Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Selecció de novetats – Abril

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes d’abril que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Estimats volcans: el vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, d’Arnau Folch. L’objectiu és explicar d’una manera precisa i entenedora com s’originen i com funcionen els volcans, a més d’analitzar els principals efectes associats a la seva presència per a ecosistemes i poblacions. També ens acosta a la Garrotxa, una àrea de valor ecològic incalculable. Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Serotonina, de Michel Houellebecq. En Florent-Claude té 46 anys, detesta el seu nom i es medica amb un antide-pressiu que li provoca nàusees, desaparició de la libido i impotència. La seva vida sense rumb s’ensorra i se’n va a viure a un hotel, on es retroba amb un vell amic que semblava que duia una vida perfecta. I aquest amic li ensenya a fer servir el fusell… A la secció infantil us presentem el conte Supernens, de Anya Damirón i Pablo Pino. Canviem la nostra manera de veure la discapacitat. Tots podem tenir l’habilitat de trobar la part positiva de les coses per treure el millor dels altres. Obrim el nostre cor a tota classe de persones, sobretot a aquelles que són diferents i aprenent-me d’elles.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat L’oferta i la demanda, de Joan Colomo. El darrer treball del músic de Sant Celoni és una nova demostració de la seva irresistible personalitat que el converteix en un cas particular de l’escena musical catalana. Cançons emocionants i ballables, lletres personals i polítiques allunyades dels convencionalismes. Un autor amb una veu pròpia.

A la secció de cinema us proposem la sèrie Juego de Tronos. Sèptima temporada completa. L’hivern ha arribat. Els Targaryen, Stark i els Lannister continuen la guerra pel tro de ferro però mentre aquestes i altres famílies condueixen cap a violents conflictes, el fred espectre d’una apocalíptica amenaça encarnada per l’exèrcit de Caminants Blancs posa en perill l’statu quo i farà que les rivalitats entre les cases passin a un segon pla.

I a la secció de còmics us assenyalem The Black Holes, de Borja González. Gloria, Laura i Cristina volen muntar una banda d’aires punk a la qual anomenen The Black Holes. Tenen tot el que es precisa: actitud, presència, instint… i molt poca formació musical… Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes d’.

No hi ha comentaris

king Crimson, 50 anys!

I d’on va venir el so immersiu, complex i en certa manera elitista de King Crimson? “La pregunta no és com crear la música, sinó com aconseguir connectar amb aquesta música que ja hi és. El músic no crea la música; la música crea al músic però el músic ha d’estar disponible per a la música amb les habilitats adequades”. Robert Fripp.

King-Crimson

El Rei Carmesí fa 50 anys, i per aquest motiu la seva gira del 50è aniversari consta de 50 concerts, entre els quals hi ha el del Doctor Music Festival aquest juliol. La intenció d’aquests concerts és presentar a la banda a oïdes verges que vagin a veure el seu directe. No importa si els agrada o no, només volen que visquin l’experiència.

King Crimson és un grup musical britànic fundat pelKing crimson antic guitarrista Robert Fripp i el bateria Michael Giles. Robert Fripp ha estat l’únic factor comú de totes les diverses formacions que ha tingut la banda (fins a dues dotzenes de membres!). Tanmateix Fripp no es considera el líder: segons ell, King Crimson és “una manera de fer coses“, una metodologia de treball.

El grup s’ha caracteritzat, a més de per llargues aturades, per un perpetu canvi en les seves files. És considerada una de les bandes pioneres i un dels pilars del gènere del rock progressiu, més enllà de la seva diversificació sonora i mutacions estilístiques.
La banda ha adoptat diferents sons durant la seva història, producte de la diversa instrumentació utilitzada i ha tingut una gran influència en molts artistes de la música contemporània. A més, ha portada discguanyat un gran nombre de seguidors tot i tenir poca presència a la ràdio, televisió o altres mitjans de comunicació.

El seu primer àlbum, “In The Court Of The Crimson King”, que es va llançar al Regne Unit el 10 d’octubre de 1969, es convertiria en un dels debuts més devastadors i originals de la història de la música rock. Adornat amb una obra d’aspecte neogòtica de Barry Godber, també es convertiria en una de les portades de rock més reconegudes juntament amb “Dark Side Of The Moon” de Pink Floyd i “White Album” dels Beatles.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests enregistraments de la banda King Crimson.

No hi ha comentaris

Universo

Dilluns passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció la novel·la La isla, de Aldous Huxley.

Aquesta és la darrera obra d’Aldous Huxley, i vol ser un la islacompendi de totes les seves idees. Vasera escrita trenta anys més tard que la seva famosa obra Un món feliç i que es caracteritza per ser la seva oposada.
A Un món feliç ens presenta una societat futura totalment monitoritzada, sotmesa mitjançant drogues i ensinistrament i controlada des d’abans del naixement amb tècniques usades per la genètica. És a dir, una distòpia.
En canvi, a “L’illa” ens mostra un món utòpic que cerca la felicitat de la gent que hi viu i que aconsegueix, usant unes tècniques similars a les que apareixen a Un món feliç, però aquest cop al servei de l’ésser humà. A més a més, ens mostra una unió de les idees religioses i místiques de la cultura oriental i de l’occidental d’on recull el millor de cada món.
Però en aquesta tertúlia, com acostuma a ser habitual en les de ciència ficció, ens han interessat més els temes que tracta l’autor. La manipulació genètica, el control de la industrialització, com dur a terme una educació en principis i donar a tot ésser humà el seu lloc al món, el poder polític, la corrupció de les grans empreses etc.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la gràfica:

L’obra: Universo!
Universo! és una sèrie de relats independents que,portada a la manera de títols clàssics com La dimensió desconeguda o Més enllà del límit, però amb una filosofia moderna que l’emparenta amb Black Mirror, ens planteja un escenari futurista: pot ser una empresa que descobreix el viatge en el temps i vol arribar fins a l’inici de la creació per registrar els quarks amb la seva marca, uns robots de companyia que de forma misteriosa es tornen letalment afectuosos, o un accident quàntic en què una enginyera es veu transportada uns minuts en el futur, complicant la seva vida fins a un punt extenuant.
És un còmic que neix pensat per a un entorn digital, en tres idiomes (castellà, anglès i català), i que pretenia ser una sèrie (més o menys) regular. Monteys deixa de banda la historieta d’humor d’una pàgina per aproximar-se més al concepte d’històries de gènere més extenses i properes al format comic book tradicional.
L’àmbit escollit no podia ser un altre que el de la ciència ficció, una de les passions de Monteys i gènere que ja havia tocat a l’inici de la seva carrera, com en les aventures de Calavera Lunar (1996), o Carlitos Fax (2004-06).
La paradoxa de l’avi i d’altres paradoxes temporals, els problemes de confiar les relacions en robots que poden arribar a estimar-nos massa, el primer contacte amb uns éssers extraterrestres… són alguns dels temes que tracta l’autor en els diferents capítols del còmic.
Visualment hi ha un dibuix detallat i meticulós, tant en la part realista com en la tecnologia futurista, on l’autor dóna curs a la seva creativitat.
L’intel·ligent ús del color també ajuda a la narració, ja sigui en explosions còsmiques, en flashbacks o en moments de violència extrema.

L’autor: Albert Monteys
Albert Monteys va néixer a Barcelona el 1971. Mentre estudiava Albert MonteysBelles Arts a la Universitat de Barcelona va presentar unes mostres a l’avui desapareguda editorial Joc Internacional, especialitzada en jocs de rol i wargames. Va ser acceptat, i al número 17 de la seva revista Líder, de juny de 1990, va aparèixer la seva primera tira de premsa i llavor de la tira bimestral Tío Trasgo.
Va fer les il·lustracions de suplements de jocs de rol, com ara El libro de los trolls, de la sèrie de suplements per al joc de rol RuneQuest, i amb el temps va arribar a ser encarregat de producció de l’editorial.
Paral·lelament al treball en l’àmbit dels jocs de rol, juntament amb alguns companys de facultat, com Àlex Fito, José Miguel Álvarez i Ismael Ferrer, es van donar a conèixer formant el col·lectiu La Penya, autor del còmic Mondo Lirondo, guardonat amb el premi al millor fanzine al Saló del Còmic de Barcelona de 1994. Aquest èxit va fer que el col·lectiu acabés treballant al suplement l’Avui dels Supers del diari Avui.
Monteys no trigaria a incorporar-se a El Jueves, primer fent historietes per a la revista Puta Mili, d’on va passar a fer una sèrie per El Jueves anomenada Paco ‘s Bar, que va ser substituïda per Tato el desembre de 1996.
Al Saló del Còmic de Barcelona de 1997 va guanyar el premi a l’Autor Revelació pel comic-book Calavera Lunar (pel qual també va estar nominat a Millor Obra i Millor Guió, en una triple nominació sense precedents), una obra més personal que aprofundia en el seu univers humorístic particular.
També ha realitzat còmics per la revista infantil Tretzevents.
Al gener de 2011 va deixar la direcció de El Jueves en mans de Maite Quílez per poder dedicar més temps a la seva tasca com a dibuixant.
En 2014 comença a publicar en format digital la sèrie de ciència ficció retrofuturista Universo !, que el 2017 va ser nominada al Premi Eisner en la categoria de millor còmic digital i amb la qual va obtenir el premi Carlos Giménez al Millor Webcomic o Còmic Online. L’abril de 2018 Astiberri comença la publicació en paper del còmic, pel qual ha continuat rebent diversos guardons, com el Premi al Millor Còmic al Saló del Còmic de Barcelona de 2019.

No hi ha comentaris

Els Supertafaners ho volen saber tot sobre Sant Jordi

Resultat d'imatges de els supertafaners sant jordiAquesta és la novetat del mes d’abril de la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell. De Sant Jordi, el drac, la princesa i la rosa se’n parla molt i tothom en sap alguna cosa, però mai és suficient per als Supertafaners!

Sense cap mena de dubte parlem d’una de les diades més importants del l’any, Sant Jordi, la festa de l’amor, la rosa i els llibre, però amb aquest llibre descobrirem moltes altes coses!
Realment sabem qui va ser Sant Jordi i si va existir? La seva vida és història o llegendària? Per què el van fer sant? La llegenda que coneixem de quan és? I què explica aquesta llegenda? Va passar a Catalunya? Va néixer a Montblanc?

Què és un drac? D’on surten els dracs? És veritat que tenen l’alè pudent? I una víbria, què és? I un dragó? Els dracs sempre treuen foc pels queixals? Hi ha dracs pacífics? La batalla entre Sant Jordi i el drac va ser de les èpiques? El drac va morir?

I les princeses són sempre noies maques? Algú sap com es deia la princesa? Sant Jordi i la princesa es van casar? I com era el cavall de Sant Jordi? Tenia nom?
De la sang d’un drac en pot sortir un roser, o només es reguen amb aigua? Resultat d'imatges de sant jordi

Per què Sant Jordi se celebra el 23 d’abril? De quan data la venda de llibres al carrer? Cervantes i Shakespeare van morir el mateix dia que Sant Jordi? Les roses han de ser sempre vermelles? Només pots regalar una rosa si estàs enamorat? Els nois han de regalar roses a les noies i les noies llibres als nois o pot ser al revés? Si és una festa tan important, no hauria d’estar tot tancat com si fos Nadal? El Sant Jordi català de la rosa i el llibre se celebra en altres països? Sant Jordi és el sant més conegut? A més de Catalunya, de quants països és patró Sant Jordi? Com celebren Sant Jordi a Anglaterra? I a Alcoi?

L’Editorial Vox és qui edita la col·lecció els Supertafaners.

 

 

No hi ha comentaris

Còmic Barcelona 2019

800_x_37-comic-bcn-cartelEl Saló Internacional de Còmic de Barcelona que se celebra cada any a la Fira de Barcelona arriba a seva 37a edició ple de canvis.

Per començar, el Saló passa a denominar-se simplement Còmic Barcelona, un nom que afronta el futur amb gran optimisme i capacitat d’adaptació, però sense oblidar en cap moment del seu passat i història.

El certamen, que enguany tindrà lloc del 5 al 7 d’abril i redueix un dia la seva durada. També oferirà un nombre més gran d’activitats professionals amb la intenció de crear sinergies entre autors i indústria, incloent-hi jornades especials dirigides al sector. Per això s’ha renovat la zona professional, COMIC PRO, que es converteix a partir d’ara en un espai de networking dividit en tres eixos: la revisió de portafolis, una primera edició de Jornades Professionals i una oportunitat per crear un mercat de drets.

Els infants i joves cada cop estan més presents al món del còmic i, per aquest motiu, Còmic Barcelona ha creat una nova categoria en els Premis, Millor Còmic infantil i juvenil d’autor/a espanyol/a publicat a Espanya i també un espai exclusiu per infants, el Còmic Kids.

Entre els autors convidats a aquesta edició, hi ha un nom imprescindible del còmic Unferground, Daniel Clowes, autor d’obres de referència com Ghost World, Bola Ocho, Ice Haven, El Rayo Mortal o Paciencia.

Al costat de Clowes, una altra icona del còmic, l’italià Milo Manara, caracteritzat per la seva exquisida i depurada inclinació per la bellesa clàssica (en la qual entraria l’erotisme centrat en la dona) i la necessitat de buscar i reflectir referents artístics aliens a la seva obra (pictòrics, literaris,etc.)

Les dones tindran una forta presència al certament. Ana Galvañ va ser l’autora triada per realitzar el cartell d’aquesta edició i l’Associació d’Autoras de Còmic entregarà el seu premi honorífic a la lleidatana Trini Tinturé.

    ana-galvan1

Tinturé entra al món professional del còmic, dibuixant col·leccions infantils per Bruguera i aviat, aconsegueix nombrosos encàrrecs de la indústria de còmic anglesa i escocesa, per les quals dibuixarà durant més de vint anys. Una de les seves obres més conegudes és Emma, es encantadora.

Entre les exposicions destacar la dedicada a la guanyadora del Gran Premi del Saló de l’any passat, Laura Pérez Vernetti. També hi haurà la mostra dedicada a Pinturas de guerra, d’Àngel de la Calle, premi a la Millor Obra en 2018. Ana Peñas, premi a l’Autora Revelació, i la seva obra Estamos todas bien comptaran també amb una exposició.

Una altra novetat és que, FICOMIC, entitat organitzadora del Saló, ha arribat a un acord amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per tal de realitzar diverses accions al voltant del còmic. Del 5 al 21 d’abril es podrà veure una exposició dedicada a les noves aventures de Corto Maltés, a càrrec de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero. La segona exposició estarà dedicada al còmic underground i servirà per celebrar el 40 aniversari de la revista El Víbora.

Al vestíbul de la Biblioteca trobareu una exposició de fons amb els còmics dels autors convidats, dels protagonistes de les exposicions i també dels nominats als Premis d’aquesta edició.

comicstwitter
No hi ha comentaris

Una pulga en la montaña

“Vicente Trueba era tímid, petit, tranquil fins que treia el geni. Amb un alt sentit de l’ètica. Físicament, un superdotat amb poques ganes de patir i moltes de gaudir la vida. Un home, en definitiva. Res més que això, i tot això …”

La pulga de torrelavega

portada

 

Avui us tornem a presentar una novetat del Racó Ciclista de la biblioteca, Una pulga en la montaña, de Marcos Pereda, que va obtenir un accèssit en el II Certamen de literatura ciclista “Un libro en ruta”.

Una pulga en la montaña no és una biografia qualsevol, es tracta d’una obra de narrativa inspirada en la figura del gran ciclista Vicente Trueba. “La Pulga de Torrelavega”, com es coneixia al corredor càntabre, va ser el primer Rei de la Muntanya de la història del Tour de França (en 1933) i un dels pioners espanyols a demostrar la seva vàlua més enllà dels Pirineus.

A partir d’una coral de veus fictícies, el llibre repassa diferents moments de la vida de Vicente Trueba. Un veí, un periodista francès, un esprintador italià o un company de milícies durant la guerra civil … tots ells serveixen per anar component un discurs polifònic en el qual les històries sobre la Pulga es barregen amb altres aspectes del ciclisme i la societat en els temps heroics. Un llibre per conèixer com vivien, entrenaven, competien i sentien els membres de la caravana ciclista en els anys trenta del segle passat.

MarcosPereda

 

Marcos Pereda va néixer a Torrelavega en 1981. Primer va ser un nen, més tard va créixer i ara torna a ser un nen. Ha treballat com a negre literari, però prefereix no parlar-ne perquè era jove i innocent. Escriu en llocs com Jot Down, CTXT, Conquista Magazine o Soigneur, publicacions de tant prestigi que fins i tot han pogut suportar la seva presència.

També té alguns llibres rars i altres sobre bicicletes, com “Arriva Italia” o “Periquismo. Crónica de una pasión“, sobre les gestes de Pedro ‘Perico’ Delgado. A vegades li han donat algun premi, però li va fatal la memòria per a aquestes coses. Un any va estar a punt de guanyar la Carrera del Pavo del seu club, però un fatídic punxada va acabar amb els seus somnis de glòria. Mai ha aconseguit superar-lo.

 

 

No hi ha comentaris

Agnès Varda

“No vaig anar a cap escola de cinema. No vaig ser assistent de cap director ni vaig rebre cap formació prèvia abans de començar a fer pel·lícules. Diria que això em va donar una gran llibertat”.

La cineasta francesa Agnès Varda, l’àvia de la nouvelle vague francesa i una de les pioneres del cinema feminista, va morir aquest divendres als 90 anys.

Nascuda el 30 de maig de 1928 a Ixelles, als voltants de Brussel·les, es va traslladar el 1940 al sud de França, a Sète, a la costa mediterrània, on va conèixer a Jean Vilar, fundador del Festival d’Avinyó, i va fer els seus primers passos com a fotògrafa. D’aquesta vocació va donar el salt al cinema, que no va abandonar fins al seu últim sospir.

El Cesar d’Honor del cinema francèsvarda-agnes el 2001, el René-Clair de l’Acadèmia francesa l’any següent, la Palma d’Or honorífica en 2015, l’Oscar, també honorífic, dos anys més tard, o la Cambra de la Berlinale aquest mateix any, són alguns dels premis que van destacar la seva nodrida carrera. Feminista convençuda, es va sentir particularment orgullosa de ser la primera directora a rebre l’Oscar honorífic de Hollywood.

Amb la seva darrera obra, Varda par Agnès, presentada al darrer Festival de Berlín, va anunciar la seva retirada del cinema.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu algunes de les seves millors obres, en un recopilatori de quatre pel·lícules, Cleo de 5 a 7, estrenada el 1962 on explica el vagareig per París d’una jove cantant que espera els resultats d’una prova mèdica decisiva. A Sense sostre ni llei el cadàver d’una jove vagabunda apareix en un fossar i Varda intenta entendre com ha pogut arribar a aquest final. La felicidad exposa la complexitat d’un triangle amorós entre François, la seva esposa i la seva amant. Finalment, a Una canta, la otra no presenta les vides de dues dones a la França de 1970, amb el moviment feminista en el que va participar com a fons.

També podreu trobar el documental social Los Espigadores y la espigadora, un mosaic corprenedor sobre diverses persones que viuen de la recollida i el reciclatge d’allò que la societat considera prescindible.

No hi ha comentaris

Racó de les famílies

Resultat d'imatges de biblioteca armand cardonaLa biblioteca Armand Cardona Torrandell acull avui divendres la xerrada adreçada a les dones embarassades i a les seves parelles, per tal de poder descobrir què poden oferir les biblioteques de la ciutat en aquesta etapa de la vida.

Les biblioteques posen a l’abast de tothom tot tipus de coneixements que corresponen a les primeres etapes de la vida d’un infant: des del moment de la concepció, el procés de l’embaràs, els noms i els seus significats, el creixement, les necessitats especials, els sentiments, l’alimentació, l’orientació pedagògica, l’estimulació psicomotriu, l’entreteniment i el joc, la salut, la literatura infantil…..

Des de L’aventura de l’embaràs, del Dr. Luis Cabero i la coordinadora de llevadores Pilar Soteras,  Embarazo y parto, d’Estela Davila, La cesária de Micheal Odent, Mamá a los 40, de Margarita Puig, Embarazada. Guia indispensable Resultat d'imatges de embarazo para madres primerizas, de Kaz Cooke…fins a Supermares! Les mil maneres de ser una mare feliç, de Care Santos, Ja ets mare!, de Jo Frost, El pare que et va matricular, de Lluís Gavaldà, Àvies i avis que malcrien…i eduquen, de M. Jesús Comellas, La pitjor mare del món, el manual, d’Anna Manso, i M’agrada la família que m’ha tocat. Educar els fills en positiu, de Carme Thió de Pol, entre molts d’altres.

Resultat d'imatges de bebésI des de la vessant del contes podrem trobar el complement ideal per parlar als més menuts de l’arribada d’un germà o germana, de la gelosia, de les famílies, i de tot tipus d’hàbits, com ara menjar de tot, banyar-se, treure el bolquer i el xumet, anar a dormir…

Aquestes sessions compten amb la col·laboració d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva del Garraf.

No hi ha comentaris

L’art de portar gavardina, de Sergi Pàmies

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca pel mes d’abril està preparant la lectura de la novel·la L’art de portar gavardina, de Sergi Pàmies, i es reunirà la tarda de l’últim dissabte del mes.

L’obra: L’art de portar gavardina
portar-gavardina-copyA partir de la seva observació juvenil que la seva mare s’enamorava d’actors i homes que portaven amb naturalitat i elegància una gavardina: Spencer Tracy, Jorge Semprun i els seu mateix marit, Gregorio López Raimundo, Pàmies agrupa en aquest recull, 13 relats que barregen anècdotes i sentiments de la biografia de l’autor i de la seva família, amb situacions absurdes i una observació alhora despietada i compassiva del desconcert de l’home del s. XXI.
Diuen que aquest és un llibre amb 13 contes especialment tristos que reflecteix el seu baròmetre vital. Tot i que ell declara que això és una “victòria de la ficció”, confessa que els seus últims cinc anys han estat “el moment de dues absències i mitja: la de la mort dels meus pares; la d’una llarga història d’amor que s’acaba i el distanciament natural amb els fills que s’han fet grans”. Tots els relats posen en evidència una gran capacitat d’observació que confirma aquest autor com un artesà amb un estil cada cop més depurat en què els detalls i les emocions tenen tot el protagonisme.
Sobre l’estil del recull, que es caracteritza per frases breus i sense punts i apart, diu el mateix autor: Volia aconseguir un efecte torrencial, una necessitat de contar turbulenta, però que fos comprensible. Sóc un lector mala persona i intento aplicar-ho com a escriptor: no vull generar problemes inútils al lector; la meva escriptura no és així pels temps moderns, no és una necessitat frívola; el meu model literari és densitat, concentració i brevetat; si això és el signe literari dels temps, hi estic casualment. Busco una llengua molt accessible, és fruit d’una preocupació infinita per no empobrir ni enriquir de manera anacrònica o excessiva l’idioma; trobes una llengua que s’apropi molt al que tu i els teus personatges sou. Per entendre’ns, model Josep Maria Espinàs o Quim Monzó… Escriure bé no és escriure complicat , sinó justament a l’inrevés”.
Com és habitual en els reculls anteriors del mateix autor, el llibre combina reflexió, malenconia, ironia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l’absurd i la capacitat de sorprendre el lector els antídots més eficaços per combatre els fracassos, les absències i altres desconcerts de l’edat adulta.

L’autor: Sergi Pàmies
Aquest narrador, articulista, traductor i comentarista de ràdio i TV neix a París el 26 de gener del 1960. És fill de l’escriptora Teresa Pàmies i del secretari general del PSUC Gregorio López Raimundo, activistes polítics exiliats a França durant la dictadura franquista.sergi pàmies
Fins als 11 anys viu a Gennevilliers, a la perifèria parisenca: “Dels vuit als onze anys són els millors anys de la meva vida, i de molt. M’ho vaig passar molt bé. Vivíem en un barri pobre, teníem molt d’espai per jugar, no teníem tele, anava al cine quatre cops a la setmana, estudiava música al conservatori, jugava a futbol amb l’equip oficial del barri, feia moltes coses, i els meus pares, amb les seves activitats polítiques, ens portaven a mi i als meus germans, sempre amunt i avall, no ens deixaven mai amb ningú, viatjàvem… era collonut.” (Avui, 18 nov. 1990).
El juliol del 1971 la família es trasllada a Barcelona. El jove Sergi s’ha d’adaptar a la nova situació, i a l’escola, descobreix el català. En aquesta època la seva mare inicia la carrera literària amb la publicació de Testament a Praga (1971). Quan Pàmies torna de fer la mili treballa d’administratiu en una gestoria i més tard de comptable en una empresa de mobles. Aviat, però, comença a escriure contes, i el 1985 en porta uns quants a l’editor Jaume Vallcorba, de Quaderns Crema, que els publica sota el títol T’hauria de caure la cara de vergonya (1986). El 1987 publica el segon recull, titulat Infecció, i es preparen les traduccions castellana i francesa d’ambdós llibres.
Sobre els seus inicis i les influències que rep, Pàmies diu: “Això és molt curiós perquè quan vaig començar a escriure potser només havia llegit un parell de contes de Calders, gairebé res; de narrativa catalana, n’havia llegida molt poc. Jo vinc de la poesia, i d’autors que m’han influït hi ha Joan Vinyoli, i Salvat-Papasseit, que m’agradava perquè explicava històries als seus poemes. Vinyoli m’agradava per la llengua. […] D’influència de la narrativa catalana, en tinc poquíssima. En tinc de la poesia i de tot el que vaig llegir que sortia publicat en aquell moment –des dels setze anys fins als vint-i-cinc–, que vol dir: Cortázar, Delibes, Ribeiro, Truman Capote, tots els francesos, John Irving… És curiós com, quan vaig començar a publicar, em buscaven les influències aquí i les tenia a fora. Però les grans influències a l’hora d’explicar històries les tinc del cine i de la publicitat. M’han influït més pel·lícules i anuncis que un autor concret. Amb els llibres aprens a escriure, però a explicar històries, no.” (Serra d’Or, desembre del 1994).
Al mateix temps comença a col·laborar en diferents mitjans de comunicació, escrivint guions i intervenint a la ràdio i la TV. Amb Quim Monzó és autor de la ràdio-novel·la Sang bruta, emesa per Catalunya Ràdio l’any 1990. També escriu articles d’opinió i cròniques esportives i periodístiques a diaris i revistes, col·labora a la ràdio i a TV3. L’any 1990 apareix la seva primera novel·la, La primera pedra, que obté el premi Ícaro atorgat pel Diario 16. Continua amb aquest gènere amb la publicació de L’instint, obra guardonada, per votació dels lectors, amb el premi Prudenci Bertrana com la millor novel·la catalana de l’any. La traducció francesa, editada per Jacqueline Chambon, és finalista del premi Laure Bataillon del 1992, al millor llibre estranger. Sentimental (1996), introdueix amb més intensitat que no en els llibres anteriors reflexions sobre l’amistat, l’amor i la mort. Continua la seva producció literària amb la publicació, el 1997, d’un recull de relats titulat La gran novel·la sobre Barcelona, guardonat amb el premi de la Crítica Serra d’Or del 1998, seguit per L’últim llibre de Sergi Pàmies l’any 2000. Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006), el seu llibre més guardonat, rep els premis Ciutat de Bar-celona de narrativa del 2006, Lletra d’Or del 2007 i Setenil al Millor Llibre de Relats Publicat a Espanya del 2007. Amb La bicicleta estàtica (2010), construeix ficcions a partir de materials autobiogràfics. Cançons d’amor i de pluja (2013) reuneix vint-i-sis contes que s’estructuren com un recital d’emocions i reflexions sobre la vulnerabilitat i els rituals més absurds de l’edat madura. L’any 2016 publica un curiós llibre d’acord amb una de les seves fílies més confessades: Confessions d’un culer defectuós.
Tota la seva obra ha estat traduïda al castellà i al francès, i també té obra traduïda a l’alemany, l’anglès, el búlgar, l’èuscar, el gallec, el grec, l’italià i l’ucraïnès. Paral·lelament cal destacar la seva tasca com a traductor, principal-ment del francès al català i al castellà. Tradueix obres d’autors contemporanis com Agota Kristof, Amélie Nothomb i Daniel Pennac, entre d’altres.

