CUP

Mapa web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Informació i actualitat > Articles d'opinió > CUP

CUP

Índex

 

Bipartidisme vilanoví, fi de partida

El debat sobre l'estat de la ciutat es podria resumir en una paraula: emergència. En tots els indicadors, atur, deute públic, desnonaments, activitat econòmica..., i també en percepció, que és un indicador subjectiu però fiable: un passeig és suficient per adonar-se del nombre de locals en venda i en traspàs, dels edificis a mig construir, de la proliferació de comerç fora dels circuits legals i del nombre de veïnes que busquen aliment o quelcom per vendre en contenidors. El teixit social es degrada a gran velocitat, això vol dir l'emergència. Si parlem de l'estat de la ciutat, s'ha de tenir en compte en primer lloc aquesta degradació. Des de la CUP hem fet un discurs crític dels diferents governs que han manat a Vilanova, però som ben conscients que la responsabilitat del context actual no es pot imputar –només- als equips que des de la Transició han governat la ciutat. Al llarg d'aquests trenta-quatre anys, la ciutat ha sofert nombrosos canvis i en moltes direccions.

L'Ajuntament de Vilanova s'ha modernitzat en termes d'eficiència i de competitivitat, i si bé no en compartim la majoria d'aspectes pel que fa als seus nivells decisoris, de debat públic i de funció social, cal reconèixer l'acció de diferents agents, entre ells els equips de govern municipals, per tal d'actualitzar els serveis públics d'acord a un mínim, llunyà dels estàndards de benestar europeus. Els dèficits en infraestructures i equipaments han estat parcialment solventats, tot i que amb uns costos de finançament dels quals encara paguem les conseqüències. Les coalicions i partits que han governat a Vilanova i a les institucions del Garraf han tractat d'atraure capital estranger i han bastit una estructura industrial i tecnològica que, tanmateix, ha estat insuficient per ocupar la ciutadania en el propi territori, exceptuant el període de creixement basat en la construcció, origen i causa de la crisi actual.

Sempre que discutim sobre el present, s'acusa la CUP de mirar massa el passat. En part, és una acusació raonada. Tenim tendència a contemplar aquests anys de pseudodemocràcia com un tot, un cicle en què dos blocs liderats per PSC-PSOE, per una banda i CiU, per l'altra, ajudats puntualment per tercers partits, s'han alternat al govern de Vilanova. Aquesta tardor fa nou anys que Adolf Montoliu, aleshores president de promoció econòmica, presentava l'estudi "Vilanova i la Geltrú, una ciutat en creixement" en el qual es calculava que la població de Vilanova per l'any 2014 seria de més de setanta set mil persones, en l'escenari baix, i de vuitanta-cinc mil persones en l'escenari alt. És a dir, el càlcul, en la hipòtesi més prudent, s'ha desviat de dotze mil persones. Serveixi com a metàfora de la immensa distància que hi ha entre la realitat i el model de ciutat que ha dominat a Vilanova durant gran part d'aquests trenta-quatre anys. Els carrers urbanitzats i desèrtics del Llimonet o la Carrerada en són mostra.

D'altra banda, quan el teu projecte s'ha esgotat, només et queda la gestió. Al govern actual li passa que administra la misèria sense cap mena d'objectiu, disparant a totes bandes a veure si algun dels trets toca diana. La manca d'idees, lligada a una caixa buida, porta a decisions desesperades com ara vendre la gestió de l'aigua, i la minoria en el Ple, enlloc de capacitat de maniobra, ha fet visible la poca destresa del govern en la resolució de conflictes. La fi del bipartidisme significa que les vilanovines no ens podem permetre més anys de desgovern i que cal passar pàgina des de la premissa que s'ha d'atacar en primer lloc l'emergència i refer el teixit social degradat. Aquesta mateixa urgència traça les línies que la CUP planteja per al futur immediat: recuperar l'espai públic, els serveis i les decisions col·lectives en allò que considerem innegociable: el dret a l'habitatge, l'accés a la salut i educació universals, democratitzar totes les instàncies que ens afecten, també les econòmiques, i la garantia que tothom és igual, no només en oportunitats sinó sobretot en benestar material. 

