la seva obra (pictòrics, literaris,etc.)

Les dones tindran una forta presència al certament. Ana Galvañ va ser l’autora triada per realitzar el cartell d’aquesta edició i l’Associació d’Autoras de Còmic entregarà el seu premi honorífic a la lleidatana Trini Tinturé.

    ana-galvan1

Tinturé entra al món professional del còmic, dibuixant col·leccions infantils per Bruguera i aviat, aconsegueix nombrosos encàrrecs de la indústria de còmic anglesa i escocesa, per les quals dibuixarà durant més de vint anys. Una de les seves obres més conegudes és Emma, es encantadora.

Entre les exposicions destacar la dedicada a la guanyadora del Gran Premi del Saló de l’any passat, Laura Pérez Vernetti. També hi haurà la mostra dedicada a Pinturas de guerra, d’Àngel de la Calle, premi a la Millor Obra en 2018. Ana Peñas, premi a l’Autora Revelació, i la seva obra Estamos todas bien comptaran també amb una exposició.

Una altra novetat és que, FICOMIC, entitat organitzadora del Saló, ha arribat a un acord amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per tal de realitzar diverses accions al voltant del còmic. Del 5 al 21 d’abril es podrà veure una exposició dedicada a les noves aventures de Corto Maltés, a càrrec de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero. La segona exposició estarà dedicada al còmic underground i servirà per celebrar el 40 aniversari de la revista El Víbora.

Al vestíbul de la Biblioteca trobareu una exposició de fons amb els còmics dels autors convidats, dels protagonistes de les exposicions i també dels nominats als Premis d’aquesta edició.

comicstwitter
No hi ha comentaris

Racó de les famílies

Resultat d'imatges de biblioteca armand cardonaLa biblioteca Armand Cardona Torrandell acull avui divendres la xerrada adreçada a les dones embarassades i a les seves parelles, per tal de poder descobrir què poden oferir les biblioteques de la ciutat en aquesta etapa de la vida.

Les biblioteques posen a l’abast de tothom tot tipus de coneixements que corresponen a les primeres etapes de la vida d’un infant: des del moment de la concepció, el procés de l’embaràs, els noms i els seus significats, el creixement, les necessitats especials, els sentiments, l’alimentació, l’orientació pedagògica, l’estimulació psicomotriu, l’entreteniment i el joc, la salut, la literatura infantil…..

Des de L’aventura de l’embaràs, del Dr. Luis Cabero i la coordinadora de llevadores Pilar Soteras,  Embarazo y parto, d’Estela Davila, La cesária de Micheal Odent, Mamá a los 40, de Margarita Puig, Embarazada. Guia indispensable Resultat d'imatges de embarazo para madres primerizas, de Kaz Cooke…fins a Supermares! Les mil maneres de ser una mare feliç, de Care Santos, Ja ets mare!, de Jo Frost, El pare que et va matricular, de Lluís Gavaldà, Àvies i avis que malcrien…i eduquen, de M. Jesús Comellas, La pitjor mare del món, el manual, d’Anna Manso, i M’agrada la família que m’ha tocat. Educar els fills en positiu, de Carme Thió de Pol, entre molts d’altres.

Resultat d'imatges de bebésI des de la vessant del contes podrem trobar el complement ideal per parlar als més menuts de l’arribada d’un germà o germana, de la gelosia, de les famílies, i de tot tipus d’hàbits, com ara menjar de tot, banyar-se, treure el bolquer i el xumet, anar a dormir…

Aquestes sessions compten amb la col·laboració d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva del Garraf.

No hi ha comentaris

Desconeguts, de David Lozano, al Premi Menjallibres 2018-19

 

Resultat d'imatges de premi menjallibresAmb l’objectiu de promoure la lectura i els hàbits lectors entre els estudiants dels centres públics i concertats de 1r i 2n d’ESO de Vilanova i la Geltrú, el Servei d’Educació de l’IMET i la Regidoria de Cultura, a través de les Biblioteques Municipals de la ciutat porten a terme el projecte Premi Menjallibres, una acció de dinamització lectora voluntària que implica la lectura de tres llibres, la posada en comú amb els autors, mitjançant trobades amb els mateixos, i la valoració de les tres obres per tal de triar una de guanyadora: la més votada.

