CUP

Índex

 

Coitus interruptus

En els darrers anys, es parla molt sovint del progressiu allunyament de la política –i també dels polítics– per part de la ciutadania. És el que s'ha batejat com a "desafecció política". Una de les eines que els ajuntaments tenen per lluitar contra aquest fenomen són els anomenats reglaments de Participació Ciutadana.

A començaments d'aquest mes de novembre, al Ple de l'Ajuntament de Vilanova, es va produir un fet que, sense ser inèdit, no és gaire habitual. Representants de dues entitats ciutadanes van intervenir a la sessió per defensar dues mocions que s'hi havien de debatre. D'una banda, VNG per la Independència va prendre la paraula per defensar la moció que proposava l'entrada de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a l'Associació de Municipis per la Independència; de l'altra, un representant de l'AMPA de l'Escola Pasifae va intervenir per donar suport a la moció que demana que s'agiliti la construcció definitiva de l'escola. Es tracta, sens dubte, d'un fet tremendament positiu i ens n'hem de felicitar. Quan analitzem amb una certa profunditat el procediment que s'ha de seguir per arribar al Ple, però, observem una sèrie de mancances que qüestionen la qualitat democràtica de les nostres institucions.

En primer lloc, el Reglament no permet que sigui una entitat la que entri oficialment la moció: qualsevol entitat legalment establerta i convenientment registrada pot redactar una moció de la manera que li sembli més adequada i sobre el tema que li interessi, però necessita inexcusablement que un grup municipal la faci seva i la presenti a la Junta de Portaveus segons el procediment habitual. Per què? Hi ha por del que la ciutadania vulgui presentar a debat als seus representants? No n'hi hauria d'haver prou, per exemple, acompanyant la moció amb un plec de signatures? En el procediment, però, aquest només és el primer sedàs. Un cop presentada la moció, l'entitat pot intervenir en el Ple, si així ho desitja, per tal de defensar la proposta; això sí, necessitarà l'autorització prèvia de l'alcalde o alcaldessa. És cert que la pràctica habitual fa que l'autorització es concedeixi de manera gairebé automàtica, però la norma no deixa de ser un segon filtre: ningú no intervindrà al Ple si qui té el poder de decidir-ho no ho considera adequat.

I tanmateix, el moment més absurd encara ha d'arribar. Després de la lectura per part del secretari dels acords que proposa la moció, l'alcalde o alcaldessa dóna la paraula al representant de l'entitat, el qual disposa de deu minuts per al seu parlament. I aquí s'acaba tot perquè no tindrà possibilitat, en cap moment, de participar en el debat posterior per tal d'aclarir algun aspecte, rebatre algun argument o, simplement, respondre a alguna al•lusió. Aquest és el moment dels que en saben, el moment dels polítics... Ja han permès que algú parli una estona i no cal que els facin perdre més temps. La suposada participació esdevé, així, un gest simbòlic i poca cosa més.

El Reglament de Participació Ciutadana vigent i el ROM insinuen la participació però tenen uns dèficits que, des del punt de vista d'una democràcia avançada, no es poden asssumir. És per això que, tan aviat com sigui possible, caldrà abordar-ne una reforma que faci possible una participació real, sense filtres ni censures, de les entitats i la població en general en els afers públics. Potser això permetria eliminar, ni que només fos en una petita part, la separació en dues castes: la dels polítics i la de la ciutadania.

Tot el procés de participació ciutadana en el Ple és com acostar el caramel a la boca i apartar-lo abans de poder-lo assaborir. Permetre a les entitats intervenir al començament del debat d'una moció i negar-los el dret a replicar no és més que això, un coitus interruptus.

CUP de Vilanova i la Geltrú 
14 de desembre de 2011

 

Lluitem per l'escola Pasífae

Durant aquests anys s'han anat construint diferents escoles i un institut per tal de cobrir les necessitats educatives de la població, així, l'obertura de l'escola Pasífae va tenir lloc de forma provisional l'any 2008 esperant que, en un curt termini de temps, a l'igual que la resta de centres educatius acabéssim tenint el centre escolar definitiu.

A hores d'ara, aquest fet no està clar ja que el descens de la natalitat juntament amb la crisi que actualment estem patint fa que la construcció de l'escola nova de moment estigui aturada, així que més d'una vegada ens hem plantejat la possibilitat de la construcció d'una escola-institut ja que aquests alumnes que ara estan en aquesta escola que, per cert, caldria equipar mínimament (ombres al pati, pistes esportives, equipament per a aules específiques...) puguin passar a un institut en condicions perquè no ens tornem a trobar que d'aquí a uns anys, quan acabin l'escolaritat, hagin d'optar a anar una altra vegada a uns barracons.

A principis de novembre, l'AMPA d'aquesta escola va presentar una moció al ple de l'ajuntament aprovada de forma unànime pels diferents partits polítics en la qual es comprometien a donar suport a totes les accions que facilitin la construcció de l'escola nova en un curt termini de temps. A mitjans d'aquest mateix mes, Dolors Camats (parlamentària d' ICV) va rebre de mans de l'AMPA la moció aprovada en l'esmentat ple en què es demanava la construcció de la nova escola.

Finalment, com a famílies de l'escola, només demanem un dret que tots tenim molt clar, que és que els nostres infants puguin rebre una educació en les millors condicions possibles, fet que ja sabem que no és gens fàcil com a conseqüència dels moments de crisi que estem patint tots. 

AMPA de la Pasífae
30 de novembre de 2011

 

Propaganda corporativa vs. espais horitzontals de comunicació

Més o menys deia així: no té el poder aquell qui nominalment l'ostenta, sinó aquell que controla el marc i els mitjans en què es dirimeix el conflicte. I això que fa pinta d'aforisme maximalista, és en realitat allò amb què a la CUP més ens porta de cap. Sabem que no aconseguirem el canvi que ens proposem per a Vilanova si no som capaços de canviar el marc i els mitjans amb els quals s'estructura la voluntat popular, és a dir, el marc i els mitjans en què transcorre la política. Una acció política com la nostra, que té com a objectiu central el traspàs o retorn de la capacitat de decisió i participació a qui realment ostenta la sobirania, és a dir, al poble, no serà mai fructífera si no ens apliquem en transformar el marc i els mitjans actuals. Per tant, som conscients de la nul·la efectivitat, per al canvi que ens proposem, que suposaria que la nostra acció política transcorregués pels canals actualment existents. Perquè aquests canals han estat pensats i dissenyats, més o menys deliberadament, per alimentar i justificar l'actual estat de les coses. Tant és el que hi diguem en aquesta columna perquè no estem d'acord que la publicació informativa de l'Ajuntament, de la institució que emana de la sobirania popular dels vilanovins i vilanovines, no sigui precisament reflex de la ciutadania, de la seva cultura, dels seus debats, de les seves entitats, dels seus problemes quotidians, de les seves protestes, de la seva diversitat identitària, dels seus conflictes, de les seves aspiracions col·lectives... 

Volíem compartir amb vosaltres, vilanovins i vilanovines, aquesta reflexió per explicar-vos que a la CUP ens estem posant les piles per canviar el fons i la forma de l'actual model d'informació institucional per trencar amb la propaganda i l'endogàmia descarada de la classe política i l'acció governamental, freda i impermeable als batecs de la societat vilanovina, excloent de totes aquelles expressions que posarien potser en perill el club dels que ho tenen tot lligat i ben lligat. Cal canviar el marc i els mitjans en què es dirimeix el conflicte, com citàvem al principi, perquè a poc a poc i amb bona lletra, cada vegada trobi més reflex aquella necessitat de tants vilanovins d'expressar-se i de participar per decidir sobre el nostre esdevenir. 

Des de la CUP de Vilanova i la Geltrú ens hem esforçat durant els darrers anys a fer arribar a la ciutadania la justificació de la nostra acció política a través de publicacions de diferent format. També aquí ens volem obrir a totes aquelles entitats i col·lectius que vulguin fer d'aquest canal de comunicació un altaveu de denúncia i reivindicació, de reflexió crítica i debat argumentat i articular d'una manera diferent el nostre concepte de informació. 

En aquest sentit, ens podeu traslladar els vostres dubtes i suggeriments personalment, trobant-nos a l'Ateneu Vilanoví (93 814 74 56) cada dilluns a partir de les 20 hores, o els dimarts a partir de les 19.30. D'altra banda, obrim a les consultes ciutadanes el despatx municipal de l'ajuntament (93 814 00 00, extensió 1302) cada dimarts de 10 a 14 hores, i els dijous de 16 a 20 hores. El web www.vilanova.cup.cat, l'adreça de correu electrònic vilanova@cup.cat i el nostres perfils a les xarxes socials Facebook i Twitter són altres eines per contactar amb nosaltres amb la finalitat de traslladar-nos les vostres propostes, mocions o iniciatives. 

CUP de Vilanova i la Geltrú
19 d'octubre de 2011

 

Mig any d'Ateneu Vilanoví

Després de mig any amb les portes obertes a la ciutadania, l'Ateneu Vilanoví ha assolit un dels seus objectius principals: servir com a espai aglutinador de propostes culturals populars. L'entitat ha acollit, durant els seus primers mesos de vida, activitats de tota mena amb la mirada posada al municipi, a la consciència nacional i més enllà de les nostres fronteres. Així ho demostren diverses xerrades com "Els residus, porta a porta", "El català a la Catalunya Nord" o "La crisi avui: el rescat dels poderosos". Hem presentat llibres amb continguts plurals com "Negre de merda: el racisme explicat als blancs", de Matthew Tree, o "Torcebraç entre dues cultures", de Rosa Calafat. El cicle de cinema "El cine que parla" ha projectat cintes de contingut social crític d'abast internacional com "The Navigators", "Missing" o "Paradise Now". Pel que fa a la música, l'Ateneu també ha estat aparador d'artistes d'arreu dels Països Catalans com Pau Alabajos, The Kluba, Sota Zero, Le Petit Ramon o Sanjosex, entre d'altres. I s'ha donat cabuda a activitats gastronòmiques com un concurs de pintxos o un tast de cervesa.

Aquest estiu, a més, hem donat el tret de sortida a una programació alternativa dins la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, en la qual hem atret públic de totes les edats a través d'una parada prop del mercat central, on s'ha desenvolupat des de jocs tradicionals catalans fins a un taller de falcons, amb la idea d'oferir als vilanovins la possibilitat de no ser només un espectador, sinó de participar activament de la festa.

Entitats i organitzacions amb diferents interessos, com la Cooperativa Agrícola La Vinagreta, l'entitat cultural Desperta! o l'Associació de Protecció al Medi Ambient (APMA) fan funcionar periòdicament els seus respectius projectes al local social, amb reunions i activitats que han enriquit la programació mensual.

Per tot plegat, aprofitem l'avinentesa per donar les gràcies al suport rebut des d'un bon principi en aquest projecte sociocultural. Un bon grapat de persones i de col•lectius han entès l'essència i la voluntat de l'Ateneu de servir com a plataforma per dinamitzar la cultura popular i s'hi han abocat, cadascú des del seu vessant. Aquest repte inicial està
aconseguit. I continuarem treballant per a arribar a més àmbits, ampliar les propostes i establir-nos com un punt neuràlgic del teixit associatiu vilanoví. La programació tardor-hivern seguirà aquest camí. Les portes segueixen obertes per a tothom!

Ateneu Vilanoví
13 d'octubre de 2010

 

Desperta!: lluita i cultura a Vilanova

A Vilanova, una ciutat amb una vida cultural tan i tan escarransida, les entitats desenvolupen des de fa molts anys un paper cabdal, un paper de substitució de les institucions públiques. I potser ja ens està bé que sigui així, potser és molt més enriquidor que sigui el teixit associatiu de la ciutat el que prengui la iniciativa i deixi per a l'Ajuntament les tasques de coordinació, difusió, construcció i manteniment d'infraestructures i cessió dels mitjans necessaris. Ara bé, aquesta col·laboració ha de ser real, ha d'anar molt més enllà de les bones paraules i de la preocupació per si apareix o no apareix el logotip de l'Ajuntament en els cartells dels actes.

Massa sovint, les activitats proposades per les entitats són vistes amb recel per l'Ajuntament: què faran?, què hi diran?, què i quant ens demanaran? No s'entén el treball d'aquestes entitats com una aportació a la ciutat sinó com una brossa a l'ull, una nosa amb què cal conviure. Cal superar aquesta prevenció i aquestes pors i anar cap a una col·laboració real, una col·laboració que es pot reduir a tres paraules: coordinar, facilitar i difondre. Coordinar només vol dir comunicar la presència d'actes similars en les mateixes dates i evitar les incompatibilitats, com ara un recital de poesia a cent metres d'una actuació de bestiari de foc; facilitar significa simplificar tràmits amb l'administració evitant que els organitzadors s'hagin de bellugar per diversos departaments municipals i aportar sense discussions innecessàries tots els mitjans de què disposa (Brigada Municipal, espais, infraestructura, etc.); i difondre és molt més que afegir els actes a l'agenda del web municipal, difondre és bellugar-se per escoles, instituts i entitats de tota mena intentant evitar, com sigui, que cap persona interessada deixi d'assistir a un acte perquè no se n'ha assabentat.

Què vol aportar Desperta! dintre del món de les entitats vilanovines? A Desperta! ens interessa la Cultura en el sentit més ampli del terme, pretenem portar i fer conèixer a Vilanova, dintre de les nostres possibilitats, tota la riquesa del nostre país: volem tastar el vi del Penedès, l'orxata de València, el gin de Menorca i el muscat de Rivesaltes; volem sentir la gralla, la dolçaina i el siurell; volem veure castells, falcons i moixerangues; volem conèixer la Patum de Berga, les fogueres de Castelló, els moros i cristians d'Alcoi, els cavalls de Ciutadella o la processó de la sang de Perpinyà; volem sentir els sons apitxats del centre del País Valencià, al costat de l'article salat de les illes; volem aprofundir en la poeticitat dels textos de Mercè Rodoreda i en el pensament de Joan Fuster.

A través de la música, la literatura, la tradició, la gastronomia o qualsevol altra manifestació cultural volem, en definitiva, raonar, conèixer-nos i, com a conseqüència, esdevenir més crítics amb el que ens envolta, però també amb nosaltres mateixos. Joan Fuster, que qualificava la raó com "el menys miserable dels dispositius humans" i que serà homenatjat ben aviat per Desperta!, ja deia que "allò que més m'interessa de les meues idees, són les objeccions que jo mateix podria posar-hi".


Associació Cultural Desperta!
6 de maig de 2009

 

Mahle

Voldria fer una crida a la rebel·lia disciplinària per dur a terme mobilitzacions en contra de la direcció de l'empresa Mahle S.A. 

Crec que no som conscients encara que potser dins d'un mes hi haurà 250 treballadors al carrer, i això no és el mes greu, el més greu és que aquests 250 treballadors es multipliquen per 4, o sigui 1000 persones directes que els afecta aquesta decisió de fotre fora gent. En el millor dels casos només un de la família treballa a la fàbrica, i problemes tindrem per arribar a fi de mes. Hi ha casos que hi treballen tots dos membres, penseu en quins seran els seus ingressos. Com menjarem? Com pagarem la hipoteca? 

El que més em dol són aquells treballadors que no es pronuncien, creient, bé que no els tocarà, o bé per la por a les represàlies per part de l'empresa. POTSER DESPRÉS TE'N PENEDIRÀS de no haver protestat o haver lluitat pel nostre lloc de treball. 

Torno a recalcar que no són nomes 25 o 30 llocs de treball, són 250, i que ens estan tocant l'autoestima a tothom, que hem donat molts anys de la nostra vida perquè aquesta empresa tirés endavant, molts anys de beneficis per part de la empresa a costa nostra, i AIXÍ ENS HO AGRAEIXEN. Durant molt de temps hem estat per al Poble i per al grup Mahle una empresa meravellosa. Ara què? Som merdes que se'ns pot trepitjar així com així? Doncs no, som persones humanes que lluitarem per un lloc de treball, que l'època dels jueus ja s'ha acabat, i que a Estat Espanyol no es pot fer el que un grup d'alemanys vulgui. 

Voldria protestes més contundents, com fan en unes altres empreses, amb disciplina i ordre, però amb força, per fer saber a tot arreu i a tothom el que estan fent amb nosaltres. TREBALLAR? Durant aquest temps no s'ha d'ajudar a la empresa, potser dins un mes ja no hi som, i ens penedirem de la nostra bona fe de treballar fins l'últim dia. Les nostres aturades a la fàbrica estan més que justificades, no per treballar ara la cosa canviarà i la llista deixarà d'existir. Aquesta llista està feta. 

Recordem vells temps, quan la nòmina es retardava un dia i paràvem, recordem quan les temperatures a les nostres instal·lacions no eren les correctes i paràvem, etc, etc, etc... Així en podríem explicar moltes. Ara que ens foten fora del nostre treball, no durem a terme res important? 35 anys treballant perquè et donin dos duros? 

Som nosaltres els qui hem de lluitar, especialistes, preparadors, encarregats, enginyers, administratius, no tan sols és el comitè qui ha de donar la cara, principalment som nosaltres els qui hem de lluitar. 

La vaga del 18 per a mi no és important, és important el nostre poble, el comitè ja s'encarregarà de Barcelona. L'arrivo és un bon aparador per fer saber el sentiment dels treballadors de la nostra ciutat. Col·laborem tots el dia 20 de febrer. Com més siguem mes força tindrem, no tan sols hi hem d'anar els treballadors, famílies senceres de treballadors, amics, hem de fer que aquest arrivo sigui el més gros i important de la història de Vilanova. 

Fer cridar les televisions, mitjans de comunicació escrits i de radiodifusió, que se'n facin ressò, així el govern sabrà realment el que està passant a la nostra ciutat.

LLUITEM! QUE NO ENS ENFONSIN LA NOSTRA AUTOESTIMA, EN DEFINITIVA LA NOSTRA VIDA.

Comitè d'Empresa de MAHLE 
Vilanova i la Geltrú, 25 de febrer de 2009

 

Crisi en femení

La crisi econòmica està en tots els mitjans de comunicació: expedients de regulació en grans empreses, tancaments, acomiadaments... El que quasi no sentim és que el sector de la població més vulnerable a la crisi som les dones i la població immigrant en general. 

La bonança econòmica dels darrers anys s'ha basat en dos sectors: immobiliari i serveis. La crisi del sector immobiliari afecta de manera directa a un dels principals col·lectius vulnerables: el dels homes immigrants. Però a més, ha baixat molt la contractació d'alguns serveis com ara l'hostaleria i el servei domèstic, que està majoritàriament en mans de les dones. Els pocs llocs de treball en aquest sector són ara de pitjor qualitat que abans, les dones han d'acceptar-ho o quedar-se sense feina... 

Paral·lelament està augmentant el treball a temps parcial, tradicionalment ocupat per dones amb l'excusa de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral; així, l'índex de pobresa femenina també augmentarà considerablement en els propers temps, ja que les prestacions dels subsidis d'atur i les jubilacions van lligades al temps treballat.
La taxa d'ocupació femenina, tradicionalment inferior a la dels homes i amb treballs, en general, pitjor retribuïts, ha generat unes pensions de jubilació molt baixes desprès d'anys de treball dins i fora de casa. L'aprovació de la Llei de Dependència podria ser un avantatge de cara a la retribució de les cuidadores, majoritàriament dones; però l'endarreriment en el finançament i la insuficiència de recursos impedeix regularitzar la situació. 

La feina domèstica també augmentarà, doncs per a reduir despeses es prescindirà de menjadors escolars, llars d'infants o ajut per a la cura de gent gran. Un cop més les dones haurem de suplir amb treball no pagat i suport afectiu les deficiències dels serveis públics, les conseqüències de l'atur i la insuficiència dels salaris. S'agreujarà també la situació de les dones maltractades perquè a les dificultats i perills que suposa sempre fer una denúncia s'afegirà l'impediment d'una pitjor situació econòmica personal i familiar. 

No trobem noms de dones entre els financers i governants que han provocat la crisi amb fantasies de poder i riquesa allunyades de la realitat quotidiana, ni tampoc es parla de nosaltres, ni dels treballadors en general, quan es tracta de pal·liar les conseqüències, però un cop més, la pobresa sorgida de esta situació té rostre de dona i com sempre hem fet en les èpoques difícils caldrà un esforç més gran per tirar endavant les nostres famílies i la nostra economia; però el futur pel que treballem haurà de ser diferent, realista, és a dir sostenible, solidari i feminista. 

Les xarxes de dones són fonamentals per construir aquests nous espais de llibertat solidària, per això demanem també la creació d'un Casal de Dones a Vilanova i la Geltrú. 


Associació de Dones LA FRONTISSA
3 de desembre de 2008

 

Comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns de VNG sobre la contaminacó per pols de ciment

Davant el greu problema de contaminació atmosfèrica que pateix la ciutat, la Federació d'Associació de Veïns de Vilanova i la Geltrú vol sumar-se a les veus de l'AV Tacó i la Agrupació per la Protecció del Medi Ambient que de fa temps treballen per l'erradicació de la pols de ciment a l'aire que ha de respirar a la ciutadania. I, completament conscients que aquest és un problema de tota la població instem a totes les entitats socials a que donguin suport per reclamar la intervenció contundent de les administracions per fer que s'apliqui la llei amb exigència i eficàcia, amb la finalitat d'acabar amb la contaminació amb el mínim temps. Volem recordar que el propi Ajuntament de VNG a les seves al·legacions demanava l'execució de les correccions a que obliga la concessió de la llicència ambiental en 8 mesos, temps que la Direcció de Qualitat ambiental ha situat en 24.

Creiem que és intolerable la passivitat que durant anys ha demostrat la Direcció de Qualitat Ambiental de la Generalitat i la permissivitat que continua tenint amb les empreses que contaminen. No es pot acceptar que una administració pública vetlli més pels interessos empresarials que per la salut de les persones, tenint en compte que els nivells de contaminació que es registren a la ciutat superen amb escreix els paràmetres que estableix la mateixa Generalitat per a la protecció per a la salut. Creiem també que l'Ajuntament amb el seu alcalde al capdavant han de demostrar que el problema els preocupa veritablement, i que, més enllà de les intervencions verbals ocasionals a que ens té acostumats, lideri la gestió que ha de conduir a acabar amb el greu problema, de forma continuada i transparent.

Malauradament, fins que s'ha produït l'enèssim incompliment de l'empresa Cemex, no executant les accions correctores que li marca la llicència ambiental, la Generalitat no s'ha decidit a anunciar que obria un expedient sancionador contra la cimentera, que des de fa anys supera amb escreix els límits legals d'emissions de partícules difuses, que són les que més ens perjudiquen, i que fa unes setmanes va protagonitzar un lamentable i greu accident que va provocar una fuita de 1000 kg de pols sobre la població. La gravetat de la situació de Vilanova i la Geltrú no és una falàcia, els primers sis mesos del 2008, el captador instal·lat al centre cívic del Tacó ja ha superat la barrera que marca l'administració per a la protecció de la salut humana, d'un màxim de 35 dies l'any en que la llei permet sobrepassar els 50 micrograms per metre cúbic de pols a l'aire. Algunes de les captacions són tan elevades que superen el 380 micrograms de pols.

Per la FAV-VNG es ben evident la urgència de les actuacions que cal fer perquè s'aturi el procés contaminant. La empresa ha de reparar per aturar la contaminació de les partícules difuses perquè la convivència fàbrica-veïnat sigui possible. Cal que les administracions actuin d'una vegada: l'Ajuntament al ple amb els seus 25 regidors fent complir la regularització del Polígon Barreres II, i exercint la corresponent pressió sobre la Generalitat per tal que la direcció de Qualitat Ambiental amb la Sra. Maria Comelles al davant apliquin les mesures per acabar amb les emissions de pols sobre la ciutat. Durant molts d'anys, mentre la pols s'ha anat acumulant al nostre organisme i a l'ànim i humor dels habitants del barri del Tacó, la població s'ha anat acostumant a conviure amb la pols, però no ens enganyem més, cal que l'administració acabi amb l'amenaça permanent contra la salut i la destrucció dels nostres bens donant-li la importància que li pertoca amb la llei a la ma.

No és tolerable permetre que se segueixin conculcant els drets constitucionals i les lleis vigents, i cal que els veïns i veïnes d'aquesta ciutat exerceixin el seu dret d'oposar-se fermament a una situació inacceptable que afecta la nostra salut de forma passiva, i denunciar aquesta situació és una de les responsabilitats que exercirem des de la Federació d'Associacions de Veïns de Vilanova i la Geltrú.

28 d'octubre de 2008