5 de novembre de 2013

 

Un poble contra la indiferència

Vilanova i la Geltrú és una de les ciutats més castigades pels embats de l'estafa financera a què hem estat sotmesos durant els últims sis anys. La taxa d'atur ha anat augmentant al temps que hem anat perdent recursos mentre les administracions públiques pactaven amb el diable per tal de salvar la banca. Si abans que comencés aquesta conjuntura vergonyant ja ens era difícil subsistir laboralment en una ciutat massa enderiada a mirar l'oferta laboral de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana perquè els llocs de treball ja ens eren escassos, ara tot s'ha complicat de manera exponencial i disposem d'un present i un futur emboirats i poc definits.
De la ciutat estant, l'equip de govern s'ha anat acontentant a gestionar la misèria. Les escasses idees encaminades a revitalitzar Vilanova i la Geltrú s'han enfocat a promocionar el turisme (d'estiu) i les fires comercials. Tots els esforços per situar la capital del Garraf com a punt receptor de turisme i pol comercial eren inversament proporcionals als destinats a rescatar els drets socials dels homes i les dones de la nostra vila. Des de la CUP de Vilanova, creiem que l'actual equip de govern no ha sabut diagnosticar amb encert quin és el grau de necessitat d'una bona part de la població. I, pitjor encara: amb un pressupost encotillat per la manca d'ingressos i hipotecat pel pagament dels crèdits de la usura dels bancs (ICO inclòs), no s'han agitat les neurones ni els recursos municipals per cercar solucions alternatives, pedaços que tapessin el bandejament diari de les administracions autonòmica i estatal.
Davant la inacció de les administracions, el poble de Vilanova i la Geltrú s'ha anat desvetllant de la son de la indiferència. Tot i l'atonia i el desclassament característic de la societat actual que dissortadament també ens afecta, una bona part de la ciutat a títol individual i col·lectiu s'ha organitzat i mobilitzat per erigir-se en avantguarda i rereguarda de la política institucional. El teixit social s'ha convertit en punta de llança de la resposta al carrer, guanyant-lo pam a pam malgrat l'amenaça persistent de la repressió policial. De la mateixa manera, els homes i dones organitzats han articulat nous arguments i més respostes mentre creaven llaços d'acció i solidaritat entre la ciutadania. A la nostra ciutat, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Assemblea de Drets Socials (ADS), Unitat contra el Feixisme i el Racisme o la Marea Groga en favor d'un ensenyament públic i de qualitat en són un bon exemple de dignitat i compromís.
Des de la CUP vilanovina creiem que tan sols l'acció conjunta entre els moviments socials i les pràctiques polítiques rupturistes poden ajudar a trencar els discursos recurrents i les velles resistències d'una classe política conservadora (en tant que no vol perdre cap privilegi ni que es capgiri l'ordre actual de les coses). L'única concessió a què ens volen sotmetre és a purgar un sistema per a que no canviï absolutament res i tot quedi novament lligat (i ben lligat). Tot i així, la història ens ha mostrat que habitualment l'acció política institucionalitzada sempre ha anat un pas per darrera de la ciutadania; que les dones i els homes, també a Vilanova i la Geltrú, han estat sempre capaços de bastir alternatives i construir nous escenaris de futur. Les fitxes es mouen més al carrer que a la institució, però s'estan movent...


Candidatura d'Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú 
25 d'octubre de 2013

 

Ara més que mai

L'origen del Dia Internacional de la Dona Treballadora, que ara s'anomena Dia Internacional de les Dones -perquè la majoria de les dones, també les que es dediquen exclusivament a les tasques domèstiques no pagades, som treballadores- es remunta a la Conferencia Internacional de Dones Socialistes, a Copenhaguen l'any 1910 i a proposta de la comunista alemanya Clara Zetkin, per dedicar aquest dia a la lluita pels drets de les dones.

Aquest acord va ser aprovat per unanimitat per mes de 100 dones de 17 països, entre les que es trobaven les tres primeres dones escollides per al parlament Finès. El 8 de març es commemorà per primera vegada l'any 1911 a Alemanya, Dinamarca i Suïssa.

Al cap de pocs dies, el 25 de març del mateix any, 140 treballadores, la majoria immigrants varen morir a l'incendi de la fàbrica Triangle a Nova York. Anteriorment, al 1908 i a la mateixa ciutat, 146 dones que estaven tancades dins de la fàbrica Cotton en protesta per les condicions de treball i els baixos salaris, havien mort, també cremades a causa d'una bomba incendiària.

El 8 de març de 1917 les dones russes, en protesta pels dos milions de morts durant la 1ª. Guerra Mundial, van fer una vaga en la que reclamaven pa i pau. Desprès de la deposició del Tsar, el govern provisional va instaurar a Rússia el dret a vot per a les dones.

Aquestes dades i algunes més, sovint es barregen i confonen, degut a la manca de investigació i interès per part de qui ha tingut el poder d'escriure la història i ha obviat intencionadament les lluites de les dones per reivindicar la igualtat de drets, sobretot per les condicions laborals, cosa que encara avui, al 2012 no s'ha aconseguit doncs, en general, les dones cobren un 22% menys que els homes als mateixos llocs de treball.

Però val a dir que nosaltres, les dones, no filem prim i cada 8 de març commemorem totes les lluites, totes les fites aconseguides i clamem per tot el que queda per reclamar i aconseguir.

Ara més que mai, cal emmirallar-nos en les nostres predecessores, i lluitar aferrissadament per les dones que, encara avui, no poden votar, treballar, estudiar, sortir de casa soles o ésser ateses en un centre sanitari i, també, perquè tot el que elles i nosaltres hem aconseguit durant tots els anys de lluita, no ens sigui arrabassat, amb la mateixa brutalitat amb la que s'estan atacant drets tant bàsics com la salut, l'ensenyament, l'habitatge, el treball o els drets reproductius.

Recuperem la introducció que va escriure Olimpe Gougues en la seva declaració pels drets de les dones:” Home , ets capaç d'ésser just? , una dona t'ho pregunta”. Cal que sacsegem els nostres dirigents com va fer Clara Campoamor en la seva brillant intervenció al parlament de la República, amb la que va aconseguir el dret al vot per a les dones l'any 1931.

Ara més que mai cal beure de les fonts de les nostres antecessores, invocant la seva força i tenacitat per lluitar contra els estats patriarcals com l'espanyol, que retalla en cases d'acollida, subvencions i serveis a les dones i intenta dissimulant els feminicidis manipulant el llenguatge per fer desaparèixer el concepte de violència masclista dins el de violència domèstica o familiar, un problema molt greu, sens dubte, però que no és el mateix.

Aquest masclisme es nodreix del corrent neoliberal, que aboca treballadores i treballadors a la misèria i l'esclavisme, que ens envolta de desinformació per fer-nos creure que som culpables i per tant hem de pagar una situació que ha estat creada de manera única i exclusiva per la ferocitat dels mercats financers i la complicitat dels governants.

Ara més que mai, hem de negar-nos als cants de sirena, que ens diuen que això passarà si ens esforcem i posem voluntat, mirant la tele mentre ens anem estrenyent el cinturó mansament. Doncs, el que en realitat està passant, no és res mes que la pèrdua dels estats democràtics a mans de la dictadura tecnocràtica que arrasa Europa, com ha passat a Grècia i a Itàlia, de moment . Això, ja està fet, no s'arregla per més que intentin distreure la nostra atenció amb notícies capcioses, grans germans o duels entre el Madrid i el Barça

Ara més que mai, cal desemmascarar els veritables culpables i el joc brut que es porten amb nosaltres i sobretot amb les dones, que portem sempre la pitjor part.

Les dones haurem de sortir el 8 de març i també tota la resta de dies, tenim el deure de lluitar per les dones que han lluitat per nosaltres i per les que vindran després i per tot i tothom que ens envolta i ens importa. Som les guardianes dels camins oberts per les nostres àvies i mares, per convertir-los en avingudes per las que circularan àmpliament les nostres filles.

No podem consentir cap més vulneració dels drets de les dones, en cap lloc del món i, com diuen les nostres companyes, les indignades de la Puerta del Sol i de Plaça de Catalunya: la revolució serà feminista o no serà.

Us esperem el 8 de març a les 19 hores a la placa de la Vila. 

Grup municipal CUP
Març 2012

 

Coitus interruptus

En els darrers anys, es parla molt sovint del progressiu allunyament de la política –i també dels polítics– per part de la ciutadania. És el que s'ha batejat com a "desafecció política". Una de les eines que els ajuntaments tenen per lluitar contra aquest fenomen són els anomenats reglaments de Participació Ciutadana.

A començaments d'aquest mes de novembre, al Ple de l'Ajuntament de Vilanova, es va produir un fet que, sense ser inèdit, no és gaire habitual. Representants de dues entitats ciutadanes van intervenir a la sessió per defensar dues mocions que s'hi havien de debatre. D'una banda, VNG per la Independència va prendre la paraula per defensar la moció que proposava l'entrada de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a l'Associació de Municipis per la Independència; de l'altra, un representant de l'AMPA de l'Escola Pasifae va intervenir per donar suport a la moció que demana que s'agiliti la construcció definitiva de l'escola. Es tracta, sens dubte, d'un fet tremendament positiu i ens n'hem de felicitar. Quan analitzem amb una certa profunditat el procediment que s'ha de seguir per arribar al Ple, però, observem una sèrie de mancances que qüestionen la qualitat democràtica de les nostres institucions.

En primer lloc, el Reglament no permet que sigui una entitat la que entri oficialment la moció: qualsevol entitat legalment establerta i convenientment registrada pot redactar una moció de la manera que li sembli més adequada i sobre el tema que li interessi, però necessita inexcusablement que un grup municipal la faci seva i la presenti a la Junta de Portaveus segons el procediment habitual. Per què? Hi ha por del que la ciutadania vulgui presentar a debat als seus representants? No n'hi hauria d'haver prou, per exemple, acompanyant la moció amb un plec de signatures? En el procediment, però, aquest només és el primer sedàs. Un cop presentada la moció, l'entitat pot intervenir en el Ple, si així ho desitja, per tal de defensar la proposta; això sí, necessitarà l'autorització prèvia de l'alcalde o alcaldessa. És cert que la pràctica habitual fa que l'autorització es concedeixi de manera gairebé automàtica, però la norma no deixa de ser un segon filtre: ningú no intervindrà al Ple si qui té el poder de decidir-ho no ho considera adequat.

I tanmateix, el moment més absurd encara ha d'arribar. Després de la lectura per part del secretari dels acords que proposa la moció, l'alcalde o alcaldessa dóna la paraula al representant de l'entitat, el qual disposa de deu minuts per al seu parlament. I aquí s'acaba tot perquè no tindrà possibilitat, en cap moment, de participar en el debat posterior per tal d'aclarir algun aspecte, rebatre algun argument o, simplement, respondre a alguna al•lusió. Aquest és el moment dels que en saben, el moment dels polítics... Ja han permès que algú parli una estona i no cal que els facin perdre més temps. La suposada participació esdevé, així, un gest simbòlic i poca cosa més.

El Reglament de Participació Ciutadana vigent i el ROM insinuen la participació però tenen uns dèficits que, des del punt de vista d'una democràcia avançada, no es poden asssumir. És per això que, tan aviat com sigui possible, caldrà abordar-ne una reforma que faci possible una participació real, sense filtres ni censures, de les entitats i la població en general en els afers públics. Potser això permetria eliminar, ni que només fos en una petita part, la separació en dues castes: la dels polítics i la de la ciutadania.

Tot el procés de participació ciutadana en el Ple és com acostar el caramel a la boca i apartar-lo abans de poder-lo assaborir. Permetre a les entitats intervenir al començament del debat d'una moció i negar-los el dret a replicar no és més que això, un coitus interruptus.

CUP de Vilanova i la Geltrú 
14 de desembre de 2011

 

Lluitem per l'escola Pasífae

Durant aquests anys s'han anat construint diferents escoles i un institut per tal de cobrir les necessitats educatives de la població, així, l'obertura de l'escola Pasífae va tenir lloc de forma provisional l'any 2008 esperant que, en un curt termini de temps, a l'igual que la resta de centres educatius acabéssim tenint el centre escolar definitiu.

A hores d'ara, aquest fet no està clar ja que el descens de la natalitat juntament amb la crisi que actualment estem patint fa que la construcció de l'escola nova de moment estigui aturada, així que més d'una vegada ens hem plantejat la possibilitat de la construcció d'una escola-institut ja que aquests alumnes que ara estan en aquesta escola que, per cert, caldria equipar mínimament (ombres al pati, pistes esportives, equipament per a aules específiques...) puguin passar a un institut en condicions perquè no ens tornem a trobar que d'aquí a uns anys, quan acabin l'escolaritat, hagin d'optar a anar una altra vegada a uns barracons.

A principis de novembre, l'AMPA d'aquesta escola va presentar una moció al ple de l'ajuntament aprovada de forma unànime pels diferents partits polítics en la qual es comprometien a donar suport a totes les accions que facilitin la construcció de l'escola nova en un curt termini de temps. A mitjans d'aquest mateix mes, Dolors Camats (parlamentària d' ICV) va rebre de mans de l'AMPA la moció aprovada en l'esmentat ple en què es demanava la construcció de la nova escola.

Finalment, com a famílies de l'escola, només demanem un dret que tots tenim molt clar, que és que els nostres infants puguin rebre una educació en les millors condicions possibles, fet que ja sabem que no és gens fàcil com a conseqüència dels moments de crisi que estem patint tots. 

AMPA de la Pasífae
30 de novembre de 2011

 

Propaganda corporativa vs. espais horitzontals de comunicació

Més o menys deia així: no té el poder aquell qui nominalment l'ostenta, sinó aquell que controla el marc i els mitjans en què es dirimeix el conflicte. I això que fa pinta d'aforisme maximalista, és en realitat allò amb què a la CUP més ens porta de cap. Sabem que no aconseguirem el canvi que ens proposem per a Vilanova si no som capaços de canviar el marc i els mitjans amb els quals s'estructura la voluntat popular, és a dir, el marc i els mitjans en què transcorre la política. Una acció política com la nostra, que té com a objectiu central el traspàs o retorn de la capacitat de decisió i participació a qui realment ostenta la sobirania, és a dir, al poble, no serà mai fructífera si no ens apliquem en transformar el marc i els mitjans actuals. Per tant, som conscients de la nul·la efectivitat, per al canvi que ens proposem, que suposaria que la nostra acció política transcorregués pels canals actualment existents. Perquè aquests canals han estat pensats i dissenyats, més o menys deliberadament, per alimentar i justificar l'actual estat de les coses. Tant és el que hi diguem en aquesta columna perquè no estem d'acord que la publicació informativa de l'Ajuntament, de la institució que emana de la sobirania popular dels vilanovins i vilanovines, no sigui precisament reflex de la ciutadania, de la seva cultura, dels seus debats, de les seves entitats, dels seus problemes quotidians, de les seves protestes, de la seva diversitat identitària, dels seus conflictes, de les seves aspiracions col·lectives... 

Volíem compartir amb vosaltres, vilanovins i vilanovines, aquesta reflexió per explicar-vos que a la CUP ens estem posant les piles per canviar el fons i la forma de l'actual model d'informació institucional per trencar amb la propaganda i l'endogàmia descarada de la classe política i l'acció governamental, freda i impermeable als batecs de la societat vilanovina, excloent de totes aquelles expressions que posarien potser en perill el club dels que ho tenen tot lligat i ben lligat. Cal canviar el marc i els mitjans en què es dirimeix el conflicte, com citàvem al principi, perquè a poc a poc i amb bona lletra, cada vegada trobi més reflex aquella necessitat de tants vilanovins d'expressar-se i de participar per decidir sobre el nostre esdevenir. 

Des de la CUP de Vilanova i la Geltrú ens hem esforçat durant els darrers anys a fer arribar a la ciutadania la justificació de la nostra acció política a través de publicacions de diferent format. També aquí ens volem obrir a totes aquelles entitats i col·lectius que vulguin fer d'aquest canal de comunicació un altaveu de denúncia i reivindicació, de reflexió crítica i debat argumentat i articular d'una manera diferent el nostre concepte de informació. 

En aquest sentit, ens podeu traslladar els vostres dubtes i suggeriments personalment, trobant-nos a l'Ateneu Vilanoví (93 814 74 56) cada dilluns a partir de les 20 hores, o els dimarts a partir de les 19.30. D'altra banda, obrim a les consultes ciutadanes el despatx municipal de l'ajuntament (93 814 00 00, extensió 1302) cada dimarts de 10 a 14 hores, i els dijous de 16 a 20 hores. El web www.vilanova.cup.cat, l'adreça de correu electrònic vilanova@cup.cat i el nostres perfils a les xarxes socials Facebook i Twitter són altres eines per contactar amb nosaltres amb la finalitat de traslladar-nos les vostres propostes, mocions o iniciatives. 

CUP de Vilanova i la Geltrú
19 d'octubre de 2011

 

Mig any d'Ateneu Vilanoví

Després de mig any amb les portes obertes a la ciutadania, l'Ateneu Vilanoví ha assolit un dels seus objectius principals: servir com a espai aglutinador de propostes culturals populars. L'entitat ha acollit, durant els seus primers mesos de vida, activitats de tota mena amb la mirada posada al municipi, a la consciència nacional i més enllà de les nostres fronteres. Així ho demostren diverses xerrades com "Els residus, porta a porta", "El català a la Catalunya Nord" o "La crisi avui: el rescat dels poderosos". Hem presentat llibres amb continguts plurals com "Negre de merda: el racisme explicat als blancs", de Matthew Tree, o "Torcebraç entre dues cultures", de Rosa Calafat. El cicle de cinema "El cine que parla" ha projectat cintes de contingut social crític d'abast internacional com "The Navigators", "Missing" o "Paradise Now". Pel que fa a la música, l'Ateneu també ha estat aparador d'artistes d'arreu dels Països Catalans com Pau Alabajos, The Kluba, Sota Zero, Le Petit Ramon o Sanjosex, entre d'altres. I s'ha donat cabuda a activitats gastronòmiques com un concurs de pintxos o un tast de cervesa.

Aquest estiu, a més, hem donat el tret de sortida a una programació alternativa dins la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, en la qual hem atret públic de totes les edats a través d'una parada prop del mercat central, on s'ha desenvolupat des de jocs tradicionals catalans fins a un taller de falcons, amb la idea d'oferir als vilanovins la possibilitat de no ser només un espectador, sinó de participar activament de la festa.

Entitats i organitzacions amb diferents interessos, com la Cooperativa Agrícola La Vinagreta, l'entitat cultural Desperta! o l'Associació de Protecció al Medi Ambient (APMA) fan funcionar periòdicament els seus respectius projectes al local social, amb reunions i activitats que han enriquit la programació mensual.

Per tot plegat, aprofitem l'avinentesa per donar les gràcies al suport rebut des d'un bon principi en aquest projecte sociocultural. Un bon grapat de persones i de col•lectius han entès l'essència i la voluntat de l'Ateneu de servir com a plataforma per dinamitzar la cultura popular i s'hi han abocat, cadascú des del seu vessant. Aquest repte inicial està
aconseguit. I continuarem treballant per a arribar a més àmbits, ampliar les propostes i establir-nos com un punt neuràlgic del teixit associatiu vilanoví. La programació tardor-hivern seguirà aquest camí. Les portes segueixen obertes per a tothom!

Ateneu Vilanoví
13 d'octubre de 2010

 

Desperta!: lluita i cultura a Vilanova

A Vilanova, una ciutat amb una vida cultural tan i tan escarransida, les entitats desenvolupen des de fa molts anys un paper cabdal, un paper de substitució de les institucions públiques. I potser ja ens està bé que sigui així, potser és molt més enriquidor que sigui el teixit associatiu de la ciutat el que prengui la iniciativa i deixi per a l'Ajuntament les tasques de coordinació, difusió, construcció i manteniment d'infraestructures i cessió dels mitjans necessaris. Ara bé, aquesta col·laboració ha de ser real, ha d'anar molt més enllà de les bones paraules i de la preocupació per si apareix o no apareix el logotip de l'Ajuntament en els cartells dels actes.

Massa sovint, les activitats proposades per les entitats són vistes amb recel per l'Ajuntament: què faran?, què hi diran?, què i quant ens demanaran? No s'entén el treball d'aquestes entitats com una aportació a la ciutat sinó com una brossa a l'ull, una nosa amb què cal conviure. Cal superar aquesta prevenció i aquestes pors i anar cap a una col·laboració real, una col·laboració que es pot reduir a tres paraules: coordinar, facilitar i difondre. Coordinar només vol dir comunicar la presència d'actes similars en les mateixes dates i evitar les incompatibilitats, com ara un recital de poesia a cent metres d'una actuació de bestiari de foc; facilitar significa simplificar tràmits amb l'administració evitant que els organitzadors s'hagin de bellugar per diversos departaments municipals i aportar sense discussions innecessàries tots els mitjans de què disposa (Brigada Municipal, espais, infraestructura, etc.); i difondre és molt més que afegir els actes a l'agenda del web municipal, difondre és bellugar-se per escoles, instituts i entitats de tota mena intentant evitar, com sigui, que cap persona interessada deixi d'assistir a un acte perquè no se n'ha assabentat.

Què vol aportar Desperta! dintre del món de les entitats vilanovines? A Desperta! ens interessa la Cultura en el sentit més ampli del terme, pretenem portar i fer conèixer a Vilanova, dintre de les nostres possibilitats, tota la riquesa del nostre país: volem tastar el vi del Penedès, l'orxata de València, el gin de Menorca i el muscat de Rivesaltes; volem sentir la gralla, la dolçaina i el siurell; volem veure castells, falcons i moixerangues; volem conèixer la Patum de Berga, les fogueres de Castelló, els moros i cristians d'Alcoi, els cavalls de Ciutadella o la processó de la sang de Perpinyà; volem sentir els sons apitxats del centre del País Valencià, al costat de l'article salat de les illes; volem aprofundir en la poeticitat dels textos de Mercè Rodoreda i en el pensament de Joan Fuster.

A través de la música, la literatura, la tradició, la gastronomia o qualsevol altra manifestació cultural volem, en definitiva, raonar, conèixer-nos i, com a conseqüència, esdevenir més crítics amb el que ens envolta, però també amb nosaltres mateixos. Joan Fuster, que qualificava la raó com "el menys miserable dels dispositius humans" i que serà homenatjat ben aviat per Desperta!, ja deia que "allò que més m'interessa de les meues idees, són les objeccions que jo mateix podria posar-hi".


Associació Cultural Desperta!
6 de maig de 2009

 

Mahle

Voldria fer una crida a la rebel·lia disciplinària per dur a terme mobilitzacions en contra de la direcció de l'empresa Mahle S.A. 

Crec que no som conscients encara que potser dins d'un mes hi haurà 250 treballadors al carrer, i això no és el mes greu, el més greu és que aquests 250 treballadors es multipliquen per 4, o sigui 1000 persones directes que els afecta aquesta decisió de fotre fora gent. En el millor dels casos només un de la família treballa a la fàbrica, i problemes tindrem per arribar a fi de mes. Hi ha casos que hi treballen tots dos membres, penseu en quins seran els seus ingressos. Com menjarem? Com pagarem la hipoteca? 

El que més em dol són aquells treballadors que no es pronuncien, creient, bé que no els tocarà, o bé per la por a les represàlies per part de l'empresa. POTSER DESPRÉS TE'N PENEDIRÀS de no haver protestat o haver lluitat pel nostre lloc de treball. 

Torno a recalcar que no són nomes 25 o 30 llocs de treball, són 250, i que ens estan tocant l'autoestima a tothom, que hem donat molts anys de la nostra vida perquè aquesta empresa tirés endavant, molts anys de beneficis per part de la empresa a costa nostra, i AIXÍ ENS HO AGRAEIXEN. Durant molt de temps hem estat per al Poble i per al grup Mahle una empresa meravellosa. Ara què? Som merdes que se'ns pot trepitjar així com així? Doncs no, som persones humanes que lluitarem per un lloc de treball, que l'època dels jueus ja s'ha acabat, i que a Estat Espanyol no es pot fer el que un grup d'alemanys vulgui. 

Voldria protestes més contundents, com fan en unes altres empreses, amb disciplina i ordre, però amb força, per fer saber a tot arreu i a tothom el que estan fent amb nosaltres. TREBALLAR? Durant aquest temps no s'ha d'ajudar a la empresa, potser dins un mes ja no hi som, i ens penedirem de la nostra bona fe de treballar fins l'últim dia. Les nostres aturades a la fàbrica estan més que justificades, no per treballar ara la cosa canviarà i la llista deixarà d'existir. Aquesta llista està feta. 

Recordem vells temps, quan la nòmina es retardava un dia i paràvem, recordem quan les temperatures a les nostres instal·lacions no eren les correctes i paràvem, etc, etc, etc... Així en podríem explicar moltes. Ara que ens foten fora del nostre treball, no durem a terme res important? 35 anys treballant perquè et donin dos duros? 

Som nosaltres els qui hem de lluitar, especialistes, preparadors, encarregats, enginyers, administratius, no tan sols és el comitè qui ha de donar la cara, principalment som nosaltres els qui hem de lluitar. 

La vaga del 18 per a mi no és important, és important el nostre poble, el comitè ja s'encarregarà de Barcelona. L'arrivo és un bon aparador per fer saber el sentiment dels treballadors de la nostra ciutat. Col·laborem tots el dia 20 de febrer. Com més siguem mes força tindrem, no tan sols hi hem d'anar els treballadors, famílies senceres de treballadors, amics, hem de fer que aquest arrivo sigui el més gros i important de la història de Vilanova. 

Fer cridar les televisions, mitjans de comunicació escrits i de radiodifusió, que se'n facin ressò, així el govern sabrà realment el que està passant a la nostra ciutat.

LLUITEM! QUE NO ENS ENFONSIN LA NOSTRA AUTOESTIMA, EN DEFINITIVA LA NOSTRA VIDA.

Comitè d'Empresa de MAHLE 
Vilanova i la Geltrú, 25 de febrer de 2009

 

Crisi en femení

La crisi econòmica està en tots els mitjans de comunicació: expedients de regulació en grans empreses, tancaments, acomiadaments... El que quasi no sentim és que el sector de la població més vulnerable a la crisi som les dones i la població immigrant en general. 

La bonança econòmica dels darrers anys s'ha basat en dos sectors: immobiliari i serveis. La crisi del sector immobiliari afecta de manera directa a un dels principals col·lectius vulnerables: el dels homes immigrants. Però a més, ha baixat molt la contractació d'alguns serveis com ara l'hostaleria i el servei domèstic, que està majoritàriament en mans de les dones. Els pocs llocs de treball en aquest sector són ara de pitjor qualitat que abans, les dones han d'acceptar-ho o quedar-se sense feina... 

Paral·lelament està augmentant el treball a temps parcial, tradicionalment ocupat per dones amb l'excusa de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral; així, l'índex de pobresa femenina també augmentarà considerablement en els propers temps, ja que les prestacions dels subsidis d'atur i les jubilacions van lligades al temps treballat.
La taxa d'ocupació femenina, tradicionalment inferior a la dels homes i amb treballs, en general, pitjor retribuïts, ha generat unes pensions de jubilació molt baixes desprès d'anys de treball dins i fora de casa. L'aprovació de la Llei de Dependència podria ser un avantatge de cara a la retribució de les cuidadores, majoritàriament dones; però l'endarreriment en el finançament i la insuficiència de recursos impedeix regularitzar la situació. 

La feina domèstica també augmentarà, doncs per a reduir despeses es prescindirà de menjadors escolars, llars d'infants o ajut per a la cura de gent gran. Un cop més les dones haurem de suplir amb treball no pagat i suport afectiu les deficiències dels serveis públics, les conseqüències de l'atur i la insuficiència dels salaris. S'agreujarà també la situació de les dones maltractades perquè a les dificultats i perills que suposa sempre fer una denúncia s'afegirà l'impediment d'una pitjor situació econòmica personal i familiar. 

No trobem noms de dones entre els financers i governants que han provocat la crisi amb fantasies de poder i riquesa allunyades de la realitat quotidiana, ni tampoc es parla de nosaltres, ni dels treballadors en general, quan es tracta de pal·liar les conseqüències, però un cop més, la pobresa sorgida de esta situació té rostre de dona i com sempre hem fet en les èpoques difícils caldrà un esforç més gran per tirar endavant les nostres famílies i la nostra economia; però el futur pel que treballem haurà de ser diferent, realista, és a dir sostenible, solidari i feminista. 

Les xarxes de dones són fonamentals per construir aquests nous espais de llibertat solidària, per això demanem també la creació d'un Casal de Dones a Vilanova i la Geltrú. 


Associació de Dones LA FRONTISSA
3 de desembre de 2008

 

Comunicat de la Federació d'Associacions de Veïns de VNG sobre la contaminacó per pols de ciment

Davant el greu problema de contaminació atmosfèrica que pateix la ciutat, la Federació d'Associació de Veïns de Vilanova i la Geltrú vol sumar-se a les veus de l'AV Tacó i la Agrupació per la Protecció del Medi Ambient que de fa temps treballen per l'erradicació de la pols de ciment a l'aire que ha de respirar a la ciutadania. I, completament conscients que aquest és un problema de tota la població instem a totes les entitats socials a que donguin suport per reclamar la intervenció contundent de les administracions per fer que s'apliqui la llei amb exigència i eficàcia, amb la finalitat d'acabar amb la contaminació amb el mínim temps. Volem recordar que el propi Ajuntament de VNG a les seves al·legacions demanava l'execució de les correccions a que obliga la concessió de la llicència ambiental en 8 mesos, temps que la Direcció de Qualitat ambiental ha situat en 24.

Creiem que és intolerable la passivitat que durant anys ha demostrat la Direcció de Qualitat Ambiental de la Generalitat i la permissivitat que continua tenint amb les empreses que contaminen. No es pot acceptar que una administració pública vetlli més pels interessos empresarials que per la salut de les persones, tenint en compte que els nivells de contaminació que es registren a la ciutat superen amb escreix els paràmetres que estableix la mateixa Generalitat per a la protecció per a la salut. Creiem també que l'Ajuntament amb el seu alcalde al capdavant han de demostrar que el problema els preocupa veritablement, i que, més enllà de les intervencions verbals ocasionals a que ens té acostumats, lideri la gestió que ha de conduir a acabar amb el greu problema, de forma continuada i transparent.

Malauradament, fins que s'ha produït l'enèssim incompliment de l'empresa Cemex, no executant les accions correctores que li marca la llicència ambiental, la Generalitat no s'ha decidit a anunciar que obria un expedient sancionador contra la cimentera, que des de fa anys supera amb escreix els límits legals d'emissions de partícules difuses, que són les que més ens perjudiquen, i que fa unes setmanes va protagonitzar un lamentable i greu accident que va provocar una fuita de 1000 kg de pols sobre la població. La gravetat de la situació de Vilanova i la Geltrú no és una falàcia, els primers sis mesos del 2008, el captador instal·lat al centre cívic del Tacó ja ha superat la barrera que marca l'administració per a la protecció de la salut humana, d'un màxim de 35 dies l'any en que la llei permet sobrepassar els 50 micrograms per metre cúbic de pols a l'aire. Algunes de les captacions són tan elevades que superen el 380 micrograms de pols.

Per la FAV-VNG es ben evident la urgència de les actuacions que cal fer perquè s'aturi el procés contaminant. La empresa ha de reparar per aturar la contaminació de les partícules difuses perquè la convivència fàbrica-veïnat sigui possible. Cal que les administracions actuin d'una vegada: l'Ajuntament al ple amb els seus 25 regidors fent complir la regularització del Polígon Barreres II, i exercint la corresponent pressió sobre la Generalitat per tal que la direcció de Qualitat Ambiental amb la Sra. Maria Comelles al davant apliquin les mesures per acabar amb les emissions de pols sobre la ciutat. Durant molts d'anys, mentre la pols s'ha anat acumulant al nostre organisme i a l'ànim i humor dels habitants del barri del Tacó, la població s'ha anat acostumant a conviure amb la pols, però no ens enganyem més, cal que l'administració acabi amb l'amenaça permanent contra la salut i la destrucció dels nostres bens donant-li la importància que li pertoca amb la llei a la ma.

No és tolerable permetre que se segueixin conculcant els drets constitucionals i les lleis vigents, i cal que els veïns i veïnes d'aquesta ciutat exerceixin el seu dret d'oposar-se fermament a una situació inacceptable que afecta la nostra salut de forma passiva, i denunciar aquesta situació és una de les responsabilitats que exercirem des de la Federació d'Associacions de Veïns de Vilanova i la Geltrú.

28 d'octubre de 2008
© Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Plaça de la Vila, 8. 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 00 00