En aquesta tercera i darrera sessió del Premi Menjallibres, els escolars participants tenen l’ocasió de xerrar, preguntar i conversar amb David Lozano, l’autor de DesconegutsResultat d'imatges de desconeguts david lozano

Dues històries, la mateixa nit i una fosca sospita. Dues vides que es creuen de matinada a través de les xarxes. Dos joves que es lliuren a un joc misteriós: compartir somnis, il·lusions i pors, però no la seva identitat. Aviat donaran el pas següent: una cita a cegues. No obstant, trobar-se amb un desconegut sempre comporta riscos. Perquè tothom amaga secrets…
Un cadàver. El cos d’un noi, desfigurat per la violència de la caiguda. Una vida jove arruïnada per sempre, una mort que suscita més preguntes que respostes.

Estem davant d’una novel.la juvenil d’intriga policíaca estructurada en dos escenaris diferents que comparteixen el mateix espai temporal, escrita de manera àgil i addictiva on es tracta de temes, situacions i problemes reals i quotidians on els joves es veuen immersos sense, a vegades, ser-ne conscients.

David Lozano, nascut a Saragossa l’any 1974, és Llicenciat en Dret i té estudis de Filologia Hispànica. Ha exercit d‘advocat encara que des del 1998 es dedica professionalment a l’escriptura, que compagina amb la seva tasca com a docent a batxillerat.

També ha participat com a actor en diversos curtmetratges i ha col·laborat com a guionista en diverses productores, sense oblidar la seva faceta televisiva.

Clicant aquí podreu saber tot el que tenim d’aquest autor a les Biblioteques Municipals.

No hi ha comentaris

Dia Internacional de la Dona a la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell

Imatge relacionadaEl Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides.

És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme denunciant el sexisme.

Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació juntament amb els homes en l’àmbit laboral, i per tant del dret a la independència econòmica, i a la societat en general.

Imatge relacionadaLa primera celebració va tenir lloc el 19 de març de 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca  i Suïssa, i la seva commemoració s’ha vingut estenent, des de llavors, a nombrosos països.

Amb motiu d’aquesta celebració des de la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona us proposem un seguit de novetats i de publicacions adreçades als infants que tractes aquesta temàtica i que ens proposen conèixer dones increïbles que van destacat i destaquen en diferents camps com ara Lola Anglada, Georgia O’Keeffe, Ada Lovelace, Mercè Rodoreda, Hiaptia d’Alexandria, Concepción Arenal, Marie Curie, Florence Nightingale, María Montessori, Alice Guy-BlanchéIsadora Duncan, Virgina Woolf, Clara Campoamor, Amelia Mary Earhart, Margaret Bourke-White, Frida Kahlo, Dian Fossey, Rosa Parks, Irena Sendler….

Sabeu que la calefacció per als cotxes va ser un invent de Margaret A. Wilcox? I que tenim bolquers d’un sol ús gràcies a Marion O’Brien Donovan? I que els rentaplats és un enginy de Josephine Garis Cochrane? I que les bengales marítimes és una idea de Martha Coston? I sabeu que Hedy Lamarr, a part de ser actriu, va posar les bases per al wifi, el Bluetooth i el GPS?

Resultat d'imatges de dia internacional dona treballadora

Us proposem un apassionant recorregut per les vides de totes aquestes fantàstiques dones! Trobareu tots aquests llibres a les Biblioteques de la ciutat:

- Contes d bona nit per a nenes rebels: 100 històries de dones extraordinàries I i II, d’ Elena Favilli. Estrella Polar, 2017 i 2018.

Resultat d'imatges de un món de dones extraordinàries

- Un món de dones extraordinàries, d’ Eva Prada. Animallibres, 2019.

- Dones extraordinàries que van canviar el món, de Kate Pankhurst. Barcanova, 2018.

- Dones úniques: relats de dones d’aquí que no podràs oblidar, de Montse Barderí. Columna, 2018.

- Dones de ciència: cinquanta pioneres valentes que van canviar el món, de Rachel Ignotofsky. Estrella Polar, 2018.

- Frida Kalho, d’Isabel Thomas. Blume, 2018.  Resultat d'imatges de dones de ciència 50 pioneres valentes que van canviar el món

- Las chicas son de ciencias, 25 científicas que cambiaron el mundoLas chicas son guerreras: 26 rebeldes que cambiaron el mundo; i Las chicas van donde quieren: 25 aventureras que cambiaron la historia, d’Irene Cívico, Sergio Parra i Núria Aparicio. Montena, 2017.

- Jane Goodall la millor amiga dels ximpanzés, de Marcos Muslera. Vegueta, 2017.

- Invetores i els seus invents, d’ Aitziber López. Flamboyant, 2018.

- Supermujeres, superinventoras, de Sandra Uve. Lunwerg, 2018.

 

No hi ha comentaris

Dones al cinema

mujer_cine-660x350-660x348

Aprofitant que el dia 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona, des de les biblioteques de VNG volem oferir-vos una petita selecció de cinema que, d’alguna manera, té a veure amb aquesta celebració, ja sigui perquè trenquen estereotips, perquè els seus personatges femenins tenen com a objectiu empoderar-se en un món predominantment patriarcal o perquè estan dirigides i/o protagonitzades principalment per dones.

A mode de curiositat, us convidem a aplicar l’anomenat Test de Bechel la propera vegada que mireu una pel·lícula. Que què és el test de Bechdel? Doncs tres senzilles preguntes que serveixen per valorar la representació de les dones a films, obres de teatre o còmics. La sorpresa (o no) és que gran part de les pel·lícules no passarien aquest test. Tot i que res té a veure amb la qualitat cinematogràfica de la cinta, ja que bona part de les obres mestres del setè art no passarien el test, sí que és una prova del tot aclaridora pel que fa al paper de la dona.

Les tres preguntes del test de Bechdel són:

• Hi ha dos personatges femenins amb nom o entitat pròpia?
• Aquests dos personatges femenins parlen entre si?
• Parlen d’alguna cosa que no sigui un home?

Mentre penseu si us atreviu o no a aplicar el test a les vostres pel·lícules favorites, ens endinsem ja en la nostra petita selecció cinematogràfica amb motiu del Dia Internacional de la Dona:

La Princesa Arete de Sunao Katabuchi. Està basada en la novel·la de Diana Coles, La princesa perspicaç, que qüestiona el paper sumís de la dona i critica l’ideal masclista mitjançant un conte fantàstic ambientat a l’Edat Mitjana.

El llibre té un clar sentiment feminista que el director japonès no va reflectir en la seva totalitat. Tot i així, continua mantenint moltes de les idees originals: la princesa Arete lluny de l’estereotip de princesa Disney, és una nena d’aspecte normal que fuig de la pompositat que comporta el seu càrrec i somnia a compartir vivències amb la resta de la gent. Per aconseguir el que vol no explota el seu atractiu ni carisma femení, sinó que fa ús de la seva intel·ligència i empenta per superar els diferents obstacles que se li van presentant. Aquesta serà una constant en tota la pel·lícula a la que s’uneixen altres crítiques cap a l’explotació infantil, el classisme o l’abús del poder masculí.

A nivell tècnic la pel·lícula és immillorable: el dibuix i, en concret, els escenaris són d’una bellesa espectacular. La música d’Akira Senju també val molt la pena i s’adapta perfectament a l’acció de la pel·lícula.

Mujeres del siglo XX de Mike Mills. Aquesta és per a molts una de les cintes “oblidades” a les cerimònies de premis del passat 2016. Va esgarrapar una única nominació als Òscar 2016, al Millor Guió Original, passant per alt les notables interpretacions de les tres dones protagonistes, encapçalades per Annette Bening.

Tres són les dones protagonistes d’aquesta cinta ambientada a finals dels anys setanta en una Califòrnia que gaudeix d’una explosió d’amor i llibertat: Dorothea, la mare (interpretada per Annette Bening); Abbie, l’amiga (a qui dona vida Greta Gerwig) i Julie, l’objecte de desig (en la pell d’Elle Fanning). Totes tres unides per l’educació emocional del fill adolescent de Dorothea i cadascuna de les quals, en una diferent etapa vital que les farà reflexionar sobre la insatisfacció, la maternitat i la crisi de confiança des de punts de vista diferents.

Lady Bird de Greta Gerwig.  En la cerimònia dels Òscar de 2018, aquesta jove actriu i directora nord-americana va aconseguir que el seu debut darrere de les càmeres aconseguís cinc nominacions als premis de l’Acadèmia. Finalment, no en va aconseguir cap, però tothom en parlava. I és que amb un pressupost d’allò més minso, Greta Gerwig va recollir multitud de bones crítiques en tots els festivals cinematogràfics en què va ser presentat el film.

Protagonitzada per l’actriu Saoirse Ronan (Lady Bird), la pel·lícula transita entre la comèdia i el drama i ens situa a la ciutat de Sacramento (Califòrnia) l’any 2002. Allà hi viu Lady Bird, en el que és el seu darrer any d’institut, amb la ferma intenció de fugir de tot allò i començar una nova vida a Nova York, si és que aconsegueix plaça a la universitat que ella vol. Amb una relació més aviat complicada amb la seva mare, a qui dona vida Laurie Metcalf, la pel·lícula tracta temes coma ara el futur laboral, els problemes econòmics, l’amistat i la relació mare-filla en una època tan convulsa com l’adolescència.

Carol  de Todd Haynes. Aquesta pel·lícula és l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Patricia Highsmith.
Ambientada al Nadal durant la dècada dels cinquanta del segle passat, Carol és la història de dues dones que s’arriscaran a abandonar la seva vida infeliç amb l’objectiu de trobar el seu lloc en el món. Therese Belivet (Rooney Mara) és una jove dependenta d’una botiga a Manhattan.

Té nòvio i somia a dedicar-se a la fotografia. Un bon dia, entra a la seva botiga per fer algunes de les compres de Nadal la sofisticada Carol Aird (Cate Blanchett), una distingida dona de la classe alta atrapada en un matrimoni infeliç. Entre totes dues dones no trigarà a sorgir l’atracció i ambdues hauran de decidir si prenen una decisió que canviarà la seva vida per sempre.

Sufragistas de Sarah Gavron. Aquesta cinta recupera la figura de tantes i tantes dones que a l’Anglaterra de primers del segle XX, quan estava a punt d’esclatar la Primera Guerra Mundial, van lluitar i, fins i tot, sacrificar per aconseguir el vot femení. Aquest moviment va tenir líders com ara Emmeline Pankhurst, dona d’un advocat adinerat, però es va nodrir, principalment, de milers i milers de treballadores humils.

En un primer moment, les accions de le sufragistes van ser pacífiques, però en veure que no servien per a res, van decantar-se per actes de desobediència com ara petits incendis o vagues de fam.
El film, lluny de posar el focus en l’heroisme individual, reivindica el moviment col·lectiu obrer feminista.

Aquesta és una petítissima selecció. N’hi podríem haver inclòs d’altres films com ara Figuras ocultas, Viajo sola, Frances Ha, Girlhood, La vida de Adèle… Us convidem a descobrir-les!

No hi ha comentaris

‘Las mujeres en el rock. Su historia’ d’Anabel Vélez

Amb motiu del Dia de la Dona, durant aquesta  setmana dedicarem el blog a destacar llibres, música, còmics, cinema, contes infantils on les dones tenen un paper cabdal, sigui com autores o com a protagonistes de la història.

portadaEn pensar en les llegendes del rock, la majoria de gent tira la vista enrere i se li ocorren noms com Elvis, Jagger o Lennon.

Però la realitat és que el rock no seria el que coneixem si no fora per la poderosa influència de moltes dones que han contribuït a forjar un estil musical lligat a la rebel·lia i al combat generacional. D’aquí la importància de figures clau com Chrissie Hynde, Patti Smith, Suzi Quatro, Pat Benatar o PJ Harvey.

Aquest llibre és el recorregut històric i cronològic, des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat, de les artistes més importants i influents de la música rock.

L’autora explica el seu origen i procedència, des de gèneres com el blues o el góspel, fins a les veus que tenen alguna cosa a explicar en els primers passos d’aquest nou mil·leni.

Evidentment, no estan totes les que són, l’espai és el que és, però totes les que estan són part important de la història del rock.

 pj

Aquest llibre és el fruit de treball de dos anys de recerca i documentació d’Anabel Vélez a partir de la seva anterior obra, Rockeras, que pot considerar-se la seva precursora. En les pàgines que el lector té entre les seves mans es pot llegir la història universal del rock en clau femenina, des del seu origen i evolució fins als nostres dies.

Abans que el rock ni tan sols fos una idea, altres sonoritats poblaven el món de la música. Van ser el blues i el gòspel els terrenys en els quals el rock va plantar la seva llavor i va germinar fins a explotar.

Sense aquests sons, sense els artistes que els van crear, el rock mai hauria nascut.

Per això en parlar d’artistes femenines que van marcar la història del rock no podem deixar de costat a aquelles dones que van obrir el camí amb la seva tenacitat, el seu esforç i la seva música. Noms com Billie Holiday, Mamie Smith o Ella Fitzgerald van obrir les portes d’una senda, la del rock, que ja mai es tancarien.

MamieSmith ella

En els anys cinquanta i seixanta apareixerien les girl groups, amb dones com a protagonistes absolutes de l’escena. Durant el naixement del rock and roll, aquest moviment musical va créixer i va florir aprofitant l’harmonia de veus que l’estil vocal doo-wop proporcionava, evolucionant fins a crear una cosa nova i irrepetible que va copar les llistes d’èxits durant un període determinat de temps.

Després d’elles van sorgir solistes amb fortes personalitats: dones com a Tina Turner, Aretha Franklin o Joan Baez, amb una veu pròpia, que se significaven en els primers passos de la lluita pels drets civils i de l’alliberament de la dona. Janis Joplin i Grace Slick ja no eren simplement cantants, sinó que lideraven els seus propis grups, eren el motor i la força que movia l’escena.

  Joan_Baez_Hamburg_1973_2811730005 janis grace

L’explosió alternativa amb el moviment Riot Grrrl va donar ales a moltes dones a trobar una via per a expressar-se. Amb el nou mil·lenni van aparèixer noves veus i estils, una diversificació major i una fusió de gèneres.

Gràcies a les noves tecnologies, les artistes d’aquest segle xxi han aconseguit tenir una major presència i connectar directament amb el seu públic. Sense totes elles, no seria possible entendre la història de la música.

Durant aquesta setmana trobareu la música de totes aquestes artistes i moltes altres a l’Espai de Música de la Biblioteca.

No hi ha comentaris

Stanley Donen: adéu a un dels mestres de la comèdia musical.

La genialitat de Stanley Donen s’ha apagat. Nascut a Carolina del Nord l’any 1924, va començar a ballar tot just quan tenia 10 anys després de veure a Fred Astaire al cinema. “Vaig veure a Fred Astaire a Volant cap a Rio quan tenia 9 anys i la meva vida canvià. Em va semblar simplement meravellós i la meva vida no era meravellosa. L’alegria de ballar música”, deia.

Als setze anys va acudir a Nova York i va actuar com a ballarí en l’obra Pal Joey, de Richard Rogers i Lorenz Hart, que estava protagonitzada per Gene Kelly.
Donen va començar com a coreògraf i ballarí en les produccions de la Metro-Goldwyn-Mayer, com ara Best Foot Forward, 1943, amb Lucille Ball.
Donen i Kelly es tornarien a trobar l’any següent a Les models, una pel·lícula de la Columbia. En aquest film, Donen va dirigir la seqüència en la que Kelly dansa amb el seu doble en un fosc carrer de Manhattan.

La seva primera obra que va dirigir sencera l’any 1949 amb Gene Kelly, va ser Un dia a Nova York, una adaptació del musical de Comden i Green sobre mariners novaiorquesos, amb Frank Sinatra com a gran estrella. La música va anar a càrrec de Leonard Bernstein i es tracta del primer musical rodat en exteriors. Es tracta d’un dels seus èxits més coneguts.

En el segon film, Noces reials, Donen ja compleix un altre somni: dirigir Fred Astaire. I mentre explora camins de comèdia fora del musical amb Love is better than ever l’any 1951, ja prepara un nou repte amb Kelly en el qual aboquen una imaginació desbordant en els números de ball: Cantant sota la pluja.

Immers en una creativitat frenètica, Donen serà especialment prolífic al llarg dels anys 50, quan dirigeix una dotzena de films, entre els quals una adaptació del musical dels germans Gershwin amb Fred Astaire i Audrey Hepburn com a parella protagonista.

Representant dels anys de glòria del Hollywood posterior a la Segona Guerra Mundial, Donen va compartir aventures cinematogràfiques amb Kelly i Astaire en una època en què el musical i l’art coreogràfic filmat vivien un gran moment. Tots tres van redefinir el cànon dels musicals.

Aquest és el context dels primers anys de la filmografia de Stanley Donen, que tot just tenia 30 anys quan va estrenar la seva setena pel·lícula: Set núvies per a set germans, l’any 1954, amb Jane Powell i Howard Keel, un altre musical per a la història.

En només dues dècades Stanley Donen va acumular una filmografia impressionant, suficient per passar a la història: la comèdia musical Funny Face, amb Astaire i Audrey Hepburn, Jocs de pijames amb Doris Day i Maleïts isnquis, entre d’altres.

Stanley Donen ja havia demostrat les seves virtuts per a la comèdia, però va assolir un altre nivell en les tres pel·lícules amb Cary Grant: Indiscreta, Pàgina en blanc i sobretot Xarada, on fa ballar Grant i Audrey Hepburn amb la música d’Henry Mancini. El mateix Stanley Donen va reconèixer en diverses ocasions que Xarada era una de les seves pel·lícules preferides.

Stanley Donen va estat cinc vegades nominat per als premis del Gremi de Directors d’Amèrica, però mai no ho va estar en els Oscars en solitari. Resultat d'imatges de Stanley Donen
El 1998, va rebre el premi d’ Oscar honorífic de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematrogràfiques per una obra marcada per la gràcia, l’elegància, l’enginy i la innovació visual.
Sense cap mena de dubte Stanley Donen era i serà un dels grans.

Si voleu cosnultar quines obres tenim disponibles d’aquest director de cinema a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu aquí.

 

 

No hi ha comentaris

Salvador Espriu, poeta de referència de la literatura catalana del segle XX

Imatge relacionadaNascut a Santa Coloma de Farners el 1913 i mort a Barcelona el febrer del 1985, la poesia de Salvador Espriu és essencial per entendre la literatura catalana moderna. Llicenciat en Dret i en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona està considerat com un polifacètic escriptor líric, satíric i didàctic.
La seva obra és una llarga meditació sobre la mort i del pas del temps i el seu vers és barroc en contingut tot i que auster i precís en l’estil. L’autor es ca decantar per la poesia perquè entre d’altres motius, li permetia burlar la censura espanyola. La seva obra investiga la diversitat i l’aspiració a la unitat.

Segons Josep M. Castellet cal destacar la capacitat de l’obre d’Espriu per assimilar culturalment l’herència mítica de la humanitat: el Llibre dels Morts de l’Antic Egipte, la Bíblia, la tradició mística jueva i la mitologia grega. I per sobre d’aquestes referències, Salvador Espriu crearà el seu mite particular de Sinera, anagrama d’Arenys de Mar, localitat estretament lligada a la família.

La seva trajectòria literària s’inicià el 1929 amb Israel, una recopilació d’estampes bíbliques i un any després ingressà a la Universitat on ben aviat guanyà prestigi gràcies a la seva activitat com a escriptor en català. Aspirava a convertir-se en professor d’Egiptologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, creada durant la Segona República, però aquest projecte quedà truncat per la Guerra Civil.

Salvador Espriu ha signat Laia, Les cançons d’Ariadna, Primera història d’Esther, Cementiri a Sinera, Les hores, Mrs. Death, El Caminant i el mur, Final del laberint, La pell de brau, Les roques i el mar, el blau, La Rosa Vera, Una altra Fedra, si us plau i D’una vella i encerclada terra, entre d’altres.

La poesia d’Espriu entenia el discurs metafísic només des de la quotidianitat i va ser valorada des del punt de vista del seu realisme. El to èpic o didàctic aparegué com a extremadament modern, exemple de combat ideològic malgrat la vaguetat social del discurs d’Espriu, que sempre es va limitar a parlar en general de la llibertat, la justícia i la tolerància.

La posada en escena del món d’Espriu por part de Ricard Salvat i la gran ressonància que li proporcionà el fet que els seus poemes fossin musicats per Narcís Bonet i per Raimon majoritàriament, van ser els canals de popularització de l’obra d’Espriu, que es llegirà , fins pràcticament la mort del poeta, en clau patriòtica i de consciència moral i nacional de la societat catalana.

L’obra de Salvador Espriu va ser més dispersa en els darrers anys i poc abans de morir va acabar la darrera revisió de la seva obra seguint una pràctica constant al llarg de la seva vida, que subratlla la seva aspiració a la unitat des de la diversitat, i això suposa una adaptació dels llibres ja publicats al conjunt de la seva obra posterior amb la finalitat d’aconseguir una coherència temàtica i estilística global.

Tota la producció es caracteritza per una barreja d’intel·lectualisme i descriptisme que té una gran singularitat. La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts, la capacitat per retratar en termes transcendents la història col·lectiva i fins i tot la representativitat història que aconseguí a partir dels anys setanta, la converteixen en una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.

Si voleu saber quins documents teniu disponibles de Salvador Espriu a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

Carles Sabater i Sau: Boig per tu

Resultado de imagen de Carles SabaterFa vint anys que Carles Sabater, veu de Sau, moria a Vilafranca del Penedès després del primer concert de la gira “Dotze”, on el grup presentava el seu darrer disc i celebrava el dotzè aniversari de la seva formació.

Carles Sabater, nascut al barri de La Berceloneta de Barcelona i enamorat de Llançà, d’on eren els seus pares, volia ser biòleg, però ingressà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es va formar i on va començar la seva carrera d’actor. Va poder treballar amb directors com Josep M. Flotats, Ricard Reguant o artistes de la magnitud d’ Àngels Gonyalons.

Encara era una cara poc coneguda quan va participar en els muntatges Una jornada particular i Cyrano de Bergerac de Josep Maria Flotats, però poc a poc s’anava fent un lloc dons del món de l’espectacle. Va fer televisió formant part de sèries de renom com I ara què, Xènia?, Sitges o Arnau. Va fer cine participant en pel·lícules com Gaudí i Vida privadaResultado de imagen de Carles Sabater

Tot i que la seva carrera artística va començar fent d’actor, tot va canviar l’any 1986 quan es va trobar amb el músic i guitarrista Pep Sala i amb Joan Capdevila, que feia de mànager. Així va arrencar el grup Sau, que esdevindria una de les grans bandes del rock català dels anys 90.

El teatre musical va ocupar la seva última època, ja que va protagonitzar musicals de gran èxit, els quals compaginava amb Sau. Va fer el musical Tots dos, amb Àngels Gonyalons, i Company i Pirates de Dagoll Dagom.

Sau fou creat el 1987 i fou dissolt el 1999. El juliol de 1992 Sau omplia la Monumental de Barcelona en un concert que va reunir més de 8.000 seguidors.

La majoria de les lletres de Sau són firmades per Carles Sabater, Pep Sala i Joan Capdevila, considerat el tercer Sau de l’ombra, on van saber expressar coses tan màgiques com l’amor per la lluna o l’amistat, amb cançons com “Boig per tu” o “Glòria”.

Si per alguna cosa Sau va connectar tant amb el públic fou gràcies a lletres senzilles, però cuidades, que parlaven d’amor, de sexe, de somnis o que reivindicaven el “no” al servei militar.

Carles Sabater tenia com a mite James Dean, perquè veia en ell una figura elegant, rebel i atractiva. Amb el pas dels anys, Sabater arribaria a ser com Dean: ros, seductor, artista, a estones trist i melancòlic.

Si voleu saber quins cd’s teniu disponibles a les Biblioteques del grup Sau, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »