Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘Capuccino Commotion’ de Rosa Navarro

9788417651268-1Aquest divendres 25 d’octubre a les 18:00h a la Biblioteca Armand Cardona tindrà lloc la presentació del còmic Capuccino Commotion, de la vilanovina Rosa Navarro publicat per Nordica Libros.

L’argument del còmic serà d’excusa per parlar dels col·lectius LGBTI fora de la gran ciutat i comptarà amb la participació de l’autora del còmic, de Gerard Fulcarà, il·lustrador, Xavier Ferrer, fotògraf, Tarsi Aragon, de l’associació Esquerda, i de Pepa Nolla, membre de l’associació AMPGIL.

La protagonista de Capuccino Commotion, narra com decideix deixar la seva vida a Barcelona i traslladar-se a Madrid. Amb trenta-tres anys comença un viatge a la recerca de l’autoafirmació, passant per diverses relacions a les quals s’enfrontarà a les complexitats del gènere, el sexe i l’amor.

Molt aviat, descobreix que la deriva cap a la maduresa no és sempre com es mostra a les pel·lícules, cançons i llibres, constants referències en la seva formació sentimental.

Amb un lirisme despreocupat, carregat d’humor i intel·ligència, Cappucino Commotion aborda sense tabús qüestions d’identitat de gènere, alhora que mostra la universalitat de la recerca de l’amor i l’estabilitat.

cappuccinol_interior7

El títol del llibre ve d’aquesta mítica escena de la pel·lícula Cosas que nunca te dije d’Isabel Coixet.

Rosa Navarro (Vilanova i la Geltrú, 1977) va estudiar Belles Arts i va fer un màster d’il·lustració a l’Escola Eina. Es considera una il·lustradora inconstant que ha col·laborat en revistes, llibres de text i marxandatge. L’any 2006 va publicar, amb Gema Arquero, Salidas de emergéncia, un llibre de vinyetes on es parla per primera vegada a Espanya sobre lesbianisme des d’un punt de vista obert i en clau d’humor. a causa de l’èxit d’aquest primer llibre, aviat va publicar una segona part, Salidas de emergéncia 2: bolleria fina.

Des del Departament de Convivència i Equitat s’ha organitzat la formació ‘ Incorporem la perspectiva LGTBI+ a la nostra entitat’, que vol formar i sensibilitzar a les entitats per dur a terme les tasques de prevenció, detecció, atenció, assistència i recuperació pel que fa a la discriminació de persones LGTBI+.

El curs tindrà lloc el 21 i 23 d’octubre de les 18:00 a les 20:00 a l’IMET i cal inscripció prèvia a la carpeta ciutadana o a l’oficina d’entitats.

A la còmicteca de la biblioteca trobareu aquests i altres dels còmics per entendre que recomanen els companys del Prestatge Virtual de Còmics de la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

També trobareu més títols a aquest article de El Periódico. Us deixem amb el booktrailer de Capuccino Commotion.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Octubre

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes d’octubre que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre La Guerra más larga de la historia: 4.000 años de violencia contra las mujeres, de Lola Venegas. Durant la història la dona ha patit la violència de maneres molt diverses: crims d’honor, avortaments clandestins, matrimonis infantils, prostitució, ablació femenina. Però també d’altres menys evidents: sentències judicials, vexacions en publicitat, bretxa salarial….

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la El Pintor de almas, d’Ildefonso Falcones. Barcelona, 1901. En Dalmau Sala, fill d’un anarquista ajusticiat, és un jove pintor que viu atrapat entre dos móns. D’una banda, la seva família i l’Emma, la dona que estima, són fermes defensores de la lluita obrera. De l’altra, la seva feina en un taller, l’acosta a un ambient on imperen la riquesa i la innovació creativa.

A la secció infantil us presentem el conte Los Fab Four: los cuatro amigos que se convirtieron en los Beatles, de Susanna Reich. Aquesta és la història de com quatre nois normals van créixer entre les runes de l’Anglaterra de la postguerra i trobaren en la música una força vital poderosa. Quatre amics que es convertiren en la banda de major èxit mai conegut.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat Aitzstar, de Niña Coyote eta Chico Tornado. Quart disc d’aquest enèrgic grup donostiarra que obre nous territoris i camins per al seu rock desèrtic i àrid que juga per paisatges stoner i intensitats dels setantes, al costat de ritmes contagiosament pesats i crits necessaris per la societat del segle XXI.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula El reverendo, de Paul Schrader. Ernst Toller és un rector d’una petita església a l’estat de Nova York, turmentat per la mort d’un fill a la guerra de l’Iraq i separat de la seva dona. Després d’una trobada amb una feligresa embarassada que li demana que aconselli al seu marit, la vida de Toller canviarà per complet.

 I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Bibliomanias, de Laura Pacheco. Els bibliòmans són aquesta subespècie humana més preocupada per acabar un llibre que per la pau mundial. Tots coneixem a algú així. Qui sap, potser ets tu un d’ells. Bibliomanías recopila aquestes situacions, absurdes a vegades, massa reals altres, en les quals el plaer de llegir supera amb escreix el sentit comú.

Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes d’octubre de 2019.

No hi ha comentaris

Tots som la Greta, la novetat de la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell

Resultat d'imatges de tots som la greta Què és el canvi climàtic? L’hem causat nosaltres? Quines conseqüències té? Som a temps de solucionar-ho?Amb tot just setze anys, la Greta no solament s’ha fet aquestes preguntes, sinó que ha aconseguit mobilitzar milions de joves d’arreu del món per protegir el nostre planeta i projectar un futur ple d’esperança. Si les seves idees us resulten inspiradores, ara és el moment d’unir-vos a la missió més important de la nostra història: salvar el planeta del canvi climàtic.

Greta Thunberg és un activista sueca que, als 15 anys d’edat, va començar a protestar a les rodalies del Riksdag, prop del Parlament de Suècia, l’agost de 2018, per la necessitat d’accions immediates per combatre el canvi climàtic i generar consciència sobre l’escalfament global.

Resultat d'imatges de canvi climaticEl canvi climàtic és l’alteració del clima i les temperatures de la terra que afecta els ecosistemes i origina canvis que directament o indirectament són produïts per l’activitat humana i l’escalfament global és el procés d’augment gradual de la temperatura del planeta Terra per, entre altres causes, la intensificació de l’efecte hivernacle. Temes prou importants com per tal que una noieta hagi hagut de cridar l’atenció a les més altes institucions governamentals.

La seva vaga escolar pel clima va començar a atreure l’atenció als mitjans de comunicació i des d’aleshores s’ha convertit en una activista del clima. Aquesta vaga escolar a començar el novembre del 2018 i es va estendre mundialment després de la Conferència de Canvi Climàtic de les Nacions Unides el desembre del mateix any.

 

Al gener de 2019 va ser convidada a parlar al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Es calcula que el 15 de març de 2019, 1,4 milions d’estudiants a 112 països del món es van unir a la seva crida per protestar i fer vaga. Un esdeveniment similar on van participar estudiants de 125 països va tenir lloc el 24 de maig de 2019. Al juliol de 2019, en representació de l’Organització dels Països Exportadors de Petroli, el secretari general Mohammed Barkindo va declarar que Greta Thunberg i altres joves activistes climàtics eren la «més gran» amenaça per a la indústria del combustible fòssil.

Resultat d'imatges de canvi climatic

La Greta ha rebut diversos premis i honors pel seu activisme. Al març del 2019, tres membres del parlament noruec la van nominar per al Premi Nobel de la Pau.
El maig del 2019, als 16 anys, va ser presentada a la portada de la revista Time i alguns mitjans de comunicació han descrit el seu impacte en l’escenari mundial com l’«efecte Greta Thunberg»

Tots som la Greta. Un manifest per salvar el pleneta està signat per Valentina Giannella,  il.lustrat per Maneula Marazzi  i publicat per Montena.

No hi ha comentaris

Trobada amb l’escriptora Sílvia Soler

El proper dissabte 26 d’octubre a les sis de la tarda tindrem unalletres-en-viu Trobada amb l’escriptora Sílvia Soler a la Biblioteca Armand Cardona, presentada per Mercè Foradada, la nostra escriptora de referència, dins el programa Lletres en Viu, amb la col·laboració de  la Institució de les Lletres Catalanes.

Aquest programa afavoreix el contacte entre els lectors i els autors de literatura catalana mitjançant la seva presència en les trobades als clubs de lectura d’adults de les biblioteques públiques del país. La interacció que s’estableix entre els autors i els seus lectors els enriqueix a tots plegats, ja que els lectors coneixen l’autor de les obres llegides, poden resoldre dubtes i parlar dels personatges i del procés de creació de l’obra, i els autors tenen un testimoni de primera mà de la recepció de l’obra per part del públic lector.

Sílvia_SolerSílvia Soler i Guasch va néixer a Figueres l’any 1961 i és periodista. Al llarg de la seva trajectòria laboral ha exercit de redactora de programes de ràdio i de col·laboradora en diferents mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya i el diari Ara. La seva obra s’ha traduït a múltiples idiomes: anglès, castellà, italià, francès i portuguès. És germana de Toni Soler i filla de la poeta Carme Guasch.

Ha escrit la col·lecció de contes Arriben els ocells de nit (1985) i les novel·les El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (1998), L’arbre de Judes (2001), 39+1, L’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa (2005) i 39+1+1,  Enamorar-se és fàcil si saps com (2007). Sílvia és coautora de l’obra Ramblejar (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la Mira’m als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003 i amb Petons de diumenge (2008) va guanyar el premio Prudenci Bertrana 2008.

D’Altres obres de la Sílvia que trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú són Una família fora de sèrie (2010), L’Estiu que comença (2013), Un any i mig (2015), Rellotges de sol (2017), Els vells amics (2017), i la seva darrera obra publicada, El fibló (2019).

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: 25 anys de Friends

friends_25_logo

Ja arriba a la tardor i, amb ella, les novetats serièfiles a les diferents plataformes digitals. I amb la temporada d’estrenes, arriba nostre ‘Tardor de sèries’ i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie que hem incorporat al fons de la Biblioteca.

Aquesta setmana trobareu entre les novetats les dues primeres temporades de Friends, la sèrie sobre les aventures quotidianes de sis amics a Nova York. Les aventures de Rachel, Ross, Monica, Chandler, Phoebe continuen sent de les més vistes a les plataformes de streaming com Netflix o HBO.

El 22 de setembre de 1994 la cadena NBC va emetre el primer episodi d’aquesta comèdia de situació que no tenia un gran pressupost ni comptava amb actors molt coneguts però que en poc temps es va convertir en un fenomen internacional i va convertir als seus actors en superestrelles multimilionàries.

friends-fallo-serie-klmG-620x349@abc

La creació de David Crane i Marta Kauffman estava plena de guions trepidants, amb un humor simple però també intel·ligent i uns personatges arquetípics que van enamorar els espectadors. La història de Friends comença quan la Rachel (Jennifer Aniston), entra vestida de núvia a la cafeteria, i es retroba amb una antiga companya d’escola Monica Geller (Courtney Cox).

La Rachel planta al seu xicot i deixa una vida de comoditats per anar al pis de la seva amiga i el seu entorn: Ross (David Schwimmer), germà de Monica, Joey (Matt Le Blanc)  i Chandler (Matthew Perry) que viuen al mateix replà i l’extravagant Phoebe (Lisa Kudrow).

La primera temporada van congregar més de 24 milions d’espectadors als Estats Units.

Pel plató de Friends hi van passar grans estrelles de Hollywood a fer alguns cameos. Dignes de recordar són el de Bruce Willis i el seu affaire amb la Rachel, Tom Selleck, Danny DeVito, Brad Pitt i el club anti-Rachel (la seva dona llavors era Jennifer Aniston), Julia Roberts, Alec Baldwin, Reese Witherspoon, Sean Penn, Gary Oldman, Susan Sarandon i una llista de més de 70 aparicions estel·lars.

Per commemorar aquest aniversari diverses cadenes nord-americanes han programat maratons però l’esperat retrobament del sextet protagonista no ha tingut lloc, tot i que els actors han fet diversos comentaris a les xarxes socials.

Aprofitant l’efemèride, l’empresa de joguines Lego ha posat a la venda un ‘set’ especial que representa als amics a la cafeteria on passaven moltes estones, el Central Perk.

Fins i tot, dissenyadors com Ralph Lauren han dedicat una col·lecció sencera inspirada en la sèrie amb la ‘Rachel Green Collection’ que va presentar el passat mes de setembre.

Per últim, el mític sofà taronja de la sèrie està en gira i fins al 30 de novembre el trobareu a Madrid, instal·lat davant el Palau Reial.

Us deixem amb la sintonia de la sèrie, la cançó ‘I’ll be there for you’ del grup The Rembrandts.

No hi ha comentaris

La dona que somiava un jardí, exposició de Gloria Fort

01_-golden-garden-bordats-gloria-fort

Des d’avui i fins al 26 d’octubre podeu veure a la Biblioteca Armand Cardona l’exposició de brodats i il·lustracions de l’artista vilanovina Gloria Fort anomenada ‘La dona que somiava un jardí’.

La dona que somiava un jardí és una narració sense text, una seqüència de dibuixos en negre i daurat que es deixen caure dolçament en una petita llibreta per ser després dibuixats amb fil i agulla.

Imatges d’ensomni fonen i confonen elements vegetals amb mans, cor, cervell, pubis…teixint l’expressió sincera i íntima d’un sentiment, d’un desig, d’un anhel. D’un gran amor per la bellesa.

La Gloria va començar el quadern l’agost del 2017 i, a poc a poc, aquestes imatges van servir per unir dues de les seves activitats preferides, el dibuix i el brodat i els dibuixos del quadern han començat a donar pas a una col·lecció de brodats.

Un projecte viu que evoluciona i que podeu seguir a les xarxes socials de la Gloria: Facebook i Instagram.

Dimarts 15 d’octubre, de les 17:30h a les 19:30h, la mateixa Gloria Fort oferirà un taller de brodat on aprendrem els punts bàsics de brodat que permeten dibuixar amb fil, tambor, tela i agulla algun dels dibuixos originals del projecte que componen l’exposició i donar un toc personal i únic a cada peça creada.

Les places són limitades i cal inscripció prèvia a la Biblioteca. El taller té un cost de 10€ que inclou tot el material necessari.

La Gloria Fort és llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona en l’especialitat de Disseny i graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics en l’especialitat de Disseny de Moda.

Dissenyadora gràfica i il·lustradora, ha compaginat les seves tasques com a il·lustradora i dissenyadora gràfica amb la docència com a professora a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú (EMAiD) des de l’any 1987.

Ha il·lustrat llibres de text, productes infantils i contes, d’algun dels quals també n’és l’autora. També ha realitzat nombrosos projectes de disseny gràfic, infantils i per a empreses de diferents sectors.

Apassionada del Fet a mà, al seu web trobareu les seves creacions de bijuteria i treballs manuals i també tutorials per fer-ho vosaltres mateixos!

Trobareu els seus contes a les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú: Gloria Fort

L’exposició i el taller estan vinculats al racó Fet a mà de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, inaugurat al 2015. A aquest espai, els usuaris trobaran tots els llibres sobre costura, labors com ganxet, punt de mitja o patchwork, manualitats com papiroflèxia, scrapbooking, bijuteria, nines, etc.

Cada any preparem una guia de lectura amb totes les novetats que hem incorporat al fons. Podeu descarregar la guia aquí: Guia Fet a mà 2019.

No hi ha comentaris

La vaga de La Canadenca

foto

Avui us presentem com a novetat l’assaig La vaga de la Canadenca. La conquesta de les vuit hores, de Ferran Aisa.

portadaLa conquesta de la jornada laboral de les vuit hores va ser el resultat d’una lluita titànica del moviment obrer organitzat que, des dels llunyans anys de la Primera Internacional, es reivindicava. En aquest aspecte reivindicatiu es desenvolupà la història de la Confederació Nacional del Treball, des dels seus inicis fundacionals el 1910 fins al Congrés de Sants del 1918, quan s’organitzaren els sindicats únics seguint les passes anarcosindicalistes d’acció directa, federalisme, solidaritat i suport mutu. El llibre també fa un recorregut per la història de la lluita de les dones treballadores per al reconeixement de condicions igualitàries amb els homes. La conquesta de les vuit hores continuava essent una fita de totes les reivindicacions obreres d’Espanya, però fou a Catalunya on un conflicte de tipus local com el de la Canadenca va esdevenir el gran cavall de batalla dels nous sindicats únics de la CNT. Els obrers, amb una gran intel·ligència, van saber jugar una estratègia essencial per vèncer les perspicàcies de la patronal i esmicolar la repressió governamental. Precisament fou després d’aquesta coneguda vaga que el Govern espanyol, presidit pel comte de Romanones, el 3 d’abril de 1919 va firmar el Reial decret de la jornada de vuit hores o de quaranta-vuit hores de treball setmanal. La lluita obrera va ser llarga, ja que s’enfrontaren a una intransigent patronal que aplicà la seva pròpia «llei», condemnà els treballadors a la fam amb els locauts i finançà pistolers a sou. ferran-aisa

L’autor, Ferran Aisa i Pàmpols (Barcelona, 1948), ha estat comissari i documentalista d’exposicions, redactor i col·laborador de diversos diaris i revistes, professor d’Història de l’ACCAT i guionista de documentals. És premi Ciutat de Barcelona d’Història pel llibre Una història de Barcelona. Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999). És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen La cultura anarquista a Catalunya; Contrarevolució. Els Fets de Maig de 1937Les avantguardes. Surrealisme i revolució; CNT, la força obrera de Catalunya (1910-1939) i Joan Salvat-Papasseit 1894-1924, que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques de la ciutat,

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu tots aquests títols sobre el sindicalisme a Catalunya.

 

No hi ha comentaris

Bellini, el compositor del mes de la Cardona.

Resultat d'imatges de vincenzo belliniFill de l’organista Rosario Bellini, va rebre les primeres lliçons de música del seu pare i del seu avi, Vincenzo Tobia Bellini. Va ser un nen prodigi i conta la llegenda que als divuit mesos era capaç de cantar una ària de Valentino Fioravanti. Va començar a estudiar teoria musical als dos anys, piano als tres i que als cinc era capaç de tocar-lo amb soltesa. La seva primera composició data de quan tenia sis anys.

A Nàpols, amplià la seva formació musical amb mestres com Nicola Antonio Zingarelli, que el va adreçar vers l’estudi dels clàssics i el gust per la melodia plana i expressiva, sense artifici ni embelliments, seguint la tradició de l’escola napolitana, harmonia amb Giovanni Furno i contrapunt amb Giacomo Tritto.

En aquest període Bellini compon música sacra, de càmbra i simfònica, encara que realment el que li dóna fama és la composició d’alguna ària per a veu i orquestra, entre les quals cal destacar la cèlebre Dolente immagine, avui dia només coneguda en la seva versió per a veu i piano.

La seva primera òpera fou un treball dramàtic, Adelson e Salvini, però el seu primer gran èxit va ser amb Bianca e Fernando, posada en escena al Teatro San Carlo de Nàpols amb el títol de Bianca e Gernando.

A Milà, tant amb Il pirata (1827) com amb La straniera (1829) va obtenir a la Scala un clamorós èxit i la premsa milanesa reconeixia en Bellini com l’únic operista italià apte per oposar a Gioachino Rossini un estil personal, basat sobre una major adhesió de la música al drama i el fet de primar el cant expressiu respecte al cant amb floritura.

Menys fortuna va tenir el 1829 Zaira, representada a Parma ja que l’estil de Bellini no s’adaptava al gust del públic de províncies, més tradicionalista. De les cinc òperes successives, les de més qualitat són, no per casualitat, aquelles escrites pel públic de Milà i també dedicades a la soprano Giuditta Pasta.
En aquest període compon també dues òperes pel Teatro La Fenice de Venècia: I Capuleti e i Montecchi i la desafortunada Beatrice di Tenda (1833).

El viratge decisiu de la seva carrera musical coincideix amb la seva marxa d’Itàlia per anar a París. Allà, Bellini entra en contacte amb alguns dels més grans compositors d’Europa, com per exemple Frédéric Chopin, i el seu llenguatge musical s’enriqueix de colors i noves solucions, però tot conservant intacta la inspiració melòdica de sempre.

A part de I Puritani, escrita en italià per al Théâtre Italien, a París Bellini compon nombroses romances de cambra de gran interès, alguna d’elles en francès, demostrant estar a punt per compondre una òpera en francès per al Teatro de l’Òpera de París.

Dotat d’una vena melòdica prodigiosa, dedicà la seva breu vida a la composició. El seu talent amb el segell melòdic de la més límpida bellesa, conserva encara avui una aurèola de màgia, mentre la seva personalitat artística es deixa difícilment emmarcar dins de cap categoria historiogràfica.

Tenia una concepció musical antiga, basada a primar el cant per a virtuosos del bel canto, expressió lírica que exigeix una gran precisió i agilitat vocal.

Bellini va portar primer a Milà i després a París un eco de la cultura mediterrània cap a l’Europa romàntica que havia idealitzat el mite del classicisme.

No hi ha comentaris

Exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’

toto

Aquest divendres dia 27 a les 7 de la tarda s’inaugura l’exposició Exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’ al Centre d’art contemporani “la Sala” de la ciutat, que es podrà visitar fins el 3 de novembre.

L’exposició, Organitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs pels comissaris Ricard Marco i Ramon Barnadas, mostra escenes al front durant la francesc boixguerra civil, el fons fotogràfic de Francesc Boix que només amb 17 anys va retratar els fronts d’Aragó i del Segre.
Aquestes fotografies van restar perdudes fins que, encara anònimes i procedents de Perpinyà, la Comissió de la Dignitat les va comprar a un antiquari de Barcelona l’any 2013. Tot seguit van ser transferides a Fotoconnexió, entitat que es va encarregar del tractament del fons. L’autoria de les imatges de la Guerra Civil es va poder establir a través de familiars d’alguns dels retratats, mitjançant una anàlisi grafològica i per la descoberta de retrats de Boix entre els negatius. francesc boix mauthausenActualment el fons es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Com a activitats complementàries, el dissabte 28 de setembre a les 18h tindrà lloc la Projecció del documental ‘Las dos guerras del fotógrafo Boix’, presentada per Ramon Barnadas, comissari de la mostra i Enric Garriga, president de Amical de Mauthausen i altres Camps. I el diumenge 20 d’octubre a les 12h una Visita comentada a l’exposició a càrrec de l’altre comissari, Ricard Marco.

El catàleg de l’exposició Els Primers trets de Francesc Boix, amb textos de Maria Barbal, Ramon Barnadas, Pep Cruanyes, Ricard Marco i Josep Maria Solé i Sabaté el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

Francesc Boix (Barcelona, 1920 – París, 1951) va ser un fotògraf català que desprès de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a França i va ser internat a diversos camps de refugiats, s’incorporà a les brigades de treball de l’exèrcit francès i durant la II Guerra Mundial còmicva ser capturat per l’exèrcit alemany. El 1941 ingressà al camp de concentració de Mauthausen, en el qual va treballar en el servei fotogràfic. Es va jugar la vida per enviar els negatius fora del camp a través dels joves integrants del comando Poschacher. A la fi de la Segona Guerra Mundial, Boix va ser l’únic català deportat que va actuar com a testimoni en els processos judicials contra el nazisme a Nuremberg i Dachau, i les seves fotografies es van utilitzar com a prova gràfica del genocidi.

També trobareu a la Xarxa de Biblioteques el còmic El Fotógrafo de Mauthausen, amb guien de Salva Rubio i dibuixos de Pedro J. Colombo, sobre l’experiència de Francesc Boix al camp de concentració nazi. I Francesc Boix: un fotògraf a l’infern, documental de la vida d’aquest fotògraf amb filmacions originals dels diversos períodes històrics que ell va viure.

No hi ha comentaris

The Gruffalo, el protagonista de l’Hora del Conte de la Biblioteca Armand Cardona

l101909_301-1497_aThe Gruffalo, aquest temible ésser serà el protagonista de l’Hora del Conte en anglès de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, aquest dissabte dia 28 de setembre, a les 12 del migdia.

El Grúfal té uns ullals terribles, les grapes esmolades i fortes i una berruga verinosa a la punta del nas; per això, tots els animals del bosc fugen quan el veuen!

Estem davant d’un conte que en 15 anys ha venut 10 milions i mig de còpies, ha guanyat diversos premis, ha estat traduït a una trentena d’idiomes, ha generat milions en merchandising i s’ha adaptat en una pel·lícula i diverses representacions teatrals. La seva autora, Julia Donaldson va estudiar literatura i francès a la Universitat de Bristol iva treballar com a professora i periodista abans de viure professionalment de l’escriptura.

Donaldson va començar a crear cançons per a programes infantils de televisó, i en aquest context va conèixer l’il·lustrador Axel Scheffler que va voler il·lustrar la cançó “A Squash and a Squeeze“: el 1993 el van publicar com a primer llibre conjunt.

Des d’aleshores n’han escrit molts, The Gruffalo (1999) es va convertir en un best-seller i va ser traduït a molts idiomes, més de 30, entre ells el català: El Grúfal. El llibre rebre nombrosos premis, entre ells el Smarties Prize, el Blue Peter Award o el Experian Big Three Award. També ha estat convertit en una pel·lícula d’animació, de producció anglo-alemanya, el 2009.

A The Gruffalo van seguir molts llibres, alguns derivats d’aquesta obra, com The Gruffalo’s child, també convertit en pel·lícula el 2011. Molts dels llibres de Donaldson estan escrits en vers.

L’autora ha fet diverses accions per encoratjar la lectura entre els nens, particularment animant-los a representar teatralment els llibres i a cantar. I ha creat també obres de teatre per a nens; també ha recollit un llibre de poemes per a ser representats: Poems to perform 978-1447243397.

Si vols saber quin fons tenim disponible a les Biblioteques de la ciutat sobre Julia Donaldson, clica aquí, i si vols conèixer les il.lustracions d’Axel Scheffer, clica aquí.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »