Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


La coneixes? És l’Olívia!!

Resultat d'imatges de ian falconerAquest mes de juliol les biblioteques de la ciutat porten a terme els Laboratoris de Lectura Portàtil, una activitat familiar de foment a la lectura.
I la protagonista és l’Olívia, la coneixeu?

Ian Falconer, il·lustrador americà, autor de llibres infantils i creador de vestuaris i esce-nografia teatral, és qui signa totes les aventures de la nostra protagonista, l’Olívia, que en un primer moment va idear com a regal per a la seva neboda, tot i que amb el temps aquesta primera intenció arribà a convetir-se en un conte, i aquest conte en un èxit mundial , que després ha estat traduït a diferents idiomes, entre els quals el català, el castellà, l’italià, el francès, el japonès i fins i tot, el llatí!

Actualment l’Olívia també és la protagonista d’un programa televisiu.

Resultat d'imatges de ian falconer, olivia

L’Olívia, la porqueta de musell afilat i cua torta, és capaç de fer ombra a les grans es-trelles i la seva naturalitat i encant han aconseguit que els seus contes encapçalin les llistes de popularitat.

El dia a dia de l’Ian i l’Olívia transcorre entre llapis de colors, idees i vestits vermells. En un inici, els contes de l’Olívia només tenien vermell, blan i negre, ja que l’autor manté una paleta de color simple.

L’ús minimalista i efectiu del color, el petit detall en vermell acompanyat de grisos, aconsegueixen un toc elegant i original a l’obra que ben bé ja es pot considerar com un clàssic del nou mil·lenni. Poc a poc i en determinades ocasions, el color envaeix les divertides històries.

L’Olívia és espavilada, tossuda, ocurrent, somiadora, divertida i decidida, una porqueta sense cap mena de problema amb el seu cos, és feliç tal i com és.

Si les porquetes de l’imaginari infantil són genials, l’Olíva encara més perquè fomenta un sentit de l’humor dirigit tant a infants com a adults. Hem de tenir present que l’Olívia té sis anys i es dirigeix a aquesta franja d’edat aproximadament.

A través de les seves diferents aventures i peripècies anireu coneixent a la seva famí-lia, les seves mascotes, com és el seu dia a dia, què li agrada fer els dies assolellats, i què prefereix fer els dies plujosos, quines són les seves aficions….en definitiva, histò-ries quotidianes que qualsevol infant s’hi podrà sentir identificat.

L’Olivia és un personatge que ja podem considerar un clàssic de la literatura infantil. Tant és així que té la seva pròpia pàgina web i les seves mercaderies suposen una font d’ingressos major que la que es deriva de la venda dels seus àlbums il·lustrats.

Si voleu saber quins contes teniu disponibles a les biblioteques de la ciutat, cliqueu l’enllaç.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juliol i agost

  SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats dels mesos de juliol i agost que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

 portades 1

 Entre les novetats per adults trobareu el llibre Raïms: les principals varietats catalanes, d’A. Villaroya. Manual que recull la història, el cultiu i els vins de les dotze principals varietats que tradicionalment s’han cultivat a Catalunya: la carinyena, garnatxa, macabeu, malvasia de Sitges, monastrell, moscatell, parellada, picapoll, sumoll, trepat, ull de llebre i xarel·lo.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Mare, d’Ada Castells. Mentre la Sara espera que li passin a recollir els mobles de la mare, li cau a les mans una llibreta amb les memòries que ha escrit l’excèntrica de sa mare. La Sara hi comprova allò que ja sap, que la Raquel s’hauria passat la vida anant a festes, comprant-se joies i ballant la conga, però tenia un problema que no podia esquivar: tres filles.

A la secció infantil us presentem el conte Tinc un drac a la panxa, de Beatriz Berrocal. S’està preparant una funció de teatre a l’escola i el nostre protagonista té por de parlar en públic. Pensa que té un drac a la panxa que el mossega i li roba la memòria, per això no es recorda de la frase que ha de dir quan li preguntin: Digues tu, estrella brillant, saps on puc trobar la lluna?». Com aconseguirà  vèncer un drac tan terrible?

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat Gallipoli, de Beirut. Zach Condon hi torna quatre anys després del darrer àlbum d’estudi. A Gallipoli trobem els seus trets d’identitat, una barreja d’indie-pop amb influències de la música balcànica i mexicana però amb una clara vocació d’experimentar amb altres músiques del món. Ens vam quedar amb ganes de veure’ls al Vida Festival.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula Disobedience, de Sebastian Lélio. Una dona que es va criar en una família ortodoxa jueva torna a la seva llar amb motiu de la mort del seu pare, un rabí. La controvèrsia no trigarà a aparèixer quan comença a mostrar interès per una vella amiga de la infància.

  I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Sola: basat en els records de la Lola, de Denis Lapière. Un poble camperol marcat pel pas de les estacions al cor de Catalunya. Una nena que encara no ha fet set anys i que en porta tres separada dels seus pare sense saber per què. El seu avi, li ha parlat de la guerra que s’estén per gairebé tot el país. Una nit, una bomba cau a una casa del poble a cent metres de la seva.

Aquí teniu tota la selecció de novetat dels mesos de juliol i agost de 2019.

No hi ha comentaris

50 anys de l’arribada del primer home a la lluna!

portada

Va ser un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat. Més o menys així ho va dir l’astronauta Neil Armstrong quan, aquell 20 de juliol de 1969 es va convertir en el primer humà a trepitjar la Lluna.

A les 9.32 hores del 16 de juliol del 1969 el coet Saturn V enviava a l’espai la nau Apol·lo 11 des de Cap Kennedy (Florida). A dins hi viatjaven els astronautes Neil A. Armstrong, Michael Collins i Edwin ‘Buzz’ Aldrin. Quatre dies més tard, el 20 de juliol del 1969 (la matinada del 21 de juliol a Europa), Armstrong trepitjava el terra del satèl·lit de la terra.

Tots tres estaven decidits a fer història en una missió complicada per a la qual s’havien estat preparant durant més d’una dècada: ser els primers éssers humans a trepitjar la Lluna. Després de quatre dies de viatge van deixar l’òrbita terrestre, la nau va entrar al mòdul lunar y van baixar fins a la superfície de la Lluna, una zona anomenada Mar de Tranquil·litat. Van trepitjar la superfície sis hores i mitja després d’haver aterrat i es va retransmetre a tot el planeta des de les instal·lacions de l’Observatori Parkes, a Austràlia.

cuando caminabamosA la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu força material per ampliar coneixements sobre l’efemèride, començant pels més petits, que trobaran com a novetat del mes de juliol, l’àlbum il·lustrat Cuando caminábamos por la Luna, per gentilesa de la llibreria La Mulassa.

En aquest enllaç trobareu tota la informació sobre el vol espacial a la lluna, i en aquest, tota la relativa al programa Apollo de la Nasa.

A més a més, tenim tots aquest contes infantil amb la lluna com a protagonista, i tots aquest documents per a adults que en parlen. A la Biblioteca A. Cardona trobareu exposades, sala infantil i la zona d’adults, una selecció de tot aquest material.

Avui esdevindrà un eclipsi lunar que podreu seguir als jardins de l’Espai Far, a càrrec de Rat Parellada i Carles Schnabel de l’Observatori Astronòmic del Garraf.

El 1979 grup Police va gravar el disc Reggatta de Blanc, que incloïa la cançó Walking on the Moon, caminant per la lluna…

No hi ha comentaris

Heridas abiertas

2909588.jpg-r_1280_720-f_jpg-q_x-xxyxxAquesta setmana podeu trobar com a novetat la minisèrie produïda per l’HBO Heridas abiertas, basada en el llibre del mateix títol de l’escriptora nord-americana Gillian Flynn.

La sèrie segueix el retorn de la periodista Camille Preaker a la seva ciutat natal, Wind Gap, una petita població ubicada al Sud profund dels Estats Units, per cobrir la desaparició i assassinat de dues adolescents.

Camille ha passat una temporada a un hospital psiquiàtric per autolesionar-se i té problemes amb el consum d’alcohol. Per primera vegada en onze anys, la periodista torna a la immensa mansió en la qual va créixer, on s’haurà d’enfrontar als records de la seva germana, que va morir sent una adolescent.

Però el que més pertorba a Camille és la presència de la seva mare, Adora Crallin, una dona freda i manipuladora que desperta l’admiració dels seus veïns i que viu obsessionada amb la seva salut i la dels seus. Al morir el pare de la Camille, l’Adora es va casar de nou i va tenir una altra filla, l’Amma, una adolescent que juga un doble joc amb la seva mare.

Amb la policia local aclaparada pels fets, Camille durà a terme la seva pròpia recerca, al mateix temps que s’enfronta als seus traumes del passat.

La minisèrie de vuit episodis ha estat realitzada pel canadenc Jean-Marc Vallée, director de pel·lícules com C.R.A.Z.Y,  Dallas Buyers Club, Alma Salvaje i la sèrie Big Little Lies.

La mateixa Flynn es va encarregar de l’adaptació del guió i figura com a productora executiva i cal destacar l’actuació de les dues actrius principals, Amy Adams com a Camille i Patricia Clarkson com Adora.

11mag-flynn-articleLargeGillian Flynn (Kansas City, 1971) és una escriptora i periodista nord-americana. Va estudiar Anglès i Periodisme a la Universitat de Kansas i després de graduar-se va passar diversos anys com a freelance abans de completar els seus estudis a la Universitat de Chicago.

Flynn va treballar durant deu anys per a la coneguda revista Entertainment Weekly, on va publicar nombroses crítiques de cinema i televisió al mateix temps que escrivia la seva primera novel·la, Heridas abiertas, amb la qual va estar nominada als Premis Edgar de novel·la negra i va resular guanyadora del Premi Fleming Steel Dagger l’any 2007.

Posteriorment, ha publicat Lugares oscuros (2009) i Perdida (2012). Aquesta darrera novel·la va ser un gran èxit i va treure de les primeres posicions de les llistes de vendes a Cincuenta de sombras de Grey i va ser adaptada al cinema el 2014 per David Fincher i va ser molt ben rebuda per la crítica.

Flynn va participar en el guió de la pel·lícula i va guanyar diversos premis i va obtenir nominacions als Premis Òscar, els Globus d’Or i als BAFTA.

9788439728115 ERK95794 9788439726821

Us deixem amb el tràiler de la sèrie.

No hi ha comentaris

L’erugueta goluda, d’Eric Carle

Resultat d'imatges de eric carleAmb motiu del 90è aniversari d’Eric Carle, autor i il·lustrador estatunidenc de literatura infantil, la Biblioteca Mòbil del Mercat de Mar li ha dedicat la seva hora del conte i hem pogut gaudir de L’erugueta goluda, a càrrec de Bea Garcés.

“Una nit, sota la llum de la lluna, hi havia un ou molt petit, que reposava damunt d’una fulla”: així comença aquest conegut conte de l’autor Eric Carle. D’un petit ou neix una petita eruga molt golafre, és a dir, amb moltes ganes de menjar. El primer dia menja una mica d’una pometa vermella, dimarts dues peres ven verdes, dimecres…i va menjant i menjant fins que per fi es transforma en una meravellosa papallona ben lluent i acolorida.

Eric Carle, acompanya les seves històries d’una il·lustració de colors vius i gruixudes pinzellades i com en altres contes seus, el protagonista és un animal, en aquest cas una erugueta que només sortir de l’ou, ja corre famolenca entre les pàgines per portar-se a la boca tot allò que troba. Què li passarà després de menjar tant? Aquí trobarem una història senzilla per entendre la metamorfosi i el cicle de la vida.

La carrera artística d’Eric Carle com a il·lustrador va començar fent els dibuixos del conte Brown bear, brown bear, what do you see? per l’autor Bill Martin Jr, que li ho va demanar després de veure el dibuix que havia fet per un anunci.

Després va començar a crear les seves pròpies històries, la primera de les quals fou 1, 2, 3 to the zoo. Poc després aparegué The very hungry Caterpillar que el va llançar a la fama com a autor i il·lustrador infantil.

Per tant, també celebrem el 50à aniversari d’aquest conegudíssima erugueta!

gat i eruga

Si voleu saber quins contes d’aquest autor hi ha a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu l’enllaç.

 

No hi ha comentaris

Stranger Things 1: El otro lado

978846793593601_GEl passat dia 4 de juliol, la plataforma Netflix va estrenar la tercera temporada Stranger Things.

Aprofitant l’èxit de la sèrie, s’ha editat el còmic  Stranger Things 1: El otro lado que ens explica l’experiència de Will Byers mentre va estar atrapat al Món Del Revés (o Upside Down). Publicat per Dark Horse als Estats Units, al nostre país arriba de la mà de l’editorial barcelonina Norma i va ser presentat a la passada edició de Còmic Barcelona.

El còmic és una obra de l’escriptora Jodie Houser i el dibuixant Stefano Martino i durant les seves 92 pàgines, se segueixen els passos del personatge de Will Byers després de la seva primera trobada amb el Demogorgon.

Serem testimonis de les aventures de Will en el Món Del Revés i com va aconseguir sobreviure a la ferotge criatura. També podrem tornar a veure les principals fites de la sèrie durant la primera temporada: la seva entrada en el Món Del Revés, la desaparició de la Bàrbara, l’entrada dels soldats, la trobada de la Nancy amb el Demogorgon, l’assalt del monstre a la casa dels Byers, etc…

Però tot això es mostra ara des del punt de vista del noi, incloent-hi les seves trobades amb Eleven, així com l’origen de la seva relació amb la principal amenaça de la temporada 2 el Mind Flayer, que podríem traduir per Escorxador de Ments.

El còmic és un complement a la sèrie que pretén omplir forats argumentals i desenvolupar una mica més el personatge d’en Will.

Jodie Houser ha escrit un guió que encaixa amb la perfecció amb la història dels germans Duffer, demostrant un gran coneixement del producte de Netflix, i fins i tot presenta algunes dades que ens ajuden a entendre millor la segona temporada de la sèrie.

Stefano Martino, el dibuixant, treballa bastant la fidelitat del retrat i els actors, els seus trets i expressions estan ben captades, guardant bastant similitud amb els de la sèrie original.

stranger-things-1-p2-1553600873 stranger-things-1-p3-1553600873

La sèrie ha resultat un fenomen gràcies al seu ús de la nostàlgia pels anys ’80 que pateixen els que van viure la seva infància i adolescència durant aquella dècada. La sèrie està plena de referències cinematogràfiques a pel·lícules dels vuitanta i també a la música.

A la Biblioteca podeu trobar el recopilatori Stranger things : volume one amb temes tan mítics com ‘Should I stay or should i go’ de The Clash, ‘Every Breath You Take’ de The Police, ‘Time after Time’ de Cindy Lauper o ‘Rock you like a hurricane’ de The Scorpions, entre moltes altres.

Els companys del Prestatge Virtual de Cinema  de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona van preparar un especial sobre la sèrie, que malauradament, encara no està disponible en DVD.

Us deixem amb el tràiler de la tercera temporada de la sèrie.

No hi ha comentaris

La Trinca, 50 anys!

portadaEnguany se celebren 50 anys del naixement del trio de Canet de Mar, que van ser tot un referent de la cançó popular catalana dels anys setanta. Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual, coneguts com La Trinca, van debutar en directe el 1969 a l’estudi Toreski de Ràdio Barcelona per al programa Radioscope de Salvador Escamilla. Amb una dilatada producció discogràfica –40 discos–, han deixat en el record grans referències com Opus 10 (Edigsa,1976), Nou de Trinca (Ariola, 1981) i, sobretot, Festa Major (Edigsa, 1970), esdevingut un clàssic indispensable. La Trinca es va avançar al seu temps. La glopada d’aire fresc del seu cançoner va asserenar els temps foscos de la Dictadura i de la Transició. El 2019 han estat guardonats amb el Premi Enderrock d’Honor i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Com a homenatge, el 30 de juny es va estrenar l’espectacle Festa Major XXI a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, una coproducció de l’Espai Ter, Seed Music i Grup Enderrock. L’espectacle proposa una revisió del disc més popular de La Trinca a través dels arranjaments del músic i productor Joan Díaz (Barcelona, 1967) i la participació de músics i artistes catalans: Valtonyc, Cesk Freixas, Marc Bala i Llorenç Orriols de Mareta Bufona, Edna Sey, Tortell Poltrona, Guillem Roma, JU, i Bruno Oro.

La seva versió discogràfica de l’espectacle, Homenatge als 50 anys de La Trinca – Festa Major XXI s’ha distribuït amb el número 291 de juliol 2019 de la revista Enderrock, on també hi ha un article sobre les 25 cançons més populars del grup, i que ja teniu a la vostra disposició a la Biblioteca.

Festa Major és un dels millors exemples de música popular en el sentit més genuí de la paraula: música feta a partir de l’observació del comportament de la gent (en aquest cas durant una festa major) que el poble fa seva i en multiplica els efectes. La Trinca va retratar com eren les festes majors catalanes dels anys seixanta i al mateix temps va condicionar com serien les posteriors al seu disc. En aquest homenatge tant els intèrprets com Joan Díaz adaptaran els clàssics del trio de Canet però sense oblidar l’essència per la qual va triomfar el grup.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests llibres i enregistraments de La Trinca.

No hi ha comentaris

20 anys d’Amelie

Amélie-1

Sembla mentida, però la pel·lícula que ens va donar a conèixer a l’encantadora Amèlie Poulain està a punt de fer vint anys.

Per commemorar aquest aniversari, Jean Pierre Jeunet, el director de la pel·lícula està preparant un fals documental sobre la cambrera màgica, els gnoms viatgers, Montmartre, els ossos de cristall i els retrats trencats del fotoràpid, que s’estrenarà el 2020.

Amb un pressupost de menys de deu milions, Amelie va aconseguir recaptar uns 173 a tot el món i es va convertir en la quarta pel·lícula més taquillera del cinema francès.

Els fans de la pel·lícula fa temps que esperen una seqüela o una sèrie de televisió sobre Amèlie, però Jeunet s’ha negat rotundament després de vendre els drets de la història per fer un musical a Broadway que va fracassar estrepitosament i va ser cancel·lat només dos mesos després de la seva estrena.

89062-20

Amelie no és una noia com les altres. Ha vist al seu peix de colors lliscar-se cap a les clavegueres municipals, a la seva mare morir a la plaça de Nôtre-Dame i al seu pare dedicar tot el seu afecte a un gnom de jardí.

De sobte, amb vint-i-dos anys, descobreix el seu objectiu en la vida: arreglar la vida dels altres. A partir de llavors, inventa tota classe d’estratègies per a intervenir en els assumptes dels altres: a la vida de la seva portera, que es passa els dies bevent vi de Porto; la Georgette, una estanquera hipocondríaca, o “l’home de cristall”, un veí que només veu el món a través de la reproducció d’un quadre de Renoir.

La missió d’Amelie es veu trastocada per l’arribada d’un noi estrany i molt peculiar: Nino Quincampoix. Té dos treballs: de fantasma en un túnel del terror i un altre en un sex-shop. Col·lecciona les fotos abandonades en els fotoràpids i cerca desesperadament identificar a l’home que apareix en una d’elles una vegada i una altra. No obstant això, aquesta cerca es veu interrompuda per la seva trobada amb l’Amelie.

amelie--644x362

La pel·lícula va donar fama tant a la jove Audrey que van aterrar a Hollywood sense gaire fortuna. Tatou va coprotagonitzar El Código da Vinci amb Tom Hanks i ha tornat a fer carrera a Franca amb produccions com La delicadeza, basada en la novel·la homònima de David Foekinos o La espuma de los días de Michel Gondry.

Jeunet va debutar al llargmetratge amb la pel·lícula Delicatessen, co-dirigida amb Marc Caro, i que es va convertir en film de culte que va barrejar amb una estètica extravangant i la distopia amb l’humor negre i el surrealisme.

Més tard, Jeunet també va tenir la seva experiència nord-americana amb la direcció d’Alien Ressurrection, abans de dirigir Amelie, però, i posteriorment, la seva carrera no ha estat gaire prolífica.

Trobareu Amèlie i les pel·licules de Jeunet a l’espai cinema de les Biblioteques de Vilanova.

No hi ha comentaris

Una tarda amb…The Rolling Stones

exposicio_rolling

El divendres 12 de juliol a les 19h la biblioteca Armand Cardona Torrandell acollirà a la terrassa dels llimoners el concert Una tarda amb… The Rolling Stones, a càrrec del grup tribut Smoking Stones que interpretaran peces musicals del mític grup anglès de música rock. El concert comptarà amb la col·laboració de Gelats Llorens que ens oferirà orxata i granissat per refrescar l’acte.

una_nit_rollingEs tracta de la tercera edició del programa “Una tarda amb…”, que es va iniciar l’any 2017 amb els Beatles i a la que va seguir el 2018 el tribut a Pink Floyd. L’objectiu del programa és donar a conèixer la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, els seus serveis i el seu fons.

Prèviament al vestíbul s’inaugurarà l’exposició “The Rolling Stones, Ses satàniques majestats”, que es podrà visitar a la biblioteca fins el 10 d’agost. L’exposició, que compta amb la col·laboració de varis usuaris de les biblioteques, inclou documents i curiositats sobre la banda.

La traducció literal de Rolling Stones seria “còdols o pedres de riu”, però el seu significat és bales perdudes o rodamons. El grup es va formar l’any 1962 quan encara anaven al col·legi, i encara segueix en actiu. El seu estil musical va estar influït per la música nord-americana, especialment el blues i el Rock and Roll que ells van fusionar en un so basat en dues guitarres rítmiques. El grup era d’una aparença visual i sonora més dura que la dels Beatles, amb qui van rivalitzar musicalment, encara que sempre han mantingut una bona relació personal. De fet, un dels primera èxits dels Stones va ser una cançó composta per Lennon – Mc Cartney, “I wanna be your man”.

La cançó més reconeixible del grup és (I can’t get no) Satisfaction, que arribà al número u l’11 de setembre de 1965. Famosa pel “riff” de guitarra elèctrica inicial, ha esdevingut un patró d’introducció de moltes cançons. Keith Richards explica que va somiar el riff inicial. Es va despertar, el va gravar i se’n va tornar a dormir.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests llibres i enregistraments dels Rolling Stones.

No hi ha comentaris

Festa Major, de Cesk Freixas

El 4 de gener Cesk Fraixas va treure al mercat la seva nova obra, el CD Festa Major, just el dia que es complien 15 anys del seu primer concert en directe.

portadaD’aquest treball ens explica que és un disc extremadament conceptual. Després de molts anys de carretera, coneixences i aprenentatges, ha procurat que tot aquest bagatge professional i emocional impregnés les noves cançons. En un moment on sembla que escoltar més d’una cançó sigui una proesa, ha cregut oportú escriure un treball que segueix un argument que té com a pal de paller la celebració de la vida.

Al disc el cantautor penedesenc ens explica que hi ha una altra manera de viure i gaudir, un paradigma molt més reposat, sense carreres ni competicions. Així, la seva paternitat, les relacions sentimentals, el context social, la mort del pare… es converteixen en temàtiques centrals d’un disc ple de llum, amb molts colors, moltes fragàncies musicals i moltes textures diverses, que dibuixen un paisatge sonor amb molt d’espai, on la veu i la lírica hi tenen un protagonisme principal, amb camins de guitarres que s’entrellacen amb elements més electrònics.Cesk Freixas

L’acompanyament físic del disc és diferent. Volia fugir del plàstic i del digipack, i tornar a recuperar el valor afegit del disc com a objecte. La feina artesanal del Col·lectiu Bauma i les il·lustracions de la Ivonne Navarro ens presenten un treball que té forma de capsa amb moltes sorpreses al seu interior.

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantant i escriptor de cançons el 2004. Des d’aleshores i fins a dia d’avui ha publicat set discos i dos llibres, ha guanyat una desena de premis i ha realitzat més de 1.700 actuacions.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu el disc Venim del nord, venim del sud, un treball conjunt amb Pau Alabajos.

 

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »