Exposició permanent Armand Cardona Torrandell

Mapa web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Vilanova tema a tema > Biblioteques > Biblioteca Armand Cardona Torrandell > Fons documental > Armand Cardona Torrandell > Exposició permanent Armand Cardona Torrandell

Exposició permanent Armand Cardona Torrandell

Índex

 

Presentació

El 20 d'octubre de 2011 es va es va inaugurar oficialment l'exposició permanent de part de l'obra d'Armand Cardona Torrandell que s'ha ubicat a la Sala d'actes de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell.

Armand Cardona Torrandell

Aquesta mostra es composa de dinou peces que es poden veure de manera permanent a la Biblioteca. Hi ha exemplars destacats que han format part d'exposicions, esbossos o treballs preliminars que pertanyen a visions més personals de Cardona. Obres realitzades en el període comprés entre la primera exposició a Barcelona, el març de 1957, fins a la darrera, l'hivern de 1984, al Castell de la Geltrú.

En la presentació de l'exposició Marijó Riba, regidora de Cultura, va explicar el què suposa aquesta sala en relació a l'obra del pintor i la difusió del seu llegat artístic: “Amb aquesta mostra es culmina un procés iniciat fa cinc anys, quan els familiars del pintor van manifestat la voluntat de cedir en dipòsit a la ciutat un conjunt d'obra de l'artista. Aquesta sala d'actes es converteix també en sala d'exposicions, de manera que l'obra de Cardona podrà ser visitada pel conjunt de la ciutadania, contribuint així a la seva conservació i difusió”.

Inauguració Sala Armand Cardona

En el següent enllaç es pot consultar la presentació de la Sala a càrrec de Francesc X. Puig Rovira, president de l'Associació Cultural Armand Cardona Torrandell: Presentació de la Sala Armand Cardona Torrandell

Inauguració Sala Armand Cardona

 

01.Testa

Testa (1958)

Testa
gouache sobre tela
81 x 41 x 2,5
1958

La primera exposició de l'Armand Cardona (1957) mostrava quadres plens de colors en els que es podien veure gats, barques, màquines i conjunts de figures, els anomenats “retaules de les gents”. Un any després, però abandona pràcticament el color i comença el primer cicle de les Testes. Anomenat així pel propi artista que ordenà la seva obra per cicles o etapes. Els grans caps recorden a les pintures primitives. Són testes allargades, hieràtiques, amb els ulls ametllats, que evoquen l'art romànic. Una etapa pictòrica que el durà cap a l'informalisme.

 

02.Abstracte de colors

Abstracte de colors

Abstracte de colors
tècnica mixta sobre taula
53,5 x 62 x 3

La participació de Cardona en el moviment informalista va ser breu, només uns quatre anys (1959-1962), però suposà un abans i un després en la seva obra. Va ser una etapa important perquè l'ajudà a trobar el seu propi llenguatge artístic i a partir d'aquest moment la seva pintura va desenvolupar unes característiques pròpies.
Aquest quadre forma part d'aquesta etapa. Destaca l'ús de colors vius i tècniques com el dripping, amb la que Cardona composa el quadre amb regalims de pintura i pinzellades ràpides.

 

03.Rodes abstractes

Rodes abstractes (1959)

Rodes abstractes(inacabat?)
acrílic sobre taula
50,5 x 35,5 x 2,5
ca. 1959

Aquest petit quadre s'inclou en l' etapa més experimental de Cardona, lligada al moviment informalista. Un estil artístic sorgit després de la segona guerra mundial on la matèria, el gest i especialment les textures prenen el protagonisme a la vegada que es rebutja la figuració.
L'obra informalista de Cardona, però, generalment manté certa referència a la realitat, com en aquest cas, on les rodes ens fan pensar en parts dels seus quadres sobre les màquines.

 

04.Ull còsmic

Ull còsmic (1961)

Ull còsmic
acrílic sobre taula
121 x 91 x 3,5
ca. 1961

L'Ull còsmic també forma part de l'estil informalista de Cardona i s'inscriu dins dels cicles dels abismes i contemplacions espacials que realitzà durant l'any 1961. En aquest any, crea obres amb pocs colors, destacant l'ús del negre, el gris i el blanc; així com l'interès per la temàtica espacialista i l'ús de composicions ovals. També treballa amb empastaments, mostrant interès per les textures.
Quan l'Armand Cardona torna a la figuració l'any 1962, utilitzarà moltes de les tècniques que emprà en aquest període.

 

05.Venus de Hiroshima

Venus de Hiroshima (1961)

Venus de Hiroshima
acrílic i oli sobre tela
83 x 72,5 x 5,5
1961

Sobre un fons blau de textura vaporosa destaca una figura platejada en el centre del quadre. És una obra de contrastos tant a nivell de textures com de contingut. El títol convida a l'espectador a la reflexió a través d'un joc de contraris: “Venus”, com a símbol de l'amor, la vida i la bellesa i “Hiroshima” que des de 1945 s'havia convertit en símbol de mort, dolor i destrucció. Tot i ser una obra lligada encara a l'informalisme, per temàtica entronca ja amb la pintura més compromesa i crítica que caracteritza bona part de les creacions de l'Armand Cardona.

 

06.Retrat imaginari

Retrat imaginari (1978)

Retrat imaginari
acrílic sobre tela
103 x 83,5 x 3,5
1978

Durant la dècada de 1970, Cardona Torrandell recupera de nou un cicle que ja havia realitzat entre 1966 i 1968: els retrats imaginaris. Retrats que ocupen pràcticament tot el quadre, i que a diferència d'aquell primer cicle de les Testes (1958) són plens de color. En aquest cas, però l'artista utilitza una paleta reduïda, amb tons ocres i blaus. El rostre situat a l'extrem dret es troba emmarcat pel vestit i el capell, amb els que sembla fondre's a nivell cromàtic. Cardona Torrandell construeix aquest retrat imaginari a partir de la línia, del dibuix sobre un fons preparat amb anterioritat, tal i com succeeix en la majoria dels seus quadres.

 

07.Morir a Madrid

Morir a Madrid (1966)

Morir a Madrid
acrílic sobre taula
97 x 130 x 0,5
1966

Cardona Torrandell es sentia colpit pels drames que es van anar succeint durant la segona meitat del segle XX. I se'n fa ressò a la seva pintura. La seva obra és compromesa i crítica. A les pintures del cicle “Morir a Madrid” estructura la composició en dues franges, situant a la part de baix un conglomerat de persones. Figures entortolligades que creen una massa compacta de colors. A la part superior un paisatge imaginari de colors foscos esquitxat en alguns casos per la llum d'una explosió. Són obres que expressen l'angoixa de la guerra o de les repressions.

 

08.Retrat imaginari

Retrat imaginari

Retrat imaginari
acrílic sobre taula
105 x 86 x 4
ca. 1970

Un rostre sembla surar a la superfície del quadre sobre un fons abstracte de tons pàl·lids. L'obra forma part del cicle Retrats Imaginaris que inicià l'artista a partir de 1970, el segon cicle dedicat aquesta temàtica. Són caps de forma ametllada amb grans ulls que miren de front a l'espectador, sovint omplerts de cal·ligrafies i altres vegades, com en aquest cas, plens de buidor. Cardona situa aquest retrat en un paisatge imaginari, un espai abstracte poblat de formes, colors i textures, sobre el qual ha dibuixat i pintat posteriorment la figura.

 

09.Retrat imaginari de l'Esperanceta Trinquis

Retrat imaginari de l'Esperanceta Trinquis (1967)

Retrat imaginari de l'Esperanceta Trinquis
oli sobre taula
181 x 128 x 3,5
1967

L'Esperanceta Trinquis és un dels personatges de “Ronda de Mort a Sinera”, de Salvador Espriu; per a la qual l'Armand Cardona creà diverses escenografies l'any 1965, 1970 i 1975, totes elles dirigides pel seu amic Ricard Salvat.

La Trinquis era una captaire alcoholitzada que vivia en una cova als afores de Sinera i sovint patia la crueltat dels més joves que l'apedregaven. Protagonista de molts fragments espriuans, esdevé paradigma de la trista condició humana. Com Espriu, Cardona també es sentia captivat per aquest personatge que representà en diverses ocasions.

 

10.Gat i dona

Gat i dona (1984)

Gat i dona
acrílic i oli sobre tela
1,02 x 83 x 3
1984

Armand Cardona uneix en aquest quadre pintura i poesia, com va fer en moltes altres obres, lligant així les seves dues passions. Lector incansable, tenia una nodrida biblioteca – que actualment es pot consultar en aquesta mateixa biblioteca municipal– i la seva obra pictòrica va estar sempre molt lligada a les seves lectures. En aquest cas els versos pertanyen al llibre de Les Flors del Mal, que escrigué Charles Baudelaire l'any 1857. El versos escrits al costat del gat pertanyen al poema “Le Chats” i el de la figura femenina al poema “ A une mendiante rousse”.

El quadre està datat l'any 1984, fet que fa pensar que l'obra podria haver format part de l'exposició “De François Villon à Brassens”, que realitzà Cardona aquell any a l'Institut Francès de Barcelona dedicada a poetes francesos.

 

Armand Cardona i els muntatges escenogràfics

La vinculació d'Armand Cardona amb el teatre va ser una constant al llarg de tota la seva trajectòria artística, des que cursà els estudis d'escenografia a l'Institut del Teatre quan tenia 23 anys. Allà conegué a Ricard Salvat amb el que treballà en diferents muntatges teatrals. A banda d'escenografies, creà també cartells i quadres vinculats amb obres o autors de teatre.

Shen-te i Wang, l'aiguader - La Bona persona de Sezuan

Dins la seva trajectòria destaquen els següents muntatges escenogràfics: Ronda de mort a Sinera (en va fer tres versions: 1965, 1970 i 1975) de Salvador Espriu, La Bona persona de Sezuan (1966) de Bertol Brecht i Gernika (1979) de Fernando Arrabal, tots tres amb el director Ricard Salvat, Woyzeck (1974) de Georg Büchner amb Pere Salabert i el muntatge Teoria dels cossos (1981), un homenatge al poeta Gabriel Ferrater que va fer per l'Agrupació Teatral Maragall.

Per saber-ne més: A propòsit de les escenografies d'Armand Cardona Torrandell de Ricard Salvat

 

11.La senyora Shin

La senyora Shin (1982)

La senyora Shin - La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht
tinta xina i acrílic sobre paper
59 x 44 x 3
1982

En aquest quadre Cardona representa un dels personatges de l'obra de teatre “La bona persona de Sezuán” de Bertolt Brecht – la senyora Shin-. L'any 1966 realitzà l'escenografia per aquesta obra, dirigida per Ricard Salvat.

 

12.Mit-zu, la propietària

Mit-zu, la propietària (1982)

Mit-zu, la propietària - La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht
Acrílic sobre paper
44 x 37 x 3
1982

En aquest quadre Cardona representa un dels personatges de l'obra de teatre “La bona persona de Sezuán” de Bertolt Brecht – Mit-zu, la propietària-. L'any 1966 realitzà l'escenografia per aquesta obra, dirigida per Ricard Salvat.

 

13.El Escribiente

El escribiente (1982)

El escribiente - La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht
Acrílic sobre paper
41 x 34 x 3
1982

En aquest quadre Cardona representa un dels personatges de l'obra de teatre “La bona persona de Sezuán” de Bertolt Brecht – El Escribiente-. L'any 1966 realitzà l'escenografia per aquesta obra, dirigida per Ricard Salvat.

 

14.Mort de l'Esperanceta Trinquis

Mort de l'Esperanceta Trinquis (1985)

Mort de l'Esperançeta Trinquis
acrílic sobre fusta
123 x 175 x 3
1985

Coberta de neu, glaçada, l'Esperanceta Trinquis jeu morta, descalça, a prop de la via del tren. La mort de la Trinquis és un dels actes més destacats de “Ronda de Mort a Sinera”, de Salvador Espriu. Cardona dona forma en aquesta pintura al poema d' Espriu “Cançó de l'Esperanceta Trinquis”, del qual inclou alguns versos. L'artista pintà aquesta obra mentre creava la gran pintura mural Murs de Teatre per al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú, en la qual també pinta a l'Esperanceta Trinquis juntament amb altres personatges de “Ronda de mort a Sinera” i de “La bona persona de Sezuan” de Brecht, entre d'altres.

 

Rol de Cornudos

Rol de cornudos

Al febrer de l'any 1977 Armand Cardona va presentar una mostra a la Galeria Dau al Set centrada en els “cornuts”. En total exposà 65 pintures sobre Rol de Cornudos, un llibre que publicà Camilo José Cela l'any 1976 i del qual Cardona va realitzar les il·lustracions de les cobertes. En aquest volum l'escriptor detalla com si fos un diccionari els diferents tipus de cornuts que existeixen al seu entendre. Cardona al seu torn creà 65 representacions seguint les descripcions de Cela. Aquests quatre quadrets en són un exemple.

 

15.Cornudo Yesca

Cornudo Yesca (1977)

Cornudo Yesca
acrílic sobre tela
50 x 41,5 x 6
1977

 

16.Cornudo Volillo CCC/Vii

Cornudo Volillo (1977)

Cornudo Volillo CCC/Vii
acrílic i tinta xina sobre tela
50 x 41,5 x 6
1977

 

17.Cornudo fatalista o resignado

Cornudo fatalista o resignado (1977)

Cornudo fatalista o resignado
acrílic i oli sobre tela
50 x 41,5 x 6
1977

 

18.Cornudo jubilar CLXXVIII

Cornudo Jubilar (1977)

Cornudo jubilar CLXXVIII
acrílic i tinta xina sobre tela
50 x 41,5 x 6
1977

 

19.Profanación de los naufragios 22-23-9

Profanación de los naufragios (1981)

Profanación de los naufragios 22-23-9
tècnica mixta sobre tela
130 x 97 x 2,5
1981

Aquesta obra s'emmarca dins el Cicle dels naufragis en el que treballà l'artista durant els primers anys de la dècada de 1980. Recuperant a la vegada el tema de les profanacions, del qual realitzà una sèrie de quadres a finals de 1967. L'obra segueix les característiques d'aquest cicle, amb una gran figura femenina que ocupa pràcticament tot el quadre i figures al voltant. En aquest cas la temàtica marinera es fa palesa en les figures de mariners i pescadors, la representació de barques inclús a dins del cos de la dona i la pintura blanca esquitxada damunt de la tela que recorda l'escuma de les onades.

 

Associació Cultural Armand Cardona Torrandell

Asociació Cultural Armand Cardona Torrandell

L'Associació, constituïda el març de 2011, va sorgir entorn un seguit de persones que han tingut alguna vinculació amb l'artista. Entre amics, familiars i gent jove que s'ha interessat per la seva obra s'ha format una junta directiva que vol impulsar l'Associació i que està presidida per Francesc X. Puig Rovira.

Testa - 1958

Els objectius de l'Associació Cultural Armand Cardona Torrandell són:

- Contribuir al coneixement, a l'estudi i a la difusió de l'obra de l'artista Armand Cardona Torrandell (1928-1995) i dels principis estètics que l'inspiraren, per mitjà d'exposicions, conferències, escrits i altres activitats.

- Col·laborar a la preservació del fons de la seva obra, en les diverses vessants, i impulsar que una part del fons pugui ser mostrat de manera permanent en un espai públic.

- Impulsar l'obtenció de recursos econòmics específics per a la realització d'estudis sobre la personalitat i l'obra de l'artista, per mitjà de la convocatòria de beques, bosses d'estudi i altres incentius, i també per a l'ampliació del fons artístic i documental.

- Col·laborar amb altres persones físiques i jurídiques a la finalitat expressada, i d'una manera especial amb els familiars de l'artista, amb la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, amb la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i amb l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

© Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Plaça de la Vila, 8. 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 00 00
Última actualització: 02/12/2014