ICV-Entesa

Índex

 

Un brindis de desitjos

Qui durant aquests dies, induït per l'esperit nadalenc o per l'inici d'un nou any no ha exclamat, al brindis d'alguna copa, els seus desitjos? Una nova feina, poder pagar la hipoteca, evitar l'acomiadament, arribar a final de mes, mantenir el sou...

Hem estrenat el 2012 i com és tradicional els mandataris europeus i els seus homòlegs al nostre estat , a Catalunya i també a la nostra ciutat han fet els solemnes discursos d'inici d'any. Cap sorpresa. El guió i argument ha estat el mateix, en nom de l'anàlisi rigorós de la realitat i de la gran responsabilitat requerida pel moment: la crisi continuarà i també els esforços que s'han de fer, sobretot els grans ajustos econòmics (nova nomenclatura de retallades).

S'accepta com a dogma imperant i de gran realisme, que per a no posar-ho tot de cap per avall, s'ha de resoldre la crisi (que s'ha de recordar, és financera, del mercat especulatiu i que intencionadament ha contagiat totes les hisendes públiques) amb una gran dosi d'austeritat i esforç conjunt. Esforç que evidentment recaurà en els de sempre, la gran majoria de la població.

S'oblida posar sobre la taula alternatives i propostes que esperancin o redueixin el cop que ha de rebre el conjunt de la població. Com ara: fer pagar als qui més tenen i s'estan beneficiant de la crisi, controlar ja els mercats financers i especulatius, continuar invertint en allò que realment pot reactivar l'economia (educació, formació, universitat, investigació i recerca), promoure nous àmbits emergents d'ocupació i estratègics per millorar la nostra societat (dependència, salut, tecnologia, estalvi energètic i renovables...), garantir un sistema de protecció social i laboral que faciliti el poder adquisitiu de tothom i no d'uns quants...

Es recorda que hem pecat tots d'excés, i en aquest sentit s'assenyala que el principal pecador ha estat el gran nivell de despesa pública anterior per crear equipaments, serveis, accions , programes pel conjunt de la ciutadania, que ara sembla ser un luxe. I això no és cert, perquè s'ha demostrat (tot i que es vulgui obviar) que realment aquells estats, països, pobles i ciutats que han desenvolupat un fort i estable estat del benestar avui se'n surten millor de la crisi.

I em pregunto: on està la lectura rigorosa de la realitat? No són reals els desitjos de molts milions de ciutadans i ciutadanes? On està la gran responsabilitat adquirida o requerida pel moment? No crec que sigui bo retenir gaire temps a les nostres orelles aquests discursos "benintencionats", tot i que molt em temo que aniran repetint-se insistentment.

Desitjo per aquest 2012 ser realista i mantenir viu el "xin-xin" de les copes d'aquest Nadal, més trist que anys anteriors, on hem deixat formulats els nostres desitjos.

Ser realista és tenir molt, i molt, en compte els desitjos.

Iolanda Sánchez
Regidora d'ICV a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

 

Mercat de Segona Mà i Intercanvi de Vilanova, festa de la reutilització, molt més enllà de la crisi

La setmana del 19 a 27 de novembre va tenir lloc la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, darrera edició d'un projecte de tres anys que té el suport del programa LIFE+ de la Comissió Europea. L'objectiu és organitzar durant una mateixa setmana i arreu d'Europa, accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. Tots els països de la Unió Europea han desenvolupat activitats i iniciatives en aquesta important direcció. A Catalunya han estat molts els municipis que s'hi han afegit, i molt variades les accions que s'han dut a terme(www.arc.cat/webarc). Una de les activitats que més s'estan organitzant, i amb major èxit, són sens dubte els Mercats de Segona Mà, d'intercanvi o d'intercanvi i venda.

Els mercats de segona mà actuals no deixen de ser una avantguarda, una recuperació del bescanvi que es ve realitzant des de temps immemorials. Sembla ser que en l'època moderna aquests mercats es van iniciar al segle divuit, a Nova York, l'anomenaven “Fly market”, avui “Flea Markets” a tots els Estats Units; a Alemanya són els Flohmärkte, on en tenen molta tradició. A França, en trobarem per tot arreu, de “marché aux puces”.

