Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Bon estiu!!!

vacances
No hi ha comentaris

Debussy, el compositor del mes a la Cardona

Resultat d'imatges de debussyClaude Debussy (1862 – 1918) fou un compositor francès, considerat un dels principals compositors del segle xx i el precursor de la música contemporània. Fou gràcies a una tia seva que als set anys li pagà les classes de piano que s’inicià dins del món de la música.

Admirador en un principi de l’obra de Wagner, va trencar amb el corrent romàntic del segle xix per desenvolupar un sistema d’harmonia i estructura musical molt original anomenat impressionisme musical, que va expressar en molts aspectes els ideals als quals aspiraven els pintors i escriptors impressionistes i simbolistes de la seva època.

Debussy va crear un món de timbres i colors que va perfilar els senyals d’identitat del modernisme musical francès, després de la humiliació gal·la a la Guerra francoprussiana i les seves innovacions harmòniques obriren el camí a las noves tendències musicals del segle XX.

Evidentment que Debussy no va seguir en cap cas els cànons romàntics de la seva època i es desmarcà d’aquesta corrent des dels seus inicis com a compositor per a orquestra i piano i de fet, ja com a estudiant, li agradà experimentar amb dissonàncies i intervals que no es corresponia amb allò que s’ensenyava al conservatori.

Als 10 anys començà a estudiar al Conservatori de París, on passà poc més d’un decenni a les ordres dels millors professors, però al perdre el premier prix de piano, descartà convertir-se en concertista.
Debussy treballà durant tres estius, abans de la vintena, per a Nadezhda von Meck, una rica aristòcrata rusa que exercía com a mecenes de Chaikovski.

L’any 1884, guanyà el Prix de Rome de composició, premiat amb una beca de quatre anys a l’Académie des Beaux-Arts de la Villa Medici, però no conservà records massa agradables d’aquesta experiència doncs explicava l’ambient asfixiant, la companyia avorrida, el menjar dolent mala i les estàncies monàstiques abominables.
De fet, a Roma es sentí incapaç de composar però per sort va conèixer a Franz Liszt i quedà meravellat del seu domini del piano. Arrel d’aquesta trobada decidí que seguiria el seu popi camí, independentment dels comentaris de l’acadèmia.

Entre 1888 i 1889 visità diferents cops Bayreuth, on assistí a òperes de Richard Wagner. Li agradà moltíssim, i si bé el seu èmfasi emocional no encaixava del tot amb la seva manera de concebre la música, la sensualitat del compositor alemany es deixaria notar en vàries de les seves composicions.

A l’Exposició Universal de París de 1889, Debussy escoltà per primera vegada el gamelán, música tradicional d’Indonesia. Quedà gratament sorprès i de manera immediata incorporà els seus curiosos ritmes, escales o melodies en algunes de les seves peces.

Tot i que no li agradava massa que se’l classifiqués com a impressionista, el cert és que admirà i s’inspirà en obres de pintors impressionistes i les seves composicions creen una atmosfera que apel.la als sentits i que resultava totalment nova aleshores.

Si voleu saber quin fons tenim disponible a les biblioteques de la ciutat, cliqueu l’enllaç.

No hi ha comentaris

Convit a la Festa Major 2019 de David Castillo

Aquesta setmana entrem de ple a la Festa Major en honor de la Mare de Deu de les Neus, patrona de la ciutat.

cartell FMUn dels actes amb regust literari de l’extens programa d’actes que ens han preparat els pabordes i les pabordesses és el Convit a la Festa, que tindrà lloc el diumenge 4 d’agost, la vigília. Consisteix en la lectura d’un pregó per part d’una persona amb reconegut prestigi literari i vinculada a la vila, on es convida a la ciutadania a participar de la Festa. L’acte començarà a dos quarts d’onze, amb l’entrada de Regidors i Pabordes a l’Ajuntament i la presència del nou element festiu que es presenta enguany, l’Àliga. A dos quarts de dotze, al Saló de Plens, David Castillo llegirà el seu Convit a la Festa, i tot seguit, a les dotze, es faran esclatar els dotze morterets i tots els campanars de la vila repicaran les seves campanes i donar inici al cercavila lliure que fan els balls i entremesos pels carrers i les places. Properament podreu consultar tots els Convits a la Festa en format digital.

Així doncs, el convit d’aquest any l’ha preparat David Castillo i Buils. Poeta des de la infantesa, nascut a Barcelona el 1961, ha combinat la creació literària amb el periodisme. Des de la seva joventut ha estat un activista cultural incansable i ha reunit tot un ventall de grups alternatius amb els quals ha organitzat i dirigit festivals poètics, i també ha treballat amb músics de jazz i de rock. Ha dirigit el suplement cultural de l’Avui durant trenta anys. El 2005 va rebre el Premi Atlàntida millor articulista de l’any en llengua catalana. Va ser professor durant cinc anys a la Facultat de Comunicació de la UAB i ha dirigit diferents cicles poètics i jornades de reflexió cultural, entre ells la Setmana de Poesia de Barcelona.David Castillo

Ha publicat tres antologies, una biografia de Bob Dylan i tres novel·les: El cel de l’infern (premi Crexells a la millor novel·la catalana del 1999), No miris enrere (premi Sant Jordi del 2001) i El mar de la tranquil·litat (2010). La seva obra poètica inclou, entre d’altres, Game Over (premi Carles Riba 1997), El pont de Mühlberg (2000), Downtown (2006) i Esquena nua. Per una antologia de la seva obra, li van concedir el Tratti Poetry Prize al millor poeta estranger traduït a Itàlia el 2006.

Aquestes són totes les obres de David Castillo que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Públiques de la ciutat.

També hi podreu trobar alguns dels Convits a la Festa editats per l’Ajuntament, i aquests són tots els documents que posem a la vostra disposició sobre la Festa Major de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

A punt per la Festa Major amb la col·lecció Cercavila!

Resultado de imagen de cercavila, el cep i la nansaLa col·lecció Cercavila és una col·lecció editada per El Cep i la Nansa que recollirà tots els balls que surten a les festes majors, amb l’objectiu de donar a conèixer de prop als més menuts tot el món que envolta la Festa Major.

Tots els títols estan signats per Susana Peix i les il·lustracions estan a càrrec de Sebastià Serra, i els diferents volums inclouen un quadern d’activitats amb el qual els nens podran aprendre paraules del diccionari específic de Festa Major, endinsar-se en el món de les manualitats i pintar els diferents personatges.

Fins ara han estat publicats set volums en els que hem anat coneixent diferents personatges i balls que conformen la cercavila i així hem conegut a en Cueta, un diable molt petit, que va sentir l’olor de sofre i que tenia molta, molta por.

En Tro, el drac, i coincidint amb el solstici d’estiu, va néixer de dins d’un ou que es va covar amb l’escalfor de la laca de dins del cràter d’un volcà. Però que no tenia escates ni urpes. Què era aquella bestiola? es preguntaven totes les bèsties reunides dins del cràter.

Resultado de imagen de col.leccio cercavila

Per altra banda, heu de saber que als gegants i gegantes els agrada molt anar a l’escola. Allà aprenen tot el que cal saber per esdevenir uns bons representants de les seves viles, tot i que de vegades és una mica complicat: els llibres son tan petits que necessiten una lupa per poder llegir la lletra tan menuda, les cadires moltes vegades no suporten el seu pes i és molt difícil utilitzar uns estris tan diminuts que se’ls escapen entre els dits!

De tots és sabut que els capgrossos fan massa xivarri i rebombori. De fet, fan tanta gresca que fins i tot els més menuts es perden quan els segueixen. Hauran de trobar una solució per arreglar aquest guirigall i formar part de la cercavila!

I quin és el somni de la mulassa? Sortir a la cercavila de la Festa Major! Però té un problema: no salta com els diables, no és alta com els gegants, no treu foc pels queixals com els dracs ni balla com els capgrossos! Com aconseguirà, doncs, fer-se un lloc al cercavila?

Resultado de imagen de cercavila, el cep i la nansaEn Max i la Júlia no sabien que els avis de joves havien fet de bastoners. Un matí, fent el tafaner, troben un bagul antic a les golfes. Què hi haurà dins?

Cercolets és el darrer número i ha estat explicat per l’actriu Montse Panero dins dels actes de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú.

Si voleu saber quants contes hi ha disponibles a les biblioteques de la ciutat, cliqueu l’enllaç.

Bona Festa Major!

No hi ha comentaris

Cims borrascosos, d’Emily Brontë.

Resultado de imagen de emily bronteQuan ja fa més de dos-cents anys del naixement d’ Emily Brontë, parlem de Cims borrascosos, la seva única novel.la publicada l’any 1847 i considerada com una obra clàssica dins de la literatura anglesa, tot i que la publicà sota el pseudònim d’Ellis Bell.

Emily fou la segona de les tres germanes Brontë, filles d’un pastor protestant, i juntament amb Charlotte i Anne foren exponents de la millor literatura romàntica anglesa.

 

A Cims borrascosos, la poderosa i fosca figura d’Heathcliff domina Cims Borrascosos, novel.la apassionada i tempestuosa amb una sensibilitat avançada al seu temps. Els bromosos i ombrívols paratges de Yorkshire són el singular escenari on té lloc amb una força rebatedora aquesta història de venjança i odi, de passions desfermades i amors desesperats que van més enllà de la mort i que fan que esdevinguin una de les obres més singulars i atractives de tots els temps.

En aquesta ocasió l’amor està fet de vents, de pluja i de fang dels paratges anglesos, on la passió travessa parets i espera a través de les finestres. La passió fa mofa a la mort i castiga als vius, i aquest amor és més emblant a una energia sobrenatural que es divideix i pren forma en els dos protagonistes, la Catherin i l’Heathcliff.

La capritxosa Catherine s’enamora d’Heathcliff, un jove orfe sense educació, però decideix no casar-s’hi per la seva condició econòmica i falta de comportament acurat. I ell decideix casar-se amb una altra dona com a venjança. Malgrat tot, res no els allunyarà: si no les uneix l’amor aleshores els unirà l’odi i el desig de venjança. I quan arriba la mort, es seguiran perseguint en somnis, en racons, en la memòria.

Encara que actualment Cims borrascosos està considerada un clàssic de a literatura anglesa, la seva rebuda inicial no va ser del tot massa amable: la seva estructura innovadora de diversos narradors desconcertà als crítics en un primer moment, tot i que actualment els estudiosos ressalten la qualitat d’aquesta obra.

És destacable per la densitat de l’escriptura, el rigor de la construcció, per un romanticisme molt personal, influenciat pel romanticisme alemany, i sovint ha estat comparada amb una tragèdia grega o shakespeariana per la seva intensitat.

Cims borrascosos ha donat lloc a moltes adaptacions que inclouen pel.lícules, dramatitacions radiofòniques i televisives, un musical, telenovel.les, bellet i cançons.

L’any 1978, la cantant britànica Kate Bush arribà al número 1 a les llistes de grans èxits amb la cançó Wuthering Heights, escrita per ella mateixa després d’haver llegir la novel.la. Els seus peculiars aguts udolants en els que el fantasma de Catherine clama “deixa’m entrar!” gelaven la sang a les pistes de ball dels anys 70. Avui, i rondant els 60 anys, Kate Bush acaba d’inscriure un poema seu en un monòlit situat en els paratges de York com un dels actes commemoratius del bicentenari d’Emily Brontë.

Si voleu saber què tenim disponible a les biblioteques de la ciutat d’aquesta autora, cliqueu l’enllaç.

No hi ha comentaris

Pel·lícules per veure a l’ombra

image-w1280

Arriba l’estiu i pugen les temperatures…i amb el canvi climàtic arriben aquelles onades de calor que ens deixen fóra de lloc. L’asfalt es fon, l’aire crema, els termòmetres estan a punt d’explotar…

Al cinema trobem pel·lícules plenes de personatges amarats de suor, nits sense poder dormir per la calor i relacions que encenen la pantalla.

Us hem preparat un recull de pel·lícules per veure amb l’aire condicionat al màxim i un refresc ben fred.

Duelo al sol de King Vidor
Reinterpretació del mite de Caín i Abel ambientada a l’Oest, on el motiu de conflicte entre els dos germans és una jove mestissa anomenada Pearl.

Un tranvia llamado deseo d’Elia Kazan
Blanche Dubois passa una temporada amb la seva germana i el seu marit Stanley a una calorosa i decrèpita Nova Orleans. La seva presència i fràgil salut mental no trigarà a ser motiu de conflicte entre la parella…

La ventana indiscreta d’Alfred Hitchcock
Un reporter gràfic es veu obligat a guardar repòs per tenir la cama trencada. La calor de l’estiu i l’avorriment fan que comenci a espiar als seus veïns des de la finestra.

El Coloso en llamas de John Guillermin
Aquí la calor la provoca el terrible incendi que s’origina a un gratacel de San Francisco que han de combatre dos mites del cinema com van ser Steve McQuenn i Paul Newman.

Fuego en el cuerpo de Lawrence Kasdan
Un estiu molt calorós a Florida, l’advocat Ned Racine coneix a la sensual dona d’un ric home de negocis i la seva vida ja no tornarà a ser la mateixa.

Sunshine de Danny Boyle
El sol està a punt d’apagar-se i l’única opció per la humanitat és reactivar-lo amb una enorme explosió, que han de dur a terme els tripulants de l’Ícarus II.

Cegados por el sol de Luca Guadagnino
Estiu a una illa del mediterrani. Quatre personatges es troben a una casa de vacances i un estrany joc de relacions començarà entre ells…

El puente sobre el rio Kwai de David Lean
Un grup de presoners britànics són obligats pels japonesos a construir un pont al bell mig de l’humida selva de Tailàndia durant la Segona Guerra Mundial però el seu oficial es nega seguint els criteris de la Convenció de Ginebra…

La ley del deseo de Pedro Almódovar
Amors encreuats durant un calorós estiu al Madrid dels ’80. L’escena de Carmen Maura i l’escombraire ha passat a la història del cinema espanyol.

El corazón del ángel d’Alan Parker
Un detectiu privat es veu implicat en un estrany cas, encarregat per un estrany personatge que el porta de Nova York a una tòrrida Nova Orleans, on entra en el món del vudú i el satanisme.

El sabor de la sandia de Tsai Ming-liang
Taiwan està patint una sequera terrible i es promou el consum de síndria per estalviar aigua però cadascú buscar la millor manera d’hidratar-se i això fa que els protagonistes de la història es trobin i comencin una fogosa relació.

Giro al Infierno d’Oliver Stone
Després d’un accident de cotxe al mig del desert d’Arizona, Bobby Cooper va a buscar ajudar a un petit poble habitat per gent molt estranya…i viurà el seu infern particular.

Zabriskie Point de Michelangelo Antonioni
Zabriskie Point és una zona del desert del Death Valley a Califòrnia que encara avui és considerat un lloc de trobada de joves que hi van per protestar contra la burgesia, argument principal d’aquesta pel·lícula d’Antonioni.

Trobareu aquestes i moltes altres caloroses pel·lícules a l’espai de cinema de la Biblioteca.

No hi ha comentaris

La Caputxeta Vermella i Els tres porquets, segons Roald Dahl.

Resultado de imagen de roald dahlQue la Caputxeta Vermella col·leccionava abrics de pell de llop? I que el llop ferotge pretenia fer volar pels aires amb dinamita la casa dels tres porquets?

No us espanteu…Roald Dahl ens proposa divertides i sorprenents versions dels contes clàssics a Versos perversos, on escriu una col·lecció de poemes publicada l’any 1982, on parodia els contes folklòrics tradicionals en vers i on reinterpreta coneguts contes de fades presentant finals sorprenents en lloc del tradicional “i van ser feliços per sempre més”.

És el llibre infantil més curt que va escriure i probablement el més còmic. El recull de poemes és il·lustrat per Quentin Blake.

Roald Dahl fou un novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lès d’ascendència noruega, famós com a escriptor per a nens i adults. Entre els seus llibres més populars hi ha Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el préssec gegant, Matilda, Les bruixes i Històries imprevistes.

Resultado de imagen de caputxeta vermella Quentin BlakeLa Caputxeta Vermella és un conte popular europeu del qual existeixen nombroses variants, i tot i ser considerat un conte infantil, conté elements referents a la violència, el sexe i el canibalisme.

La història se centra en el contrast entre el món lluminós i segur del poble il’obscur del bosc, una antítesi típicament medieval.

Però en la versió de Roald Dahl, el llop entra a la casa de l’àvia i la devora abans de posar-se la seva roba per tal de menjar-se tot seguit la caputxeta.

Tanmateix, la Caputxeta no s’enfada, i tranquil·lament treu una pistola de les seves calces i dispara el llop obtenint un abric de pell de llop. Sorprenent ?

Els tres porquets és un conte tradicional del segle XIX que conté un enemic arquetípic, el llop del bosc, que apareix en altres històries com La Caputxeta Vermella. Representa el monstre per antonomàsia al folklore europeu.

Resultado de imagen de caputxeta vermella Quentin BlakeTambé és usual en aquests relats els tres germans, un diferenciant-se de la resta per les seves habilitats, i en aquest cas s’exalta el treball, com a moltes faules també protagonitzades per animals, com a La Cigala i la Formiga, d’Isop i l’enginy, un tret típic dels dels contes populars. El germà petit es mostra generós, rescatant els altres porquets, per reforçar el missatge de valors dirigit al públic infantil.

Poca coincidència amb la versió de Dahl, on el llop de bufa i enderroca les cases de palla i pals, devorant els primers dos porcs. La tercera casa de maons és massa forta, així que el llop decideix tornar aquell vespre amb dinamita. El tercer porc té altres plans, tanmateix, i demana a la Caputxeta que vagi a ocupar-se del llop i gràcies a haver estat sempre franctiradora, la Caputxeta Vermella obté un segon abric de pell de llop i una maleta de pell de porc. Trencador?

Si voleu saber quins documents d’aquest autor tenim a les biblioteques de la ciutat, cliqueu el següent enllaç.

No hi ha comentaris

Troc de mirades. Miquel Galmes

capcelera

Fins al 15 de setembre, a la Sala Oberta del Centre d’Art Contemporani La Sala de la ciutat podeu gaudir de l’exposició TROC DE MIRADES. COL·LECCIÓ DEL FONS FOTOGRÀFIC DE MIQUEL GALMES I CREUS.

Arxiu Històric Fotogràfic IEFCEn aquesta exposició es presenta només una part de la seva col·lecció de fotografies. La seva creació atén a dues procedències diferenciades. La primera, es compon de les fotografies que va adquirir pel seu valor històric, representat per les autories de la fotografia amb les que mai va mantenir un contacte personal. La segona, i més extensa, es va formar amb les fotografies realitzades per les autories de la seva mateixa contemporaneïtat, persones amb les que va iniciar un intercanvi, un troc de mirades.

El dijous 12 de setembre a les 19h tindrà lloc una visita a l’exposició a càrrec d’Eduard Bertran, director, i Llorenç Raich, coordinador d’activitats culturals, ambdós de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, entitat organitzadora de l’exposició.

La Sala ja havia acollit una altra exposició que vàrem comentar en aquest blog, Miquel Galmes, compromès amb la fotografia‘, inaugurada el mes de maig del 2016, un any després de la seva mort.

 

Miquel Galmes i Creus va néixer a Barcelona el 1937.foto La seva passió per la fotografia s’inicia el Nadal de 1954, en participar en un concurs de pessebres i obtenir, per aclamació pública, el premi de la seva primera càmera fotogràfica, una Univex. L’any 1962 obre el seu primer estudi fotogràfic, l’any 1965 s’incorpora al departament professional de Kodak, i el 1972 crea la primera assessoria tècnica de fotografia al nostre país, Technofot. Coneixedor de les carències de formació que els fotògrafs tenien en aquella època, concep la idea de fundar una entitat que aglutini els diversos àmbits de la fotografia: ensenyament, cultura, investigació i, especialment, la recuperació del patrimoni fotogràfic. Per això, i com a persona avançada al seu temps, el 1972 crea, amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, entitat a la que va dedicar la seva energia i que va marcar la seva trajectòria professional.

A Vilanova i la Geltrú va organitzar, el 1993, un simposi com a membre de la European Society for the History of Photography. Hi va reunir un nombre important d’historiadors amb la finalitat de difondre les seves investigacions al nombrós públic assistent, tant del país com de l’estranger.

Al llarg de la seva vida, Miquel Galmes i Creus va exercir com a fotògraf artístic obert a totes les tendències i manifestacions de l’art i de la cultura. La seva obra artística i professional es va exposar en mostres individuals i col·lectives a les principals galeries d’art així com a les sales d’entitats culturals de Catalunya i del món.

Fidel a la seva llarga trajectòria i compromís amb la fotografia, fins l’últim moment va continuar adquirint, recopilant i treballant per fer realitat el seu últim gran projecte: fundar per a Catalunya el primer Museu Integral de la Fotografia.

 

Autorretrat_Miquel_Galmes-1

Va col·laborar com a fotògraf en diversos llibres, com el Catálogo de Imágenes Gráficas del Museo Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Galmes va recollir les mirades de la ciutat i les seves festes, com les festes de Sant Pere o la Festa Major, el passeig marítim, i racons amagats de Vilanova i la Geltrú. L’any 1982 li van encarregar fer un reportatge fotogràfic dels nous vestits dels Diables que va dissenyar Armand Cardona Torrandell, i va ser el moment clau en que Galmes es va incorporar de ple a la vida de la ciutat.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu les obres Llums i ombres del temps: abecedari coral, i Travelling 1993 – 2006, totes dues il·lustrades amb fotografies seves, i un article seu, Els Primers fotògrafs vilanovins, publicat a la revista 08800.

 

 

No hi ha comentaris

Mètode Montessori: els millors mestres dels infants són els mateixos infants

Resultado de imagen de maria montessoriLa metodologia Montessori va començar a Itàlia i és tant un mètode com una filosofia de l’educació. Va ser desenvolupada per la doctora Maria Montessori a partir de les seves experiències amb nens en risc social a principis del segle XX.

Maria Montessori considerava els infants com l’esperança de la humanitat, ja que, si de ben petits se’ls donava l’oportunitat d’utilitzar la llibertat, el dia de demà podrien afrontar els grans problemes de la societat, com, per exemple, la guerra.

Els canvis didàctics que va introduir són difícils d’entendre en la nostra societat actual, però en aquella època, principis de segle XX, representaven una lluita contra els estaments més conservadors i radicals: va ser una autèntica revolució, perquè es basava en l’experiència educativa i no en cap teoria. Segons Montessori, era l’escola qui havia de canviar, no els nens.

Aquest sistema educacional està destinat a encoratjar l’espontaneïtat de l’infant, donant-li llibertat per desenvolupar-se dins d’un ambient espacialment preparat, que afavoreix el seu autodesenvolupament, i és per aquesta raó és considerat un mètode d’educació oberta.

Maria Montessori va iniciar el seu mètode sense tenir gaire consciència de la meta a la qual arribaria i sense proposar-se cap programa clar, ni cap concepció educativa del camí que havia de recórrer. El seu pensament es va desenvolupar gradualment i ella deia constantment que els infants havien de ser ells mateixos els qui haurien de descriure les mateixes lleis de l’educació.

Els objectius principals d’aquesta metodologia són:
- Facilitar el desenvolupament de la personalitat individual de l’infant.
- Ajudar a l’infant per apropar-se al món social i emocional.
- Ajudar als infants que sigui possible desenvolupar la seva capacitat intel·lectual plena.

Així doncs, la idea principal d’aquest mètode és exaltar l’autonomia de l’ésser, oferint als infants l’oportunitat de descobrir-se mitjançant el joc i així poder realitzar les seves experiències a través de l’educació sensorial de l’infant.

Al Racó de les Famílies de la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona trobareu una pila de documents que tracten aquest mètode educacional.

Cliqueu l’enllaç per saber quins estan disponibles per a poder ser consultats.

No hi ha comentaris

Raïms

portadaAvui us portem com a novetat el llibre Raïms, que parla de les principals varietats de vinya catalanes, la seva història, del cultiu i dels vins que en resulten. El llibre, impulsat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i el Vinseum, recull la història i la cultura, l’ampelografia, les característiques agronòmiques i les aptituds enològiques de les dotze varietats que tradicionalment s’han cultivat a Catalunya.

Raïms és un treball col·lectiu fet per sis especialistes procedents de diferents àmbits relacionats amb la vinya i el vi. De la suma dels seus coneixements n’ha resultat aquest manual, que tracta d’una manera molt completa un dels cultius més representatius de la Mediterrània, de la qual en formem part. Existeixen altres publicacions que tracten l’ampelografia, la viticultura o l’enologia des d’un punt de vista tècnic. No és, però, gaire freqüent que, com en aquest cas, s’hi incorporin també elements d’història i de cultura.

Les dotze varietats que inclou aquest manual són autòctones, encara que totes, per diverses raons històriques, són presents en altres territoris: carinyena, garnatxa, macabeu, malvasia de Sitges, monastrell, moscatell, parellada, picapoll, sumoll, trepat, ull de llebre i xarel·lo.

Està escrit de manera que la seva lectura és còmode i amena, amb un llenguatge planer que conté el tecnicismes justos i necessaris, amb el gran valor afegit que, a més de la informació tècnica de cada varietat, hi trobem una aproximació a la seva història i cultura que ens ajuda a posar-la en context i a enriquir-ne el coneixement. llibres i vi

Podríem dir que és una obra imprescindible per poder entendre i interpretar millor tan els vins elaborats amb aquestes varietats, com per treure més profit de les visites enoturístiques. El seu objectiu és que sigui útil a pagesos, elaboradors, tècnics del sector vitivinícola i, sobretot, a tots aquells amants del vi i consumidors que vulguin saber alguna cosa més dels raïms i vins del nostre país.

L’obra ha estat coordinada per Josep Maria Puiggròs, Xavier Fornos i Jordina Escala, i també hi col·laboren els especialistes Agustí Villarroya, Montserrat Nadal, Lluís Giralt, Joan Rovira i Carme Domingo.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals hi trobareu una amplia col·lecció d’obres que parlen de la vinya i el vi.

amb el suport de la generalitat

 

 

 

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »