PSC

Índex

 

El nou Pla General, noves oportunitats per a la ciutat

El Ple extraordinari de dilluns 23 de gener, celebrat a proposta dels grups municipals del PSC i ICV, va acordar iniciar els treballs per a que la ciutat disposi els propers anys d'un nou Pla General d'Urbanisme. La votació, amb una àmplia majoria dels grups municipals, assenta les bases per a començar el debat i les reflexions sobre el document futur.

El Pla General és el document urbanístic que recull l'expressió de la Vilanova i la Geltrú que volem per als propers anys, però és sobretot el document polític, que plasma quina ciutat volem. Una eina que marca el full de ruta que tots plegats volem assumir en un context econòmic difícil. Precisament plantejar realitzar el nou Pla General creiem que és una oportunitat en moments com l'actual, amb poques perspectives de creixement i amb l'esclat de la bombolla immobiliària arreu del país, també a la nostra ciutat. Una oportunitat per a reflexionar cap a on volem anar plegats.

No podem oblidar però, que els 10 anys de vigència de l'actual Pla General han permès resoldre qüestions que no són menors i que feia dècades que es trobaven sobre la taula: la recuperació dels nuclis antics amb una notable regeneració, el Pla Especial del Port, la solució per a l'àmbit de Cap de Creu, la protecció de Platja Llarga gràcies a l'impuls i la perseverança ciutadana, la dotació de nous espais públics, zones industrials per a possibilitar noves activitats econòmiques a Santa Magdalena i Masia d'en Notari o petites operacions que ens han permès regenerar sectors de la ciutat i dotar-nos d'equipaments públics tant necessaris, com la zona esportiva o iniciar operacions per a dotar-nos d'habitatge públic o infraestructures com la Ronda Ibèrica.

El nou Pla General serà un document que positiu que ens ha d'ajudar a corregir situacions, adaptar-nos a nova legislació, i sempre amb vocació de ser una eina útil per a la qualitat de vida de la Vilanova i la Geltrú que tots volem. Per això plantegem redefinir sectors de creixement amb un calendari factible, el tractament del sòl no urbanitzable, de plantejar solucions a les urbanitzacions periurbanes, l'estudi de la mobilitat a la ciutat i de les infraestructures, de les necessitats d'habitatge social, equipaments públics i zones verdes, de nou sòl per activitats productives al servei de la promoció econòmica amb impuls municipal, la protecció i gestió del nostre patrimoni arquitectònic, la proposta per a l'Eixample Nord com un sector per a les properes dècades...

L'acord del Ple municipal permetrà doncs, preparar la ciutat per a buscar noves oportunitats, per a sortir més reforçats d'aquesta crisi tot apostant per un model de ciutat compacta, viva, ben planificada i amb uns creixements ordenats.

La ciutat es deu només als seus autèntics protagonistes: la ciutadania i al seu anhel i aspiració a viure en un espai col•lectiu més just, per això, instruments com el futur Pla General han d'estar única i exclusivament a aquest servei, és des d'aquesta premissa, que des del PSC ens oferim a aquest debat: amb vocació d'aportar, de ser constructius, de diàleg i amb voluntat de consens.

Perquè la realització d'un nou planejament urbanístic caldrà realitzar-lo des d'una amplitud de mires, tenint en compte els interessos generals de la ciutat i de les futures generacions.

Deia el filòsof Henri Lefebvre al seu “Dret a la ciutat” que cal formular un dret a la vida urbana partint de la societat i les persones com a actius, un dret que entenem que passa per assolir altes quotes de qualitat de vida a tots els espais de la ciutat. Precisament per aquest motiu cal incorporar a la tasca de reflexió sobre la ciutat del futur noves mirades i perspectives que els darrers anys adquireixen més protagonisme com la cohesió social, la participació ciutadana o la sostenibilitat, aspectes que enriquiran el camí que just hem començat per a fer una Vilanova i la Geltrú més pròspera.


Joan Ignasi Elena, Grup Municipal Socialista
1 de febrer de 2012

 

Nadal, l'oportunitat perduda

Un cop passades les Festes arriba el moment de valorar la campanya de Nadal a Vilanova i la Geltrú, de fer-ne un balanç necessàriament crític però amb vocació constructiva. 

Els comerciants tenien per davant un repte molt gran, amb una situació econòmica complicada, expectatives de vendes a la baixa i més hores de feina amb menys personal. I l'han superat amb escreix, gràcies a l'esforç i "l'ofici". 

I de l'acció del Govern municipal, qué en podem dir? L'inversió pública del mandant anterior al centre i nucli antic ens va permetre sentar les bases perqué el comerç pugui ser un dels paradigmes de futur de la ciutat. Però ara toca creure-hi, no només utilitzar-lo com a recurs retòric. 

Durant aquestes Festes, es produia la conjunció de dos moments amb un gran potencial d'impacte. D'una banda, i com cada any, la campanya de Nadal que és el gran moment pels establiments; i de l'altra, l'obertura de la C-15 en el tram fins a Vilafranca, que podia generar, com a mínim, curiositat a les viles de l'Eix Diagonal i que ha de ser punta de llança del posicionament de la nostra ciutat com el centre comercial per desenes de milers de persones. Però desenganyem-nos, la il·lusió per visitar-nos s'ha de generar i la mera inauguració de la carretera -com s'ha comprobat- no es converteix en cues de cotxes ni riudades de gent per si mateixa. 

El resultat no ha estat l'esperat. És positiva i certament valorada l'actitud de diàleg del regidor de promoció econòmica, però no n'hi ha prou. El diàleg sense acció ens deixa a meitat de camí. D'aquí que calgui destacar tres disfuncions importants que s'han produit en aquest moment crucial que acabem de deixar endarrera. 

Primer, una falta de previsió. La precipitació en la campanya d'estiu era justificable per la recent incorporació del nou equip al Govern municipal, però d'això fa ja sis mesos i -en general- Nadal acostuma a caure sempre en 25 de desembre. A més, l'obertura de la C15 en desembre era coneguda. Perqué doncs no definir la promoció fins l'últim moment? El Govern no va dur aquesta campanya a la Comissió Informativa corresponent fins a principis de desembre i no es va presentar al sector fins la segons setmana del mateix mes! Per contra, i amb planificació, es poden maximitzar els recursos i es té més capacitat de crear sinèrgies i arribar més enllà per fer conèixer la ciutat. 

Segon, la mancade coherència dins el Govern i la poca voluntat. Era conscient la regidora de Serveis Viaris que amb la seva negativa a ampliar l'enllumenat nadalenc afectava la promoció econòmica de la ciutat? La perseverància dels comerciants va fer rectificar al Govern, desdient-se de la negativa inicial i buscant més llums. 

L'anterior Govern havia pactat el patrocini de l'enllumenat per reduir al màxim el cost d'un complement tan necessari, el que ens porta al tercer i últim punt: la confusió conceptual. Les llums de Nadal no sòn una despesa sinó una inversió. Aquí es presumia d'un estalvi inexistent, quan en moltes ciutats sòn un reclam per si mateixes, i això ens hauria de fer reflexionar sobre si hem estat a l'alçada dels grans pols d'atracció comercial del nostre país. 

Tot plegat ens porta a concluir, de manera certament dura -com el propi moment que vivim- que les mancances del Govern han perjudicat el potencial econòmic de la ciutat i que ha estat insuficient -en el millor dels casos- en la gestió de les expectatives que podia generar la C-15. 

Però encara som a temps de revertir la situació. Comptem amb un comerç de qualitat, divers i amb un atribut importantíssim en un mòn cada cop més despersonalitzat: la confiança. Un sector amb capacitat per generar ocupació i el que més ha contingut l'impacte de la crisis a la notra ciutat, una posició que difícilment podrà mantenir si no hi ajudem tots. 

Aquest Nadal, el Govern ha perdut una gran opotunitat per posicionar-nos com a destí comercial de les poblacions de l'Eix Diagonal, reforçant la campanya de Nadal, però ens queda crèdit i temps per redreçar la situació i aquest esforç s'haurà de veure reflectit en els pressupostos que presenti el Govern per l'any 2012. 

És moment de recolzar el sector, la seva inventiva i constant capacitat per reinventar-se. Diguem ben alt que és bo comprar a Vilanova i la Geltrú i fem sentir a comerciants i restauradors que l'Administració està al seu costat per escoltar-los, però també i sobretot, per actuar. 

Oriol Escalas, regidor del Grup Municipal Socialista
19 de gener de 2012

 

Eix Diagonal: tenacitat i ambició de futur

La posada en marxa de l'Eix Diagonal -la nova C-15- representa una oportunitat per al conjunt de la comarca del Garraf. En primer lloc perquè posem ordre a la necessària millora de les infraestructures de mobilitat que connecten persones i negocis amb la resta de territoris, amb una autovia que ens permet ser al centre del país i amb accessos a les grans xarxes de comunicació com l'AP-7, l'A-2 i l'Eix Diagonal, amb millors condicions de seguretat. Un nou eix viari adaptat a les necessitats presents i futures d'una comarca que presenta un dèficit històric en tot allò que està relacionat amb les infraestructures de transport i sobre el qual també caldrà estar atents en que els plans de transport públic també siguin beneficats d'aquest nou eix.

I en segon lloc, i més destacable, l'Eix Diagonal és també la columna vertebral d'un territori amb un àmbit d'influència immediat de gairebé 500.000 persones, i això ens ha de permetre, i també ens obliga, a pensar en estratègies de promoció econòmica, comercial i turística. A generar dinàmiques que ajudin a potenciar les nostres economies, que ens posicionin com a comarca amb un turisme de qualitat, comerç de proximitat, una rica gastronomia amb una aposta pels productes de la terra i amb un entorn patrimonial i natural envejable. I amb condicions per a ser un excel•lent lloc per a la implantació de negocis. Però també ens ha d'ajudar a consolidar les nostres empreses, per això, aquesta nova infraestructura està justificada pel valor afegit que genera la seva existència i que ens ha de fer més competitius. Pensar en aquest territori amb noves oportunitats que obre l'Eix Diagonal, amb un conjunt de viles i pobles i amb ciutats consolidades que trenquen la radialitat metropolitana: el Garraf, l'Alt Penedès, l'Anoia i el Bages; com a porta d'entrada cap a l'interior i sortida marítima de les comarques centrals del país.

Una aposta que neix des del territori, a partir de l'aposta i la visió ampla i de país, que van tenir ara fa una dècada, els alcaldes de les capitals de les quatre comarques. Per això vull fer un reconeixement a tots ells, per la seva tenacitat en aconseguir que això sigui avui realitat. També al Govern de la Generalitat que va creure en aquest projecte, apostant amb una inversió pública més que destacable, com també a tots aquells que han fet possible la seva execució, des dels tècnics fins a les empreses constructores.

Ens cal ambició i confiança en el futur i aquesta nova via ens ha de permetre iniciar una nova etapa de treball conjunt entre totes les institucions públiques, amb el sector privat i amb la ciutadania, per a poder aprofitar totes les seves potencialitats. L'èxit d'aquests 67 quilòmetres segurament no els veurem a curt termini, però és ja un element per a disposició de totes les estratègies territorials de futur, per tal de que esdevingui també una eina de dinamització i de creixement.

Juan Luis Ruiz, regidor Grup Municipal Socialista
7 de desembre de 2011

 

L’Eix Diagonal: un exemple de planificació estratègica per al futur

El proper mes de novembre, i en el marc de la Fira, celebrarem 12 anys de la Declaració de l'Eix Diagonal, formulada l'any 1999 per les ciutats de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa. En aquella declaració es realitzava la petició d'un eix de comunicació com una aposta estratègica i de futur per part d'un conjunt de ciutats mitjanes que han tingut un paper fonamental en el desenvolupament de Catalunya: com a centres productius, nusos de comunicació i transports; també com a espais privilegiats al territori, amb una àrea d'influència de vora les 400.000 persones, amb aspectes diferenciadors però també de trobada en iniciatives relacionades amb la competitivitat i la promoció dels territoris.

Una aposta per la planificació per part d'una xarxa de ciutats fortes i plurals, com a complement i alternativa a l'àrea metropolitana. Aquella declaració demanava a la Generalitat la comunicació directa a través d'una nova infraestructura, que acostés aquestes ciutats entre elles, que permetés lligar-les i alhora que ens apropés a altres centres generadors d'oportunitats. Avui, l'Eix Diagonal esdevindrà una realitat. I ho és gràcies a la planificació conjunta i l'aposta iniciada des del territori. Rebutjada en els seus termes per part del govern de CiU a la Generalitat, és amb el govern encapçalat pel President Maragall a finals de 2003, que es comença a impulsar de forma decidida aquest projecte, conjuntament i en el marc de la planificació territorial del país. Perquè si bé es cert que la nova C-15 – l'Eix Diagonal – ens ha de permetre apropar a la nostra ciutat noves realitats i generar a les nostres activitats nous actius, això no respon a una tasca de previsió aïllada ni a cap desig aïllat del territori. Al darrera hi ha una necessitat i una visió estratègica per a generar oportunitats. Pensar les ciutats i el país és una tasca sovint poc valorada per certs responsables polítics, però necessària. Definir estratègies i fulls d'actuació gràcies a aquesta feina ens permet avui a la ciutat, parlar de noves oportunitats econòmiques amb aquesta obertura de l'Eix Diagonal, com també és igual d'important sortir i travar aliances d'èxit: l'Eix Diagonal, o la de l'Arc Metropolità; ser present als centres de decisió i planificació és avui més que mai una obligació de territoris com el nostre, per tal de replantejar el nostre model de desenvolupament local.

Aquests dies parlem del futur del Port i també de la necessitat de planificar espais com la Plaça del Port. La sortida natural de l'Eix Diagonal acaba precisament en aquest espai, emblemàtic per als vilanovins i vilanovines, que esdevé alhora una barrera entre la ciutat i el mar. Defensem un Port amb futur i creació de riquesa i ben integrat a la ciutat, i això passa també per impulsar una bona planificació urbana ideada i pensada des de l'àmbit públic, defensant primer els interessos de la ciutat, que faciliti la implantació de l'activitat econòmica i d'usos cívics d'una zona amb una gran potencialitat. El Port i la zona marítima i, en el futur, l'Eixample Nord són dues noves centralitats a la ciutat, que han de veure's beneficiades d'una tasca de planificació exemplar, que prevegi usos per a les activitats econòmiques en espais diversificats, amb equipaments ciutadans de qualitat i noves zones verdes.

Ens cal defensar processos de disseny d'estratègies i de planificació col•lectiva davant d'imprevisions i d'una falta d'iniciativa i de visió ampla sobre els diversos elements estratègics de la ciutat; és una aposta que amb riscos, però sobretot amb les oportunitats, poden acabar generant resultats com la construcció d'un Eix que apropa Vilanova i la Geltrú a l'interior del país i a noves xarxes de comunicació. La planificació i l'estratègia al servei de la col•lectivitat, pensada des del territori amb visió de futur. Una planificació que els governs de CiU a la Generalitat van menystenir durant anys i que, com sol passar quan parlem de planificació del futur, només un govern d'esquerres es va cuidar de tirar endavant.


Grup Municipal Socialista de Vilanova i la Geltrú
9 de novembre de 2011

 

Vilanova i la Geltrú no decidirà com ha de ser el port

Darrerament hem pogut escoltar que la plaça del Port es farà en funció del que diguin els inversos. Sembla ser que la manca d'idees del govern municipal està fent posposar temes en l'àmbit urbanístic i el port deu ser un d'ells. Durant la campanya electoral CiU va parlar a tort i a dret de la façana marítima i del turisme i ara resulta que quan cal anar prenent decisions es va a demanar ajut a Barcelona i s'està a l'espera. No serà perquè el govern anterior no hagués fet la feina. 

Com es recordarà, el 2007, després d'un llarg procés de participació, es va aprovar el Pla Especial del Port, un document urbanístic que tenia com a objectiu donar coherència a les activitats que tenen lloc al port. Aquest document té la particularitat que va ser aprovat conjuntament pel municipi i per la Generalitat. El resultat final del text es pot compartir o no, però no es pot negar que fins ara està servint de full de ruta per desenvolupar-hi projectes nous. 

El Pla Especial (PE) té per a la ciutat el valor que recull compromisos que la Generalitat, a través de l'empresa Ports de Catalunya, havia adquirit envers la ciutat. Sens dubte, el més significatiu és el projecte del que hauria de ser la futura plaça del Port, un espai que, ben gestionat, pot servir per donar un bon impuls, no només econòmic, a la ciutat. El PE preveu una ordenació, però fixa l'obligatorietat de redactar un estudi de detall previ per a aquest espai abans d'aixecar cap edificació o fer-hi actuacions. Això és el que l'empresa Ports ha encarregat aquests darrers anys. Es tractava de pensar abans d'actuar. La redacció d'aquest document ha anat madurant durant l'anterior mandat i creiem que està llest per a la seva discussió, que es va anar endarrerint perquè es va voler lligar a la possible subvenció de la llei de Barris per a la Marina. Els usos del sòl que recull el PE són clars. Es preveia que hi hauria d'haver espais per a la investigació científica (en què la UPC hi té un paper clau), per a l'activitat comercial i l'oci, per als serveis administratius i un espai cívic i cultural. El PE també limita el percentatge màxim d'ocupació del sòl perquè no fos una nova barrera davant del mar. 

La distribució de tot plegat queda recollit en el document esborrany treballat fins ara, un document que fa unes hipòtesis d'ubicació d'espais i de fases d'execució. Entenem que la feina de “pensar” està feta, que els compromisos que va adquirir el Govern de la Generalitat a través de Ports encara són vigents i no s'han de perdre de vista, malgrat la situació econòmica actual, que pot endarrerir calendaris. Creiem que ara cal posar-se a treballar a fons en el tema. Debatre. L'anterior govern municipal va aconseguir unes contraprestacions de Ports per a la ciutat que es van materialitzar en les obres del passeig del Carme i el compromís de reordenar la plaça del Port, a partir de l'agost del 2011 que acabava la darrera concessió, perquè la ciutat “entrés al port” fins a poder tocar l'aigua sense cap barrera, i cedint un espai cultural i cívic en aquesta plaça. A més, i fruit de la construcció de l'espai de Gran Marina, també hi havia el compromís de la construcció d'un edifici al sector del Trajo de Garbí que hauria de donar serveis a la nàutica local, els plànols del qual estan dibuixats. Són compromisos que s'han de seguir de prop. 

De moment, el govern municipal actual ens diu que ha parlat amb els qui en tenen competències i sembla que ha aconseguit que s'aturin aquests projectes i que s'estigui “a l'espera dels operadors”, com si els documents urbanístics aprovats i vigents actualment no existissin, com si partíssim de zero, com si la ciutat no hagués dit res en cap document. Hem sabut recentment que tenim un nou membre local al Consell General de l'empresa Ports de Catalunya. Ho celebrem. És un bon primer pas, el següent hauria de ser formar part en el futur del consell executiu, veritable òrgan de govern sobre els ports que gestiona la Generalitat. Però no només són importants els càrrecs, sinó què es vol fer en aquests llocs, i sobre què s'hi vol fer al Port amb prou feines n'hem escoltat vaguetats. 

El nostre partit ha reflexionat sobre el port, té una idea i la té explicada en documents. Una idea, per cert, que passa indefectiblement perquè la ciutat pugui incidir en la gestió del port i perquè l'activitat econòmica que s'hi genera tingui una major repercussió en inversions en la façana marítima, per exemple. Si no hi ha idees sobre les actuacions que cal fer-hi el futur immediat, ens oferim a explicar-les. Des de Vilanova i la Geltrú. La ciutat no es mereix aquesta inactivitat ni aquesta manca d'idees per a un lloc tan emblemàtic. 

Grup Municipal Socialista 
19 d'octubre de 2011

 

Mobilitat sense rumb

Mobilitat sense rumb. Així és com podem definir la política de l'actual equip de govern en aquesta matèria. Ja dèiem durant la passada campanya electoral que Convergència i Unió no tenia cap proposta i per tant cap model de mobilitat per a la ciutat. Aquest fet es va evidenciar d'una forma molt clara durant el debat entre les i els diferents caps de llista. La llavors candidata i ara alcaldessa no va donar cap resposta a la pregunta de quin era el seu model de mobilitat, només es va limitar a afirmar que el que calia eren més "senyals amables" a la ciutat.

Doncs bé, fins ara no hem pogut veure la amabilitat de cap dels nous senyals i sí que em pogut comprovar una certa deriva en els temes de mobilitat. Una deriva motivada per la manca d'un model de ciutat. Fins ara les actuacions en mobilitat responen en aquest nou mandat a impulsos sense cap reflexió prèvia i encara menys participada per ningú, ni pels propis veïns i veïnes afectades, ni per la resta de forces polítiques, ni pel Fòrum de Mobilitat, i en alguns casos fins i tot amb informes dels tècnics de mobilitat desaconsellant-les.

Posem alguns exemples:

Primer s'afirma que les càmeres instal·lades per regular el trànsit al centre de la ciutat no es posaran en marxa. Aquest fet ha provocat que actualment no existeixi cap control d'accés al centre i en alguns casos s'han produït certs moments de perill, en especial a la plaça Miró de Montgrós o al carrer Santa Anna venint del carrer Manel de Cabanyes. Però el més sorprenent de tot és que a les poques setmanes la regidora responsable de la matèria anuncia que sí, que ara sí que faran servir les càmeres, però que encara no saben per a què. Al mateix moment es modifiquen els sentits d'alguns trams de carrers de la ciutat, com ara a Manel de Cabanyes i al carrer Major, sense tenir present el Pla de pacificació del trànsit actual.

Tots i cadascun dels arguments són legítims, però des del nostre punt de vista no es poden aplicar mesures que afecten moltes persones sense almenys haver-ho compartit amb els veïns directament afectats i haver-los donat les explicacions oportunes. Però encara és més greu que aquestes mesures no responguin a cap criteri de mobilitat, com queda escrit en els informes redactats pels propis tècnics de mobilitat municipals, ni per tant a cap model de mobilitat per a la ciutat.

Fins ara s'ha tingut molt poca consideració per part del govern a l'hora d'informar els veïns d'alguns canvis en relació a la mobilitat. Ja hem donat uns exemples, però podríem seguir amb la supressió de l'aparcament al carrer Sitges, sense haver explicat als veïns les causes més enllà d'un paper enganxat a les parets, o la desaparició d'algunes parades de bus i de noves rutes (fruit d'una sentència judicial injusta, tot s'ha de dir) però sobre les quals els veïns se n'assabenten o pel butlletí municipal o després d'haver estat molt de temps esperant en una parada per la qual ja no passava cap bus. Evidentment aquests veïns ja han mostrat la seva indignació amb la recollida d'unes 250 signatures.

Creiem que cal ser més sensibles amb aquells canvis que afecten directament a la vida quotidiana de les persones i fins ara no ha estat així.

Fins fa pocs mesos la ciutat tenia un model de mobilitat, d'aquí tantes i tantes actuacions al llarg d'aquests últims anys que donaven sentit a aquest model. No sabem si a partir d'ara les actuacions en mobilitat respondran a les il·lusions de la pròpia regidora en fer-les, com ja va dir respecte als sentits que havia de tenir la rambla Pirelli, però el que està clar és que l'actual equip de govern està tirant per terra en quatre dies molts anys de treball compartits tant amb la resta de forces polítiques com amb la ciutadania respecte al model de mobilitat a la nostra ciutat.

Grup Municipal Socialista
5 d'octubre de 2011

 

Educació, Educació i Educació

Amb aquest eslògan "Educació, educació i educació", Tony Blair va arravatar el govern de Gran Bretanya al conservador John Major. Més de vint anys de governs de dreta van caure, en part, per un eslògan que els ciutadans de les illes van creure importantíssim. La idea va ser clara: cal millorar la base educativa dels nostres fills i filles. Cal que siguem capaços de sembrar una llavor que pugui ajudar a millorar les seves capacitats i per tant la nostra societat. I Tony Blair va guanyar per majoria absoluta.

Segons sembla –ho diuen diferents estudis- el sistema educatiu de l'Estat Espanyol es troba, en aquests moments, a la cua d'Europa. I malauradament a Catalunya no som diferents!. Hem d'admetre, si volem millorar, que el nostre sistema educatiu necessita una remodelació profunda que englobi tots els sectors que conformen el món educatiu. El món educatiu, però, no només és l'escola. No podem oblidar, com passa sovint, que l'entorn educatiu està format, també, per la família, l'entorn social de l'infant, i també pels “medis” (televisió, cinema, vídeo jocs, premsa, Internet, etc.) que, ens agradi o no, influeixen tant en la nostra societat.

Si tenim clar que l'educació ve determinada per aquests quatre pilars, potser estarem d'acord en que els nostres nois i noies, a l'ensenyament primari, es passen, obligatòriament, sis hores diàries dins l'escola, és a dir, una quarta part del dia. Això és el que coneixem com ensenyament obligatori. Per tant, una quarta part del dia, reben els ensenyaments de l'escola, però mentrestant, les altres tres quartes parts del dia, són educats per la família i el seu entorn més immediat.

Veient, doncs, la importància de TOT el que educa, és quan cal anar més enllà del nombre d'infants que comencen el curs, o quants d'aquests són estrangers, o quants barracons hi ha a Catalunya... potser cal que parlem més de pedagogia, de valors, de creativitat, i també de coneixements. Cal que parlem de civisme, de com actuem, de quin exemple donem cada un de nosaltres als més petits, de quins són els estereotips que anem transmetent de generació en generació, i sobretot de quin és el paper de les famílies.


Tots tenim el nostre paper, i des de l'Institut Municipal d'Educació i Treball (l'IMET) de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú volem treballar per estar al costat dels docents, però també per sensibilitzar a la població del paper important que tenim cada un de nosaltres.

Així doncs treballem, incansablement, dia a dia, per complir el que és el nostre deure més estricte: tenir les escoles netes i endreçades, però també volem anar més enllà, volem parlar de pedagogia. És per això que aquest curs, per l'IMET, comença farcit de nous projectes pedagògics, projectes que pretenen recolzar als docents en la seva tasca, però també projectes que volen anar més enllà de l'escola i arribar a tota la societat, a les famílies, a les entitats, a les administracions......

Els ajuntaments, i en aquest cas el que jo represento, no té por a parlar d'educació en el seu terme més ample. Ho reivindiquem davant el Departament d'Educació de la Generalitat i ens oferim, amb humilitat, als equips pedagògics dels centres, tot sabent que parlar de pedagogia és també parlar d'estabilitat dels equips docents, de centres dignes i d'autonomia de gestió educativa com a primer pas. Faig meu l'eslògan de Tony Blair: “educació, educació i educació”.


Míriam Espinàs
Regidora d'Educació i Treball
Vilanova i la Geltrú

 

L’Esport Escolar a Vilanova i la Geltrú

Dins el pla de mandat actual confeccionat per l'actual equip de govern trobem una voluntat manifesta de potenciació d'un nou model d'esport escolar, establint un marc educatiu de l'esport a Vilanova i la Geltrú, tant de l'oferta esportiva en horari lectiu com de l' extraescolar i que esdevingui el dinamitzador de l'oferta d'activitat física i esportiva de la nostra ciutat.

En aquest context entenem l'esport escolar com una activitat que ha d'estar a l'abast de tots els nens i nenes de la nostra ciutat i que sigui coherent amb el projecte educatiu de l' Escola, és a dir, que se sustenti sobre una base educativa, tècnica i pedagògica . És per això que donem suport i col·laborem amb la implantació del Pla Català d'esport a l'escola impulsat pel Consell Català de l'Esport a través dels Consells Esportius i treballem per garantir que en aquestes edats l'esport es realitzi a les escoles en les millors condicions possibles.

Aquesta aposta decidida per la promoció de l'esport escolar creiem que ha de comptar amb la complicitat i col·laboració de tots els agents implicats en l' Esport Escolar com són els centres educatius i AMPA's, el Consell Esportiu del Garraf, les entitats esportives i l' Ajuntament, per tal de garantir l'equilibri necessari per assolir la màxima participació i qualitat possible.

És per això que proposem a les entitats esportives que apostin per la promoció de l' esport a l'escola, és a dir que treballin de la mà dels centres educatius i creïn una base àmplia de participants, evitant l'especialització precoç mitjançant una proposta més educativa i de qualitat que garanteixi una bona educació esportiva i al mateix temps la formació de futurs esportistes per a aquestes entitats.

Les entitats esportives disposen d'eines que han demostrat ser efectives per poder apropar l'esport de la ciutat a l'escola. En aquest sentit el Programa d' Animació Educativa (PAE) i el catàleg d'esport extraescolar promoguts per l' Ajuntament permeten a les entitats esportives donar-se a conèixer als centres educatius i promocionar d'aquesta manera el seu esport. Actualment, els centres educatius tenen a l'abast un gran ventall de modalitats esportives per escollir dins de les seves activitats de centre.

Per altra banda per tal de garantir que la pràctica es realitzi en bones condicions, en els últims 4 anys s'han invertit més de 120.000 euros en arranjar totes les instal·lacions esportives dels Centres Educatius d' Infantil i Primària i Secundaria i s'ha aprovat un reglament d'ús de les instal·lacions en horari extraescolar que en garanteix el seu bon ús i manteniment. Aquestes actuacions han millorat sensiblement l'aprofitament esportiu dels espais exteriors dels centres i permeten acollir la major part de les modalitats esportives que s'oferten a Vilanova i la Geltrú.

Tot això sumat a la progressiva implantació del Pla Català d' Esport a l' Escola, en que els i les mestres són elements clau en la coordinació i la dinamització de l'esport extraescolar, ens situa en un context sense precedents per poder potenciar la pràctica esportiva en l'àmbit escolar a Vilanova i la Geltrú.


Grup Municipal Socialista
29 d'abril de 2009

 

L'Educació i el Treball

Fa sis mesos que va entrar en funcionament l'Institut Municipal d'Educació i Treball (IMET) a la nostra ciutat, organisme que pretén englobar i coordinar les polítiques educatives, formatives i ocupacionals del municipi.

Sis mesos també de debat social intens a l'entorn del món de l'educació i del món del treball.

És per això que ara, amb la visió d'aquests sis mesos de funcionament, amb els resultats que ja es comencen a percebre i amb la importància social que han assolit tots dos temes, aquest nou organisme, l'IMET, pren més importància que mai.

El món de l'educació està envoltat de dubtes i incerteses, una nova llei catalana que plana sobre les escoles, que tothom veu necessària però que pocs veuen quin ha de ser el camí per aconseguir-la.

Per altra banda, una crisi econòmica i social que està arribant més lluny del que molts experts havien cregut, i que està arribant a tots els racons de la societat, des de la construcció fins al comerç, passant per pràcticament tots els sectors econòmics.

Tenim una vaga del món de l'educació sobre la taula i tenim a la comarca un atur del 18,7%, tres punts superior a la mitja catalana.

Davant de tot això, quin ha de ser el paper de l'administració local? Lluny de quedar-nos aturats lamentant la situació, el que ens toca ara des de la nostra posició és treballar més que mai per fer front a la situació i posar el nostre granet de sorra per tal que la situació no empitjori.

Així doncs, tot i les dificultats, hem de saber aprofitar el que la situació actual ens ofereix, i en aquest sentit podem dir que sembla que el debat educatiu ha fet créixer l'interès de la ciutadania pel món de l'educació, tantes vegades oblidat. Nosaltres volem aprofitar aquest interès per implicar-hi els empresaris, el món sindical i a les associacions en general. Ells també han de tenir un paper actiu en el món educatiu, també és important donar-los la paraula i recollir les seves opinions.

De la mateixa manera, és important que la comunitat educativa s'impliqui en el desenvolupament econòmic de la nostra ciutat i del conjunt de la comarca, perquè la formació és la base del futur de la nostra societat i de la nostra economia, del que en fem ara dels nostres joves en dependrà el futur del nostre país. És per això que ara cal enfocar més que mai la formació post-obligatòria a les necessitats del mercat laboral, que puguem, entre tots, buscar solucions a l'abandonament prematur dels estudis per part d'alguns joves, i tants altres temes que tenim sobre la taula.

Amb aquests objectius, entre molts d'altres, treballem des de l'IMET. I és amb aquesta finalitat que darrerament hem constituït la Taula d'Educació i Treball, taula al voltant de la qual seiem els representants dels diferents sectors a debatre la situació actual, i com cal que es coordinin els esforços per assolir objectius comuns.

Junts continuarem treballant, i animem a tota la ciutadania perquè s'hi afegeixi i s'hi impliqui.


Grup Municipal Socialista
11 de març de 2009

 

L'atenció social en moments de crisi

Sense entrar a valorar els motius i les circumstàncies macroeconòmiques que envolten la situació de crisi mundial que patim, el què si constatem és com, en poc temps, aquesta crisi financera global s'ha anat traduint en una crisi econòmica local que afecta el nostre dia a dia.

En aquest context, és evident que les oportunitats per afrontar aquesta situació de crisi no són les mateixes per a tots els ciutadans, i els governs progressistes no podem permetre que els sectors més febles de la societat siguin els que en paguin les conseqüències.

I com que en política no valen les paraules sinó les accions concretes, l'ajuntament ha volgut deixar clara la seva voluntat de promoure mesures orientades a dos objectius fonamentals en moments com els que estem passant: per una banda, satisfer les necessitats bàsiques dels col·lectius més vulnerables i, per l'altre, promoure accions que facilitin l'accés a llocs de treball. És a dir, portar a terme un seguit d'actuacions orientades a evitar la fractura social.

I com que l'eina per explicitar aquestes voluntats és el pressupost, veiem que l'any 2009 les úniques partides que han estat incrementades han estat aquelles relacionades amb accions de suport a les persones. Concretament, i tal com ja s'ha comentat en diferents ocasions, el pressupost de serveis socials ha incrementat en 150.000 euros, distribuïts entre els dos conceptes que més poden facilitar l'atenció a les situacions més vulnerables, com són els ajuts econòmics i els serveis a la dependència.

En el cas dels ajuts econòmics, l'increment està destinat, en una part important, a garantir a les persones que puguin disposar d'elements bàsics com l'habitatge o la conciliació de la vida laboral. En el cas dels serveis d'atenció a la dependència, l'increment està destinat a augmentar la cobertura dels serveis, essent els més importants els Serveis d'Ajuda a Domicili (àpats, neteja de la llar i atenció personal, entre d'altres).

Però cal esmentar que el compromís d'aquest ajuntament no s'inicia en el pressupost de l'any 2009, sinó que en els darrers anys està realitzant un esforç continuat en aquest aspecte. Així veiem que, a l'any 2008, les partides destinades a garantir els elements bàsics a les persones en situació més vulnerable ja van ser incrementades en 257.000 Euros.

Aquest increment de la despesa és degut, per una banda, a la implementació de la llei d'atenció a la dependència i, per l'altre, a un augment de sol·licituds d'ajuts motivat, segurament, per l'inici de l'impacte de la crisi en una part més important de la població.

Això què vol dir? que des de l'Ajuntament s'està fent un esforç important per arribar a més persones, a més famílies que requereixen d'ajuda per mantenir els nivells elementals de vida.

I per què? Perquè ara que el sistema econòmic ha entrat en crisi és quan els estats del benestar han de mostrar-se més forts que mai, i volem deixar clar que la crisi no ha de parar el procés de desenvolupament social ni el desplegament de les noves lleis socials. Afectarà segurament el calendari, que no serà el què tots voldríem, però no la decisió política de fer tot el possible per a mantenir la tan desitjada equitat social.

Grup Municipal Socialista 
4 de març de 2008

 

2009. Un pressupost de suport a les persones

L'Ajuntament va aprovar el passat dia 15 de desembre els pressupostos per l'any 2009. L'import total és de més de 106 MM€, repartits entre l'ajuntament i les diferents entitats autònomes i empreses municipals. D'aquets 106,8 MM€, 15,6 són d'inversions, o sigui, un 15%.

S'ha confeccionat un pressupost de contenció pensant amb els tres objectius que ens varem marcar: estalvi pressupostari, suport a les persones i manteniment de la inversió. I tot això sense oblidar les línees marc del Pla de Mandat municipal (2007-2011): cohesió social, enfortiment de la identitat i promoció de l'activitat econòmica.

En l'estalvi pressupostari constatar que a l'ajuntament d'un pressupost de 60,8 MM€ hem passat a un de 60. El motiu és que només en els tributs lligats a la construcció deixarem d'ingressar mes de 3MM€. Constatar que a l'any 2006 només de l'impost d'obres s'ingressaren 4,2 MM€ que representà un 7,8% del pressupost. En canvi per l'any vinent consignem 650.000€ que representa un 1% del pressupost. Aquest fet doncs ha marcat la confecció del pressupost. Hi ha regidories que han disminuït el seu pressupost, d'altres el mantenen i tres l'augmenten.

Els departaments que augmenten la dotació pressupostaria són: serveis socials, salut i sanitat; infància, adolescència, gent gran i plans d'equitat i educació i treball. Els augments responen a les línees locals de foment de l'ocupació i a l'increment de beques i ajudes a les famílies amb més necessitats. La partida d'ajuts a serveis socials augmenta 50.000€ per tal de tenir més recursos per garantir una qüestió bàsica com és l'habitatge. Un altre dels objectius d'aquests ajuts és afavorir la conciliació de la vida familiar, amb beques per activitats infantils que han de permetre que els pares i mares puguin treballar. En la línea de promoure l'autonomia de les persones en el seu domicili, els serveis contemplats en l'atenció a la dependència s'incrementen 100.000 €, ens referim concretament a les ajudes a domicili com son els àpats, la neteja de la llar i l'atenció personal, entre d'altres.

La dotació de la partida per ajuts dins de l'IMET creix quasi 24.000€. Aquests augments suposaran tenir una dotació un 20% superior en ajuts per llibres i material escolar, un 6% més en els ajuts per activitats i un 8% en els ajuts al transport escolar. L'oferta formativa per aturats, la formació continuada i el reciclatge, prioritzant l'adequació als sectors emergents i als oficis clàssics, suposarà una aportació de 1.674.000€. L'IMET crearà un nou servei, el Servei de Prospecció, per tal d'analitzar les necessitats de les empreses i poder oferir-los persones formades i que tindrà una dotació de 380.000€. I continuarem apostant per les contractacions conjunturals mitjançant polítiques actives com ara els tallers d'ocupació i els plans d'ocupació i de col·laboració social amb una dotació de 600.000€.

Hi ha regidories que tot i no augmentar la seva dotació proposen mesures de suport a les famílies i al mateix temps a l'activitat comercial. La regidoria de mobilitat, a través de VNG Aparcaments, comercialitzarà una sèrie d'abonaments per als aparcaments municipals amb l'objectiu de pacificar el trànsit i facilitar l'aparcament a un preu reduït: targetes de descompte de 30 minuts gratuïts als aparcaments de Casernes, Peixateria i Charlie Rivel, vals promocionals, bonus d'hores i la targeta escola. A més a més, el servei de bus urbà oferirà bonificacions a través de la Targeta Activa amb un descompte del 50% per a persones majors de 65 anys i la T-Jove amb un descompte del 35% per a joves fins a 25 anys. Totes aquestes mesures es posaran en marxa durant el mes de Gener.

Pel que fa a les inversions, la partida més important és la de la Llei de Barris: 3 MM€ que es repartiran en l'acabament de la Sala i el projecte de l'Auditori, reurbanització de carrers, instal·lació d'enllumenat, reforç del torrent de la pastera, ajuts per la instal·lació d'ascensors, ajuts per reparar façanes i edificis, millora d'instal·lacions d'aigua, contenidors soterrats i programes de socialització de joves i infants. Altres partides d'inversions també permetran la finalització de les obres del Teatre Principal i de la 1ª fase de l'edifici adjunt a l'ajuntament.

Com és sabut el pressupost es va aprovar amb el suport del grup de CiU a la proposta del govern. El Grup Municipal Socialista valora molt positivament el posicionament de CiU. Pensem que tal i com va passar en el Ple d'aprovació de les taxes fiscals, que 22 regidors dels 25 donin suport al pressupost municipal és un signe clar d'estabilitat institucional i, perquè no dir-ho, de bon govern. A través de la pràctica constant de l'acord i el diàleg pretenem generar major confiança a una immensa majoria de vilanovins i vilanovines.

Grup Municipal Socialista

 

Idees per desenvolupar l'Eixample Nord

El Consorci per al desenvolupament de l'Eixample Nord ha rebut divuit propostes d'equips d'urbanistes de diversa procedència per participar en la primera fase del Concurs d'idees per definir l'Eixample Nord. Aquest concurs és un primer pas per a la futura ordenació del sector urbanitzable de 105,77 hectàrees que està situat, a grans trets, entre el sòl urbà actual i la variant de la C-31 i que es preveu que tingui un caràcter d'usos mixt, és a dir combinarà una gran porció per a l'activitat econòmica dins del sector terciari i de serveis amb l'habitatge. El consorci és un organisme format per l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú amb l'objectiu que s'encarregui de desenvolupar en els propers anys l'Eixample Nord.

Abans de final mes el jurat nomenat a l'efecte seleccionarà entre tres i set equips per tal que treballin en propostes concretes, un procés que s'allargarà fins al mes de maig o juny. Paral·lelament l'equip de govern està preparant un procés de participació sobre el desenvolupament del sector a través de dos tallers. El primer tindrà lloc amb unes sessions que permetran recollir idees i suggeriments que es lliuraran als equips seleccionats perquè les puguin tenir en compte de cara a les seves propostes. El segon es farà a partir de la presentació de treballs i maquetes.

Un cop finalitzada la primera fase es demana als participants que elaborin propostes concretes d'ordenació d'usos i d'ubicació de serveis i equipaments per aquest sector a partir del que diu el planejament actual. Aquestes possibles ordenacions seran l'eix fonamental per desenvolupar el posterior Pla Parcial que haurà de contenir els diferents polígons d'actuació del sector.

L'Eixample Nord, segons la modificació inicial del PGOM feta al 2007, preveu impulsar la distribució de les importants zones de terciari i serveis, ajustada a les necessitats i als programes de foment de l'activitat econòmica del municipi; ajustar l'oferta futura d'habitatge tant lliure com protegit a les demandes de la ciutat; i incloure, a més, l'alliberament del sòl qualificat residencial de Platja Llarga per transferir-lo al sector.

Un dels objectius principals és afavorir un desenvolupament flexible amb subsectors mixtos, equilibrats i ben integrats a l'entorn, que combinin activitat econòmica i habitatge. Aquesta flexibilitat hauria de permetre la conservació i la integració d'usos preexistents, si s'escau; la millor distribució en el territori de les reserves per a sistemes; desenvolupar el sector amb criteris de sostenibilitat ambiental afavorint, entre d'altres mesures, la connexió de zones verdes i proposar una mobilitat adequada al futur de la ciutat... Es tracta de pensar un creixement ordenat de la ciutat dels propers anys.

En el darrer ple els grups municipals van aprovar una moció demanant la retirada de la proposta d'ARE a la nostra ciutat. Un dels principals arguments que han defensat els partits del govern és la necessitat de reflexionar sobre la totalitat del sector abans de proposar ordenacions, que el seu desenvolupament havia de proposar un equilibri entre els diferents polígons d'actuació, que amb tota seguretat s'allargarà uns quants anys, i que aquesta nova centralitat que es vol crear estigui lligada a la resta de ciutat com una oportunitat de resoldre temes urbanístics importants no només interiors. Fer-ho amb temps suficient, i amb participació ciutadana. No parlem d'un sector a desenvolupar íntegrament ni avui ni demà. Parlem d'un sòl on hi ha preexistències tant econòmiques com residencials a les quals cal o caldrà probablement donar resposta aviat.

Es tracta de planificar el creixement sostenible de la nostra ciutat, d'avançar-nos en definitiva. Lluny de negar els desenvolupaments perquè sí, o de creure que el creixement d'una ciutat és necessàriament dolent, creiem que una de les obligacions de l'administració municipal ha de ser precisament posar les eines a l'abast per encaixar futurs creixements amb qualitat i amb de la forma que entre tots hem decidit. Aquest concurs d'idees ens servirà a tots per fer aquest primer exercici de reflexió urbanística. 


Grup Municipal Socialista
14 de gener de 2009

 

Governs responsables

Des de fa un parell de mesos, el govern central no ha parat de generar iniciatives per fer front a la crisis. El pla per a l'estímul de l'economia inclou un total de 80 mesures: moratòria parcial d'hipoteques, nous estímuls a la contractació i a l'autocupació, suport al sistema financer, ajudes a sectors específics com el de l'automoció i la innovació empresarial, etc.
A banda de tot aquest paquet de mesures, pel que fa als ajuntaments una de les iniciatives més destacades és, sens dubte, la creació d'un Fons Estatal d'Inversió Local, dotat amb 8.000 milions d'euros, i un Fons Especial suplementari que permetrà invertir 3.000 milions d'euros més en actuacions immediates que contribueixin a dinamitzar l'economia.

Amb el Fons Estatal d'Inversió Local, els municipis podrem finançar obres de nova planificació i d'execució immediata (aquelles que no estiguin previstes en els pressupostos del 2009 i que es licitin en el termini d'un mes), mentre que el Fons Especial anirà destinat a aquells sectors estratègics que ajuden a alimentar el teixit econòmic i d'innovació del nostre territori i a crear llocs de treball a mitjà i llarg termini.

Per adjudicar cadascun dels projectes els ajuntaments haurem de tenir en compte les ofertes que creïn més ocupació i exigir que el personal contractat per a l'execució de les obres estigui desocupat.

Les condicions d'aquests ajuts faran que els 11,2 milions d'euros que rebrà Vilanova i la Geltrú es destinin, sobretot, a la millora de l'espai públic: reparacions de voreres, sanejament i vianalitzacions. Ben properament es presentarà des del govern municipal el llistat de les accions concretes que es duran a terme amb aquests fons.

A tot això segueixen vigents les mesures que va emprendre la Generalitat de Catalunya fa uns quants mesos a través de la publicació d'un decret llei de mesures urgents en matèria fiscal i financera per fer front a la crisi econòmica i que, principalment, pretenen millorar les restriccions de liquiditat del sistema financer a través de l'Institut Català de Finances (ICF). L'augment en 500 milions d'euros de la capacitat d'endeutament de l'ICF per facilitar la creació de noves línies de crèdit que millorin l'accés al finançament de les empreses catalanes, així com l'impuls a la construcció d'habitatge protegit, són mesures del tot escaients i altament necessàries.

Des del grup municipal socialista aplaudim totes aquestes iniciatives. En primer lloc perquè van dirigides a donar una sortida pragmàtica a l'actual situació de dificultat en la que es troben moltes famílies, particulars i empreses. En segon lloc perquè en molts casos aquestes mesures compten amb la participació dels ajuntaments, fet que possibilita l'acompliment d'un objectiu doble: per una banda realitzar millores molt necessàries pel conjunt de pobles i ciutats del país i de l'altra generar llocs de treball que permetin minimitzar els efectes negatius de l'actual situació econòmica.

Grup Municipal Socialista

 

Un any més, la Fira de Novembre

El mes de novembre anuncia l'arribada de la Fira. Aquest esdeveniment de caràcter marcadament comercial s'ha realitzat a la nostra ciutat des de temps immemorials, per això és considerat una tradició i el tenim com un dels certàmens més preuats del calendari local.

Un tret característic de la nostra Fira, que la diferencia de moltes altres, és el fet que es du a terme a l'aire lliure. A la pràctica, això significa que la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú, amb 25.000 m² de recinte, converteix la ciutat en el recinte firal d'espai obert més gran de Catalunya.

En un moment en que la situació econòmica és delicada, la Fira de Novembre esdevé més que mai un espai per a les noves oportunitats. Especialment, per als nous sectors de l'economia, aquells més innovadors i emergents, que trobaran durant el quatre dies de Fira un aparador inigualable per donar-se a conèixer. Paral·lelament, aquells sectors i negocis més consolidats i que ja gaudeixen d'un cert reconeixement reforçaran amb la presència a la Fira la seva imatge de marca, més enllà de poder ampliar les possibilitats de generar nous tractes comercials.

Els beneficis de la Fira són àmpliament coneguts i acceptats per tothom: atracció massiva de visitants al centre de la vila, més de 200.000 persones, que es tradueix en un augment de l'activitat econòmica pel conjunt de la ciutat. A més, la Fira també pot representar una oportunitat única per conèixer, i eventualment adquirir, nous productes i serveis.

Sense visitants la Fira perd sentit i consistència, per tant, en el marc del debat obert sobre el futur d'aquest certamen caldrà tenir sempre en compte la conservació d'aquest actiu que hem anat acumulant al llarg dels anys, edició rere edició.

El debat seguirà obert fins que la ciutat no disposi d'un espai firal a on, a més de la Fira de Novembre, s'hi puguin desenvolupar altres certàmens de tipus firal. És llavors quan caldrà prendre la decisió més encertada. Fins que això no passi gaudirem, com sempre, de la Fira de Novembre tal i com la coneixem.

Voldríem convidar a tots els vilanovins i vilanovines a passejar pels carrers del centre de la nostra ciutat durant aquest dies. Promet ser una caminada amable, plena d'oportunitats per conèixer productes i serveis de qualitat; empreses, comerços i entitats cíviques. De ben segur que en gaudireu.

Grup Municipal Socialista
5 de novembre de 2008