A l'Estat espanyol, i també a Catalunya, perquè no dir-ho, els mercats de segona mà no han estat una activitat amb gaires adeptes, si més no fins el moment. Han existit de comptats, tot i que no menyspreables en determinades ciutats com Barcelona i Madrid, però no com a activitat més propera, local i participativa. Ens podem preguntar el per què. De fet, no sé si sóc massa agosarada o políticament incorrecta a l'afirmar que ens hem comportat com un país “nou ric”, tardaner en democràcia i en obertura de mires, rebutjant les coses velles o antigues, les usades pels altres, amb ganes de lluir-ne sempre de noves. Crec que és un senyal de maduresa gaudir trobant objectes útils usats, imaginar-ne nous usos, fer-los a la nostra mida, millorar-los si s'escau, i donar-los de nou perquè un altre en faci el mateix.

És realment ja no sostenible, sinó desitjable, una economia que es basa en generar riquesa a partir del no esgotament de la vida útil dels objectes? Ja no parlem del menjar que llencem, que és perible. Cal que arribi una crisi perquè ens plantegem que potser podem arranjar l'assecador de cabell que ja no funciona, i no llençar-lo? O el televisor, o el cotxe, o el que vulgueu? Hem assolit un “nivell de vida” important gràcies al sobreconsum. Hauríem de ser capaços d'ajustar aquest consum, i en conseqüència, el nostre “nivell de vida” (vaja, sobre el què és el “nivell de vida” en podríem parlar molt, però millor deixem-ho per un altre dia).

El 18 de desembre tindrà lloc la segona edició del Mercat de Segona Mà i Intercanvi de Vilanova, gràcies a la proposta que va portar al Ple de l'Ajuntament el grup municipal d'ICV, el passat 3 d'octubre. Des d'ICV-Vilanova creiem que de cap manera ens podem quedar enrere. Com més serem, millor: arrossegueu els amics, porteu els nens, els adolescents, i fem entre tots pedagogia sobre un nou model de consum, responsable, que genera comunicació, intercanvi i sinèrgies entre les persones. Més enllà de la crisi, integrem la reutilització al nostre dia a dia.

ICV-Entesa de Vilanova i la Geltrú
14 de desembre de 2011

 

Tarificació social

Visquem moments d'excepcionalitat i la ciutadania demana solucions per tal de mantenir molts dels nostres serveis públics. Els serveis públics són el resultat històric de reivindicació social i fruit de la democràcia. Entenem que des de l'esquerra els hem de defensar, mantenir la seva qualitat, la possibilitat d'accés per a tothom i la seva sostenibilitat econòmica.

La crisi econòmica colpeja tota la societat catalana. L'Ajuntament rep amb intensitat les conseqüències de la crisi repercutint en les finances municipals al mateix temps que s'incrementen les necessitats socials. La caiguda dels ingressos municipals, la manca històrica d'un finançament municipal adequat, la impossibilitat d'accedir a crèdits, la retallada dels ingressos municipals provinents de l'Estat o de la Generalitat, repercuteixen sobre la nostra qualitat de vida ciutadana.

Davant d'aquest canvi de model, cal donar una resposta més enllà de l'aprovació de les taxes municipals on el debat es pot reduir a la conveniència o no de la seva pujada, com molt possiblement es plategi en el Ple del proper 7 de novembre. En el context tan excepcional en què vivim, el paper de I'administració local haurà de ser molt activa, reclamant que els convenis signats amb la Generalitat o de les responsabilitats de l'Estat central no davallin, exigint que cadascuna de les administracions compleixi amb els seus deures i competències. Cal exigir un acord urgent entre Govern de I'Estat, la Generalitat i les entitats municipalistes per un nou Model de Finançament Local (MFL) que hauria d'entrar en vigor el més aviat possible.


Fins llavors, el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat han de garantir un escenari pressupostari municipal amb unes mínimes garanties de cobertura dels serveis propis i els assumits, que no anunciï retallades amb efectes retroactius com han estat els convenis de les escoles bressol o l'Escola de Música que ha suposat ja una càrrega de 96.000 euros del curs 2009-2010 per a la hisenda municipal de la nostra ciutat. Malauradament, sembla que en un futur, aquestes retallades no es reduiran.


En aquest context excepcional, per tal de fer sostenibles els serveis municipals no obligatoris, al mateix temps que es garanteix la igualtat d'oportunitats en l'accés a qualsevol equipament, servei o activitat municipal, cal que donem una resposta de més llarga durada atenent a les dificultats de les hisendes municipals, però al mateix temps apostant pel manteniment d'uns serveis de qualitat. El model que ICV proposa considera la situació econòmica de la ciutadania, per la qual cosa prenen rellevància conceptes com el criteri renda personal o altres anàlegs a l'hora de determinar preus públics vinculats als serveis municipals. L'adopció d'una política de taxes o preus públics dels serveis municipals segons la capacitat econòmica dels usuaris esdevé una política fonamental per a l'equitat i la inclusió social, però també per a la seva sostenibilitat.

Des d'ICV proposem una solució factible jurídica, tècnica i econòmicament, avalada per estudis com els de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona, de l'experiència del quotient familial a molts municipis francesos i, a casa nostra, a Tarrassa. La tarifació social que proposem planteja l'establiment de diversos preus d'un mateix servei segons el nivell de renda dels usuaris/es (i d'altres circumstàncies personals i/o familiars), establint franges d'usuaris/es i un determinat preu per a cada franja que cobreix un percentatge variable del preu de cost de provisió del servei, amb molt més barems que la tarifa social existent en alguna de les nostres

Aquest model incrementa la transparència dels preus públics municipals, millora la informació sobre la suficiència econòmica dels usuaris i la capacitat redistributiva de les polítiques municipals. Permet en un període més enllà d'un un mandat municipal anar ajustant els preus al cost real del servei sense impossibilitar l'accés de qualsevol ciutadà o ciutadana, descarrega de la tasca d'acreditació de documents per a acceptar o negar ajuts, bonificacions o beques per tal d'accedir als serveis municipals, evita que un sector social important que és absent en molts equipaments i serveis municipals perquè troben massa alt el preu o taxa corresponent, i “guanyen massa” per accedir a algun dels ajuts o beques que es gestionen des dels serveis socials tinguin els mateixos drets.

Des de l'esquerra moltes vegades hem arribat al contrasentit de debatre fins a l'extenuació la política fiscal general (si l'IRPF és progressiu o no, etc.) i no veure que el mateix debat es podria i s'hauria de tenir en l'àmbit local: la política fiscal local és progressiva o no?

ICV proposarà al proper Ple del 7 de novembre, en el debat de les taxes i preus públics, un proposta que vol mantenir serveis públic de qualitat, d'accés per a tothom i econòmicament sostenibles. 


ICV-Entesa de Vilanova i la Geltrú
26 d'octubre de 2011

 

Mobilitat sostenible: una tasca de tots i totes, però també del govern de la ciutat

Vilanova i la Geltrú, com desenes de ciutats i pobles de Catalunya, ha celebrat entre el 22 al 29 de setembre la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, aquest any sota el lema Estalvia combustible, regala aire net. De nou és una crida a la nostra responsabilitat personal per assumir formes de mobilitat que ens permetin allunyar-nos del domini absolut del cotxe particular a les nostres ciutats, derivar cap a un transport més sostenible i conscienciar-nos que cal millorar el nostre entorn mediambiental des d'actituds quotidianes. 

Aquest any, s'ha volgut incidir en l'impacte directe sobre la salut que se'n deriva de viure en un entorn contaminat per l'ús irracional del transport motoritzat que continua sent un dels principals contaminants a les nostres ciutats, d'emissió de gasos que provoquen l'efecte hivernacle i d'esgotament dels recursos energètics. La contaminació atmosfèrica i la congestió que generen tenen un impacte negatiu sobre els sistemes respiratori i cardiovascular; però també propicien el sedentarisme i la inactivitat física. Anar en bici, caminar una mica més per arribar al col·legi o per anar de compres, utilitzar el transport públic per anar a la feina signifiquen viure en una ciutat millor i respirar un aire de més qualitat i més saludable, alhora que ens permeten allunyar-nos de l'acte reflex d'utilitzar el transport privat. 

Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats són passos que han d'anar acompanyats de decisions de les administracions, de decisions polítiques per tal de impulsar l'ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics, estendre les illes de vianant i àrees de restricció de trànsit. 

Així ens retrobarem amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni, en un entorn saludable i relaxat. Es tasca de tots i totes, però també de l'actitud del govern de la ciutat, de política. Si és així, el govern de CiU a la nostra ciutat ha d'entendre que quan parlem d'horaris d'una línia de transport públic o de la necessitat de parades, més enllà de qüestions pressupostàries estem parlant d'un model de ciutat. ICV de Vilanova i la Geltrú sempre ho ha tingut clar. 

ICV-Entesa de Vilanova i la Geltrú
28 de setembre de 2011

 

Darrera pedalada a Vilanova. Més enllà de la setmana de la mobilitat sostenible.

És un sentiment compartit per molt dels ciclistes vilanovins i vilanovines que la nostra ciutat és un lloc perfecte i ideal per anar amb bicicleta. Malgrat això, també entre els i les que utilitzem la bicicleta per desplaçar-nos per la ciutat, tenim la sensació que els nostres carrers són dels vehicles motoritzats i que no són suficients els actuals carrils bici.

Molts dels i les que utilitzem la bicicleta com a medi de desplaçament compartim, també, el sentiment que amb l'ús de la bici promovem una ciutat més amable, més tranquil·la, on el trànsit dels vehicles sigui raonable, més ordenat i sostenible. Cal doncs per arribar a aquest model de ciutat que s'afavoreixin els desplaçaments a peu i en bicicleta per sobre de l'espai motoritzat.

Creiem que aquest és l'objectiu, fer de Vilanova una ciutat amb un gran centre amable i tranquil, amb una xarxa perifèrica coherent i ordenada, on s'aposti per un transport públic net, pels desplaçaments sostenibles, per la bicicleta i per una conducció tranquil·la, cívica i eficient. I on sobretot les persones amb menor mobilitat, els nens, les famílies amb cotxets, les persones grans i discapacitats, no trobin mai barreres.

I això sabem que no és senzill, calen molts esforços i sobretot una política i un planejament clar de la ciutat. El grup municipal d'ICV- EUIA hi està treballant amb decisió i forçant canvis, empenyent polítiques i accions dins el govern de la ciutat, - canvis i accions que sovint costa d'entendre a altres grups polítics - per arribar a un model del centre de la ciutat que sigui amable, pacífic, de tots els ciutadans i ciutadanes. En aquest sentit aprofitem el Plan E, els recursos que la Llei de Barris ens proporciona a la Vilanova vella, la promoció de la bicicleta (promovent una flota de bicicletes d'ús municipal i més espais per circular), la dotació d'un bon transport públic universal, l'aposta ferma pels biocombustibles, ... Perquè estem convençuts/des que “el moviment d'una ciutat fa el caràcter de la ciutat”.

I recolzem les polítiques en aquest sentit, com la que està impulsant la UE del Pla d'acció de mobilitat urbana que a més de combatre el canvi climàtic - creant un sistema de transport i mobilitat eficient, etc. - promou la governança i la integració de diferents àmbits de l'acció política; cohesió social, mobilitat, salut i medi ambient.

I malgrat sabem que el camí és molt llarg i els resultats sovint poc palpables per tots i totes, els que ens sentim i som de Vilanova, no defallim per posar aquestes accions en primera línia.


Grup Municipal d'ICV-EUiA
11 de novembre de 2009

 

Workshop Internacional sobre gestió integrada de zones costaneres

Vilanova i la Geltrú i Sitges, 1 i 2 d'octubre del 2009

Ciutats de tota la Mediterrània debaten a Vilanova i Sitges sobre la protecció del litoral


Una de les principals línies de treball que el grup municipal ICV-EUA està impulsant és la de reforçar les polítiques integrals en el nostre entorn; en aquest sentit, volem donar a conèixer que el Consorci dels Colls i Miralpeix Costa del Garraf organitza, amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l a Diputació de Barcelona, els propers dies 1 i 2 d'octubre el I Workshop Internacional sobre Gestió Integrada de les Zones Costaneres a Vilanova i la Geltrú i a Sitges.

El Workshop Internacional servirà per estudiar la aplicació pràctica del protocol de gestió integrada de la mediterrània, aprovat per la Unió Europea a finals de l'any 2008, seguint la recomanació de gestió integrada i protecció del litoral de les nacions Unides i posarà en contacte experiències inicials en l'àmbit de la Mediterrània.

Representants de Tunísia, Marroc, Itàlia, Croàcia, França, Xipre , Turquia, junt amb representants de Almeria, Gijón, i de representants d'organitzacions com la Unió Europea, l'Institut Europeu de la Mediterrània, el programa de NNUU per la mediterrània, MedCitès, la Diputació de Barcelona i el Departament de medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, debatran durant aquests dies sobre la gestió integrada i la posada en pràctica del protocol aprovat en un àmbit territorial concret.

En aquest Workshop, el Consorci plantejarà la proposta de crear una Xarxa Internacional de Ciutats i ens locals, per a la gestió integrada, que permeti de manera més estable l'intercanvi d'experiències i el desenvolupament de projectes de cooperació internacional.

Aquest Workshop Internacional, representa la primera oportunitat real de veure el funcionament pràctic del protocol a partir de la recomanació recentment aprovada, i la presentació de l'experiència dels Colls com a marc global de referència.

El Consorci dels Colls i Miralpeix Costa del Garraf, esdevé així una de les primeres experiències de la gestió integrada a nivell europeu, amb el desenvolupament d'una experiència pilot amb la presencia dels ajuntaments del territori i els tres departaments de la Generalitat que en formen part. La situació geogràfica del Consorci, i el seu potencial ambiental i ecoturistic, el converteixen en l'indret ideal per a la promoció de les polítiques de coordinació dels aspectes ambientals, econòmics i socials de gestió del litoral.

La xarxa de camins pedalables del Garraf, l'Area Marina Protegida, el Parc d'Esculls artificials, l'observatori del litoral, l'estudi dels efectes del canvi climàtic, o els projectes d'ecoturisme i pesca turisme , son alguns dels temes que actualment està tirant endavant el Consorci.

El Wokshop Internacional, es celebrarà el dia 1 a Neàpolis a Vilanova i la Geltrú, i el dia 2 al Centre de Disseny, de Sitges. S'espera que entre les autoritats assistents, el Conseller de Medi Ambient i Habitatge sigui present a la inauguració de les jornades. 


Grup municipal ICV EUA
Vilanova i la Geltrú
30 de setembre 2009

 

Avui treballem pel futur

Ens ha envaït aquesta crisi, de la nit al dia, com una bufetada inesperada. Segurament els experts sabran definir-la i qualificar-la. En tot cas, la ciutadania ja la percep i la viu com a dura, difícil, complexa i plena d'incerteses futures. És lògic que això pugui provocar que l'ànim general vagi decaient i les il·lusions generals, individuals i quotidianes s'esvaeixin.

Això no s'ha de permetre. Ens hem de rebel·lar contra aquest estat depressiu col·lectiu que ens amenaça. No hem de donar més elements de domini, ni raons, als qui han estat els causants o les causes d'aquesta crisis. Tothom sap qui i què és: l'especulació, els beneficis immediats, el consumisme depredador, la cultura del totxo pel totxo, el productivisme accelerat...

Deia en Víctor Frankl (prestigiós psiquiatra i ex presoner d'un camp de concentració) que en els moments més durs, crus i injustos a que es pot sotmetre a algú, és possible que de la persona emergeixi la major creativitat i qualitat humana. La superació de les més difícils situacions o estats és la clau per a créixer personal i col•lectivament, és un esperó per avançar i millorar.

Avui la responsabilitat política passa per respondre, amb mesures i accions, les repercussions socials i econòmiques de la crisi. Això és el que tothom reclama i, amb encert o desencert, s'intenta respondre des de totes les instàncies polítiques.

Però s'està menystenint una de les responsabilitats fonamentals que, entenc, hem d'exercir els polítics: garantir la il·lusió col·lectiva, fonamentada en els valors de cadascuna de les nostres formacions, per donar resposta a uns moments tant difícils. Aquesta ha de ser avui per avui la nostra tasca prioritària.

Cada cop hi ha un major interès, parany no innocent en el que sovint es cau, en conceptuar la brillantor del lideratge polític en funció de la seva capacitat productiva de cara als mitjans, obviant el seu reconeixement com a persona capaç de transmetre valors, il·lusió i optimisme. Potser l'efecte Montilla hi ajuda.

S'és un bon o un mal polític segons els resultats esbombats en els mitjans de comunicació quan, en ocasions, ni tan sols hi ha resultats. Política productivista de resposta a tot, sotmesa als esdeveniments immediats i a cops d'enquesta d'opinió, que no atén a valors i que només s'orienta a obtenir una major “eficiència” electoral a les properes eleccions.

L'exercici de la representativitat i del lideratge en política és una activitat sobretot reflexiva i alhora empàtica. Saber llegir la realitat, contrastar i valorar cóm les decisions que es prenen avui canvien el present i el futur, però sempre fent efectius els valors i principis que es representen. Això potser no crida ni als micròfons, ni als flashos. Un dilema complicat que hem de saber resoldre bé, tant els polítics com els mitjans. Poso un exemple.

S'ha produït, i en aquest sentit també de forma metafòrica, la decisió del govern de Madrid d'injectar liquiditat a les entitats financeres del país. Com s'està demostrant, aquest capital no s'ha acabat canalitzant cap a la concessió de crèdits a empreses i particulars, sinó que ha servit per apuntalar uns comptes de resultats aparentment exemplars, d'unes entitats aparentment estables. És això lideratge polític? Al meu entendre, s'hagués hagut de mesurar aquesta decisió, encarant-la amb els principis o valors que es defensen. Amb el principi d'igualtat d'oportunitats, per exemple, que teòricament des del socialisme s'ha de garantir, però que mesures com aquesta el que fan és dinamitar-lo.

Que cadascú extregui les seves conclusions. 

Grup Municipal ICV-EUA
Vilanova i la Geltrú, 25 de març de 2009

 

Tancament de CEMEX

Una de les paradoxes en què vivim, encara avui, en ple segle XXI, és com equilibrar el progrés i desenvolupament econòmic sense que això hagi de suposar necessàriament un risc sobre el medi ambient i en conseqüència sobre la salut de les persones. Venim d'una tradició econòmica i política que ha consolidat la idea que necessàriament són antagònics els termes industrialització-creixement econòmic i sostenibilitat ambiental.

Trencar aquesta tradició de pensament és per a nosaltres el principal repte i objectiu de treball. La modernització necessària en el país bàsicament depèn de resoldre a través de les millors tècniques, tecnologies aquest binomi.

Determinades activitats industrials i especialment totes les accions lligades al transport en vehicles i l'ús de combustibles fòssils, són generadores potencials de partícules contaminants. Aquestes partícules deterioren la qualitat de l'aire i incideixen negativament en la salut de les persones. La legislació està avançant i cada cop s'estreny més el cercle per evitar la seva emissió i per controlar els elements, els agents i els procediments que les poden emetre amb aquest objectiu de coexistència. 

Entenem que la qualitat ambiental de l'entorn, de l'aire, el sol i l'aigua, és un dret de la societat i que la societat en conjunt ha de vetllar i treballar per a la seva millora. L'administració posant mitjans legals i tècnics de control, la indústria complint les prescripcions establertes, i la ciutadania evitant o reduint les activitats contaminants.

Al barri del Tacó i a l'Armanyà, històricament s'ha viscut aquesta problemàtica i aquesta situació de risc degut en gran part a les empreses relacionades amb les activitats extractives i les relacionades amb la producció de ciment o elements semblants, i també degut a les emissions difuses associades al transit.

Ara, després d'un ampli i llarg debat (veïns, administració, empreses) per definir i articular mesures de correcció legals, tècniques i urbanístiques, i després d'un treball intens i de facilitats per tal que les empreses del sector s'adaptessin a unes normes que ens protegeixen, algunes ho han fet i d'altres no. En el nostre cas, a més, ens torbem de la nit al dia, com una gerra d'aigua freda, el tancament de la planta de CEMEX. La multinacional mexicana pren la decisió de no continuar la fabricació de ciment, afectant als seus treballadors directes (una cinquantena) i al centenar d'indirectes.

Tots som conscients del moment dur que travessa la nostra economia i la repercussió directe que la crisi està tenint per a la indústria lligada a la construcció. Pel que fa a Cemex, no ha estat únicament la planta de Vilanova la que s'ha vist afectada per les mesures de reestructuració. A Sant Feliu de Llobregat també s'han produït mesures similars així com a d'altres plantes del país. Aquesta mesura no és una excepció. 

La decisió de la multinacional rau única i exclusivament en una valoració econòmica dels seus resultats. Creiem que quan han decidit tancar la producció a Vilanova no ha comptat per res la pressió dels veïns o de l'administració per tal que la seva activitat no afectés, poc o molt, la salut de la ciutadania. 

Els darrers anys, d'amplis beneficis i prosperitat per les empreses del sector, eren ideals perquè aquestes es dediquessin a millorar les seves instal·lacions en benefici de tots. La majoria el que ha fet és repartir dividends més que exercir la seva responsabilitat envers la societat.

Treballadors, veïns i Ajuntament altre cop són víctimes de les decisions que des de la llunyania es prenen en funció dels comptes d'explotació. Malauradament el treball conjunt de tota la ciutat per fer que aquesta empresa es modernitzés i complís amb els llindars mínims de protecció no ha arribat a bon port. Ara s'inicia una nova etapa, sobre la que caldrà estar també molt atents, perquè el cost social i les repercussions sobre els treballadors sigui el menor possible.

Cal garantir una solució als treballadors que minori, en la mesura del possible, l'afectació que sobre les seves vides tindrà una decisió empresarial tan dràstica. Només així, la centenària història del Griffi - ara CEMEX - tindrà un final feliç i correspondrà en la seva justa mesura l'acolliment que li ha ofert la ciutat al llarg d'aquests més de cent vint-i-sis anys.


Iolanda Sánchez
Regidora del Grup Municipal d'ICV-EUA

18 de febrer de 2009

 

Vilanova i la Geltrú, seu de la 2a triennal d'arquitectura i urbanisme

Aquest any i coincidint amb la fira de novembre, es celebra a Vilanova la 2a triennal d'arquitectura i urbanisme del Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf. 

La Seu del Baix Llobregat de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'arquitectes de Catalunya convoca la segona Triennal d'arquitectura i urbanisme del Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf, de les obres finalitzades els darrers tres anys, entre l'1 de gener del 2005 al 31 de desembre de 2007. 

El treball i la col·laboració entre el Col·legi d'arquitectes de Catalunya, un grup d'arquitectes vilanovins i l'Ajuntament ha permès que la nostra vila, una vegada més es presenti com la capital de la comarca, acollint la responsabilitat de potenciar i difondre l'arquitectura, difondre les expressions artístiques i portar el debat sobre l'arquitectura al carrer. 

El dia 8 de novembre a les 19:00h, al Foment Vilanoví, es celebrarà la inauguració d'aquesta 2a triennal i es donaran a conèixer els projectes guanyadors en les diferents categories. Enguany s'han presentat un total de 182 obres executades. 

Durant tres setmanes hi ha tota una sèrie d'actes que tenen un denominador comú: l'arquitectura.
Es tracta de potenciar la qualitat arquitectònica, la qualitat del tractament del espai urbà, de l'espai públic i també la qualitat del planejament urbanístic. 

Fins ara la nostra ciutat, com d'altres, ha patit la celeritat de la producció immobiliària en detriment de la qualitat. Tot s'hi valia. El objectiu era el de intentar produir quan més millor. No hi havia més valor afegit que el de la qualitat o noblesa dels materials que es feien servir en els acabats de les promocions. I en definitiva qui ho gaudeix o ho pateix som tots nosaltres amb el resultat del paisatge urbà, entès com aquell entorn en el que es desenvolupa la convivència i les relacions personals, socials, laborals,... 

Evidentment, i actuant amb la responsabilitat que pertoca, la administració és la que ha permès tradicionalment més llibertat d'expressió artística en les obres de les que ha estat promotora. 

La nostra responsabilitat és donar contingut a la paraula "paisatge". El que construïm perdura, i deixa una empremta que hauran d'interpretar les generacions futures. El que hem d'intentar és que aquesta empremta tingui la dignitat que creiem que es mereixen els nostres hereus. 

Esteu tots convidats a gaudir d'aquesta exposició i de les activitats que s'han organitzat amb motiu d'aquesta segona triennal d'arquitectura amb un objectiu: Hem de mimar el que ens envolta.

Grup Municipal ICV/EUiA
5 de novembre de 2008