No hi ha comentaris

El Far

“No era la primera vegada que s’escapaven al far, aquell far que havia quedat cec i agònic, però sí que seria l’última. S’ho acabaven de prometre, allà mateix, en el fred aixopluc de la ferralla que resistia l’embat de les onades. Ja n’hi havia prou d’amagar-se, de suportar un amor furtiu. Anar al far de Buda, que consideraven seu, havia estat un al·licient afegit a les seves trobades temeràries. Però el joc havia acabat, i ara s’enfrontaven a la dura incertesa de quan es tornarien a veure”.

portada

Aquest dissabte dia 30 de març es presentarà el llibre El Far, de Maria Carme Roca a l’Espai Far de la ciutat, amb la presència de l’autora, que serà introduïda per la també escriptora Maria Pilar Queralt del Hierro.

 

La novel·la El Far, que ha estat la guanyadora del premi Prudenci Bertrana 2018, és un viatge d’emocions en el temps i en l’espai que ens descobreix un dels indrets més desconeguts i interessants del nostre país: el far de l’illa de Buda.

Durant una celebració familiar, la Diana constata que la seva mare, la Cinta, no és la persona que sembla. Quin és el secret que amaga? La Diana creu que ha arribat el moment de treure’n l’entrellat i plantar-li cara. Però per a això s’haurà de remuntar als orígens familiars a l’illa de Buda i el seu emblemàtic far de metall, el més alt del món quan es va construir l’any 1864.

La força del mar, de l’amor, de la voluntat i també de l’odi construeixen una novel·la colpidora i sorprenent en un dels indrets més inhòspits del món: el far de l’illa de Buda.

Maria Carme Roca i Costa (Barcelona, 1955),  maria carme rocahistoriadora i filòloga, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat una cinquantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa que sovint les uneixi i escrigui novel·la històrica. L’any 2006 va guanyar el Premi Nèstor Luján amb Intrigues de palau: el poder d’una dama catalana a la cort medieval. Les seves novel·les El monestir proscrit (2008), Barcino (2009), Escollida pels déus (2011) i L’enigma Colom (2014) han captivat milers de lectors.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu tots aquests llibres de Maria Carme Roca.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »