PSC

Mapa web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Informació i actualitat > Articles d'opinió > PSC

PSC

Índex

 

Cultura: una aposta per un futur col·lectiu millor

Dies enrere Joan Margarit, en una visita a la ciutat, feia ús de l'expressió "intempèries morals" i alertava com de contraproduent serà en el futur haver-nos oblidat de la cultura.
Certament el panorama nacional és poc agraït. La crisi econòmica i la crisi de valors que estem patint ens posa en una doble tessitura. Per una banda, fruit de la crisi, hom pot arribar a concloure que no cal donar protagonisme i recolzar la cultura. Pot semblar, fins i tot, poc solidari. Per altra banda, i en una mirada oposada, aquells que pensem que el futur i el progrés col·lectiu passa, entre d'altres, per enfortir i no oblidar la cultura. Des de la resistència i la rebel·lia que suposa que la cultura és un dret absolutament vinculat a l'estat del Benestar, un dret vinculat a un futur més igualitari per a tots i totes.
A la ciutat de Vilanova i la Geltrú, fer consideracions i reflexions entorn la cultura és posar de relleu, i de manera especial en aquests moments, la importància de la feina compartida amb moltes persones. Recordar que a la ciutat, han fet cultura les entitats culturals, les empreses del sector cultural, els creadors/es de l'àmbit artístic i musical, les polítiques públiques municipals...
Per altra banda, la trajectòria i la història cultural de la ciutat estan marcades per èxits col·lectius. Les biblioteques són, de ben segur, l'èxit més rotund de la ciutat en matèria de cultura. Han estat equipaments de proximitat per a la ciutadania que els ha reconegut com a espais culturals. La festa ha continuat essent referència i contribueix i suma amb d'altres sectors econòmics. El teatre, La Sala, L'Auditori, els museus... són estructures d'aquesta ciutat que fan cultura. I fins i tot, les millores produïdes en la "llei de barris" buscaven aquest vessant, donat que l'espai públic és concebut com a espai on la ciutadania hi viu les seves accions culturals.
Si el panorama general de la cultura és poc agraït i poc esperançador, en l'àmbit local té molta transcendència reconèixer el paper de la comunitat i buscar estratègies noves per mantenir l'estructura de serveis culturals bàsics. Més enllà de la voluntat de "mantenir" les sòlides bases que s'han construït al llarg dels anys , hem d'apostar per cercar noves maneres de posicionar la cultura com a element central de la política municipal i de les propostes de benestar dels vilanovins i vilanovines. Calen nous models de governança amb la ciutadania, on l'eix central sigui el de la confiança i la corresponsabilitat.
Així mateix, les noves maneres de posicionar la cultura passen no nomes per afirmar, de manera retòrica, que "Cultura es benestar". Que n'és. O que les polítiques culturals són cohesió social i convivència... sinó que cal plantejar com resoldre els vincles entre cultura i educació, i entre cultura i benestar, amb propostes noves i transversals. Potser és l'hora de posar-hi ulls crítics, aprofundir en aquests vincles i generar accions noves per una ciutat mitjana del país que és referent cultural a Catalunya, amb història potent especialment rellevant en el segle XIX, multicultural, que viu avocada al món digital i a nous hàbits de consums i de producció artística... Noves propostes que responguin a les noves realitats i no a la inèrcia del passat. És l'hora de proposar nous compromisos entre escola i cultura, que vulguin aprofundir en els valors de la ciutat com a ciutat educadora.
Una darrera qüestió. La cultura és un instrument, un company de viatge, per al desenvolupament econòmic i el turisme. Que genera ocupació i noves oportunitats. Un factor d'atractivitat i dinamització del municipi. També ho hem dit repetides vegades. Certament. No obstant, per a aprofundir cal actuar de manera definitiva amb tots els instruments polítics i tècnics per un treball compartit i en xarxa amb tot els implicats públics i privats. No treballar d'esquena, sinó sumant. Ha d'esser també una aposta central de la ciutat de Vilanova i la Geltrú del segle XXI, que posiciona valors culturals i patrimonials del segle XIX i, que acull visitants i ciutadania atrets per un relat atractiu, singular i autèntic, que es mostra intensament a Vilanova i La Geltrú.

Juan Luis Ruiz
PSC Vilanova
27 d'abril de 2015

 

Objectiu: els drets i la dignitat de les persones

Vivim temps difícils. La crisi econòmica i les polítiques injustes d'austeritat i retallades socials han colpejat gran part de la ciutadania. Malauradament, Vilanova i la Geltrú no és cap excepció. Només calen un parell de dades -en els darrers 6 mesos de 2014 una mitjana mensual de 116 persones van rebre ajuts d'urgència social i els serveis socials van atendre una mitjana de 1.356 persones al mes- per constatar que la desigualtat, la pobresa i l'atur són problemes ben reals a la nostra ciutat. Problemes que, tot sembla apuntar, no desapareixeran en el futur immediat.

Des del nostre punt de vista, el principal repte i la primera obligació del proper govern municipal serà ben clara: donar-li la volta a aquesta situació. Fer retrocedir les desigualtats i la pobresa creades en els darrers anys, al mateix temps que garantir el manteniment i la qualitat dels serveis i els equipaments públics a la nostra ciutat. És per això que el nostre principal objectiu, si encapçalem el proper govern municipal, serà garantir i protegir els drets i la dignitat de les persones.

Perquè és d'això del que es tracta quan es duen a terme polítiques socials, polítiques de salut, polítiques educatives: de garantir drets i d'assegurar una vida digna per a qualsevol persona, en cap cas de caritat o d'assistencialisme. La nostra aspiració és construir una Vilanova i la Geltrú on cadascú pugui triar, sense condicionants socials o econòmics, la vida que vol viure. I nosaltres ens comprometem a fer tot el que estigui en les nostres mans des de l'ajuntament per fer-ho possible.

Necessitem un govern municipal que es mantingui ferm davant decisions unilaterals d'altres administracions i que afecten molt greument la qualitat dels serveis públics a la ciutat: des de suprimir les urgències els caps de setmana als Centres d'Atenció Primària fins a eliminar places únicament en escoles públiques de la ciutat, passant per la reducció del nombre de pediatres a casa nostra o la privatització de la gestió del CAPI Baix a Mar.

No ho podem permetre, ni podem mirar cap altre costat davant aquests atacs als serveis públics a la nostra ciutat. Els equipaments i serveis dels que gaudim els vilanovins i vilanovines ens han costat molts esforços, els hem hagut de batallar de valent no només el govern municipal, sinó tota la ciutadania (i només cal recordar la plataforma ciutadania “Salvem l'Hospital” o la lluita dels pares de l'escola Pasífae en els darrers anys) i cal que plantem cara davant els intents d'alguns, amb l'excusa de la crisi, de minvar els seus serveis públics i/o la seva qualitat. Vagi per endavant el nostre compromís amb el manteniment de la qualitat i amb la cura dels serveis i equipaments públics a Vilanova i la Geltrú.

De la mateixa manera,cal que ens enfrontem amb major contundència a les urgències socials de moltes persones a la nostra ciutat. A la situació de tantes famílies que tenien una feina estable i uns ingressos periòdics, i a les que la crisi ha deixat a la cuneta, sense recursos per pagar coses tan bàsiques com l'habitatge, la llum, l'aigua, el gaso el menjar.

Des del nostre punt de vista, que hi hagi una sola persona a la ciutat en aquesta situació vol dir que cal dedicar un major esforç als serveis socials i a la lluita contra la pobresa – especialment contra la pobresa infantil-. I també que cal posar en marxa nous mecanismes per ajudar totes aquestes persones a ensortir-se'n.

Qüestions essencials, per les que estem disposats a treballar de valent i amb valentia, fent front a tots els obstacles. Qüestions que no admeten cap més demora i que requereixen d'un govern que sàpiga distingir el que és l'urgent d'allò important.

Juan Luis Ruiz
Candidat del PSC a l'alcaldia de Vilanova i la Geltrú
27 de març de 2015

 

Vilanova i la Geltrú, un nou model econòmic i industrial

La Vilanova i la Geltrú dels propers anys tindrà la necessitat de tornar a mirar a la indústria com un sector clau de la ciutat diversificada econòmicament que volem. Pocs sectors com l'industrial tenen la capacitat de retenir talent, d'aprofitar l'alt grau de qualificació de la ciutadania i de ser un element tractor d'altres camps com la investigació i la recerca. No ens cal obrir cap debat de si volem una ciutat turística, industrial o comercial. Tots els sectors són importants i han de tenir el suport de l'Ajuntament, especialment en el cas del turisme a on, tot i els anuncis que hem escoltat els darrers anys, encara tenim molt camp a recórrer. Però el sector industrial ha estat el que durant aquests anys, tot i la destrucció de llocs de treball, manté uns nivells salarials acceptables i és capaç de generar ocupació de qualitat, a més de generar activitat econòmica al seu voltant.

Vilanova i la Geltrú té un conjunt d'aspectes que la poden ajudar a fer una millor política industrial: les persones ben qualificades, la Universitat i la seva tradició industrial, un territori proper entre dues àrees metropolitanes i bones connexions a infraestructures. Però també tenim punts febles que caldrà corregir: polígons amb poca accessibilitat en l'àmbit tecnològic i de les telecomunicacions, poca coordinació comarcal en la planificació del sòl i la gestió dels espais destinats a activitat econòmica a la comarca, una administració que tot i que s'ha avançat, encara no ha aconseguit la finestreta única...

Cal apostar per les empreses i emprenedors que ja funcionen, apostar pel treball mancomunat i en xarxa en matèria industrial en aquest territori, perquè sols no ens en sortirem. I també situar a l'agenda de la Generalitat per a que reculli aquestes demandes com a compromís, després d'anys de desinversió. Per a fer-ho caldrà un lideratge polític i dels sectors econòmics i socials.

Generant més i millors oportunitats des del territori podrem millorar el nostre model econòmic i també, reduir les desigualtats que s'han accentuat aquests darrers anys de crisi.

I especialment, cal posar la planificació urbanística al servei de l'activitat econòmica. També a l'Eixample Nord, si cal entrar en aquest àmbit, cal fer-ho primer en el sòl destinat a activitats econòmiques, la recerca i transferència en el camp de les tecnologies de les dependències, sector aquest que els darrers dies és notícia pels centres que tenim a la ciutat. Per això és bo tenir-ho planificat, perquè tenim al territori un consens entre agents socials, empreses, Universitat, l'Hospital i el Centre d'investigació, com a element diferenciador que pot ser motor de noves iniciatives.

Sense oblidar la feina que fan petits autònoms i emprenedors des de l'àmbit del disseny, la creació, la programació o la investigació, que representen la indústria tecnològica i intensiva en coneixement que volem impulsar.

Però també vetllarem per revisar els usos dels actuals polígons d'activitats econòmiques, volem recollir les demandes i les necessitats d'aquests espais per a la reactivació industrial.

Juan Luis Ruiz
Candidat del PSC a l'alcaldia de Vilanova i la Geltrú
6 de març de 2015

 

Eixample Nord: planificar sí, urbanitzar no

 Amb una frase fàcil d'entendre volem explicar la postura que els socialistes hem estat defensant els darrers anys sobre l'àmbit de l'Eixample Nord. Es tracta d'un sector que des de fa dècades està previst com la zona per on la ciutat hauria de créixer, en cas que ho necessités, en el futur. Per tant, no s'ha produït en aquests ni en els anys anteriors cap decisió, és més, partits que avui qüestionen la modificació del planejament també defensen que aquest sigui el sector de creixement natural, sempre que la ciutat esgoti allò que avui està pendent. Aquesta és una postura que també defensem: només quan ens calgui créixer, quan necessitem sòl per activitats econòmiques o per equipaments públics és quan caldrà parlar d'urbanitzar. Ara mateix no hi ha cap necessitat d'ocupar cap pam de l'Eixample Nord. Davant de la situació d'aturada del sector immobiliari i de l'important estoc de sòl com d'habitatges buits, urbanitzar o construir no només és contraproduent sinó que a més, obligarà al proper govern municipal que es constitueixi al juny a renegociar els convenis amb l'Incasol. I aquesta serà una situació que caldrà fer tants cops com calgui. Defensar els interessos de la ciutat és decidir com, quan i a quin ritme cal fer-ho. I això no dependrà d'un govern, sinó d'un ampli consens polític, i evidentment, amb debat i escoltant tantes vegades com calgui a la ciutadania.

Sense la necessitat d'urbanitzar, per què pensàvem que sí calia planificar? Cal dir abans, que parlar de l'Eixample Nord només des del punt de vista residencial és ignorar què pot suposar aquest espai quan més de la meitat estaria destinat a sòl per activitats econòmiques, això és important, per quan la ciutat comenci a reactivar-se, ja que tindríem un lloc previst amb sòl destinat a aquesta finalitat. Obviar aquesta part és no entendre quina era la proposta de planejament que s'ha treballat. Avui no tenim preparades noves zones industrials a la ciutat, per això també consideràvem que era bo tenir-la planificada, per quan calgués disposar-ne. I el mateix passa amb el sòl per equipaments, sabem que encara trigarem uns anys a disposar d'un Hospital com mereixem, tot i això, avui tampoc tenim l'espai per a ubicar-lo, pel que deixar-ho dibuixat també ajudaria a agilitzar-ne els tràmits en cas que calgués iniciar-ho, i també continuar treballant en el clúster de recerca i d'investigació en l'àmbit de les dependències, que tot i que és un projecte deixat a un calaix, podrà associar-se al futur equipament i la zona econòmica.

També és un moment propici per a la planificació, perquè ara que el sector immobiliari està aturat, es pot debatre, sense pressions ni interessos, per imaginar com hauria d'organitzar-se aquest sector, les seves grans línies i molt especialment, partint de la idea que això respon a un conjunt que té relació amb la ciutat existent i no pensar-la com una zona autònoma a planificar aïlladament, aquest seria l'error més greu que podríem cometre: no pensar a llarg termini. Repetim, tot això coneixent que aquest projecte es materialitzarà durant les properes dècades, només si així ho decideix la ciutat.

Aquesta premissa també la defensem a la revisió del Pla General d'Urbanisme. Els darrers anys els socialistes ens hem quedat sovint sols reclamant la necessitat de revisar el Pla General d'Urbanisme vigent del 2001, un dels incompliments del mandat del Ple tot i el suport d'una àmplia majoria del política. Ha estat durant aquests anys que ens hauríem d'haver replantejat alguns dels creixements previstos, planificar els sòls per a futures necessitats econòmiques i prendre decisions sobre l'entorn territorial més immediat, entre altres mesures, com es pot llegir a l'acord del Ple Extraordinari del 18 de gener de 2012.

Finalment, quan planificàvem l'Eixample Nord, també teníem la possibilitat de poder protegir definitivament la Platja Llarga, una zona que a hores d'ara continua sent urbana i per tant, demà podrien entrar les màquines, com va passar en el seu moment. Tot i això, continuem mantenint que els interessos de Platja Llarga no poden condicionar totes les decisions col•lectives de la operació d'Eixample Nord.

Per això, els propers mesos, caldrà un lideratge polític que enceti novament el diàleg i la negociació per posposar les dates dels convenis amb Incasol, per solucionar la problemàtica cadastral, que cal fer al marge del planejament i també per continuar debatent amb tothom qui vulgui. Pensem que la planificació de la ciutat del demà només es pot fer confrontant idees i amb debat, a on hi serem sempre, però defugint d'aquells interessos que no siguin els de tota la comunitat.


PSC Vilanova i la Geltrú
3 de febrer de 2015

 

Comencem a recuperar una ciutat per a tothom

Els i les socialistes hem posat fil a l'agulla per començar a recuperar una ciutat per a tothom. Després de tres anys i mig d'alguns despropòsits municipals cal recuperar la ciutat, cal que sigui per a tots, sense exclusions. Es tracta d'una feina que ens ha de portar a fer que es desencalli l'acció d'un govern municipal inactiu i que es capgiri la situació social en què estem immersos. Fer que els serveis que ha de tenir una ciutat com la nostra siguin adequats i que no es vagin retallant gradualment, per exemple. O fer que quedi clara la defensa de la funció pública, d'allò que és públic, de tots i per a tothom.

Des de l'executiva del PSC i des de l'agrupació estem posant al dia els conceptes i les idees generals que han de servir de línies mestres per a l'acció política municipal dels propers anys. Si aconseguim guanyar la confiança d'un sector majoritari de la població, voldríem que fossin les línies del futur govern de la ciutat. Som conscients del moment que passa Vilanova i la Geltrú. Hem fet debat intern, posant sobre la taula errors del passat i alhora parlant de maneres per no repetir-los. Tot això escoltant sempre la gent, sent sensibles a les veus dels que no comparteixen unes bones condicions laborals o d'aquells qui amb prou feina arriben a final de mes.

El procés de primàries ens han servit per reimpulsar aquest debat. I ara ens trobem immersos en l'elaboració d'arguments, el debat de propostes per als futurs anys. Per aquest motiu ens hem rearmat com a partit. I darrerament hem fet canvis en l'estructura organitzativa local i territorial perquè el PSC sigui útil a la ciutat. Canvis de responsabilitats amb l'objectiu de sumar el màxim de suports per al projecte socialista.

Estem endreçant idees. No serà fàcil, ho sabem. El moment de desconcert que viu el nostre país i l'esquerra en particular no ens són aliens. Com tampoc ens són aliens els efectes que estan produint la paràlisi dels governs locals i nacional a l'hora d'afrontar una crisi que s'ha endut molts dels guanys socials que entre tots havíem aconseguit. N'hem pres nota. I hem fet autocrítica d'aquelles accions en què hi hem participat per acció o per omissió. És evident que com a partit ho havíem de fer. Per aprendre del passat és necessària la revisió de tot allò que s'ha fet. Una revisió dels encerts i dels errors. Una reflexió sobre quina ciutat volem, sobre com podem des de la política municipal prioritzar al màxim les polítiques per crear ocupació per sortir de la crisi, per exemple. Per ajudar que la gent tingui com a mínim oportunitats per poder-se'n sortir.

Més d'un cop ens heu sentit dir que el PSC ha estat present en el govern en els millors moments que ha viscut la ciutat, moments en què hi ha participat liderant una forma de fer política amb idees i amb ambició de ciutat. Ho defensem fermament. El temps, però, ha passat, i la ciutadania demana també altres coses, altres maneres: major atenció social per lluitar contra les desigualtats, major transparència a l'hora de governar, major dedicació dels seus governants; major capacitat de decisió. En definitiva, una altra manera de fer política. Malgrat que som un partit amb més de 35 anys de vida, no podem ni volem caure en autocomplaences. Cal revisar idees i conceptes. Els propers mesos ens hi veureu, en aquest objectiu. Renovar persones i sobretot també renovar propostes.

Actualment estem en aquest procés. Bastir un programa de govern que sigui útil per a tothom en els propers anys. Caldrà ser imaginatius. El repte és gran. El món ha canviat molt en quatre anys i algunes idees que es consideraven immutables ara cal, si més no, replantejar-les Estem convençuts que l'experiència al govern i a l'oposició ens ajuden. Però volem encarar aquest procés amb el màxim de gent. Per això hem enfocat els propers mesos com els del diàleg. Amb la gent, amb les entitats, amb la ciutat. Veureu que tenim les portes ben obertes. Us convidem a entrar-hi.


Joan Martorell i Masó
Primer secretari Agrupació PSC-VNG
13 de gener de 2015

 

Més i millor democràcia local

Un dels reptes als que farem front des dels Ajuntaments a partir del mes de maig serà donar resposta a la demanda de la ciutadania d'una major implicació en tot allò que envolta la gestió pública. L'interès per les polítiques públiques, projectes o per l'origen i destí de recursos, obre la porta a poder assajar també noves mesures per millorar la necessària fiscalització ciutadana. La nova llei catalana de transparència és un mecanisme més, però no l'únic. L'Ajuntament també ha d'adaptar-se a una nova realitat política i social, que demana obrir finestres per accedir a tota la informació i també un major protagonisme ciutadà. Però participar també és incorporar a la governança de la ciutat mètodes que permetin escoltar i recollir propostes, no com un tràmit administratiu més, sinó com a principi de tota l'acció pública.
De ben segur que a cada ciutat o a cada institució les solucions que es vagin posant en marxa seran diferents. Dependrà de cada realitat, de l'espai col·lectiu, de les demandes d'associacions i entitats o de les voluntats polítiques. Ahir al primer dels debats del cicle que hem preparat, vam comptar amb qui fou alcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, que va ser un dels precursors d'iniciatives de millora democràtica impulsades des del municipalisme: pressupostos participatius, consells de districte, consells sectorials, consultes ciutadanes, entre d'altres. Conscient que la política ha de tenir com a primer requisit el servei a la ciutadania, Elorza es va anticipar fa molts anys a moltes mesures que s'han fet en altres indrets posteriorment.
A Vilanova i la Geltrú també hem impulsat en diverses ocasiones mecanismes de participació: sobre temes urbanístics com l'Eixample Nord que torna a estar sobre la taula, sobre àmbits d'intervenció integral, com la diagnosi del Barri de Mar, o la posada en marxa de consells municipals i taules de treball compartides amb la societat civil, algunes amb un seguiment irregular.Tot plegat esdevé una realitat que volem posar en valor i que ens ajudarà a definir i concretar noves mesures per als propers anys.
És en aquest sentit, que considerem imprescindible la revisió urgent del Reglament de Participació Ciutadana, que no pot demorar-se. I que volem impulsar mesures com la descentralització municipal o bé acostar la política a la ciutadania amb la creació de la figura del Regidor de Barri i del Consell de barri obert als veïns.
Cal continuar i aprofundir amb la línia iniciada als anys 80 del segle passat amb la creació dels Centres Cívics a la ciutat, ampliats i renovats durant els darrers 10 anys. Autèntics equipaments de referència pel que a fa a la participació i la proximitat, que han de permetre facilitar la vida a molts veïns i veïnes, també amb la desitjada descentralització d'alguns tràmits municipals que malgrat les eines electròniques, encara cal fer presencialment.

Fer ciutat avui és garantir la cohesió ciutadana i del conjunt de barris, però no només això. No podem mirar cap a un altre costat davant les demandes ciutadanes de major transparència i major participació en els afers públics. És per això que ens comprometem amb el foment del debat públic i amb una millor i més profunda democràcia.
Vilanova i la Geltrú té molt a guanyar amb més participació i nous instruments per apropar i obrir l'Ajuntament a la ciutadania.

Juan Luis Ruiz
Candidat del PSC a l'Alcaldia
23 de gener de 2015

 

2 anys amb propostes

Ara fa dos anys que el rumb de la ciutat va passar a mans d'un govern en minoria de CiU, desprès d'uns anys de governs progressistes. El resultat de les eleccions per un estret marge de vots i la impossibilitat de formar una majoria progressista confirmaven d'entrada, una legislatura on el diàleg seria cabdal per tal d'entomar decisions per fer front contra una crisi econòmica i per combatre les polítiques d'austeritat que estan tenint efectes més intensos sobre els sectors més vulnerables,  també a Vilanova i la Geltrú. Els difícils moments que vivim fan que en molt poc temps apareguin nous i vells problemes: en dos anys hem vist l'augment dels desnonaments, l'increment continu de l'atur, les retallades sobre serveis públics essencials, més famílies sense cap tipus d'ingrés, més persones necessitades de solidaritat, comerços, empreses i activitats que baixen persianes... problemes urgents sobre els que cal donar noves respostes i per tant, la capacitat per prendre decisions i reorientar tota l'acció política i els serveis municipals, amb l'escàs marge i cada cop més limitat que ens imposen des de la Generalitat i l'Estat. És en aquest sentit, que des del PSC reivindiquem que l'acció municipal s'ha de centrar en dos aspectes: ajudar als més febles i impulsar mesures per combatre la crisi. I aquest és l'eix de la nostra actuació política.

Dos anys després es confirmen les primeres passes en les que es va moure el govern: fer del diàleg una bandera que s'agita quan no hi ha cap capacitat ni voluntat real d'arribar a acords; el mètode escollit per aprovar unilateralment el pressupost municipal pel 2013 és un signe evident, conjuntament amb la retirada de la confiança al govern de CiU per part de tots els partits de l'oposició, però podem parlar de la poca capacitat amb que s'han dut negociacions i processos durant aquests dos anys, on s'ha evidenciat la voluntat d'arraconar el principal partit de l'oposició. En un dels moments de més dificultat social i econòmica d'aquests gairebé 35 anys d'ajuntaments democràtics, aquest és el govern més feble que hem tingut mai, justament quan cal un lideratge polític i la capacitat d'arribar a grans acords més enllà de la gestió del dia a dia. Basar-se en la continua excusa de governs passats ja no val, ens calen respostes, esperança i treballar per recuperar la credibilitat i la confiança en una sortida col·lectiva de la crisi, no ens podem permetre perdre cap any més.

Des del PSC, com hem afirmat el primer dia de la nova legislatura, el nostre compromís amb Vilanova i la Geltrú es basa en una oposició d'alternativa, crítica però també propositiva i mà estesa. Durant aquests dos anys hem estat actius en la defensa dels serveis públics contra les retallades vinguessin del govern que fos i no actuar amb condescendència, i en concretar propostes i mesures per impulsar des de l'Ajuntament: contra l'atur, mesures socials d'urgència i de suport a l'impuls econòmic, així com propostes en projectes de futur, com la revisió del Pla General, per posar alguns exemples. Ens mou la necessitat de mantenir la cohesió social per a que ningú es quedi enrere i també preparar la ciutat per a la sortida de la crisi.

És moment de fer balanç, que en cap cas pot ser triomfalista i sí amb autocrítiques per part del govern, i també de l'oposició. Nosaltres continuarem treballant una alternativa al rumb actual. Des del PSC fa unes setmanes vam presentar unes bases per a una nova política que serà la nostra guia de treball per recuperar l'impuls que necessita Vilanova i la Geltrú.

Grup Municipal Socialista 
10 de juny de 2013

 

El Barri de Mar, com a oportunitat

El centre històric de la ciutat i el barri de Mar han estat exemples d'alguns dels eixos estratègics dels anteriors governs municipals d'esquerres: regeneració urbana per millorar la qualitat de vida i l'impuls a la projecció econòmica de la ciutat. La intervenció del Nucli Antic -gràcies a la Llei de Barris a iniciativa pel President Maragall- i posteriorment la transformació d'una part de carrers del centre històric, ha permès abordar la seva rehabilitació, pública i privada, la dotació de nous equipaments de ciutat, millorar els espais públics i també consolidar Vilanova i la Geltrú com a capital comercial, amb un aposta clara per un model comercial urbà, un tret que ens diferencia d'altres models de ciutats i que intenta defugir d'un tipus d'urbanisme comercial que ha acabat imposant l'ús del vehicle privat i la deshumanització de moltes viles i ciutats.

Malgrat això, la fi de la Llei de Barris no ha permès beneficiar al barri de Mar d'aquesta política innovadora i transformadora, tot i això, la iniciativa i l'impuls dels anteriors governs liderats del PSC van permetre abordar en poc temps un conjunt de dèficits: la construcció d'un Centre de Salut, el reivindicat Institut del Barri de Mar, l'arranjament de la Rambla de la Pau amb una mateixa imatge que la Rambla Principal, el cobriment del Torrent de la Pastera amb la Rambla del Far o petites actuacions a l'espai públic, a les que es sumaran enguany l'inici de les obres d'ampliació i millora del pas sota la via del carrer de la Llibertat, obra que des del PSC vam demanar al pressupost municipal pel 2012, i inclosa als estudis previs per a la futura redacció del Pla de Millora Urbana de Mar.

Per què un Pla de Millora al barri de Mar? Tots plegats som conscients que ara no és moment de grans actuacions, però sí d'idear i planificar. Per això pensem que malgrat els treballs del nou Pla General, cal abordar la redacció del Pla de Millora Urbana del barri de Mar, per tal de dotar-nos d'una estratègia i d'unes actuacions ordenades i coherents, que permetin des de la intervenció pública, millorar i realitzar un tractament similar a l'aposta que es va fer al Nucli Antic: des d'actuacions de detall que es poden fer de forma immediata com una aposta pel tractament de façanes i tipologies, fins a les grans actuacions de dotació d'infraestructures que encara falten o cal renovar: eix comercial Llibertat – Gas i Rambla de la Pau i voltants o la façana marítima i la completa integració de tota la zona, un Pla que permeti també abordar problemàtiques de rehabilitació d'habitatges i potenciar comercialment el sector, d'acord amb una planificació i visió global del sector.

Al Barri de Mar, com al centre, el comerç no només té capacitat de generar activitat econòmica, té un efecte immediat que és el d'exercir com a pol d'atracció i centralitat, d'aquí l'encert d'apostar per eixos potents que permetin concentrar i no dispersar. La reivindicació de l'obra del pas sota la via al carrer de la Llibertat, ha de permetre consolidar el comerç ja existent i que altres activitats s'implantin, seguint l'estratègia d'un comerç urbà potent, per això, d'entrada, ens sembla contradictori l'increment del sostre comercial al sector de Sínia de les Vaques, tot i les restriccions imposades. Vagi per endavant, que aquest possible impacte sobre la resta del comerç del barri és el principal dubte que ens genera la modificació del planejament urbanístic que s'està fent, com també els efectes que pot tenir sobre la mobilitat en una zona amb un dèficit notable, compartint la necessitat de revisar aquest sector, però en el marc dels treballs del Pla General o d'aquest futur Pla de Millora de Mar. Ens cal dotar-nos d'un únic full de ruta i una visió global i no de moltes i fraccionades.

Precisament defensant aquest full de ruta global de les polítiques municipals pel barri de Mar i no només per ajudar als actuals comerços sinó generar noves activitats econòmiques, des del PSC vam presentar un conjunt d'al·legacions a les ordenances fiscals pel 2013, i entre d'altres, va ser acceptada la que permet que qualsevol nova activitat que s'implanti a la zona de Mar estigui exempta de la taxa d'activitats.

I molt estretament vinculat al Barri, defensem un debat sobre la totalitat del Port, debat que és necessari en un moment en que som coneixedors d'un conjunt de notícies sobre nous usos, activitats i nous projectes que s'estan redactant en aquests moments. Però també volem conèixer i abordar com la ciutat pot treure més profit d'aquesta infraestructura. En moments de crisi, i sense que això impliqui aturar cap iniciativa, pensem que es bo fer una parada per revisar els plantejaments i si cal, dotar-nos col·lectivament d'una visió que ens permeti abordar les necessitats d'un barri i del conjunt de la ciutat.

Vilanova i la Geltrú, 
22 d'abril de 2013

 

Som alternativa

El Govern de la ciutat, després d'aquests dies de Carnaval, viu immers en una important desorientació. Fa uns dies l'Alcaldessa, amb motiu del seu fracàs en la votació dels pressupostos per al 2013, va decidir sotmetre's a una qüestió de confiança. La segona votació del pressupost es convertia, així, en un "tot o res". Cap partit, excepte CiU, va donar suport als pressupostos una segona vegada i això ha obert un procés incert respecte de la governança de la ciutat. En aquests dos anys de govern, ja estem en condicions d'afirmar que CIU no ha sabut desenvolupar el que anomenem "el bon art de la política". No han creat espais de diàleg, ni de confiança, amb la resta de forces polítiques ni amb la ciutat en el seu conjunt. En poques paraules no se n'han sortit. Sabem que aquesta no és una feina fàcil, però sí que resulta imprescindible per a governar una ciutat en un moment complicat, on ara més que mai, cal travar complicitats amb tots els agents i defensar per sobre de tot la qualitat dels serveis públics municipals.

En aquests darrers temps, també hem pogut veure com es comporta la dreta a Catalunya i Espanya, aplicant retallades indiscriminades en educació, sanitat, ajudes socials, i venent, és a dir adjudicant, la concessió a preu de saldo d'actius públics com la distribució de l'aigua, determinades infraestructures i, ben aviat, molts dels hospitals. Això no és el que volem per a la nostra ciutat. Hem de produir una alternativa. Els i les socialistes de Vilanova estem treballant per a bastir les Bases per a una nova política. Una política de progrés, conscient del moment econòmic en el qual ens trobem, però sensible a les demandes de la ciutat i de les famílies. Una política estable i forta per afrontar els molts problemes que tenim damunt la taula.

A Vilanova hi ha una alternativa de progrés que pensa més en polítiques socials, en polítiques d'ocupació i de promoció econòmica, en garantir els drets socials dels treballadors i treballadores, i en buscar solucions financeres sostenibles per a millorar l'estat actual de l'Ajuntament, que no pas en les retallades que promouen els governs d'Artur Mas i Mariano Rajoy

Ara és l'hora de la veritat. La nostra ciutat ja no pot seguir essent governada per aquells que sembla que facin seva la dita de qui dia passa any empeny. La resta de forces polítiques a l'Ajuntament hem de posicionar-nos davant d'aquesta moció de confiança a la qual ens ha abocat el govern i haurem de decidir si volem seguir com fins ara o si volem donar una nova oportunitat a la nostra ciutat.

Els i les socialistes estem disposats a tornar a estar al capdavant de la ciutat, necessàriament amb altres forces amb les quals compartim els ideals de progrés i de major qualitat democràtica.


Comissió Executiva del PSC
Vilanova i la Geltrú 
15 de març de 2013


 

Qüestió de confiança

Som on som perquè així ho ha decidit el govern municipal. Davant la no aprovació del pressupost municipal per l'any 2013 el govern de CIU tenia dues opcions: exhaurir les vies del diàleg, o plantejar un xocant cop d'efecte. El govern a la primera de canvi va optar per aquesta segona via i va perdre l'aposta. Com és sabut, la qüestió de confiança vinculada a l'aprovació del pressupost que va plantejar el govern va ser derrotada àmpliament. Cap dels grups de l'oposició va confiar, si se'm permet dir-ho així, en el rumb que ha pres l'actual govern municipal.

Quan no es disposa d'una majoria sòlida cal perseverar en el diàleg, i no tirar pel dret i estripar-ho tot. Com a mínim així ho entenem des del grup socialista.

Nosaltres no estàvem d'acord amb el pressupost, i tenim dret a no estar-hi. El faríem diferent. Perquè creiem en unes altres prioritats. Estem convençuts que la forta crisi que pateix la ciutat, i el país, obliga a reorientar el pressupost i l'acció municipal en el seu conjunt. Al llarg de tots aquests mesos hem fet propostes en relació a les taxes, al pressupost de l'any passat i al d'enguany presentant un pressupost alternatiu; hem presentat també propostes complertes d'acció en relació a les polítiques socials, a les polítiques d'educació i a les polítiques de treball. Tot plegat han estat propostes serioses, treballades i contrastades que expressen el nostre projecte per Vilanova i la Geltrú.

El govern ha optat per vincular la seva continuïtat a un pressupost. Considerem que és un error i l'expressió d'un tarannà i d'una manca de capacitat d'arribar a acords. I així les coses, i per decisió del govern, ara ens veiem abocats a un atzucac. O nou govern, o un pressupost que el Ple ha rebutjat. I amb un govern afeblit per la pèrdua d'una confiança a la que unilateralment es van sotmetre.

Des del PSC hem iniciat ja una roda de converses amb tots els grups, amb i sense representació al ple municipal, per valorar la situació política que viu Vilanova i la Geltrú. L'ajustat resultat de les darreres eleccions ens obliga en aquests moments a procedir amb una especial responsabilitat, escoltant tothom. Perquè només des d'aquesta actitud serà possible construir un projecte útil per a la majoria de ciutadans de la nostra ciutat.

Des del nostre punt de vista, la ciutat necessita un full de ruta nou. Que prioritzi les polítiques d'ocupació i educació, les accions socials adreçades a tantes persones que pateixen dramàticament la crisi. I accions de promoció econòmica no cosmètica. I per això és necessari un pressupost diferent, però sobretot un canvi en l'acció del govern municipal.

El nostre grup no s'ha tancat mai, ans al contrari, a arribar a acords amb el govern. Ho hem fet en un pressupost i moltes altres coses durant aquests mesos. I tant els acords com els desacords han estat expressats amb transparència, nascuts de propostes formulades per escrit i públicament. És la tasca d'oposició constructiva i generació d'alternativa que correspon al principal partit de l'oposició.

El consens és positiu. Ho compartim. Ara bé, sempre que sigui per millorar l'acció del govern. No per adherir-se a polítiques i accions que considerem errònies. Quin sentit té donar suport a un govern i a les seves accions si no compartim el rumb? Fer-ho seria una irresponsabilitat.

Nosaltres formem part i representem una part important d'un espai polític d'aquesta ciutat i del país, una part d'un espai polític que reclama una política diferent, un canvi de les polítiques que es fan a Catalunya, al conjunt d'Europa i també a la nostra ciutat. Així, la nostra obligació, la nostra responsabilitat, és convertir aquesta majoria política i social en un full de ruta diferent per aquesta ciutat perquè creiem que ho necessita.


Joan Ignasi Elena
25 de febrer de 2013

 

Les polítiques d'ocupació han de ser una prioritat

En aquests darrers mesos s'han presentat diverses mocions al ple municipal per tal de posar sobre la taula propostes per donar resposta des del municipi a les polítiques per afavorir l'ocupació. El govern municipal de CiU, però, probablement més preocupat per altres temes i per fer quedar bé el govern de la Generalitat de CiU, no ha estat capaç de posar sobre la taula de forma seriosa propostes per reduir l'impacte negatiu que suposa haver augmentat fins a la xifra de més de 6.000 el nombre d'aturats a la ciutat.

El GM Socialista creu que és hora de prendre la iniciativa des del municipi, i si el govern no és capaç de fer aquestes propostes, cal fer-les des de l'oposició. Hem presentat una alternativa per abordar aquest tema, una alternativa a la paralitzant dependència actual del Departament de Treball de la Generalitat. Són propostes que inclouen una sèrie de línies de treball per acompanyar, formar i assessorar a les persones aturades de Vilanova i la Geltrú en la seva recerca activa de feina. No és nou, fins ara o bé al ple o bé al consell rector de l'IMET hem intentat sempre aportar la nostra opinió, sense massa èxit, la veritat. Creiem que Vilanova i la Geltrú necessita una estratègia clara en polítiques d'ocupació i malgrat no poder decidir des del govern, la nostra responsabilitat és proposar actuacions per millorar la situació en aquest àmbit. No diem que no s'estigui fent res, el que diem és que pel govern de CiU no és una prioritat, que no creu en l'IMET, ni en les polítiques d'ocupació. L'IMET està vivint moments de rebaixes i de manca de rumb polític.

Creiem primer de tot que una política d'ocupació requereix d'un plantejament estructurat en paral·lel a un model de creixement econòmic de la ciutat. Són parts indissociables d'una mateixa cosa. L'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l'IMET han d'anar de la mà alhora de definir les polítiques d'ocupació de la ciutat. I ho han de fer amb concertació amb els agents socials des de la cooperació i la complementarietat. S'ha començat a treballar, però creiem que es va massa a poc a poc. Per això proposem prioritzar.

Proposem que es redacti un veritable Pla de xoc per l'ocupació, amb un objectiu d'octubre 2012 a juny 2013, que almenys un 75% de les persones aturades de Vilanova i la Geltrú realitzin alguna acció d'ocupació per millorar les seves possibilitats d'accés al mercat de treball.

Es tracta de "canviar el xip", de canviar de mentalitat i de no donar-nos per vençuts. És un canvi que, això sí, demana una forta dosi de convenciment en el paper de lideratge que han de dur a terme les administracions públiques en aquests moments a la ciutat. No podem deixar passar el temps esperant que arribi una proposta formativa per part de la Generalitat, que al mateix temps està esperant que el govern central doti de finançament aquestes polítiques. El govern municipal no pot continuar com ara.

Proposem millorar les accions realitzades des de l'IMET. Tenint en compte la disminució de recursos d'altres administracions proposem que busquem fórmules per: trobar més personal formador; ampliar i enfortir la xarxa d'empreses amigues de l'IMET impulsant la signatura de convenis de col·laboració amb les accions formatives de l'IMET; realitzar un projecte de col·laboració Social que arribi a persones aturades que cobrin la prestació d'atur realitzant treballs d'utilitat social; introduir clàusules socials als plecs les licitacions públiques de l'Ajuntament, prioritzant els col·lectius amb més dificultats d'inserció (joves, majors de 45 anys...); bonificar les ordenances fiscals a les empreses que contractin indefinidament aturats/des amb més dificultats d'inserció; crear de manera immediata la finestreta única per a que els emprenedors realitzin els tràmits amb l'Ajuntament a l'hora de muntar una empresa; adequar més espais per emprendre com un viver d'empreses a les naus de PIVSAM o bé ampliant el Cowork; o establir un sistema de microcrèdits per a emprenedors.

Creiem que el paper que ha de prendre l'Ajuntament és de lideratge clar. Per això tenim un Institut Municipal d'Educació i Treball creat en el seu dia per poder respondre a moments com l'actual. Un IMET amb un equip de professionals molt ben preparats per ser els ariets d'aquesta política contra l'atur. Cal deixar de només gestionar la migradesa. Cal prendre la iniciativa, la ciutat ens ho demana: explorar amb imaginació altres vies de treball, probablement més complicades, segur, però no impossibles de portar a terme. Només cal fer-ho posant-hi imaginació, ganes i, sobretot, voluntat política de servei, una voluntat que fins ara no ens ha quedat clara que tingui el govern actual. Una llàstima, perquè coses a fer n'hi ha, només cal proposar-s'ho i començar a actuar. Calen mesures excepcionals per a temps excepcionals. 

Grup municipal PSC
2012

 

L'educació com a prioritat de país i no de la tisora

Fer país i intentar que el futur sigui millor hauria de tenir en el focus de prioritats del govern, l'educació pública de qualitat, però malauradament l'inici del curs actual ens demostra que l'educació és un pilar central de les retallades enlloc de ser un pilar central de les prioritats de govern, tant per CiU a Catalunya, com el PP a Espanya.
Ara fa poc que el ministre presentava el primer text de la futura llei d'Educació, la setena que s'haurà fet en la nostra jove democràcia.
Una nova proposta que representa una re centralització en la política educativa, que redueix i molt el poder de decisió de les comunitats autònomes i on més que educar el que sembla que vulgui aquesta proposta és l'adoctrinament ideològic dels nostres estudiants.
Algunes propostes com la que els col·legis que eduquen separadament per sexes puguin accedir al concert de les administracions educatives, són tota una "perla" de dreta més reaccionària.
Per altra banda, a Catalunya, aquest, serà un dels cursos escolars més difícils dels últims anys. Un curs on les retallades són les protagonistes enlloc de ser-ho els milers d'estudiants que inicien o prossegueixen els seus estudis. Les xifres d'enguany són que a Catalunya iniciem el curs escolar amb gairebé 30.000 alumnes més i 3.000 professors menys, el que suposa un augment de les ràtios que s'amplien fins a 27 alumnes a l'educació infantil i primària, 35 a l'ESO i 40 a batxillerat. Unes dades, a les que hi hem d'afegir molts més ajustos i retallades, com el fet que les baixes de professorat no es cobriran fins passats 10 dies lectius, recaient les substitucions en el professorat en plantilla. Uns professors als que se'ls ha retallat el sou i augmentat la jornada lectiva.
El PSC ha defensat sempre que l'educació sigui un dret universal (tant per aquell que la pot pagar com per aquell que no), perquè l'educació pública és, sobretot, un servei al país.
Hem de tenir present que una educació pública de qualitat i ben dotada econòmicament és garantia de cohesió social i d'equitat. Per tant, hem de reivindicar el paper, irrenunciable, de l'educació pública com a generadora i promotora de valors col·lectius.
És evident que s'han de fer esforços per reduir el dèficit. Esforços que ja van fer els governs d'esquerres a la Generalitat, tot i les crítiques, amb mesures raonables i ni de bon tros comparables amb l'agressivitat al sistema públic de les actuals, que amb les retallades en educació generen una pèrdua de drets i d'igualtat d'oportunitats. A partir d'ara només podran estudiar aquells qui més tenen.
I es que el tsunami de les retallades en educació afecten a llars d'infants, educació primària, secundaria, graus superior i universitat. S'ha reduït el pressupost de funcionament dels centres, les subvencions a les AMPEs, les beques i ajudes a l'estudi, els ajuts d'acollida matinal, les beques de menjador i s'han augmentat les taxes universitàries i dels Graus Superiors.
A les llars d'infants el cop de destral a les subvencions per part de la Generalitat suposa que alguns municipis s'hagin vist obligats a pujar fins a un 300% el preu de la matricula a les llars d'infants municipals. Un fet que perjudica a les famílies més necessitades i que afecta a la conciliació entre la vida laboral i familiar.
A tot això, cal afegir el tancament de centres educatius que ha portat a terme el Govern de la Generalitat. Una situació greu ja que això suposarà la re-ubicació dels alumnes en altres centres. I en aquest tema, tenim un exemple proper, com ha estat l'Escola Pasífae de Vilanova que haurà de traslladar els seus alumnes a l'Escola Sant Jordi.
Està clar que les polítiques del Govern de CiU han traspassat la línia vermella, fent perillar la qualitat de l'educació pública quan l'educació hauria de ser un dels pilars intocables.
En com afrontar la reducció del dèficit està la diferència entre aquells que creiem en una escola pública com a valor de la societat i aquells que ja els està bé que l'escola privada sigui el paller per a aquells que se la poden pagar.
Tot plegat està enfocat a provocar la privatització de l'educació a Catalunya i a fer recaure el cost en les famílies i en especial en els sectors més desfavorits i ja més castigats per l'actual crisi.



Juan Luis Ruiz
Primer Secretari de la Federació del PSC Alt Penedès-Garraf 
Setembre 2012

 

El nou Pla General, noves oportunitats per a la ciutat

El Ple extraordinari de dilluns 23 de gener, celebrat a proposta dels grups municipals del PSC i ICV, va acordar iniciar els treballs per a que la ciutat disposi els propers anys d'un nou Pla General d'Urbanisme. La votació, amb una àmplia majoria dels grups municipals, assenta les bases per a començar el debat i les reflexions sobre el document futur.

El Pla General és el document urbanístic que recull l'expressió de la Vilanova i la Geltrú que volem per als propers anys, però és sobretot el document polític, que plasma quina ciutat volem. Una eina que marca el full de ruta que tots plegats volem assumir en un context econòmic difícil. Precisament plantejar realitzar el nou Pla General creiem que és una oportunitat en moments com l'actual, amb poques perspectives de creixement i amb l'esclat de la bombolla immobiliària arreu del país, també a la nostra ciutat. Una oportunitat per a reflexionar cap a on volem anar plegats.

No podem oblidar però, que els 10 anys de vigència de l'actual Pla General han permès resoldre qüestions que no són menors i que feia dècades que es trobaven sobre la taula: la recuperació dels nuclis antics amb una notable regeneració, el Pla Especial del Port, la solució per a l'àmbit de Cap de Creu, la protecció de Platja Llarga gràcies a l'impuls i la perseverança ciutadana, la dotació de nous espais públics, zones industrials per a possibilitar noves activitats econòmiques a Santa Magdalena i Masia d'en Notari o petites operacions que ens han permès regenerar sectors de la ciutat i dotar-nos d'equipaments públics tant necessaris, com la zona esportiva o iniciar operacions per a dotar-nos d'habitatge públic o infraestructures com la Ronda Ibèrica.

El nou Pla General serà un document que positiu que ens ha d'ajudar a corregir situacions, adaptar-nos a nova legislació, i sempre amb vocació de ser una eina útil per a la qualitat de vida de la Vilanova i la Geltrú que tots volem. Per això plantegem redefinir sectors de creixement amb un calendari factible, el tractament del sòl no urbanitzable, de plantejar solucions a les urbanitzacions periurbanes, l'estudi de la mobilitat a la ciutat i de les infraestructures, de les necessitats d'habitatge social, equipaments públics i zones verdes, de nou sòl per activitats productives al servei de la promoció econòmica amb impuls municipal, la protecció i gestió del nostre patrimoni arquitectònic, la proposta per a l'Eixample Nord com un sector per a les properes dècades...

L'acord del Ple municipal permetrà doncs, preparar la ciutat per a buscar noves oportunitats, per a sortir més reforçats d'aquesta crisi tot apostant per un model de ciutat compacta, viva, ben planificada i amb uns creixements ordenats.

La ciutat es deu només als seus autèntics protagonistes: la ciutadania i al seu anhel i aspiració a viure en un espai col•lectiu més just, per això, instruments com el futur Pla General han d'estar única i exclusivament a aquest servei, és des d'aquesta premissa, que des del PSC ens oferim a aquest debat: amb vocació d'aportar, de ser constructius, de diàleg i amb voluntat de consens.

Perquè la realització d'un nou planejament urbanístic caldrà realitzar-lo des d'una amplitud de mires, tenint en compte els interessos generals de la ciutat i de les futures generacions.

Deia el filòsof Henri Lefebvre al seu “Dret a la ciutat” que cal formular un dret a la vida urbana partint de la societat i les persones com a actius, un dret que entenem que passa per assolir altes quotes de qualitat de vida a tots els espais de la ciutat. Precisament per aquest motiu cal incorporar a la tasca de reflexió sobre la ciutat del futur noves mirades i perspectives que els darrers anys adquireixen més protagonisme com la cohesió social, la participació ciutadana o la sostenibilitat, aspectes que enriquiran el camí que just hem començat per a fer una Vilanova i la Geltrú més pròspera.


Joan Ignasi Elena, Grup Municipal Socialista
1 de febrer de 2012

 

Nadal, l'oportunitat perduda

Un cop passades les Festes arriba el moment de valorar la campanya de Nadal a Vilanova i la Geltrú, de fer-ne un balanç necessàriament crític però amb vocació constructiva. 

Els comerciants tenien per davant un repte molt gran, amb una situació econòmica complicada, expectatives de vendes a la baixa i més hores de feina amb menys personal. I l'han superat amb escreix, gràcies a l'esforç i "l'ofici". 

I de l'acció del Govern municipal, qué en podem dir? L'inversió pública del mandant anterior al centre i nucli antic ens va permetre sentar les bases perqué el comerç pugui ser un dels paradigmes de futur de la ciutat. Però ara toca creure-hi, no només utilitzar-lo com a recurs retòric. 

Durant aquestes Festes, es produia la conjunció de dos moments amb un gran potencial d'impacte. D'una banda, i com cada any, la campanya de Nadal que és el gran moment pels establiments; i de l'altra, l'obertura de la C-15 en el tram fins a Vilafranca, que podia generar, com a mínim, curiositat a les viles de l'Eix Diagonal i que ha de ser punta de llança del posicionament de la nostra ciutat com el centre comercial per desenes de milers de persones. Però desenganyem-nos, la il·lusió per visitar-nos s'ha de generar i la mera inauguració de la carretera -com s'ha comprobat- no es converteix en cues de cotxes ni riudades de gent per si mateixa. 

El resultat no ha estat l'esperat. És positiva i certament valorada l'actitud de diàleg del regidor de promoció econòmica, però no n'hi ha prou. El diàleg sense acció ens deixa a meitat de camí. D'aquí que calgui destacar tres disfuncions importants que s'han produit en aquest moment crucial que acabem de deixar endarrera. 

Primer, una falta de previsió. La precipitació en la campanya d'estiu era justificable per la recent incorporació del nou equip al Govern municipal, però d'això fa ja sis mesos i -en general- Nadal acostuma a caure sempre en 25 de desembre. A més, l'obertura de la C15 en desembre era coneguda. Perqué doncs no definir la promoció fins l'últim moment? El Govern no va dur aquesta campanya a la Comissió Informativa corresponent fins a principis de desembre i no es va presentar al sector fins la segons setmana del mateix mes! Per contra, i amb planificació, es poden maximitzar els recursos i es té més capacitat de crear sinèrgies i arribar més enllà per fer conèixer la ciutat. 

Segon, la mancade coherència dins el Govern i la poca voluntat. Era conscient la regidora de Serveis Viaris que amb la seva negativa a ampliar l'enllumenat nadalenc afectava la promoció econòmica de la ciutat? La perseverància dels comerciants va fer rectificar al Govern, desdient-se de la negativa inicial i buscant més llums. 

L'anterior Govern havia pactat el patrocini de l'enllumenat per reduir al màxim el cost d'un complement tan necessari, el que ens porta al tercer i últim punt: la confusió conceptual. Les llums de Nadal no sòn una despesa sinó una inversió. Aquí es presumia d'un estalvi inexistent, quan en moltes ciutats sòn un reclam per si mateixes, i això ens hauria de fer reflexionar sobre si hem estat a l'alçada dels grans pols d'atracció comercial del nostre país. 

Tot plegat ens porta a concluir, de manera certament dura -com el propi moment que vivim- que les mancances del Govern han perjudicat el potencial econòmic de la ciutat i que ha estat insuficient -en el millor dels casos- en la gestió de les expectatives que podia generar la C-15. 

Però encara som a temps de revertir la situació. Comptem amb un comerç de qualitat, divers i amb un atribut importantíssim en un mòn cada cop més despersonalitzat: la confiança. Un sector amb capacitat per generar ocupació i el que més ha contingut l'impacte de la crisis a la notra ciutat, una posició que difícilment podrà mantenir si no hi ajudem tots. 

Aquest Nadal, el Govern ha perdut una gran opotunitat per posicionar-nos com a destí comercial de les poblacions de l'Eix Diagonal, reforçant la campanya de Nadal, però ens queda crèdit i temps per redreçar la situació i aquest esforç s'haurà de veure reflectit en els pressupostos que presenti el Govern per l'any 2012. 

És moment de recolzar el sector, la seva inventiva i constant capacitat per reinventar-se. Diguem ben alt que és bo comprar a Vilanova i la Geltrú i fem sentir a comerciants i restauradors que l'Administració està al seu costat per escoltar-los, però també i sobretot, per actuar. 

Oriol Escalas, regidor del Grup Municipal Socialista
19 de gener de 2012

 

Eix Diagonal: tenacitat i ambició de futur

La posada en marxa de l'Eix Diagonal -la nova C-15- representa una oportunitat per al conjunt de la comarca del Garraf. En primer lloc perquè posem ordre a la necessària millora de les infraestructures de mobilitat que connecten persones i negocis amb la resta de territoris, amb una autovia que ens permet ser al centre del país i amb accessos a les grans xarxes de comunicació com l'AP-7, l'A-2 i l'Eix Diagonal, amb millors condicions de seguretat. Un nou eix viari adaptat a les necessitats presents i futures d'una comarca que presenta un dèficit històric en tot allò que està relacionat amb les infraestructures de transport i sobre el qual també caldrà estar atents en que els plans de transport públic també siguin beneficats d'aquest nou eix.

I en segon lloc, i més destacable, l'Eix Diagonal és també la columna vertebral d'un territori amb un àmbit d'influència immediat de gairebé 500.000 persones, i això ens ha de permetre, i també ens obliga, a pensar en estratègies de promoció econòmica, comercial i turística. A generar dinàmiques que ajudin a potenciar les nostres economies, que ens posicionin com a comarca amb un turisme de qualitat, comerç de proximitat, una rica gastronomia amb una aposta pels productes de la terra i amb un entorn patrimonial i natural envejable. I amb condicions per a ser un excel•lent lloc per a la implantació de negocis. Però també ens ha d'ajudar a consolidar les nostres empreses, per això, aquesta nova infraestructura està justificada pel valor afegit que genera la seva existència i que ens ha de fer més competitius. Pensar en aquest territori amb noves oportunitats que obre l'Eix Diagonal, amb un conjunt de viles i pobles i amb ciutats consolidades que trenquen la radialitat metropolitana: el Garraf, l'Alt Penedès, l'Anoia i el Bages; com a porta d'entrada cap a l'interior i sortida marítima de les comarques centrals del país.

Una aposta que neix des del territori, a partir de l'aposta i la visió ampla i de país, que van tenir ara fa una dècada, els alcaldes de les capitals de les quatre comarques. Per això vull fer un reconeixement a tots ells, per la seva tenacitat en aconseguir que això sigui avui realitat. També al Govern de la Generalitat que va creure en aquest projecte, apostant amb una inversió pública més que destacable, com també a tots aquells que han fet possible la seva execució, des dels tècnics fins a les empreses constructores.

Ens cal ambició i confiança en el futur i aquesta nova via ens ha de permetre iniciar una nova etapa de treball conjunt entre totes les institucions públiques, amb el sector privat i amb la ciutadania, per a poder aprofitar totes les seves potencialitats. L'èxit d'aquests 67 quilòmetres segurament no els veurem a curt termini, però és ja un element per a disposició de totes les estratègies territorials de futur, per tal de que esdevingui també una eina de dinamització i de creixement.

Juan Luis Ruiz, regidor Grup Municipal Socialista
7 de desembre de 2011

 

L’Eix Diagonal: un exemple de planificació estratègica per al futur

El proper mes de novembre, i en el marc de la Fira, celebrarem 12 anys de la Declaració de l'Eix Diagonal, formulada l'any 1999 per les ciutats de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa. En aquella declaració es realitzava la petició d'un eix de comunicació com una aposta estratègica i de futur per part d'un conjunt de ciutats mitjanes que han tingut un paper fonamental en el desenvolupament de Catalunya: com a centres productius, nusos de comunicació i transports; també com a espais privilegiats al territori, amb una àrea d'influència de vora les 400.000 persones, amb aspectes diferenciadors però també de trobada en iniciatives relacionades amb la competitivitat i la promoció dels territoris.

Una aposta per la planificació per part d'una xarxa de ciutats fortes i plurals, com a complement i alternativa a l'àrea metropolitana. Aquella declaració demanava a la Generalitat la comunicació directa a través d'una nova infraestructura, que acostés aquestes ciutats entre elles, que permetés lligar-les i alhora que ens apropés a altres centres generadors d'oportunitats. Avui, l'Eix Diagonal esdevindrà una realitat. I ho és gràcies a la planificació conjunta i l'aposta iniciada des del territori. Rebutjada en els seus termes per part del govern de CiU a la Generalitat, és amb el govern encapçalat pel President Maragall a finals de 2003, que es comença a impulsar de forma decidida aquest projecte, conjuntament i en el marc de la planificació territorial del país. Perquè si bé es cert que la nova C-15 – l'Eix Diagonal – ens ha de permetre apropar a la nostra ciutat noves realitats i generar a les nostres activitats nous actius, això no respon a una tasca de previsió aïllada ni a cap desig aïllat del territori. Al darrera hi ha una necessitat i una visió estratègica per a generar oportunitats. Pensar les ciutats i el país és una tasca sovint poc valorada per certs responsables polítics, però necessària. Definir estratègies i fulls d'actuació gràcies a aquesta feina ens permet avui a la ciutat, parlar de noves oportunitats econòmiques amb aquesta obertura de l'Eix Diagonal, com també és igual d'important sortir i travar aliances d'èxit: l'Eix Diagonal, o la de l'Arc Metropolità; ser present als centres de decisió i planificació és avui més que mai una obligació de territoris com el nostre, per tal de replantejar el nostre model de desenvolupament local.

Aquests dies parlem del futur del Port i també de la necessitat de planificar espais com la Plaça del Port. La sortida natural de l'Eix Diagonal acaba precisament en aquest espai, emblemàtic per als vilanovins i vilanovines, que esdevé alhora una barrera entre la ciutat i el mar. Defensem un Port amb futur i creació de riquesa i ben integrat a la ciutat, i això passa també per impulsar una bona planificació urbana ideada i pensada des de l'àmbit públic, defensant primer els interessos de la ciutat, que faciliti la implantació de l'activitat econòmica i d'usos cívics d'una zona amb una gran potencialitat. El Port i la zona marítima i, en el futur, l'Eixample Nord són dues noves centralitats a la ciutat, que han de veure's beneficiades d'una tasca de planificació exemplar, que prevegi usos per a les activitats econòmiques en espais diversificats, amb equipaments ciutadans de qualitat i noves zones verdes.

Ens cal defensar processos de disseny d'estratègies i de planificació col•lectiva davant d'imprevisions i d'una falta d'iniciativa i de visió ampla sobre els diversos elements estratègics de la ciutat; és una aposta que amb riscos, però sobretot amb les oportunitats, poden acabar generant resultats com la construcció d'un Eix que apropa Vilanova i la Geltrú a l'interior del país i a noves xarxes de comunicació. La planificació i l'estratègia al servei de la col•lectivitat, pensada des del territori amb visió de futur. Una planificació que els governs de CiU a la Generalitat van menystenir durant anys i que, com sol passar quan parlem de planificació del futur, només un govern d'esquerres es va cuidar de tirar endavant.


Grup Municipal Socialista de Vilanova i la Geltrú
9 de novembre de 2011

 

Vilanova i la Geltrú no decidirà com ha de ser el port

Darrerament hem pogut escoltar que la plaça del Port es farà en funció del que diguin els inversos. Sembla ser que la manca d'idees del govern municipal està fent posposar temes en l'àmbit urbanístic i el port deu ser un d'ells. Durant la campanya electoral CiU va parlar a tort i a dret de la façana marítima i del turisme i ara resulta que quan cal anar prenent decisions es va a demanar ajut a Barcelona i s'està a l'espera. No serà perquè el govern anterior no hagués fet la feina. 

Com es recordarà, el 2007, després d'un llarg procés de participació, es va aprovar el Pla Especial del Port, un document urbanístic que tenia com a objectiu donar coherència a les activitats que tenen lloc al port. Aquest document té la particularitat que va ser aprovat conjuntament pel municipi i per la Generalitat. El resultat final del text es pot compartir o no, però no es pot negar que fins ara està servint de full de ruta per desenvolupar-hi projectes nous. 

El Pla Especial (PE) té per a la ciutat el valor que recull compromisos que la Generalitat, a través de l'empresa Ports de Catalunya, havia adquirit envers la ciutat. Sens dubte, el més significatiu és el projecte del que hauria de ser la futura plaça del Port, un espai que, ben gestionat, pot servir per donar un bon impuls, no només econòmic, a la ciutat. El PE preveu una ordenació, però fixa l'obligatorietat de redactar un estudi de detall previ per a aquest espai abans d'aixecar cap edificació o fer-hi actuacions. Això és el que l'empresa Ports ha encarregat aquests darrers anys. Es tractava de pensar abans d'actuar. La redacció d'aquest document ha anat madurant durant l'anterior mandat i creiem que està llest per a la seva discussió, que es va anar endarrerint perquè es va voler lligar a la possible subvenció de la llei de Barris per a la Marina. Els usos del sòl que recull el PE són clars. Es preveia que hi hauria d'haver espais per a la investigació científica (en què la UPC hi té un paper clau), per a l'activitat comercial i l'oci, per als serveis administratius i un espai cívic i cultural. El PE també limita el percentatge màxim d'ocupació del sòl perquè no fos una nova barrera davant del mar. 

La distribució de tot plegat queda recollit en el document esborrany treballat fins ara, un document que fa unes hipòtesis d'ubicació d'espais i de fases d'execució. Entenem que la feina de “pensar” està feta, que els compromisos que va adquirir el Govern de la Generalitat a través de Ports encara són vigents i no s'han de perdre de vista, malgrat la situació econòmica actual, que pot endarrerir calendaris. Creiem que ara cal posar-se a treballar a fons en el tema. Debatre. L'anterior govern municipal va aconseguir unes contraprestacions de Ports per a la ciutat que es van materialitzar en les obres del passeig del Carme i el compromís de reordenar la plaça del Port, a partir de l'agost del 2011 que acabava la darrera concessió, perquè la ciutat “entrés al port” fins a poder tocar l'aigua sense cap barrera, i cedint un espai cultural i cívic en aquesta plaça. A més, i fruit de la construcció de l'espai de Gran Marina, també hi havia el compromís de la construcció d'un edifici al sector del Trajo de Garbí que hauria de donar serveis a la nàutica local, els plànols del qual estan dibuixats. Són compromisos que s'han de seguir de prop. 

De moment, el govern municipal actual ens diu que ha parlat amb els qui en tenen competències i sembla que ha aconseguit que s'aturin aquests projectes i que s'estigui “a l'espera dels operadors”, com si els documents urbanístics aprovats i vigents actualment no existissin, com si partíssim de zero, com si la ciutat no hagués dit res en cap document. Hem sabut recentment que tenim un nou membre local al Consell General de l'empresa Ports de Catalunya. Ho celebrem. És un bon primer pas, el següent hauria de ser formar part en el futur del consell executiu, veritable òrgan de govern sobre els ports que gestiona la Generalitat. Però no només són importants els càrrecs, sinó què es vol fer en aquests llocs, i sobre què s'hi vol fer al Port amb prou feines n'hem escoltat vaguetats. 

El nostre partit ha reflexionat sobre el port, té una idea i la té explicada en documents. Una idea, per cert, que passa indefectiblement perquè la ciutat pugui incidir en la gestió del port i perquè l'activitat econòmica que s'hi genera tingui una major repercussió en inversions en la façana marítima, per exemple. Si no hi ha idees sobre les actuacions que cal fer-hi el futur immediat, ens oferim a explicar-les. Des de Vilanova i la Geltrú. La ciutat no es mereix aquesta inactivitat ni aquesta manca d'idees per a un lloc tan emblemàtic. 

Grup Municipal Socialista 
19 d'octubre de 2011

 

Mobilitat sense rumb

Mobilitat sense rumb. Així és com podem definir la política de l'actual equip de govern en aquesta matèria. Ja dèiem durant la passada campanya electoral que Convergència i Unió no tenia cap proposta i per tant cap model de mobilitat per a la ciutat. Aquest fet es va evidenciar d'una forma molt clara durant el debat entre les i els diferents caps de llista. La llavors candidata i ara alcaldessa no va donar cap resposta a la pregunta de quin era el seu model de mobilitat, només es va limitar a afirmar que el que calia eren més "senyals amables" a la ciutat.

Doncs bé, fins ara no hem pogut veure la amabilitat de cap dels nous senyals i sí que em pogut comprovar una certa deriva en els temes de mobilitat. Una deriva motivada per la manca d'un model de ciutat. Fins ara les actuacions en mobilitat responen en aquest nou mandat a impulsos sense cap reflexió prèvia i encara menys participada per ningú, ni pels propis veïns i veïnes afectades, ni per la resta de forces polítiques, ni pel Fòrum de Mobilitat, i en alguns casos fins i tot amb informes dels tècnics de mobilitat desaconsellant-les.

Posem alguns exemples:

Primer s'afirma que les càmeres instal·lades per regular el trànsit al centre de la ciutat no es posaran en marxa. Aquest fet ha provocat que actualment no existeixi cap control d'accés al centre i en alguns casos s'han produït certs moments de perill, en especial a la plaça Miró de Montgrós o al carrer Santa Anna venint del carrer Manel de Cabanyes. Però el més sorprenent de tot és que a les poques setmanes la regidora responsable de la matèria anuncia que sí, que ara sí que faran servir les càmeres, però que encara no saben per a què. Al mateix moment es modifiquen els sentits d'alguns trams de carrers de la ciutat, com ara a Manel de Cabanyes i al carrer Major, sense tenir present el Pla de pacificació del trànsit actual.

Tots i cadascun dels arguments són legítims, però des del nostre punt de vista no es poden aplicar mesures que afecten moltes persones sense almenys haver-ho compartit amb els veïns directament afectats i haver-los donat les explicacions oportunes. Però encara és més greu que aquestes mesures no responguin a cap criteri de mobilitat, com queda escrit en els informes redactats pels propis tècnics de mobilitat municipals, ni per tant a cap model de mobilitat per a la ciutat.

Fins ara s'ha tingut molt poca consideració per part del govern a l'hora d'informar els veïns d'alguns canvis en relació a la mobilitat. Ja hem donat uns exemples, però podríem seguir amb la supressió de l'aparcament al carrer Sitges, sense haver explicat als veïns les causes més enllà d'un paper enganxat a les parets, o la desaparició d'algunes parades de bus i de noves rutes (fruit d'una sentència judicial injusta, tot s'ha de dir) però sobre les quals els veïns se n'assabenten o pel butlletí municipal o després d'haver estat molt de temps esperant en una parada per la qual ja no passava cap bus. Evidentment aquests veïns ja han mostrat la seva indignació amb la recollida d'unes 250 signatures.

Creiem que cal ser més sensibles amb aquells canvis que afecten directament a la vida quotidiana de les persones i fins ara no ha estat així.

Fins fa pocs mesos la ciutat tenia un model de mobilitat, d'aquí tantes i tantes actuacions al llarg d'aquests últims anys que donaven sentit a aquest model. No sabem si a partir d'ara les actuacions en mobilitat respondran a les il·lusions de la pròpia regidora en fer-les, com ja va dir respecte als sentits que havia de tenir la rambla Pirelli, però el que està clar és que l'actual equip de govern està tirant per terra en quatre dies molts anys de treball compartits tant amb la resta de forces polítiques com amb la ciutadania respecte al model de mobilitat a la nostra ciutat.

Grup Municipal Socialista
5 d'octubre de 2011

 

Educació, Educació i Educació

Amb aquest eslògan "Educació, educació i educació", Tony Blair va arravatar el govern de Gran Bretanya al conservador John Major. Més de vint anys de governs de dreta van caure, en part, per un eslògan que els ciutadans de les illes van creure importantíssim. La idea va ser clara: cal millorar la base educativa dels nostres fills i filles. Cal que siguem capaços de sembrar una llavor que pugui ajudar a millorar les seves capacitats i per tant la nostra societat. I Tony Blair va guanyar per majoria absoluta.

Segons sembla –ho diuen diferents estudis- el sistema educatiu de l'Estat Espanyol es troba, en aquests moments, a la cua d'Europa. I malauradament a Catalunya no som diferents!. Hem d'admetre, si volem millorar, que el nostre sistema educatiu necessita una remodelació profunda que englobi tots els sectors que conformen el món educatiu. El món educatiu, però, no només és l'escola. No podem oblidar, com passa sovint, que l'entorn educatiu està format, també, per la família, l'entorn social de l'infant, i també pels "medis" (televisió, cinema, vídeo jocs, premsa, Internet, etc.) que, ens agradi o no, influeixen tant en la nostra societat.

Si tenim clar que l'educació ve determinada per aquests quatre pilars, potser estarem d'acord en que els nostres nois i noies, a l'ensenyament primari, es passen, obligatòriament, sis hores diàries dins l'escola, és a dir, una quarta part del dia. Això és el que coneixem com ensenyament obligatori. Per tant, una quarta part del dia, reben els ensenyaments de l'escola, però mentrestant, les altres tres quartes parts del dia, són educats per la família i el seu entorn més immediat.

Veient, doncs, la importància de TOT el que educa, és quan cal anar més enllà del nombre d'infants que comencen el curs, o quants d'aquests són estrangers, o quants barracons hi ha a Catalunya... potser cal que parlem més de pedagogia, de valors, de creativitat, i també de coneixements. Cal que parlem de civisme, de com actuem, de quin exemple donem cada un de nosaltres als més petits, de quins són els estereotips que anem transmetent de generació en generació, i sobretot de quin és el paper de les famílies.


Tots tenim el nostre paper, i des de l'Institut Municipal d'Educació i Treball (l'IMET) de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú volem treballar per estar al costat dels docents, però també per sensibilitzar a la població del paper important que tenim cada un de nosaltres.

Així doncs treballem, incansablement, dia a dia, per complir el que és el nostre deure més estricte: tenir les escoles netes i endreçades, però també volem anar més enllà, volem parlar de pedagogia. És per això que aquest curs, per l'IMET, comença farcit de nous projectes pedagògics, projectes que pretenen recolzar als docents en la seva tasca, però també projectes que volen anar més enllà de l'escola i arribar a tota la societat, a les famílies, a les entitats, a les administracions......

Els ajuntaments, i en aquest cas el que jo represento, no té por a parlar d'educació en el seu terme més ample. Ho reivindiquem davant el Departament d'Educació de la Generalitat i ens oferim, amb humilitat, als equips pedagògics dels centres, tot sabent que parlar de pedagogia és també parlar d'estabilitat dels equips docents, de centres dignes i d'autonomia de gestió educativa com a primer pas. Faig meu l'eslògan de Tony Blair: "educació, educació i educació".


Míriam Espinàs
Regidora d'Educació i Treball
Vilanova i la Geltrú 
Setembre 2010

 

L’Esport Escolar a Vilanova i la Geltrú

Dins el pla de mandat actual confeccionat per l'actual equip de govern trobem una voluntat manifesta de potenciació d'un nou model d'esport escolar, establint un marc educatiu de l'esport a Vilanova i la Geltrú, tant de l'oferta esportiva en horari lectiu com de l' extraescolar i que esdevingui el dinamitzador de l'oferta d'activitat física i esportiva de la nostra ciutat.

En aquest context entenem l'esport escolar com una activitat que ha d'estar a l'abast de tots els nens i nenes de la nostra ciutat i que sigui coherent amb el projecte educatiu de l' Escola, és a dir, que se sustenti sobre una base educativa, tècnica i pedagògica . És per això que donem suport i col·laborem amb la implantació del Pla Català d'esport a l'escola impulsat pel Consell Català de l'Esport a través dels Consells Esportius i treballem per garantir que en aquestes edats l'esport es realitzi a les escoles en les millors condicions possibles.

Aquesta aposta decidida per la promoció de l'esport escolar creiem que ha de comptar amb la complicitat i col·laboració de tots els agents implicats en l' Esport Escolar com són els centres educatius i AMPA's, el Consell Esportiu del Garraf, les entitats esportives i l' Ajuntament, per tal de garantir l'equilibri necessari per assolir la màxima participació i qualitat possible.

És per això que proposem a les entitats esportives que apostin per la promoció de l' esport a l'escola, és a dir que treballin de la mà dels centres educatius i creïn una base àmplia de participants, evitant l'especialització precoç mitjançant una proposta més educativa i de qualitat que garanteixi una bona educació esportiva i al mateix temps la formació de futurs esportistes per a aquestes entitats.

Les entitats esportives disposen d'eines que han demostrat ser efectives per poder apropar l'esport de la ciutat a l'escola. En aquest sentit el Programa d' Animació Educativa (PAE) i el catàleg d'esport extraescolar promoguts per l' Ajuntament permeten a les entitats esportives donar-se a conèixer als centres educatius i promocionar d'aquesta manera el seu esport. Actualment, els centres educatius tenen a l'abast un gran ventall de modalitats esportives per escollir dins de les seves activitats de centre.

Per altra banda per tal de garantir que la pràctica es realitzi en bones condicions, en els últims 4 anys s'han invertit més de 120.000 euros en arranjar totes les instal·lacions esportives dels Centres Educatius d' Infantil i Primària i Secundaria i s'ha aprovat un reglament d'ús de les instal·lacions en horari extraescolar que en garanteix el seu bon ús i manteniment. Aquestes actuacions han millorat sensiblement l'aprofitament esportiu dels espais exteriors dels centres i permeten acollir la major part de les modalitats esportives que s'oferten a Vilanova i la Geltrú.

Tot això sumat a la progressiva implantació del Pla Català d' Esport a l' Escola, en que els i les mestres són elements clau en la coordinació i la dinamització de l'esport extraescolar, ens situa en un context sense precedents per poder potenciar la pràctica esportiva en l'àmbit escolar a Vilanova i la Geltrú.


Grup Municipal Socialista
29 d'abril de 2009

 

L'Educació i el Treball

Fa sis mesos que va entrar en funcionament l'Institut Municipal d'Educació i Treball (IMET) a la nostra ciutat, organisme que pretén englobar i coordinar les polítiques educatives, formatives i ocupacionals del municipi.

Sis mesos també de debat social intens a l'entorn del món de l'educació i del món del treball.

És per això que ara, amb la visió d'aquests sis mesos de funcionament, amb els resultats que ja es comencen a percebre i amb la importància social que han assolit tots dos temes, aquest nou organisme, l'IMET, pren més importància que mai.

El món de l'educació està envoltat de dubtes i incerteses, una nova llei catalana que plana sobre les escoles, que tothom veu necessària però que pocs veuen quin ha de ser el camí per aconseguir-la.

Per altra banda, una crisi econòmica i social que està arribant més lluny del que molts experts havien cregut, i que està arribant a tots els racons de la societat, des de la construcció fins al comerç, passant per pràcticament tots els sectors econòmics.

Tenim una vaga del món de l'educació sobre la taula i tenim a la comarca un atur del 18,7%, tres punts superior a la mitja catalana.

Davant de tot això, quin ha de ser el paper de l'administració local? Lluny de quedar-nos aturats lamentant la situació, el que ens toca ara des de la nostra posició és treballar més que mai per fer front a la situació i posar el nostre granet de sorra per tal que la situació no empitjori.

Així doncs, tot i les dificultats, hem de saber aprofitar el que la situació actual ens ofereix, i en aquest sentit podem dir que sembla que el debat educatiu ha fet créixer l'interès de la ciutadania pel món de l'educació, tantes vegades oblidat. Nosaltres volem aprofitar aquest interès per implicar-hi els empresaris, el món sindical i a les associacions en general. Ells també han de tenir un paper actiu en el món educatiu, també és important donar-los la paraula i recollir les seves opinions.

De la mateixa manera, és important que la comunitat educativa s'impliqui en el desenvolupament econòmic de la nostra ciutat i del conjunt de la comarca, perquè la formació és la base del futur de la nostra societat i de la nostra economia, del que en fem ara dels nostres joves en dependrà el futur del nostre país. És per això que ara cal enfocar més que mai la formació post-obligatòria a les necessitats del mercat laboral, que puguem, entre tots, buscar solucions a l'abandonament prematur dels estudis per part d'alguns joves, i tants altres temes que tenim sobre la taula.

Amb aquests objectius, entre molts d'altres, treballem des de l'IMET. I és amb aquesta finalitat que darrerament hem constituït la Taula d'Educació i Treball, taula al voltant de la qual seiem els representants dels diferents sectors a debatre la situació actual, i com cal que es coordinin els esforços per assolir objectius comuns.

Junts continuarem treballant, i animem a tota la ciutadania perquè s'hi afegeixi i s'hi impliqui.


Grup Municipal Socialista
11 de març de 2009

 

Governs responsables

Des de fa un parell de mesos, el govern central no ha parat de generar iniciatives per fer front a la crisis. El pla per a l'estímul de l'economia inclou un total de 80 mesures: moratòria parcial d'hipoteques, nous estímuls a la contractació i a l'autocupació, suport al sistema financer, ajudes a sectors específics com el de l'automoció i la innovació empresarial, etc.
A banda de tot aquest paquet de mesures, pel que fa als ajuntaments una de les iniciatives més destacades és, sens dubte, la creació d'un Fons Estatal d'Inversió Local, dotat amb 8.000 milions d'euros, i un Fons Especial suplementari que permetrà invertir 3.000 milions d'euros més en actuacions immediates que contribueixin a dinamitzar l'economia.

Amb el Fons Estatal d'Inversió Local, els municipis podrem finançar obres de nova planificació i d'execució immediata (aquelles que no estiguin previstes en els pressupostos del 2009 i que es licitin en el termini d'un mes), mentre que el Fons Especial anirà destinat a aquells sectors estratègics que ajuden a alimentar el teixit econòmic i d'innovació del nostre territori i a crear llocs de treball a mitjà i llarg termini.

Per adjudicar cadascun dels projectes els ajuntaments haurem de tenir en compte les ofertes que creïn més ocupació i exigir que el personal contractat per a l'execució de les obres estigui desocupat.

Les condicions d'aquests ajuts faran que els 11,2 milions d'euros que rebrà Vilanova i la Geltrú es destinin, sobretot, a la millora de l'espai públic: reparacions de voreres, sanejament i vianalitzacions. Ben properament es presentarà des del govern municipal el llistat de les accions concretes que es duran a terme amb aquests fons.

A tot això segueixen vigents les mesures que va emprendre la Generalitat de Catalunya fa uns quants mesos a través de la publicació d'un decret llei de mesures urgents en matèria fiscal i financera per fer front a la crisi econòmica i que, principalment, pretenen millorar les restriccions de liquiditat del sistema financer a través de l'Institut Català de Finances (ICF). L'augment en 500 milions d'euros de la capacitat d'endeutament de l'ICF per facilitar la creació de noves línies de crèdit que millorin l'accés al finançament de les empreses catalanes, així com l'impuls a la construcció d'habitatge protegit, són mesures del tot escaients i altament necessàries.

Des del grup municipal socialista aplaudim totes aquestes iniciatives. En primer lloc perquè van dirigides a donar una sortida pragmàtica a l'actual situació de dificultat en la que es troben moltes famílies, particulars i empreses. En segon lloc perquè en molts casos aquestes mesures compten amb la participació dels ajuntaments, fet que possibilita l'acompliment d'un objectiu doble: per una banda realitzar millores molt necessàries pel conjunt de pobles i ciutats del país i de l'altra generar llocs de treball que permetin minimitzar els efectes negatius de l'actual situació econòmica.

Grup Municipal Socialista 
Març 2009

 

2009. Un pressupost de suport a les persones

L'Ajuntament va aprovar el passat dia 15 de desembre els pressupostos per l'any 2009. L'import total és de més de 106 MM€, repartits entre l'ajuntament i les diferents entitats autònomes i empreses municipals. D'aquets 106,8 MM€, 15,6 són d'inversions, o sigui, un 15%.

S'ha confeccionat un pressupost de contenció pensant amb els tres objectius que ens varem marcar: estalvi pressupostari, suport a les persones i manteniment de la inversió. I tot això sense oblidar les línees marc del Pla de Mandat municipal (2007-2011): cohesió social, enfortiment de la identitat i promoció de l'activitat econòmica.

En l'estalvi pressupostari constatar que a l'ajuntament d'un pressupost de 60,8 MM€ hem passat a un de 60. El motiu és que només en els tributs lligats a la construcció deixarem d'ingressar mes de 3MM€. Constatar que a l'any 2006 només de l'impost d'obres s'ingressaren 4,2 MM€ que representà un 7,8% del pressupost. En canvi per l'any vinent consignem 650.000€ que representa un 1% del pressupost. Aquest fet doncs ha marcat la confecció del pressupost. Hi ha regidories que han disminuït el seu pressupost, d'altres el mantenen i tres l'augmenten.

Els departaments que augmenten la dotació pressupostaria són: serveis socials, salut i sanitat; infància, adolescència, gent gran i plans d'equitat i educació i treball. Els augments responen a les línees locals de foment de l'ocupació i a l'increment de beques i ajudes a les famílies amb més necessitats. La partida d'ajuts a serveis socials augmenta 50.000€ per tal de tenir més recursos per garantir una qüestió bàsica com és l'habitatge. Un altre dels objectius d'aquests ajuts és afavorir la conciliació de la vida familiar, amb beques per activitats infantils que han de permetre que els pares i mares puguin treballar. En la línea de promoure l'autonomia de les persones en el seu domicili, els serveis contemplats en l'atenció a la dependència s'incrementen 100.000 €, ens referim concretament a les ajudes a domicili com son els àpats, la neteja de la llar i l'atenció personal, entre d'altres.

La dotació de la partida per ajuts dins de l'IMET creix quasi 24.000€. Aquests augments suposaran tenir una dotació un 20% superior en ajuts per llibres i material escolar, un 6% més en els ajuts per activitats i un 8% en els ajuts al transport escolar. L'oferta formativa per aturats, la formació continuada i el reciclatge, prioritzant l'adequació als sectors emergents i als oficis clàssics, suposarà una aportació de 1.674.000€. L'IMET crearà un nou servei, el Servei de Prospecció, per tal d'analitzar les necessitats de les empreses i poder oferir-los persones formades i que tindrà una dotació de 380.000€. I continuarem apostant per les contractacions conjunturals mitjançant polítiques actives com ara els tallers d'ocupació i els plans d'ocupació i de col·laboració social amb una dotació de 600.000€.

Hi ha regidories que tot i no augmentar la seva dotació proposen mesures de suport a les famílies i al mateix temps a l'activitat comercial. La regidoria de mobilitat, a través de VNG Aparcaments, comercialitzarà una sèrie d'abonaments per als aparcaments municipals amb l'objectiu de pacificar el trànsit i facilitar l'aparcament a un preu reduït: targetes de descompte de 30 minuts gratuïts als aparcaments de Casernes, Peixateria i Charlie Rivel, vals promocionals, bonus d'hores i la targeta escola. A més a més, el servei de bus urbà oferirà bonificacions a través de la Targeta Activa amb un descompte del 50% per a persones majors de 65 anys i la T-Jove amb un descompte del 35% per a joves fins a 25 anys. Totes aquestes mesures es posaran en marxa durant el mes de Gener.

Pel que fa a les inversions, la partida més important és la de la Llei de Barris: 3 MM€ que es repartiran en l'acabament de la Sala i el projecte de l'Auditori, reurbanització de carrers, instal·lació d'enllumenat, reforç del torrent de la pastera, ajuts per la instal·lació d'ascensors, ajuts per reparar façanes i edificis, millora d'instal·lacions d'aigua, contenidors soterrats i programes de socialització de joves i infants. Altres partides d'inversions també permetran la finalització de les obres del Teatre Principal i de la 1ª fase de l'edifici adjunt a l'ajuntament.

Com és sabut el pressupost es va aprovar amb el suport del grup de CiU a la proposta del govern. El Grup Municipal Socialista valora molt positivament el posicionament de CiU. Pensem que tal i com va passar en el Ple d'aprovació de les taxes fiscals, que 22 regidors dels 25 donin suport al pressupost municipal és un signe clar d'estabilitat institucional i, perquè no dir-ho, de bon govern. A través de la pràctica constant de l'acord i el diàleg pretenem generar major confiança a una immensa majoria de vilanovins i vilanovines.

Grup Municipal Socialista
Desembre 2008

 

Idees per desenvolupar l'Eixample Nord

El Consorci per al desenvolupament de l'Eixample Nord ha rebut divuit propostes d'equips d'urbanistes de diversa procedència per participar en la primera fase del Concurs d'idees per definir l'Eixample Nord. Aquest concurs és un primer pas per a la futura ordenació del sector urbanitzable de 105,77 hectàrees que està situat, a grans trets, entre el sòl urbà actual i la variant de la C-31 i que es preveu que tingui un caràcter d'usos mixt, és a dir combinarà una gran porció per a l'activitat econòmica dins del sector terciari i de serveis amb l'habitatge. El consorci és un organisme format per l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú amb l'objectiu que s'encarregui de desenvolupar en els propers anys l'Eixample Nord.

Abans de final mes el jurat nomenat a l'efecte seleccionarà entre tres i set equips per tal que treballin en propostes concretes, un procés que s'allargarà fins al mes de maig o juny. Paral·lelament l'equip de govern està preparant un procés de participació sobre el desenvolupament del sector a través de dos tallers. El primer tindrà lloc amb unes sessions que permetran recollir idees i suggeriments que es lliuraran als equips seleccionats perquè les puguin tenir en compte de cara a les seves propostes. El segon es farà a partir de la presentació de treballs i maquetes.

Un cop finalitzada la primera fase es demana als participants que elaborin propostes concretes d'ordenació d'usos i d'ubicació de serveis i equipaments per aquest sector a partir del que diu el planejament actual. Aquestes possibles ordenacions seran l'eix fonamental per desenvolupar el posterior Pla Parcial que haurà de contenir els diferents polígons d'actuació del sector.

L'Eixample Nord, segons la modificació inicial del PGOM feta al 2007, preveu impulsar la distribució de les importants zones de terciari i serveis, ajustada a les necessitats i als programes de foment de l'activitat econòmica del municipi; ajustar l'oferta futura d'habitatge tant lliure com protegit a les demandes de la ciutat; i incloure, a més, l'alliberament del sòl qualificat residencial de Platja Llarga per transferir-lo al sector.

Un dels objectius principals és afavorir un desenvolupament flexible amb subsectors mixtos, equilibrats i ben integrats a l'entorn, que combinin activitat econòmica i habitatge. Aquesta flexibilitat hauria de permetre la conservació i la integració d'usos preexistents, si s'escau; la millor distribució en el territori de les reserves per a sistemes; desenvolupar el sector amb criteris de sostenibilitat ambiental afavorint, entre d'altres mesures, la connexió de zones verdes i proposar una mobilitat adequada al futur de la ciutat... Es tracta de pensar un creixement ordenat de la ciutat dels propers anys.

En el darrer ple els grups municipals van aprovar una moció demanant la retirada de la proposta d'ARE a la nostra ciutat. Un dels principals arguments que han defensat els partits del govern és la necessitat de reflexionar sobre la totalitat del sector abans de proposar ordenacions, que el seu desenvolupament havia de proposar un equilibri entre els diferents polígons d'actuació, que amb tota seguretat s'allargarà uns quants anys, i que aquesta nova centralitat que es vol crear estigui lligada a la resta de ciutat com una oportunitat de resoldre temes urbanístics importants no només interiors. Fer-ho amb temps suficient, i amb participació ciutadana. No parlem d'un sector a desenvolupar íntegrament ni avui ni demà. Parlem d'un sòl on hi ha preexistències tant econòmiques com residencials a les quals cal o caldrà probablement donar resposta aviat.

Es tracta de planificar el creixement sostenible de la nostra ciutat, d'avançar-nos en definitiva. Lluny de negar els desenvolupaments perquè sí, o de creure que el creixement d'una ciutat és necessàriament dolent, creiem que una de les obligacions de l'administració municipal ha de ser precisament posar les eines a l'abast per encaixar futurs creixements amb qualitat i amb de la forma que entre tots hem decidit. Aquest concurs d'idees ens servirà a tots per fer aquest primer exercici de reflexió urbanística. 


Grup Municipal Socialista
14 de gener de 2009

 

Un any més, la Fira de Novembre

El mes de novembre anuncia l'arribada de la Fira. Aquest esdeveniment de caràcter marcadament comercial s'ha realitzat a la nostra ciutat des de temps immemorials, per això és considerat una tradició i el tenim com un dels certàmens més preuats del calendari local.

Un tret característic de la nostra Fira, que la diferencia de moltes altres, és el fet que es du a terme a l'aire lliure. A la pràctica, això significa que la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú, amb 25.000 m² de recinte, converteix la ciutat en el recinte firal d'espai obert més gran de Catalunya.

En un moment en que la situació econòmica és delicada, la Fira de Novembre esdevé més que mai un espai per a les noves oportunitats. Especialment, per als nous sectors de l'economia, aquells més innovadors i emergents, que trobaran durant el quatre dies de Fira un aparador inigualable per donar-se a conèixer. Paral·lelament, aquells sectors i negocis més consolidats i que ja gaudeixen d'un cert reconeixement reforçaran amb la presència a la Fira la seva imatge de marca, més enllà de poder ampliar les possibilitats de generar nous tractes comercials.

Els beneficis de la Fira són àmpliament coneguts i acceptats per tothom: atracció massiva de visitants al centre de la vila, més de 200.000 persones, que es tradueix en un augment de l'activitat econòmica pel conjunt de la ciutat. A més, la Fira també pot representar una oportunitat única per conèixer, i eventualment adquirir, nous productes i serveis.

Sense visitants la Fira perd sentit i consistència, per tant, en el marc del debat obert sobre el futur d'aquest certamen caldrà tenir sempre en compte la conservació d'aquest actiu que hem anat acumulant al llarg dels anys, edició rere edició.

El debat seguirà obert fins que la ciutat no disposi d'un espai firal a on, a més de la Fira de Novembre, s'hi puguin desenvolupar altres certàmens de tipus firal. És llavors quan caldrà prendre la decisió més encertada. Fins que això no passi gaudirem, com sempre, de la Fira de Novembre tal i com la coneixem.

Voldríem convidar a tots els vilanovins i vilanovines a passejar pels carrers del centre de la nostra ciutat durant aquest dies. Promet ser una caminada amable, plena d'oportunitats per conèixer productes i serveis de qualitat; empreses, comerços i entitats cíviques. De ben segur que en gaudireu.

Grup Municipal Socialista
5 de novembre de 2008

 

L'atenció social en moments de crisi

Sense entrar a valorar els motius i les circumstàncies macroeconòmiques que envolten la situació de crisi mundial que patim, el què si constatem és com, en poc temps, aquesta crisi financera global s'ha anat traduint en una crisi econòmica local que afecta el nostre dia a dia.

En aquest context, és evident que les oportunitats per afrontar aquesta situació de crisi no són les mateixes per a tots els ciutadans, i els governs progressistes no podem permetre que els sectors més febles de la societat siguin els que en paguin les conseqüències.

I com que en política no valen les paraules sinó les accions concretes, l'ajuntament ha volgut deixar clara la seva voluntat de promoure mesures orientades a dos objectius fonamentals en moments com els que estem passant: per una banda, satisfer les necessitats bàsiques dels col·lectius més vulnerables i, per l'altre, promoure accions que facilitin l'accés a llocs de treball. És a dir, portar a terme un seguit d'actuacions orientades a evitar la fractura social.

I com que l'eina per explicitar aquestes voluntats és el pressupost, veiem que l'any 2009 les úniques partides que han estat incrementades han estat aquelles relacionades amb accions de suport a les persones. Concretament, i tal com ja s'ha comentat en diferents ocasions, el pressupost de serveis socials ha incrementat en 150.000 euros, distribuïts entre els dos conceptes que més poden facilitar l'atenció a les situacions més vulnerables, com són els ajuts econòmics i els serveis a la dependència.

En el cas dels ajuts econòmics, l'increment està destinat, en una part important, a garantir a les persones que puguin disposar d'elements bàsics com l'habitatge o la conciliació de la vida laboral. En el cas dels serveis d'atenció a la dependència, l'increment està destinat a augmentar la cobertura dels serveis, essent els més importants els Serveis d'Ajuda a Domicili (àpats, neteja de la llar i atenció personal, entre d'altres).

Però cal esmentar que el compromís d'aquest ajuntament no s'inicia en el pressupost de l'any 2009, sinó que en els darrers anys està realitzant un esforç continuat en aquest aspecte. Així veiem que, a l'any 2008, les partides destinades a garantir els elements bàsics a les persones en situació més vulnerable ja van ser incrementades en 257.000 Euros.

Aquest increment de la despesa és degut, per una banda, a la implementació de la llei d'atenció a la dependència i, per l'altre, a un augment de sol·licituds d'ajuts motivat, segurament, per l'inici de l'impacte de la crisi en una part més important de la població.

Això què vol dir? que des de l'Ajuntament s'està fent un esforç important per arribar a més persones, a més famílies que requereixen d'ajuda per mantenir els nivells elementals de vida.

I per què? Perquè ara que el sistema econòmic ha entrat en crisi és quan els estats del benestar han de mostrar-se més forts que mai, i volem deixar clar que la crisi no ha de parar el procés de desenvolupament social ni el desplegament de les noves lleis socials. Afectarà segurament el calendari, que no serà el què tots voldríem, però no la decisió política de fer tot el possible per a mantenir la tan desitjada equitat social.

Grup Municipal Socialista 
4 de març de 2008

© Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Plaça de la Vila, 8. 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 00 00